Your SlideShare is downloading. ×
0
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
005 Espanya i Catalunya en el segle XIX
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

005 Espanya i Catalunya en el segle XIX

584

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
584
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
18
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI PER COME NÇA R MAPA DE LA UNITA T INTERNET ANTERIOR SURT
  • 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Per començar: Línia del temps ANTERIOR SURT
  • 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Mapa de la unitat ESPANYA I CATALUNYA EN EL SEGLE XIX LA RESTAURACIÓ GUERRA I REVOLUCIÓ CONSTITUCIONALISME FERRAN VII EL CATALANISME ECONOMIA ISABEL II LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA SEXENNI DEMOCRÀTIC POBLACIÓ I SOCIETAT EL MOVIMENT OBRER I LES IDEES SOCIALS A CATALUNYA ANTERIOR SURT
  • 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Enllaços d’interès La guerra del Francès PASSA AL WEB L’arribada del ferrocarril PASSA AL WEB Les Corts de Cadis La batalla de Trafalgar PASSA AL WEB L’arquitectura madrilenya PASSA AL WEB Museu d’Història de Catalunya PASSA AL WEB PASSA AL WEB ANTERIOR SURT
  • 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Guerra i revolució Els afusellaments del 3 de maig Mapa de la guerra del Francès Uniformes Soldat francès. La guerra del Francès PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La batalla de Trafalgar PASSA AL WEB Caricatures de Josep Bonaparte Les Corts de Cadis PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Els afusellaments del 3 de maig a Madrid ANTERIOR SURT
  • 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Mapa de la guerra del Francès ANTERIOR SURT
  • 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Uniformes Soldat francès. Guerriller espanyol. ANTERIOR SURT
  • 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Caricatures de Josep Bonaparte ANTERIOR SURT
  • 10. MAPA DE LA UNITA T INICI INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Ferran VII Torrijos Fases Retrat AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La Primera Guerra Carlina AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Soldat carlí AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Retrat de Ferran VII ANTERIOR SURT
  • 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Fases ANTERIOR SURT
  • 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI L’afusellament de Torrijos i el cant a Torrijos Canto a Torrijos Helos allí, junto a la mar bravía cadáveres están ¡ay! los que fueron honra del libre, y con su muerte dieron almas al cielo, a España nombradía. Ansia de patria y libertad henchía sus nobles pechos que jamás temieron, y las costas de Málaga los vieron cual sol de gloria en desdichado día. Españoles, llorad; mas vuestro llanto lágrimas de dolor y sangre sean, sangre que ahogue a siervos y opresores, y los viles tiranos, con espanto, siempre delante amenazando vean alzarse sus espectros vengadores. José de ESPRONCEDA (1808-1842) ANTERIOR SURT
  • 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La Primera Guerra Carlina ANTERIOR SURT
  • 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Soldat carlí ANTERIOR SURT
  • 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Isabel II El regnat d’Isabel II Retrat Línia del temps Narváez Militar i polític moderat, cap del govern entre 1844 i 1851, va basar la seva política en el manteniment de l’ordre públic. Va ser de nou cap de govern els anys 1864 -1865 i 1866 -1868. AMPLIA LA IMATGE Moderats i progressistes AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Divisió provincial AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Retrat d’Isabel II ANTERIOR SURT
  • 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI El regnat d’Isabel II ANTERIOR SURT
  • 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Línia del temps Narváez Militar i polític moderat, cap del govern entre 1844 i 1851, va basar la seva política en el manteniment de l’ordre públic. Va ser de nou cap de govern els anys 1864 -1865 i 1866 -1868. ANTERIOR SURT
  • 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Comparació entre els moderats i els progressistes ANTERIOR SURT
  • 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Divisió provincial de Javier de Burgos ANTERIOR SURT
  • 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Sexenni democràtic Govern provisional Etapes AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Al·legoria de la República Caricatures del període AMPLIA LA IMATGE AMPLIA ANTERIOR SURT
  • 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Etapes ANTERIOR SURT
  • 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Govern provisional després de la revolució «la Gloriosa» ANTERIOR SURT
  • 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Al·legoria de la República ANTERIOR SURT
  • 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Caricatures del període La República espanyola Senyors viatgers, al tren Salustiano Olózaga AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La raó de la força La força de la raó AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE TORNA ANTERIOR SURT
  • 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Salustiano Olózaga busca pretendents al tron d’Espanya ANTERIOR SURT
  • 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Senyors viatgers, al tren ANTERIOR SURT
  • 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La República espanyola en el concert de les nacions ANTERIOR SURT
  • 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La força de la raó ANTERIOR SURT
  • 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La raó de la força ANTERIOR SURT
  • 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La Restauració L’alternança entre conservadors i liberals (Nombre d’escons al Congrés de Diputats) La forma de govern AMPLIA LA IMATGE Cánovas del Castillo AMPLIA LA IMATGE El cacic PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT Práxedes Mateo Sagasta Pablo Iglesias AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI (Nombre d’escons al Congrés de Diputats) L’alternança entre conservadors i liberals ANTERIOR SURT
  • 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La forma de govern La forma de govern Con esto llegamos […] a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y la posición que cada uno ocupa respecto de los demás. Esos componentes exteriores son tres: 1.º Los oligarcas […] o notables de cada bando, que forman su «plana mayor», residentes ordinariamente en el centro. 2.º Los caciques […] diseminados por el territorio. 3.º El gobernador civil, que les sirve de órgano de comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo el artificio bajo cuya pesadumbre gime rendida y postrada la nación. Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o gobernante, distribuida […] en «partidos». […] En las elecciones […] no es el pueblo, sino las clases conservadoras y gobernantes, quienes falsifican el sufragio y corrompen el sistema, abusando de su posición, de su riqueza, de los resortes de la autoridad y del poder que, para dirigir desde él a las masas, les había sido entregado […] J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902 ANTERIOR SURT
  • 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: El cacic El cacic Cada región y cada provincia se hallaba dominada por un particular irresponsable […] vulgarmente apodado […] cacique, sin cuya voluntad o beneplácito no se movía una hoja de papel, no se despachaba un expediente, ni se pronunciaba un fallo, […] ni se nombraba un juez, ni se trasladaba un empleado, ni se acometía una obra; para él no había […] ley de aguas, ni ley de caza, ni ley municipal, ni ley de contabilidad, ni leyes de enjuiciamiento, ni ley electoral, […] ni leyes fiscales […] Era declarado exento del servicio militar quien él quería que lo fuese, por precio o sin él; se extraviaban los expedientes y las cartas que él quería se extraviasen; se hacía justicia cuando él tenía interés en que se hiciera, y se fallaba a sabiendas contra ley cuando no tenía razón aquel a quien él quería favorecer; […] era diputado provincial, alcalde o regidor aquel a quien él designaba o recibía […]. J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902 ANTERIOR SURT
  • 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Cánovas del Castillo ANTERIOR SURT
  • 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Práxedes Mateo Sagasta ANTERIOR SURT
  • 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Pablo Iglesias ANTERIOR SURT
  • 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI El catalanisme al segle XIX Bonaventura Carles Aribau AMPLIA LA IMATGE Cerimònia dels Jocs Florals de 1868 Les Bases de Manresa AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Portada del Diari Català Fragment de l’oda La Pàtria AMPLIA LA IMATGE Les Bases de Manresa PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT ANTERIOR SURT
  • 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Bonaventura Carles Aribau ANTERIOR SURT
  • 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Cerimònia dels Jocs Florals de 1868 ANTERIOR SURT
  • 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Les Bases de Manresa ANTERIOR SURT
  • 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Portada del Diari Català ANTERIOR SURT
  • 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La Pàtria La Pàtria Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adéu, tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant, cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. [...] Bonaventura Carles ARIBAU. Fragment de l’oda La Pàtria ANTERIOR SURT
  • 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: Les Bases de Manresa Les Bases de Manresa BASE 6a. Catalunya serà la única soberana de son govern interior: per lo tant, dictarà lliurement sas lley orgánicas; cuydará de sa llegislació civil, penal, mercantil, administrativa y processal; del establiment y percepció d’impostos; de la encunyació de la moneda; y tindrà totas las demés atribucions inherents á la sobiranía que no corresponguin al Poder central segons la Base1.ª. BASE 7a. Lo Poder llegislatiu regional radicarà en las Corts catalanas, que deurán reunirse tots los anys en època determinada y en lloch diferent. Las Corts se formarán per sufragi de tots los caps de casa, agrupats en classes fundadas en lo treball manual, en la capacitat o en las carreras professionals y en la propietat, industria y comers... Bases per a la Constitució Regional Catalana, Manresa, 27 de març de 1892 ANTERIOR SURT
  • 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Constitucionalisme La Constitució de 1812 La Constitució de 1845 La Constitució de 1869 PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT Comparativa de Constitucions (I) Comparativa de Constitucions (II) La Constitució de 1876 PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La Constitució de 1812 La Constitució de 1812 Art. 3. La soberanía reside esencialmente en la Nación, y por lo mismo pertenece a esta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales. Art. 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 16. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey. Art. 17. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales reside en los tribunales establecidos por la ley. Art. 172. 1. No puede el rey impedir bajo ningún pretexto la celebración de las Cortes en las épocas y casos señalados por la Constitución, ni suspenderlas ni disolverlas, ni en manera alguna embarazar sus sesiones y deliberaciones. Los que le aconsejasen o auxiliasen en cualquier tentativa para estos actos, son declarados traidores y serán perseguidos como tales. Art. 172. 11. No puede el rey privar a ningún individuo de su libertad, ni imponerle por sí pena alguna. El secretario del Despacho que firme la orden, y el juez que la ejecute, serán responsables a la Nación, y castigados como reos de atentados contra la libertad individual. […] Art. 371. Todos los españoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas políticas sin necesidad de licencia, revisión o aprobación alguna anterior a la publicación, bajo las restricciones y responsabilidades que establezcan las leyes. Constitució espanyola, Cadis, 19 de març de 1812 ANTERIOR SURT
  • 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La Constitució de 1845 La Constitució de 1845 Art. 2. Todos los españoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura, con sujeción a las leyes. Art. 7. No puede ser detenido, ni preso, ni separado de su domicilio ningún español, ni allanada su casa, sino en los casos y en la forma que las leyes prescriban. Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey. Art. 43. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior, y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. Art. 66. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales; sin que puedan ejercer otras funciones que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado. ANTERIOR SURT
  • 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La Constitució de 1869 La Constitució de 1869 Art. 17. Tampoco podrá ser privado ningún español del derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante. Del derecho de reunirse pacíficamente. Del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios a la moral pública […] Art. 32. La soberanía reside esencialmente en la nación, de la cual emanan todos los poderes. Art. 34. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes. El rey sanciona y promulga las leyes. Art. 35. El poder ejecutivo reside en el rey, que lo ejerce por medio de sus ministros. Art. 36. Los tribunales ejercen el poder judicial. ANTERIOR SURT
  • 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La Constitució de 1876 La Constitució de 1876 Art. 13. Todo español tiene derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones, ya de palabra, ya por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse para todos los fines de la vida humana […] Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey. Art. 50. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el rey, y su autoridad se extiende a todo cuanto conduce a la conservación del orden público en lo interior y a la seguridad del Estado en lo exterior, conforme a la Constitución y a las leyes. Art. 76. A los tribunales y juzgados pertenece exclusivamente la potestad de aplicar las leyes en los juicios civiles y criminales, sin que puedan ejercer otras funciones que las de juzgar y hacer que se ejecute lo juzgado. ANTERIOR SURT
  • 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (I) ANTERIOR SURT
  • 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Comparativa de les Constitucions de 1837, 1845 i 1869 (II) ANTERIOR SURT
  • 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Economia L’expansió del ferrocarril L’arribada del ferrocarril AMPLIA LA IMATGE Societat agrària AMPLIA LA IMATGE Les inversions en infraestructures Les desamortitzacions PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE Línia del ferrocarril Barcelona-Mataró AMPLIA LA IMATGE Evolució dels quilòmetres de via AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT
  • 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI L’expansió del ferrocarril a Espanya ANTERIOR SURT
  • 55. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz ANTERIOR SURT
  • 56. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Inversions en infraestructures entre el 1845 i el 1905 ANTERIOR SURT
  • 57. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Societat agrària ANTERIOR SURT
  • 58. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Línia del ferrocarril Barcelona-Mataró ANTERIOR SURT
  • 59. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Evolució dels quilòmetres de via ANTERIOR SURT
  • 60. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La industrialització de Catalunya La Barcelona industrial La competència dels productes anglesos Les colònies tèxtils Colònia industrial Nom i any de fundació AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La indústria tèxtil Museu d’Història de Catalunya Defensa del sistema prohibitiu PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR PASSA AL WEB SURT
  • 61. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La Barcelona industrial ANTERIOR SURT
  • 62. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Les colònies tèxtils Colònia industrial Nom i any de fundació ANTERIOR SURT
  • 63. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La competència dels productes anglesos ANTERIOR SURT
  • 64. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: Defensa del sistema prohibitiu Defensa del sistema prohibitiu Señora: En el momento en que se somete al examen de una junta la delicada cuestión de si conviene modificar los aranceles con respecto a la introducción de manufactura extranjera y disminuir el número de las que se hallan enteramente prohibidas a comercio, esta Comisión de Fábricas del antiguo Principado de Cataluña, justamente alarmada ya por los anuncios de permisos para proporcionar recursos con que se intenta preparar la opinión pública, no puede menos de acudir respetuosa al trono de V.M. para encarecerle la importancia de que no se haga variación alguna en el nacional sistema prohibitivo, que tan prodigiosas ventajas ha producido al Estado y es el único que puede conducir la industria española al término de su perfección y baratura. Exposición a S.M. para que continúe la observancia del sistema prohibitivo de géneros extranjeros, Comissió de Fàbriques, Barcelona, 24 de gener de 1839 ANTERIOR SURT
  • 65. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La indústria tèxtil ANTERIOR SURT
  • 66. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Població i societat Distribució de la població AMPLIA LA IMATGE L’arquitectura madrilenya PASSA AL WEB Evolució de la població Principals províncies emissores d’emigrants AMPLIA LA IMATGE La vida de la classe dirigent AMPLIA LA IMATGE La vida dels obrers AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
  • 67. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Distribució de la població espanyola el 1857 ANTERIOR SURT
  • 68. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Evolució de la població espanyola en el segle XIX ANTERIOR SURT
  • 69. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Principals províncies emissores d’emigrants ANTERIOR SURT
  • 70. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La vida de la classe dirigent ANTERIOR SURT
  • 71. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI La vida dels obrers ANTERIOR SURT
  • 72. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI El moviment obrer i les idees socials a Catalunya Obrers en vaga AMPLIA LA IMATGE Narcís Monturiol El treball infantil AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Família pobra La utopia comunista d’Étienne Cabet PASSA AL TEXT Dures condicions de vida AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR PASSA AL TEXT SURT
  • 73. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Obrers en vaga ANTERIOR SURT
  • 74. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI El treball infantil ANTERIOR SURT
  • 75. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Narcís Monturiol ANTERIOR SURT
  • 76. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: La utopia comunista d’Étienne Cabet La utopia comunista Així doncs, vaig agafar la ploma per redactar un programa, un pla, com el matemàtic per resoldre un problema. Em vaig imaginar que havia d’organitzar una vasta societat sobre el principi de la igualtat, i vaig escriure el meu pla per veure com i de quina manera podria organitzar la igualtat en educació, en aliment, en vestit, en habitació, en mobiliari, en treball, en càrregues de tota mena i en plaers de tota naturalesa. Aviat em vaig adonar que la igualtat exigia una producció agrícola i manufacturera tan extensa, una economia, un ordre, una distribució tan intel·ligent i raonada, que no existeixen ni poden existir avui dia. Per tant, em vaig veure abocat a l’educació en comú, a la feina en comú, a la necessitat de concentració en tallers espaiosos i en magatzems immensos, a la multiplicació il·limitada de màquines, a l’explotació del territori en comú, al repartiment equitatiu dels fruits i els productes, en una paraula, al Comunisme. Étienne CABET, De quina manera sóc comunista, 1848. ANTERIOR SURT
  • 77. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Família pobra ANTERIOR SURT
  • 78. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Text: Dures condicions de vida Dures condicions de vida El mes pasado los diarios políticos de esta capital hablaron de una casa situada en los arrabales de la puerta de San Antonio, la cual á pesar de tener una superficie bastante reducida, albergaba entre sus cinco pisos á ciento quince habitantes, de los cuales la mayor parte era trabajadores de las fábricas. Yo también podría hablar de un cuarto sito en una taberna de la calle Ostallers y de otro de cierta casa de la plaza del Padró, en los cuales dormía tanta gente que no podía penetrarse en ellos ni transcurrirse por los mismos por el sinnúmero de catres que los ocupaban. […] Al entrar en ambos en las primeras horas de la noche, aun en la de invierno, se sentía un calor sofocante, opresión al respirar y cierto tufillo tan desagradable como perjudicial. J. FONT Y MOSELLA, Consideraciones sobre los inconvenientes que irrogan á la salud de los jornaleros y a la pública de Barcelona las fábricas, en especial las de vapor, Barcelona, 1852. ANTERIOR SURT
  • 79. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  La invasió francesa i la guerra de la Independència (o guerra del Francès) van ser els esdeveniments que van iniciar l’Edat Contemporània a Espanya, ja que van provocar la crisi de l’Antic Règim.  El retorn al poder de Ferran VII el 1814 va significar la derogació del règim constitucional i el principi de l’enfrontament polític entre absolutistes i liberals.  Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema política liberal. Progressistes i moderats van lluitar pel govern.  El regnat d’Isabel II va acabar amb una revolució coneguda com “la Gloriosa”, que va obrir un període polític innovador (democràcia i república), però que finalment va fracassar. ANTERIOR SURT
  • 80. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 5 SÍNTESI Síntesi (II)  Després de la Restauració dels Borbó hi va haver una etapa de notable estabilitat política. La Constitució de 1876 agradava tant als moderats com als progressistes, i es va establir una alternança pacífica d’aquests partits en el poder. La resta de partits n’estaven exclosos.  El moviment de la Renaixença literària va afavorir el desenvolupament del catalanisme polític de final del segle XIX.  Durant el segle XIX es van establir, en un país eminentment agrari i ramader com era Espanya, les bases de la industrialització, que va tenir com a focus principals Catalunya i el País Basc.  En el segle XIX, la població espanyola va créixer i es va urbanitzar. La societat va deixar de ser estamental i es va transformar en una societat de classes.  Les dures condicions de vida i de treball dels obrers industrials van afavorir l’aparició i el desenvolupament del moviment obrer al llarg del segle XIX.  Els corrents de pensament socialista utòpic, que volien millorar el funcionament de la societat del seu temps, van arribar a Catalunya a través de la premsa i de la traducció d’obres d’autors francesos com Étienne Cabet. ANTERIOR SURT

×