Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
21 Catalunya romana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

21 Catalunya romana

  • 282 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
282
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4

Actions

Shares
Downloads
11
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 PER COMENÇAR MAPA DE LA UNITAT INTERNET TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Per començar: Tàrraco, Patromoni de la Humanitat El circ Decumanus, calçada urbana AMPLIA LA IMATGE L’arc de Berà AMPLIA LA IMATGE L’amfiteatre AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Les muralles La torre dels Escipions AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de la unitat LA ROMANITZACIÓ A CATALUNYA LA DIVISIÓ PROVINCIAL ELS POBLES IBERS L’organització territorial d’Hispània ELS POBLATS LES CALÇADES LES CIUTATS I LES VIL·LES L’ECONOMIA I LA SOCIETAT La Catalunya ibèrica EL LLATÍ LA CULTURA I LES CREENCES EL DRET El llegat ENLLAÇOS LA RELIGIÓ LA SEGONA GUERRA PÚNICA LA DOMINACIÓ ROMANA TÀRRACO La conquesta romana El patrimoni artístic i monumental BÀRCINO L’ART ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Enllaços d’interès Els ibers a Catalunya PASSA AL WEB Mapes de les guerres púniques PASSA AL WEB La ‘Ruta dels ibers’ Els ibers (vídeo) PASSA AL WEB PASSA AL WEB Mapa de les llengües romàniques Tàrraco. Plànol interactiu PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Textos La Catalunya ibèrica El patrimoni artístic i monumental La conquesta PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT L’organització territorial d’Hispània PASSA AL TEXT El llegat PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS Textos: La Catalunya ibèrica El marc geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica La distribució dels pobles ibers PASSA AL TEXT L’intercanvi de productes PASSA AL TEXT Els ibers sota la mirada d’Estrabó Les ciutats ibèriques a partir dels segles V i IV aC PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT Les explotacions agràries PASSA AL TEXT L’escriptura ibèrica PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La conquesta La conquesta i la romanització d’Hispània PASSA AL TEXT Un procés de dominació llarg i complex Indíbil i Mandoni PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’organització territorial d’Hispània Les Hispànies Les calçades PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT La creació d’una xarxa urbana Les vil·les PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T TEXTOS INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El llegat El llatí, llengua comuna Justinià I el Gran (462-565) PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT La pervivència del dret romà Antigues i noves creences PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El patrimoni artístic i monumental Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat PASSA AL TEXT Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Esquemes i activitats Esquemes Activitats AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Esquemes Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Activitats Els pobles ibers a Catalunya Ibers: aliats i enemics de Roma Les divisions provincials d’Hispània AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat AMPLIA LA IMATGE Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Tàrraco. Patrimoni de la humanitat Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino “Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans. L’actual va ser fundada el aC. al costat d’un petit poblat indígena. Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu del governador de la província i el centre d’un o districte jurídic. També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania , l’important assemblea de notables de la província. La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan, arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”. “L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà. Òscar Costa AMPLIA LA IMATGE A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia , fundada vers l’any 15 aC al voltant del mont . El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos: el i el , segons la disposició més habitual en les fundacions romanes. A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el d’August i les termes. En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements arquitectònics de l’època romana”. Òscar Costa AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Els pobles ibers El món mediterrani entre els segles IX i III aC Mapa dels pobles preromans de la Península El marc geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Els pobles ibers a Catalunya Els ibers sota la mirada d’Estrabó AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El món mediterrani entre els segles IX i III aC Mapa del món mediterrani entre els segles IX i VI aC Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa del món mediterrani entre els segles VIII i VI aC ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Quadre cronològic. El món mediterrani entre els segles IX i III aC ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa dels pobles preromans de la Península ANTERIOR SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre el context geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica El marc geogràfic i cronològic de la cultura ibèrica Des d’un punt de vista geogràfic, la cultura ibèrica s’estén per tota la costa oriental de la península Ibèrica, des de la conca del Guadalquivir fins al riu Hérault; es tracta, doncs, d’un fenomen d’abast mediterrani. Des del punt de vista cronològic, aquesta cultura queda plenament formada al final del segle VI aC i perdura fins a la romanització. Després de l’arribada dels romans a la Península el 218 aC, els poblats ibèrics van ser abandonats gradualment a partir del final d’aquest segle III aC; alguns van perdurar durant el segle II aC i rarament van arribar al segle I aC. Maria Carmen Belarte Arturo Pérez i Almoguera ANTERIOR SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Els pobles ibers a Catalunya Mapa dels pobles ibers a Catalunya La distribució dels pobles ibers AMPLIA LA IMATGE Activitat. Els pobles ibers a Catalunya AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa dels pobles ibers a Catalunya ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre els pobles ibers La distribució dels pobles ibers Els pobles que habitaven en l’actual Catalunya al final del segle III eren els ilergets, cap a l’occident fins al Cinca, amb el Segre com a eix central; els lacetans, a la Catalunya central, a l’est dels anteriors; els ausetans, al voltant de la plana de Vic i les zones circumdants; els indigets, a l’Empordà; els sordons, al Rosselló; els laietans, al Maresme, el Vallès i el Barcelonès; els cossetans, a la regió de Tarragona, i els ilercavons, al Baix Ebre. Ocupant extensions menors, hi havia els bergistans, al Berguedà, i, al Pirineu, els airenosis, els andosins i els ceretans. Pràcticament, tots comptaven amb una ciutat principal homònima, cosa molt important, puix que la ciutat és l’element que articula un territori i dóna origen a l’estat en el món mediterrani. Arturo Pérez (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Els pobles ibers a Catalunya Indica la localització geogràfica dels pobles ibers següents: ilergets, bergistans, ausetans, cossetans. Pots utilitzar el recurs «ajuda». AJUDA ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre els pobles ibers Els ibers sota la mirada d’Estrabó S’ha de creure que les emigracions dels hel·lens als pobles bàrbars es van veure afavorides per la seva divisió en petits estats i pel seu orgull local, que no els permetia d’unir-se en una coalició, la qual cosa els privava de força per repel·lir les agressions vingudes de fora. [...] Si haguessin aconseguit ajuntar les seves armes, ni els cartaginesos, ni abans els fenicis de Tir, ni els mateixos que avui s’anomenen celtibers, ni els berons, ni el bandoler Viriat ni Sertori darrere d’ell, ni altres gelosos d’engrandir el seu poder, no haurien arribat a dominar la major part de les seves terres. Després els romans van venir a bcombatre els ibers. Van vèncer d’una en una totes les tribus i, malgrat que van trigar molt, van acabar, després de dos-cents anys o més, posant el país sota els seus peus. Estrabó (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Els poblats Mapa dels principals assentaments ibers El poblat ibèric de Calafell, Baix Penedès El poblat ibèric d’Ullastret, Baix Empordà) AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El poblat ibèric dels Vilars, Les Garrigues) Les ciutats ibèriques a partir dels segles V i IV aC AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa dels principals assentaments ibers ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El poblat ibèric d’Ullastret (Baix Empordà) ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El poblat ibèric dels Vilars (Les Garrigues) ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre els pobats ibers Les ciutats ibèriques a partir dels segles V i IV aC Eren assentaments de població importants, amb funcions diverses: •Residència dels dirigents tribals i de tots aquells que estaven al seu servei. •Seu dels cultes col·lectius destinats a reforçar la identitat de la tribu. •Lloc d’intercanvis comercials (mercat). David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’economia i la societat L’agricultura L’emmagatzematge. Sitges a Montjuïc, Barcelona El transport. Àmfora ibèrica, Ullastret AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El comerç Les explotacions agràries AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’agricultura Parella de bous de bronze. Castellet de Banyoles, Tivissa Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt Penedès Falç Fanga Podall AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Parella de bous de bronze. Castellet de Banyoles, Tivissa ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Utillatge agrícola de ferro. Pontons, Alt Penedès Falç Fanga Podall ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’emmagatzematge. Sitges a Montjuïc, Barcelona ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El transport. Àmfora ibèrica, Ullastret ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El comerç Moneda encunyada. Dracma ibèric L’intercanvi de productes PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Moneda encunyada. Dracma ibèric ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre el comerç dels ibers L’intercanvi de productes Amb l’arribada dels colonitzadors procedents del Mediterrani oriental, els pobles ibers van experimentar una ràpida transformació. Els pobles costaners van ser els primers a entrar en contacte amb els colonitzadors i els primers a beneficiar-se dels intercanvis comercials i culturals. La demanda comercial dels grecs va estimular la producció agrària i artesana dels pobles ibers, que van destinar una part important de la producció a l’intercanvi amb els colonitzadors. Durant una campanya d’excavació realitzada a Empúries el 1985, els arqueòlegs van descobrir una carta de plom en la qual l’autor demanava al seu soci a Empúries que contactés amb un iber anomenat Basp amb la intenció de fer-hi negocis. Evidències com aquesta han demostrat que, més enllà de l’intercanvi local i regional, existia un comerç d’abast mediterrani. David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre l’economia dels ibers Les explotacions agràries Els assentaments ibèrics se situaven en funció d’una explotació agrícola diversificada de les terres de l’entorn, possible gràcies a la utilització de l’arada i d’animals de tracció i d’un repertori variat d’eines agrícoles de tota mena. Com era habitual en les societats mediterrànies de l’antiguitat, la producció cerealística assegurava la major part de les necessitats alimentàries de la població. Les espigues o el gra ja batut eren dipositats en sitges excavades a terra i a continuació segellats amb palla i fang, cosa que n’assegurava la conservació durant molt de temps. Joan Santacana i Josep Pou ANTERIOR SURT
  • 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La cultura i les creences L’alfabet ibèric llevantí AMPLIA LA IMATGE Els enterraments Les creences AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS L’alfabet ibèric-llevantí Inscripció ibèrica d’Ullastret Equivalència entre l’alfabet llatí i l’ibèric del nord-est Caràcters alfabètics o únics Caràcters sil·làbics Llatí Llatí Iber Iber L’escriptura ibèrica AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Inscripció ibèrica d’Ullastret ANTERIOR SURT
  • 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Equivalència entre l’alfabet llatí i l’ibèric del nordest Caràcters alfabètics o únics Llatí Iber Caràcters sil·làbics Llatí Iber ANTERIOR SURT
  • 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre l’escriptura dels ibers L’escriptura ibèrica Fou al principi del segle IV aC. quan van començar a aparèixer a les ciutats, sobretot a les més meridionals, els primers testimonis d’escriptura ibèrica, principalment gravada sobre làmines de plom i, posteriorment, pintada sobre ceràmica. Malgrat els problemes de desxiframent que plantegen, hi ha indicis convincents per assegurar que molts dels grans textos sobre plom transcriuen activitats comercials. Són arxius, contractes, llistes de clients, possiblement també de mercaderies, que en definitiva reflecteixen transaccions comercials. Pierre Guérin i Helena Bonet ANTERIOR SURT
  • 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Les creences ANTERIOR SURT
  • 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Els enterraments ANTERIOR SURT
  • 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Enllaços d’interès Els ibers a Catalunya PASSA AL WEB La ‘Ruta dels ibers’ Els ibers (vídeo) PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La Segona Guerra Púnica Mapa de la Segona Guerra Púnica Mapes de les guerres púniques La conquesta i la romanització d’Hispània AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de la Segona Guerra Púnica ANTERIOR SURT
  • 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre la conquesta romana de la Península La conquesta i la romanització d’Hispània L’enfrontament amb Cartago va significar, entre d’altres coses, la presència militar de Roma a la península Ibèrica i la permanència dels romans durant els sis segles següents. Ara bé, res no sembla indicar que aquesta situació fos la conseqüència d’un pla prèviament elaborat pel senat romà, sinó més aviat el producte d’un seguit de circumstàncies que, provocades en alguns casos i fortuïtes en la majoria, van exigir solucions de compromís, de les quals els romans gairebé sempre van sortir airosos. De forma quasi natural, l’exèrcit de conquesta dels inicis es va anar transformant a poc a poc en guarnicions permanents que, mesclades sovint amb la població indígena, van ser de fet els agents més actius del procés de romanització. Gonzalo Bravo (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La dominació romana Mapa de les fases de conquesta romana de la Península Les fases de conquesta del nord-est peninsular AMPLIA LA IMATGE La resistència AMPLIA LA IMATGE Un procés de dominació llarg i complex PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE Activitat: Ibers: aliats i enemics de Roma AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de les fases de conquesta romana de la Península ANTERIOR SURT
  • 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Les fases de conquesta del nord-est peninsular Les fases de conquesta del nord-est peninsular Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de les fases de conquesta del nord-est peninsular ANTERIOR SURT
  • 55. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS Quadre cronològic de la conquesta romana del nord-est peninsular 219-218 aC AMPLIA LA IMATGE 217-212 aC 211-195 aC AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 56. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS 219-218 aC ANTERIOR SURT
  • 57. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS 217-212 aC ANTERIOR SURT
  • 58. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS 211-195 aC ANTERIOR SURT
  • 59. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La resistència Escultura moderna dedicada a Indíbil i Mandoni Indíbil i Mandoni PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 60. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Escultura moderna dedicada a Indíbil i Mandoni ANTERIOR SURT
  • 61. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre Indíbil i Mandoni Indíbil i Mandoni Cabdills dels ilergets. Primer van lluitar amb el cartaginesos contra els romans durant la segona guerra púnica. Després es van aliar amb els romans contra els cartaginesos i finalment es van aixecar contra els excessos dels exèrcits romans. Tots dos van ser vençuts i morts pels romans l’any 205 aC. David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 62. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre la dominació romana Un procés de dominació llarg i complex Hispània, més que Itàlia i més que qualsevol altra regió, era una terra apta per recomençar la guerra atesa la naturalesa del terreny i el caràcter dels seus habitants. Per això, malgrat que va ser la primera província que els romans van començar a conquerir, si més no entre les del continent, va ser, tanmateix, la darrera a ser completament sotmesa, i això s’esdevingué només en la nostra època, sota el mandat d’August Cèsar. Tit Livi ANTERIOR SURT
  • 63. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Ibers: aliats i enemics de Roma Assigna a cadascun dels pobles ibers que hi ha al mapa la condició d’«enemics» o bé d’«aliats» de Roma. ANTERIOR SURT
  • 64. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La divisió provincial La primera divisió provincial La divisió provincial durant l’alt Imperi AMPLIA LA IMATGE La divisió provincial durant el baix Imperi AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Les Hispànies Activitat. Les divisions provincials d’Hispània PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 65. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La primera divisió provincial ANTERIOR SURT
  • 66. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La divisió provincial durant l’alt Imperi ANTERIOR SURT
  • 67. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La divisió provincial durant el baix Imperi ANTERIOR SURT
  • 68. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre la divisió provincial Les Hispànies L’administració romana va contribuir a reduir de manera sensible les diferències culturals entre els diversos pobles de la Península. Tot i això, ni tan sols els romans van percebre el territori hispànic com una autèntica unitat. La divisió en dues províncies (Hispània Citerior i Hispània Ulterior) no va respondre únicament a raons administratives, perquè quan aquesta divisió administrativa va ser substituïda per unes altres que ja contemplaven les evidents diferències regionals (Lusitània, Bètica, Cartaginense, Gal·lècia) es va mantenir l’ús de les Hispànies per referir-se a la Bètica o a la Tarraconense. Gonzalo Bravo (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 69. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS Les divisions provincials d’Hispània La primera divisió provincial La divisió provincial durant l’alt Imperi La divisió provincial durant el baix Imperi AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 70. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La primera divisió provincial Indica el nom de les províncies d’Hispània que hi ha al mapa. En quin moment de la història de la Hispània romana situaries aquesta divisió administrativa? ANTERIOR SURT
  • 71. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La divisió provincial durant l’alt Imperi Indica el nom de les províncies d’Hispània que hi ha al mapa. A quin període de la història de Roma correspon aquesta divisió provincial? ANTERIOR SURT
  • 72. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La divisió provincial durant el baix Imperi Indica el nom de les províncies d’Hispània que hi ha al mapa. En quin moment de la història de la Hispània romana situaries aquesta divisió administrativa? ANTERIOR SURT
  • 73. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Les calçades Mapa de les principals calçades d’Hispània Mapa de les calçades romanes a Catalunya al segle II dC Les calçades AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 74. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de les principals calçades d’Hispània ANTERIOR SURT
  • 75. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de les calçades romanes a Catalunya al segle II dC ANTERIOR SURT
  • 76. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre les calçades romanes Les calçades Un dels factors que va possibilitar que la romanització penetrés gradualment arreu del país va ser l’establiment de rutes de comunicació estables i ben construïdes. En realitat la construcció d’aquestes vies va ser en un primer moment una necessitat de caire militar per tal de conquerir i pacificar el país. Quan va acabar la conquesta, les vies de comunicació van deixar de tenir una funció militar i van adquirir un paper primordial en la unificació del país i en la romanització i transformació econòmica del territori català. Dolors Freixenet ANTERIOR SURT
  • 77. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Les ciutats i les vil·les Mapa de l’origen dels principals nuclis urbans, 197-27 aC Mapa de les principals ciutats catalanes d’època romana La creació d’una xarxa urbana PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Una vil·la. La torre Llauder, Mataró Les vil·les AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 78. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de l’origen dels principals nuclis urbans, 197-27 aC ANTERIOR SURT
  • 79. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Mapa de les principals ciutats catalanes d’època romana ANTERIOR SURT
  • 80. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre les ciutats romanes La creació d’una xarxa urbana El fenomen de la romanització es va fonamentar en l’establiment de les ciutats perquè van funcionar com a focus de difusió des d’on es propagaven els nous models de vida, les estructures socials, polítiques, religioses i econòmiques. A causa, justament, d’aquest paper difusor de les ciutats romanes es va anar configurant per tota la geografia catalana una xarxa urbana extraordinàriament equilibrada, de manera que la distància entre dues ciutats mai no sobrepassava la quarantena de quilòmetres de distància. Això vol dir que es podia anar d’una ciutat a una altra esmerçant un dia de camí a peu. Dolors Freixenet ANTERIOR SURT
  • 81. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Una vil·la. La Torre Llauder, Mataró ANTERIOR SURT
  • 82. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre les vil·les romanes Les vil·les La vil·la romana tenia una funció doble: - residència rural dels propietaris, -centre de producció agrària des del qual s’organitzava l’explotació de les terres de l’entorn. David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 83. MAPA DE LA UNITA T INICI INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El llatí Mapa de les llengües romàniques Una inscripció llatina El llatí llengua comuna PASSA AL WEB PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 84. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Una inscripció llatina ANTERIOR SURT
  • 85. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre les llengues romàniques El llatí, llengua comuna La simple constatació de la parla a la majoria dels països on la presència romana va ser efectiva durant un temps dilatat és una prova de l’èxit del fenomen anomenat romanització. Les llengües romàniques, sorgides de les diversitats locals que el llatí, llengua comuna, va anar adquirint amb el pas del temps a cada zona, constitueixen un bloc més que important entre les llengües modernes occidentals. No obstant això, l’assumpció per part de les diverses comunitats de la parla dels conqueridors va ser lenta i, en determinats punts, no va arribar a culminar fins a dates tardanes. Arturo Pérez (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 86. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El dret Justinià. L’ordenació jurídica La pervivència del dret romà PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 87. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Justinià. L’ordenació jurídica L’emperador Justinià I el Gran Justinià I el Gran (482-565) PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 88. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’emperador Justinià I el Gran ANTERIOR SURT
  • 89. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre l’emperador Justinià Justinià I el Gran (482-565) Justinià I va ser emperador de Bizanci entre els anys 527 i 565. L’obra jurídica de Justinià va ser molt important, ja que va ordenar l’elaboració de diversos reculls jurídics de les lleis d’època romana. El codi de Justinià, entre d’altres reculls, va servir de base a la legislació medieval europea. David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 90. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre el dret romà La pervivència del dret romà L’empremta del dret romà ha servit per erigir el formidable edifici jurídic que encara és la base del dret actual en molts països. A Occident, excepte els països que per raons històriques van assumir el dret saxó, es va adoptar el dret romà, popularitzat a les darreries de l’edat mitjana arran de la divulgació del Digest de Justinià del segle VI. Aquest text va arribar a través de la recopilació visigòtica coneguda com a Liber iudiciorum. Fins i tot en les èpoques moderna i contemporània, el dret romà ha estat considerat substitutori en els casos de manca de lleis catalanes o canòniques aplicables a casos determinats. El dret romà va mantenir la vigència fins no fa gaires anys (1960), quan es va recopilar el dret civil català. Arturo Pérez (Adaptació) ANTERIOR SURT
  • 91. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La religió Temple romà de Vic Piscina baptismal de la basílica paleocristiana de Barcelona Antigues i noves creences AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 92. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Temple romà de Vic ANTERIOR SURT
  • 93. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Piscina baptismal de la basílica paleocristiana de Barcelona ANTERIOR SURT
  • 94. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre el llegat religiós Antigues i noves creences L’adopció dels déus i de les formes de culte dels conqueridors romans per part dels ibers fou un procés molt lent. A partir del segle i aC la Tarraconense va ser una de les zones on arrelà amb més força l’anomenat culte imperial, que divinitzava la figura de l’emperador. Finalment, però, la religió que es va acabar imposant va ser el cristianisme, un culte procedent del Mediterrani oriental. El martiri a què van sotmetre el bisbe Fructuós i els seus diaques les autoritats romanes a Tarragona demostra que a mitjan segle III les comunitats cristianes eren força importants a la Tarraconense. David Cao i Albert Ghanime ANTERIOR SURT
  • 95. INICI MAPA DE LA UNITA T TEXTOS INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Tàrraco Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco Tàrraco. Plànol interactiu AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat Activitat. Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 96. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Reconstrucció ideal de la ciutat de Tàrraco ANTERIOR SURT
  • 97. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre Tàrraco Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat “Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans. L’actual Tarragona va ser fundada el 218 aC al costat d’un petit poblat indígena. Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu del governador de la província i el centre d’un conventus o districte jurídic. També va ser el lloc de reunió del Concilium Provincia Hispania Citerioris, l’important assemblea de notables de la província. La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan, arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”. Òscar Costa ANTERIOR SURT
  • 98. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Activitat sobre Tàrraco Tàrraco. Patrimoni de la Humanitat “Tàrraco, Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco per als romans. L’actual va ser fundada el aC al costat d’un petit poblat indígena. Des d’un primer moment, va servir com a base de les operacions militars per a la conquesta de la Península. Més endavant, durant el període d’August, va passar a ser la seu del governador de la província i el centre d’un o districte jurídic. També va ser el lloc reunió del Concilium Provincia Hispania , l’important assemblea de notables de la província. La seva importància es va perllongar fins al final de l’Imperi quan, arran de les invasions dels visigots, el poder es va desplaçar a Barcelona”. Òscar Costa ANTERIOR SURT
  • 99. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Bàrcino El temple romà AMPLIA LA IMATGE Muralles de Barcelona AMPLIA LA IMATGE L’aqüeducte La necròpolis AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El decumanus màximus La Barcelona romana AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 100. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El temple romà ANTERIOR SURT
  • 101. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’aqüeducte ANTERIOR SURT
  • 102. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La necròpolis ANTERIOR SURT
  • 103. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Muralles de Barcelona, segles III i IV ANTERIOR SURT
  • 104. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El decumanus màximus ANTERIOR SURT
  • 105. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La Barcelona romana La Barcelona romana. Subsòl de la plaça del Rei Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino AMPLIA LA IMATGE Activitat.Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 106. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La Barcelona romana. Subsòl de la plaça del Rei ANTERIOR SURT
  • 107. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Text sobre Bàrcino Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà. A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, fundada vers l’any 15 aC al voltant del mont Tàber. El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos: el cardo i el decumanus, segons la disposició més habitual en les fundacions romanes. A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el temple d’August i les termes. En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements arquitectònics de l’època romana. Òscar Costa ANTERIOR SURT
  • 108. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino “L’empremta romana encara es pot constatar en el nostre entorn urbà. A Barcelona, es distingeix en la disposició de l’actual barri gòtic el traçat romà de la Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia , fundada vers l’any 15 aC al voltant del mont . El recinte emmurallat ocupava unes 10 ha i es distribuïa segons un pla rectangular de quatre-cents per tres-cents metres, amb carrers ordenats a partir de dos eixos: el i el , segons la disposició més habitual en les fundacions romanes. A la part més cèntrica s’agrupaven el fòrum, el d’August i les termes. En alguns edificis actuals es conserven restes de les antigues muralles i d’altres elements arquitectònics de l’època romana”. Òscar Costa ANTERIOR SURT
  • 109. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Art Cap de Medusa AMPLIA LA IMATGE Magistrat romà d’Empúries La Venus de Badalona AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 110. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Cap de Medusa ANTERIOR SURT
  • 111. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Magistrat romà d’Empúries ANTERIOR SURT
  • 112. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La Venus de Badalona ANTERIOR SURT
  • 113. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El poblat ibèric de Calafell, Baix Penedès ANTERIOR SURT
  • 114. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS El circ ANTERIOR SURT
  • 115. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Decumanus, calçada urbana ANTERIOR SURT
  • 116. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’amfiteatre ANTERIOR SURT
  • 117. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS L’arc de Berà ANTERIOR SURT
  • 118. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS Les muralles ANTERIOR SURT
  • 119. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 21 ESQUEMES I ACTIVITATS La torre dels Escipions ANTERIOR SURT