ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                 apuja...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                            apujadas@e...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
ÍNDIA I: L’art hindú                                                                                                      ...
Ihda india01
Ihda india01
Ihda india01
Ihda india01
Ihda india01
Ihda india01
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ihda india01

904 views
799 views

Published on

Art hinduista

Published in: Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
904
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ihda india01

  1. 1. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduLart Hindú les llegendes dels déus i les veritats eternes que hi ha darrere delles.El riu Indus neix a lHimàlaia, travessa lactualPakistan de nord a sud i desemboca a loceà Índic Com que lhinduisme i el seu art són poc conegutsal sud de Karachi, a la província de Sind, a la qual fora dels països de la seva pràctica, és necessaridóna nom. Arribant a lÍndia des de Pèrsia, el proporcionar informació detallada sobre lesprimer amb el que un sensopega és el riu Indus. deïtats, les seves històries i llegendes, així com lesAls perses antics els resultava difícil pronunciar el seves funcions. El coneixement daquest contextnom sànscrit daquest riu, Sindhu, i van acabar en què operen les divinitats hindús farà possiblepronunciat com Hindu. Els grecs a la vegada van l’acostament a lart hindú des dun punt de vistasimplificar el vocable com Indos, don procedeix el que no és merament estètic.nom "Indo" que encara nosaltres li donem. Peraixò, diversos viatgers i conquistadors van acabar Què és lhinduisme?designant el país i els seus habitants amb el nomdel riu, cosa que no tenia res a veure amb cap Els aris que van ocupar el nord de lÍndia desprésreligió o cultura. A lÍndia antiga no existia el nom de lensorrament de la cultura de lIndus van"Índia", en tot cas, es parlava de Bharat, nom que portar amb ells la seva llengua indoeuropea, quederiva de lemperador Bhárata i que apareix en el Mapa de les llengües de la índia actual acabaria donant lloc al vèdic, al sànscrit, alstítol de la gran epopeia, el Mahabhárata. Encara prácritos (com el pali, la llengua de les escripturesara, el nom autòcton de la República de lÍndia és Gairebé tot lart indi, fins fa poc, ha estat religiós del budisme theravada) i a les llengüesBhárata Ganarájya. No obstant això, langlès sha en la inspiració i la funció. Totes les religions de indoeuropees de lÍndia actual, com lhindi/urdú,convertit en la lÍndia comparteixen característiques en comú que el bengalí i el marathi. Els aborígens parlavenlingua franca de lÍndia actual, el que ha portat a sovint han florit de costat. En conseqüència, pot altres llengües, que amb el temps acabarienladopció generalitzada del terme "Índia". no ser vàlid per a lart indi la divisió entre "art donant lloc a les llengües del sud de lÍndia, com el hindú" i "art budista". Aquestes són les distincions tàmil, el telegu i el kannada. En lactual RepúblicaCal distingir lactual República de lÍndia, sorgida que un no-indi occidentalitzat faria. Lart hindú no de lÍndia es parlen 800 llengües, de les quals 23de la partició després de la independència del té perquè ser estilísticament diferent de lart són oficials. Com a lingua franca serveixen lhindi idomini britànic el 1947, de la índia històrica, que budista produït al mateix temps. Tanmateix la langlès. Els aris van portar amb ells les sevesabasta tot el subcontinent indi, és a dir, els amplis distinció, per més artificial que sigui, ens és útil noves idees, que amb el temps acabarienespais compresos entre lHimàlaia i loceà Índic, per ordenar lactivitat artística del subcontinent barrejant-se amb les dels autòctons, donant lloc aque inclouen els territoris del Pakistan, la indi. un medi cultural enormement variat i ric, que solRepública de lÍndia, Nepal, Bhutan, Bangla Desh i ser conegut com lhinduisme.Sri Lanka. Lart hindú es podria definir com el conjunt dobjectes escultòrics, pictòrics i rituals utilitzats Lhinduisme no és una religió com les nostres, noLart hindú té una extensió, geogràfica, en el servei dels molts déus i deesses hindús. En és el resultat duna revelació important concedidacronològica i estilística immensa. El material general es produeix per dues raons diferents: o bé a un profeta. En certs aspectes, és inseparable deabasta almenys dos mil anys, i sextreu de la com una imatge del déu per ser venerada en un lespeculació filosòfica, i en altres, de la vidatotalitat del sud dÀsia, dels països moderns de temple (o en un altar domèstic), o bé com a social. La vida social es concep en el marc de leslÍndia, Pakistan, Sri Lanka, Nepal, Bangla Desh i il·lustració als devots (en parets exteriors dels classes i de les castes, així com de les maneres delAfganistan. temples o santuaris, en llibres, en la pintura) de vida o “asrama”: en funció daquestes divisions 1
  2. 2. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edusestableix el deure, limperatiu moral, que per si sigui després del període vèdic. els Vedes pròpiament dits, també se solen inclouremateix és dessència religiosa. Limportant terme en la literatura vèdica els Brahmana, els Aranyakade “dharma”, pròpiament el "suport" dels éssers i Amb el nom de literatura vèdica es coneixen els i les Upanishad. Els Brahmana o "interpretacionsles coses, designa alhora la llei en la seva més textos indis més antics, escrits en vèdic (una sobre el brahman" són comentaris en prosa queàmplia extensió, lordre que presideix als fets en forma arcaica del que després serà el sànscrit expliquen els ritus, i les fórmules que elsles disciplines normatives, però més especialment clàssic). La literatura vèdica es compon de quatre acompanyen. Els Aranyaka o "tractats forestals",la llei moral, el mèrit religiós: és lúnic terme amb grans llibres (“samhita”). La paraula "veda", que són per recitar lluny de les aglomeracions, i lesque es pot traduir la nostra paraula "religió", significa "saber", sempra també, en sentit ampli, Upanishad o "aproximacions", entren de ple en elencara que duna banda la desborda i per una altra per a designar el conjunt o part de la literatura camp especulatiu.no la inclou totalment. Més que convertir-se en posterior, fundada sobre una o altra dels quatreadeptes, les persones neixen en lhinduisme, ja “samhita” que són: Fins aquí els llibres de literatura vèdica queque la condició de hindú està subordinada als formen lanomenada “sruti” o "revelació", encaràcters generals de la vida índia tradicional, tot 1. El Rigveda o "Veda de les estrofes", el document altres paraules, que es consideren dorigen diví,i que, per descomptat, no es podria discutir que més antic de les literatures índies: agrupació duns resultat duna comunicació feta per "vidència" aen un altre temps el “dharma” es propagués per mil himnes a les divinitats, que constitueix una certs humans privilegiats.via de conquesta o dassimilació pacífica entre mena dantologia obtinguda per les velles famíliesmoltes poblacions que no lhavien rebut per sacerdotals recollint els fragments conservats. La Els altres documents del vedisme són consideratsherència. majoria daquests himnes es refereixen més o “smriti” o "tradició memoritzada". Es tracta menys directament al sacrifici, encara que alguns sobretot dels “sutra” o "aforismes", és a dir, textosLa religió vèdica només tenen una vinculació feble amb el culte. redactats en estil molt dens i concís, destinats a que els memoritzin els aprenents de liturgistes.El vedisme o religió del Veda representa laspecte 2. El Yajur-Veda o "Veda de les fórmules", que ensmés antic en què es presenten les formes ha arribat en diverses recensions: unes combinen El Rigvedareligioses de lÍndia. La religió vèdica és la que els les fórmules que acompanyen la litúrgia ambinvasors aris portaven amb ells quan van irrompre elements de comentaris en prosa, i aquest conjunt El Rigveda és una col·lecció de 1.028 himnes ena lÍndia del nord-oest (el Panjab, conca de lalt rep el nom de Yajur-Veda negre; altres donen vers en honor dels diversos déus dels aris. ElsIndus) entre el 2000 i el 1500 abans de la nostra únicament les fórmules, i a això sen diu el Yajur- himnes eren recitats pels sacerdots durant elsera. Veda blanc. sacrificis rituals i tenien la funció de guanyar el favor dels déus, perquè aquests concedissin elsEls textos vèdics, que constitueixen els primers 3. El Sama-Veda o "Veda de les melodies" és un béns desitjats: la salut, la riquesa, lamonuments literaris indis (i es compten entre els recull destrofes, com el Rig-Veda, del qual, daltra descendència, la victòria sobre els enemics. Elsmés antics de la humanitat), ofereixen a la vegada banda, estan preses en la seva gairebé totalitat, déus eren afalagats amb lloances i subornats ambel testimoni més arcaic de la religió anomenada però es troben disposades amb vista a lexecució ofrenes i atrets amb la excitant beguda soma, perunes vegades bramanisme i altres hinduisme. Si del cant sagrat i porten notacions musicals. tal que concedissin els favors demanats. "Soma"cal diferenciar entre les dues paraules, significa "suc" i, en efecte, soma és la beguda"bramanisme" hauria de designar la religió de les 4. El Atharva-Veda, recull també anàleg al Rig- excitant que els humans oferien als déus i queèpoques antigues i, per tant, confondres Veda, però de caràcter en part màgic i en part exercia un paper central en la litúrgia. Sembla quetotalment o parcialment amb el vedisme, mentre especulatiu. els indoeuropeus sexcitaven en les sevesque "hinduisme" es referiria més aviat a levolució cerimònies religioses amb una beguda semblant areligiosa en el seu conjunt, sigui a partir del Veda, A més daquestes col·leccions, que constitueixen la cervesa. Obtenien el suc duna planta de flors 2
  3. 3. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edugrogues que creixia a les muntanyes (i que no ha qual es dediquen uns 250 himnes. En qualsevol monstre Vritra, representant de la passivitat, lapogut ser identificada). Pur o barrejat amb llet, cas, és el déu més popular. potencialitat i el caos, mantenia les aigüesamb aigua o amb mel, aquest suc constituïa la tancades en una muntanya. Però Indra va matarbeguda de la immortalitat, amb què els humans Vritra amb el llampec, va foradar la muntanya i vaalimentaven als déus, perquè aquests els alliberar les aigües, principi de la vida. Aquestconcedissin els seus favors. Al mateix temps Soma alliberament de les aigües simbolitza lactivitat i laés, després dIndra i dAgni, el déu més popular del creació del món. Diu el RigVeda: "Quan tu vasRigveda a qui se li dediquen uns 120 himnes. matar, Indra, a la primera nascuda de les serps, tu vas aniquilar les accions dels dimonis, llavors,La religió vèdica consisteix, en primer terme, en engendrant el sol, el cel i laurora, en veritat jauna mitologia molt elaborada. Els déus del Veda, no vas trobar més enemics". Aquest mite recordatal com els descriu principalment el Rig, són la lluita entre Re i Apofis a Egipte, entre Marduk iéssers actius que es complauen a intervenir en els Diamat en el mite babilònic, entre Zeus i Tifó aassumptes humans. Convenientment invocats, Grècia.obsequiats amb belles ofrenes, són propicis; encas contrari, perillosos, i alguns dells són per En definitiva, Indra és la tempesta que esquinçanaturalesa ambivalents. Sen compten en general amb el seu raig els negres núvols carregats daigua33, dividits des de lantiguitat en déus terrestres, i porta les pluges monsòniques a les terresdéus de l "espai intermedi" (latmosfera) i déus resseques, és el símbol de lexuberància, lacelestes. Una divisió més pertinent seria la que els fecundació, la virilitat, lenergia còsmica iclassifiqués per funcions: déus sobirans, déus biològica, la violència i la força. Indra és lheroiguerrers, protectors de la funció "econòmica" per excel·lència que, assistit pels Marut (joves Déu Indra(agricultura, ramaderia, artesanies), però això no guerrers que lacompanyen), decideix les batallescobriria sinó una reduïda part dels fets. a favor dels seus. Indra ocupa en els Vedes una posició semblant a la de Zeus a Grècia. És el cap dels nous déus, el déuEl déu Indra El déu Agni de la guerra, de la batalla, dels exèrcits, el que sempre venç i fa vèncer en la guerra i la batalla.El paper de preeminència pertany a Indra, les Després dIndra, el déu més cantat en els Veda és És el "senyor de la força", "el déu Indra superior,meravelloses proeses sens descriuen sense parar: Agni, al qual es dediquen uns 200 himnes. Agni és destructor, invencible, guanyador, combatent, quevèncer a multituds denemics humans o el foc. En principi Agni és simplement això, el foc, reuneix els exèrcits, victoriós entre les tribus". Ésdemoníacs, amb ajuda de prínceps aliats, en un i la seva importància ve del paper exercit pel foc també el déu masculí per excel·lència,pla més naturalista, va matar amb el seu raig al en el sacrifici. El primer deure de tot ari constantment comparat al bou, el déu "en qui estàdrac que bloquejava les aigües, va conquistar el consisteix a mantenir el foc domèstic, la llar. I tot el vigor masculí". Per això el cant del RigVedasol i va alliberar a les aurores presoneres, etc. tant a lIran com a lÍndia tota la litúrgia gira al li recorda que "lalt cel tha atribuït la virilitat iLorigen dIndra, en qui alguns han vist el típic déu voltant del foc. Lhumà sacrifica als déus per aquesta terra sha inclinat davant de la teva"ari", segueix sent dubtós. obtenir els seus favors. I lintermediari entre els força". humans i els déus en el sacrifici, el que porta lesSi la importància dels déus vèdics es mesurés pel ofrenes humanes fins als déus, perquè les El mite fonamental dels Vedes narra precisamentnombre dhimnes que els són dedicats, sens dubte consumeixin, perquè les mengin, és Agni. Per això la lluita entre Indra i la serp Vritra. La serp oel déu més important del Rigveda seria Indra, al Agni és el sacerdot i el missatger per excel·lència. 3
  4. 4. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduA més, com a foc íntim i casolà, com a foc de la Agni, en una miniatura del s. XVIII. Selllar, Agni és el déu més proper, aquell amb qui es representa de color vermellós muntant unté més confiança. Agni és lamic dels humans, i moltó. Amb flames de foc que sorgeixen de laaquests li canten amb una familiaritat amb la qual seva boca i llepant la mantega sacrificial. Elsno gosarien dirigir-se als altres déus: "Tu ets, oh seus atributs són una destral, una torxa, rosaris iAgni, parent dels humans, amic estimat, company una llança de foc.adorable per als seus companys." Però,naturalment, Agni és també lincendi devastador: La literatura èpica"Agni que il·lumina els boscos com si estiguésassedegat, que es va estendre cremant al llarg de Les grans epopeies índies, aquests llargs relats,tota lampla terra, Agni, inflamat, abrasant els lentament ampliats i modificats, culminen en lamatolls, déu de rostre ennegrit, ha com assaborit redacció de dues vastes epopeies, el Mahabharatala terra." o "La gran guerra dels Bharata" i el Ramayana o "La gesta de Rama". El procés de redacció, fins al seu estat definitiu, devia durar entre quatre i cinc segles. Ambdues obres fan referència a personatges de la reialesa, privilegiats en el pla diví. La primera epopeia, el Mahabharata, rememora les aventures de la família dels Pandava, cinc germans odiats pels seus cosins, contra els quals reivindiquen el regne. La sorda lluita acaba en una batalla formidable, en la qual moren la major part dels caps, els cinc germans i les seves dones. Els que sobreviuen desapareixen poc després, Rama amb un arc tensat amb un carcaix ple de arrabassats per una mort sobrenatural. Lheroi del fletxes a lesquena i una sola fletxa a la mà Mahabarata és Krishna, una de les manifestacions dreta (aquarel·la ca. 1816). del déu Vishnu a la terra. La segona epopeia, el Ramayana, més densa i concisa, narra la vida de lheroi Rama, que sha casat amb la princesa Sita i, havent-la raptat un dimoni, la surt a buscar i la reconquesta al cap duna llarga guerra. Però, seguint el caràcter desgraciat de les epopeies, Sita haurà de prendre el camí de la selva i patir una mort sobrenatural. Rama és una altra de les manifestacions del déu Vishnu. 4
  5. 5. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduAmbdós textos són, en diversos aspectes textos el Bhagavad-Gita o "Cant del Benaventurat": és el veritable, com aquest mateix Ésser suprem quereligiosos: no només per les escenes meravelloses discurs que, abans de la gran batalla, lheroi cerca confusament Arjuna. Ha estat considerableque hi abunden, pel clima mític i la divinització Krishna, auriga del carro dArjuna (un dels cinc la repercussió daquest text, venerat per moltesdels herois, sinó també i sobretot pel sermó germans), sosté amb aquest últim per incitar-lo a sectes i permanentment recitat, comentat, imitatgairebé permanent que shi desenvolupa sobre lluitar; li mostra de seguida que només lacte i traduït. Comparativament, el Ramayana està jalètica i lideal hinduistes, els deures de les castes, desinteressat té valor, fins que, per fi, condueix més secularitzat.les prerrogatives del braman, etc., fins al punt gradualment el seu pensament cap a lÉsserque, per moments, en el Mahabharata almenys, el suprem, guàrdia i garant dels actes, i cap als Escena del Mahabharata. Krishna i Arjuna daltrelat sembla una simple il·lustració del “dharma” mètodes que sofereixen per tenir accés a Ell, del carro instants previs a la batalla final quanhindú. Especialment, el Mahabharata, conté un aleshores aquest mateix "auriga", en una teofania Krishna fa el sermó del Bhagavad-Gita (1700-episodi que té la dignitat duna espècie dEvangeli, grandiosa, es revela en la seva naturalesa 1800) Els “avatara” La paraula "avatara" significa "descens" i saplica a una espècie dencarnacions en què el déu baixa a la terra per combatre a algun dimoni, o per salvar el planeta dalgun greu perill. Com hem dit al Mahabharata, Kirshna és la manifestació, més tècnicament, és l"avatara" del déu Vishnu, igual com al Ramayana, lheroi Rama és també lavatara de Vishnu. De fet, la doctrina de les encarnacions periòdiques dels déus es desenvolupa sobretot en la teologia de Vishnu, del qual es compten fins a 10 encarnacions i des della sestén a daltres déus que també tindran els seus "avatara". Sha trobat còmode el procediment per deïficar a tal o qual gran persona del passat real o llegendari. Els orígens del moviment són vèdics, el sistema sembla respondre sobretot, segons sha fet observar, a la preocupació de conciliar les aspiracions a cert monoteisme amb la irresistible inclinació pels cultes múltiples. La “trimurti” El tret més notable de la mitologia hindú clàssica és la coexistència, en un mateix pla teòric de tres grans déus: Brahma, Vishnu (en català "Vixnu") i Shiva (en català "Xiva"). Aquesta trinitat 5
  6. 6. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edulanomenen “trimurti” (el qui té tres aspectes) de lunivers. altre que Buddha: temptativa agosarada dintegrarconsiderats per lhinduisme com un triple aspecte al fundador de la gran heterodòxia en un quadrede la divinitat, que és alhora creadora, El déu Vishnu visnuita. El desè és Kalkin, el "salvador" futur,conservadora i destructora. Iconogràficament és espècie de Messies, representat amb cap derepresentada amb un únic cos que té tres caps i sis La doctrina dels seguidors de Vishnu sanomena cavall, que vindrà a restablir lordre en el món.braços. Brahma a la “trimurti” representa vaisnavisme. Vishnu, que era una divinitat vèdicalelement "creador", Vishnu és el conservador del dimportància secundària, es converteix a partirmón i Shiva és el destructor. Són figures de primer del Mahabharata en un personatge considerable,ordre, entre les quals es divideix la massa dels de valor sobretot benèfic, encara que no faltenfidels i les seves funcions en tots els sentits, per complet els aspectes temibles. Està netamentassimilant de pas moltes personalitats menors. En definit pels seus quatre atributs fonamentals (elnombroses sectes, un o altre equival a lÉsser cargol de mar, el disc, la maça i el lotus) i lessuprem. Existeixen, fins i tot, figures mixtes, com seves dotze o vint postures. Però la mitologia queHariharan, reunió de Shiva i Vishnu en un mateix li concerneix no apareix molt desenvolupada: éssímbol, el qual, en època tardana, ha donat lloc a sobretot un déu dorment, a qui es representaun esbós de culte. estirat sobre loceà caòtic, la cobra "infinita", Sesa la de les mil caps, li serveix de llit i el protegeix. El déu medita el món i cada dia en despertar, treu del seu melic un lotus, del qual sorgirà Brahma per crear un nou univers. No obstant això, sel representa també cavalcant làguila celeste Garuda, que és objecte de culte a part. Els primers “avatara” de Vishnu són el peix (Vishnu vingut en forma de peix per salvar el rei Manu Vaivásvata en una rèplica índia del tema universalment conegut del diluvi), la tortuga (Vishnu-tortuga, fa de pedestal en el fons de les Vishnu damunt duna flor de lotus, gouache aigües, suportant la muntanya Meru, entorn de la sobre paper Pahari (1730 dC. qual, a tall de corda, es troba enroscada la serp Sesa), el senglar (Vishnu, en figura de porc Una iconografia estricta governa la seva senglar, aixeca la terra que el dimoni Hiranyaksa representació icònica. Els quatre braços indiquenMahadeva Trimurti, Elefanta (s. VI dC). Alçada havia arrossegat al fons dels mars). Els següents la seva naturalesa omnipotent i omnipresent.5,4 m. i amplada 1m. Tres caps que simbolitzen són mixtos: lHome-lleó i el Nan (metamorfosi de Lexistència física de Vishnu està representadatres aspectes de la misteriosa divinitat hindú. El Vishnu per combatre, respectivament, als dimonis pels dos braços de davant i la seva presència a lacap central, Brahma, tan serè en la seva Hiranyaká i Bali). Vénen després gestes guerreres: terra pels dos de darrera. Muntat dalt duna serpmajestat, representa laspecte meditatiu del Branca (armat de destral), que allibera al món de immortal, el color de la seva pell és el blau, jadéu, el cap a la nostra esqeurra, Shiva, el seu lopressió dels guerrers (ksátriya) revoltats contra que blau és el color de lespai infinit, així com deaspecte terrible com el déu de la destrucció, el lautoritat dels bramans, lheroi Krishna, loceà infinit en el qual resideix. Té la marca delstercer cap, el de la nostra dreta, és el seu dinnombrables proeses. El novè “avatara” no és peus del savi Bhrigu al pit. També en el pit portaaspecte femení, Vishnu, lenergia regeneradora 6
  7. 7. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edula marca de la seva consort Lakshmi. Al voltant del Aquesta representació dual és el Shiva Shakti. Del juntament amb els seus dos fills Ganesha (amb capseu coll, porta la joia divina "Kaustubha", i una sànscrit "ser capaç de" sorgeix aquest mot "shakti" delefant) i Skanda (muntat en un gall dindi),garlanda de flors. Una corona adorna el seu cap que significa força sagrada o lenergia còsmica configurarien la sagrada família hindú.simbolitzant lautoritat suprema. Aquesta corona primordial i representa les forces dinàmiques queés de vegades representada amb una ploma de es creu que es mouen a través de tot lunivers. En Shiva és també lasceta, aquell que, cobert el cospaó. Finalment porta dues arracades que lhinduisme, Shakti és el concepte o personificació de cendres, roman assegut en postura de Iogarepresenten les contradiccions inherents a la del poder diví femení creatiu que de vegades sobre un pic de lHimàlaia o sobre el Kailasa, elcreació: el coneixement i la ignorància, la felicitat sanomena "la Gran Mare divina”. En el pla prototip dels que concentren en si el “tapas” oi la infelicitat, plaer i dolor. terrenal, Shakti més activament manifesta la "calor ascètic". La seva muntura ordinària és el fertilitat a través de lencarnació femenina encara toro blanc Nandín, i els seus múltiples atributsEl déu Shiva que també és present en els homes en la seva reflecteixen les seves diverses funcions. forma potencial. Característiques de la iconografia per identificarUn altre membre de la “trimurti”. Els shivaites són la figura com Shiva són el trident, el fal·lusels que veneren a Shiva com a divinitat principal. Coberta dun manuscrit nepalí (ca. 1810). A erecte, els caps múltiples, i el toro.Shiva, és essencialment ambivalent. Com a lesquerra Ganesha, amb cap delefant, a ladestructor, sidentifica amb la mort. Daltra banda, dreta Skanda dalt dun gall dindi i al centre, En certes llegendes que posen Shiva per sobre delsté un aspecte reparador: és el "benèfic" que Shiva amb el trident a la mà i la seva esposa altres déus de la “trimurti” és ell qui crea primerpresideix els jocs sexuals, la procreació, i fins i tot Paravati. les aigües i diposita després en elles el "germensel representa de vegades com androgin, entenent dor" que conté Brahma. La representació de Shivaque la part destructora seva és la part masculina i Aquesta part femenina és sovint interpretada com com a "rei dansaire" de múltiples braços estàla part reparadora, la femenina. lesposa de Shiva, Paravati. Shiva i Paravati, carregada de símbols còsmics, la protecció que concedeix a les obres artístiques i especulatives forma part de la seva funció creadora. És amb la seva dansa, que trepitja el dimoni nan (una personificació de la ignorància). Shiva porta a les seves mans tant el foc de la destrucció, com la doble cara del tambor, el ritme que convoca la creació. De les seves dues mans, una es manté en la posició que vol dir que el devot no ha de témer (“abhayamudra”). La mà cap avall i els peus són el lloc on el creient pot tenir un refugi segur. 7
  8. 8. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edu Shiva com a senyor de la dansa, s. XI (Metropolitan Museum of New York) Shiva com a asceta. Bhikshatana Shiva, lerrantShiva Shakti en una estampa popular actual. pidolaire. Nu, excepte un cinturó de serp al voltant del seu maluc, amb sandàlies, el crani de Brahma a la mà esquerra i un gos que lacompanya. Government Museum, Chennai. 8
  9. 9. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduInseparable de Shiva com a procreador és el fal·lus apareix protegit per dues cobres cria, mentre es col·loca en cada un dels punts cardinals,o “linga”. Generalment el símbol del “linga” que una tercera està dins del “yoni”. Al voltant mentre que el cinquè es col·loca en la superfícieocupa el centre dels santuaris shivaitas. En el del seu coll, Shiva porta llavors de Rudraksha, superior del “linga”.període històric, les primeres imatges supervivents mentre que al front es veuen lesde Shiva són en forma de “linga”. tres ratlles distintives de ladoració de Shiva. En general el “linga” té forma de pilar de peu pla. És de secció circular, excepte cap a la base, on laAquesta manera de representar Shiva com el pilar majoria dels exemples són octogonals. En generalerecte fàl·lic segueix essent la més comuna a són de pedra tallada, però, es poden fer delÍndia. La més famosa de les primeres imatges de gairebé qualsevol material. Alguns exemples sónShiva en forma de “linga” és la que segueix essent simples trossos de roca sortits de la terra, oadorada a Gudimallam al sud dAndhra Pradesh. estalagmites o altres elements naturals. Les varietats de “linga” són enormes, i els textosCal destacar que a diferència de molts “linga” gravats i pintures nenumeren amb detall. Un altretardans, lexemple del de Gudimallam no està tipus de “linga” és la que prové de la vall del riucol·locat damunt dun “yoni”, el símbol de la vulva Narmada, al nord de lÍndia Central. La pedra de lafemenina en forma de dos elements circulars de zona és una roca tova que els embats de la marpedra. Quan el “yoni” és representat en les erosiona. Aquests còdols sassemblen a “linga”. Aescultures, en general és tallat a la mateixa peça vegades la pedra té unes vetes i com que tresde pedra com el “linga” i per tant actua com una ratlles al front es consideren la marca de Shivabase des de la qual saixeca el “linga”. Quan el quan aquests còdols tenen 3 vetes són molt“linga” és ungit en ladoració amb aigua, llet o apreciats.mantega, el “yoni” també actua com a conductedel qual les coses sagrades es poden recollir idistribuir entre els fidels. Linga de Gudimallam (ca. 100 aC) Un altre dels primers “linga” coneguts supervivents és a Bhita, és del tipus de cinc cares. Cada cap es presumeix que transmet una“Linga” damunt dun “yoni”, de llautó. característica particular de la deïtat: la ira, laContemporani, fet en un taller dun santuari bellesa, el poder ascètic... Això posa en relleu el caràcter integrador del caràcter del déu. Un cap Còdols del riu Narmada, “linga”.prop de Mathura a Vrinda. El rostre de Shiva 9
  10. 10. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduLes Upanishad actes passats. Tot acte, tota intenció, deixen a la persona un efecte que madura, sigui en aquestaDels textos sagrats hindús ens queden les vida, sigui, més sovint, en una vida futura, i queUpanishad. El nom “upanishad” literalment constitueix la destinació de lÉsser. La llei delsignifica seure (“sad”) sota o al costat dalgú. Es “karma” arriba a tots els éssers vivents, inclososrefereix al seure del deixeble al costat del seu els déus, actua de manera infal·lible: "Som el quemestre o “guru” per sentir el que aquest hem fet; serem el que fem o farem ".confidencialment li transmet. Podria traduir-seper "asseguda" o "sessió confidencial". Sovint es On i quan es produirien aquests efectes? En unadóna a la paraula “upanishad” el sentit de altra vida, en altres vides. A aquesta vida segueixdoctrina secreta, la doctrina secreta transmesa la mort, però a la mort segueixen altres vides iper un mestre al seu deixeble en una sessió altres morts. El cicle no sacaba mai. En efecte,confidencial. En realitat hi ha molts escrits que es conforme anem vivint i es van produint els efectesdiuen Upanishad, però es considera que només les dels nostres actes anteriors, anem realitzantUpanishad més antigues formen part de la “Sruti”, constantment nous actes, que al seu tornde la revelació sagrada. produiran nous efectes. Aquest procés no té fi, és un cicle inacabable, una roda que giraEls textos de les Upanishad representen implacablement. És el “samsara”, concepte querecopilacions, fusions i reelaboracions de diversos apareix per primera vegada en les Upanishad. Lesmaterials anteriors. A això es deu el seu caràcter nocions de “karma” i “samsara” estavenheteròclit, en què alternen les comparacions destinades a dominar tot el pensament indigratuïtes i les pesades repeticions amb els subsegüent, fins i tot el de les tradicionspensaments subtils i profunds. Aquests textos van heterodoxes, com el budisme i el jainisme.ser compostos, elaborats i recopilats oralment, ioralment van ser transmesos de mestre a Així, en les creences populars, la vida present dundeixeble. Només força temps després de la seva individu donat es concep com una de les vides queelaboració van ser fixat per escrit. La forma aquest travessa entre un conjunt indefinitliterària és variada, però hi predomina el diàleg. dexistències sotmeses al “karma”: és una "ona en el riu del samsara", és a dir, del "fluir general" delsEn les Upanishad, “atman” és un concepte “Linga” de 4 cares (900-1000 dC) col·lecció de éssers vivents. La comparació usual és la dunacentral. La paraula “atman” significa "respirar" lAsian Art Museum in San Francisco (California.) roda que gira sense parar, o, de vegades, la dun(alè). En les Upanishad passa a significar la gronxador o la duna successió donades. Elpersonalitat immortal que un es construeix mecanisme és senzill: lànima retorna a la terra El “karma” i el “samsara”recomponent les seves pròpies energies psíquiques amb un “karma“ que lafecta i determina lamitjançant el sacrifici. Seria sinònim del jo, la condició necessària del naixement El “karma” o "acte" sha convertit en el dogmaconsciència, lànima espiritual. Aquest principi és central de la religió hindú. El “karma” és unaimmortal i a ell senganxen els efectes de les Es tracta duna fatalitat absoluta? Dalguna manera força "invisible", "inaudible", que afecta l”atman”nostres accions, el “karma”. sí, quan el “karma” és el producte dels actes i lobliga a patir un nou naixement en una condició passats, pel que fa al futur l"esforç humà " pot humana o animal determinada per la qualitat dels modelar el “karma”. És simultàniament 10
  11. 11. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edudeterminisme i llibertat. El “karma” és el pes dels sacrifici queda incomplet". La salvació obtingudaactes, la petjada que els actes deixen en nosaltres per ofrenes i sacrificis als déus, és provisional ii que no pot fer menys que produir efectes, passatgera, només és una pròrroga fins a laconseqüències, a la curta o a la llarga. No som pròxima mort i el següent renaixement.lliures, però tampoc estem determinats per undestí aliè o una divinitat externa. Estem La recerca de la bona vida és desplaçada per ladeterminats pels nostres propis actes passats, que preocupació obsessiva pel “samsara”, per trencarens marquen irrevocablement. Els nostres actes els lligams del “karma”, per sortir del ciclepassats pesen sobre nosaltres i forgen la nostra implacable dels naixements i les morts, dels actesdestinació i els efectes, per alliberar-se. El tema de lalliberament o “moksha” es posa dactualitat iHeus aquí lanomenat "pessimisme" hindú. La vida centra gran part de lespeculació als Upanishads.és trista i no té remei definitiu. Podem curar-nos,però només per tornar a emmalaltir. Podem Lalliberament és levasió dels vincles del “karma”,guanyar, però només per tornar a perdre. Podem el fet descapar a la necessitat de renéixer.néixer, però només per tornar a morir. I ni tan sols Consisteix en esgotar el “karma”, com la roda della mort ens lliura de res. Després de la mort, el terrissaire que, privada dimpuls exterior, cessanostre “atman”, el nostre jo, torna a reencarnar finalment de girar. Sobté ja progressiva, jaen un altre ésser viu, torna a néixer, per després sobtadament. Certes escoles ensenyen que no éstornar a morir. I així indefinidament. Aquest cicle possible sinó a través de la mort, però la majoriafatal i inacabable de renaixements i de morts és el delles admet la possibilitat de l"alliberat en vida"“samsara”. (“Jivanmukta”), aconseguit per sers privilegiats, espècie de sants, a qui només els queden per patirLa teoria del “karma”, que alhora explica les els efectes irreprimibles del “karma” anterior. Jacauses i imposa les lleis del nostre destí, ha no hi ha una altra realitat per a ells, nopenetrat profundament en la mentalitat índia, experimenten cap desig, en el pla de la pràctica,construint el marc duna peculiar psicologia. Ha tot els és superflu. Alguns textos els representendeterminat pràcticament, en molts indis, el desig com un nen o com un posseït, cantant i dansant ade renunciar a lacte per evitar les conseqüències: la manera de Shiva.per això laparició duna ètica de la no-acció, quealterna, segons les escoles, amb doctrines Il·lustració atribuïda a Bulaki (1823), Museudactivisme i voluntat de viure. Mehrangarh. Lil·luminat té plenament activats tots els centres denergia ("chakras") en el seuL’alliberament cos després dun llarg règim dintensos exercicis de meditació i purificació. La creença és queEn les Upanishad, els déus han perdut la seva quan sarriba a aquest punt els humans podenimportància. El procés dinteriorització del arribar a transcendir el temps i sersacrifici mitjançant lascesi culmina en les veritablement immortals.Upanishad amb lexigència del coneixement per aleficàcia del sacrifici: "Sense una meditació el 11
  12. 12. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduQuines són les vies que condueixen a de tipus ioga basada en el control de la respiració, cantar els Veda? ¿Escoltar els tractats? ¿PracticarlAlliberament? Hi ha tantes descripcions com consisteix en despertar la serp i fer-la ascendir de cada dia la llei moral? Portar el Senyor en el cor:sistemes: cercle en cercle, trencant una per una les això és lúnica salvació." La “bhakti” crea, com a "vàlvules" que els obstrueixen, fins al de la correspondència humana el Bhagavant o "Sant", un1. La via del ioga. La paraula "ioga" significa "unió" coroneta, on té lloc la unió mística nou tipus de persona herald de lamor diví, que(i també "regla"). El punt de partida de la tècnica (“brahmabhuya”, "identificació amb Brahma") en comunica les seves virtuts al seu entorn. Lefecteés dordre fisiològic: un control de la respiració un ambient de felicitat inefable. El tantrisme de la “bhakti” en la literatura religiosa de lÍndiaque consisteix especialment en perllongar recorre a les tècniques del Ioga per a adoptar una ha estat fonamental. Un efecte similar sobservalinterval entre inspiració i espiració actitud oposada al Ioga. No es tracta duna en les arts visuals.(“pranayama”). Aquest exercici sacompanya dun restricció fisiològica i moral, sinó del lliure cursrègim psicològic i moral adequat, constituït per donat a les sensacions i a les passions. És unaregles negatives i positives (“gamma” i “niyama”). mena destimulació eròtica, amb escenificacionsLespeculació subjacent és la de l"alè", entès com individuals o col·lectives de realització sexual, peruna manera de lànima universal. Es busca aturar arribar finalment a experimentar la vanitatles facultats de sensació i acció. Després el daquests plaers, a alliberar-se de la sevasubjecte concentra latenció en un punt situat en esclavitud, a destruir daquesta manera el jo, queel seu propi cos, o bé fora dell. Medita reposa en una suma de desitjos. Per descomptat,llargament, suscitant en la seva consciència algun la via del tantrisme (lanomenada "via deobjecte al qual ha de considerar com si es tractés lesquerra") és perillosa per al comú dels mortals,dun objecte real. Per fi, en lúltima etapa, arriba és reservada a éssers privilegiats dotats de lesa un estat semiextàtic en què la dualitat subjecte- qualitats necessàries.objecte queda abolida i el pensament esreconcentra en lobjecte i sintegra amb ell,realitzant la fusió que és la fi pròpia del Ioga: 3. La via de la “bhakti”. Un altre camí cap aaquest estat es diu “samadhi”, literalment lalliberament, estrany al Ioga estricte però no al“reassumpció”. Ioga tàntric, és la “bhakti”. La paraula significa literalment "participació" i és la participació2. La via del tantrisme. El tantrisme o "religió" afectiva de la persona en el diví, lamor-fe, ladels Tantra és un desenvolupament autònom del devoció emocional que es manifesta per un desigIoga. La via del tantrisme reposa sobre una apassionat dunió amb el diví, per unconcepció de sis "chakra" (literalment " rodes " o abandonament a la voluntat divina, una submissió."cercles"), nusos energètics situats a linterior del Es tracta de formes daproximació al diví méscos i representats per flors de lotus. Es troben simples que les precedents i teòricament obertesconnectats per canals i coronats per un setè a tots sense preparació especial. Manifestaciócentre, a la part alta del crani. El cercle inferior, a espontània del sentiment religiós, la “bhakti” Estampa popular actual del sant Tukaram (1608 –la base del tronc, es considera el seient de la floreix en els cants populars de diverses sectes i c. 1650)deessa, figurada en forma de serp enroscada sha fet inseparable de lhinduisme. Així sexpressa(“kundalini”), que simbolitza lenergia còsmica de de clar en el Gita: "El que només per a mi actua, En primer lloc, els cultes requereixen lalinconscient. El centre més elevat és el seient de el que posa en mi la seva fi suprema, el que és representació dels nous intermediaris, elsShiva. El mètode tàntric, que utilitza una tècnica devot (bhaktai) meu aquell ve a mi. ¿Per què “Bhagavant” (els sants). El nombre descultures i 12
  13. 13. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edupintures de figures de, per exemple, el sant el món té una realitat permanent, Brahman. Multitud de diàlegs, discussions i debats tractenbengalí Chaitanya o el sant maratí Tukaram, és didentificar més precisament Brahman, però lesimmensa. Així es van produir pintures i escultures En aquest sentit cada un dels déus no és sinó una paraules es queden sempre curtes, Brahmande gran tendresa, plenes de la sensació intensa manifestació del Brahman, ja que ell és tots els sobrepassa totes les seves possiblesdel culte. Això és particularment cert dels déus. En definitiva, Brahman és lunivers sencer, el especificacions, la cerca acaba en fracàs. "neti,exemples que sutilitzaran en la intimitat dels Tot, lAbsolut. neti" (no és això, no és això), és la conclusió.santuaris nacionals. Lemoció de la “bhakti” ha Brahman és, doncs, inefable.estat un estímul per a la producció dalguns delsmillors exemples de lart religiós de lÍndia. La creació de lOceà Còsmic i dels Elements (ca. El gran salt especulatiu de les Upanishad, el nucli 1828, autor desconegut). Fora de la massa de la seva doctrina secreta o confidencial era laBrahma còsmica indiferenciada es manifesta “purusha” tremenda intuïció que, en el fons, l“atman” (la (el masculí espiritual) i “prakriti” (el femení consciència, el jo), és idèntic a Brahman, aBrahma pels hindús és un déu, però també espiritual). De la seva unió resulten els elements labsolut. Lànima de cada un de nosaltres és comlessència del món, un principi còsmic. Sovint es bàsics de la creació. La creació del món terrenal una espurna daquest gran foc que és Brahman. Laconfonen tot i que ara provarem de distingir-los. la durà a terme Brahma, nascut dun lotus que nostra essència és lessència de lunivers. En el creix del melic adormit Vishnu. El déu Brahma, fons som el mateix que el Tot, que lAbsolut, queEn les Upanishad, Brahman és lessència última del en sorgir, busca respostes a la pregunta del seu Brahman. Qui sap això ha assolit la saviesa. Ja nimón, el fonament i origen de lunivers, el principi propi origen, i no sinicia la creació fins després tan sols necessita servir als déus, ja que és igualde tot ésser i existència. Es tracta dun concepte duna meditació profunda. que ells, idèntic al Brahman.molt general. Per sota de les canviants aparences, 13
  14. 14. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduEl reconeixement de lequació “atman” = esperit, ment, aire vital, consciència, força de més enllà no hi ha sinó espai buit, i, en la meitat"Brahman" constitueix el “moksha”, lalliberament. caràcter, fermesa, energia, resolució, coratge, inferior, set pisos subterranis, el Patala, dominiEl fons etern de lunivers, lAbsolut, Brahman, ets independència, sentit comú, saviesa, dels "naga" i altres éssers fabulosos, en el més baixtu. Amb aquesta intuïció ens alliberem del magnanimitat, puresa. del qual es troba el lloc dels càstigs, els inferns“samsara”, posem fi a la nostra identificació amb 2. “Raja” Passió activa, és la força que promou o pròpiament dits: el Naraka, subdividit al seu tornlaltre, amb la vida, amb els actes, amb la mort, defensa lactivitat dels altres aspectes de la freqüentment en set pisos o en un múltiple de set.posem fi al nostre encadenament al cicle dels natura, la mutació, lacció, el canvi, la passió, El paradís simagina com a lloc de gaudis sensuals,patiments, de les reencarnacions, ens lexcitació, la generació. situat ja al cel, ja en el cim de la muntanya Meru,identifiquem amb Brahman, ens alliberem 3. “Tamas” El principi tenebrós, ignorància, entre els déus, o bé en el cel, que algunsdefinitivament. El coneixement alliberador no és destrucció, mandra, inèrcia, resistència, conceben com un lloc espiritual.un mer saber, sinó una intuïció eficaç, una indiferència.reidentificació amb Brahman, un estat en quèl“atman” sallibera de tot allò al que està aferrat, “Raja” es posa en contrast amb la qualitat dede tot allò que li és estrany, i recobra així la seva “tamas” que és la qualitat de la inactivitat, lapròpia i essencial naturalesa, sidentifica realment foscor, i la mandra, i amb “sattva”, que és laamb Brahman, es fon en Brahman, és Brahman. qualitat de la puresa, la claredat, la tranquil·litat i la creativitat. “Raja” és vista com més positivaBrahma (literalment "evolució" o que “tamas”, i menys positiva que “sattva”,"desenvolupament" en idioma sànscrit) pot ser vist excepte, potser, per a qui ha aconseguittambé en algunes cosmologies hindús com el déu lequanimitat en tots els àmbits de la vida. Letapacreador de lunivers i membre de la “trimurti”. de “raja” de la vida és un camí lleuger a laSegons un mite poc difós, els tres déus (Vishnu, realització de la veritat absoluta a través de laShiva i Brahma) van sorgir de lou còsmic posat per filosofia, lart i la cultura amb principis morals ila deessa Ammavaru. Segons un altre mite més ètics, però la manera de “sattva” és una etapamodern, dorigen vaisnava (dels seguidors de encara més alta.Vishnu), Brahma va sorgir duna flor de lotus quesurava en loceà del melic de Vishnu dorment (que De la diversa proporció daquestes 3 qualitats engenera lexistència de lunivers en els seus somnis). sorgeix el món fenomènic, tant físic com psíquic.Encara que potser el mite primer és aquell que Daquesta barreja neixen els cinc elementssuposa a Brahma com el primer ésser creat pel primaris (èter, aire, foc, aigua, terra),Brahman, i fins i tot com la primera personificació constituents del que sanomena l "ou de Brahma", Bhugola Brahmanda amb lunivers, miniatura,de labsolut Brahman, mitjançant la qual el és a dir, lunivers. Daquest ou, dipositat en el si de Bhugola Varnanam, s. XIIBrahman crea tot. les aigües, en surt Brahma, el qual engendra la Entre ambdues regions (els 7 pisos celestes i elsEn altres versions de la cosmologia hindú es posa creació, especialment la raça humana. 7 subterranis) hi ha la terra, una espècie de discen el començament de les coses la “prakriti” o Naturalment, altres doctrines ignoren la “prakriti” que té per centre la prestigiosa muntanya Meru,matèria primitiva (literalment, "preacció"), o matèria primitiva i posen directament a Brahma. eix del món, "que brilla com el sol del matí omaterial continu que cobreix lespai i porta en si com un foc sense fum" (Padma-Purana). Alels tres components anomenats "qualitats Lou còsmic (Brahmanda) comprèn, en la meitat voltant del Meru, disposades segons els quatre(substàncies)" o “guna”: superior, set pisos celestes, dels quals el més alt punts cardinals, quatre "illes-continents"1. “Sattva” El principi de la bondat contemplativa, és la seu de la realitat o del brahman (neutre), i (“dvipa”). La procedència realista daquestes 14
  15. 15. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edudades és patent: lHimàlaia ha proporcionat la tradicionalment amb quatre caps de barbes La imatge i el seu cultebase. Però, en un determinat moment blanques (símbol de la saviesa), quatre braços ilespeculació introdueix la imatge dilles i pell vermella (o groga, més modernament). Cada Malgrat la condemna de les imatges per certsdoceans concèntrics en nombre de set, boca recita un dels quatre Vedes. Les mans teòlegs, el culte de la imatge té un paperdisposats al voltant del Meru, una muntanya sostenen un recipient daigua utilitzat per crear la dextraordinària importància en la història deinfranquejable assenyalant el límit de la vida, un collaret de comptes usat per portar el lhinduisme. Es dóna allà un fenomen didolatriasuperfície terrestre. registre del temps de lunivers, el text dels Vedes caracteritzat i innegable. Amb tot, caldria tenir en escrits en paper i una flor de lotus. Va muntat compte certs matisos: per a molts, potser per a laUn dia de la vida de Brahma cronològicament dura sobre un cigne, Jansa, amb el que vola per gran majoria, la imatge no és altra cosa que elun “kalpa” o "era còsmica". Cadascun dels “kalpa” lunivers. Aquest Jansa no sha de confondre amb suport material de ladoració, un auxiliar deles concep com a equivalent a la durada dun món, lencarnació de Vishnu en forma de cigne, també culte, amb la mateixa funció que la pregàriades de la creació fins a la dissolució, i representa anomenat Jansa. descriptiva o les altres manifestacions externes decom hem dit un dia de vida de Brahma. Conté al la pràctica religiosa. Històricament, lús de laseu torn "edats majors", cadascuna de les quals imatge en el culte és post-vèdic, encara quecomprèn quatre "edats" (“yuga”): ledat certes descripcions dels himnes antics impliquen"perfecta", la tercera, la segona i finalment ledat lexistència dimatges."dolenta" (el “kali-yuga”). La construcció de la imatge es duu a terme segonsSegons aquesta cosmogonia hindú actualment ens els cànons que els tractats fixen minuciosament,trobem en un "kali-yuga". Va començar en una tenint en compte les actituds, atributs, colors,data equivalent al 3102 abans de lera cristiana. El etc., propis de cada individualitat divina. La“kali-yuga” es caracteritza per la pèrdua del instal·lació al santuari comprèn una consagració,“dharma” (religió, llei) que té per conseqüència amb ritus com la "instauració de lalè" i l "oberturales guerres, les plagues, els vicis, les morts dels ulls". La imatge es consagra per operacionsprecoces que veiem al voltant nostre. La corba de successives, inspirades parcialment en modelsla humanitat actual, el mateix que la de les vèdics, la imatge és banyada, vestida, ornada ihumanitats passades o futures, assenyala una perfumada, se li dóna de beure i menjar, esevolució regressiva que acaba en "dissolucions dipositen flors i sagiten llums al seu voltant.intermèdies" (incendis seguits de diluvis); a la fi Certes consagracions de les imatges vandels temps esdevé la "gran dissolució” (“maha- acompanyades de cerimònies més solemnes,pralaya”), que coincideix amb la fi de la vida de combinades dacord amb letiqueta de la cort reial.Brahma: el món es reabsorbeix en un procés Periòdicament es passeja la imatge fora delinvolutiu. temple, en aquestes processons la divinitat és instal·lada en un carro monumental per sotmetre-Tal com sha dit Brahma és un agent del Brahman la després a immersió en algun estany o riu sagrat.(lÉsser suprem o Ser absolut de lhinduisme). Ésmés un principi còsmic i mai es va tornar objecte Ritus i sacrificisdadoració. A lÍndia només hi ha dos templesdedicats a ell. Sel representa poc de manera El déu Brahma representat en una estampa En els orígens de la religió hindú el sacrifici espersonificada. Quan es fa és representat popular actual realitzava a laire lliure, sobre un terreny pla i 15
  16. 16. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.educobert de gespa, delimitat per pedres i sobre el quatre castes ("varna") originàries de la Índia són un altre, va desitjar no estar sol. I per la força delqual saixecaven tres focs. El terreny així delimitat els “brahmans” (sacerdots, mestres, acadèmics), Desig/Amor (“kama”) i lardor de la seva energiaera un espai sagrat. El foc era el mateix déu Agni. els “ksatriyas” (classe política-militar), els divina concentrada (“tapas”) va posar en marxa elLes ofrenes podien consistir en animals domèstics “vaishias” (comerciants, artesans i seu propòsit. Va portar a terme mitjançant un(cabres, ovelles, vaques, cavalls), en llet, en agroramaders),i els “shudras” (serfs i obrers). auto-sacrifici, una auto-immolació. Elmantega, en cereals (ordi, mill) solts o cuits en Encara hi ha els “paria” (intocables) que estan desmembrament de Prajapati produeix elforma de coca o pastís, en mel i, sobretot, en fora del sistema de castes, ni tan sols són una naixement de totes les criatures. El seu buidatge“soma”, la beguda embriagadora que concedia als casta. Actualment hi ha milers de subdivisions de durant la creació va ser tan total que no va quedardéus la seva immortalitat. casta, disperses per tota la geografia de lÍndia. res dell. El món és la deïtat immolada. Per això Prajapati diu a Agni: "Re-Construeix". Des deHi havia moltes classes de sacrificis: els domèstics Tradicionalment el "dharma" (religió, llei) hindú llavors, el sacrifici a través del foc (“agni”)relatius al foc de la llar, a la sortida i a la posta considerava el matrimoni amb una persona de simbolitzarà la "reintegració" de les partsdel sol, a la lluna plena i nova, així com els casta ("varna") inferior com quelcom impur i desmembrades de Prajapati, la realitat original,sagraments que acompanyaven el naixement dun contaminant. Acceptar aliments tocats o cuinats lésser primordial. Es tracta de retornar a lorigen,infant, la cerimònia diniciació del noi en els per una persona de casta inferior també era recobrar la unitat perduda. En el sender desecrets dels Vedes, el matrimoni, la mort... contaminant. El simple contacte corporal entre un retorn, tota acció ha desdevenir acció sacrificial, brahman i un shudrá, violava el "dharma". Els sacramental, sacralitzadora. Tot sacrifici i totEl sacrifici de lofrena era acompanyat de gran membres de les classes altes consideraven als edifici sagrat simbolitza la re-construcció denombre doperacions i manipulacions rituals, així membres de les classes baixes com a impurs. Prajápati.com de cants, salmòdies, invocacions i recitacions Actualment, els matrimonis entre castes, encaradiverses. El sacrificant era el que encarregava i que no són il legals, no són sovint reconeguts. El Ladoració a una deïtat és, probablement, duta apagava el sacrifici. Els oficiants que ho executaven sistema de intocabilitat va ser oficialment abolit terme per un o més de les següents raons: el desigeren diversos, i a cadascun li corresponia un paper per la llei, no obstant això en la pràctica no ha de benestar, desig de poder sobre els altres, la porfix. En els sacrificis importants hi havia endemés estat eliminat a causa de la lleialtat de classes, al poder de la deïtat, i la devoció pura. Les tresun braman, sacerdot immòbil i silenciós, que no especialment a les zones rurals. primeres raons impliquen algun tipus de contractefeia res de per si però vigilava que tot es fes que sens dubte inclou la realització dofrenes, i endacord amb les normes sagrades que asseguraven Lhimne X, 90 del Rigveda narra el mite de la general lexpectativa dalguna cosa rebuda a canvi.leficàcia del sacrifici. Si alguna norma es creació mitjançant lesquarterament del ser Les ofrenes inclouen flors, encens, fruites,transgredia, el braman intervenia per assenyalar i primigeni Purusha. Diu lhimne quan els déus van mantega i diners, i en el cas dalguns cultes, lesindicar lexpiació corresponent. Per això es deia sacrificar com a víctima a Purusha, la seva boca va ofrenes de sang. Aquests regals a la deïtatque el braman era el metge del sacrifici. En esdevenir el braman, el guerrer va ser el producte sutilitzaran per a la decoració o el delit dels déus,qualsevol cas, el seu paper de tècnic expert era dels seus braços, de les seves cuixes van sorgir els o per al manteniment del temple i els seusaltament apreciat, de manera que ell rebia la “vaishia” i dels seus peus van néixer el “shudra”. oficiants.meitat de tots els honoraris pagats pel sacrificant. Els bramans o sacerdots ho aprofitaren per donar un origen diví al sistema de castes. A canvi de les ofrenes, el devot rep dues coses:Progressivament els braman es van anar una espiritual (“darshan”) intangible, i laltraconstituent com un grup diferenciat, amb deures i Hi ha una altre versió del mite cosmogònic hindú. física i tangible (“prasad”). El “darshan” ésdrets que es transmetien hereditàriament. I es van Segons aquest altra possibilitat és Prajapati, el lexperiència de veure i tenir contacte amb laconvertir en la casta (paraula que literalment Pare de totes les criatures, que sentint-se en deïtat reflectida en el santuari del temple.significa "color") o grup social més privilegiat. Les soledat, "abans de tot començament" va desitjar 16
  17. 17. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.eduLa part més important i beneficiosa de la regions de lÍndia. pensament religiós que per conèixer la pràcticarepresentació del déu són els ulls. És a través dels artística.ulls que lésser humà té la comunicació divina, i eldesig dels devots quan visiten el temple és fer On es troben situats els temples? En quin lloc hacontacte daquesta manera. En lhinduisme modern de ser construït un temple? Lelecció del lloc és elels ulls de les noves imatges safegeixen primer pas que ha de ser tingut en compte per anormalment per separat, i sovint en forma de ledificació dun temple. Els detalls aparentmentplaques de metall. Només amb la instal·lació dels més petits shan de tenir en compte, des de laulls, segons els ritus fixats, la imatge es qualitat del terreny fins a la seva fertilitat. Aixòconverteix en casa del déu. Els ulls són grans en requereix comprovacions plantant llavors perproporció amb la resta del cos. Són veure quant triguen a créixer i com creixen. Elimmediatament visibles pel devot que busca el color, el sabor de la terra, tot es té en compte“darshan”. El “darshan” té un efecte significatiu abans de decidir quin és el lloc apropiat. Laen la planta del temple, es busca que el devot inseminació i la germinació constitueix tot unpugui sentir la mirada del déu des del moment que ritus. Tot això no té sentit si no és en el contexttravessa el llindar. Per aquesta raó laxialitat de la Planta del temple de Modhera (Guajarat) dedicat duna concepció espiritual-esotèrica de la realitat.planta del temple és un element vital, ja que al déu vèdic del sol Surya. Com molts grans Així, per exemple, en aquests ritus es demana alsassenyala a latenció de ladorador cap a la imatge temples hindús va ser construït al llarg de "esperits de la natura" que fins llavors han ocupatdivina. desenes danys. Els experts suggereixen que el lloc que labandonin. Daquesta manera es lestany daigua va ser construït a principis del s. produeix una ruptura amb el passat "profà" delEl temple II dC, el temple després del 1026 i el “mandapa” lloc, perquè comenci una nova vida. utilitzat per les danses rituals seria del tercer Començament que haurà de ser establert pelEl disseny i la construcció dels temples hindús és quart del s. XI dC. astròlegs sacerdots, que saben veure quan elsdeterminada teòricament pels textos anomenats astres són propicis.Shastra. Han arribat fins a nosaltres en forma Els Shastra utilitzen un llenguatge i unaescrita, sobretot en sànscrit, encara que molts terminologia que és sovint obscura. Això es deu al La funció de lastrologia no es pot menystenir siestan, sens dubte, basats en les primeres fet que són més aviat llibres rituals que llibres de volem entendre la tradició hindú. De fet es pot dirtradicions orals. Com a gènere literari les Shastra construcció. Els textos "vastushastra" van ser, per que els “vastushastra” són astrologia aplicada. Lacobreixen moltes activitats diferents, no només la descomptat, escrits per la classe dels bramans que construcció ha de començar sota estrellesconstrucció dedificis sagrats. Descriuen la manera són els que sabien llegir i escriure, i no per la favorables, i més tard, els regents dels planetes escorrecta i més beneficiosa de realitzar, segons la classe dels artesans que són els que realitzaven les troben representats en el diagrama del temple itradició, una àmplia gamma dactivitats. Els obres. La casta dels bramans, tenia una visió les seves imatges són esculpides en els murs.primers Shastra són de principis de la nostra era. teòrica general de la construcció dun temple i deAlguns exemples són tractats de guerra, de com si shavien portat a terme els rituals necessaris En la tradició índia hi ha dos termes especialmentcuinar, fer lamor (el més conegut daquesta durant el procés de construcció. Els Shastra no associats amb els llocs sagrats. Duna banda hi hacategoria és el Kama Sutra), escoltar música, o eren manuals de pràctica quotidiana, sinó més la noció de “tirtha”, que generalment es refereixsobre poètica. Els Shastra que es refereixen a aviat estudis filosòfics dels simbolismes. Per això a un lloc de peregrinació a la vora dun riu o unlescultura són els “shilpashastras” i els que es la comparació entre la realitat dels temples que llac, això últim a causa de la importància derefereixen a larquitectura són els “vastushastras”. ens han arribat i aquests textos és poc fructífera. laigua, símbol de purificació i fertilitat. DaltraAquests “vastushastras” van ser escrits en diverses Els Shastra són més útils per conèixer el banda hi ha la noció de “ksetra”, que fa 17
  18. 18. ÍNDIA I: L’art hindú apujadas@eina.edureferència a un terreny sagrat, a un camp de considerat com un “mandala” tridimensional que com les castes corresponents.poder actiu, un lloc on es pot assolir il·lustra el mateix univers.lAlliberament. El “Vastu-purusha-mandala”En definitiva, els rituals inicials, previs a laconstrucció del temple com a tal, acompleixen la El “Vastu-purusha-mandala” és generalmentfunció de sacralitzar el lloc que està destinat a ser quadrat. El quadrat és la forma essencial ila casa, el cos, la substància, la manifestació del perfecta de larquitectura índia. Pressuposa elDiví, lEssència, el Principi de totes les coses. Es cercle i resulta d’ell. Lenergia que sexpandeixtracta dorganitzar un espai; daquesta manera es forma el cercle des del centre, sestableix en lareitera lobra dels déus en organitzar el caos i forma del quadrat. El cercle i la corba pertanyen acrear un món. la vida en el seu creixement i el seu moviment. El quadrat és la marca de lordre, de la finalitat de laUna vegada triat el lloc i anivellat es dibuixa sobre vida expansiva, la seva forma, i de la perfeccióel terreny el diagrama ritual sobre el qual més enllà de la vida i la mort. El quadrat és eldescansarà el temple, el “Vastu-purusha- símbol dels quatre punts cardinals. La tradiciómandala”. “Mandala” significa diagrama i la seva concedeix una atenció especial també al nombre El “garbhagriha” vist des del forat del pany delforma essencial és el quadrat. “Purusha” és 8, representat pels 4 punts cardinals més les Temple dAyengar Kulam de la ciutat delesperit primordial, lorigen i font de lexistència, quatre cantonades del quadrat en les direccions Kanchipuram. És Pot ver la part superior dunlessència divina. “Vastu” és lextensió de intermèdies. En cadascun daquests 8 punts del “linga”lexistència, el seu estat ordenat. Sobre el “mandala” resideix un “vastu-purusha”, cadascun“mandala” ja dibuixat, serigeix el temple, la amb el seu nom i la seva posició determinada, Parts del temple Hindú: el “garbhagriha”superestructura, ja sigui en forma piramidal (Índia associat a un planeta i una de les estrellesdel Sud) o en forma curvilínia (Índia del Nord). Allà principals de les vuit cases de la lluna Un temple és en general no només un edifici, sinótindrà el seu domicili, la seva habitació, la (“naksatras”). un complex format per un nombre dunitatspresència suprema, el principi diví, simbolitzat diferents. El disseny general és a vegades difícilper una imatge o un símbol apropiat. Allí el devot Hi ha dues varietats del “Vastu-purusha-mandala”, dentendre, especialment pel que el visita perhi va per adorar el déu. una consta de 64 quadrats, una altra de 81. El de primera vegada. Els canvis de direcció, així com 64 (el quadrat de 8), anomenat “Manduka” o els canvis de llum i foscor poden serUna idea comuna que es troba en el “vastushas- “Bhekapada”, sempra en la construcció de desorientadors. Vist des de dalt, però, la unitattras” és el concepte que el temple ha de ser una santuaris i per al culte a càrrec dels bramans, la global de la planta de ledifici es torna més clara.representació del cosmos, simbòlicament i en mi- casta sacerdotal, per això és especialment sagrat iniatura. Aquesta idea pot haver-se desenvolupat a constitueixi el prototip de tots els altres. En termes generals, el temple estarà separat opartir de la transferència didees còsmiques en el Representa lordre del món celestial. El de 81 (el aïllat per un mur de tancament, o una sèrie dells,ritual del sacrifici vèdic celebrat a laire lliure a quadrat de 9) sempra en la construcció daltres un dins de laltre. En aquests murs hi haurà porteslinterior dels temples quan aquests van començar edificis i per a la adoració dels reis, i en general denllaç. Dins dels murs, hi ha ledifici que albergaa construir-se. Per tant, igual que els diagrames dels “ksatriyas”. Sanomena “Paramasháyika” i és el santuari principal però també hi pot havercòsmics (“mandales”) van ser pintats com a repre- més adequat per a la representació del descens santuaris menors, pavellons de música i ball,sentacions de dues dimensions del cosmos amb la del “Vastu Purusha” a la Terra. El primer terrasses, pals de bandera, edificis doficines ideïtat i el seu palau en el centre, el temple va ser simbolitza el Sacerdotium, el segon el Regnum, allotjament de pelegrins. És aquesta acumulació 18

×