001 L'Antic Règim i el segle XVIII

1,730 views
1,586 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,730
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
658
Actions
Shares
0
Downloads
41
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • {}
  • 001 L'Antic Règim i el segle XVIII

    1. 1. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI PER COME NÇAR MAPA DE LA UNITAT INTERNET ANTERIOR SURT
    2. 2. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Per començar El món a mitjan segle XVIII Característiques de l’Antic Règim Noblesa Divisió en tres estaments Clergat Classes populars Immobilisme vertical SOCIETAT ESTAMENTAL Dues bases PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Privilegi Producció de subsistència Predomini del sector primari Endarrerime nt tècnic Subsisteix el se nyoriu L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA PREINDUSTRIAL Gremis Indústria artesana Fàbriques reials Comerç exterior = Companyies comercials MONOPOLI Impuls comercial Comerç interior: problemes MONARQUIA ABSOLUTA PASSA AL WEB El rei controla tots els poders Les persones no tenen drets El rei és representant de Déu AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    3. 3. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Característiques de l’Antic Règim Noblesa Clergat SOCIETAT ESTAMENTAL PRIVILEGIATS Classes populars Divisió en tres estaments NO PRIVILEGIATS Immobilisme vertical Dues bases Privilegi Producció de subsistència Predomini del sector primari L’ANTIC RÈGIM ECONOMIA PREINDUSTRIAL Endarreriment tècnic Subsisteix el senyoriu Gremis Indústria artesana Fàbriques reials Comerç exterior = Companyies comercials MONOPOLI Impuls comercial Comerç interior: problemes MONARQUIA ABSOLUTA El rei controla tots els poders Les persones no tenen drets El rei és representant de Déu ANTERIOR SURT
    4. 4. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Mapa de la unitat EL SEGLE XVIII: L’ANTIC RÈGIM L’ESPAI ESPANYA LA SOCIETAT LA CULTURA EL ROCOCÓ L’ECONOMIA EL NEOCLASSICISME EL GOVERN GOYA LA RUPTURA IDEOLÒGICA CATALUNYA ANTERIOR SURT
    5. 5. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Enllaços d’interès El món a mitjan segle El palau de Versalles XVIII PASSA AL WEB El Madrid dels Borbons PASSA AL WEB PASSA AL WEB El museu del Prado PASSA AL WEB La Guerra de Successió espanyola PASSA AL WEB La família de Carles IV, de Goya PASSA AL WEB ANTERIOR SURT El Born, un vincle amb el passat PASSA AL WEB Casa Llotja de Mar. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona PASSA AL WEB
    6. 6. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI L’espai El món en el segle XVIII Europa en el segle XVIII AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    7. 7. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El món en el segle XVIII ANTERIOR SURT
    8. 8. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Europa en el segle XVIII ANTERIOR SURT
    9. 9. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La societat La piràmide social El tercer estat aixafat pels impostos La justificació de la societat estamental AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT L’aranya i la mosca AMPLIA LA IMATGE Madame Pompadour AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    10. 10. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La piràmide social de l’Antic Règim ANTERIOR SURT
    11. 11. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: La justificació de la societat estamental La justificació de la societat estamental Tot sistema que, sota una aparença d’humanitat o de beneficència, encaminés una monarquia ben ordenada a establir entre els homes una igualtat de deures i a destruir les diferències necessàries, conduiria aviat al desordre, conseqüència inevitable de la igualtat absoluta, i produiria una subversió de la societat. El noble consagra la seva dignitat a la defensa de l’estat i assisteix el sobirà amb els seus consells. L’última classe de la nació, que no pot atorgar a l’estat serveis tan distingits, els supleix amb els tributs, la indústria i els treballs físics. SOLENNELLES, Amonestacions del Parlament de París, 4 de març del 1776 ANTERIOR SURT
    12. 12. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Caricatura: El tercer estat, esclafat per les càrregues senyorials ANTERIOR SURT
    13. 13. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI L’aranya i la mosca ANTERIOR SURT
    14. 14. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Madame Pompadour, de F. Boucher Fixa’t com és de luxós el teixit del vestit. ANTERIOR SURT
    15. 15. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI L’economia Sector secundari artesà Economia rural On és la maquinària? Observa l’escassa evolució de les eines. AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Puixança comercial En defensa dels productors PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    16. 16. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Economia rural: La sega, de Van Dosten Observa l’escassa evolució de les eines. ANTERIOR SURT
    17. 17. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Sector secundari artesà: Manufactura de teixits d’Índies On és la maquinària? ANTERIOR SURT
    18. 18. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Antic moll de les Índies Orientals, de John Webb ANTERIOR SURT
    19. 19. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: En defensa dels productors enfront els privilegis En defensa dels productors enfront els privilegis Y a la verdad, ¿quién tiene más derecho a la pública estimación, un artesano honrado que con el sudor de su rostro gana para sí y su familia el pan que los sustenta, o un noble ciudadano que entregado a una perpetua indolencia lo mejor que hace es vegetar? No estamos ya en aquellos tiempos en que la fuerza del brazo y el hábil manejo de la lanza y el caballo decidían al fin todos los pleitos. En ellos era necesario que la nobleza, esto es, los primeros hombres, no se dedicasen a otras ocupaciones, y por consiguiente las demás se veían como viles y mecánicas. Mas al presente, que todos conocemos que las naciones más industriosas son las más valientes, es forzoso que demos honores y exenciones a nuestros fabricantes, si queremos no vivir sujetos, y no depender como hasta ahora del extranjero. V. ALCALÁ GALIANO, secretari de la Sociedad Económica de Segovia ANTERIOR SURT
    20. 20. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El govern El parlamentarisme anglès La monarquia absoluta AMPLIA AMPLIA ANTERIOR SURT
    21. 21. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La monarquia absoluta Esquema Lluís XV AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El palau de Versalles L’estat absolut PASSA AL WEB PASSA AL TEXT ANTERIOR TORNA ANTERIOR SURT
    22. 22. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Lluís XV, obra del taller de Van Loo ANTERIOR SURT
    23. 23. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Esquema de la monarquia absoluta ANTERIOR SURT
    24. 24. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: L’estat absolut L’estat absolut És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans. Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766 ANTERIOR SURT
    25. 25. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El parlamentarisme anglès El Parlament de Westminster Esquema del sistema polític anglès AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR TORNA ANTERIOR SURT
    26. 26. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El Parlament de Westminster, de Peter Tillemans ANTERIOR SURT
    27. 27. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Esquema del sistema polític anglès ANTERIOR SURT
    28. 28. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La ruptura ideològica La divisió de poders Saló il·lustrat Diderot Turgot Bust de Voltarire. A la dreta, D’Alembert. Els drets humans Rousseau L’Enciclopèdia Madame Geoffrin PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE La llei de l’oferta i la demanda La crítica de l’Antic Règim ANTIC RÈGIM La divisió de poders • Societat estamental La riquesa de les nacions La sobirania • Règim senyorial PASSA AL TEXT PASSA AL TEXT AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT • Fi dels senyorius • Desamortització • Llibertat econòmica • Control de l’economia pels gremis i la monarquia • Lliurecanvisme • L’Estat no intervé en l’economia • Fi dels monopolis • El rei controla tots els poders • Divisió de poders • Les persones no tenen drets • Defensa dels drets naturals de l’ésser humà • El governant representa als ciutadans CONTRACTE SOCIAL • El rei és el representant de Déu PASSA AL TEXT IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME • Igualtat social i legal. FI DELS PRIVILEGIS AMPLIA LA IMATGE
    29. 29. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Saló il·lustrat Diderot Turgot Bust de Voltarire. A la dreta, d’Alember Rousseau Madame Geoffrin ANTERIOR SURT
    30. 30. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: Els drets humans Els drets humans Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat. La veritable igualtat no resideix en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa per a tothom, sinó que cap ciutadà sigui tan ric com per poder comprar-ne un altre i que no sigui tan pobre com per veure’s forçat a vendre’s. Aquesta igualtat, es diu, no pot existir a la pràctica. Però, si l’abús és inevitable, vol dir això que hem de renunciar forçosament a regular-lo? Precisament, com que la força de les coses tendeix sempre a destruir la igualtat, cal fer que la força de la legislació tendeixi sempre a mantenir-la. J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762 ANTERIOR SURT
    31. 31. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: L’Enciclopèdia Es publica l’Enciclopèdia Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la societat i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de privilegis: 1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement o del seu estat [...] 2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es tornés als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la noblesa, el deure de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que fan i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...]. DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752). Article «Privilegi», redactat per Jaucourt ANTERIOR SURT
    32. 32. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Esquema: La divisió de poders ANTERIOR SURT
    33. 33. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La divisió de poders La divisió de poders Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...] En l’estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot. MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748 ANTERIOR SURT
    34. 34. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La sobirania La sobirania Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res. J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762 ANTERIOR SURT
    35. 35. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Esquema: La llei de l’oferta i la demanda ANTERIOR SURT
    36. 36. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: La riquesa de les nacions La riquesa de les nacions Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà que li sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i els seus interessos, i que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres obligacions [...] la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics. A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776 ANTERIOR SURT
    37. 37. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La crítica de l’Antic Règim IL·LUSTRACIÓ I LIBERALISME ANTIC RÈGIM • Societat estamental • Règim senyorial • Igualtat social i legal. FI DELS PRIVILEGIS • Fi dels senyorius • Desamortització • Llibertat econòmica • Control de l’economia pels gremis i la monarquia • Lliurecanvisme • L’Estat no intervé en l’economia • Fi dels monopolis • El rei controla tots els poders • Divisió de poders • Les persones no tenen drets • Defensa dels drets naturals de l’ésser humà • El governant representa als ciutadans CONTRACTE SOCIAL • El rei és el representant de Déu ANTERIOR SURT
    38. 38. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Espanya La Guerra de Successió espanyola Línia del temps La família de Felip V Carles III Ferran VI Felip V PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE Jovellanos AMPLIA LA IMATGE El Madrid dels Borbons Decrets de Nova Planta AMPLIA LA IMATGE PASSA AL TEXT ANTERIOR PASSA AL WEB SURT
    39. 39. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Línia del temps ANTERIOR SURT
    40. 40. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La família de Felip V, de Van Loo Carles III Ferran VI Felip V ANTERIOR SURT
    41. 41. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Jovellanos, de Goya ANTERIOR SURT
    42. 42. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Text: Decrets de Nova Planta Decrets de Nova Planta Aragón y Valencia (1707). Considerando haber perdido los reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitantes por la rebelión que cometieron […] todos los fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban […] he juzgado por conveniente […] abolir y derogar enteramente […] todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a la ley de Castilla. Cataluña (1716). He resuelto, que en el referido principado se forme una audiencia, en la cual presida el capitán general o comandante general de mis armas, de manera que los despachos, después de empezar con mi dictado prosigan en su nombre. En la ciudad de Barcelona ha de haber veinte y cuatro regidores, y en las demás ocho, cuya nominación me reservo […]. Todos los demás oficios que había antes en el principado […] no expresados en este mi Real Decreto, quedan suprimidos y extintos. ANTERIOR SURT
    43. 43. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El Rococó El gronxador, de Fragonard Residència Amalienburg (Munic) AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    44. 44. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El gronxador, de Fragonard ANTERIOR SURT
    45. 45. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Residència Amalienburg (Munic) ANTERIOR SURT
    46. 46. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El Neoclassicisme El museu del Prado Església de La Madeleine El Panteó PASSA AL WEB AMPLIA LA IMATGE Canova AMPLIA LA IMATGE El jurament dels Horacis AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    47. 47. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El Panteó, de Soufflot (París) ANTERIOR SURT
    48. 48. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Església de La Madeleine (París) ANTERIOR SURT
    49. 49. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Paulina Bonaparte, de Canova ANTERIOR SURT
    50. 50. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David ANTERIOR SURT
    51. 51. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Goya La família de Carles IV La família de Carles IV a Internet AMPLIA LA IMATGE PASSA AL WEB Desastres de la guerra La lletera de Bordeus AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE ANTERIOR SURT
    52. 52. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La família de Carles IV ANTERIOR SURT
    53. 53. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Desastres de la guerra ANTERIOR SURT
    54. 54. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La lletera de Bordeus ANTERIOR SURT
    55. 55. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Catalunya El Decret de Nova Planta de Catalunya Universitat de Cervera La recuperació demogràfica Una agricultura especialitzada Evolució de la natalitat al segle XVIII 1701-1710 100 1711-1720 101 1721-1730 115 1731-1740 123 1741-1750 124 1751-1760 148 1761-1770 155 1771-1780 174 1781-1790 182 1791-1800 202 Índex 1701-1710 = 100 AMPLIA LA IMATGE L’evolució del comerç entre Barcelona i Amèrica AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE Amfiteatre anatòmic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona AMPLIA LA IMATGE AMPLIA LA IMATGE El Born, un vincle amb el passat Casa Llotja de Mar. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona PASSA AL WEB ANTERIOR AMPLIA LA IMATGE SURT PASSA AL WEB
    56. 56. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI El Decret de Nova Planta de Catalunya ANTERIOR SURT
    57. 57. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Universitat de Cervera ANTERIOR SURT
    58. 58. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI La recuperació demogràfica Evolució de la natalitat al segle XVIII 1701-1710 100 1711-1720 101 1721-1730 115 1731-1740 123 1741-1750 124 1751-1760 148 1761-1770 155 1771-1780 174 1781-1790 182 1791-1800 202 Índex 1701-1710 = 100 ANTERIOR SURT
    59. 59. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Una agricultura especialitzada ANTERIOR SURT
    60. 60. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI L’evolució del comerç entre Barcelona i Amèrica ANTERIOR SURT
    61. 61. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Amfiteatre anatòmic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona ANTERIOR SURT
    62. 62. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI SÍNTESI (II) Síntesi (I)  En el segle XVIII es mantenia la mateixa estructura social i econòmica que en els segles anteriors. Però s’estaven produint canvis molt intensos que, finalment, van enfonsar aquell sistema.  La característica principal de l’economia de l’Antic Règim era el predomini de l’agricultura i la ramaderia, i el creixement progressiu i constant del comerç i la indústria.  Durant el segle XVIII, l’absolutisme, caracteritzat per la reunió de tots els poders de l’estat en la persona del rei, va ser el sistema polític de gairebé totes les monarquies europees. L’excepció n’era el Regne Unit, on el rei estava limitat per la llei i el Parlament.  En el segle XVIII es va desenvolupar un moviment intel·lectual, la Il·lustració, que va fer una crítica molt profunda de l’Antic Règim. Alguns monarques van governar seguint consells i recomanacions dels pensadors il·lustrats. Aquesta forma de governar ha estat definida com a despotisme il·lustrat. ANTERIOR SURT
    63. 63. INICI MAPA DE LA UNITA T INTE RNE T HISTÒRIA 4t ESO UNITAT 1 SÍNTESI Síntesi (II)  En l’últim terç del segle XVIII, la crisi de l’Antic Règim es va manifestar a França amb més intensitat i profunditat que enlloc. El dèficit financer de l’estat i la carestia dels aliments bàsics van afavorir l’esclat de la Revolució francesa, que va enderrocar el sistema feudal i l’absolutisme monàrquic. El liberalisme era la ideologia d’aquells que volien transformar la societat.  Després de la Guerra de Successió es va consolidar a Espanya una dinastia nova, els Borbó. Els Borbó van adoptar les formes de l’absolutisme francès i van iniciar un programa de reformes que tenien com a objectiu la centralització i la uniformització de l’estat. Durant el regnat de Carles III es van impulsar reformes de caràcter il·lustrat, però van ser aturades per Carles IV, el seu successor.  Malgrat la centralització i la uniformització que van implicar la derrota del 1714 i el Decret de Nova Planta de 1716, la societat catalana es va mostrar molt vital al llarg de tot el segle. La població va augmentar i l’economia va créixer significativament.  Durant el segle XVIII van conviure dos grans corrents artístics. Enfront del rococó, aristocràtic, recarregat i esteticista, es va desenvolupar el neoclassicisme, un estil més historicista, racionalista i equilibrat. ANTERIOR SURT

    ×