Your SlideShare is downloading. ×
010 Espanya i Catalunya (1902-1939)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

010 Espanya i Catalunya (1902-1939)

433

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
433
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Per començar: Línia del temps ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Mapa de unitat LA CRISI DEL 98 EL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923) ESPANYA I CATALUNYA (1902-1939) La crisi del liberalisme (1898-1931) L’ESCLAT L’EVOLUCIÓ La Guerra Civil VIURE EN GUERRA LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) LA IRRUPCIÓ DEL CATALANISME POLÍTIC LA MANCOMUNITAT Catalunya en el primer terç del segle XX LA CATALUNYA REPUBLICANA Catalunya durant la República i la Guerra Civil CATALUNYA EN GUERRA DE CATALUNYA DEL NOUCENTISME UN RÈGIM DEMOCRÀTIC A LES AVANTGUARDES EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933) La Segona República La cultura del nou-cents L’EDAT DE PLATA DE LA CULTURA ESPANYOLA EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1934-1936) ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Enllaços d’interès Catalunya en el primer terç del segle XX La Segona República espanyola PASSA AL WEB PASSA AL WEB Documents del període de la Guerra Civil La proclamació de la Segona República a Catalunya PASSA AL WEB PASSA AL WEB La Constitució de 1931 PASSA AL WEB PASSA AL WEB El noucentisme La Guerra Civil a Catalunya PASSA AL WEB ANTERIOR Cartells de la Segona República SURT PASSA AL WEB
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La crisi del 98 Alfons XIII i la reina regent AMPLIA LA IMATGE José Martí El cuirassat Maine AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Camilo J. de Polavieja Tractat de París de 1898 PASSA AL TEXT La fi de l’imperi AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Alfons XIII i la reina regent ANTERIOR SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI José Martí ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El cuirassat Maine ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Tractat de París de 1898 Tractat de París de 1898 Art. I. España renuncia todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. Art. II. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones. Art. III. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las Islas Filipinas [...]. Los Estados Unidos pagarán a España la suma de veinte millones de dólares [...]. Art. VII. España y los Estados Unidos de América renuncian mutuamente, por el presente Tratado, a toda reclamación de indemnización nacional o privada de cualquier género de un Gobierno contra el otro, o de sus súbditos o ciudadanos contra el otro [...]. Tractat de París, 10 de desembre de 1898. ANTERIOR SURT
  • 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: La fi de l’imperi espanyol La fi de l’imperi La crisi colonial de 1895-1898 va posar de manifest la inviabilitat del vell colonialisme espanyol, que es veia enfrontat al nou imperialisme representat pels Estats Units. Historiogràficament es coneix amb la denominació de desastre del 98 la pèrdua de les illes de Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam, que eren les darreres possessions de l’imperi colonial espanyol. Aquesta pèrdua va ser la conseqüència de la derrota d’Espanya en la guerra que va mantenir amb els Estats Units el 1898. La desfeta militar posava fi a quatre segles de dominació colonial, i va agreujar un problema històric no resolt de manera satisfactòria, el de l’encaix dels diferents pobles que convivien a Espanya. Equip de redacció Grup Promotor-Santillana ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Camilo J. Polavieja Ningún organismo público responde bien a los fines que ha de cumplir. En la enseñanza, en la justicia, en la administración, en todo, impónense transformaciones radicales, que no se detengan ante la protesta de los intereses creados, ni de los falsos derechos adquiridos. Hay que elevar la cultura del país convirtiendo la enseñanza de bachilleres y doctores en educación de hombres formados para las luchas de la vida y de ciudadanos útiles a su Patria. [...] Ni siquiera podrá excusarse la reforma de los malos hábitos que han viciado nuestras instituciones parlamentarias [...]. Y hay, sobre todo, que purificar nuestra administración, imponer desde lo más alto a lo más bajo las ideas del deber y de la responsabilidad, y destruir sin compasión y sin descanso ese afrentoso caciquismo de que me repugna hablar [...]. Manifest del general Polavieja, 1 de setembre de 1898 ANTERIOR SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El regnat d’Alfons XIII (1902-1923) Alfons XIII AMPLIA LA IMATGE Els governs de la monarquia La Setmana Tràgica AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Les vagues Caricatura del desastre d’Annual Manifest de la vaga general de 1917 AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Alfons XIII ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Els diferents governs de la monarquia: 1902 i 1903 ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La Setmana Tràgica ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Vagues en el primer quart del segle XX ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Manifest de la vaga general del 1917 Manifest de la vaga general del 1917 […] Ha llegado el momento de poner en práctica, sin vacilación alguna, los propósitos anunciados por los representantes de la Unión General de Trabajadores y la Confederación Nacional del Trabajo […] Cerca de medio siglo de corrupción ha llevado a las instituciones políticas españolas a un grado tal de podredumbre […] bajo un régimen constitucional ficticio, bajo un régimen económico de miseria y despilfarro y en un estado cultural mantenido por oligarcas […] Pedimos la constitución de un Gobierno provisional que asuma los poderes ejecutivo y moderador, y prepare […] la celebración de elecciones sinceras de unas Cortes Constituyentes que aborden, en plena libertad, los problemas fundamentales de la Constitución política del país. Mientras no se haya conseguido este objeto, la organización obrera española se halla absolutamente decidida a mantenerse en su actitud de huelga. Ciudadanos: no somos instrumento de desorden, como en su impudicia nos llaman con frecuencia los gobernantes […]. Aceptamos una misión de sacrificio por el bien de todos, por la salvación del pueblo español, y solicitamos vuestro concurso. ¡Viva España! Madrid, 12 de agosto de 1917 ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Caricatura del desastre d’Annual ANTERIOR SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera AMPLIA LA IMATGE Miguel Primo de Rivera Caricatura de la dictadura AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El directori militar El desembarcament d’Alhucemas El manifest de Primo de Rivera PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Miguel Primo de Rivera ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Caricatura de la dictadura ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: El manifest de Primo de Rivera El manifest de Primo de Rivera Al país y al ejército. Españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la Patria no ven para ella otra salvación que liberarla de los profesionales de la política, de los hombres que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencias ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. […] Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina […]. Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria preparamos. ESPAÑOLES ¡VIVA ESPAÑA Y VIVA EL REY! 13 de setembre de 1923 ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El directori militar ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El desembarcament d’Alhucemas ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La irrupció del catalanisme polític Enric Prat de la Riba La nacionalitat catalana La nacionalitat i l’estat AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT Francesc Cambó La candidatura dels «quatre presidents» Solidaritat catalana AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Enric Prat de la Riba ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La nacionalitat catalana ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: La nacionalitat i l’estat La nacionalitat i l’estat Essent la nacionalitat una unitat de cultura, una ànima col·lectiva, amb un sentir, un pensar i un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d’acomodar la seva conducta col·lectiva, això és la seva política, al seu enteniment de les coses, al seu seny, al seu franc voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu estat. […] L’estat, doncs, ve a ésser com un organisme, com una part vivent de la nacionalitat; per això no es pot pertànyer a dues nacionalitats diferents […]. És més: cada nacionalitat ha de tenir un sol estat que tradueixi en acció i conducta les inspiracions col·lectives […]. Enric PRAT DE LA RIBA, La nacionalitat catalana, 1906. Adaptat ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La candidatura dels quatre presidents ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Solidaritat Catalana Solidaritat Catalana Davant de l’amenaça d’una violació legislativa del dret públic modern, subsegüent a una violació pública […], dels drets constitucionals, perpetrada a Barcelona, va despertar-se en l’ànima catalana un moviment de protesta, determinador d’un estat d’unitat efectiva de la consciència del nostre poble; tal fou, a la primeria, la Solidaritat Catalana. […] Va produir-se, de primer, a Catalunya, una florida d’ideal: l’ideal d’aquesta hora plena de la Solidaritat s’ha tornat sentiment general, col·lectiu; aquest sentiment és ideal viu incorporat definitivament a la substància mateixa del poble català, vol ser acció, vol devenir acte, s’ha enlairat a estat reflexiu de la consciència col·lectiva, d’integrar-la en els organisme públics que exerceixen l’acció de l’Estat […]. Programa del Tívoli, 14 de maig de 1907 ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Francesc Cambó ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La Mancomunitat de Catalunya Manifestació pro-Mancomunitat Eduardo Dato Estatuts de la Mancomunitat AMPLIA LA IMATGE Principals entitats dependents de la Mancomunitat AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT Escola Superior d’Agricultura Catalunya en el primer terç del segle XX AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Manifestació pro-Mancomunitat ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Eduardo Dato ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Estatuts de la Mancomunitat Estatuts de la Mancomunitat Article 1r. Les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, acollint-se al Reial decret de 18 de desembre de 1913, s’uneixen indefinidament per constituir la Mancomunitat catalana […]. Article 2n. Seran la competència de la Mancomunitat tots els serveis i totes les funcions que la legislació provincial vigent permet establir i exercitar a les Diputacions provincials i que les Diputacions mancomunades no hagin fins ara establert o utilitzat. Així mateix sera de la competència de la Mancomunitat i li són, per tant, traspassats els següents serveis de les Diputacions mancomunades: 1r. La contrucció de carreteres dels actuals plans provincials i dels camins veïnals […]. 2n. La conservació de les carreteres provincials construïdes i les que es contrueixin d’aquí endavant […]. 4t. L’hospitalització dels dements pobres […]. 5è. També correspondran a la Mancomunitat els drets i els avantatges que la legislació […] atribueixi a les Diputacions en ço que es refereix a la concessió, construcció i explotació de ferrocarrils […]. Reial decret de 26 de març de 1914 ANTERIOR SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Principals entitats dependents de la Mancomunitat ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Escola Superior d’Agricultura ANTERIOR SURT
  • 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Un règim democràtic Proclamació de la Segona República a Madrid Al·legoria de la República Els resultats electorals Eleccions a Corts constiuents el 1931 (nombre de diputats) AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Principals partits AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La Segona República PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Proclamació de la Segona República a Madrid ANTERIOR SURT
  • 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Al·legoria de la República ANTERIOR SURT
  • 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Els resultats electorals dels principals partits el 1931 Eleccions a Corts constituents el juny de 1931 (nombre de diputats) ANTERIOR SURT
  • 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Principals partits de la Segona República ANTERIOR SURT
  • 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El bienni reformista (1931-1933) La constitució de 1931 Manuel Azaña Constitució de 1931 AMPLIA LA IMATGE Biblioteca pública infantil AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB PASSA AL TEXT L’ensenyament públic AMPLIA LA IMATGE La reforma agrària Casas Viejas PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Manuel Azaña ANTERIOR SURT
  • 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Constitució de 1931 Constitució de 1931 Art. 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República española es roja, amarilla y morada […]. Art. 3. El Estado español no tiene religión oficial […]. Art. 8. El Estado español […] estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía. Art. 11. Si una o varias provincias limítrofes, con características históricas, culturales y económicas comunes, acordara organizarse en región autónoma para formar un núcleo político-administrativo, dentro del Estado español, presentarán su Estatuto […]. Art. 13. En ningún caso se admite la Federación de regiones autónomas […]. Art. 25. No podrán ser fundamento de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas. Art. 46. El trabajo […] es una obligación social y gozará de la protección de las leyes. La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna […]. ANTERIOR SURT
  • 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Biblioteca pública infantil ANTERIOR SURT
  • 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Evolució del nombre de professores d’ensenyança primària ANTERIOR SURT
  • 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La reforma agrària ANTERIOR SURT
  • 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Els fets de Casas Viejas La situació del poble de Casas Viejas El mayor número de calles está sin empedrar y las aguas residuales de limpiezas han de pasar necesariamente por ellas. En las mismas arrojan los vecinos basuras, dándole al pueblo un aspecto de muladar. […] Existe un solo médico para todos los habitantes. No existe farmacia. Hay dos escuelas nacionales con capacidad para veinte niños, donde se alojan sesenta, quedando a pesar de esta apretura antihigiénica y perjudicial, numerosos niños sin poder recibir la más elemental instrucción. J. SUÁREZ, alcalde de Casas Viejas, al diari El Pueblo, 1933 La inmensa mayoría de los vecinos de Casas Viejas son jornaleros sin trabajo abandonados a la miseria. Hoy, después de haber sido muertos a tiros más de 20, detenidos un centenar y ahuyentados por el terror muchos de los restantes, quedan en el pueblo 450, de los cuales solo 30 trabajan. Los campesinos que se alzaron el día 10 de enero lo hicieron con el deseo de distribuir las tierras en cultivo y roturar las yermas, acuciados por la necesidad. […] R. J. SENDER, diari La Libertad, 23 de febrer de 1933 ANTERIOR SURT
  • 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El bienni conservador i el Front Popular (1933-1936) Resultat de les eleccions de 1933 Cartell de la CEDA Ideari de la CEDA Astúries, 1934 AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Resultat de les eleccions de 1936 AMPLIA LA IMATGE Cartell del Front Popular Cartells de la Segona República PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Resultats de les eleccions de 1933 ANTERIOR SURT
  • 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Cartell de la CEDA ANTERIOR SURT
  • 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Ideari de la CEDA Ideari de la CEDA Hay, por último, un sector bien definido de las derechas españolas, en la cual me encuentro, y que sostiene que hay un problema fundamental o una serie de problemas fundamentales cuyas bases son: la defensa de la religión y principios espirituales; la defensa de la familia, amenazada de disolución; la de la propiedad, combatida por enemigos de ella; la defensa del orden social, que está a punto de quedarse en manos de la anarquía. […] mantenemos el programa de los principios fundamentales de la Religión, Patria, Familia, Propiedad, Orden y Trabajo. […] Y se me preguntará: ¿Cómo quieres que actúen las derechas españolas? ¿Con monarquía, con república, con qué régimen? Yo contesto: con el que sea, con el que nos permita defender con mayor eficacia lo que la sociedad nos pide que defendamos por encima de todo. José María GIL ROBLES, No fue posible la paz, 1968 ANTERIOR SURT
  • 55. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Astúries, 1934 ANTERIOR SURT
  • 56. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Resultats de les eleccions de 1936 ANTERIOR SURT
  • 57. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Cartell del Front Popular ANTERIOR SURT
  • 58. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La Guerra Civil: L’esclat Caricatura de la insurrecció de juliol de 1936 Propaganda del bàndol republicà Al·locucions dels insurrectes AMPLIA LA IMATGE Propaganda del bàndol «nacional» AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE Documents del període de la Guerra Civil Les brigades internacionals PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 59. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Caricatura de la insurrecció de juliol de 1936 ANTERIOR SURT
  • 60. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: Al·locucions dels insurrectes Al·locucions dels insurrectes Y luego, sobre las ruinas que el Frente Popular deje –sangre, fango y lágrimas-, edificar un Estado grande, fuerte y poderoso que ha de tener por galardón y remate allá en la altura una Cruz de amplios brazos, señal de protección a todos. Cruz sacada de los escombros de la España que fue, pues es la Cruz, símbolo de nuestra Religión y nuestra Fe, lo único que ha quedado a salvo entre tanta barbarie que intentaba teñir para siempre las aguas de nuestros ríos con el carmín glorioso y valiente de la sangre española. Al·locució radiada a Navarra del general Mola, juliol de 1936 Españoles: a cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y la Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a cuantos jurasteis defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la Nación os llama a su defensa. […] En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia en todas las regiones; el Ejército, la Marina y la fuerza de orden público se lanzan a defender la Patria […]. Al·locució radiada a Tetuán de Francisco Fanco, 17 de juliol de 1936 ANTERIOR SURT
  • 61. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Propaganda del bàndol republicà ¡No pasarán! (cançó) Ahí van marchando los milicianos. Van para el frente con gran valor. A dar sus vidas se van cantando, antes que triunfe Franco el traidor. En el espacio van los fascistas, bombas aéreas destrozarán la bella urbe capitalina, pero a Madrid ¡No pasarán! Matan mujeres, niños y ancianos, que por las calles suelen andar. Esta es la hazaña de los fascistas, que allá en la historia se ha de grabar. Si sangre de héroes regó los campos, bellas simientes resurgirán. El cañón ruge, tiembla la tierra, pero a Madrid ¡No pasarán! ANTERIOR SURT
  • 62. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Propaganda del bàndol «nacional» Romance de Abedelazis No llores, Abedelazis; no llores, que vas a España. Que el fusil te lo da Franco y en el fusil su palabra; está el jardín del Profeta al otro lado del agua. […] Los regulares de Ceuta llevaban pardas chilabas. ¿Dónde está Córdoba, amigo? ¡Mi Córdoba entre naranjas! –Los rojos la están cercando, casi la tienen ganada. AGUSTÍN DE FOXÁ ANTERIOR SURT
  • 63. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Les brigades Internacionals ANTERIOR SURT
  • 64. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La guerra civil: L’evolució Mapes de l’evolució de la guerra AMPLIA LA IMATGE El Guernica de Picasso AMPLIA LA IMATGE Soldats «nacionals» al camp de batalla Guernica després dels bombardejos AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Govern de Burgos, febrer de 1938 La batalla de l’Ebre AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 65. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Mapes de l’evolució de la guerra ANTERIOR TORNA ANTERIOR SURT
  • 66. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Juliol de 1936 ANTERIOR SURT
  • 67. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Octubre de 1937 ANTERIOR SURT
  • 68. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Agost de 1938 ANTERIOR SURT
  • 69. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Febrer de 1939 ANTERIOR SURT
  • 70. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Soldats «nacionals» en campanya ANTERIOR SURT
  • 71. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Guernica després dels bombardejos ANTERIOR SURT
  • 72. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El Guernica, de Picasso ANTERIOR SURT
  • 73. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El primer govern de Burgos, febrer de 1938 ANTERIOR SURT
  • 74. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La batalla de l’Ebre ANTERIOR SURT
  • 75. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Viure en guerra El racionament a Madrid AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Els bombardejos AMPLIA LA IMATGE Les residències infantils Refugiats al metro El testimoni dels infants AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE L’exili Nens refugiats AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT AMPLIA LA IMATGE
  • 76. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El racionament a Madrid ANTERIOR SURT
  • 77. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Refugiats al metro ANTERIOR SURT
  • 78. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Cartell sobre les residències infantils ANTERIOR SURT
  • 79. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Dibuix d’un nen sobre un bombardeig ANTERIOR SURT
  • 80. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El testimoni dels infants El testimoni dels infants Quan vam deixar el vaixell gran ens van ficar en un tren. Anàvem com a refugiats i hi havia gendarmes que ens vigilaven. Després ens van ficar en un autocar i vam passar per un poble [...] i vam passar per una botiga amb un aparador ple de xocolata. Tots els nens ens vam quedar amb la cara enganxada al vidre, i encara sento l’olor de la xocolata. [...] tot i que no vam passar gana, perquè ens donaven menjar, però allò de la xocolata ho tinc gravat. Aquell aparador tan ple... Testimoni d’Angelita Gabaldán Huguet, refugiada a França, extret del web http://oliba.uoc.es/nens/index_ca.html ANTERIOR SURT
  • 81. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Nens refugiats a l’abril de 1938 ANTERIOR SURT
  • 82. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Persones cap a l’exili ANTERIOR SURT
  • 83. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La Catalunya republicana Macià proclama la República Proclamació de la República AMPLIA LA IMATGE Francesc Macià i el seu govern PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE El 6 d’octubre Manifestants a favor de l’Estatut d’Autonomia Resultat de les eleccions generals de 1936 a Catalunya L’Estatut d’Autonomia de 1932 AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 84. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Macià proclama la República ANTERIOR SURT
  • 85. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Francesc Macià i el seu govern ANTERIOR SURT
  • 86. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Manifestants a favor de l’Estatut d’Autonomia ANTERIOR SURT
  • 87. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: L’Estatut d’Autonomia de 1932 L’Estatut d’Autonomia de 1932 Art. 1. Catalunya és un Estat autònom dintre la República Espanyola […]. Art. 2. El poder de Catalunya emana del poble i el representa la Generalitat. Art. 3. La Generalitat de Catalunya s’estén al territori que han format fins suara les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Art. 5. La llengua catalana serà l’oficial a Catalunya, però en les relacions amb el Govern de la República serà oficial la llengua castellana […]. Art. 14. La Generalitat estarà integrada pel Parlament, el president de la Generalitat, i el consell executiu […]. El Parlament, que exercirà les funcions legislatives, serà elegit per un termini que no passi dels cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret […]. El president de la Generalitat assumeix la representació de Catalunya. Text de l’Estatut de Núria. Adaptat ANTERIOR SURT
  • 88. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El 6 d’octubre ANTERIOR SURT
  • 89. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Resultat de les eleccions generals de 1936 a Catalunya ANTERIOR SURT
  • 90. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Catalunya en guerra Insurrecció militar a Barcelona Milícies obreres a Barcelona La divisió comarcal La Barcelona revolucionària AMPLIA LA IMATGE Bombardejos de les tropes franquistes el 1937 AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Pont bombardejat a Lleida AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT Entrada franquista a Barcelona La Guerra Civil a Catalunya AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR PASSA AL WEB SURT
  • 91. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Insurrecció militar a Barcelona ANTERIOR SURT
  • 92. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Milícies obreres a Barcelona ANTERIOR SURT
  • 93. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI La divisió comarcal ANTERIOR SURT
  • 94. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: La Barcelona revolucionària La Barcelona revolucionària Era la primera vegada que em trobava en una ciutat on manava la classe obrera. Pràcticament tots els edificis importants havien estat ocupats pels treballadors i apareixien decorats amb banderes vermelles o amb la bandera vermella i negra dels anarquistes; les parets eren plenes de dibuixos amb la falç i el martell i de les inicials dels partits revolucionaris; gairebé totes les esglésies havien estat saquejades i les imatges cremades. Equips d’obrers es dedicaven a enderrocar sistemàticament els temples. Totes les botigues i els cafès exhibien una inscripció fent constar que havien estat col·lectivitzats […]. Els cambrers i els dependents et miraven a la cara i et tractaven de tu a tu. Les locucions verbals de tipus servil i fins i tot cerimonial havien desaparegut temporalment. Ningú no deia «senyor» o «don», i ni tan sols «vostè»; tothom es tractava de «camarada» i de «tu», i deia «Salut!» en comptes de «Bon dia» […]. George ORWELL, Homenatge a Catalunya, 1938 ANTERIOR SURT
  • 95. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Bombardejos de les tropes franquistes el 1937 ANTERIOR SURT
  • 96. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Pont bombardejat a Lleida ANTERIOR SURT
  • 97. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Entrada franquista a Barcelona ANTERIOR SURT
  • 98. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Del noucentisme a les avantguardes Eugeni d’Ors AMPLIA LA IMATGE El gran masturbador de Salvador Dalí AMPLIA LA IMATGE Primer Congrés Internacional de la llengua catalana Institut d’Estudis Catalans AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Mercè Rodoreda El noucentisme AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 99. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Eugeni d’Ors ANTERIOR SURT
  • 100. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Primer Congrés Internacional de la llengua catalana ANTERIOR SURT
  • 101. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Institut d’Estudis Catalans ANTERIOR SURT
  • 102. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI El gran masturbador de Salvador Dalí ANTERIOR SURT
  • 103. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Mercè Rodoreda Relat de Mercè Rodoreda sobre la vida de la dona a la rereguarda [...] Diuen: sigueu abnegades, estímul per als qui lluiten, companyes en les hores greus... Doncs, no! Si jo no sé res de tu, tant me fa la guerra i la revolució i tot el món sencer, cada dia més lleig! Que s’ensorri tot! I d’una vegada! Mentre viuré no morirà en mi el record d’aquests dies tan obscurs, és un neguit constant que estreny el cor i asfixia. En què els diaris [...] no diuen «ell viu», «ell ha estat ferit», «ell, ara, t’està escrivint». [...] Mercè RODOREDA, 1938 ANTERIOR SURT
  • 104. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI L’edat de plata de la cultura espanyola Intel·lectuals espanyols L’assassinat de Federico García Lorca España invertebrada AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 105. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Intel·lectuals espanyols ANTERIOR SURT
  • 106. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Text: España invertebrada España invertebrada Hasta su cima, la historia de España es decadente y dispersiva. El proceso de desintegración avanza en riguroso orden de la periferia al centro. Primero se desprenden los Países Bajos y el Milanesado; luego, Nápoles. A principios del siglo XIX se separan las grandes provincias ultramarinas, y a fines de él, las colonias menores de América y Extremo Oriente. En 1900, el cuerpo español ha vuelto a su nativa desnudez peninsular. ¿Termina con esto la desintegración? Será casualidad, pero el desprendimiento de las últimas posesiones ultramarinas parece ser la señal para el comienzo de la dispersión intrapeninsular. En 1900 se empieza a oír el rumor de los regionalismos, nacionalismos, separatismos… Es el triste espectáculo de un larguísimo multisecular otoño, laborado periódicamente por ráfagas adversas que arrancan del inválido ramaje enjambres de hojas caducas. José ORTEGA GASSET, España invertebrada, 1920 ANTERIOR SURT
  • 107. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI L’assassinat de Federico García Lorca El crimen fue en Granada: a Federico García Lorca Se le vio, caminando entre fusiles, por una calle larga, salir al campo frío, aún con estrellas de la madrugada. Mataron a Federico cuando la luz asomaba. El pelotón de verdugos no osó mirarle la cara. Todos cerraron los ojos; rezaron: ¡ni Dios te salva! Muerto cayó Federico -sangre en la frente y plomo en las entrañas...Que fue en Granada el crimen sabed -¡pobre Granada!-, en su Granada. Antonio MACHADO, 1936 ANTERIOR SURT
  • 108. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  Durant el regnat d’Alfons XIII el sistema liberal va entrar en crisi. La causes de la crisi eren la inestabilitat política, les guerres colonials, la pèrdua de les últimes colònies i els conflictes socials.  Durant el primer terç del segle XX a Catalunya es van posar de manifest les tensions socials produïdes arran del procés accelerat d’industrialització i urbanització. En aquest context va irrompre el catalanisme polític.  Amb la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931 es tancava el període de la Restauració i s’iniciava una etapa curta en la qual es van proposar canvis polítics i socials molt profunds.  Durant gairebé dos anys, el govern d’Azaña va engegar les reformes més importants de la República. D’aquesta manera es mirava de convertir Espanya en un país modern, democràtic i laic.  Entre finals del 1933 i el 1935 la República va ser governada per polítics de centre i de dreta que van paralitzar les reformes que s’havien engegat a l’etapa anterior. La revolució del 1934 va augmentar la crispació, que es va intensificar en l’època del Front Popular. ANTERIOR SURT
  • 109. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 10 SÍNTESI Síntesi (II)  Els colpistes havien previst que el cop militar del juliol de 1936 enderroqués ràpidament el govern del Front Popular. Però no va ser així i Espanya es va veure immersa en una cruenta guerra civil.  L’enfrontament militar va durar gairebé tres anys (1936-1939). Va ser una guerra llarga i dura que es pot dividir en diferents fases.  La Guerra Civil va alterar profundament la vida quotidiana. La població civil va passar gana, va sentir por i va fugir intentant salvar la seva vida de les represàlies de tots dos bàndols.  La Generalitat republicana, primera experiència d’autogovern a Catalunya des del segle XVIII, va desenvolupar una important tasca de govern enmig de les fortes tensions del període.  En un període en què la societat, la política i l’economia del país van viure una època convulsa, van sorgir pensadors, escriptors, científics i artistes que van fer que la cultura, tant de Catalunya com d’Espanya, gaudís d’una de les èpoques d’esplendor més importants. ANTERIOR SURT

×