Treball lluelles
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Treball lluelles

on

  • 218 views

 

Statistics

Views

Total Views
218
Views on SlideShare
218
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Treball lluelles Treball lluelles Document Transcript

    • Arnau LoncàSMX1
    • Índice de contenidoHistòria.................................................................................................................................................3Antecedents......................................................................................................................................3La Generalitat medieval...................................................................................................................3La Generalitat moderna...................................................................................................................5Abolició per Felip V el 1716...........................................................................................................6La Junta Superior de Catalunya.......................................................................................................6Restauració carlina...........................................................................................................................7La Mancomunitat de Catalunya.......................................................................................................8La Generalitat contemporània..........................................................................................................9Restauració de la Generalitat contemporània.................................................................................11La Generalitat a lactualitat.................................................................................................................11El Parlament...................................................................................................................................11El President de la Generalitat.........................................................................................................11El Govern.......................................................................................................................................11El Consell de Garanties Estatutàries..............................................................................................12El Síndic de Greuges......................................................................................................................12La Sindicatura de Comptes............................................................................................................12El Consell de lAudiovisual de Catalunya.....................................................................................12La Comissió Jurídica Assessora.....................................................................................................12Delegacions als Països Catalans....................................................................................................12Delegacions a lexterior..................................................................................................................12Webgrafia.......................................................................................................................................17
    • La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què sorganitza políticament lautogovernde Catalunya. Té el seu origen en les diputacions permanents creades per governar ladministracióentre reunions de les Corts als diferents territoris de la Corona dAragó i que donaren lloc a laDiputació del General del Principat de Catalunya (1359), a la Diputació del General del RegnedAragó (1362) i a la Diputació del General del Regne de València (1412). La seva seu oficial és elPalau de la Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona.HistòriaAntecedentsLa Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant elregnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representativesdels estaments socials de lèpoca. Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanesprengueren forma institucional. El rei sobligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Cortsexercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien:leclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmesesdirectament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya".El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó(lAragó) lany 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal perrecaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Aquest impost esconeixia popularment com Drets de General ogeneralitats, nom que es va exportar a França on esvan crear les Généralités, districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabarsuplantant el nom oficial de Diputació del General.La Generalitat medievalEl 1356 esclatà la Guerra dels dos Peres entre la Corona d’Aragó governada per Pere el Cerimoniós,
    • i la Corona de Castella governada per Pere I de Castella. Pere el Cerimoniós va haver de fer front auna llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània,principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant lesamenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de laguerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat daixecar o reformar lesmuralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del segle XIVexigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent al’artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma defer la guerra del segle XIV, despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de lamonarquia del Casal dAragó generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres delreialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés tots elssúbdits fossin de la jurisdicció que fossin.Però el sistema constitucionalista característic de la Corona dAragó impedia al sobirà imposar unanova legislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislació calia negociar-laamb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en cadascun delsrespectius estats. Les Corts o Parlamentum eren lòrgan legislatiu de cada estat de la CoronadAragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles,eclesiàstics i síndics de les principals ciutats i viles reials. Aquest òrgan legislatiu havia nascut elsegle anterior durant el regnat de Pere el Gran i arribaren a la seva maduresa política durant elTrescents arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres de lamonarquia. En el cas del Principat de Catalunya es convocava a la celebració de les CortsCatalanes.El conflicte bèl·lic féu que les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359 fossin obertes aBarcelona, continuades a Vilafranca del Penedès i closes aCervera. En aquesta darrera es pactà unimportant donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella i repel·lir les invasionscastellanes al regne dAragó i al regne de València. Així mateix es pactà el 19 de novembre[2] ladesignació de 12 diputats, 4 per cada braç, amb atribucions executives en matèria fiscal i elsrespectius oïdors de comptes, a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunyacom a representació dels tres braços que shavien reunit en les Corts. Aquesta comissió però,esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el deute públic reial a llargtermini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, laDiputació del General de Catalunya, estava sota lautoritat del diputat eclesiàstic, a que esconsiderava el President de la Generalitat; el primer fou Berenguer de Cruïlles,bisbe de Girona.A linterregne de 1410-1412 produït a la mort de Martí lHumà i amb el nomenament de Ferran Icom a rei, la Generalitat féu un pas important en el seu autogovern. Si la Generalitat havia nascutcom una "delegació entre corts", de mica en mica havia anat assumint responsabilitats polítiques ide defensa del territori, ajudant al rei i disposant de les seves pròpies armes navals. Aquesta posiciómenys subordinada, junt a la feble posició inicial del rei, permet reforçar normativament els drets deCatalunya i fer una compilació de les Constitucions catalanes. A les Corts de Barcelona del 4 degener de 1413, el rei accepta una reforma que dóna autonomia a la Generalitat en el nomenamentdel seus diputats sense intervenció reial ni aprovació. A més, regula la durada dels mandats, elprocés electoral i les substitucions dels diputats.
    • La Generalitat modernaDurant el primer mig segle de vida lorganisme vaconservar el seu caràcter d’organisme fiscal ifinancer, però a partir de les reformes de 1413 vaanar adquirint cada vegada més competènciespolítiques. Es configurà així lestructura políticadel Principat de Catalunya bastida basant-se enles Corts o Parlamentum, que emetia novalegislació a través del pactum entre la terra i elrei, i la Diputació del General de Catalunyadesignada delParlamentum que exercia el poderexecutiu sobre les seves competèncieseconòmiques i polítiques. A les seves inicialsfuncions econòmicadministratives s’hi afegílexecució de les decisions pactades en les CortsCatalanes, vetllar perquè les Constitucionscatalanes i altres lleis de Catalunya fossinrespectades pel rei i els seus oficials, i publicar ointerpretar els acords pactats en les Corts. Aquestcreixent protagonisme de la Diputació delGeneral amb jurisdicció política, jurdicial imilitar, culminà durant la Guerra civil catalana(1462-1472) quan la institució senfrontàmilitarment contra el rei de la dinastia TrastàmaraJoan II dAragó. La guerra acabà quan finalmentel monarca ratificà l’existència de la Diputaciódel General. A partir d’aleshores es produí unnotori redreç i desplegament de ladministració.Es consolidà una institució nascuda de les guerresexteriors i confirmada amb les guerres interiorsque buscava solucions a partir dels acords pactatsen Corts. Alsegle XVII novament la Generalitatde Catalunya desencadenà la guerra quan davantel creixent autoritarisme monàrquic del períodede 1593-1652, el projecte centralista del favoritcomte duc dOlivares conculcant lesConstitucions catalanes culminà amb la Guerradels Segadors. La guerra deturà novament elsprojectes autoritaris de la monarquia, però suposàuna regressió per a làmbit competencial de lainstitució. A les Corts de 1455, i per evitar elnepotisme oligàrquic, sintroduí el sistemadinsaculació: els diputats sortints elegien dotzecandidats dentre els quals sen triava un a latzar.Ferrando Primer en la Cort de Barcelona, AnyM.CCCC.xiij. Cap. de Corr. iij.Supplica la dita Corr, que vos Senyor, e laSenyora Reyna, e vostre Illustre Primogenit, evostres, e lurs Successors, paguets, e maners, efaçars pagar los drets del dit General, com sieSenyor evident cosa, lo dit General redundar engran vitalitat, e honor de vostra Reyal corona.Plau al Senyor Rey de si mateix, de la Reyna, ede sos fills. (De Drets del General- Tit. XXVI,Llibre IV de las Constitucions de Cathalunya)El 1641, Pau Claris 94è president de laGeneralitat de Catalunya, proclamà la RepúblicaCatalana, i poc després, Lluís XIII de França ésproclamatcomte de Barcelona.
    • Abolició per Felip V el 1716Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta deBraços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de gener del1716, liquidaren de fet la institució centenària, transgredint les Constitucions catalanes.[3]La Junta Superior de CatalunyaLa Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser lorganisme de govern autònom quegovernà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant laGuerra del Francès. Els seus precedents són lesjuntes de corregiment que sorganitzaren per tal de combatre la invasió francesa, essent la primera aconstituir-se la de Lleida, que convocà als representants de les altres per tal de formar una JuntaSuperior de Catalunya. Constituïda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya aquestasautodeclarà com a depositària de les facultats tant de la Reial Audiència de Barcelona com delPoder Legislatiu. Així mateix també nomenà el Capità general de Catalunya i imposà tributs perfinançar la guerra aixecant i finançant tropes per lluitar contra els francesos. Fou suprimida perordre de les Corts de Cadis (1812), i en lloc seu fou creada una teòrica Diputació Provincial deCatalunya que es constituí el 30 de novembre de 1812, mentre en la pràctica el territori deCatalunya era ocupat per les tropes franceses i era annexionat al Primer Imperi Francès. El 1820,durant el Trienni Liberal, es tornà a reclamar la constitució de la Diputació Provincial de Catalunyaenmig del debat sobre lorganització provincial amb una creixent influència dels principisuniformistes jacobins dins del pensament liberal espanyol. A la mort de Ferran VII lestructuraciódel Regne constitucional dEspanya (1833-1874) es basà en el model de divisió provincial aprovatpel decret de 30 de novembre de 1833, de resultes del qual lhistòric territori de Catalunya quedavaesquarterat definitivament en quatre províncies espanyoles.
    • Restauració carlinaEl pretenent carlí Carles VII va cridar a la revolta el 15 dabril de 1872 i va ser escoltat pel PaísBasc i Catalunya on disposà de la col·laboració deRamon Cabrera. Un dels motius que va empènyerCatalunya a sumar-se a la revolta va ser la promesa de restitució dels Furs catalans i la restauracióde la Generalitat de Catalunya abolits el 1714 per Felip V. El pretendent carlí Carles VIII impulsà el1872 la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germàAlfons Carles de Borbó. Les tropes dels carlinscatalans comandades per Rafael Tristany prengueren Vic, Manresa i Olot davant la impotència idesesperació dels govern de Madrid. Aquestes conquestes oferiren als carlins el domini duna bastapart de tota la Catalunya interior mentre les forces lleials al govern de Madrid amb prou feinestenien capacitat per assegurar les ciutats costaneres.El primer acte simbòlic de la restauració de les institucions constitucionals pròpies de Catalunya foula jura dels furs. Seguidament i a fe de restaurar les institucions constitucionals de Catalunyaabolides després del 1714 els carlins restauraren oficialment la Diputació General de Catalunya l1doctubre de 1874.[4] En fou declarat President el general Rafael Tristany, que jurà els furs a Olot,[4] i aquest seria seguit després perFrancesc Savalls. La restitució de la Diputació General deCatalunya es va aconseguir gràcies al decret que el pretendent carlí Carles VII havia signat el 26 dejuliol de 1874 on confirmava la promesa de restauració de les antigues llibertats de Catalunya. Laseu de la Diputació va quedar establerta provisionalment a Sant Joan de les Abadesses,[5] localitatdes don es publicà el Boletín Oficial del Principado de Cataluña des del desembre de 1874 al marçde 1875.El decret de constitució de la Diputació de Catalunya signat a Estella per Carles VII constava devint articles que forjaven clarament els pilars de la recuperació de les llibertats catalanes. Aixílarticle sisè declarava a la Diputació com l’òrgan competent per imposar impostos i recaptar-los.Larticle setè lautoritzava a poder realitzar emprèstits. Larticle vuitè donava poders a la Diputacióper nomenar i substituir alcaldes i corporacions municipals. Larticle novè lautoritzava a nomenarels funcionaris. El desè a crear cossos policials i a tenir cura de l’exèrcit. El dotzè posava el serveide correus i telègraf sota lautoritat de la Diputació de Catalunya. El tretzè confirmava a laDiputació per procurar per la instrucció publica. El catorzè instava la Diputació a crear en el mínimespai de temps la Reial Audiència de Catalunya amb dues sales i tres magistratures cadascuna.Segon d’historiador Jaume Grau «la restauració carlina retornava a Catalunya Impostos, Justícia,Municipis, Policia, Exèrcit, Ensenyament, Funcionaris, tot un seguit de poders competencials queCatalunya avui en dia encara no ha recuperat. Ningú no pot negar que una de les motivacionsprincipals que impulsava els carlins catalans era la recuperació de les llibertats perdudes el 1714».
    • La lluita continuà fins que a Madrid fou proclamat com a rei dEspanya Alfons XII, doncs desprésde la batalla de Montejurra el 17 de febrer de 1876el pretendent carlí Carles VII va haver de passara França i poc després Alfons XII entrava a Pamplona. La derogació dels Decrets de Nova Planta deFelip V i la restauració de la Generalitat de Catalunya es donava per acabada i es consolidava elperíode històric conegut per Restauració borbònica (1874-1931).La Mancomunitat de CatalunyaLa Mancomunitat de Catalunya esdevingué la institució dautogovern de Catalunya entre el 1914 iel 1925 durant el període de la Restauració borbònica (1874-1931), esdevenint alhora tantsuccessora de la Generalitat moderna, com precursora de la Generalitat contemporània.El 1833 el secretari destat de Foment Javier de Burgos havia dissenyat un nou organigrama estataluniforme pel Regne constitucional dEspanyaestructurant-lo en 49 petites províncies espanyolescentralitzades des de Madrid. Aquestes noves províncies van batejades el nom de les seues capitals(excepte els territoris forals de Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia). Les províncies estavenadministrades per una diputació provincial i no tenien cap tipus de lligam entre elles, desapareixentper tant el concepte administratiu de regió. Aquest fou el règim imperant a lEspanya liberal malgratels intents dels carlins de restablir les institucions dautogovern de les regions històriques. No foufins el 1914 quan saconseguí, mitjançant la unificació de les quatre diputacions provincialscatalanes -Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Tarragona iDiputació deLleida- restablir un òrgan administratiu per a tota Catalunya: la Mancomunitat de Catalunya. Elprocés de la seua creació ja es va endegar el 1911, per bé que el Congreso de los Diputados la vaautoritzar amb unes competències molt retallades. El 18 de desembre del 1913 el rei signà el dret demancomunar províncies i la Mancomunitat de Catalunya es formalitzà el 6 dabril del 1914.La Mancomunitat de províncies catalanes estava formada per una assemblea que aplegava els 96diputats provincials catalans a les Corts espanyoles, així com pel Consell format per 8 Consellers iel President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacionspresents, fossin o no catalanistes. El seu primer President fou Enric Prat de la Riba (1914-1917),seguit per Josep Puig i Cadafalch(1917-1923). Els dos primers Presidents de la institució erenmembres de la Lliga Regionalista i varen dur a terme una important tasca de creaciódinfraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència i sanitat.La Mancomunitat impulsà una campanya a favor del projecte dEstatut dAutonomia de Catalunya
    • de 1919, tot i que finalment no va tirar endavant. També varen emprendre iniciatives per augmentarels rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i varenpotenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana. Em aquesta direccióes va crear el Servei Geogràfic, el Servei Geològic i la Secció de Telèfons amb lobjectiu de ferarribar el telèfon a tots el racons de Catalunya. També es creà la Secció de Ferrocarrils Secundaris iels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya per a la construcció del Ferrocarril MetropolitàTransversal de Barcelona i el Servei Meteorològic de Catalunya. Es fundà la Biblioteca deCatalunya, lEscola Industrial, lEscola Superior de Belles Arts, lEscola Superior dAlts EstudisComercials, lEscola de Bibliotecàries, lEscola Superior dAgricultura, lEscola del Treball ilInstitut dEstudis Catalans, sota limpuls del qual Pompeu Fabra redactà les Normes ortogràfiques(1913), la Gramàtica catalana (1918), i el Diccionari general de la llengua catalana, que no va poderveure la llum fins el 1932. El darrer President fou Alfons Sala (1923-1925), ja sota el règimdictatorial del general Miguel Primo de Rivera que acabà per abolir la institució dautogoverncatalana el 1925. La tasca i modernitat de la Mancomunitat de Catalunya serví de model per quan esrestablí la Generalitat de Catalunya el 1931.La Generalitat contemporàniaEl 1931 el sistema de la Restauració Borbònica (1874-1931) era esgotat. Lany anterior els partitspolítics republicans dEspanya shavien posat dacord en el Pacte de Sant Sebastià a fi de preparar undisseny global per a limminent canvi de règim que incloïa labolició de la monarquia, laproclamació de la república espanyola i autonomia política per a Catalunya. Arran de les eleccionsmunicipals de 12 dabril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia, Francesc Macià,líder dEsquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de maneraunilateral «la República catalana com a Estat de la Federació Ibèrica» el dia 14 dabril, poques horesabans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona República espanyola. Aquesta proclamaciópreocupà el govern provisional de la Segona República Espanyola que envià en avió a Barcelona, eldia 18 dabril els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau dOlwer.Després de tenses converses, sarribà a lacord que el consell format a Barcelona actués com agovern de la Generalitat de Catalunya, la històrica institució dautogovern del Principat deCatalunya.Aquesta Generalitat provisional presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un governprovisional de Catalunya (1931-1932), una assemblea de representants dels municipis (DiputacióProvisional de la Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern,sencarregaven dels serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona,Tarragona i Lleida, mentre que sestablia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.Els diputats catalans elaboraren un projecte dEstatut a Núria aprovat en referèndum el 2 dagost de
    • 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 12 de setembre de 1932. Amb lestatut aprovat,el 20 de novembre de 1932 es varen fer les eleccions al Parlament de Catalunya (1932) perconstituir les institucions i formar el Govern de Catalunya (1932-1933) amb Francesc Maciàratificat com a President de la Generalitat de Catalunya i Lluís Companys com a President delParlament de Catalunya.El 25 de desembre de 1933 morí Francesc Macià i el Parlament nomenà Companys com asuccessor, el qual va exercir el càrrec fins al final de la Guerra civil espanyola excepte el parènteside suspensió de lEstatut que va doctubre de 1934 a febrer de 1936, ocasionat pel fets del sisdoctubre. Al capdavant del Parlament a Companys el succeïren Joan Casanovas i Maristany fins al1938, i després Josep Irla i Bosch.LEstatut Interior de Catalunya de 25 de maig de 1933 va deixarfixades les institucions autonòmiques i les relacions entre elles, i es configurà el Consell Executiu,encapçalat pel president de la Generalitat -o per un Conseller Primer, com a delegat de lanterior- iformat per consellers titulars dels departaments de ladministració. El traspàs dels serveis dordrepúblic permeté eliminar els governadors civils i donà lloc a la Junta de Seguretat de Catalunya quecoordinava les accions autonòmica i estatal en aquesta àrea, i el Tribunal de Cassació, ambjurisdicció sobre les matèries civils i administratives de competència autonòmica.El 6 doctubre, en resposta a lentrada de les dretes de la CEDA al govern espanyol, el presidentCompanys va proclamar unilateralment un «Estat Català de la República Federal espanyola» però lainsurrecció va ser vençuda el mateix dia pel capità general de Catalunya, i Companys destituït iempresonat. Entre octubre de 1934 i febrer de 1936, lEstatut va ser suspès pel govern de Madrid ila presidència de la Generalitat fou ocupada per persones designades pel govern central amb el títolde governadors generals de Catalunya: Francisco Jiménez Arenas, Manuel Portela Valladares, elrepublicà radical Joan Pich i Pon, Eduardo Alonso Alonso, el cedista valencià Ignasi Villalonga, i ellliguista Fèlix Escales. Amb el triomf delFront Popular a les eleccions de 16 de febrer de 1936 es vaaixecar la suspensió de lEstatut i Companys va tornar a ser president de la Generalitat.El cop i laixecament militar del 18 de juliol de 1936 provocà linici de la Guerra civil espanyola. Elgeneral Francisco Franco va abolir la Generalitat quan entrà el 1938 a Catalunya per Lleida, per béque la Generalitat republicana va seguir actuant fins lentrada de les tropes franquistes el gener de1939. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nourègim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. Elseu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut ambla col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada lextradició i el van tornar a Espanya, on va ser
    • jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort elpresident Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de lapresidència de la Generalitat a lexili fins que, lany 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també alexili. Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i alPalau de la Generalitat sinstal·là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincialignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.Restauració de la Generalitat contemporàniaEl 4 de gener de 1977, durant la Transició democràtica espanyola,[7] es creà per decret el ConsellGeneral de Catalunya.[8] Després de les eleccions legislatives espanyoles del 15 de juny de 1977 elpresident exil·liat de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan es va reunir amb el president del Governespanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat. El 29 de setembre de 1977el president del govern espanyol derogà la llei franquista de 1938 que havia abolit les institucionscatalanes dautogovern i restablí provisionalment la Generalitat de Catalunya en virtut del reialdecret-llei 41/1977,[9] abans per tant de laprovació de la Constitució espanyola de 1978. Diesdesprés, el 17 doctubre de 1977, es nomenà a Josep Tarradellas com President provisional de laGeneralitat i a Frederic Rahola i dEspona com a Conseller de Presidència. Tarradellas formà ungovern de concentració (1977-1980) amb dotze consellers per tal de redactar lestatut dAutonomiade Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979. Finalment va convocareleccions al Parlament de Catalunya (1980) i als comicis convocats el 20 de març de 1980 forenelegits els primers 135 diputats del Parlament de Catalunya, que quedà constituït el 10 dabril.Finalment amb lelecció del president del Parlament i del president de la Generalitat quedà format elprimer Govern estatutari i la Generalitat de Catalunya quedà total i novament constituïda.La Generalitat a lactualitatEn lactualitat, segons lEstatut de Catalunya, la Generalitat de Catalunya és el sistema institucionalen què sorganitza políticament lautogovern de Catalunya. Està formada pel Parlament deCatalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presidència de la Generalitat i per les altresinstitucions que lEstatut i les lleis estableixen.El ParlamentEl Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprovaels pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa lacció política i de Govern. Exerceix, aixímateix, les altres competències que li són atribuïdes per lordenament jurídic i en especial perlEstatut de Catalunya.El President de la GeneralitatEl President de la Generalitat de Catalunya té la més alta representació de la Generalitat i dirigeixlacció del Govern. També té la representació ordinària de lEstat a Catalunya.El GovernEl Consell Executiu de Catalunya o Govern és lòrgan superior col·legiat que dirigeix la política ilAdministració de la Generalitat de Catalunya. És així mateix titular de la funció executiva i de lapotestat reglamentària.
    • El Consell de Garanties EstatutàriesEl Consell de Garanties Estatutàries de la Generalitat de Catalunya (antigament Consell Consultiu)és un organisme de caràcter consultiu que dictamina, en els casos que la llei estableix, sobreladequació a lEstatut dautonomia dels projectes o proposicions de llei sotmesos a debat i aprovaciódel Parlament. Vetlla a més, en la seva actuació, per lobservança i lacompliment de la Constitució ide lEstatut de Catalunya.El Síndic de GreugesEl Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen laConstitució i lEstatut. Amb aquesta finalitat supervisa lactivitat de la Generalitat, la delsorganismes públics o privats vinculats que en depenen, la de les empreses privades que gestionenserveis públics o acompleixen activitats dinterès general o universal. Així mateix, supervisalactivitat de lAdministració local de Catalunya i dels organismes que en depenen.La Sindicatura de ComptesLa Sindicatura de Comptes és lòrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i delcontrol deficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya.El Consell de lAudiovisual de CatalunyaEl Consell de lAudiovisual de Catalunya és lautoritat reguladora independent en làmbit de lacomunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Governen lexercici de les seves funcions.La Comissió Jurídica AssessoraLa Comissió Jurídica Assessora és lalt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya.Exerceix les seves funcions amb autonomia orgànica i funcional, per tal de garantir-ne lobjectivitati la independència, dacord amb lEstatut dautonomia i la Constitució.Delegacions als Països Catalans2003. Obertura de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.2009. Obertura de lEspai Llull a lAlguer.Delegacions a lexteriorEn concret, la Generalitat té cinc delegacions del Govern a lexterior (Berlín, Londres, París, NovaYork i la delegació de la Unió Europea); trenta-quatre Centres de Promoció de Negocis-ACC1Ó;onze oficines de lAgència Catalana de Turisme; cinc oficines de lInstitut Català de les EmpresesCulturals (ICEC); quatre oficines de lInstitut Ramon Llull; quatre representants de terreny delAgència Catalana de Cooperació (Nicaragua, Colòmbia, Senegal i Moçambic) i duesrepresentacions (la Casa de la Generalitat a Perpinyà i lEspai Llull a lAlguer).
    • 1 Berenguer de Cruïlles 1359 – 1362
    • 2 Romeu Sescomes 1363 – 136[4]3 Ramon Gener 136[4] – 13654 Bernat Vallès 1365Bernat Vallès 1365 – 1367Romeu Sescomes 1375 – 13765 Joan I dEmpúries 13766 Guillem de Guimerà 1376 – 13777 Galceran de Besora 1377 – 1378Ramon Gener 1379 – 13808 Felip dAnglesola 13809 Pere de Santamans 1381 – 138310 Arnau Descolomer 1384 – 138911 Miquel de Santjoan 1389 – 139612 Alfons de Tous 1396 – 141313 Marc de Vilalba 1413 – 141614 Andreu Bertran 1416 – 141915 Joan Desgarrigues 1419 – 142216 Dalmau de Cartellà 1422 – 142517 Felip de Malla 1425 – 142818 Domènec Ram 1428 – 1431Marc de Vilalba 1431 – 143419 Pere de Palou 1434 – 143720 Pere de Darnius 1437 – 144021 Antoni dAvinyó i de Moles 1440 – 144322 Jaume de Cardona i de Gandia 1443 – 144623 Pero Ximénez de Urrea 1446 – 144924 Bertran Samasó 1449 – 145225 Bernat Guillem Samasó 1452 – 145526 Nicolau Pujades 1455 – 145827 Antoni Pere Ferrer 1458 – 146128 Manuel de Montsuar 1461 – 146429 Francesc Colom 1464 – 146730 Ponç Andreu de Vilar 1467 – 147031 Miquel Samsó 1470 – 147332 Joan Maurici de Ribes 1473 – 147633 Miquel Delgado 1476 – 147834 Pere Joan Llobera 1478 – 1479
    • 35 Berenguer de Sos 1479 – 148236 Pere de Cardona 1482 – 1485Ponç Andreu de Vilar 1485 – 148837 Juan Payo Coello 1488 – 149138 Joan de Peralta 1491 – 149439 Francí Vicens: 1494 – 149740 Pedro de Mendoza 1497 – 150041 Alfons dAragó 1500 – 1503 Història de la42 Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls 1503 – 150443 Gonzalo Femández de Heredia 1504 – 150644 Lluís Desplà i dOms 1506 – 150945 Jordi Sanç 1509 – 151246 Joan dAragó 1512 – 151447 Jaume Fiella 1514 – 151548 Esteve de Garret 1515 – 151849 Bernat de Corbera 1518 – 152150 Joan Margarit i de Requesens 1521 – 152451 Lluís de Cardona i Enríquez 1524 – 152752 Francesc de Solsona 1527 – 153053 Francesc Oliver i de Boteller 1530 – 153354 Dionís de Carcassona 1533 – 153655 Joan Pasqual 1536 – 153956 Jeroni de Requesens i Roís de Liori 1539 – 154257 Miquel Puig 1542 – 154558 Jaume Caçador 1545 – 154859 Miquel dOms i de Sentmenat 1548 – 155160 Onofre de Copons i de Vilafranca 1551 – 155261 Miquel de Ferrer i de Marimon 155262 Joan de Tormo 1552 – 155363 Miquel de Tormo 1553 – 155464 Francesc Jeroni Benet Franc 1554 – 155765 Pere Àngel Ferrer i Despuig 1557 – 155966 Ferran de Lloaces i Peres 1559 – 1560Miquel dOms i de Sentmenat 1560 – 156367 Onofre Gomis 1563 – 156668 Francesc Giginta 1566 – 156969 Benet de Tocco 1569 – 1572
    • 70 Jaume Cerveró 1572 – 157571 Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1575 – 1578Benet de Tocco 1578 – 158172 Rafael dOms 1581 – 158473 Jaume Beuló 1584Pere Oliver de Boteller i de Riquer 1584 – 158774 Martí Joan de Calders 158775 Francesc Oliver de Boteller 1587 – 158876 Jaume Caçador i Claret 1590 – 159377 Miquel d Agullana 1593 – 1596Francesc Oliver de Boteller 1596 – 159878 Francesc Oliveres 1598 – 159979 Jaume Cordelles i Oms 1599 – 160280 Bernat de Cardona i de Queralt 1602 – 160581 Pere Pau Caçador i dAguilar-Dusai 1605 – 160882 Onofre dAlentorn i de Botella 1608 – 161183 Francesc de Sentjust i de Castre 1611 – 161484 Ramon dOlmera i dAlemany 1614 – 161685 Miquel dAimeric 1616 – 161786 Lluís de Tena 1617 – 162087 Benet Fontanella 1620 – 162388 Pele de Magarola i Fontanet 1623 – 162689 Francesc Morillo 1626 – 162990 Pele Antoni Sella 1629 – 163291 Esteve Salacruz 163292 Garcia Gil de Manrique y Maldonado 1632 – 163593 Miquel dAlentorm i de Salbà 1635 – 163894 Pau Claris i Casademunt 1638 – 164195 Josep Soler 164196 Bernat de Cardona i de Raset 1641 – 164497 Gispert dAmat i Desbosc de Sant Vicenç 1644 – 164798 Andreu Pont 1647 – 165099 Pau del Rosso 1650 – 1654100 Francesc Pijoan 1654 – 1656101 Joan Jeroni Besora 1656 – 1659102 Pau dÀger 1659 – 1662103 Jaume de Copons i de Tamarit 1662 – 1665
    • 104 Josep de Magarola i de Grau 1665 – 1668105 Joan Pagès i Vallgornera 1668 – 1671106 Josep de Camporrells i de Sabater 1671 – 1674107 Esteve Mercadal i Dou 1674 – 1677108 Alfonso de Sotomayor 1677 – 1680109 Josep Sastre i Prats 1680 – 1683110 Baltasar de Muntaner i de Sacosta 1683 – 1686111 Antoni de Saiol i de Quarteroni 1686 – 1689112 Benet Ignasi de Salazar 1689 – 1692113 Antoni de Planella i de Cruïlles 1692 – 1695114 Rafael de Pinyana i Galvany 1695 – 1698115 Climent de Solanell i de Foix 1698 – 1701116 Josep Antoni Valls i Pandutxo 1701Antoni de Planella i de Cruïlles 1701 – 1704117 Francesc de Valls i Freixa 1704 – 1705118 Josep Grau 1706 – 1707119 Manuel de Copons i dEsquerrer 1707 – 1710120 Francesc Antoni de Solanell i de Montellà 1710 – 1713121 Josep de Vilamala 1713 – 1714122 Francesc Macià i Llussà 1931 – 1933123 Lluís Companys i Jové 1933 – 1940124 Josep Irla i Bosch 1940 – 1954125 Josep Tarradellas i Joan 1954 – 1980126 Jordi Pujol i Soley 1980 – 2003Webgrafiahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Generalitat_de_Catalunya