1931-1936 Macià proclama la  República Catalana dins l’Estat Federal el 14 d’abril de 1931 A Madrid es proclama la Repúbli...
1931-1936 Època de Francesc Macià Època de Lluís Companys 1931   1933     1936 Dues etapes: 1934 16 de febrer Victòria Fro...
L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 Educació i cultura C...
L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 La política social i...
L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 La divisió comarcal ...
l’Estatut de Núria - 1931 Estatut d’Autonomia de 1932 diferències Catalunya = Estat autònom Llengua catalana oficial El po...
Coalició  Lliga Coalició d’esquerres Resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932
21 12 5 ACR Acció Catalana Republicana PCC Partit Comunista de Catalunya PCP Partit Català Proletari PNRE Partit Nacionali...
Manifest de l'Esquerra Comunista davant el conflicte de la Llei de Contractes de Conreu Publicat a «La Humanitat», n. 804,...
@
Llei de Contractes de Conreu El nou Govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per ERC, Acció Catala...
Discurs de Lluís Companys 6-10-34 “ La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que...
Discurs de Francesc Macià 14-4-31 CATALANS :   Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el ...
L’Institut-Escola de la Generalitat republicana “ Segons Solé Sabarís, els aspectes més importants de l’Institut-Escola es...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

9 la generalitat_republicana

7,849

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
7,849
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
11
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "9 la generalitat_republicana"

  1. 1. 1931-1936 Macià proclama la República Catalana dins l’Estat Federal el 14 d’abril de 1931 A Madrid es proclama la República Espanyola Però permetrà un autogovern a Catalunya Rebutja la proclama federalista de Macià l’Estatut de Núria - 1931 redacta Estatut d’Autonomia de 1932 diferències Estat Defensa Hisenda, moneda Legislació laboral Relacions internacionals Aranzels, Església Generalitat Justícia, Ordre públic Obres públiques Dret civil Ensenyament (a mitges) Sense autofinançament Òrgans de poder Parlament, Govern i Tribunal de Cassació La Generalitat de Catalunya Al mateix temps Retocat i aprovat pel Parlament espanyol malgrat la campanya anticatalanista competències Francesc Macià
  2. 2. 1931-1936 Època de Francesc Macià Època de Lluís Companys 1931 1933 1936 Dues etapes: 1934 16 de febrer Victòria Front Popular A causa del crac de 1929 Crisi econòmica (fallida de bancs i atur) Això provoca Agitació obrera Problemes al camp Rabassaires (1922 Unió de Rabassaires) Llei de Contractes de Conreu, 1934 S’elabora la Amb la pressió de L’Institut Català de Sant Isidre (propietaris), el govern de Madrid (dretes) la declara anticonstitucional 6 d’octubre- Companys proclamació Estat Català Poc suport de la CNT Fracàs de la vaga general sense força militar Empresonament govern català Suspensió de l’estatut Creació d’un Consell de la Generalitat amb un governador general Eleccions del 36 S’inicïa L’oasi català 1935 es crea el POUM 1936 es crea el PSUC Eleccions 32 Fígols (Berguedà) (anarquistes) Suspensió de l’autonomia La Generalitat de Catalunya Octubre 34 – febrer 36
  3. 3. L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 Educació i cultura Consell de Cultura de la Generalitat Escolarització pública i laica. Plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic Escola mixta i coeducació Institut-Escola (ensenyament secundari) Escola Normal (formació professorat) Universitat Autònoma de Barcelona (es dóna autonomia a la universitat de Barcelona –UB-) objectiu Escoles del Treball Escoles d’estiu, biblioteques. Patrimoni artístic... Ensenyament del català i amb català...normalització, @ La Generalitat de Catalunya com I més coses...
  4. 4. L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 La política social i sanitària Institut contra l’Atur Forçós Joventut Drets civils als vint-i-un anys Cases de joventut (oci) Dona Llei catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cònjuges (1934) Igualtat conjugal (desapareix l’autoritat marital) Divorci, matrimoni civil, igualtat fills legítims i naturals despenalització adulteri, Política sanitària (Maternitat) Decret d’Interrupció de l’Embaràs La Generalitat de Catalunya
  5. 5. L’obra de la Generalitat Educació i cultura Política social i sanitària La divisió comarcal 1931-1936 La divisió comarcal Geògrafs (Pau Vila i Josep Iglésies) Divisió de Catalunya en comarques A partir d’una enquesta a tots els ajuntaments A quina comarca creien que pertanyien A quin mercat anaven a comprar 38 comarque s i onze vegueries o agrupacions comarcals La Generalitat de Catalunya Van elaborar
  6. 6. l’Estatut de Núria - 1931 Estatut d’Autonomia de 1932 diferències Catalunya = Estat autònom Llengua catalana oficial El poder a Catalunya emana del poble català Regió Autònoma Llengua catalana cooficial El poder emana de la voluntat de les Corts espanyoles
  7. 7. Coalició Lliga Coalició d’esquerres Resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932
  8. 8. 21 12 5 ACR Acció Catalana Republicana PCC Partit Comunista de Catalunya PCP Partit Català Proletari PNRE Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra PRE Partit Republicà d’Esquerra UR Unió de Rabassaires USC Unió Socialista de Catalunya Front d’esquerres
  9. 9. Manifest de l'Esquerra Comunista davant el conflicte de la Llei de Contractes de Conreu Publicat a «La Humanitat», n. 804, el 10 de juny del 1934 documents Crida de l’Aliança Obrera (desembre de 1933) Va existir un feixisme català?
  10. 10. @
  11. 11. Llei de Contractes de Conreu El nou Govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys i integrat per ERC, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerres (escissió recent d'ERC) i Unió Socialista de Catalunya, presentà la Llei de Contractes de Conreu, que el Parlament català aprovà al mes de març de 1934. Aquesta llei establia que la durada mínima del contracte havia de ser de 6 anys, i que es podia renovar «a voluntat del pagès» (tret del cas que el propietari necessités la terra, i tret del contracte de parceria, que havia de ser sempre de mutu acord). Fixava el preu de l'arrendament en un màxim del 4 per 100 del valor de la terra. I donava al conreador la possibilitat de comprar la terra un cop portés 18 anys treballant-la (ell o els seus pares), pagant-la de cop o en 15 anualitats. I aquesta terra passava a ser un patrimoni familiar inembargable i invendible. Finalment convertia la rabassa morta en arrendament perpetu, amb la possibilitat també per al pagès de comprar el terreny.
  12. 12. Discurs de Lluís Companys 6-10-34 “ La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva veu de solidaritat amb els germans que, en terres hispanes, lluiten fins a morir, per la llibertat i pel dret. Catalunya enarbora la seva bandera i crida tothom al compliment del deure i a l’obediència absoluta al govern de la Generalitat, que, des d’aquest moment, trenca tota relació amb les institucions falsejades. En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament , el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclama l’Estat Català de la República Federal Espanyola i, en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la República, que trobarà en el poble català el més poderós impuls de fraternitat en el comú anhel d’edificar una República Federal lliure i magnífica.”
  13. 13. Discurs de Francesc Macià 14-4-31 CATALANS :  Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.  D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.  En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.  Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.  Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.  En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.  Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.  Barcelona, 14 d’abril de 1931. 
  14. 14. L’Institut-Escola de la Generalitat republicana “ Segons Solé Sabarís, els aspectes més importants de l’Institut-Escola es poden resumir en els següents punts: pla d’estudis cíclic; supressió del sistema memorístic, això implicava la supressió del llibre de text; actitud activa de l’estudiant basada en un treball en equip; limitació del nombre d’alumnes per classe, a un màxim de 30 o 40; distribució de l’alumnat segons equips de treball; una didàctica basada en un mètode deductiu, recolzada en les experiències individualitzades; control sistemàtic dels treballs i supressió de qualificacions, premis i càstigs; amb la intenció de suscitar un veritable interès per les matèries d’estudi; horari racional de classes i temps lliures; institucionalització de la tutoria de grup o classe; valoració de l’esport, dels treballs manuals i la formació estètica; convivència alumne-professor fora de la classe; desenvolupament de la solidaritat col·lectiva a cada grup al què l’alumne s’integrava al llarg de tot el batxillerat; exaltació de la moral i les virtuts cíviques...” Monés: El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1931-38), pàgs. 194-195

×