• Like
Alba Eterna
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
764
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. alba eterna Òpera de cambra amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura Teatre Fortuny, Reus - 12 de desembre, 21h 13 de desembre, 18h
  • 2. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura “Tot canvia, res resta per sempre, ningú no pot banyar-se dos cops al mateix riu.” (Heràclit)
  • 3. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura PERSONATGES El Pare La Mare El Fill La Professora de dansa La Ballarina El Pare vol gaudir de la bellesa de l’Alba. La Mare vol recuperar la bellesa (perduda) robant-la de qui la té, l’Alba. El Fill està perdudament enamorat (de la bellesa) de l’Alba. La Professora utilitza a l’Alba per mantenir-se ella mateixa jove i bella. L’Alba ha fet un pacte per conservar allò que més importància té (per a ella i per als altres), la seva bellesa. Que el temps passa i és irrecuperable és de les primeres idees que entenem quan tenim ús de raó, però acceptar-ho, assimilar la idea del pas del temps, acceptar la degradació del cos fins arribar a l’extinció és una de les grans batalles de l’ésser humà. A l’actualitat, gran part de la nostra indústria (cosmètica, moda, joieria, alimentació, cirurgia estètica...) està enfocada a evitar, esquivar o combatre la decadència del cos. O dit d’una altra manera, basada en la no-acceptació del pas del temps (i les seves marques). A “Alba”, hi conflueixen diferents visions de la idea de bellesa o, més ben dit, diferents perspectives d’una mateixa obsessió: la obsessió per la bellesa en temps de vellesa, la obsessió per conservar la bellesa quan encara es té, la obsessió per mantenir-la perpètua, per aprofitar-se’n, per posseir-la, per consumir-la... En definitiva, una òpera sobre el pas del temps i la seva petjada indeleble, sobre la vel·leïtat humana, l’enveja, la cobdícia i de com (obsessionats com estem amb la imatge) “semblar” i “tenir” han esdevingut més importants que “ser” i “saber”.
  • 4. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura TRAMA Un matrimoni (El Pare -un rellotger retirat- i La Mare) viuen una vida relaxada i contemplativa. Però la seva tranquil·litat s’estronca amb la tornada del seu únic fill (El Fill) que estudiava música a l’estranger. Els explica que està enamorat d’una ballarina (Alba) i que vol casar-se amb ella. El Pare li diu que al Fill que, per com a regal de noces, pot demanar allò que més desitgi. Al Fill li agradaria aturar el moment en el que viu, convertir el present en un instant perpetu (ara que ell i l’Alba són joves, forts i bells) així és que li demana al Pare que reprengui el seu antic somni de rellotger: Construir un rellotge perfecte, un rellotge capaç d’aturar el temps i fer del present un moment permanent. Quan el Pare veu l’Alba al teatre queda absolutament corprès per la seva bellesa i harmonia i es lamenta per la seva dissort: la seva obsessió és l’enamorada del seu fill. La Mare, que s’ha adonat del mode com el seu fill (i el seu marit) observen l’Alba, comença a envejar la seva bellesa (que ella ha perdut amb el pas del temps) i comença a ordir un pla per recuperar-la, per robar-la de qui la posseeix, l’Alba. Torna al teatre on, d’amagades, descobreix que La Professora de dansa exprimeix i s’aprofita de la l’Alba per tal de furtar-li l’energia vital. La Professora es manté viva perquè sostreu la joventut de l’Alba. Els músics del teatre expliquen a La Mare que no pot endur-se a l’Alba perquè aquesta no pot sortir del teatre. Fer-ho seria la seva fi. La Mare (adonant-se que la bellesa de l’Alba és el motiu de la seva desgracia) s’apiada d’ella i decideix ajudar-la. El Pare que ja ha enllestit el rellotge, cerca un lloc on pugui posar-lo en marxa. Però per accionar-lo li cal un indret on el temps es pugui aturar. I recorda les paraules de la Professora (“...el temps no s’atura per ningú... excepte en un teatre.”) i porta el rellotge al teatre. És allà on es resoldrà tot: El Fill provarà de salvar l’Alba i endur-se-la del teatre sense èxit, al descobrir que aquesta ha fet un pacte amb La Professora per mantenir-se jove i bella per sempre, a canvi del qual ha de ballar per a ella i restar sempre al teatre. Si deixa de fer-ho i surt del teatre, envellirà de cop i morirà. Però cal afanyar-se, les forces de l’Alba s’escolen i aviat no tindrà cap opció de sortir d’allà. El Pare instal·la el rellotge al teatre i espera que es posi en marxa, però continua sense passar res. La Mare proposa un pacte a La Professora: intercanviar-se ella per l’Alba, perquè aquesta pugui sortir del teatre i ser viure amb el Fill. Però no és La Professora qui pot decidir, sinó l’Alba (renunciant a la seva bellesa). Aquesta però, tem que El Fill ja no se l’estimi si no és bella i quan aquest dubte al respondre a la pregunta, rebutja el tracte i és llavors quan succeeix-hi el canvi esperat pel Pare: La música i el rellotge es posen en marxa i l’Alba, sense poder evitar-ho, es posa a ballar com una nina, per convertir- se en una nina d’una caixa de música. L’èxtasi i el dolor del Pare, la malastrugança de la Professora, la desesperació i el remordiment del Fill, la sorpresa amarga de la Mare... tot es va congelant, per formar el quadre final.
  • 5. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura FITXA ARTÍSTICA Música ALBERT GUINOVART Llibret JORDI FAURA Direcció musical TOMÀS GRAU Direcció d’escena ABEL COLL - JORDI FAURA Coreògraf ROBERTO OLIVÁN Companyia d’òpera CAMERA MUSICAE El Pare (tenor) TONI COMAS La Mare (mezzosoprano) CLAUDIA SCHNEIDER El Fill (baríton) MARC CANTURRI La Professora de dansa (soprano) BEGOÑA ALBERDI L’Alba (ballarina) KONSTANDINA EFTHIMIADOU Orquestra Camera Musicae Flauta/piccolo ISABEL SERRA Piano DAMIÁN RIERA Oboè/corn anglès IVAN ALCAZO Violí I BIEL GRAELLS Clarinet/clarinet baix MÍRIAM FARRÉ Violí II CATI ALZAMORA Fagot PEPA FUSTÉ Viola JOAN IGNASI FERRER Trompa RAÜL GARRIDO Violoncel MARIKA KOBAYASHI Percussió PACO MONTAÑÉS Contrabaix NATAN GARCIA
  • 6. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura CURRÍCULUMS ALBERT GUINOVART És un dels músics més complets i polifacètics del nostre país. La seva activitat professional es divideix entre la seva dedicació com a pianista al repertori clàssic i romàntic, i la seva tasca de compositor i docent. També com a compositor ha combinat la sala de concert amb el teatre i l’audiovisual. Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona marxà a Londres per a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composició, orquestració, docència i la interpretació pianística. Com a pianista ha tocat amb orquestres com l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta Sinfónica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Orchestre Nationale de Montpellier, Gürzenich Orchester-Kölner Philarmoniker, i Orchestra Franz Liszt Orchestra. Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, i Josep Pons entre d’altres. Ha col·laborat amb artistes com Victoria de los Ángeles, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Jaume Aragall o Nacho Duato. En els seus recitals com a solista combina les seves pròpies obres amb el gran repertori pianístic, especialment el del període romàntic i la música espanyola. Ha enregistrat diversos discos tant d’obres de Joaquín Turina, Enric Granados, Isaac Albéniz, Stephen Heller, Joaquín Rodrigo i Xavier Montsalvatge, com d’obres seves per a piano, i piano i orquestra. El seu catàleg d’obres com a compositor inclou una òpera Atzar, un ballet Terra Baixa, abundant música simfònica i una prolífica producció cambrística. És conegut també pels seus musicals: Mar i Cel (1988 i 2004), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), Gaudí, el musical de Barcelona (2003) i Paradís (2005). En 2007 s’ha estrenat la versió en alemany de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) en el Opernhaus de Halle, amb una nova orquestració. En el terreny de l’audiovisual, ha compost també algunes sintonies televisives, com les de les primeres sèries de televisió catalanes, destacant Nissaga de Poder, Laberint d’ombres, Mirall trencat i El Cor de la Ciutat. També ha posat música a diversos muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (en el Teatre Nacional de Catalunya i en el Centro Dramático Nacional). Així mateix li fou encarregada la música oficial del Campionat Mundial de Natació 2003. Des de 2002 és professor d’orquestració i composició a l’ESMuC (Escola Superior de Música de Catalunya), i des de la temporada 2008-09 és l’artista resident de l’Orquestra Camera Musicae.
  • 7. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura JORDI FAURA Estudis Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Especialitat de Dramatúrgia, 2004/08) Études Théâtrales a l’Unversité Sorbonne Nouvelle Paris III. (Especialitat en Direcció i Dramatúrgia.) També ha estudiat Dramatúrgia al Seminari Internacional d’Escriptura Teatral (San Miniato, Itàlia) i a l’Obrador de la Sala Beckett. Interpretació a l’Institut del Teatre (2001/04) i al Col·legi del Teatre (2001). A més, està cursant Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB). Autor És autor de més d’una quinzena de textos entre el que destaquen “Ser un altre” (2004), “La sala d’espera” (2005), “La por a la boca de l’estómac” (2006), “La Torre de Babel” (07), “El Megalòman” (07), “L’Home del Piano (o la paradoxa del Gat d’Schrödinger)” (07), “My way” (07), “Hikikomori (L’era del buit)” (07), “Waiting for Will (o el teorema del milió de bonobos)” (08), “Natura morta” (08), “La fàbrica de la felicitat” (09). Dramatúrgies Ha fet dramatúrgies de “L’estranger” (Albert Camus), ,“Becket o el honor de Dios” (de Jean Anouilh), “La Sorra i l’Acadèmia” (amb pròleg i epíleg de l’”Estació de Cal·linòpia”) de Joan Brossa, “El país de los ciegos” (d’H.G. Wells) i “Amputation” (a partir de poesia francesa), “La terra és baixa i bruta i erma...” (a partir de poesia catalana). Director “La terra és baixa i bruta i erma...” (Teatre Romea, 09). “La fàbrica de la felicitat”, (Teatre Tantaranatana, 09). “Hikikomori (L’era del buit)” (Sala Villarroel, 08/09). “La Sorra i l’Acadèmia” de Joan Brossa. (Espai Brossa, 08). “Amputation” (Teatre Romea, 07.) “Claus Peymann es compra un pantalons i després anem a dinar” de Thomas Bernhard. (Institut del Teatre, 07). “La por a la boca de l’estómac” (Institut del Teatre, 06). “Ser un altre” (Teatre Tantarantana, 05). “El nou ordre mundial” de Harold Pinter (Institut del Teatre, 05). També ha fet d’ajudant de Direcció de Calixto Bieito a “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell (Berlín, 07 – Frankfurt, 07) i “Plataforma” de Michel Houellebecq. (Edimburg 06) i de Sergi Belbel a “En pólvora” d’Àngel Guimerà (TNC - Sala Gran, 06). Premis Ha rebut una desena de guardons entre els que destaquen el III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira “Palanca i Roca 2008” per “Natura Morta” (Edicions Bromera). XXII Premi de Teatre Ciutat de València, “Eduard Escalante” 2007, per “Hikikomori (L’era del buit)” (Edicions Bromera). Finalista al XXXII Premi Born de Teatre 07. V Premi Ramon Vinyes de Teatre 2006 per ”Hikikomori”. VI Premi de Teatre Joaquim Maria Bartrina 06, per “La sala d’espera”. (Arola Editors). Premi al Millor Espectacle i nominació a Millor Director de la X Mostra de Teatre de Barcelona 2005, per “Ser un altre”.
  • 8. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura TOMÀS GRAU És membre de la nova generació de directors catalans, que combina la seva experiència com a director i instrumentista amb un nivell important de sensibilitat musical i una formació acurada. Nascut a Barcelona l’any 1979, realitza els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de la mateixa ciutat, on obté el títol de Professor Superior en Direcció de Cors, guardonat amb el Premi d’Honor, l’any 2003. Prossegueix els seus estudis de direcció a l’Escola Superior de Música de Catalunya, on obté el Títol Superior de Direcció d’Orquestra, assolint les màximes qualificacions, l’any 2007. Complementa la seva formació en els Wiener Meisterkurse 2006 i 2007, en l’especialitat de Direcció d’Orquestra. Ha estudiat direcció amb professors de reconegut prestigi internacional com Salvador Mas, Jordi Mora, Pierre Cao, Gary Graden, Jörg Bierhance, José Rafael Pascual Vilaplana, Carles Comalada, Montserrat Rios i Lluís Vila. Ha dirigit, entre d’altres, solistes de talla nacional i internacional com Salvatore Spanò, Albert Guinovart, Manel Camp, Marta Mathéu, Josep Colomé, Catalina Reus i Marc Canturri, i ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de Vila-seca i l’Orquestra de Cambra de Cervera, com també la Coral Sant Jordi. És professor dels cursos de direcció coral que organitza la Federació Catalana d’Entitats Corals, i també imparteix cursos de formació permanent per a professorat, iniciant instrumentistes en el món de la direcció coral i orquestral. Actualment és director titular i artístic de l’Orquestra Camera Musicae i de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, i director titular de l’Orquestra Ciutat de Sant Boi. A més a més, dirigeix l’Orquestra i l’Orfeó de la Universitat Rovira i Virgili. També treballa en el camp de les arts escèniques, on ha dirigit les òperes La Flor, de Ricard Lamote de Grignon, i Bastià i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart, i el muntatge interdisciplinari El mort, del Centre d’Arts Escèniques de Reus.
  • 9. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura ABEL COLL Graduat en art dramàtic pel Col·legi de Teatre de Barcelona 1998/2001 Director “LA TERRA ÉS BAIXA I BRUTA I ERMA...” Jordi Faura * Teatre Romea* BCN (2009) "LA FÀBRICA DE LA FELICITAT" Jordi Faura. *Teatre Tantarantana* BCN (2009) "HIKIKOMORI" Jordi Faura. *Sala Villarroel* BCN (2008) "LA SORRA I L'ACADÈMIA" Joan Brossa. *Espai Brossa* BCN (2008) “AMPUTATION”.Jordi Faura *Teatre Romea* BCN(2007) ”SAM” Samuel Beckett. *Sala Beckett* BCN (2006) ”BAAL" Bertolt Brecht *Teatre Tantarantana* BCN (2004) ”PERVERSITAT SEXUAL A CHICAGO” D.Mamet *Teatre Tantarantana* BCN (2003) Actor “la casa en obres” blai bonet direcció pep tosar *circol malda” bcn (2009) “mort a venecia" britten direcció willy decker *gran teatre del liceu* bcn(2008) "el coronel ocell" hristo boitxev direcció martí torres *institut del teatre* bcn(març 2008) "la sorra i l'acadèmia" joan brossa *espai brossa* bcn(2008) "el pais de los ciegos" h.g. wells dramaturgia jordi faura.direcció hugo guzman.(2008) "l'esvoranc" j.mª miró direcció martí torres *sala raval* bcn (2007) “amputation”.jordi faura.setmana de poesia francesa *teatre romea* bcn(2007) ”el mentider” jean cocteau direcció damià barbany *espai brossa* bcn(2007) “wozzeck” alban berg direcció calixto bieito *gran teatre del liceu* bcn(2006) "lucia de lammemmor" donizetti.direcció robert carsen*gran teatre del liceu* bcn(2006) "tirant lo blanc" joanot martorell. direcció txell roda acces teatre. gira cat.(2006) “ballet béjart lausanne” direcció maurice bejar *gran teatre del liceu* bcn(2005) “la gioconda” ponchielli direcció pier luigi pizzi *gran teatre del liceu* bcn(2005) “turandot” puccini direcció nuria espert *gran teatre del liceu* bcn(2005) “rigoletto" verdi direcció graham vick *gran teatre del liceu* bcn(2005) “peter grimes" britten direcció lluís pasqual *gran teatre del liceu* bcn(2004) "sallinger" koltes direcció carme portaceli *mercat de les flors* bcn(2002) “estricta vigilància” genet.direcció pere riera *teatre malic* bcn(1999) “el cor de la ciutat” direcció esteve rovira televisió de catalunya (2009) secundari "mirall trencat" direcció orestes lara diagonal tv. (2002) intervenció “nadie es perfecto” direcció joaquim oristrell (figuración especial)(2005) Altres ajudant de direcció ”el mentider” jean cocteau.dir.damià barbany.espai brossa (2007) assistent de direcció "plataforma" m. houellebecq direcció calixto bieito. bcn.(2006) ajudant de direcció ”obra vista” autor i director jordi prat.sala beckett. bcn.(2005) ajudant de direcció ”lear” de e. bond direcció carme portaceli. teatre lliure.bcn.(2004) ajudant de direcció "sallinger" b.m.koltes. Dir.carme portaceli.mercat de les flors(2003) assistent de direcció ”cara de foc” m.v.mayenburg.dir. c. portaceli.teatre lliure(2003) adjunt de direcció "i festival shakespeare " director paco azorin santa susanna.(2003) Premis premi al millor espectacle.VII mostra de teatre de barcelona 2005 “perversitat sexual a chicago” premi votació popular.VII mostra de teatre de barcelona 2005 “perversitat sexual a chicago”
  • 10. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura ROBERTO OLIVÁN Roberto Oliván és un dels creadors més interessants del panorama contemporani actual. Té un llenguatge propi que el permet apropar, fins a arribar-se a confondre, dansa, teatre i circ contemporani. Ballarí i coreògraf, la formació d’Oliván està a cavall de l’Institut del Teatre, a Barcelona, i de la Performing Arts Research and TRaining Studios de Brusel·les. És el director i fundador de Enclave Companyia de Dansa i ha estat coreògraf d’espectacles com El Kiosko de las almas perdidas, amb el Centre Coreogràfic de Galícia; In the name of land, amb la Iceland Dance Company (companyia Nacional) a Islàndia o Homeland, coproduït pel CAER. Ha impartit classes en escoles i tallers de tot el món (Bèlgica, Corea del Sud, Israel) i és el fundador del Taller Internacional de Dansa Contemporània a Tortosa. També ha donat classes de repertori de la companyia ROSAS a Johannesburg (SA), Soweto (SA), Pretoria (SA), Buenos Aires (ARG), Brussel·les (BEL) i Caracas (V). Roberto Oliván és el Director Artístic del TALLER DELTEBRE DANSA des de l’any 2004. Aquest Taller té lloc cada juliol des d’aquest any on hi participen ballarins i estudiants d’arreu del món.
  • 11. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura Companyia d’òpera CAMERA MUSICAE La “Companyia d’òpera Camera Musicae” es va crear el mes de setembre de l’any 2005 amb l’objectiu de representar òperes de petit format o de “cambra” amb músics de les comarques tarragonines i solistes de renom. Per tal d’apropar al màxim l’òpera al públic en general, des de l’inici de la companyia les funcions sempre s’han realitzat en català i amb orquestra en viu, fent així que l’espectacle sigui complet musicalment i escènicament. L’any 2006, la “Companyia d’òpera Camera Musicae” va produir l’òpera còmica Bastià i Bastiana, de Wolfgang Amadeus Mozart, coincidint amb el 250è aniversari del naixement del compositor. El mateix any 2006, la Companyia d’òpera Camera Musicae guanya el Premi San Miguel al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre de Tàrrega. Des de llavors s’han dut a terme més de 30 funcions d’òpera, a pobles i ciutats com Palma de Mallorca, Eivissa, Maó, Barcelona, Tarragona, Lleida, Vila-Seca, Salou, El Vendrell, Tàrrega, Cervera, Montblanc, Sant Boi de Llobregat, Vallirana, Flix, La Pobla de Mafumet, El Catllar, Sant Carles de la Ràpita... L’any 2008, la Fundació “La Caixa” selecciona l’espectacle “Bastià i Bastiana” per a representacions adreçades al públic familiar als diferents centres de la fundació (Palma de Mallorca, Tarragona, Lleida, Eivissa i Maó).
  • 12. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura Orquestra CAMERA MUSICAE L’Orquestra Camera Musicae (OCM) del Camp de Tarragona, fundada l’any 2006, neix en el marc de la companyia d’òpera que porta el mateix nom, per participar en les representacions operístiques. A partir del març de l’any 2007, l’OCM col·labora en dos projectes simfònico-corals: el Rèquiem de Fauré (amb la Coral Verge del Camí de Cambrils, el Cor Ciutat de Reus i la Coral Renaixença de Sant Boi de Llobregat) i el Glòria de Vivaldi (amb la Coral Augusta de Tarragona). Seguint amb l’evolució natural de l’orquestra, el setembre del 2007 l’OCM es presenta al públic en solitari. Després de treballar durant dos anys per produccions, l’OCM organitza la seva pròpia temporada de concerts estable des del curs 2008-09, intentant compaginar el repertori clàssic amb la descoberta de noves obres i nous compositors. L’OCM ha gaudit d’una gran rebuda per part del públic català, i ja ha estat seleccionada per participar al Festival Internacional de Sabadell, al Festival Internacional de Cambrils, al MusicFestival de Vila-seca, al Festival Felip Pedrell de Tortosa i al Festival del Baix Penedès de Segur de Calafell. A més a més, ha tocat en sales de concert com l’Auditori AXA de Barcelona, l’Auditori Pau Casals d’El Vendrell, l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca, l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, el Teatre Fortuny de Reus i el Teatre Auditori de Salou. Des de l’inici de l’orquestra el director musical és Tomàs Grau, amb qui l’OCM està realitzant la integral dels Concerts de Brandenburg de Johann Sebastian Bach i dels Divertiments de Salzburg de Wolfgang Amadeus Mozart. Des de la temporada de concerts 2008-09, el pianista i compositor Albert Guinovart és l’artista resident de l’OCM.
  • 13. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura TONI COMAS Neix a Barcelona. Des dels seus inicis, en els que es demostra l’agilitat dels seus registres i la seva gran capacitat d’adaptació als estils més oposats, Comas es decanta cap a l’exigent interpretació de les obres contemporànies, on ha esdevingut un tenor de referència estant cridat per estrenar un gran nombre d’obres d’aquest repertori. Destaquem les estrenes de les obres del genial compositor de Vinaròs Carles Santos, com: Asdrúbila (1992); La Pantera Imperial (1997); Ricardo y Elena (2000); Sama samaruck suck suck (2002); El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora (2003), La meua filla sóc jo (2005) i ara Brossalobrossotdebrossat (2008). Entre els compositors contemporanis amb els que treballa i ha estrenat les seves obres, destaquen: El Ganxo de Metres Quadrenys (2006); Un parque de Luís de Pablo (2005); Fragmento de Orfeo de Jesús Rueda (2005); La Noche y la Palabra de José Manuel López-López (2004); Josafat de Pere Josep Puértolas (2004); Alfonso de Vilallonga, Enric Palomar i Enric Ferrer, entre d’altres. D’entre la seva discografia s’ha de destacar la col·laboració amb el compositor cubà José María Vitier amb qui ha participat en la cantata Salmo de las Américas (nominada als Grammy 2000), i recentment en l’enregistrament de El caballero y su destino (2007), inspirada en la figura del Che, que s’estrena el 13 de juny de 2008 al Tearo Karl Marx de La Habana. Ha participat, també, en els següents enregistraments: Albéniz Integral, 1998 Columna Música. Piano, Mac MacClure; Pentesilea, 2000 Pick-up. (Enric Ferrer); L´Adeu de Lucrécia, 2001 Ars Harmonica (Universitat de València) (Carles Santos); Una voce in off, 2001 Columna Música. (Xavier Montsalvatge) ; El gato con botas, 2002 Columna Música. (X. Montsalvatge), nominat als Premis Grammy 2004 ; Montsalvatge, 2003 Columna Música. Integral de cant II Volum. Piano, Mac MacClure; i Joc de mans, 2007 D+3, (Alberto García Demestres), estrenada a Mòdena. L’any 2008 surt el seu darrer enregistrament, Rime, per D+3, amb el pianista Marco Evangelisti i obres de Britten y Vaughn-Williams. Ha estrenat al 2007, amb el director Mario Gas, la producció del Teatro Español de Madrid, Auge y caída de la ciudad de Mahagonny (Kurt Weill) interpretant el rol del protagonista, Jim Mahonney, pel que ha rebut el Premio Chivas 2008 de Madrid al millor cantant de musical. Aquest any 2009 estrena l´òpera Fortuny-Venise del compositor italià Diego dall’Osto, al Teatre Principal de Castelló.
  • 14. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura CLAUDIA SCHNIDER Nascuda a Roses, província de Girona, Claudia Schnider és llicenciada en Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Va estudiar música a l’Acadèmia Marshall de Barcelona i va dur a terme la seva formació de cant amb Montserrat Aparici. En el tercer curs d’estudis d’arquitectura, va ser becada per estudiar al “Istituto di Architettura di Venezia”; paral·lelament va assistir a classes de cant a la “Scola di Treviso”. Va guanyar el “Concurs Noves Veus” que organitza l’Òpera de Cambra de Catalunya, i va aconseguir una beca per completar la seva formació de lied amb Paul Schilawsky i Dalton Baldwin. Va debutar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 2000 amb l’òpera Don Quijote de José Luis Turina. Entre 2002 i 2004 va cantar Katia Kabanova de Leos Janacek, Pikovaia Dame de Tchaikovsky, Il viaggio a Reims de Rossini, i L’enfant et les sortilèges de Ravel. El 2004 va cantar a l’òpera d’Oviedo el rol d’Elektra d’Strauss. Col·labora molt sovint amb el pianista i compositor Carles Santos. Ha estrenat les seves òperes Ricardo y Elena, l’Adéu de Lucrècia Bòrgia, l’òpera-circ Sama Samaruck Suck Suck, Lisístrata, i El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora. Ha realitzat gires europees amb aquests espectacles, a teatres com l‘Odeon de París o el Hebbel de Berlín, entre d’altres. Ha actuat en festivals com “the Internacional Festival of Edinburgh”, el “Festival Grec” de Barcelona, el “Festival Lyrique des Deux Catalognes”, el “Festival de Otoño” de Madrid, el “Festival de Mérida” i els festivals de Lörrach i Belfast.
  • 15. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura MARC CANTURRI El baríton Marc Canturri neix a Andorra i comença la seva carrera musical en el cor nacional dels petits cantors. Estudia cant líric a Barcelona amb Juan Oncina i Carlos Chausson. Complementa la seva formació a l'Opera-studio de l'òpera de Colònia i en classes magistrals amb Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Simon Estes, Bruno Pola i François le Roux. Debuta amb Don Pasquale a Sabadell i en aquest mateix teatre canta a Rigoletto, Faust, Manon, Roméo et Juliette i Madama Butterfly. Interpreta, entre altres, òperes com Carmen, Les contes d’Hoffmann, L’enfant et les sortilèges, Don Carlo (Òpera de Colonia), The rape of Lucretia (Festival Shakespeare Santa Susanna), Pagliacci (Teatro Municipal de Cali, Colòmbia), Carmen (festival d'estiu de Letònia), Il viaggio a Reims (Opera de Oviedo), La gazzetta, Ariodante, Don Carlos, Boulevard Solitude (Gran Teatre del Liceu, Barcelona), Il tutore burlato, Il barbiere di Siviglia, El gato con botas (Teatro Real, Madrid), L'enfant et les sortilèges (Orchestre symphonique de Montréal, Canadà), Emilia di Liverpool (St.Georges Hall, Liverpool 08/ Opera Baltica, Polònia/ Theater Bremen, Alemanya), Il segreto di Susanna (Royal Liverpool Philharmonic). Ha estrenat les òperes Eurídice i El saló d' Anubis de J.A. Amargós, havent grabat la primera per Harmonia Mundi. Ha cantat en oratoris com el Rèquiem de Fauré, el Te Deum de Charpentier, la Johannes Passion de Bach, el Messies de Haendel, l'Oratori de Nadal de Saint-Saens, la Paukenmesse de Haydn i la cantata Carmina Burana de Orff. Ha desenvolupat també la seva activitat en escenaris com el Festival Grec de Barcelona, Auditorio de Zaragoza, Auditorio de Tenerife, Festival Mozart de A Coruña, Festival Stimmen de Lörrach, Theater Winterthur, Teatre Nacional de Catalunya, European Opera Center, St. John's Smith Square. Ha ofert recitals en moltes poblacions espanyoles i a França, Alemanya, Suïssa, Eslovènia, Bèlgica i Colòmbia. Ha col·laborat, entre altres, amb directors musicals com Gerd Albrecht, Martin André, Cyril Diederich, Maurizio Barbacini, Maurizio Benini, Zoltan Pesko, Alvaro Albiach, Lorenzo Ramos, Kent Nagano i Vasily Petrenko, i amb directors d'escena com Günter Krämer, Stefano Poda, Carmen Portaceli, Calixto Bieito, Ignacio Garcia, Mariame Clément, Peter Konwitschny, Nicolaus Lehnhoff , Dario Fo i Emilio Sagi. Recentment ha cantat el paper de Don Quijote del Retablo de Maese Pedro de Falla al Liceu, el Teatro Real, el Calderón de Valladolid i la ABAO. Pròximament interpretarà Harlekin de Ariadne auf Naxos en la temporada d’òpera de Oviedo.
  • 16. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura BEGOÑA ALBERDI Polifacètica actriu-cantant, amb una destacada carrera tant en el món de l’òpera com en el del teatre més rupturista i innovador, la soprano barcelonesa Begoña Alberdi va començar la seva trajectòria després de guanyar el 1989 el Concurs Internacional de Cant Julián Gayarre de Pamplona, el Concurso Nacional para cantantes de ópera Eugenio Marco i, durant dos anys consecutius, la Marató per a Noves Veus organitzada per l’Òpera de Cambra de Catalunya. Qualificada per la premsa com “un instintiu animal escènic”, Begoña Alberdi presta el seu temperament i profunda vocació artística a muntatges que li permeten desenvolupar un potencial que en los últims anys ha començat a transmetre als seus cada vegada més nombrosos alumnes. Les seves inquietuds teatrals la van portar a estar vinculada durant anys al grup teatral Els Joglars –El Nacional, Ubu president-, treballant també en muntatges creats per Carles Santos –Lisístrata- i Calixto Bieito –Tirant lo Blanc-, combinant aquests compromisos amb actuacions en les temporades operístiques del Gran Teatre del Liceu, del Teatro Real de Madrid, de l’Euskalduna de Bilbao o de l’Òpera d’Oviedo, interpretant els més variats personatges d’un ampli repertori. Begoña Alberdi va realitzar els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu, obtenint els primers premis en els graus mitjà i superior, perfeccionant més tard tècnica i interpretació amb Juan Oncina, Enedina Lloris i Mirella Freni. Debuta en la òpera com Euridice (Orfeo ed Euridice, Gluck), en el Teatre La Faràndula de Sabadell, el 1989. Aquella mateixa temporada debuta al Liceu barcelonès, teatre en el que ha arribat a interpretar més de vint papers en òperes com Jenufa, Boris Godunov, Manon Lescaut, Die Walküre, Salome, Una cosa rara, Aida, Beatrice di Tenda, Alcina, Norma, La Favorita, Parsifal, La Fiamma, Le nozze di Figaro, Don Giovanni, Peter Grimes, Macbeth, Die tote Stadt, etc. Debuta al Teatro Real en el rol de Marcellina de Le nozze di Figaro, paper que també ha interpretat en el Calderón de Valladolid i en el Campoamor d’Oviedo. Al Teatro de La Zarzuela de Madrid canta en l’òpera Jenufa, debutant al Euskalduna bilbaí amb Der Rosenkavalier, on més tard tornarà com una de les walkyrias en Die Walküre. Ha col·laborat amb directors com Ros Marbà, Collado, Mund, Schneider, Haider, De Billy, Delacôte, Kulka, Kremer o Bonynge, compartint escenari amb estrelles de la talla d’Eva Marton, Monserrat Caballé, Mirella Freni, Edita Gruberova, Giovanna Casolla, Plácido Domingo o Josep Carreras. Begoña Alberdi ha participat en muntatges operístics i en gires de concerts per ciutats d’Alemanya, França i Corea, i en els Festivals de Sagunto, Mérida i Castell de Peralada. El seu repertori concertístic inclou obres de tanta envergadura com la Missa da Requiem de Verdi, la Missa de la Coronació o las Vesperae solemnes de confessore, ambdues de Mozart.
  • 17. ALBA ETERNA Òpera de cambra, amb música d’Albert Guinovart i llibret de Jordi Faura Una producció de en coproducció amb