Artículos Música
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Artículos Música

on

  • 571 views

Selección de artículos sobre música que realicé en el Diari de Girona

Selección de artículos sobre música que realicé en el Diari de Girona

Statistics

Views

Total Views
571
Views on SlideShare
569
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.linkedin.com 1
https://www.linkedin.com 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Artículos Música Artículos Música Document Transcript

  • Diari de Girona | DIJOUS, 21 D’OCTUBRE DE 2010 CULTURA I SOCIETAT 53 DIARI DE GIRONA Los Coronas: «El 79 va acabar el món contemporani i va començar l’era de la repetició»  Els madrilenys, que porten el «surf mediterrani» a les barraquesDetall escenogràfic de l’obra. de Banyoles, asseguren que el seu públic ha de «tenir imaginació» DIARI DE GIRONA«Les Cançons de Perduda», el GIRONA | ANA RODRÍGUEZ La seva és una música a la que no estem acostumats. Rock instru-musical de la festa de Banyoles mental. Los Coronas actuen aques- ta nit a les barraques de Banyoles de-BANYOLES | DdG amb 17 actuant a lescenari. manant al seu públic imaginació, ja Jordi Coromina, que amb Pep Amb textos de Jaume Boix i mú- que, tal com afirma un dels guitar-Cruz i la companyia Per-versions sica de Carles Hereu, lobra es plan- ristes de la banda madrilenya, Da-està portant arreu del país els mun- teja la recuperació dun projecte de vid Krahe, «l’oient està acostumattatges de Top model i Còmica vida, musical (Perduda) que es va iniciar que li donin tot fet i no haver de pen-és el director de lespectacle musi- a la postguerra europea en un intent sar». És per això que ells, amb el seucal Les cançons de Perduda, que es de mobilitzar les energies dartistes surf, que qualifiquen (i els hi quali-representarà al teatre Municipal de darreu dEuropa i que no va poder fiquen als Estats Units mateix, en elBanyoles per la Festa Major de Sant prosperar. Les cançons de Perduda bressol del gènere) de «mediterra-Martirià. S’estrena demà, i es podrà són peces musicals i escenes teatrals ni», obligen el públic a fer un petit es-veure fins al dia 31 doctubre. recreades a partir de la troballa de forç, el d’omplir el suposat «buit» que Les cançons de Perduda és una parts del llibret original. pot deixar l’absència de veu.creació de Taller Tr3s/Qu4rts, un Pep Gómez, Tere Solà i el Mag Per a ells, però, en la seva músi-grup obert dartistes de diverses Fèlix encapçalen el repartiment ca no falta res, com sovint diuen que Los Coronas actuen aquesta nit a les barraques de Banyoles.disciplines que reuneix músics, ac- dun espectacle on destaquen les co- sent la gent que l’escolta. La seva mú-tors, ballarins, mags, escriptors, re- reografies de dansa contemporània, sica, que beu tan dels clàssics (Dick que reclamen la imaginació del pú- crisi creativa. I és que, segons l’altrealitzadors de vídeo i àudiovisuals, les creacions audiovisuals de Paco Dale, The Bel Airs o els britànics The blic. guitarrista de la banda, Fernandografistes i tècnics de les arts escè- Daranas i Xavier Pérez, Maties, i la Shadows) com del so de l’spaghet- Quant a la moda retro dels últims Pardo, «el 79 va acabar el món con-niques que col·laboren de manera música interpretada en viu per un ti wetern d’Ennio Morricone i fins i temps, Los Coronas, que ja porten temporani i va començar l’era de l’e-activa en el procés creatiu de cada quartet de músics de gran qualitat, tot de la música flamenca de Curro 20 anys d’escenari en escenari, opi- terna repetició. És un loop en elprojecte. El que s’estrena demà ha recolzats per la veu poderosa i sen- Jiménez, evoca imatges en la ment nen que es tracta d’un «comodí» al qual es va repetint tot i l’únic quemobilitzat més de 30 persones, sual de la cantant Bel. de l’oient. I és per aquest motiu qual molts s’agafen en èpoques de avança és la tecnologia». PERE DURANFotografia Pere Duran retrata la llum de l’estany El fotògraf banyolí Pere Duran presenta una exposició sobre la llum il’estany de Banyoles, en un centenar de fotos que mostren la gran diversitatde llums que es poden trobar en aquest entorn. La mostra es podrà veure enformat de projecció al finestral de Cal Moliner a la plaça Major des de demà.GIRONA MÚSICALa Generalitat Es presenta lainaugura l’exposició Societat Haendeliana«Del Plom al dígit» a la Fontana d’OrGIRONA | DdeG GIRONA | DdeG La Llibreria de la Generalitat a La nova Societat Haendeliana deGirona, situada al nou edifici ins- Girona, presidida per Josep Pochtitucional, inaugurarà avui (19 h) Clara, es presentarà aquest dis-l’exposició Del plom al dígit. Tren- sabte vinent, amb un concert gra-ta anys de publicacions, en home- tuït, a les 19.30 h al Centre Cultu-natge a Joan Llobet, responsable, ral de Caixa Girona-la Fontanafins a la seva mort, l’any passat, de d’Or de Girona. El concert de pre-l’àrea de Publicacions des de la sentació anirà a càrrec de l’En-Creació del Departament de Cul- semble Meridien i la soprano Laiatura. La mostra, visitable fins al 21 Frigolé, que interpretaran temes dede novembre, serà inaugurada George Frideric Handel i altresper Jordi Martinoy i Miquel Sitjar. compositors barrocs.
  • DISSABTE, 3 DE JULIOL DE 2010 | Diari de Girona46 CULTURA I SOCIETAT Jaume RouresUn genuí i brillant Rufus Wainwright acusa deobre el festival Jardins de Cap Roig «predemocràtics» els representants Los Chicos del Coro van actuar a la platja de Port Bo a l’escenari que avui acull les Havaneres de les «majors» ACNPALAFRUGELL | ANA RODRÍGUEZ Genuí, brillant… incomparable.  Diu que les distribuïdoresRufus Wainwright obria ahir elfestival dels Jardins de Cap Roig nord-americanes no fan unamb un concert als que ja ens te- negoci, sinó «colonitzaciónen habituats tant l’artista cana- cultural dirigida»denc com el mateix festival. I ésque el format dels directes deWainwright s’adiu perfectament al BARCELONA | EFE/DdeGmarc i la filosofia de Cap Roig: un El president de Mediapro, Jaumeconcert espectacular alhora que Roures, va considerar ahir «pre-intimista amb una forta interacció democràtica» lactitud dels repre-amb el públic. sentants de les majors de Holly- Rufus Wainwright va delectar els wood en assegurar que amb laqui ahir es van acostar al Jardí nova Llei del Cinema de CatalunyaBotànic de Calella interpretant te- aquestes reduiran el nombre demes de la seva última obra mestra, pel·lícules i només les oferiran enAll days are nights: songs for Lulu, versió original.una poc entesa producció per a En declaracions a RAC1, Rourespiano i veu que, segons el cantau- es va mostrar partidari de «mesu-tor ha reconegut en més d’una res que afavoreixin que la gentocasió, pretén reflectir el seu estat vagi a veure el cinema en català»vital. D’aquí el to melancòlic i des- i va mantenir que «aquests seny-alentador que transmet, accen- ors –els distribuïdors– que dijoustuat per la pèrdua de la seva mare, van fer aquestes declaracions, es-a qui estava molt unit, fa tan sols Rufus Wainwright va oferir un recital amb un marcat to melancòlic. tan passats de voltes, és prede-uns mesos. Per reforçar aquest to, DIARI DE GIRONA mocràtic». Segons el seu parer, sil’artista no va voler artificiositat ni te. Especialment destacable va ser com van indicar el públic català haorquestres, entregant-se al públic la interpretació de la cançó Do it danar en el futur a Saragossa peramb l’única ajuda d’un piano de Again, seguint fidelment la parti- veure Piratas del Caribe, «si fa fal-cua. tura original utilitzada per Judy ta, s’hi anirà», però: «No ens ame- Però Wainwright també va do- Garland. naceu. I si ens porteu les pel·lícu-nar cabuda al Rufus crooner que Però Rufus Wainwright no va ser les en anglès, les veurem en anglès,l’ha convertit en una celebritat en l’única actuació que va oferir ahir però no ens amenaceu, que nes-l’àmbit mundial i no només en pe- Cap Roig, que va obrir les portes de tem farts». A més va criticar, per latits i selectes cercles. En aquest sen- l’edició 2010 per la porta gran. A la seva experiència a Nord-amèrica,tit, el cantant va parlar molt amb tarda, la platja del Port Bo va ser que «ells no et deixen doblar en an-el públic -es va expressar només en l’escenari del concert de Los Chi- glès. El que ells apliquen a casauna ocasió en castellà amb un tí- cos del Coro, que van oferir un re- seva no volen que sapliqui aquí».mid «gracias»- entre cançó i can- pertori format per temes que Bru- Segons la seva opinió, aquestesçó, fent referències al Mundial de no Colais va composar per a l’exi- companyies no fan un negoci,futbol i als dubtes sobre quin dia tós film homònim, així com d’altres sinó «una colonització culturalhavia arribat a terres catalanes. del mateix Colais i temes del seu dirigida». Daltra banda, va consi-També va fer un elogi de l’espec- nou disc, Els nostres somnis. derar que a Catalunya ha de cons-tacle que porta a terme la seva ger- Los Chicos del Coro van actuar a la platja del Port Bo. Dos concerts «clàssics» per do- truir-se una xarxa pública de cinesmana Martha, també artista, a la nar el tret de sortida a un dels grans en català, «igual que sha fet una rà-qual ha dedicat una cançó en el menatge a Judy Garland, Rufus es pot considerar un clàssic. Va ser festivals de l’estiu a les comar- dio i una televisió». Per la seva part,seu darrer treball que va inter- does Judy at Carnegie Hall, cançons en aquest moment quan l’artista es ques gironines i que ara espera el l’actriu de doblatge Meritxell Sotapretar ahir. que tothom a Calella estava espe- va fer acompanyar per un altre pia- ritme surf dels pioners d’aquest gè- va valorar positivament la Llei de Wainwright va dedicar una part rant veure i sentir de la mà d’aquest nista en una combinació que va nere, uns més que madurs Beach Cinema aprovada dimecres diadel recital a temes del seu disc ho- artista que, tot i la seva joventut, ja elevar la qualitat final del produc- Boys que actuaran divendres. 30 al Parlament català. DdeG sentit ingènua. Cadascuna de les cantants manté la seva personalitat dins dun grup que sentén gairebé MÚSICA CRÍTICA a la perfecció. El repertori que afrontaven de- QUATRE GRANS manava concentració i un gran sen- tit de lequilibri. Lafinació només te- DAMES nia alguna petita imperfecció en els atacs de les notes greus però, dal- DE LA VEU tra banda, això també es pot inter- pretar positivament perquè els dóna XAVIER PASET | GIRONA una naturalitat a la veu que les allu- Anonymous 4. nya daquest perfil ideal que es- ANONYMOUS 4 mentava. Van estar al màxim nivell  Ruth Cunningham, Marsha Genensky, buscat una qualitat vocal especial des de la primera nota amb un re- Susan Hellauer, Jacqueline Horner-Kwiatek. que ens fa pensar en quin ha estat finament serè en les dinàmiques i DIA: 1 de juliol, Catedral de Girona. XI el seu objectiu artístic. No es tracta una expressió ponderada que resolia Festival de Músiques Religioses i del Món. només duna superfície sonora cris- molt bé el punt on shan de situar talina i brillant, sinó que a partir dun aquestes músiques. es quatre cantants que empastament inqüestionable totes Val a destacar lhabilitat i la soli- L composen la formació es- pecialitzada en música quatre intèrprets llueixen unes veus diferenciades. desa duna de les cantants que afrontava gran part dels elements medieval Anonymous 4 representen És un tret que les singularitza, ja més virtuosos en el registre agut que amb propietat el màxim del que que la línia general interpretativa va resoldre amb una senzillesa que hom pot demanar a un conjunt sha encaminat molt cap a una pu- semblava insultant. És el que passa daquestes característiques. Han resa del so massa «blanca» i en cert amb els grans músics.
  • 43Dijous, 27 de maig de 2010 Diari de Girona FILMOTECA SALUT Albert Serra descobreix el seu univers en El primer trasplantament doble una exposició, un llibre i una retrospectiva de cames es farà a València El Centre dArts Santa Mònica ha inaugurat lexposició «Albert Lequip de cirurgians del doctor Pedro Cavadas Serra. El cinema en llibertat», un homenatge que se suma a la intentarà millorar la mobilitat dun pacient que publicació dun llibre de fotografies sobre el banyolí. 44 pateix una mutilació bilateral 48 Cultura i Societat EspEctaclEs | ciència | tEnDènciEs | traDicions | FEts i GEnt | cinEma | tElEvisió MARC MARTÍ P En els seus discos es despullaShuarma molt emocionalment... R Jo relaciono molt l’art amb els sen-Músic. El que fou l’ànima d’Elefantes durant deu anys timents, l’he après així. No sabria es- tar parlant de coses que no m’inte-torna amb el seu segon disc, «El poder de lo frágil», un ressen. O sí, però no ho faria. Per a miretorn sonor a la seva antiga banda després del període de és important parlar de les coses quereflexió i retrobament que li va suposar «Universo» (2007) he viscut, com jo les he interpretat i què han significat per a mi. La meva«Saber-me fràgil humil reflexió. Jo ho deixo anar i si hi ha algú que s’identifica amb això, fan- tàstic, i si no... P ...mala sort... R Exacte, és el què hi ha. Hi ha can-em va donar el çons que connecten moltíssim i d’al- tres que no, però tu tenies la neces- sitat de dir allò i no saps com afecta- rà el públic. I de fet, tampoc m’inte-poder d’acceptar ressa gaire. Prefereixo que agradin les meves cançons i arribar a la gent, està clar, però no escric les cançons pen- sant en la seva repercussió.les coses» P En una ocasió un professor de cant el va voler fer desisitir de dei- car-se a la música... R Era un home que... (riu) no ho sé... P Podem dir que El poder de lo frá- Potser és que realment en aquell mo- Ana Rodríguez gil és més pop-rock que Universo? ment ho feia fatal... En una classe, em GIRONA R Segur, segur que sí. L’altre era va fer parar i em va dir: «No et dedi- més ètnic. Aquest sí, és més rock. quis a la música i menys a cantar». Joan Manuel Álvarez (Barcelona, P Així, suposo que els directes tam- P No li vénen ganes de dir alguna1972), més conegut com Shuarma, bé deuen ser totalment diferents. cosa a aquest professor?està orgullós del seu darrer treball, El R Bé, és que els directes que vaig fer R No, perquè no té cap interès. Jo nopoder de lo frágil. I se li veu. De la ma- amb Universovan ser una merda ab- he fet mai cas als professors. Faig mésteixa manera que, en parlar-hi, es soluta. Baixava de l’escenari gairebé cas al professor que t’anima que nonota de seguida que l’apassiona allò volent deixar la música. Sentia que a aquell que et diu no et dediquis maia què es dedica, la música. Afortunat, havia perdut la meva manera de fer. a la música. Afortunadament, mai hepodríem dir. Però això també és bo, perquè és el fet cas d’això i mira, he tingut sort. què m’ha fet parar, qüestionar-me co- P En els seus concerts encara re- P És cert el tòpic que el segon disc ses i quan he sabut allò què volia fer, corda temes d’Elefantes...és més important que el primer? ho he anat a buscar. I ara estem fent R Són cançons que he escrit jo, R Cada disc és important. Però en el uns concerts molt bons, que et poden que han significat molt a la mevameu cas sí és cert perquè és el segon agradar o no... vida, i Elefantes va ser un periode deen solitari. Amb Universo vaig in- P Però vostè en queda satisfet... la meva vida importantíssim. Li vaigtentar trencar amb allò que havia fet R Molt satisfet. posar punt i final perquè considera-amb Elefantes i vaig buscar una for- P És un disc més de directe, doncs? va que ho havia de fer. Però en guar-ma de gravar molt diferent. En can- R Sí, és un disc molt de banda. do un record fantàstic i m’encantavi El poder de lo frágil és com tornar P I vostè? cantar cançons d’Elefantes. I al pú-a casa. Torno al lloc on em trobo més R No ho sé... perquè són dues coses blic també.còmode i a allò que em sembla que molt diferents. El disc té un tipus de El músic barceloní Shuarma acaba de publicar «El poder de lo frágil». P Alguna possibilitat de retroba-faig millor. discurs i el directe un altre de radi- ment? P Tenint en compte que vostè com- calment oposat. Gaudeixo molt les sóc creient, i em va arribar a obses- R Em vaig sentir més fort. Tenia el R No ho crec, però dic «no ho crec»,ponia els temes d’Elefantes, fer dues parts, però crec que em quedo sionar i tot! I un dia, abans d’un poder d’acceptar les coses. jo no sóc de «mai més». No sé quèquelcom diferent a allò potser era amb el directe. Sóc animal d’escenari. concert, en un restaurant, vaig es- P Té previst oferir algun concert a passarà a la meva vida. Sóc imprevi-anar «contra natura»... No es va I em sento bo fent directes... I és im- criure molt ràpidament una lletra en Girona? sible, igual que tu, igual que tot-sentir incòmode? portant sentir que t’agrada allò que un tovalló de paper i és el què hi ha R No. No toco mai a Catalunya. Mai. hom. Hi ha moltes coses que he dit R No, no, m’hi vaig sentir molt a gust. estàs fent. al disc. P Per alguna raó en concret? que no faria i les he acabat fent.I estic molt orgullós. De fet em sem- P Hi ha alguna cançó que no pugui P Per cert, per què el títol El poder R Els meus mànagers són de Ma- P Vostè és jove, què li queda per fer?bla que és dels millors discos que he deixar de tocar en un concert? de lo frágil? drid, i molta gent pensa que sóc d’a- R Tot. No veig que en aquesta pro-fet mai. Però sí que sentia una ne- R Això t’ho podré confirmar amb el R Jo volia dir-li Frágil, perquè m’hi llà. I em moro de ganes de tocar aquí. fessió hagis d’arribar a algun lloc. Éscessitat de perdre’m. temps, però és un disc on hi ha di- he sentit molt, de fràgil, en aquest pe- P De fet, és com «tocar a casa»... un trajecte, del qual s’ha d’aprendre P De fer tabula rasa... verses cançons d’aquestes que m’a- riode. Però des d’aquell moment R Clar! M’agradaria molt. A Girona, a gaudir. Tot té un perquè, tot va a al- R Sí: «tot això que he fet fins ara no companyaran. Hi ha cançons que no vaig pensar: «ostres, que guai és ser al llarg de la meva carrera, i porto 15 gun lloc i tot t’enriqueix. Per a mi noserveix de res; torno a començar». És pots treure del repertori, sigui per tu fràgil, estic reconeixent que sóc frà- anys, potser hi he tocat un o dos cops! és tan important arribar a més públicuna necessitat de perdre’t per després o sigui pel públic. gil, què té de dolent?». En aquest P Em sona que era quan encara es- o a menys. Prefereixo arribar a méstornar-te a trobar. I amb aquest disc P Però per a vostè...? món, en què tots hem de ser cada dia tava amb Elefantes... gent, perquè voldrà dir que dormiréque he fet ara m’estic tornant a trobar, R Crec que Virgen de Guadalupe més guapos, més prims, més forts, R Sí. A més, fa un parell d’anys vaig en hotels de 5 estrelles i no en pen-què és el que crec que em surt millor serà molt important. La vaig escriu- més intel·ligents... ens demanen tant actuar amb Gerard Quintana, però... sions, i viatjar en avió en primera ési què és el que «em posa» més artís- re estant de gira a Mèxic. Allà és tant tant, que ser fràgil està mal vist. Diria que són les dues úniques coses millor que a turista... Però no cons-ticament. molt constant la seva imatge. Jo no P Reconèixer-ho el va ajudar. que he fet per aquí. truiré la meva carrera pensant en això.
  • DILLUNS, 6 DE JULIOL DE 2009 | Diari de Girona32 CULTURA I SOCIETAT DIARI DE GIRONA Chrissie Hynde i The Pretenders trenquen el gel a Sant Feliu de Guíxols El rock dels 80 va obrir ahir una nova edició del festival de música de la Porta Ferrada SANT FELIU DE GUÍXOLS | A. RODRÍGUEZ es van cenyir al rock que els ha fet cè- Va costar però ho va aconseguir. lebres. També es van atrevir amb Chrissie Hynde, la líder de The Pre- sons més country, jazz, i fins i tot, tenders, va fer que el públic que ahir van interpretar una versió de Fore- va assistir al primer concert de la ver Young de Bob Dylan, «el com-Bosé va oferir un espectacle farcit de moments estel·lars i amb un auditori totalment entregat. Porta Ferrada saixequés de les se- positor més gran del món», en pa- ves cadires i convertís el recinte en raules de Hynde.Miguel Bosé inaugura el un gran concert de rock. Mantenint-se jove, amb la imat- Els The Pretenders, en lúnica ac- ge de bellesa agressiva que la va ca- tuació que faran a Catalunya, van racteritzar als anys , l’artista va es- oferir una hora i mitja del so que els tar entregada i pròxima al públic enFestival de Cap Roig amb un va convertir un clàssic dels ; les se- ves guitarres potents i la peculiar veu rasgada de la vocalista van demos- trar perquè encara ara resisteixen tot moment, dirigint-se als valents que van obrir la veda del ball en el concert. Fins i tot Hynde va haver d’aturar els membres de seguretatconcert ple de nostàlgia entre els més populars. La nit va deixar temps per a temes del seu nou disc Breack up the que volien fer seure els primers que van trencar el gel i es van posar a ballar. concrete i per a clàssics com I’ll The Pretenders va voler El cantant, que va estar acompanyat a la guitarra pel cuiner Sergi stand by youo Dont get me wrong. premiar el públic amb Amb la interpretació d’aquesta una cançó especial, Al-Arola, va repassar 30 anys de carrera en un auditori ple de gom a gom mítica cançó fins i tot els es- most perfect, del seu pectadors menys parti- últim disc, assegu-CALELLA DE PALAFRUGELL |RAFA GARRIDO dues hores d’un concert replet de Durant tot el concert Miguel cipatius es van animar. rant que per ells Puntual i sota l’amenaça de plu- temes com Sevilla, Bambú, Su- Bosé va lluir el seu habitual ca- Chrissie Hynde i ser a Sant Feliuja, el Bandido de Miguel Bosé va perman o els més recents Sereno o racter provocador i sensual, farcint els seus, però, també «era espe-donar el tret d’inici al Festival dels Morenamia. Amb casi una trente- les seves coreografies de movi- no només cial».Jardins de Cap Roig. Amb aquest na de cançons, Miguel Bosé va ments sexys i jocs amb els inte-clàssic del seu repertori, el cantant satisfer els desitjos d’un públic grants de la seva banda, amb qui PERE CARRERASva començar el seu recital enèrgic que va seguir la lletra de cada va demostrar tenir una total com-i amb un públic absolutament cançó, i que tal com va dir el pro- plicitat a l’escenari.entregat. Durant tot l’espectacle, pi cantant li feia recordar «nous i Aquest va ser el primer delsBosé va fer un repàs dels temes vells temps». concerts del Festival dels Jardins demés coneguts dels seus trenta Enmig de l’espectacle, Bosé va Cap Roig, que seguirà el proper di-anys de carrera. Just el que els es- convidar a pujar a l’escenari el vendres amb l’actuació del cantantpectadors esperaven. cuiner Sergi Arola, que amb la i compositor nord-americà Mic- El Papitour  va donar la opor- seva guitarra va acompanyar la veu hael Bolton, conegut internacio- Hynde vatunitat ahir a la nit a un auditori ple de l’artista i de la seva banda en un nalment pel seu estil soft-rock, demostrar que lesals Jardins del Cap Roig, de fer un parell de cançons. L’aparició este- per les seves balades i la seva veu guitarres de Theacurat repàs a alguns dels temes lar del popular xef, bon amic de de tenor. Ha actuat al costat de Lu- Pretenders continuenmés populars de Miguel Bosé. El Bosé, va resultar ser una de les ciano Pavarotti, Ray Charles o BB sonant igual de potentscantant va correspondre als crits i grans sorpreses de l’espectacle King, i ha compost temes per a Bob que als 80.els elogis del públic amb gairebé d’ahir a la nit. Dylan o Barbra Streisand. ANIO RESCLOSAKhaled sedueix l’Auditoriamb l’autèntica essència de lamúsica popular magribinaGIRONA | EFE/DdG la música tradicional magribina, El conegut popularment com a alhora que difon el missatge derei del rai, el cantant argelià Kha- pau, felicitat i amor. Una tornadaled va demostrar ahir a la nit el genuïna a les arrels i als ritmes queperquè d’aquest nom. En el marc van marcar la infància i adoles-del X Festival de Músiques Reli- cència de l’artista magribí.gioses i del Món, l’artista va oferir Amb un públic heterogeni queahir un recital basat en la verda- casi va omplir l’Auditori Palau dedera essència de la música po- Congressos, Khaled va demos-pular magribina sense renunciar, trar el perquè de la seva exitosaperò, a la mescla amb d’altres rit- carrera mundial arreu del món. Lames com el funk, el flamenc, el ca- fusió d’estils, així com la perfectalipso o altres. barreja entre els sons més tradi- L’artista venia a Girona per pre- cionals i els ritmes més modernssentar el seu darrer àlbum d’es- són, en certa manera, la clau deltudi, Liberté, un disc que recorre seu èxit. I és que la música de l’ar-la riquesa de la diversitat cultural tista algerià encaixa a la perfecciódel món, tot aportant aire fresc a amb tarannà del festival. El rei del rai va presentar a Girona el seu darrer àlbum «Liberté», un cant a la felicitat, la pau i l’amor.
  • DIMECRES, 13 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona50 CULTURA I SOCIETAT DIARI DE GIRONAHa mort «El chico de ayer» Un càncer de pulmó s’ha emportat als 51 anys Antonio Vega, un dels grans del pop espanyol DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA LLETRES Èxit de la ruta literària «Cabells de Medusa» BEGUR | DdG El  de maig es va dur a terme la primera ruta literària de la no- vel·la Cabells de Medusa de MiquelNACHA POP EN SOLITARI VINT ANYS DESPRÉS UNA VIDA DIFÍCIL Martín. A causa de la gran quan-Els inicis Antonio 100% Nacho i Antonio tornen Drogues i més titat de gent inscrita, es farà una se- L’any 1978 Antonio Vega i el seu Va començar la seva carrera en Els supervivents de Nacha Pop El flirteig amb les drogues des de gona sortida el proper dissabte, diacosí Nacho García Vega van fundar solitari el 1991. El 1993 publicava van tornar l’any 2007, vint després jove el va portar a un deteriorament  de maig. Aquesta ruta ha estatun dels grups que esdevindria un recopilatori, El sitio de mi recreo, de separar-se, i el 2008 van anun- físic i a tenir una vida molt fràgil. No va organitzada per totes les bibliote-símbol de la «movida madrileña» amb dotze temes compostos per ell. ciar la intenció de gravar un nou disc. superar mai la mort de la seva xicota. ques del Baix Empordà i compta amb el suport de la Diputació de DIARI DE GIRONAGIRONA | ANA RODRÍGUEZ Girona. La chica de ayerha pujat al cel. Ahir LES REACCIONS Els assistents a la ruta literàriamoria als  anys l’artífexs d’un dels van poder conèixer de primeragrans temes que ha donat la músi- LUIS COBOS mà els indrets que apareixen a laca espanyola. Un càncer de pulmó DIRECTOR DE L’AIE novel·la, com ara el mas d’en Llors’ha emportat Antonio Vega (Ma- Va ser una persona i rodalies, on es pot contemplardrid, ), però sempre ens que- « excepcional, un músic de una alzina centenària. Tot seguit,darà una cançó que ja esdevingut un culte i una icona per al pop des de la mateixa platja d’Aigua-clàssic, la banda sonora d’una èpo- espanyol dels 80» blava, es va llegir la llegenda delca. «Las calles mojadas te han visto drac del cap de Begur. La ruta vacrecer / y con tu corazón estás llo- TEO CARDALDA continuar pel Port d’Esclanyà, larando otra vez». MÚSIC, EXMEMBRE DE CÓMPLICES platja d’en Malaret i el port de Ses L’autor de La chica de ayero El si- Antonio Vega escrivia Orats fins arribar a Fornells. La lec-tio de mi recreo feia uns quants dies « lletres que eren obres tura de textos de Cabells de Medusaque estava ingressat en estat crític a d’art, que freguen el va anar a càrrec de l’actriu Olgal’hospital Puerta de Hierro de Ma- metafísic» Cercós i va comptar amb la parti-drid, a causa d’un càncer de pulmó. cipació del l’autor del llibre.L’artista va ser ingressat fa tres set- ÁLVARO URQUIJOmanes per una pneumonia aguda. LÍDER DE LOS SECRETOSLa capella ardent d’Antonio Vega va Obria la boca i eren MÚSICAquedar instal·lada ja ahir a la tarda « àngels» Doctor Explosiona la seu madrilenya de la Societat Ge- A finals d’abril, el músic va haver de suspendre una actuació a Almeria.neral d’Autors (SGAE). Una de les se- TONTXU actuarà a Sant Gregorives últimes aparicions públiques contenia el que seria el seu gran èxit, Ese chico triste y solitario, on versio- CANTAUTOR GIRONA | DdGva ser fa unes setmanes en el pro- La chica de ayer. El duet va acabar se- naven temes del mateix Antonio Ens va ensenyar a tota La banda roquera Doctor Ex-grama de TVE Los mejores años de parant-se el , després d’haver Vega. I és que, amb la seva contínua « una generació de joves plosion actuarà dissabte vinent anuestra vida, on el líder de Nacha publicat sis discos d’estudi. Co- pugna entre les ganes de viure i la cantautors com es fa i, Sant Gregori, a la sala La Pineda,Pop va interpretrar en directe el seu mençava la carrera en solitari de melancolia que Antonio Vega mos- sobretot, com es viu aquesta en el marc del festival In-somnillegendari èxit La chica de ayer. Vega, que es materialitzaria amb No trava a les seves cançons, va influir professió des de la  de Girona. Després de cinc me iré mañana i al qual seguiria El en els seus coetanis i continua fent- generositat» anys, el grup ha tornat a publicarAquell noi trist i solitari sitio de mi recreo. ho en les generacions posteriors. Ja un disc (i ja en van set), en aques-El , Antonio Vega i el seu cosí L’any  diversos artistes entre ho deia quan cantava «No me iré NACHO CAMPILLO ta ocasió titulat ¡¡Chupa aquí!!. EsNacho García Vega van fundar la els quals hi havia Gabinete Caliga- mañana, no sin antes algo más que EXCOMPONENT DE TAM TAM GO! tracta d’un treball de rock’n’roll,banda Nacha Pop, amb la qual pu- ri, Alaska, Manolo Tena, Maná, Tam ver, no me iré mañana, aun es pron- Antonio Vega ha creat amb so guitarrer i fines melodies,blicarien dos anys després el seu pri- Tam Go!, Ketama o Los Secretos, to para envejecer. No me iré maña- « una escola» a l’estil del que es portava als anysmer treball, un LP homònim que l’homenatjaven amb el doble àlbum na, no sin nadie más que conocer. » seixanta. ANIOL RESCLOSA DIVENDRES 15 de MAIG 21 h TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA La nit més freda (veus a l’exili) Lletres Roger Costa-Pau presenta «I en qui, l’ofec?» Roger Costa-Pau va trobar l’escalf d’una bona colla d’amics i parents, ahir, en la presentació a la Llibreria 22 de Girona del seu últim poemari, I en qui, l’ofec?, editat per Viena. El llibre va merèixer el XLII Premi de Poesia Joan Teixidor- Haikús en línia. En la presentació van prendre la paraula Lluís Muntada, Mireia Llorens i l’autor.
  • DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-MEDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. TEMPORADA ALTA L’APUNT FINAL Judit Pujadó TASTA’M questa setmana la Gene- A ralitat ha endegat una campanya per difondre la lectura entre la ciuta- CONTRACORRENT dania, que amb el títol de «Tasta’m» posa gratuïtament a l’abast dels ciu- tadans, el primer capítol de  no- Mariza vel·les catalanes els títols de les quals s’han consensuat entre editors i lli- breters. La persona que tingui entre mans un d’aquests fragments podrà CANTANT llegir les primeres pàgines d’una no-«Aquesta música «Als països nòrdics els encanta aquest I aquests són gèneres que quedaran. D’aquí  anys podràs escoltar aquests discos. No és una música que es con- sumeix ara i demà ja ha passat. vel·la, probablement enganxar-s’hi, i al final trobarà un recordatori: el lli- bre sencer es pot localitzar o bé a les llibreries o bé a les biblioteques.quedarà, no és de les tipus de música, tot allò que sigui més càlid, més P Són gèneres atemporals, oi? R Sí, és una música que queda, és una música que té una profunditat enor- me, amb músics de gran qualitat, no I és que encara tenim uns índexs de lectura escandalosament baixos, que van units a unes necessitats cul- turals esquifides. El llibre, amb totesque es consumeix ara mediterrani» pensem en la comercialitat sinó en com es pot fer bona música. P «Terra» ja ha obtingut reconeixe- les possibilitats que ofereix com a su- port, continua essent el difusor més gran de cultura, sabers i plaers, i comi demà ja ha passat» A Finlàndia, en una hora i mitja es van esgotar les entrades per al ments materials com són les dues nominacions als Grammy Latinos... R Sí, és un reconeixement al teu tre- ball. No faig discos ni concerts pensant diu la campanya, «ens fa més grans», no només com a individus, sinó tam- bé com a col·lectiu. Les conseqüèn- cies d’aquesta manca d’hàbits lec-Nascuda a Moçambic però criada a P Aquests músics (n’hi ha d’espanyols, concert de Mariza. quants premis guanyaré, ho faig pel tors afecten tots els sectors: escrip-Portugal, Mariza, segurament la veu cubans, anglesos i brasilers) tenen les En al seu directe plaer de la música, perquè la música tors i artistes que no es poden pro-més internacional del país veí, torna seves pròpies influències. Com es fa per d’avui a l’Auditori és la meva vida, però si vénen i em do- fessionalitzar, editors que s’han dea Girona, una ciutat que afirma que treballar junts? Què tenen en comú? de Girona tampoc nen un premi, l’accepto amb molt de conformar a vendre mil exemplarsli «encanta» i de la qual recorda un R És que estem parlant de música! hi haurà seients gust, és clar! de llibres que Pirineus amunt millo-públic «molt càlid» i «a qui agrada Quan parles de música no pots etique- lliures. P La seva gira també ha passat pels rarien enormement les vendes i tin-la música». Ara presenta «Terra», tar-la. Clar que cadascuna té el seu gè- països nòrdics. Com la reben allà? drien un ressò just, i els lectors, queun disc produït per Javier Limón i nere, les seves arrels, la seva fórmula..., R Els encanta. Clar que tenen la seva sovint no trobem tots els títols quenominat a dos Grammy Llatins. però estem parlant de música, un món cultura i la seva forma de fer música voldríem perquè les editorials no s’a- enorme on explorar. ENTREVISTA DE però els agrada molt tot el que és més treveixen a publicar a la vista delP Per què Terra? P La seva influència més directa és el Ana càlid, més mediterrani. mercat que tenen. Les biblioteques R Perquè faig una música amb vida, or- fado... P Així, el fet que vostè canti en por- ofereixen avui dia tants tastets que Rodríguezgànica, que té el batec d’una cultura, d’un R Sí. Jo tinc una arrel, que és la portu- tuguès no hauria de ser un impedi- ens podríem empatxar, i els preus GIRONApaís, que és Portugal, perquè les meves guesa, la del fado. I alhora tinc una per- ment per entendre la seva música... dels llibres no són res de l’altre dijousarrels són allà. És com tenir els peus a sonalitat com a artista i cantant. I això es R La gent tendeix a pensar que la mú- si els comparem amb el preu delsPortugal i fer un viatge per tot el món. va demostrant en cada disc que vaig fent. sica té la frontera de la llengua, però concerts o altres hàbits d’oci. El que P Parli’m de Terra... P Ara està molt de moda parlar d’«in- no: sap parlar, sap tocar-te i sap fer-te sembla que costa més de canviar són R És un disc fet entre Lisboa i Madrid terculturalitat», però creu que fa uns sentir. La música, i sobretot aquesta, els prejudicis de la ciutadania a l’ho-que mostra les influències de set anys de anys la seva música hauria quallat et fa sentir emocions que no saps ex- ra d’obrir un llibre. Prejudicis queviatge per tot el món, on he tingut el pri- com ho està fent ara? plicar. Ara, cal que l’artista sàpiga destil·len incultura. Llegim-ne, rega-vilegi de conèixer músics de cultures di- R Cada vegada les persones tenen la transmetre l’emoció i que la música en lem-ne i recomanem-ne. Segur queferents, veure cultures diferents, sentir al- ment més oberta per sentir altres so- sigui el vehicle: així la barrera de la llen- ajudarem a formar ciutadans méstres pobles, altres sonoritats. noritats i buscar altres gèneres musicals. gua no existeix. lliures i amb criteri propi. C OAC H I N G Desitges resoldre les teves inquietuds o assolir objectius personals i professionals? Vols arribar més lluny amb els teus propis coneixe- ments? Necessites trobar les teves pròpies respostes per aportar solucions a les dificultats que et planteja el dia a dia? El Coaching és una nova metodologia que ens per- met afrontar reptes, superar problemes i gestionar recursos humans obtenint resultats fora del comú. Si desitges més informació, posa’t en contacte amb: Andreu Mateo 972 292 225 - 662 077 633 Coach personal
  • 08 MÚSICA I TEATRE Accents DIVENDRES, 14 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona DIARI DEGIRONA EscenarisLAURA HERTSA Won Woman ShowTEATRE DE SALT Guió i direcció: Laura Herts.Clown: Laura Herts. Diumen-ge 16, 19h i 22h. 18 €. És clown, mim, acròbata i ballari-na; és petita, desangelada, explosi-va i desbordant. És Laura Herts,una pallassa única en el seu gène-re, digna descendent de GrouchoMarx. A Won Woman On Show, unespectacle de sala creat el 2002 iamb el qual ha triomfat arreu delmón, ofereix des d’una insòlita lu-cidesa, una visió particular de lesinjustícies socials. L’Auditori acull el concert d’aquest «exskater» que sembla haver vist la llum en haver-se enamorat i casat, cosa que no ha afectat la seva qualitat.La «clown« Laura Herts.PÚBLIC FAMILIAREl vestit nou La nova llum de l’indiefolk dede l’emperadorTEATRE DE SALT Autora i directora: Anna Llo-part. Músics: Tania Mesa i Ignasi Micah P. Hinson arriba a GironaTerraza. Intèrprets: Javier Canales, DESPRÉS D’HAVER PRESENTAT ELS SEUS DISCOS ANTERIORS EN DIVERSES CIUTATS DE L’ESTAT ESPANYOL, ELXavier Martínez, Jordi Mas i MartaRafa. Dissabte 15, 18h. 8 €. NORD-AMERICÀ MICAH P. HINSON HA ESCOLLIT GIRONA COM UN DELS ESCENARIS EN EL QUAL SONARAN LES Una versió teatral i musicada del MELODIES DEL SEU DARRER TREBALL, «MICAH P. HINSON & THE RED EMIRE ORCHESTRA»conte homònim de H.C. Andersenque barreja diversos gèneres musi- TEMPORADA ALTA cenaris espanyols, ha patit unacals, des del gospel fins l’òpera, i Micah P. Hinson mica el mateix. Els gironins, que no CURIOSITATSdiferents estils. Un cop d’ull a la & The Red Empire Orchestra hem tingut ocasió de veure’l en elshistòria de la música a través de AUDITORI DE GIRONA nostres escenaris com l’existencia- GUSTOS El 8 de desembre de 2007, desprésgèneres i èpoques diferents. Un Veu i guitarra: Micah P. Hinson. lista lúgubre de les seves anteriors Dels Beach Boys a d’un concert a Londres, va demanarmusical amb 5 músics, 3 cantants i Bateria: Nick Phelps. Baix: Justin gires, sí podrem veure l’altra cara d’a- My Bloody Valentine a la seva xicota que pugés a l’esce-1 actriu en escena. Cope. Dimecres 19, 21h. 15€ quest texà de  anys: la de l’home Els 5 discos que afirma haver escol- nari i li va proposar matrimoni da- feliçment casat (en alguns con- tat més són Pet Sounds (Beach vant els espectadors. ANA RODRÍGUEZ certs ha portat la foto d’una noia so- Boys), Trompe le Monde (Pixies), Lo- Ja li va passar al cineasta Tim Bur- bre la seva guitarra), tot i el seu tèr- veless (My Bloody Valentine), Blood ANIVERSARI ton quan va conèixer Helena Bon- bol passat ple d’addiccions, visites on the Tracks (Bob Dylan) i Forever 30 de març de 1981 ham-Carter: l’autor de films foscos a la presó i accidents. Per sort, la Changes (Love). Aquell dia Ronald Reagan, alesho- i lúgubres (plens d’un romanticis- qualitat dels seus discos no ha can- res president dels Estats Units, va me amargat) va firmar, un cop en- viat, i l’últim, Micah P. Hinson and L’AMOR ser disparat en un atemptat que va amorat, la colorista Big Fish. Micah The Red Emire Orchestra, conti- «Vols casar-te amb mi?» intentar acabar amb la seva vida.Una versió diferent del conte. P. Hinson, visitant habitual dels es- nua posant els pèls de punta.
  • El seu no va ser el primer, però sí que va marcar un punt d’inflexió en la història del videoclip.Reportatge «Thriller» de Michael Jackson compleix aquest 2008 un quart de segle, vint-i-cinc anys en els quals el seu artífex ha patit una vertadera muntanya russa d’èxits, fracassos i polèmiques perso- nals. A nosaltres, però, sempre ens quedaran aquells zombis que l’any 1983 ens amenaçaven8 DominicalDiumenge 2 des de la pantalla de la televisió.de novembre de 2008 El vídeo va matar l’estrella de la ràdio TEXT: ANA RODRÍGUEZ Amb el naixement de la MTV el 1981 començava l’era del videoclip. La cadenava estrenar-se amb «Video killed the radio star» A mb els videoclips la música va deixar de la seva qualitat fílmica, a més de la musical: Thri- ser exclusivament un fenomen sonor. El ller, d’un joveníssim Michael Jackson, carta de màrqueting, la imatge i les tecnologies ad- presentació del segon disc de l’artista i que, amb quirien un paper molt més rellevant que aquell el temps, es convertiria en l’àlbum més venut de que haguessin pogut tenir fins aleshores. L’any la història. Un videoclip, en certa manera, tam- 1981 tenia lloc un esdeveniment que marcaria bé profètic: un jove que es tem a si mateix, de forma determinant aquesta història del vide- que diu no ser com els altres, que balla com oclip: naixia la MTV (Music Television), la pri- ningú i que, quan entra en un cine, veu com mera cadena musical de televisió i l’inici de l’e- la pantalla li torna la imatge d’un Teen Wolf ra del videoclip. Video killed the radio star, de crescudet en versió zombie. John Landis The Buggles, va ser el primer que la MTV va emetre, un vídeo premonitori sobre una estre- «THRILLER», 25 ANYS DESPRÉS va dirigir el lla de la ràdio que veu com s’acaben els seus En plena voràgine de rumors que afirmaven 1983 el dies de glòria en aparèixer el primer videoclip. que Michael Jackson està gravant de nou i Aquest és considerat el primer vidoclip de la que els Jackson Five tornaran l’any que ve, videoclip de història, però els vídeos d’actuaciones musicals el «rei del pop» ha celebrat el 25 aniversari «Thriller», de existeixen des del començament dels mitjans au- de la publicació de Thriller, l’àlbum més diovisuals. A principis del segle XX es gravaven venut de la història, que va marcar un abans 14 minuts i interpretacions en viu i pel·lícules amb cantants i un després en la música contemporània. Foto: Imatge de «Video killed the radio star», com a protagonistes, des de Carlos Gardel a The Aliat amb el videoclip –que acabava de de The Buggles, considerat el 1r videoclip. amb uns Beatles, passant per Elvis. matar l’estrella de la ràdio–, Michael Jackson efectes i una El 1974, Abba va gravar Waterloo (cançó amb va introduir el ball a les llars. A més, les deixat per a la posteritat èxits com Billy Jean trama inèdits la qual va guanyar el Festival d’Eurovisió aquell escoles de dansa donaven noves formes al o Beat it, per no parlar del tema que dóna mateix any) i va començar la història dels vido- jazz sota la seva influència, els nens jugaven títol al disc. A més de la qualitat del treball,fins aleshores clips com a tal. Un any després, el quartet suec a imitar-lo i, a les discoteques, la gent dei- però, bona part de l’èxit que va tenir el deu es va adonar que començava a ser rendible la xava enrere el Tony Manero de Fiebre del al videoclip de 14 minuts que, rodat un any gravació d’un videoclip per promocionar un sábado noche per enganxar-se al nou ritme després que el disc sortís a la venda i dirigit disc: Dancing Queen. Aquell mateix 1975, percutiu i els seus indescriptibles girs. I per John Landis (autor de Desmadre a la Queen gravava Bohemian Raphsody, però no Jackson amb Thriller no feia res més que americana, Superdetective en Hollywood III es considera el primer videoclip, ja que conté posar tot això en escena, amb sentit coreo- o El príncipe de Zamunda), mostrava un imatges d’un concert en directe. gràfic, posant-ho a l’abast de tothom. Michael Jackson passant de licàntrop a zom- No va ser fins al 1981, amb la creació de la Més de 100 milions de còpies venudes a bie sense perdre el ritme. La seva trama, MTV, que el mercat del videoclip va començar quasi tot el món, vuit premis Grammy i gai- efectes especials i la impressionant coreo- a tenir una difusió de masses. El punt d’inflexió, rebé 60 discos de platí són algunes de les grafia van suposar un abans i un després en però, va ser l’any 1983, amb l’aparició d’un ví- espectaculars xifres que va aconseguir la història del videoclip i de l’art de mostrar deo que estava destinat a deixar empremta per Michael Jackson amb Thiller, àlbum que ha la música a la televisió.
  • EL CLUB CONSELLS PER ALS SUBSCRIPTORS PARAIGÜES LES HORES PUNTA Entrades al Certamen Cal ser previsor i evitar mullar-se Veure la Fira de Mostres amb tranquil·litat Informem que ja poden passar per les nostres instal·la- Tot apunta que avui, i probablement en els propers Més de 170.000 persones podrien passar per la Fira Dies cions per recollir la invitació a la Fira de Mostres que dies plourà i començaran a baixar les temperatatures. de Mostres. Per tant és important intentar, si es pot, té lloc del 28 d’octubre al 2 de novembre. Cal abrigar-se per no passsar fred i portar paraigües evitar les hores de més afluència i anar a la Devesa al de festa per evitar quedar xop. migdia.EL PAEF SE’NVA EN ORRIS ls amics rememoren E dèries d’infantesa als toros mecànics, mentre aguanto es- FEU-VOS SUBSCRIPTORS TRUCANT AL: 972 20 20 42 TELÈFON D’ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORtoicament els cops de la colla dedarrere. Amb gorra dels Yanke-es, roba molt ampla, ulleres desol i auriculars, el noi negre delmeu darrere parla amb veu Manolo Garcíamolt alta en un idioma que des- Punt i a part. El que fos membre actiu d’El Último de la Fila ja va pel seu quart disc en solitari, «Saldremos a la lluvia», unconec a un compatriota que crit d’atenció sobre la situació actual del nostre planeta aprofitant que té «un micro al davant». Aquesta nit tanca la gira deporta una camisa que el fa in-confusible. Tots dos miren la presentació a Girona, una cita que l’artista espera que sigui tan exitosa i especial com han estat els seus concerts fins ara.nena gitana de les castanyes.En compren un paquet. Agafenun segon paquet. Entre riures,marxen després de pagar. La cua de les atraccions arri- «Mai m’ha interessat la sensació deba fins el segon arbre. I ja sóngairebé dos quarts de dues de lamatinada. Cada persona que hapujat a les atraccions ha pagat ser un professional de la música»més de 2,5 euros. El firaire farà DIARI DE GIRONAuna bona caixa. Segur. La músi- Fila?ca de La Copa no acompanya, Ana Rodríguez R Durant un temps dues per-però s’hi ha d’anar. Com sem- GIRONA sones poden formar un equip,pre, algun familiar d’una amiga però van avançant i potser les línieso un conegut d’alguna entitat Aquesta nit és la gran cita. Fon- divergeixen. I no passa res. Van seraquest any té barraca. La pri- tajau serà l’escenari del gran colofó anys molt grats i instructius però vamera consumició et pot sortir d’un tour que ha portat Manolo arribar un moment que el dis-gratis, però no la resta. Almenys García per tot el país i que ha de- curs comú va quedar esgotat i3,5 euros per beguda. Un euro i mostrat el talent d’un dels artistes vam pensar que el correcte era dei-mig si et quedes amb la cervesa. més rellevants de la història del xar-ho allà. I ha quedat un petit lle- «Has provat allò?». «Aniràs a pop-rock espanyol. gat de cançons, que poden agradarla Fira de Mostres?». «Vindràs o no, però que tenen un potencialal concert de Fires de l’Audito- P Per què Girona per acabar la i que han arribat a molta gent.ri?». «Has provat els gegants de gira? P De fet en els concerts encara lixocolata?». «Què no surts R El fet que siguin Fires és una demanen cançons d’aquestes.avui?». Al meu voltant la gent manera molt agradable d’acabar la Per alguna cosa serà...consumeix sense mesura i jo gira. A més, és molt a prop de R Sí, i ara EMI, la companyia quem’hi apunto. Castanyes, patates Barcelona, no t’ho negaré, i po- ha tingut els drets, ens ha demanatfregides, aneguets, noria, pas- drem anar a dormir a casa. (Riu) reeditar-los i està preparant per altissos, xocolata,... Diuen que P El concert d’aquesta nit és un Nadal una caixa amb dos discos re-aquest any hi ha crisi. Crisi? punt i a part. Què vindrà ara? mesclats, un llibre amb fotos de l’è-Molt pitjor: hi ha depressió! De- R Encara estic pensant una reedi- poca i un DVD de concerts.pressió mundial! ció del disc, de cares a Nadal, amb P Com veu la situació actual de la Davant l’amenaça, vaig pen- un llibre amb obra pictòrica i fo- música?sar que aquest any tocava pas- togràfica meva. També hi haurà un R És una mica confusa, la veritat.sar amb un cuidat programa DVD amb les pistes que vaig gra- És una situació molt singular, iper consumir menys. Però, en- var a Grècia i amb imatges de la única. La tecnologia està obrinttre els sopars de colla, convidar gira. una porta cap a una direcció queels amics i els dinars en família, P Això en els pròxims  o  dies, no hi comptàvem. Això sí, ganes dela meva clàssica disciplina però i després? música n’hi haurà sempre.prussiana ha quedat oblidada R És una incògnita. Se suposa P I descarregar-se música perper altres èpoques. Adèu a la que hi ha ganes de composar, Internet de forma gratuïta...dieta! però també està bé un temps de no R Als artistes sovint ens utilit- Les parades de menjar, les música. Mai m’ha interessat la zen. Que tothom pugui escoltaratraccions de fires o les consu- sensació de ser un professional de música, a través de l’ordinador,micions fan que el meu PAEF la música. sense demanar permís als mú-(Pla d’Austeritat P I es dedicarà a la pintura ara? sics també és una situació molt es-per l’Economia R Vull preparar alguna exposició tranya. Se’ns utilitza sense dema-Familiar) se’n de cares a l’any que ve. Però sé que nar-nos permís.vagi en orris. Al les ganes de composar arribaran P Sempre ha dit que vostè ésfinal les Fires molt aviat. més un artista de directe quesón un descans. P El seu últim disc se centra en la d’estudi. Què tindrà avui la gentAra seguiré situació actual del planeta. Què el de Girona?gaudint de la va empènyer a escriure sobre R A mi m’il·lusiona sempre sortirfesta. Ja això? a l’escenari. Hi ha públics mésarreglarem R No tot el disc és en aquesta di- freds, públics més càlids, però si tuel problema recció però sí que hi ha un discurs Manolo García presenta aquesta nit a Girona «Saldremos a la lluvia». ets un bon mestre de cerimònies,al novembre. clar. Però no és una cosa puntual, el públic entra perquè la música té que m’hagi donat ara per parlar del aquesta cau en picat tots els pro- el canvi climàtic ens ajorni a nos- aquest poder. Fins ara, tots els canvi climàtic. Aquesta percepció blemes del dia a dia queden petits, altres (Riu). concerts han estat molt bonics. la tenim moltes persones i el perquè això és un problema global. P Quimi Portet i vostè són artis- Vull pensar que aquí també ho Jesús Badenes col·lectiu científic ho està dient a Dir que a causa de la crisi (que és tes molt diferents i han seguit serà, perquè està sent així, vaja. girona.diaridegirona@epi.es crits. Per sobre de qualsevol pro- molt greu, sí) s’ajorna el tema del camins molt diferents. Què els Molt malament s’hauria de posar blema hi ha la salut del planeta. Si canvi climàtic... Pot ser que un dia unia per formar El Último de la la cosa.
  • 08 LLIBRES Accents DIVENDRES, 4 DE JULIOL DE 2008 | Diari de Girona DIARI DE GIRONA 1 ApuntsGIRAThe Ting ThingsELS NENS MACOS DEL POP BRITÀNIC El duet The Ting Tings, elsnous nens macos del pop britànic,porten a Espanya en la seva giraeuropea per presentar a Madrid iBenicàssim el seu primer disc, WeStarted Nothing, un treball quesona a pop desenfadat i garatgeramb el que han assolit el númerou de les llistes angleses. «Ensagrada definir la nostra músicacom ‘pop do-it-yourself’ perquèho fem tot nosaltres, sense gaireremasterització ni ornament; totmolt intuïtiu i molt honest», ex- 2 PLUJA D’ESTRELLES 3plica en un perfecte espanyol Ju- A CASTELLÓ El DrLoft ésles De Martino, de pare italià i una més de les ofertes demare anglesa però que ha viscut festivals d’estiu, ambalgun temps a Múrcia. l’avantatge que és a Els dos, Jules i Katie, són de l’Empordà. 1 Els nord- americans REM són un dels grans caps de cartell. 2 Iggy & The Stooges comparteixen aquest «honor» amb els de Michael Stipe. 3 Jeff Mills també és un dels noms amb més ressò internacional del cartell del Dr Loft, tot i que en un altre estil de música. Arriba el festival que neix ranta anys d’amistat amb el diable només poden acabar en una cosa: un pacte que manté Iggy amb la quan els altres ja acaben mateixa furia que destil·lava a FunThe Ting Things. House. Per la seva banda, el complexSalford, un poble prop de Man- univers dels no menys mítics REMchester, i comparteixen passió barreja amb l’esperit do it yourself,per la música indie, beat pop i dis- CASTELLÓ D’EMPÚRIES SE SUMA A NOMS COM GLASTONBURY O BENICÀSSIM preocupacions altermondialistas,co, un primer grup fallit anomenat AMB EL DR. LOFT 05.00, UN FESTIVAL QUE COMENÇA BEN ENTRADA LA MATINADA misticisme i teoria del caos. DuesDear Eskiimo («que ens va omplir anècdotes curioses: el seu nom, es-de frustració i amb el qual vam I QUE ACABA AMB LES PRIMERES LLUMS DE L’ENDEMÀ collit a l’atzar fullejant un diccio-perdre molts amics») i, sobretot, nari, és l’abreujament de Rapid Eyemolta sorpresa davant l’èxit d’a- REM, IGGY & THE STOOGES, calia fer-se amb protagonistes de Entre aquests altres artistes que Movement, que defineix una fasequest debut discogràfic. «Ens EDITORS, JEFF MILLS .... categoria, i és que no és fàcil a trau- desfilara per la Costa Brava aquest del somni; i la seva cançó ‘Stand’agrada fer cançons i que la gent Dr. Loft 05.00 re la gent a una sèrie de festivals cap de setmana hi ha Common, va ser la primera música que va so-les escolti, però això no ens ho CASTELLÓ D’EMPÚRIES que comencen a les cinc de la Dominique Costa, Felix Da Hou- nar a la superfície de Mart en elesperàvem. Hem anat a la nostra Diumenge 6 de juliol, 05.00 matinada d’un diumenge. Jeff secat, Gossip, Pete Rock, The Co- . El potent tema Supernaturalbola i això és el que volem seguir hores. 70 €. Mills. Iggy & The Stooges, Editors urteeners o The Requesters. Superserious és l’estàndard en for-fent», afegeix Katie White, perso- o REM, entre molts altres artistes, El veterà Iggy Pop es reinventa ma de single del seu catorzè elapénal veu del duet, qui també ha ANA RODRÍGUEZ s’encarreguen de donar aquesta a sí mateix amb la seva banda de Accelerate, produït per Jacknifedissenyat la portada del disco. Per a un horari com el del Dr Loft categoria al festival. tota la vida: The Stooges. Qua- Llig.
  • Diari de Girona s Dimarts, 1 de maig de 2007 Cultura Espectacles 49 TORTOSAENTREVISTA Violadores del Verso MÚSICS El canvi climàtic és l’eix del Festival«Les línies d’una cançó nostra equivalen Internacional de Cinema dea un disc sencer de David Bisbal » Medi Ambient Acn/DdeG, Tortosa El canvi climàtic i la respon- Ana Rodríguez, Girona. s Des de Saragossa arriben divendres a La Mirona aquests arquitectes del verb i el sabilitat dels humans en la-Consideren les seves cançons seva generació i en la reduc-com una mena de poesia moder- ritme anomenats Violadores del Verso. Per a R de Rumba, Kase O, Lírico i Hate la lle- ció dels seus efectes sobre elna? tra i el missatge d’aquesta és primordial. Kase O va atendre Diari de Girona per par- planeta seran enguany leix-A nosaltres ens encanta la poesia. lar del seu disc «Vivir para contarlo» i de la seva manera d’entendre la música. central del Festival Interna-I realment ens esforcem bastant a cional de Cinema de Medicalcular la mètrica i intentar que Ambient de Catalunya, queles rimes siguin consonants. Però, tindrà lloc a Tortosa entre elsclar, els poetes clàssics, com Gón- pròxims 1 i 7 de juny. La regi-gora o Quevedo, són increïbles. dora de Medi Ambient, JanaElls sí que s’ho treballaven. Nosal- Muñoz, va presentar el cartelltres intentem que vegis una lletra oficial del certamen, on sex-i que sense escoltar-la ja t’agradi. I pressa aquesta reflexió mit-això és el que feien ells. Les seves jançant la il·lustració dunpoesies eren raps, però escrits. home, amb la indústria per ba--Podríem dir que hi ha dos tipus de rret, que devora la terra commúsica: la que dóna prioritat a la si es tractés dun gelat.mateixa música i la que prima la lle- Un cartell «específic, inte-tra. Les cançons de Violadores del ressant i diferent», segons elVerso són d’aquest últim tipus... va definir la mateixa regidora-La càrrega lírica del rap, les línies que el va presentar ahir alque arribem a dir nosaltres en una migdia en el marc de la firacançó equivalen a un disc sencer Expoebre, és la primera cartade Bisbal o Bustamante. de presentació de la 14a edi--Jo no he dit cap nom... ció del Festival Internacional-Ja, però és per dir-te gent que té de Cinema de Medi Ambientuna fórmula, que són quatre línies, de Catalunya, enguany dedi-dues per a la tornada, quatre línies cat al canvi climàtic i a lesmés i dues mésper a la tornada. En energies renovables.total 32 línies però repetides. Hi ha Lal·legoria que il·lustra elmolta gent que els escriu les lletres cartell, segons la mateixa re-perquè han de fer un disc de pres- gidora de Medi Ambient desa i corrent i ho fan sense fer cap lAjuntament de Tortosa, volmena d’esforç. Per a nosaltres la reflectir com lhome «és el DDEGlletra és molt important. En aquest principal responsable» de lescas la lletra no importa, és més POETES MODERNS. Els quatre membres de Violadores del Verso actuen divendres a La Mirona de Salt. conseqüències derivades delmoure el culet i que la cançó s’en- canvi climàtic i, al mateixganxi i sigui simple, bastant sim- aquesta cançó». A vegades primer -Per això cal fixar-nos en els Estats temps, també responsable deple. El llenguatge que utilitzen en ➾ «Per a nosaltres la sorgeix la lletra i després busquem Units, més que res, que és on hi ha «fer més, no daturar-lo sinóaquestes cançons és gairebé sem- lletra és molt important. el ritme; altres vegades, i és el més la indústria. Aquí encara no hi ha dalentir-lo, perquè no tinguipre el mateix, només canvia l’or- Ens esforcem molt en normal que fem, el Rumba ens fa gaire tradició de rap. Els Estats les conseqüències importantsdre. un ritme que ens agradi als atres Units és un país ultracapitalista i del darrer any», va explicar.-En el seu disc critiquen precisa- la mètrica i la rima» tres, ens posem a veure què s’ha converteixen el rap, que és el que Tot i que el programa en-ment aquesta moda de fer discos de posar a sobre d’aquell ritme, i els ha agradat, en un producte cara no està del tot perfilat,com xurros... cada un de nosaltres s’emporta el massiu i en un mercat de produc- Muñoz va recordar que shi-Sí, hi ha força al·lusions a aquest ➾ «Per alguns músics, ritme a casa seva en un CD i amb tes, quan realment era un mercat inclourà la secció destinada atema. A les Ketchup els diem «no- més que la lletra, és el temps es va treballant. de música i d’expressió. Els grups tractar els problemes de lai-sé-què». És això, és clar: que t’in- bàsic moure el cul i -I a l’hora de cantar les cançons? que s’han mantingut en l’essència gua, «molt impor tant ententen vendre un producte com si -El Rumba és el que fa els ritmes, del hip hop i no han sucumbit a la aquestes terres», o lanomena-fós de puta mare i després no té que la cançó s’enganxi» no canta mai, o gairebé mai, i des- indústria o a les multinacionals es- da secció «campana», desti-res. De fet, passen sis mesos i nin- prés cada un es rapeja el seu tros, tan totalment oblidats. Ni els pun- nada perquè els estudiantsgú es recorda dels seus discos. que haurien de dir i que només el tros que ha escrit a casa. xen ni hi ha oportunitats per a més joves tinguin loportuni--En una cançó diuen que «el rap és diuen allò que volen que sapi- -Realment diuen allò que senten, aquesta gent que són boníssims, tat daccedir a aquest tipus deel telediari de la joventut». Consi- guem. d’aquesta manera... que ho han estat tot. I aquests nous produccions. En paral·lel adera que vostès diuen les coses tal -Quina dinàmica segueixen a l’ho- -Clar. No hi ha una altra forma. grups venen gairebé teledirigits: aquests àmbits, el festivalcom són? ra d’escriure les seves cançons? Això és el rap. És al que em referia has de fer una cançó de putes, una comptarà també amb el gan--Sí, aquesta frase sí que reflecteix Arriba un de vostès amb una idea abans quan parlava d’aquells als altra de cotxes, ja tenim el video xo de la projecció de produc-el que significa el rap. Gent radiant per compartir o s’asseuen tots qui els escriuen les cançons. No que ha de sortir... Vendre una mer- cions dactors de renom deles seves vivències, les vivències quatre fins que surt alguna cosa? són cançons per expressar res ni da, pura estètica i pura merda, això Hollywood, «que dediquendels seus amics, d’allò que veu, i al -Realment passa com dius tu, però alliberar-se de res, perquè no estàs és el que fan. part del seu temps i els seus co-capdavall un telediari més del car- també de moltes altres formes. A cantant tu allò que sents de veritat. -Amb això es perd l’essència del neixements a lluitar contra elrer. De peu de carrer i més sincer. vegades ve un de nosaltres amb un -Es diu que el rap, la música dels rap? canvi climàtic». En aquestaI sense cap altra intenció que la d’a- tros de lletra i ens diu « a veure què baixos fons, s’ha reformat, que -El millor per matar un moviment edició serà el cas duns curt-lliberar-te. Perquè ja sabem que us sembla aquesta moguda», un al- s’ha tornat políticament correcte. transgressor o rebel és unir-t’hi, metratges produïts per Leo-aquí els telediaris no diuen tot allò tre respon: «jo em puc adaptar a Creu que és realment així? fer-lo majoritari. nardo DiCaprio.UNIVERSITAT posant com a exemple el Parc Científic o el Parc de RecercaEl rector de la UB creu que la discussió dels Biomèdica. En aquest sentit, elúltims dies és «negativa» per al sistema rector de la UB va afirmar que «cada vez que a nivel político se re- aliza una apuesta por acercar las Europa Press/DdeG, Barcelona. lunya» i va reiterar que el funcio- universidades al entorno industrialEl rector de la Universitat de Bar- nament de les universitats i els lo hacemos mal» i va opinar quecelona, Màrius Rubiralta, va asse- centres d’investigació catalans és des de la Conselleria d’Innovació,gurar ahir que la discussió dels úl- «excel·lent», tot i que va admetre Universitats i Empresa «no han sa-tims dies a l’entorn de la Conse- que la transferència de coneixe- but encara incorporar un discurslleria d’Innovació, Universitats i ment a les empreses és encara positiu en relació amb la innova-Empresa ha estat «molt negativa» «insuficient». ció». «Al responsable d’innovació joper al sistema universitari, d’in- Rubiralta, però, va subratllar no el conec després de quatre me-vestigació i innovació català. que aquesta situació és també així sos», va afegir Rubiralta, qui va re- En declaracions a TV3, Rubi- a tota Europa i va ressaltar que conèixer que al principi de la le-ralta va assenyalar que «s’ha desfi- cada universitat té les seves polí- gislatura «semblava que es podriagurat una situació que ja estava tiques de transferència i innova- fer política en contra de les univer-perfectament consolidada a Cata- ció «novedoses i que són referents», sitats i dels seus rectors».
  • Diumenge, 29 d’abril de 2007 s Diari de Girona68 Cultura EspectaclesENTREVISTA Mazoni MÚSIC -Sí. Els Beatles també feien discos -Sí. El que m’agrada més és indie,«No tota la música en molt variats, o Beck, o Blur, discos on pots trobar una mica de tot. És com una macedònia. -Pensa que així pot agradar una pop, i ara últimament escolto més jazz, flamenc... -Trobes complicat fer pop en ca- talà?català és independentista» mica a tothom? -No. -Jo no vaig a agradar o no agradar. -Però en canvi hi ha pocs grups Sí, té aquest avantatge, però la que facin pop i indie en català... gent que fa discos unitaris té més -Jo crec que no és complicat, no és fàcil aconseguir un públic que el qüestió de l’idioma. Estem en uns Jaume Pla és Mazoni i Mazoni és Jaume Pla. Aquest bisbalenc és l’àni- segueixi, que s’identifiqui amb moment complicat. D’una banda una manera de fer. A mi és que em hi ha un públic jove que és consu-ma del grup i ara, un any després de publicar «Esgarrapada», treu al mer- surt així. M’agraden coses molt di- midor de música en català peròcat «Si els dits fossin xilòfons», un disc que divendres presentarà a Fonta- ferents i sempre quan faig un disc que té una determinada manerajau en el concert d’inauguració del Festival In-Somni a Girona, compartint penso que em deixo alguna cosa. d’escoltar música (a Obrint Pas, -Com són els concerts de Mazo- Lax’n’Busto...), que trobo perfec-escenari amb Dover. ni? te. I després hi ha gent que escol- -Els nostres directes són molt sen- ta un altre tipus de música que no Ana Rodríguez, Girona. zills. El què passa és que fem di- accedeix al català perquè no li-D’on surt el nom de Mazoni? ferents formats. Normalment to- agraden aquestes bandes i assi--Les Mazoni eren les dolentes d’El quem quatre, a vegades sis, però mila el català a aquests grups i re-capità Harlock, una sèrie de di- depèn del dia pot ser que toqui jo alment no saben que n’hi ha d’al-buixos manga. sol, en acústic. I depenent de la for- tres que fan la música que ells es--Jo pensava que no tingués algu- mació intentem adequar el reper- colten en anglès però en català.na relació amb aquelles guerreres tori. Les cançons sonen diferent -Ara toca conquerir aquest públic,mitològiques, les Amazones... depenent de la formació. També no?-En certa manera sí, perquè les solem incloure un parell de ver- -Més que aquest públic d’ObrintMazoni eren d’una espècie aliení- sions que anem renovant i sempre Pas i d’aquest estil, es tracta d’a-gena i eren només dones. sona un pèl diferent. conseguir que aquesta gent que-Mazoni és només Jaume Pla? -Divendres actua a Fontajau amb escolta grups britànics com Cold--Jo sóc el cap de Mazoni, i el que Dover. Com enfoca aquest con- play, Arctic Monkeys, Blur o Oa-prenc una mica les decisions. Però cert? sis sàpiga que hi ha alguna cosa,hi ha una banda al darrere. No és -Com un concert més. Home, és no igual, però semblant estilísti-ni una banda ni és un sol. Quan ens una oportunitat que ens escolti cament. El problema és que hi haposem a tocar gairebé ens obli- molta gent, perquè suposo que es- molta gent que diu «ah, català ésdem que jo sóc el que decideix. DDEG tarà ple. aquest rock, rotllo independentis--Ja ho deia la cançó: «Video killed JAUME PLA. El bisbalenc és l’«alma mater» de Mazoni. -Però el seu nom ja sona, vostè no ta». Aquest és un dels rocks, peròthe radio star». Què et sembla el és un desconegut... n’hi ha més. El que passa és quefet que avui dia la imatge eclipsi similar entre ella i el que té més va- any poden passar moltes coses, en -No, però és clar, com més gent mi- som pocs.una mica la música? lor és la lletra... el disc podem trobar de tot. Hi ha llor. Potser hi ha gent que ens ha-De fet això també passa una mica -Exacte. I ara el que dius tu. Últi- vegades que són més personals i sentit però no ens ha vist mai enamb les lletres. Avui dia els can- mament hi ha el tema de la imat- altres que són més des de fora, ex- directe.tants més reconeguts són gent ge: gent que van allà, ja tenen el plicant una història.Tant aquest -Tot i que diu que la seva música ➾ «El concertque fa bones lletres, com en Sabi- disc fet, només han de posar la pis- disc com l’altre són una col·lecció és una mica «inclassificable», al- de Dover és unana, però que musicalment potser ta de veu, i ja està. No són ni les se- de cançons que en si mateixes ja guna influència deu tenir... oportunitat perquèno és del millor que hi ha, per a mi. ves cançons, ni les han tocat ells. són un ens. Les cançons no tenen -La meva base és la música dels 60.La música sempre està en un pla Com si fos un karaoke. gaire relació entre elles. Són com Sempre hi ha aquest toc de pop, ens escolti molta gent»més secundari respecte les lletres. -Vostè en canvi sí que escriu les vinyetes diferents. En lloc de ser de beat, perquè m’agraden gaire-Tots aquests grups d’estil protes- seves lletres, les pot interpretar discos d’un estil o d’un ambient bé tots, els Beatles, els Rolling, els ➾ «M’agrada tota lata, com Boikot, sempre es basen perquè és el que sent. Què podem són dos discos molt variats, tant Kinks... De més gran he anat es- música dels 60: elsmés en una ideologia que en la trobar en el seu disc? pel que fa a lletres com de música. coltant Beck, Radiohead...música. -Jo tardo com un any a fer les -És el que li surt en aquell mo- -Que en el fons també beuen dels Beatles, els Rolling,-És a dir, la música potser és molt cançons i llavors, com que en un ment... 60... els Kinks...» A.E.T., Girona. CAMPRODON música dignes i properes». «NoDiuen que a la tercera va la vençu- som un grup carregat d’artificis,da. El grup de Camprodon En-tregirats acaba de publicar, auto- Entregirats presenten el seu tercer cd amb venem honestedat», remarquen. I ho raonen dient que «la música ieditat, el seu tercer cd, titulat De-fectes. L’objectiu és consolidar-se,aconseguir que «la gent ens cone- la voluntat de consolidar-se musicalment la lletra són dos llenguatges dife- rents, nosaltres intentem unir-los i que expressin els mateixos senti-gui, fer-nos un petit forat a la mú- «cançons més despullades» que les globa tots els temes, que descriuen ments, la mateixa idea».sica, sense presses». En definitiva, de l’anterior disc –que estava més petites situacions quotidianes, co- I si han de parlar dels tres «de-«deixar un pòsit, el nostre nom i la enfocat als concerts en directe–. ses que no acaben de rutllar, per- fectes» més grans d’ells mateixosnostra marca». «No volíem copiar-nos a nosaltres què l’ésser humà és imperfecte, no ho tenen clar. El primer, és que Els que s’expressen així són mateixos, ens avorreix», expli- està ben fet». «som tossuts, perquè continuaremAmadeu Rosell i Jaume Sirera, quen, tot i que són conscients del A l’hora de vendre’s, només de- fent música». Després, són «egoïs-dos dels sis integrants del grup. risc «que la gent pensi que no sa- manen una cosa: que la gent faci tes, perquè continuarem fent el queNo amaguen la seva satisfacció bem cap a on anem». Però tenen «l’esforç» d’escoltar la seva músi- ens doni la gana». I, en tercer lloc,per haver arribat a editar aquest una cosa clara: «Si a nosaltres ens ca, perquè «s’atreveix més amb la es consideren «inconscients, per-tercer disc, que té un contingut agrada, també pot agradar al 20% música de fora, aquí es jutja els què continuarem somniant». Tresque defineixen com «egoïsta, per- de la gent que l’escolti». grups catalans sense escoltar-los», defectes que, segurament, «po-què hem fet el que ens ha donat la I per què un títol que,a priori, lamenten. I prometen que a De- drien ser també les nostres virtutsgana». Aquesta vegada han fet La portada del nou cd. sona negatiu? Fàcil: «Perquè en- fectes s’hi trobaran «temàtiques i més grans».
  • DIvendres, 9 de febrer de 2007 s Diari de Girona52 Cultura i EspectaclesCASA DE CULTURA ÚNIC CONCERT PhilippeUna exposició recorre la història Entremont dirigeix l’Orquestra dedel jazz a les comarques gironines Munic a l’Auditori de GironaLa mostra, que s’inaugura avui amb un concert, presenta gran quantitat de material gràfic DdeG, Girona. L’Auditori de Girona es vesteix de gala per acollir el concert de l’Orquestra Simfònica de Mu- nic sota la direcció del francès Philippe Entremont, que en aquesta ocasió actuarà també com a solista. El concert, únic a Catalunya, tindrà lloc avui, a les nou del vespre, a la Sala Simfònica de l’Auditori. L’Orquestra Simfònica de Munic (Münchner Symphoni- ker) és una de les agrupacions culturals més importants i versàtils d’Alemanya comptant amb un repertori, que inclou concerts simfònics, represen- tacions d’òpera, opereta, mu- sicals i ballets, a més d’orato- ris i música religiosa. Sota la direcció de Philippe Entre- mont, interpretarà un progra- ma centrat en obres cabdals de Beethoven. Així, al costat de la seva Simfonia núm. 4, s’inter- pretarà el Concert per a piano i orquestra núm. 4, la darrera obra que el compositor va to- car en públic. L’Orquestra Simfònica de Múnic es va crear a partir de l’antiga Orquestra Simfònica de Graunke, fundada per Kurt Graunke. Sota la seva direcció, l’orquestra va assolir un alt ni- vell interpretatiu, no només re- conegut pel públic, sinó també per la crítica i els mitjans de co- DdeG municació. Durant més de 50 anys, els seus concerts a Ba-BOPPER. La banda de Josep Saurina, un dels principals exponents del jazz a Girona, en una actuació enregistrada per a la televisió. viera i les seves nombroses gi- Ana Rodríguez, Girona. res per Alemanya, Àustria, Ità-El jazz és un gènere minoritari. lia i l’Estat espanyol han con-Però si creiem que coneixem poca tribuït a enriquir la seva repu-cosa sobre aquest tipus de música, tació. La seva aportació a la in-parem-nos a pensar què sabem del dústria del cinema alemanyajazz si el limitem a les comarques també ha estat molt important,gironines. Segurament la informa- ja que ha enregistrat bandesció que podrem recopilar encara sonores per a més de 500serà menys. pel·lícules. Però el seu renom El músic i comentarista musical no només es limita a Aleman-Jaume Tauler ofereix ara l’oportu- ya sinó que la seva fama ha su-nitat de posar-nos al dia en aquest perat fronteres, convertint-setema gràcies a l’exposició Jazzid. en una de les agrupacions mésHistòria del jazz a les comarques gi- importants en el camp de laronines, un recorregut per les in- música cinematogràfica inter-fluències, els grups i els noms més nacional.destacats d’aquest estil, que va néi-xer a Nova Orleans i que beu «delsritmes africans dels esclaus i de la DdeG DdeG GIRONAmúsica europea dels conqueridors», Tete Montoliu. SEGUIDORS. Una imatge de la Unió Artística de Vidreres.explica Tauler. La mostra, que s’i- El Teatre Municipal posa en marxanaugura aquest vespre a les 8 a laCasa de Cultura, es podrà veurefins al mes de març. A la presenta- Els Amics del Jazz de Vidreres i Girona els serveis de barció, els assistents podran gaudir A.R., Girona. A les comarques gironines hi tant les seves gires per Catalun- i guarda-robad’un concert de Francesc Ubanell, Paral·lelament a la consolidació havia els Amics del Jazz de Vi- ya.un dels màxims representants del del jazz a Girona, als anys cin- dreres i els Amics del Jazz de Gi- Aquests concerts al Municipal, DdeG, Girona.jazz actual, i el seu Get The Groo- quanta es van crear els anome- rona. que tenia una capacitat molt ma- El Teatre Municipal de Giro-ve Quartet. nats Amics del Jazz, unes orga- Els de Vidreres van anar a Bar- jor del que relament arribaven a na té en funcionament, des La mostra està dividida en 15 nitzacions en què els seguidors celona a concerts de primeres fi- omplir, eren subvencionats. Amb del passat dia 3 de febrer, elsàmbits, que van des de la història d’aquesta música es reunien per gures com Duke Ellington, Louis el temps, però, tot i que s’orga- ser veis de bar i guarda-roba,d’Europa als anys 20, el canvi d’ins- escoltar jazz, comentar-la, com- Armstrong o Ella Fitzgerald. Els nitzaven entre setmana «perquè el que és gratuït per als espec-truments de les cobles per adaptar- prar discos o anar a concerts a Amics del Jazz de Girona, per la catxet dels artistes fos menor», la tadors.se al jazz o els principals boppers Barcelona. Tauler explica que so- seva seva banda, van aconseguir subvenció va anar minvant i els El Teatre es va reinaugurargironins dels 50 (Agapit Torrent, vint «feien un pot comú i, quan un portar al Teatre Municipal noms concerts van deixar de fer-se. a finals del 2006, després d’es-Lluís Caballeria i Josep Saurina), d’ells anava a Barcelona, com- com els de Harry «Sweets» Edi- Malgrat tot, «és una sort que la si- tar tancat durant cinc anys afins les Big Bands modernes i el prava discos que després escolta- son, Panama Francis & His Savoy tuació es mantingués durant dos o causa de les obres de rehabi-festival de jazz de Girona. ven, comentaven i es repartien». Sultants, o Oliver Francis, aprofi- tres anys». litació.
  • Dissabte, 14 d’octubre de 2006 s Diari de Girona48 Cultura i EspectaclesTEMPORADA ALTA MÚSICALaurie Anderson presenta a Salt la La Big Band de Granollers acosta amb «Nora i elseva particular percepció de la Lluna jazz» aquest estil als més petitsLa musa «underground» estrena a Catalunya l’espectacle «The end of the Moon» DdeG, Girona. Ana Rodríguez, Girona. La Big Band de GranollersL’artista nord-americana Laurie presenta a Girona el seu dar-Anderson descriu The end of the rer espectacle, Nora i el jazz,Moon com un «poema llarg». Se- una proposta didàcticagons la violinista, a la NASA –on adreçada als nens a partir deva protagonitzar la primera re- tres anys i a tota la família ensidència d’un artista– «es van sen- general, en el qual participentir una mica decebuts quan els vaig tretze músics i una ballarina.presentar un poema», però ella els El concert tindrà lloc demàva argumentar que aquesta és «la diumenge a la Sala Simfònicamillor manera per descriure el que de l’Auditori de Girona, a par-vaig veure». tir de les 12 del migdia. Col·laboradora artística i ex- De la mà de la Nora, la Bigcompanya de Lou Reed, Ander- Band de Granollers ens en-son afirma que els científics «de- senya com és de diver tit elvien esperar que fés alguna cosa jazz i els seus diferents estils:més tecnològica», però reconeix dixie, swing, gospel, fusió.que està «cremada» del multimè- L’objectiu d’aquest concert ésdia. I és que quan ella va co- acostar la música en directemençar a incorporar-lo als seus als nens i nenes a par tir deespectacles era una novetat, però l’actuació de 13 músics amb«ara tothom ho fa». Per aquest mo- instruments diferents i d’unatiu, Laurie Anderson va concebre ballarina. Ensenyar cada ins-The end of the Moon com un poe- trument, donar a conèixer elsma, en el qual relata la seva expe- diferents estils que formenriència a la NASA. I aquesta nit es part d’una Big Band, perme-podrà veure al Teatre de Salt, en tre la participació i procurarel marc de Temporada Alta. que el públic s’ho passi d’allò més bé és el que aconsegueix s Anderson critica la Big Band de Granollers amb aquest espectacle. l’afany colonitzador ANIOL RESCLOSA El concer t es presenta de l’home i es LAURIE ANDERSON. L’artista americana compartirà amb els gironins la seva experiència a la NASA. amb suport gràfic animat per donar un format d’audició pregunta com serà la didàctica adreçat a un públic conquesta de l’espai La NASA a través dels ulls d’una artista familiar o a les escoles (edu- cació infantil, cicle inicial i ci- The end of the Moon, un espec- cle mitjà). Els tretze músicstacle relacionat amb el contrast A.R., Girona. tar les seves teories, pautes de tre- queix». Aquest programa de re- que hi participen són els qua-entre la tecnologa i una idea Un dia la violinista i musa de l’art ball i rutines als seus espectacles. sidències a la NASA va acabar, a tre de la secció rítmica (pia-romàntica de la Lluna, critica l’ab- multimèdia Laurie Anderson (Xi- Així va néixer The End of the causa dels dubtes del Senat sobre no, contrabaix, guitarra i ba-surd afany colonitzador de l’ésser cago, 1947) va rebre una trucada. Moon. Dels científics també en va el què costa mantenir un artista teria), i els nou de la secció dehumà. Anderson afirma que la Era la NASA, que la convidava a adoptar els números («els núme- allà durant dos anys (20.000 dò- vent (quatre saxos, tres trom-tecnologia té un doble aspecte. ser la primera artista resident de ros són mol abstractes per als ar- lars segons Anderson, uns 16.000 petes i dos trombons).D’una banda «ens pot destruir» (i la central espacial més important tistes», declara). A més, admira la euros). Laurie Anderson, però, La Nora és una nena querecorda el que acaba de succeir a del món. seva capacitat per qüestionar-se reivindica a continuïtat d’aquest viu a Nova Orleans, una ciu-Corea), però també hi ha la qües- Allà, Laurie Anderson va con- les coses i reconeix que quan es programa «a la NASA, a la Casa tat plena de música. Coneixe-tió de la propietat. «Com serà la co- viure amb científics, en principi el troba amb algú de mentalitat Blanca...» perquè «els artistes te- rem els seus pares, lavi, ellonització de l’espai?» es pregun- més oposat a un artista, i va adap- oberta s’hi acosta, i això «m’enri- nen una visió diferent de les coses». seu germà i, fins i tot els seusta l’artista nord-americana, «serà amics de la Big Band. Cadacom al segle XV?». personatge que ens presenta projeccions. «Em compadeixo de que allò que tracta «és massa de la trilogia iniciada amb Hapi- està relacionat amb un tipusRenúncia al multimèdia l’espectador», declara somrient, gran per posar-ho en una panta- ness. Si la primera anava sobre la de jazz diferents. Així doncs, Laurie Anderson insisteix en el «perquè haurà de llegir molt». Però lleta», de manera que vol crear recerca de la felicitat i la segona els pares representen elfet que The end of the Moon no és afegeix que «això és el millor que imatges mentals.«A partir dels nú- sobre la tecnologia, la tercera part swing i el claqué, l’avi la mú-un espectacle multimèdia. Es he pogut fer per comunicar-nos». meros, l’espectador s’ha de crear estarà més centrada en la imatge sica gospel, l’àvia la músicatracta d’un muntatge basat en la Segons explica Laurie Ander- imatges mentals», aclareix. The i la cançó, «I no hi haurà tanta lle- dixie o el germà el jazz mo-seva veu, la música del violí i les son, es va basar en l’abstracció, ja end of the Moon és la segona part tra». dern. JAZZ EN DIRECTE DISSABTE 14 D’OCTUBRE - 22.45 h CONCERT INAUGURACIÓ TEMPORADA 2006/2007 AFRO BLUE (latin jazz) Xavier Figuerola (sxt, sxs), Guim G. Balasch (sxa), Xavier Algans (p), Pepo Domènech (cb, b), Ricard Grau (bt) Jaume Pons i Martí, 12 - GIRONA - Tel. 872 08 01 45 - www.sunsetjazz-club.com
  • Diari de Girona s Dijous, 12 d’octubre de 2006 55 Cultura i EspectaclesTEMPORADA ALTA MÚSICAPascal Comelade comença a Salt la Kitsch publica un disc i un DVD del seugira que el portarà per tot Catalunya espectacle en viu «Electrokàustic»El peculiar músic del Conflent actuarà només aquí acompanyat del poeta Enric Casasses Efe/DdeG, Banyoles. Ana Rodríguez, Girona. El grup de rock de BanyolesEl pianista i compositor nord- litats que gaudiran de la posada Kitsch ha posat a la venda, decatalà Pascal Comelade co- en escena d’Espontex Sinfonia moment només a la seva webmença, en el marc del Festival són l’Hospitalet de Llobregat, –www.kitschmusic.com–, unde Tardor Temporada Alta, la Lleida, Valls, Manresa, Vic, Ter- compacte i un DVD que re-seva primera gira per Catalu- rassa, Sabadell, Tarragona o cull en directe el seu últim es-nya. El concert tindrà lloc avui Reus. En aquesta última ciutat, pectacle audiovisual, Kitscha les 7 de la tarda en el Teatre on arribarà dijous que ve, TV3 electrokàustic.de Salt. enregistrarà el concert i tot el Fundat fa 20 anys a Ba- En aquest espectacle, Come- que passi «entre bambalines» nyoles, el grup està integratlade oferirà temes del seu últim per tal d’emetre-ho durant els per Lluís Costabella, veu i gui-disc, Espontex Sinfonia, però dies de Nadal. Allò que diferen- tarra; Joan Pairó, baix; Lluístambé peces del seu repertori ciarà el primer concert, a Salt, Costa, guitarra; i Àngel Abad,de sempre. El concer t forma de la resta, serà la presència del bateria.part del Circuit Ressons a Cata- poeta Enric Casasses. Kitsck Electrokàustic és unlunya, endegat per la Generali- muntatge ideat el 2003 i quetat, que pretén facilitar la circu- El mestre dels instruments de joguina es va presentar el novembrelació pel territori d’una selecció Comelade (Sant Feliu de les passat a la seva localitat natalde propostes musicals i acostar- Forxetes, Conflent, 1955) és un en dos concerts celebrats alles als ciutadans de tot el país. músic difícil de classificar. Intèr- teatre municipal, recitals re- El director de Temporada pret singular i sorprenent, està collits ara en aquest compac-Alta, Salvador Sunyer, va expli- considerat com una de les per- te i DVD. Es tracta dun es-car que, tenint en compte la qua- sonalitats més inquietes i im- pectacle dut a terme amb lalitat dels espectacles que té el previsibles de la música euro- gent que sels ha acostat elsfestival i que molts d’aquests no- pea. últims anys, com Agustí Bu-més es poden veure en aquesta De formació autodidacta, es som (Abús), Món/a/la Covaocasió, el govern català havia considera un no-músic que re- (Casual) i Jaume Met Garciademanat que aquest fos l’inici cupera l’esperit transgressor, (ex-Fang), a la part musical, id’una sèrie de bolos d’alguns iconoclasta i irònic de l’avant- Marc Martí, Xavi Vidal, Daviddels espectacles. «Nosaltres guarda, alhora que reinterpreta G. Aregall, Marc Torregros-arranquem una cosa aquí», va les melodies del rock’n’roll i de sa o Joan Soler Adillon, a la vi-declarar Sunyer, «perquè després la música popular catalana i me- sual. És, doncs, un concer ts’estengui». Aquest és el cas de diterrània assolint una sonoritat des duna altra perspectiva,Pascal Comelade (el concert del inconfusible, melancòlica i fes- amb cançons que no caben en tiva. Creador de la Bel Canto Or- els concer ts elèctrics, així questra i autor d’obres inter- com altres de noves o dels s El concert forma pretades amb instruments de jo- col·laboradors. Lespectacle part del programa guina –sovint actua amb piano, inclou peces com Noche, Hija xilofon xinès, orgue de tubs re- del viento, Agonía, Antiomo- «Ressons a ANTOINE GIOCOMONI duït, o mandolina–, ha editat nium, El far, Rància militàn- LLARGA TRAJECTÒRIA. Comelade ha editat, als 52 anys, més de 30 discos. Catalunya» més de 30 discos. cia, Maleït divendres, Vanita- qual, per cer t, té les entrades Segons va explicar Sunyer, Autor de la música per a films ti mundi, Status, Hora fosca, s El músic nord- exhaurides) i de l’espectacle de Pascal Comelade tenia «moltes i espectacles teatrals i de dansa, What goes on? o Cors. Peter Brook, Sizwe Banzi est ganes» de fer una gira. I aques- ha col·laborat amb artistes com La projecció del DVD i la català oferirà temes Mort, que es podrà veure en el ta comença avui a Girona per Jeanne Moreau, Robert Wyatt, seva presentació, sense con- Teatre de Salt els pròxims dies passar després per divuit muni- Jaume Sisa, Pau Riba, Lluís cer t en directe, tindrà lloc del seu últim disc, 26 i 27, i que després visitarà cipis catalans més, fins al 25 de Llach, Sergi López o PJ Har vey, demà a lAteneu municipal de «Espontex Sinfonia» Terrassa i Reus. novembre. Algunes de les loca- entre d’altres. Banyoles.
  • Diari de Girona s Divendres, 22 de setembre de 2006 Accents 9 ENTREVISTAENTREVISTA Estanislau Verdet MÚSIC PROPOSTES«A la gent més “intel·ligent” li costaveure que fer el tonto és divertit»s En realitat el seu només Pau Vallvé (Barcelo-na, 1981), però Estanis-lau Verdet li serveix per The Hidden Cameras Awoofer una crítica àcida de Rough Trade/Sinnamon Recordsla societat actual. Ambel «lletgisme» com a fi- El 2002 The Hidden Cameras es convertien en la primera bandalosofia bàsica, Verdet canadenca que fitxava perpresenta el seu disc «Un Rough Trade i el món indepen-que de tan llest és tonto dent girava la vista cap aquest combo capaç de parlar de formai un que de tan tonto és explícita de sexe homosexual illest». Un treball amb el escriure melodies plusquam-qual pretén, més que perfectes. Aviat es va saber, però, que The Hidden Camerasres, divertir. Per conèi- era l’aventura d’un sol home,xer millor la seva filoso- Joel Gibb, que ara presentafia es pot visitar el lloc Awoo, de so més nu i directe, més rock, inspirat en la influèn-web «www.estanislau- cia de la lluna minvant i els ritualsverdet.tk», el seu cant màgics pagans de sexe i mort.personal a les coses llet- MARC MARTÍges. VERDET. El músic afirma que en els últims anys s’està demostrant que es poden fer bons treballs en català. Ana Rodríguez nals, on va vestit i pentinat total- Sí, bé... En el llibret del disc hi ha ral?Per començar, em pot dir què és el ment diferent a com va ara, i tenint una cançó on falta una línia. És fet Jo volia fer un disc que es puguéslletgisme? un nom artístic, podem dir que està expressament, per veure quanta llegir fàcilment. Ja tenim prou em-La passió per les coses lletges i «cu- actuant? gent hi parava prou atenció com bolics. Jo vull divertir la gent, peròtres». És el contrasnobisme. Tot- A veure, la intenció no és fer circ per fixar-s’hi. I déu n’hi do tots els tampoc volia fer res banal.hom vol ser guai, ser original és ni crear un personatge. que m’ho han dit! Es considera un poeta contempo-guai, anar a la contra és guai. Jo El disc l’ha fet tot sol: les lletres, les Abans parlava del català. A la rani?vinc del món de la publicitat i aquí músiques, la gravació... Fins i tot cançó Per fer país insultem en ca- La meves lletres són escombra-hi ha molta gent d’aquesta. Tot és els videoclips! Però la seva carrera talà també tracta sobre la llengua. ries! Són lletres que per si matei-guai. no és només Estanislau Verdet. No està d’acord amb la normalit- xes no tenen sentit, però qui vul-Però així vostè també va a la con- No, de fet jo ja havia estat en grups zació lingüística? gui aprofundir més pot fer-ho, per-tra... abans. Ara he decidit treure un No és això. Es tracta d’una cançó què hi ha alguna cosa. Kim WildeSí. És una crítica a la necessitat d’a- disc en solitari com a Estanislau de doble tall. D’una banda crec que Vostè ha cantat en anglès. Ara en Never Say Nevernar a la contra. Verdet. en català hi ha insults meravello- català. Què creu que li falta a la mú- Emi MusicPerò no crec que vulgui ser ofen- Què oferirà en els concerts? sos, però a la cançó faig una críti- sica cantada en llengua catalana?siu... Aniré amb vuit músics, que ja sé ca al doblatge en català. I és que Fa falta que la gent es llanci. Hi ha 25 anys després del seu primerNo! És una crítica simpàtica. qui són. Ens direm Estanislau Ver- quan es fa una cosa molt purista, músics com Antònia Font, Marc èxit, Kids In Amerika, Kim Wil-I Estanislau Verdet, d’on surt? Pot- det i els Cantimplores Marramiau. sovint tira la gent enrere. Parrot o Cabosanroque que de- de edita el seu nou àlbum d’es-ser és el nom d’un antic company ...? I què em diu de la seva Oda al Flui- mostren que es poden fer coses tudi, Never Say Never. Wilded’escola que odiava? M’agradava la idea d’unir una pa- mocil? Que li agrada molt aquest bones. Ara, falta que la gent s’ar- ha venut més de 30 milions deNo, no. Va sortir sol. raula femenina amb un article medicament? risqui. S’estan fent coses interes- CD en tot el món al llarg de laUn nom així no pot sortir sol... masculí. I també sé que en català M’encanta el Fluimocil! (riu) Però sants i crec que el meu projecte és seva carrera, i als 80 va ser laDe fet, surt d’una enquesta publi- no és «marramiau» sinó «marra- la cançó intenta dir, de manera arriscat. Jo, si puc, no penso tornar cantant anglesa de major èxitcitària. Preguntàvem: com seria meu», però bé, volia poder dir «ma- amable, que ara tot es mitifica. a cantar en anglès... de la història. Never Say Neveruna persona que es digués Esta- rramiau». No creu que potser el significat que Tindrem segon disc d’Estanislau inclou 6 noves gravacions d’al-nislau Verdet? Un triomfador, un... Li agrada la polèmica o cridar l’a- vostè dóna a les seves cançons Verdet o era un experiment? guns dels seus majors èxitsVeient les seves fotos promocio- tenció... pot escapar-se al públic en gene- La meva intenció és que segueixi. com You Came.
  • Diari de Girona s Divendres, 30 de juny de 2006 Cultura Espectacles 51ENTREVISTA Dani Flaco CANTAUTOR«La gent està necessitada decançons que expliquin històries»s En realitat es diu Daniel Sánchez, però el seu Lichis són els millors cantautors. -De fet, un dels músics que l’a-físic el va ajudar a trobar un nom artístic. Dani companya és membre de La Ca-Flaco (l’Hospitalet de Llobregat, 1977) arriba avui bra Mecánica...a les onze de la nit a Platea per presentar el seu -Sí, i el mateix Lichis va partici- par en la presentació del disc.primer disc, Salida de emergencia (Vicious BCN -Hi ha qui diu que la música a In-Records), tretze cançons en què aquest barcelo- ternet és molt útil per aquells mú-ní es dedica a retratar tot allò que l’envolta. sics que no són coneguts o que ni tan sols han gravat disc enca- ra. Vostè què en pensa? -Està clar que el CD desaparei- xerà i que el futur és Internet. Com a eina és molt útil. Ara falta que es reguli. -Vostè anava per a futbolista. Potser ara seria una estrella de l’esport rei... -(Riu) Jo apuntava maneres, però no sé fins on hagués arribat. Ara, m’alegro d’haver escollit aquest altre camí, perquè la mú- sica no té edat. -Aquest camí el va atraure de molt jove... -Sí, als tretze anys vaig compon- Ana Rodríguez, Girona. vol escoltar això? No ho sé. Jo dre la meva primera cançó, Co--«Salida de emergencia». Què té vull escriure sobre això. I la gent miendo bocadillos de pata de per-aquest disc perquè la gent li pu- que es para a escoltar el disc amb ro. Per a mi, escriure cançons ésgui interessar? atenció li agrada. com el tabac, una addicció.-Hi ha històries explicades d’una -Què creu que vol el públic? -Així doncs, a hores d’ara, ja deuforma diferent a com estan es- -La gent està necessitada de tenir material per a un nou disc,crites les cançons ara. Es tracta cançons que li expliquin histò- oi?de furgar en les històries i el llen- ries. I actualment no n’hi ha. Ara -I per a set o vuit! (Riu) Tincguatge. les cançons parlen del mateix i unes cent cançons escrites, per--De què parla? de la mateixa forma. què m’agrada escriure. Però-De marginalitat, de desespe- -I més quan s’acosta l’estiu... també sóc molt exigent.rança i desamor. Només hi ha -En certa manera, la «canción del -Va estudiar Magisteri Musical.una cançó d’amor: l’única que he verano» ha d’existir, però també La seva xicota és professora deaconseguit escriure. hi ha d’haver altres coses. música. Què li sembla el tracta--És més fàcil potser escriure so- -De moment, no pot queixar-se: ment que es fa d’aquesta assig-bre les penes amoroses? la seva evolució està sent lenta natura en el sistema educatiu?-El que és difícil és que una cançó però segura... -Desgraciadament, es tracta lad’amor no et surti cursi. - Quan estudiava em parlaven del música com una assignatura se--Podríem dir que Salida de emer- procés de bastimentada. I jo crec cundària. Però, si t’hi fixes, a lagencia és un disc amb un enfo- que aquest procés és correcte en vida tot té música: les esperes alcament pessimista? el cas de la meva carrera musi- telèfon, els avisos pels altaveus-És un disc realista. Però allò re- cal. dels hospitals, les sirenes de lesalista és pessimista. Jo parlo -Quins són els seus referents? ambulàncies... I quan vols des-d’històries quotidianes. Si la gent -Per a mi, Javier Krahe, Sabina i connectar poses música...JACIMENTEl «Mosaic dels peixos» torna a Empúriesen una exposició sobre pescadors grecs Acn/DdeG, l’Escala.El conegut Mosaic dels peixos,una de les troballes més impor-tants daquesta forma dart a Ca-talunya durant lèpoca antiga,tornarà al jaciment dEmpúries–on es va descobrir– amb motiuduna exposició sobre els pes-cadors grecs. La troballa del mo-saic, que mostra peixos i altresanimals com aus i crancs, es vafer lany 1912 a la ciutat grega. ACN Avui al vespre, la Casa Fo- «MOSAIC DELS PEIXOS». L’obra es va descobrir el 1912 a Empúries.restal de Sant Martí dEmpúriesacollirà la inauguració de lex- utilitzar els antics emporitans a cies de peixos de lèpoca, acom-posició Pescadors de lantiga Em- lhora danar a pescar. panyats daltres animals de len-púries. La mostra, que es podrà Entre els apartats destacats torn marí. Ara, aquesta peça ar-veure fins l’11 de setembre, de la mostra hi ha el que aplega queològica, que habitualmentmostrarà les activitats relacio- les manifestacions artístiques es troba al Museu dArqueolo-nades amb la pesca dels habi- relacionades amb la pesca i el gia de Barcelona, tornarà a Em-tants del jaciment arqueològic mar. Entre els mosaics, els gra- púries temporalment fins al se-des de lèpoca del Bronze Final fits i les inscripcions, destaca el tembre.fins a lAntiguitat Tardana. Així, «mosaic dels peixos», com a Lexposició es completa ambal llarg de lexposició, el visitant peça més emblemàtica de lex- la mostra de la informació ob-podrà contemplar diversos ins- posició. El mosaic, fet amb tes- tinguda dels estudis de la faunatruments –recuperats a les ex- sel·les de colors vius i duna gran marina que existia a Empúries acavacions dEmpúries– que van qualitat, mostra diverses espè- lAntiguitat.