ACTUALITAT                                                                                           Entrevista           ...
ACTUALITATque hi és, però vaig preferir quedar-hi més    En alguna banda he llegit que veus              Tu vas guanyar el...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Rmc 326 201203 - tristano

197

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
197
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Rmc 326 201203 - tristano"

  1. 1. ACTUALITAT Entrevista Francesco Tristano Un pianista del segle xxi per Pere Andreu Jariod Quedem amb Francesco Tristano al CaixaForum de Barcelona per parlar del seu debut discogràfic amb Deutsche Grammophon, el mític segell groc. Arriba puntual, amb la seva bicicleta plegable, el seu transport habitual a la capital catalana, on resideix des de fa anys. Tot i que toca per escenaris d’arreu del món, des del Japó als Estats Units, no són gaires les ocasions que tenim de veure’l actuar a casa nostra. Es defineix com a flexible i camaleònic, amant dels extrems en la música, de la molt antiga a la més contemporània, però amb Bach sempre present. Ara surt aquest bachCage, el teu primer ment de concentrar-me i fer altres coses és un mateix discurs. La idea bàsica era fer projecte amb Deutsche Grammophon. potser més concretes. Vaig gravar amb una mena d’exposició sonora, en la qual Però tu, de discos, ja en portes uns segells francesos i holandesos anterior- jo fes de comissari i prengués una sèrie de quants. De què t’han servit els enregis- ment i no me’n penedeixo. Tot això fa la decisions sobre el so, l’ordre de les peces... traments que has fet fins ara? persona Francesco Tristano, i el bachCage És com un petit viatge d’una hora, amb és un pas més. sons molt diferents però també amb un fil Sí, ja en porto deu o onze. Aquest és el conductor de tonalitats, de ritmes. primer amb una multinacional. Ha canviat Per què Bach i Cage? Com has pensat el sobretot la meva agenda i l’organització disc? Bach, Cage... i Tristano. dels meus projectes, però no deixa de ser una aventura més. De fet, ja estic pensant D’entrada, és el projecte que em defineix El Tristano està més d’il·lustració. Com20 | RMC · març - abril 2012 en el segon, que gravarem el mes de març. com a artista, com a pianista contempo- que en sóc el “comissari”, volia fer una in- I els enregistraments anteriors m’han rani: la utilització del repertori antic però troducció. Però és molt limitada, mínima. servit moltíssim, han ajudat a fer de mi la amb llenguatge actual, no una música És com una invitació a aquest viatge, a persona que sóc. Segurament sense ells el antiga al marge de la resta. Jo crec que tots aquesta instal·lació sonora. Al final de tot bachCage no seria tal com és. El contracte els compositors clàssics, Bach, Cage, però hi ha també una peça curta (Interludes) amb la major arriba tard, cosa que m’ha també Mozart o Chopin, no escrivien mú- que vol ser un homenatge a Cage, una permès ser molt lliure per fer coses molt sica clàssica. Escrivien música contempo- figura molt important per a la música de rares o molt estranyes. Ara potser és mo- rània. Jo faig Bach o Cage, però en el fons piano del segle XX. La meva presència sí
  2. 2. ACTUALITATque hi és, però vaig preferir quedar-hi més En alguna banda he llegit que veus Tu vas guanyar el Concurs El Primercom a observador. La intervenció va venir Bach com un bon vivant, una persona Palau. Què va suposar aquell premi per asobretot en la postproducció. a qui li agradava viure la vida. Com te la teva carrera? l’imagines?A priori, Bach i Cage són compositors Em va permetre, sobretot, poder fer con-molt diferents entre si. Jo crec que la imatge falsa és aquella que certs amb l’Orquestra Simfònica del Vallès ens presenta un Bach ultrareligiós, molt i també amb la JONC. I tocar al Palau, ésSón diferents però tenen punts en comú. seriós. Penso que és un anacronisme. clar, segurament la sala de concerts mésPer exemple en els quatre Duets de Bach Hi ha documents que ens demostren el bonica on he tocat. La llum, els colors ii en Estudis australs de John Cage, que no contrari, que va comprar uns vins molt també l’espai de l’escenari són únics. ♦deixen de ser duets per a dues mans. De refinats de França o tabac d’importació.fet, jo crec que Bach va ser un visionari I al final, va tenir vint fills. Això no ésescrivint duets per a un sol intèrpret, pen- casualitat. Treballava per a l’Església, éssant en la independència total de les dues veritat, i la música religiosa és una cosamans. John Cage, 250 anys després, va aga- a part. Però la música instrumental crecfar la mateixa idea i la va radicalitzar. Hi que és absolutament humana, i totalmentha un diàleg entre els dos, però a vegades dinàmica i fresca. Per interpretar-la no caluna mica més que això: una confrontació. inspirar-se en la Bíblia o en la litúrgia. ÉsA vegades Bach introdueix Cage, altres música popular. Els concerts per a teclat,cops és Cage qui respon Bach. Poden en- per exemple, són hits del barroc. Jo crectrar en conflicte total o complementar-se. que Bach era un bon vivant, però podiaEn definitiva, és un viatge, una proposta. jugar a moltes bandes i aquesta és tambéTambé és un work in progress, un projecte la seva força.en el qual ja fa anys que estic treballant.Va néixer a partir dels concerts en directe Tornem a John Cage. ¿Estaries d’acordi, a l’hora de fer un àlbum, he volgut que que és potser encara un compositor poctingués també el so d’estudi. conegut?La producció és d’un dels gurus de la Està clar que, vint anys després de la sevamúsica electrònica. mort, encara es parla molt poc de Cage. Crec que encara no s’ha comprès el queMoritz von Oswald és un nom quasi mític va fer. Veia en la música electrònica (ell enen el món del tecno. Aquesta era la prime- deia música elèctrica) el futur de la músicara vegada que feia la producció d’un disc clàssica. Les obres de Cage que toco al discclàssic. Ha estat un repte per a tothom. A no són peces per a piano preparat sinó perEspanya no fa tant que el disc ha sortit, a piano tradicional, dels anys quarantaperò a Alemanya, on va sortir el març de però absolutament visionàries, en el sentitl’any passat, ha causat un gran impacte. que són quasi ambientals. No hi ha gaireÉs un projecte bastant híbrid, perquè acció, és una música que descriu un estatparla al públic clàssic però també al de la estàtic, amb evolucions molt lentes. Demúsica electrònica, i sobretot fa aquesta fet, és com una meditació. Aquí també téaproximació personal a la música antiga. en comú amb Bach l’espiritualitat, per aLa meva idea és que aquest tipus de qui tenia un paper molt important. És tanmúsica, la clàssica, surti d’aquesta mena revolucionari que ens costarà molts anysd’estat d’excepció constant, totalment integrar-lo.diferent de la resta de músiques actuals.La música clàssica la respiro, la visc de la Un músic com tu, per a qui és tan im-mateixa manera que les altres. Per això portant la improvisació, ¿no troba unaera molt important incloure-la en aquest limitació en l’enregistrament?projecte. És veritat. Però jo sempre dic que el discCom va anar la gravació? és una versió de la idea principal. Aquesta pot canviar i tenir vida pròpia. El projec-Vam gravar el disc en cinc dies, però en te és obert i continua aportant fruits. Ella postproducció vam estar-hi un mes. Va disc és una limitació, però és interessant “Tots els compositors clàssics, 21 | RMC · març - abril 2012ser molt intens i vaig aprendre’n molt, so- perquè tens molt de temps per perfec-bretot del so del piano. Els músics clàssics cionar-lo. En el concert només tens una Bach, Cage, però també Mozartpensem sobretot en notes, però al final única oportunitat. En el disc, en canvi, he o Chopin, no escrivien músicaaquestes no deixen de ser un vehicle per tingut dos mesos per arreglar i organitzar clàssica. Escrivien músicatranscriure el so. Perquè la música al final coses. És un procés diferent. M’agrada contemporània. Jo faig Bachés so. Vam estar molt de temps escoltant, molt que el treball que faig a l’estudi iobrint molt les oïdes, per definir quin so el que duc a terme damunt l’escenari o Cage, però en el fons és unvolíem per a aquest projecte. siguin molt diferents. mateix discurs.”

×