Diari de Girona | DIJOUS, 21 D’OCTUBRE DE 2010                                                                            ...
DISSABTE, 3 DE JULIOL DE 2010 | Diari de Girona46      CULTURA I SOCIETAT                                                 ...
43Dijous, 27 de maig de 2010 Diari de Girona                                               FILMOTECA                      ...
DILLUNS, 6 DE JULIOL DE 2009 | Diari de Girona32       CULTURA I SOCIETAT                                                 ...
DIMECRES, 13 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona50       CULTURA I SOCIETAT                                                 ...
DdG www.diaridegirona.cat                                                                                                 ...
08 MÚSICA I TEATRE                                           Accents                                                      ...
El seu no va ser el primer, però sí que va marcar un punt d’inflexió en la història del videoclip.Reportatge            «T...
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Artículos Música
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Artículos Música

339

Published on

Selección de artículos sobre música que realicé en el Diari de Girona

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
339
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Artículos Música"

  1. 1. Diari de Girona | DIJOUS, 21 D’OCTUBRE DE 2010 CULTURA I SOCIETAT 53 DIARI DE GIRONA Los Coronas: «El 79 va acabar el món contemporani i va començar l’era de la repetició»  Els madrilenys, que porten el «surf mediterrani» a les barraquesDetall escenogràfic de l’obra. de Banyoles, asseguren que el seu públic ha de «tenir imaginació» DIARI DE GIRONA«Les Cançons de Perduda», el GIRONA | ANA RODRÍGUEZ La seva és una música a la que no estem acostumats. Rock instru-musical de la festa de Banyoles mental. Los Coronas actuen aques- ta nit a les barraques de Banyoles de-BANYOLES | DdG amb 17 actuant a lescenari. manant al seu públic imaginació, ja Jordi Coromina, que amb Pep Amb textos de Jaume Boix i mú- que, tal com afirma un dels guitar-Cruz i la companyia Per-versions sica de Carles Hereu, lobra es plan- ristes de la banda madrilenya, Da-està portant arreu del país els mun- teja la recuperació dun projecte de vid Krahe, «l’oient està acostumattatges de Top model i Còmica vida, musical (Perduda) que es va iniciar que li donin tot fet i no haver de pen-és el director de lespectacle musi- a la postguerra europea en un intent sar». És per això que ells, amb el seucal Les cançons de Perduda, que es de mobilitzar les energies dartistes surf, que qualifiquen (i els hi quali-representarà al teatre Municipal de darreu dEuropa i que no va poder fiquen als Estats Units mateix, en elBanyoles per la Festa Major de Sant prosperar. Les cançons de Perduda bressol del gènere) de «mediterra-Martirià. S’estrena demà, i es podrà són peces musicals i escenes teatrals ni», obligen el públic a fer un petit es-veure fins al dia 31 doctubre. recreades a partir de la troballa de forç, el d’omplir el suposat «buit» que Les cançons de Perduda és una parts del llibret original. pot deixar l’absència de veu.creació de Taller Tr3s/Qu4rts, un Pep Gómez, Tere Solà i el Mag Per a ells, però, en la seva músi-grup obert dartistes de diverses Fèlix encapçalen el repartiment ca no falta res, com sovint diuen que Los Coronas actuen aquesta nit a les barraques de Banyoles.disciplines que reuneix músics, ac- dun espectacle on destaquen les co- sent la gent que l’escolta. La seva mú-tors, ballarins, mags, escriptors, re- reografies de dansa contemporània, sica, que beu tan dels clàssics (Dick que reclamen la imaginació del pú- crisi creativa. I és que, segons l’altrealitzadors de vídeo i àudiovisuals, les creacions audiovisuals de Paco Dale, The Bel Airs o els britànics The blic. guitarrista de la banda, Fernandografistes i tècnics de les arts escè- Daranas i Xavier Pérez, Maties, i la Shadows) com del so de l’spaghet- Quant a la moda retro dels últims Pardo, «el 79 va acabar el món con-niques que col·laboren de manera música interpretada en viu per un ti wetern d’Ennio Morricone i fins i temps, Los Coronas, que ja porten temporani i va començar l’era de l’e-activa en el procés creatiu de cada quartet de músics de gran qualitat, tot de la música flamenca de Curro 20 anys d’escenari en escenari, opi- terna repetició. És un loop en elprojecte. El que s’estrena demà ha recolzats per la veu poderosa i sen- Jiménez, evoca imatges en la ment nen que es tracta d’un «comodí» al qual es va repetint tot i l’únic quemobilitzat més de 30 persones, sual de la cantant Bel. de l’oient. I és per aquest motiu qual molts s’agafen en èpoques de avança és la tecnologia». PERE DURANFotografia Pere Duran retrata la llum de l’estany El fotògraf banyolí Pere Duran presenta una exposició sobre la llum il’estany de Banyoles, en un centenar de fotos que mostren la gran diversitatde llums que es poden trobar en aquest entorn. La mostra es podrà veure enformat de projecció al finestral de Cal Moliner a la plaça Major des de demà.GIRONA MÚSICALa Generalitat Es presenta lainaugura l’exposició Societat Haendeliana«Del Plom al dígit» a la Fontana d’OrGIRONA | DdeG GIRONA | DdeG La Llibreria de la Generalitat a La nova Societat Haendeliana deGirona, situada al nou edifici ins- Girona, presidida per Josep Pochtitucional, inaugurarà avui (19 h) Clara, es presentarà aquest dis-l’exposició Del plom al dígit. Tren- sabte vinent, amb un concert gra-ta anys de publicacions, en home- tuït, a les 19.30 h al Centre Cultu-natge a Joan Llobet, responsable, ral de Caixa Girona-la Fontanafins a la seva mort, l’any passat, de d’Or de Girona. El concert de pre-l’àrea de Publicacions des de la sentació anirà a càrrec de l’En-Creació del Departament de Cul- semble Meridien i la soprano Laiatura. La mostra, visitable fins al 21 Frigolé, que interpretaran temes dede novembre, serà inaugurada George Frideric Handel i altresper Jordi Martinoy i Miquel Sitjar. compositors barrocs.
  2. 2. DISSABTE, 3 DE JULIOL DE 2010 | Diari de Girona46 CULTURA I SOCIETAT Jaume RouresUn genuí i brillant Rufus Wainwright acusa deobre el festival Jardins de Cap Roig «predemocràtics» els representants Los Chicos del Coro van actuar a la platja de Port Bo a l’escenari que avui acull les Havaneres de les «majors» ACNPALAFRUGELL | ANA RODRÍGUEZ Genuí, brillant… incomparable.  Diu que les distribuïdoresRufus Wainwright obria ahir elfestival dels Jardins de Cap Roig nord-americanes no fan unamb un concert als que ja ens te- negoci, sinó «colonitzaciónen habituats tant l’artista cana- cultural dirigida»denc com el mateix festival. I ésque el format dels directes deWainwright s’adiu perfectament al BARCELONA | EFE/DdeGmarc i la filosofia de Cap Roig: un El president de Mediapro, Jaumeconcert espectacular alhora que Roures, va considerar ahir «pre-intimista amb una forta interacció democràtica» lactitud dels repre-amb el públic. sentants de les majors de Holly- Rufus Wainwright va delectar els wood en assegurar que amb laqui ahir es van acostar al Jardí nova Llei del Cinema de CatalunyaBotànic de Calella interpretant te- aquestes reduiran el nombre demes de la seva última obra mestra, pel·lícules i només les oferiran enAll days are nights: songs for Lulu, versió original.una poc entesa producció per a En declaracions a RAC1, Rourespiano i veu que, segons el cantau- es va mostrar partidari de «mesu-tor ha reconegut en més d’una res que afavoreixin que la gentocasió, pretén reflectir el seu estat vagi a veure el cinema en català»vital. D’aquí el to melancòlic i des- i va mantenir que «aquests seny-alentador que transmet, accen- ors –els distribuïdors– que dijoustuat per la pèrdua de la seva mare, van fer aquestes declaracions, es-a qui estava molt unit, fa tan sols Rufus Wainwright va oferir un recital amb un marcat to melancòlic. tan passats de voltes, és prede-uns mesos. Per reforçar aquest to, DIARI DE GIRONA mocràtic». Segons el seu parer, sil’artista no va voler artificiositat ni te. Especialment destacable va ser com van indicar el públic català haorquestres, entregant-se al públic la interpretació de la cançó Do it danar en el futur a Saragossa peramb l’única ajuda d’un piano de Again, seguint fidelment la parti- veure Piratas del Caribe, «si fa fal-cua. tura original utilitzada per Judy ta, s’hi anirà», però: «No ens ame- Però Wainwright també va do- Garland. naceu. I si ens porteu les pel·lícu-nar cabuda al Rufus crooner que Però Rufus Wainwright no va ser les en anglès, les veurem en anglès,l’ha convertit en una celebritat en l’única actuació que va oferir ahir però no ens amenaceu, que nes-l’àmbit mundial i no només en pe- Cap Roig, que va obrir les portes de tem farts». A més va criticar, per latits i selectes cercles. En aquest sen- l’edició 2010 per la porta gran. A la seva experiència a Nord-amèrica,tit, el cantant va parlar molt amb tarda, la platja del Port Bo va ser que «ells no et deixen doblar en an-el públic -es va expressar només en l’escenari del concert de Los Chi- glès. El que ells apliquen a casauna ocasió en castellà amb un tí- cos del Coro, que van oferir un re- seva no volen que sapliqui aquí».mid «gracias»- entre cançó i can- pertori format per temes que Bru- Segons la seva opinió, aquestesçó, fent referències al Mundial de no Colais va composar per a l’exi- companyies no fan un negoci,futbol i als dubtes sobre quin dia tós film homònim, així com d’altres sinó «una colonització culturalhavia arribat a terres catalanes. del mateix Colais i temes del seu dirigida». Daltra banda, va consi-També va fer un elogi de l’espec- nou disc, Els nostres somnis. derar que a Catalunya ha de cons-tacle que porta a terme la seva ger- Los Chicos del Coro van actuar a la platja del Port Bo. Dos concerts «clàssics» per do- truir-se una xarxa pública de cinesmana Martha, també artista, a la nar el tret de sortida a un dels grans en català, «igual que sha fet una rà-qual ha dedicat una cançó en el menatge a Judy Garland, Rufus es pot considerar un clàssic. Va ser festivals de l’estiu a les comar- dio i una televisió». Per la seva part,seu darrer treball que va inter- does Judy at Carnegie Hall, cançons en aquest moment quan l’artista es ques gironines i que ara espera el l’actriu de doblatge Meritxell Sotapretar ahir. que tothom a Calella estava espe- va fer acompanyar per un altre pia- ritme surf dels pioners d’aquest gè- va valorar positivament la Llei de Wainwright va dedicar una part rant veure i sentir de la mà d’aquest nista en una combinació que va nere, uns més que madurs Beach Cinema aprovada dimecres diadel recital a temes del seu disc ho- artista que, tot i la seva joventut, ja elevar la qualitat final del produc- Boys que actuaran divendres. 30 al Parlament català. DdeG sentit ingènua. Cadascuna de les cantants manté la seva personalitat dins dun grup que sentén gairebé MÚSICA CRÍTICA a la perfecció. El repertori que afrontaven de- QUATRE GRANS manava concentració i un gran sen- tit de lequilibri. Lafinació només te- DAMES nia alguna petita imperfecció en els atacs de les notes greus però, dal- DE LA VEU tra banda, això també es pot inter- pretar positivament perquè els dóna XAVIER PASET | GIRONA una naturalitat a la veu que les allu- Anonymous 4. nya daquest perfil ideal que es- ANONYMOUS 4 mentava. Van estar al màxim nivell  Ruth Cunningham, Marsha Genensky, buscat una qualitat vocal especial des de la primera nota amb un re- Susan Hellauer, Jacqueline Horner-Kwiatek. que ens fa pensar en quin ha estat finament serè en les dinàmiques i DIA: 1 de juliol, Catedral de Girona. XI el seu objectiu artístic. No es tracta una expressió ponderada que resolia Festival de Músiques Religioses i del Món. només duna superfície sonora cris- molt bé el punt on shan de situar talina i brillant, sinó que a partir dun aquestes músiques. es quatre cantants que empastament inqüestionable totes Val a destacar lhabilitat i la soli- L composen la formació es- pecialitzada en música quatre intèrprets llueixen unes veus diferenciades. desa duna de les cantants que afrontava gran part dels elements medieval Anonymous 4 representen És un tret que les singularitza, ja més virtuosos en el registre agut que amb propietat el màxim del que que la línia general interpretativa va resoldre amb una senzillesa que hom pot demanar a un conjunt sha encaminat molt cap a una pu- semblava insultant. És el que passa daquestes característiques. Han resa del so massa «blanca» i en cert amb els grans músics.
  3. 3. 43Dijous, 27 de maig de 2010 Diari de Girona FILMOTECA SALUT Albert Serra descobreix el seu univers en El primer trasplantament doble una exposició, un llibre i una retrospectiva de cames es farà a València El Centre dArts Santa Mònica ha inaugurat lexposició «Albert Lequip de cirurgians del doctor Pedro Cavadas Serra. El cinema en llibertat», un homenatge que se suma a la intentarà millorar la mobilitat dun pacient que publicació dun llibre de fotografies sobre el banyolí. 44 pateix una mutilació bilateral 48 Cultura i Societat EspEctaclEs | ciència | tEnDènciEs | traDicions | FEts i GEnt | cinEma | tElEvisió MARC MARTÍ P En els seus discos es despullaShuarma molt emocionalment... R Jo relaciono molt l’art amb els sen-Músic. El que fou l’ànima d’Elefantes durant deu anys timents, l’he après així. No sabria es- tar parlant de coses que no m’inte-torna amb el seu segon disc, «El poder de lo frágil», un ressen. O sí, però no ho faria. Per a miretorn sonor a la seva antiga banda després del període de és important parlar de les coses quereflexió i retrobament que li va suposar «Universo» (2007) he viscut, com jo les he interpretat i què han significat per a mi. La meva«Saber-me fràgil humil reflexió. Jo ho deixo anar i si hi ha algú que s’identifica amb això, fan- tàstic, i si no... P ...mala sort... R Exacte, és el què hi ha. Hi ha can-em va donar el çons que connecten moltíssim i d’al- tres que no, però tu tenies la neces- sitat de dir allò i no saps com afecta- rà el públic. I de fet, tampoc m’inte-poder d’acceptar ressa gaire. Prefereixo que agradin les meves cançons i arribar a la gent, està clar, però no escric les cançons pen- sant en la seva repercussió.les coses» P En una ocasió un professor de cant el va voler fer desisitir de dei- car-se a la música... R Era un home que... (riu) no ho sé... P Podem dir que El poder de lo frá- Potser és que realment en aquell mo- Ana Rodríguez gil és més pop-rock que Universo? ment ho feia fatal... En una classe, em GIRONA R Segur, segur que sí. L’altre era va fer parar i em va dir: «No et dedi- més ètnic. Aquest sí, és més rock. quis a la música i menys a cantar». Joan Manuel Álvarez (Barcelona, P Així, suposo que els directes tam- P No li vénen ganes de dir alguna1972), més conegut com Shuarma, bé deuen ser totalment diferents. cosa a aquest professor?està orgullós del seu darrer treball, El R Bé, és que els directes que vaig fer R No, perquè no té cap interès. Jo nopoder de lo frágil. I se li veu. De la ma- amb Universovan ser una merda ab- he fet mai cas als professors. Faig mésteixa manera que, en parlar-hi, es soluta. Baixava de l’escenari gairebé cas al professor que t’anima que nonota de seguida que l’apassiona allò volent deixar la música. Sentia que a aquell que et diu no et dediquis maia què es dedica, la música. Afortunat, havia perdut la meva manera de fer. a la música. Afortunadament, mai hepodríem dir. Però això també és bo, perquè és el fet cas d’això i mira, he tingut sort. què m’ha fet parar, qüestionar-me co- P En els seus concerts encara re- P És cert el tòpic que el segon disc ses i quan he sabut allò què volia fer, corda temes d’Elefantes...és més important que el primer? ho he anat a buscar. I ara estem fent R Són cançons que he escrit jo, R Cada disc és important. Però en el uns concerts molt bons, que et poden que han significat molt a la mevameu cas sí és cert perquè és el segon agradar o no... vida, i Elefantes va ser un periode deen solitari. Amb Universo vaig in- P Però vostè en queda satisfet... la meva vida importantíssim. Li vaigtentar trencar amb allò que havia fet R Molt satisfet. posar punt i final perquè considera-amb Elefantes i vaig buscar una for- P És un disc més de directe, doncs? va que ho havia de fer. Però en guar-ma de gravar molt diferent. En can- R Sí, és un disc molt de banda. do un record fantàstic i m’encantavi El poder de lo frágil és com tornar P I vostè? cantar cançons d’Elefantes. I al pú-a casa. Torno al lloc on em trobo més R No ho sé... perquè són dues coses blic també.còmode i a allò que em sembla que molt diferents. El disc té un tipus de El músic barceloní Shuarma acaba de publicar «El poder de lo frágil». P Alguna possibilitat de retroba-faig millor. discurs i el directe un altre de radi- ment? P Tenint en compte que vostè com- calment oposat. Gaudeixo molt les sóc creient, i em va arribar a obses- R Em vaig sentir més fort. Tenia el R No ho crec, però dic «no ho crec»,ponia els temes d’Elefantes, fer dues parts, però crec que em quedo sionar i tot! I un dia, abans d’un poder d’acceptar les coses. jo no sóc de «mai més». No sé quèquelcom diferent a allò potser era amb el directe. Sóc animal d’escenari. concert, en un restaurant, vaig es- P Té previst oferir algun concert a passarà a la meva vida. Sóc imprevi-anar «contra natura»... No es va I em sento bo fent directes... I és im- criure molt ràpidament una lletra en Girona? sible, igual que tu, igual que tot-sentir incòmode? portant sentir que t’agrada allò que un tovalló de paper i és el què hi ha R No. No toco mai a Catalunya. Mai. hom. Hi ha moltes coses que he dit R No, no, m’hi vaig sentir molt a gust. estàs fent. al disc. P Per alguna raó en concret? que no faria i les he acabat fent.I estic molt orgullós. De fet em sem- P Hi ha alguna cançó que no pugui P Per cert, per què el títol El poder R Els meus mànagers són de Ma- P Vostè és jove, què li queda per fer?bla que és dels millors discos que he deixar de tocar en un concert? de lo frágil? drid, i molta gent pensa que sóc d’a- R Tot. No veig que en aquesta pro-fet mai. Però sí que sentia una ne- R Això t’ho podré confirmar amb el R Jo volia dir-li Frágil, perquè m’hi llà. I em moro de ganes de tocar aquí. fessió hagis d’arribar a algun lloc. Éscessitat de perdre’m. temps, però és un disc on hi ha di- he sentit molt, de fràgil, en aquest pe- P De fet, és com «tocar a casa»... un trajecte, del qual s’ha d’aprendre P De fer tabula rasa... verses cançons d’aquestes que m’a- riode. Però des d’aquell moment R Clar! M’agradaria molt. A Girona, a gaudir. Tot té un perquè, tot va a al- R Sí: «tot això que he fet fins ara no companyaran. Hi ha cançons que no vaig pensar: «ostres, que guai és ser al llarg de la meva carrera, i porto 15 gun lloc i tot t’enriqueix. Per a mi noserveix de res; torno a començar». És pots treure del repertori, sigui per tu fràgil, estic reconeixent que sóc frà- anys, potser hi he tocat un o dos cops! és tan important arribar a més públicuna necessitat de perdre’t per després o sigui pel públic. gil, què té de dolent?». En aquest P Em sona que era quan encara es- o a menys. Prefereixo arribar a méstornar-te a trobar. I amb aquest disc P Però per a vostè...? món, en què tots hem de ser cada dia tava amb Elefantes... gent, perquè voldrà dir que dormiréque he fet ara m’estic tornant a trobar, R Crec que Virgen de Guadalupe més guapos, més prims, més forts, R Sí. A més, fa un parell d’anys vaig en hotels de 5 estrelles i no en pen-què és el que crec que em surt millor serà molt important. La vaig escriu- més intel·ligents... ens demanen tant actuar amb Gerard Quintana, però... sions, i viatjar en avió en primera ési què és el que «em posa» més artís- re estant de gira a Mèxic. Allà és tant tant, que ser fràgil està mal vist. Diria que són les dues úniques coses millor que a turista... Però no cons-ticament. molt constant la seva imatge. Jo no P Reconèixer-ho el va ajudar. que he fet per aquí. truiré la meva carrera pensant en això.
  4. 4. DILLUNS, 6 DE JULIOL DE 2009 | Diari de Girona32 CULTURA I SOCIETAT DIARI DE GIRONA Chrissie Hynde i The Pretenders trenquen el gel a Sant Feliu de Guíxols El rock dels 80 va obrir ahir una nova edició del festival de música de la Porta Ferrada SANT FELIU DE GUÍXOLS | A. RODRÍGUEZ es van cenyir al rock que els ha fet cè- Va costar però ho va aconseguir. lebres. També es van atrevir amb Chrissie Hynde, la líder de The Pre- sons més country, jazz, i fins i tot, tenders, va fer que el públic que ahir van interpretar una versió de Fore- va assistir al primer concert de la ver Young de Bob Dylan, «el com-Bosé va oferir un espectacle farcit de moments estel·lars i amb un auditori totalment entregat. Porta Ferrada saixequés de les se- positor més gran del món», en pa- ves cadires i convertís el recinte en raules de Hynde.Miguel Bosé inaugura el un gran concert de rock. Mantenint-se jove, amb la imat- Els The Pretenders, en lúnica ac- ge de bellesa agressiva que la va ca- tuació que faran a Catalunya, van racteritzar als anys , l’artista va es- oferir una hora i mitja del so que els tar entregada i pròxima al públic enFestival de Cap Roig amb un va convertir un clàssic dels ; les se- ves guitarres potents i la peculiar veu rasgada de la vocalista van demos- trar perquè encara ara resisteixen tot moment, dirigint-se als valents que van obrir la veda del ball en el concert. Fins i tot Hynde va haver d’aturar els membres de seguretatconcert ple de nostàlgia entre els més populars. La nit va deixar temps per a temes del seu nou disc Breack up the que volien fer seure els primers que van trencar el gel i es van posar a ballar. concrete i per a clàssics com I’ll The Pretenders va voler El cantant, que va estar acompanyat a la guitarra pel cuiner Sergi stand by youo Dont get me wrong. premiar el públic amb Amb la interpretació d’aquesta una cançó especial, Al-Arola, va repassar 30 anys de carrera en un auditori ple de gom a gom mítica cançó fins i tot els es- most perfect, del seu pectadors menys parti- últim disc, assegu-CALELLA DE PALAFRUGELL |RAFA GARRIDO dues hores d’un concert replet de Durant tot el concert Miguel cipatius es van animar. rant que per ells Puntual i sota l’amenaça de plu- temes com Sevilla, Bambú, Su- Bosé va lluir el seu habitual ca- Chrissie Hynde i ser a Sant Feliuja, el Bandido de Miguel Bosé va perman o els més recents Sereno o racter provocador i sensual, farcint els seus, però, també «era espe-donar el tret d’inici al Festival dels Morenamia. Amb casi una trente- les seves coreografies de movi- no només cial».Jardins de Cap Roig. Amb aquest na de cançons, Miguel Bosé va ments sexys i jocs amb els inte-clàssic del seu repertori, el cantant satisfer els desitjos d’un públic grants de la seva banda, amb qui PERE CARRERASva començar el seu recital enèrgic que va seguir la lletra de cada va demostrar tenir una total com-i amb un públic absolutament cançó, i que tal com va dir el pro- plicitat a l’escenari.entregat. Durant tot l’espectacle, pi cantant li feia recordar «nous i Aquest va ser el primer delsBosé va fer un repàs dels temes vells temps». concerts del Festival dels Jardins demés coneguts dels seus trenta Enmig de l’espectacle, Bosé va Cap Roig, que seguirà el proper di-anys de carrera. Just el que els es- convidar a pujar a l’escenari el vendres amb l’actuació del cantantpectadors esperaven. cuiner Sergi Arola, que amb la i compositor nord-americà Mic- El Papitour  va donar la opor- seva guitarra va acompanyar la veu hael Bolton, conegut internacio- Hynde vatunitat ahir a la nit a un auditori ple de l’artista i de la seva banda en un nalment pel seu estil soft-rock, demostrar que lesals Jardins del Cap Roig, de fer un parell de cançons. L’aparició este- per les seves balades i la seva veu guitarres de Theacurat repàs a alguns dels temes lar del popular xef, bon amic de de tenor. Ha actuat al costat de Lu- Pretenders continuenmés populars de Miguel Bosé. El Bosé, va resultar ser una de les ciano Pavarotti, Ray Charles o BB sonant igual de potentscantant va correspondre als crits i grans sorpreses de l’espectacle King, i ha compost temes per a Bob que als 80.els elogis del públic amb gairebé d’ahir a la nit. Dylan o Barbra Streisand. ANIO RESCLOSAKhaled sedueix l’Auditoriamb l’autèntica essència de lamúsica popular magribinaGIRONA | EFE/DdG la música tradicional magribina, El conegut popularment com a alhora que difon el missatge derei del rai, el cantant argelià Kha- pau, felicitat i amor. Una tornadaled va demostrar ahir a la nit el genuïna a les arrels i als ritmes queperquè d’aquest nom. En el marc van marcar la infància i adoles-del X Festival de Músiques Reli- cència de l’artista magribí.gioses i del Món, l’artista va oferir Amb un públic heterogeni queahir un recital basat en la verda- casi va omplir l’Auditori Palau dedera essència de la música po- Congressos, Khaled va demos-pular magribina sense renunciar, trar el perquè de la seva exitosaperò, a la mescla amb d’altres rit- carrera mundial arreu del món. Lames com el funk, el flamenc, el ca- fusió d’estils, així com la perfectalipso o altres. barreja entre els sons més tradi- L’artista venia a Girona per pre- cionals i els ritmes més modernssentar el seu darrer àlbum d’es- són, en certa manera, la clau deltudi, Liberté, un disc que recorre seu èxit. I és que la música de l’ar-la riquesa de la diversitat cultural tista algerià encaixa a la perfecciódel món, tot aportant aire fresc a amb tarannà del festival. El rei del rai va presentar a Girona el seu darrer àlbum «Liberté», un cant a la felicitat, la pau i l’amor.
  5. 5. DIMECRES, 13 DE MAIG DE 2009 | Diari de Girona50 CULTURA I SOCIETAT DIARI DE GIRONAHa mort «El chico de ayer» Un càncer de pulmó s’ha emportat als 51 anys Antonio Vega, un dels grans del pop espanyol DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA DIARI DE GIRONA LLETRES Èxit de la ruta literària «Cabells de Medusa» BEGUR | DdG El  de maig es va dur a terme la primera ruta literària de la no- vel·la Cabells de Medusa de MiquelNACHA POP EN SOLITARI VINT ANYS DESPRÉS UNA VIDA DIFÍCIL Martín. A causa de la gran quan-Els inicis Antonio 100% Nacho i Antonio tornen Drogues i més titat de gent inscrita, es farà una se- L’any 1978 Antonio Vega i el seu Va començar la seva carrera en Els supervivents de Nacha Pop El flirteig amb les drogues des de gona sortida el proper dissabte, diacosí Nacho García Vega van fundar solitari el 1991. El 1993 publicava van tornar l’any 2007, vint després jove el va portar a un deteriorament  de maig. Aquesta ruta ha estatun dels grups que esdevindria un recopilatori, El sitio de mi recreo, de separar-se, i el 2008 van anun- físic i a tenir una vida molt fràgil. No va organitzada per totes les bibliote-símbol de la «movida madrileña» amb dotze temes compostos per ell. ciar la intenció de gravar un nou disc. superar mai la mort de la seva xicota. ques del Baix Empordà i compta amb el suport de la Diputació de DIARI DE GIRONAGIRONA | ANA RODRÍGUEZ Girona. La chica de ayerha pujat al cel. Ahir LES REACCIONS Els assistents a la ruta literàriamoria als  anys l’artífexs d’un dels van poder conèixer de primeragrans temes que ha donat la músi- LUIS COBOS mà els indrets que apareixen a laca espanyola. Un càncer de pulmó DIRECTOR DE L’AIE novel·la, com ara el mas d’en Llors’ha emportat Antonio Vega (Ma- Va ser una persona i rodalies, on es pot contemplardrid, ), però sempre ens que- « excepcional, un músic de una alzina centenària. Tot seguit,darà una cançó que ja esdevingut un culte i una icona per al pop des de la mateixa platja d’Aigua-clàssic, la banda sonora d’una èpo- espanyol dels 80» blava, es va llegir la llegenda delca. «Las calles mojadas te han visto drac del cap de Begur. La ruta vacrecer / y con tu corazón estás llo- TEO CARDALDA continuar pel Port d’Esclanyà, larando otra vez». MÚSIC, EXMEMBRE DE CÓMPLICES platja d’en Malaret i el port de Ses L’autor de La chica de ayero El si- Antonio Vega escrivia Orats fins arribar a Fornells. La lec-tio de mi recreo feia uns quants dies « lletres que eren obres tura de textos de Cabells de Medusaque estava ingressat en estat crític a d’art, que freguen el va anar a càrrec de l’actriu Olgal’hospital Puerta de Hierro de Ma- metafísic» Cercós i va comptar amb la parti-drid, a causa d’un càncer de pulmó. cipació del l’autor del llibre.L’artista va ser ingressat fa tres set- ÁLVARO URQUIJOmanes per una pneumonia aguda. LÍDER DE LOS SECRETOSLa capella ardent d’Antonio Vega va Obria la boca i eren MÚSICAquedar instal·lada ja ahir a la tarda « àngels» Doctor Explosiona la seu madrilenya de la Societat Ge- A finals d’abril, el músic va haver de suspendre una actuació a Almeria.neral d’Autors (SGAE). Una de les se- TONTXU actuarà a Sant Gregorives últimes aparicions públiques contenia el que seria el seu gran èxit, Ese chico triste y solitario, on versio- CANTAUTOR GIRONA | DdGva ser fa unes setmanes en el pro- La chica de ayer. El duet va acabar se- naven temes del mateix Antonio Ens va ensenyar a tota La banda roquera Doctor Ex-grama de TVE Los mejores años de parant-se el , després d’haver Vega. I és que, amb la seva contínua « una generació de joves plosion actuarà dissabte vinent anuestra vida, on el líder de Nacha publicat sis discos d’estudi. Co- pugna entre les ganes de viure i la cantautors com es fa i, Sant Gregori, a la sala La Pineda,Pop va interpretrar en directe el seu mençava la carrera en solitari de melancolia que Antonio Vega mos- sobretot, com es viu aquesta en el marc del festival In-somnillegendari èxit La chica de ayer. Vega, que es materialitzaria amb No trava a les seves cançons, va influir professió des de la  de Girona. Després de cinc me iré mañana i al qual seguiria El en els seus coetanis i continua fent- generositat» anys, el grup ha tornat a publicarAquell noi trist i solitari sitio de mi recreo. ho en les generacions posteriors. Ja un disc (i ja en van set), en aques-El , Antonio Vega i el seu cosí L’any  diversos artistes entre ho deia quan cantava «No me iré NACHO CAMPILLO ta ocasió titulat ¡¡Chupa aquí!!. EsNacho García Vega van fundar la els quals hi havia Gabinete Caliga- mañana, no sin antes algo más que EXCOMPONENT DE TAM TAM GO! tracta d’un treball de rock’n’roll,banda Nacha Pop, amb la qual pu- ri, Alaska, Manolo Tena, Maná, Tam ver, no me iré mañana, aun es pron- Antonio Vega ha creat amb so guitarrer i fines melodies,blicarien dos anys després el seu pri- Tam Go!, Ketama o Los Secretos, to para envejecer. No me iré maña- « una escola» a l’estil del que es portava als anysmer treball, un LP homònim que l’homenatjaven amb el doble àlbum na, no sin nadie más que conocer. » seixanta. ANIOL RESCLOSA DIVENDRES 15 de MAIG 21 h TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA La nit més freda (veus a l’exili) Lletres Roger Costa-Pau presenta «I en qui, l’ofec?» Roger Costa-Pau va trobar l’escalf d’una bona colla d’amics i parents, ahir, en la presentació a la Llibreria 22 de Girona del seu últim poemari, I en qui, l’ofec?, editat per Viena. El llibre va merèixer el XLII Premi de Poesia Joan Teixidor- Haikús en línia. En la presentació van prendre la paraula Lluís Muntada, Mireia Llorens i l’autor.
  6. 6. DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-MEDIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. TEMPORADA ALTA L’APUNT FINAL Judit Pujadó TASTA’M questa setmana la Gene- A ralitat ha endegat una campanya per difondre la lectura entre la ciuta- CONTRACORRENT dania, que amb el títol de «Tasta’m» posa gratuïtament a l’abast dels ciu- tadans, el primer capítol de  no- Mariza vel·les catalanes els títols de les quals s’han consensuat entre editors i lli- breters. La persona que tingui entre mans un d’aquests fragments podrà CANTANT llegir les primeres pàgines d’una no-«Aquesta música «Als països nòrdics els encanta aquest I aquests són gèneres que quedaran. D’aquí  anys podràs escoltar aquests discos. No és una música que es con- sumeix ara i demà ja ha passat. vel·la, probablement enganxar-s’hi, i al final trobarà un recordatori: el lli- bre sencer es pot localitzar o bé a les llibreries o bé a les biblioteques.quedarà, no és de les tipus de música, tot allò que sigui més càlid, més P Són gèneres atemporals, oi? R Sí, és una música que queda, és una música que té una profunditat enor- me, amb músics de gran qualitat, no I és que encara tenim uns índexs de lectura escandalosament baixos, que van units a unes necessitats cul- turals esquifides. El llibre, amb totesque es consumeix ara mediterrani» pensem en la comercialitat sinó en com es pot fer bona música. P «Terra» ja ha obtingut reconeixe- les possibilitats que ofereix com a su- port, continua essent el difusor més gran de cultura, sabers i plaers, i comi demà ja ha passat» A Finlàndia, en una hora i mitja es van esgotar les entrades per al ments materials com són les dues nominacions als Grammy Latinos... R Sí, és un reconeixement al teu tre- ball. No faig discos ni concerts pensant diu la campanya, «ens fa més grans», no només com a individus, sinó tam- bé com a col·lectiu. Les conseqüèn- cies d’aquesta manca d’hàbits lec-Nascuda a Moçambic però criada a P Aquests músics (n’hi ha d’espanyols, concert de Mariza. quants premis guanyaré, ho faig pel tors afecten tots els sectors: escrip-Portugal, Mariza, segurament la veu cubans, anglesos i brasilers) tenen les En al seu directe plaer de la música, perquè la música tors i artistes que no es poden pro-més internacional del país veí, torna seves pròpies influències. Com es fa per d’avui a l’Auditori és la meva vida, però si vénen i em do- fessionalitzar, editors que s’han dea Girona, una ciutat que afirma que treballar junts? Què tenen en comú? de Girona tampoc nen un premi, l’accepto amb molt de conformar a vendre mil exemplarsli «encanta» i de la qual recorda un R És que estem parlant de música! hi haurà seients gust, és clar! de llibres que Pirineus amunt millo-públic «molt càlid» i «a qui agrada Quan parles de música no pots etique- lliures. P La seva gira també ha passat pels rarien enormement les vendes i tin-la música». Ara presenta «Terra», tar-la. Clar que cadascuna té el seu gè- països nòrdics. Com la reben allà? drien un ressò just, i els lectors, queun disc produït per Javier Limón i nere, les seves arrels, la seva fórmula..., R Els encanta. Clar que tenen la seva sovint no trobem tots els títols quenominat a dos Grammy Llatins. però estem parlant de música, un món cultura i la seva forma de fer música voldríem perquè les editorials no s’a- enorme on explorar. ENTREVISTA DE però els agrada molt tot el que és més treveixen a publicar a la vista delP Per què Terra? P La seva influència més directa és el Ana càlid, més mediterrani. mercat que tenen. Les biblioteques R Perquè faig una música amb vida, or- fado... P Així, el fet que vostè canti en por- ofereixen avui dia tants tastets que Rodríguezgànica, que té el batec d’una cultura, d’un R Sí. Jo tinc una arrel, que és la portu- tuguès no hauria de ser un impedi- ens podríem empatxar, i els preus GIRONApaís, que és Portugal, perquè les meves guesa, la del fado. I alhora tinc una per- ment per entendre la seva música... dels llibres no són res de l’altre dijousarrels són allà. És com tenir els peus a sonalitat com a artista i cantant. I això es R La gent tendeix a pensar que la mú- si els comparem amb el preu delsPortugal i fer un viatge per tot el món. va demostrant en cada disc que vaig fent. sica té la frontera de la llengua, però concerts o altres hàbits d’oci. El que P Parli’m de Terra... P Ara està molt de moda parlar d’«in- no: sap parlar, sap tocar-te i sap fer-te sembla que costa més de canviar són R És un disc fet entre Lisboa i Madrid terculturalitat», però creu que fa uns sentir. La música, i sobretot aquesta, els prejudicis de la ciutadania a l’ho-que mostra les influències de set anys de anys la seva música hauria quallat et fa sentir emocions que no saps ex- ra d’obrir un llibre. Prejudicis queviatge per tot el món, on he tingut el pri- com ho està fent ara? plicar. Ara, cal que l’artista sàpiga destil·len incultura. Llegim-ne, rega-vilegi de conèixer músics de cultures di- R Cada vegada les persones tenen la transmetre l’emoció i que la música en lem-ne i recomanem-ne. Segur queferents, veure cultures diferents, sentir al- ment més oberta per sentir altres so- sigui el vehicle: així la barrera de la llen- ajudarem a formar ciutadans méstres pobles, altres sonoritats. noritats i buscar altres gèneres musicals. gua no existeix. lliures i amb criteri propi. C OAC H I N G Desitges resoldre les teves inquietuds o assolir objectius personals i professionals? Vols arribar més lluny amb els teus propis coneixe- ments? Necessites trobar les teves pròpies respostes per aportar solucions a les dificultats que et planteja el dia a dia? El Coaching és una nova metodologia que ens per- met afrontar reptes, superar problemes i gestionar recursos humans obtenint resultats fora del comú. Si desitges més informació, posa’t en contacte amb: Andreu Mateo 972 292 225 - 662 077 633 Coach personal
  7. 7. 08 MÚSICA I TEATRE Accents DIVENDRES, 14 DE NOVEMBRE DE 2008 | Diari de Girona DIARI DEGIRONA EscenarisLAURA HERTSA Won Woman ShowTEATRE DE SALT Guió i direcció: Laura Herts.Clown: Laura Herts. Diumen-ge 16, 19h i 22h. 18 €. És clown, mim, acròbata i ballari-na; és petita, desangelada, explosi-va i desbordant. És Laura Herts,una pallassa única en el seu gène-re, digna descendent de GrouchoMarx. A Won Woman On Show, unespectacle de sala creat el 2002 iamb el qual ha triomfat arreu delmón, ofereix des d’una insòlita lu-cidesa, una visió particular de lesinjustícies socials. L’Auditori acull el concert d’aquest «exskater» que sembla haver vist la llum en haver-se enamorat i casat, cosa que no ha afectat la seva qualitat.La «clown« Laura Herts.PÚBLIC FAMILIAREl vestit nou La nova llum de l’indiefolk dede l’emperadorTEATRE DE SALT Autora i directora: Anna Llo-part. Músics: Tania Mesa i Ignasi Micah P. Hinson arriba a GironaTerraza. Intèrprets: Javier Canales, DESPRÉS D’HAVER PRESENTAT ELS SEUS DISCOS ANTERIORS EN DIVERSES CIUTATS DE L’ESTAT ESPANYOL, ELXavier Martínez, Jordi Mas i MartaRafa. Dissabte 15, 18h. 8 €. NORD-AMERICÀ MICAH P. HINSON HA ESCOLLIT GIRONA COM UN DELS ESCENARIS EN EL QUAL SONARAN LES Una versió teatral i musicada del MELODIES DEL SEU DARRER TREBALL, «MICAH P. HINSON & THE RED EMIRE ORCHESTRA»conte homònim de H.C. Andersenque barreja diversos gèneres musi- TEMPORADA ALTA cenaris espanyols, ha patit unacals, des del gospel fins l’òpera, i Micah P. Hinson mica el mateix. Els gironins, que no CURIOSITATSdiferents estils. Un cop d’ull a la & The Red Empire Orchestra hem tingut ocasió de veure’l en elshistòria de la música a través de AUDITORI DE GIRONA nostres escenaris com l’existencia- GUSTOS El 8 de desembre de 2007, desprésgèneres i èpoques diferents. Un Veu i guitarra: Micah P. Hinson. lista lúgubre de les seves anteriors Dels Beach Boys a d’un concert a Londres, va demanarmusical amb 5 músics, 3 cantants i Bateria: Nick Phelps. Baix: Justin gires, sí podrem veure l’altra cara d’a- My Bloody Valentine a la seva xicota que pugés a l’esce-1 actriu en escena. Cope. Dimecres 19, 21h. 15€ quest texà de  anys: la de l’home Els 5 discos que afirma haver escol- nari i li va proposar matrimoni da- feliçment casat (en alguns con- tat més són Pet Sounds (Beach vant els espectadors. ANA RODRÍGUEZ certs ha portat la foto d’una noia so- Boys), Trompe le Monde (Pixies), Lo- Ja li va passar al cineasta Tim Bur- bre la seva guitarra), tot i el seu tèr- veless (My Bloody Valentine), Blood ANIVERSARI ton quan va conèixer Helena Bon- bol passat ple d’addiccions, visites on the Tracks (Bob Dylan) i Forever 30 de març de 1981 ham-Carter: l’autor de films foscos a la presó i accidents. Per sort, la Changes (Love). Aquell dia Ronald Reagan, alesho- i lúgubres (plens d’un romanticis- qualitat dels seus discos no ha can- res president dels Estats Units, va me amargat) va firmar, un cop en- viat, i l’últim, Micah P. Hinson and L’AMOR ser disparat en un atemptat que va amorat, la colorista Big Fish. Micah The Red Emire Orchestra, conti- «Vols casar-te amb mi?» intentar acabar amb la seva vida.Una versió diferent del conte. P. Hinson, visitant habitual dels es- nua posant els pèls de punta.
  8. 8. El seu no va ser el primer, però sí que va marcar un punt d’inflexió en la història del videoclip.Reportatge «Thriller» de Michael Jackson compleix aquest 2008 un quart de segle, vint-i-cinc anys en els quals el seu artífex ha patit una vertadera muntanya russa d’èxits, fracassos i polèmiques perso- nals. A nosaltres, però, sempre ens quedaran aquells zombis que l’any 1983 ens amenaçaven8 DominicalDiumenge 2 des de la pantalla de la televisió.de novembre de 2008 El vídeo va matar l’estrella de la ràdio TEXT: ANA RODRÍGUEZ Amb el naixement de la MTV el 1981 començava l’era del videoclip. La cadenava estrenar-se amb «Video killed the radio star» A mb els videoclips la música va deixar de la seva qualitat fílmica, a més de la musical: Thri- ser exclusivament un fenomen sonor. El ller, d’un joveníssim Michael Jackson, carta de màrqueting, la imatge i les tecnologies ad- presentació del segon disc de l’artista i que, amb quirien un paper molt més rellevant que aquell el temps, es convertiria en l’àlbum més venut de que haguessin pogut tenir fins aleshores. L’any la història. Un videoclip, en certa manera, tam- 1981 tenia lloc un esdeveniment que marcaria bé profètic: un jove que es tem a si mateix, de forma determinant aquesta història del vide- que diu no ser com els altres, que balla com oclip: naixia la MTV (Music Television), la pri- ningú i que, quan entra en un cine, veu com mera cadena musical de televisió i l’inici de l’e- la pantalla li torna la imatge d’un Teen Wolf ra del videoclip. Video killed the radio star, de crescudet en versió zombie. John Landis The Buggles, va ser el primer que la MTV va emetre, un vídeo premonitori sobre una estre- «THRILLER», 25 ANYS DESPRÉS va dirigir el lla de la ràdio que veu com s’acaben els seus En plena voràgine de rumors que afirmaven 1983 el dies de glòria en aparèixer el primer videoclip. que Michael Jackson està gravant de nou i Aquest és considerat el primer vidoclip de la que els Jackson Five tornaran l’any que ve, videoclip de història, però els vídeos d’actuaciones musicals el «rei del pop» ha celebrat el 25 aniversari «Thriller», de existeixen des del començament dels mitjans au- de la publicació de Thriller, l’àlbum més diovisuals. A principis del segle XX es gravaven venut de la història, que va marcar un abans 14 minuts i interpretacions en viu i pel·lícules amb cantants i un després en la música contemporània. Foto: Imatge de «Video killed the radio star», com a protagonistes, des de Carlos Gardel a The Aliat amb el videoclip –que acabava de de The Buggles, considerat el 1r videoclip. amb uns Beatles, passant per Elvis. matar l’estrella de la ràdio–, Michael Jackson efectes i una El 1974, Abba va gravar Waterloo (cançó amb va introduir el ball a les llars. A més, les deixat per a la posteritat èxits com Billy Jean trama inèdits la qual va guanyar el Festival d’Eurovisió aquell escoles de dansa donaven noves formes al o Beat it, per no parlar del tema que dóna mateix any) i va començar la història dels vido- jazz sota la seva influència, els nens jugaven títol al disc. A més de la qualitat del treball,fins aleshores clips com a tal. Un any després, el quartet suec a imitar-lo i, a les discoteques, la gent dei- però, bona part de l’èxit que va tenir el deu es va adonar que començava a ser rendible la xava enrere el Tony Manero de Fiebre del al videoclip de 14 minuts que, rodat un any gravació d’un videoclip per promocionar un sábado noche per enganxar-se al nou ritme després que el disc sortís a la venda i dirigit disc: Dancing Queen. Aquell mateix 1975, percutiu i els seus indescriptibles girs. I per John Landis (autor de Desmadre a la Queen gravava Bohemian Raphsody, però no Jackson amb Thriller no feia res més que americana, Superdetective en Hollywood III es considera el primer videoclip, ja que conté posar tot això en escena, amb sentit coreo- o El príncipe de Zamunda), mostrava un imatges d’un concert en directe. gràfic, posant-ho a l’abast de tothom. Michael Jackson passant de licàntrop a zom- No va ser fins al 1981, amb la creació de la Més de 100 milions de còpies venudes a bie sense perdre el ritme. La seva trama, MTV, que el mercat del videoclip va començar quasi tot el món, vuit premis Grammy i gai- efectes especials i la impressionant coreo- a tenir una difusió de masses. El punt d’inflexió, rebé 60 discos de platí són algunes de les grafia van suposar un abans i un després en però, va ser l’any 1983, amb l’aparició d’un ví- espectaculars xifres que va aconseguir la història del videoclip i de l’art de mostrar deo que estava destinat a deixar empremta per Michael Jackson amb Thiller, àlbum que ha la música a la televisió.

×