20 Hispània romana

1,327 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,327
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
513
Actions
Shares
0
Downloads
28
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

20 Hispània romana

  1. 1. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 MAPA DE LA UNITAT ANIMACIONS INTERNET TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS SURT
  2. 2. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Per començar: Druides Tràiler de la pel·lícula Druides PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  3. 3. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Mapa de la unitat LA HISPÀNIA ROMANA LA PREHISTÒRIA Context LA HISPÀNIA PREROMANA LES COLONITZACIONS Les colonitzacions ELS IBERS Pobles preromans ELS CELTES LA CONQUESTA La Hispània Romana LA ROMANITZACIÓ ANTERIOR SURT
  4. 4. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Enllaços d’interès Mèrida, una ciutat romana PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  5. 5. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 ESQUEMES I ACTIVITATS Esquemes i activitats La geografia de la Península Assentats en POBLES ABORIGENS POBLES ABORIGEN QUE EREN: QUE EREN: S Activitat sobre la romanització i Convivien amb Assentats en Els legionaris Els legionaris Molts hispans Molts hispans i Convivien amb Va produir ELS POBLES ELS POBLES DE LA PENÍNSULA DE LA PEN NSULA Í ES DIVIDIEN EN ES DIVIDIEN EN Es va difondre indígenes S’assentarenaala costa assentaren la costa El seu assentament principal era S’ S’assentaren a la costa assentaren a la costa POBLES COLONITZADORS QUE EREN sobre les llengües Es van implantar les lleis de Roma LA ROMANITZACIÓ LA ROMANITZACI Ó Es van difondre les religions Conseqüències Els seu assentament principal era Van dominar les colònies Es van desenvolupar les Va florir Van fundar noves colònies: AnVan enfrontar- se als romans en enfrontar se als romans en - AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  6. 6. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Textos Els noms antics d’Espanya PASSA AL TEXT Els pobles de la Península vistos per Estrabó La romanització PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  7. 7. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Repàs: la prehistòria de la Península 1. Els primers pobladors de la Península van arribar des de l’Àfrica fa aproximadament un milió d’anys. Comença el paleolític. 2. Primeres formes artístiques, fa uns 20.000 anys. Les més famoses s’han trobat a les coves d’Altamira (Cantàbria) 3. Cap a l’any 5.000 aC, 3. Cap a l’any 5000 Comença el neolític comença a la Península. a la Península. 5. Cap a l’any 3.000 aC, Cap a l’any 3000 es comencen a construir megàlits. 4. Des de l’any 4.000 aC, els gups humans Des de l’any 4000 grups humans peninsulars van començar a fer servir els metalls. ANTERIOR SURT
  8. 8. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS La Hispània preromana Pobles preromans de la Península Els noms antics d’Espanya PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE Activitat. Geografia de la Península Els pobles de la Península vistos per Estrabó PASSA AL TEXT Assentats en POBLES ABORIGENS POBLES ABORIGEN QUE EREN: QUE EREN: S i Convivien amb Assentats en i Convivien amb ELS POBLES ELS POBLES DE LA PENÍNSULA DE LA PEN NSULA Í ES DIVIDIEN EN ES DIVIDIEN EN S’assentarenaala costa assentaren la costa El seu assentament principal era S’ S’assentaren a la costa assentaren a la costa POBLES COLONITZADORS QUE EREN Els seu assentament principal era Van dominar les colònies Van fundar noves colònies: AnVan enfrontar- se als romans en enfrontar- se als romans en AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  9. 9. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Línia del temps: Hispània a l’antiguitat CONQUESTA DE LA MESETA CONQUESTA DEL NORD PENINSULAR PER OCTAVI AUGUST INICI DE LA COLONITZACIÓ FENÍCIA CONQUESTA DE LA COSTA CONQUISTA DE LA MEDITERRÀNIA COSTA MEDITERRÁNEA I LOS VALLES DEL Y DE DE LES VALLS DEL GUADALQUIVIR GUADALQUIVIR Y EL EBRO I L’EBRE INICI DE LA COLONITZACIÓ GREGA 800 aC 700 aC 500 aC IBERS CELTES 300 aC 100 aC 100 dC 300 aC Imperi ROMÀ ANTERIOR SURT 500 aC
  10. 10. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Pobles preromans de la Península ANTERIOR SURT
  11. 11. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els noms antics d’Espanya Amb el nom d’Ibèria els antics grecs designaren tot el país, a partir del Roine i de l’istme que comprèn els golfs de la Gàlia, mentre que els d’avui dia col·loquen el seu límit als Pirineus [...]. Per a uns altres, el nom d’Ibèria no va designar més que la regió de la part cap aquí de l’Ebre [...]. Els romans han designat la regió sencera indiferentment amb els noms d’Ibèria i Hispània i a les dues parts les han anomenat Ulterior i Citerior. La paraula Hispània (de la qual procedeix l’actual nom d’Espanya) pot tenir un origen fenici i significaria “costa de metalls”, o millor “illa on es forgen metalls”. Aquesta explicació sembla acceptable, ja que els fenicis venien a Hispània per metalls, i n’omplien Grècia, l’Egeu i el Pròxim Orient, segons el testimoni de Diodor de Sicília, historiador de l’època d’August. J. M. BLÁZQUEZ. El nom d’Hispània apareix a la història. Els hispans a l’Imperi romà. 2004. Adaptació ESTRABÓ. Geografia Llibre III. Segle I aC. Adaptació ANTERIOR SURT
  12. 12. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els pobles de la península Ibèrica, vistos per Estrabó UN POBLE CELTA SOBRE ELS IBERS ELS POBLES DEL NORD Diuen dels lusitans que són hàbils en les emboscades i les exploracions, àgils i llestos. Porten un escut petit i subjectat amb corretges. Porten un punyal o ganivet i vàries javelines. Molts duen cuirasses i alguns cota de malla i cascos. Aquests pobles viuen de forma espartana, fan servir l'oli, escalfen els seus recipients amb pedres enrogides al foc, es banyen en aigua freda i no fan més que un menjar, mesurat i senzill. Els lusitans fan sacrificis i examinen les vísceres per endevinar el futur. Els ibers, en les seves guerres, han combatut com a bandolers, perquè anaven poc armats i duien només javelina, fona i espasa. La infanteria i la cavalleria combatien barrejades. Els turdetans tenen fama de ser els més cultes dels ibers; coneixen l’escriptura, i tenen escrits d’història, poemes i lleis en vers. Els altres ibers coneixen també l’escriptura, però és diferent, perquè parlen llengües distintes. Els habitants de la muntanya són sobris: no beuen sinó aigua, dormen al sòl, i duen cabells llargs que se cenyeixen al front per combatre. Mengen principalment carn de boc. Practiquen lluites i carreres per preparar les batalles campals. Els de muntanya molen glans per fer pa. No usen oli sinó sagí. Mengen asseguts sobre bancs adossats a les parets i es col·loquen segons les edats i dignitats; els aliments es fan circular de mà en mà mentre beuen. Després els homes ballen saltant enlaire i caient de genolls. Així viuen aquests habitants de les muntanyes que habiten al nord d’Ibèria; és a dir, els galaics, àsturs, càntabres i vascons, tots tenen la mateixa manera de viure. ANTERIOR SURT
  13. 13. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La geografia de la Península a l’antiguitat Assentats en POBLES ABORIGENS POBLES ABORIGEN QUE EREN: QUE EREN: S i Convivien amb Assentats en i Convivien amb ELS POBLES ELS POBLES DE LA PENÍNSULA DE LA PEN NSULA Í ES DIVIDIEN EN ES DIVIDIEN EN S’assentarenaala costa assentaren la costa El seu assentament principal era S’ S’assentaren a la costa assentaren a la costa POBLES COLONITZADORS QUE EREN Els seu assentament principal era Van dominar les colònies Van fundar noves colònies: AnVan enfrontar- se als romans en enfrontar- se als romans en ANTERIOR SURT
  14. 14. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 ESQUEMES I ACTIVITATS Les colonitzacions Mapa de les colonitzacions Els grecs AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Tartessos Els fenicis AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  15. 15. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els grecs ANTERIOR SURT
  16. 16. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els fenicis ANTERIOR SURT
  17. 17. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Tartessos: un poble indígena en contacte amb els colonitzadors ANTERIOR SURT
  18. 18. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Mapa de les colonitzacions ANTERIOR SURT
  19. 19. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els ibers Art ibèric Poblats ibers AMPLIA LA IMATGE Un guerrer iber AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  20. 20. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 ESQUEMES I ACTIVITATS TEXTOS Art ibèric La dama d’Elx La bicha de Balazote La dama de Baza AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La dama del Cerro de los Santos AMPLIA LA IMATGE Guerrer de Mogente AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  21. 21. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La dama d’Elx ANTERIOR SURT
  22. 22. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La dama de Baza ANTERIOR SURT
  23. 23. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La bicha de Balazote ANTERIOR SURT
  24. 24. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La dama del Cerro de los Santos ANTERIOR SURT
  25. 25. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Guerrer de Mogente ANTERIOR SURT
  26. 26. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Poblats ibers Vista aèria d’un poblat iber Reconstrucció d’un poblat iber AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  27. 27. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Vista aèria d’un poblat iber ANTERIOR SURT
  28. 28. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Reconstrucció d’un poblat iber ANTERIOR SURT
  29. 29. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 L’equipament d’un guerrer iber ANTERIOR SURT
  30. 30. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els celtes Art celta Un poblat celta, Santa Tecla AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  31. 31. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Art celta Orfebreria celta Els toros de Guisando AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  32. 32. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Orfebreria celta ANTERIOR SURT
  33. 33. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Els toros de Guisando ANTERIOR SURT
  34. 34. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 El poblat celta de Santa Tecla El castre de Santa Tecla Reconstrucció d’un habitatge AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  35. 35. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 El castre de Santa Tecla ANTERIOR SURT
  36. 36. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Reconstrucció d’un habitatge celta del castre de Santa Tecla ANTERIOR SURT
  37. 37. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La conquesta romana Animació sobre la conquesta d’Hispània PASSA A L’ANIMACIÓ Les fases de la conquesta La divisió provincial a la fi del segle III AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  38. 38. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Animació: la conquesta romana d’Hispània PASSA A L’ANIMACIÓ ANTERIOR SURT
  39. 39. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Les fases de la conquesta ANTERIOR SURT
  40. 40. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La divisió provincial a la fi del segle III ANTERIOR SURT
  41. 41. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La romanització L’arquitectura Ciutats i calçades La romanització AMPLIA LA IMATGE L’enginyeria AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Activitat sobre la romanització Mèrida Els legionaris Els legionaris Molts hispans Molts hispans Va produir Es va difondre ind ígenes sobre les llengües Es van implantar les lleis de Roma LA ROMANITZACIÓ LA ROMANITZACI Ó Es van difondre les religions Conseqüències Es van desenvolupar les Va florir AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  42. 42. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Textos sobre la romanització Els turdetans Els turdetans, en particular els que viuen a la vora del Betis, han assimilat perfectament la manera de viure dels romans, i ni tan sols es recorden ja de la seva llengua. La majoria s’han convertit en llatins i han rebut colons romans, de manera que els falta ben poc per ser romans del tot. ESTRABÓ, Geografia ANTERIOR SURT
  43. 43. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Principals calçades a Hispània ANTERIOR SURT
  44. 44. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 El llegat romà: l’arquitectura Teatre i amfiteatre de Mèrida AMPLIA LA IMATGE Arc de Caparra, Càceres AMPLIA LA IMATGE Mausoleu de Fabara, Saragossa Temple romà de Vic AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Mosaic romà de la vil·la del Ramalote, Tudela Vil·la romana de Veranes, Astúries AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  45. 45. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Teatre i amfiteatre de Mèrida ANTERIOR SURT
  46. 46. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Temple romà de Vic ANTERIOR SURT
  47. 47. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Mausoleu romà de Fabara, Saragossa ANTERIOR SURT
  48. 48. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Arc romà de Caparra, Càceres ANTERIOR SURT
  49. 49. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Vil·la romana de Veranes, Astúries ANTERIOR SURT
  50. 50. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Decoració: mosaic romà de la vil·la del Ramalote, Tudela, Navarra ANTERIOR SURT
  51. 51. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 El llegat romà: l’enginyeria Calçada romana, Àvila AMPLIA LA IMATGE El pont d’Alcàntara, Càceres L’aqüeducte de Segòvia AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  52. 52. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Calçada romana al port del Pico, Àvila ANTERIOR SURT
  53. 53. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 Pont d’Alcàntara, Càceres ANTERIOR SURT
  54. 54. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 L’aqüeducte de Segòvia ANTERIOR SURT
  55. 55. INICI MAPA DE LA UNITA T ANIMACIONS INTE RNE T TEXTOS ESQUEMES I ACTIVITATS GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO UNITAT 20 La romanització Els legionaris Els legionaris Molts hispans Molts hispans Va produir Es va difondre indígenes sobre les llengües Es van implantar les lleis de Roma LA ROMANITZACIÓ LA ROMANITZACI Ó Es van difondre les religions Conseqüències Es van desenvolupar les Va florir ANTERIOR SURT

×