Your SlideShare is downloading. ×
Patricia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
171
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA CATEDRAL DE GIRONA Patricia Waselle Vallina Religió 2012/13
  • 2. LA CATEDRAL DE GIRONA ÍNDEXIntroducció………………………………………………… pàg. 3Història ……………………………………………………..pàg. 4-5Catedral Romànica………………………………………. pàg. 6 Campanars romànics…………………………… pàg .7 Claustre …………………………………………….. pàg. 8 Sepulcres del claustre …...................................... pàg. 8-9Catedral Gòtica............................................................... pàg. 10-11 2
  • 3. LA CATEDRAL DE GIRONAINTRODUCCIÓLesglésia cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia delBisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament lany 516.Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a lesdiòcesis de Toledo i Sevilla. Durant locupació musulmana entre els anys 715 i785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té lanau gòticamés ampladel món, de22,98 metres,que és alhorala nau mésampla dequalsevolestil llevat dela de basílicade Sant Peredel Vaticà,que fa vint-i-cinc metres.Situadaestratègicament al nuclicentral de laciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà deGerunda, assentament dèpoca romana del qual encara en romanen mostresde muralla a lactual plaça de la catedral. 3
  • 4. LA CATEDRAL DE GIRONAHISTÒRIALany 834, la seu va rebre de Lluís el Pietós, un precepte dimmunitat amb lacessió de drets fiscals i adquisició de patrimoni. Unit a la consagració dun noutemple pel bisbe Wigo lany 908 fa suposar lexistència duna catedralpreromànica dedicada a Santa Maria, encara que només en quedadocumentació i no restes arquitectòniques.La primeracatedralromànica esva construirentre el segleX i segle XIsobre eltemple romàde Gerundacristianitzat.Es vainaugurar el 21 de setembre de 1038. Daquesta construcció romanen la Torrede Carlemany (usada de contrafort per la nau gòtica), el claustre, els soterranisde la catedral i la sagristia (avui una capella). El 1312 es va decidir construiruna nova catedral en estil gòtic i substituir al mateix temps el temple romànic.Es va començar per labsis i es van anar construint lentament les voltes de lanau. Les obres de la nau no es van acabar fins al segle XVIII, en ple barroc, toti que mantenien lestil gòtic inicial. La façana feta per Pere Costa i Cases,acabada al 1733, sí que es va fer en estil barroc. Fins el 1960 no es va donarper acabada lobra de la façana i els dos anys següents, els escultors localsJosep M. Bohigas, Antoni Casamor, Jaume Busquets i Domènec Fita varenrealitzar les escultures monumentals que es varen instal·lar a les fornículesbuides. El campanar és destil renaixentista. 4
  • 5. LA CATEDRAL DE GIRONALa construcció del cos central va començar amb tres naus, i la proposta decontinuar-la amb una nau única va provocar la suspensió de les obres i unadiscussió intermitent de responsables i tècnics que va durar cinquanta anys. Elcapítol catedralici va convocar lany 1417 una reunió de mestres dobres idexperts, i després descoltar el seu dictamen favorable de manera majoritàriaa les tres naus, es va decidir per la fórmula duna sola nau de trenta-quatremetres dalçada, que va convertir la catedral en un monument únic en lahistòria de larquitectura gòtica mundial.CATEDRAL ROMÀNICAVista de la catedral on es veu la Torre de Carlemany romànica.Lany 1010 és documentada laconstrucció dun nou edifici sobre laseu preromànica mig derruïda, sotael mandat del bisbe Pere Roger filldel comte de Carcassona Roger I deCarcassona i cunyat del comte deBarcelona Ramon Borrell. La catedralromànica constava duna nau ambvolta de canó, amb transsepte i tresportes dentrada amb una mena denàrtex de doble pis junt a la façana principal, esmentat documentalment amb elnom de galilea, era de planta rectangular amb dues dependències quadradesque corresponien, segons les darreres intervencions arqueològiques de lany 5
  • 6. LA CATEDRAL DE GIRONA1999, a les capelles del baptisteri i la del sant Sepulcre, sobre aquesta darreraes va construir el nou campanar al segle XIV. La galilea servia com llocdenterrament i per superar el desnivell entre la primera esplanada i el temple.Lescalinata tenia, com lactual, tres replans, encara que era més estreta i méscurta.Gràcies a laportació econòmica dels comtes Ramon Borrell i la comtessaErmessenda es va procedir a la dedicació el 1038. Les obres van continuar,trobant-se lany 1050 el campanar aixecat fins al tercer cos i sent finalitzatdurant el primer terç del segle XII. La comtessa Ermessenda destinar una deixatestamentària per al cobriment del dormitori de la canònica, que es transformaen sagristia més tard. Aquesta canònica ja shavia esmentat en la sevaconstrucció a lany 1038 a lacta de consagració. Campanars romànics.La catedral romànica disposavade dos campanars: el cloquer vell,desaparegut al segle XIV i situataproximadament en el mateixemplaçament que lactualcampanar, i el campanar conegutcom la torre de Carlemany.Ambdós siniciaren a la primerameitat del segle XI i erensemblant als campanars de SantPere de Vic o Sant Miquel deCuixà.La torre de Carlemany presentauna planta quadrada, amb setnivells separats per frisos amb arcuacions longobards als seus dos primers 6
  • 7. LA CATEDRAL DE GIRONApisos totalment cecs sense finestres però amb una estreta i llarga espitlleraoberta al centre dins la lesena central, el tercer té a cada cara dues finestresmés grans dobertura única amb arc de mig punt i amb rebaix perimetral, apartir del quart dues finestres geminades amb columneta central i capitell enforma de mènsula llisa. Tots els frisos es complementen amb un rengle dedents de serra menys en el pis més baix. El coronament superior de la torre ésun terrat pla, segurament deguda a les obres de restauració efectuades alcampanar.Durant la construcció de la catedral gòtica va ser escapçada i incorporada alscontraforts de la part exterior del costat de lEvangeli. La construcció dun noucampanar a finals del segle XVI va suplir les funcions del romànic.ClaustreDintre de ledifici romànic de lacatedral destaca el magníficclaustre amb una iconografiamedieval molt interessant.Presenta una planta quadrilàterairregular, situat entre la muralla i lafaçana nord de la catedral, lagaleria septentrional està coberta amb una volta semicircular i la resta de lesgaleries amb volta de canó de quart de cercle, suportada per parells decolumnes i pilars quadrats intercalats de manera regular. Les arquivoltes delsarcs tenen una motllura molt senzilla amb guardapols.Els capitells i els pilars són historiats amb llenguatge narratiu i elements detemes fantàstics i zoomòrfics docells, simbolitzant un caràcter positiu iespiritual; si els ocells es troben mossegant-se les potes simbolitzen lacciódaixecar el vol i deixar la terra. Als frisos es veuen escenes de lAntic i NouTestament en gran quantitat i diversitat, com la història de Samsó, la història 7
  • 8. LA CATEDRAL DE GIRONAdIsaac i Jacob, la vida de Jesús, la creació dEva, etc. Hi ha representacionsde feines agrícoles i en alguns relleus amb restes de policromia. Entre elsescultors que van treballar al claustre es troba Arnau Cadell també autor delscapitells del claustre del monestir de Sant Cugat.Shi troba la capella de Nostra Senyora de Gràcia i de Bell-Ull, que en realitatés una antiga porta daccés al claustre reformada a lèpoca gòtica, és al seutimpà on està la imatge de la Verge del mestre Bartomeu del segle XIII i tambéa sota, es troba una pintura duna Verge amb un gran marc daurat i tallat.Annexa al claustre hi ha la capella romànica sota ladvocació de sant Pere,unida a la catedral i restaurada recentment.Fris representant a Capitell amb lescena Capitell inicial dun Fris representantJesús acompanyat per duna persona que fris amb ocell i lembarc a larca,àngels, enderrocant sotmet dos ocells. elements vegetals. de Noè i la sevales portes de l’infern. família.Sepulcres del claustreEs troben al claustre sepulcres tant als seusmurs com a terra de les galeries cobertesamb làpides gravades de famílies nobles icanonges dels segles XIV al XVIII.Es troben al claustre sepulcres tant als seusmurs com a terra de les galeries cobertesamb làpides gravades de famílies nobles icanonges dels segles XIV al XVIII. Galeria del claustre amb sarcòfags 8
  • 9. LA CATEDRAL DE GIRONADamunt de lentrada al claustre i dins duna fornícula hi ha la figura jacent deGuillem de Montgrí mort lany 1273, atribuïda al mestre Bartomeu. Aquestsepulcre es trobava dintre de la catedral, havent-se traslladat lany 1711.La galeria nord té adossats als seus murs sarcòfags sostinguts per columnesamb capitells o per mènsules representant lleons o personatges. Es troba enaquesta galeria la tomba del bisbe Gastó de Montcada mort lany 1334.A la banda sud hi ha els de Guillem de Vilarig (†1343), de Berenguer de Palau(†1314) de lardiaca de Besalú Arnau Soler (†1326), tots amb figura jacentesculpida, i un dels més importants el sarcòfag dElionor de Cabrera morta capa 1336. Es troben a la seva sepultura gravats els escuts darmes de la sevafamília. Per testament redactat lany 1333, estableix la seva sepultura a lacapella que va fer construir al claustre dedicada als arcàngels Gabriel i Rafael.No se sap qui va ser lescultor del monument funerari, que presenta una imatgejacent amb el cap damunt dun coixí i recolzant els peus damunt de dos gossos. 9
  • 10. LA CATEDRAL DE GIRONACATEDRAL GÒTICAA partir del 1312 es van iniciar les obres de la catedral gòtica, el 29 dabril elcapítol de Girona va ordenar ledificació dun nou absis amb girola i noucapelles, així com la construcció de la sagristia a lantic dormitori canonical.Laltar major es va consagrar el 12 de març de 1347 i es va procedir a lenderrocament de la capçalera romànica. Els mestres dobra varen ser Enric de Narbona, a la mort daquest, Jaume de Faveran (1321-1330) i Guillem de Cors fins que el succeí Pere Campmagre entre 1357 i 1359. Va ser el mestre major Pere Saplana fins que el va substituir Pere Sacoma a partir de 1368, el qual va realitzar una gran activitat, car es va començar les obres de la porta dels Apòstols i la torre-campanar sobre la capella del Sant Sepulcre. Sen té una prova gràfica en la taula de La Pietatpintada per Pere Mates cap a 1550 i que reprodueix en el seu fons la imatge dela ciutat de Girona amb la catedral, on saprecia sobre la teulada un campanarque sembla el fet pel mestre dobres Pere Sacoma i que aixecà entre 1379 i1381, amb la figura dun àngel com a coronament, que en realitat representavaa la Fe, amb els ulls embenats. Més tard, durant ledificació dels darrers tramsde la nau gòtica, es va destruir el campanar ubicat sobre latri de la portaprincipal. 10
  • 11. LA CATEDRAL DE GIRONAAl primer projecte, es va pensar fer la construcció amb la planta de tres naus,però el 1386 es va plantejar la possibilitat de canviar a una nau única. Van sercridats a consulta mestres de Barcelona, com Bernat Roca de la Catedral deBarcelona i Pere Arvei mestre de la Llotja de Barcelona, que van descantar-seper les tres naus, mentre que el mestre de Girona, Pere Sacoma, era a favor dela nau única.El 1416 es va fer una nova consulta amb els dotze mestres dobres mésimportants de Catalunya, i amb opinions de tota mena. Finalment el bisbeDalmau de Mur juntament amb el capítol de la catedral, van decidir lany 1417decantar-se per la construcció duna sola nau, nomenant a lescultor Antoni deCanet, que havia participat a la consulta: mestre maior i patro sense revocarperò el mestratge de Guillem Bofill.Sota la direcció de Berenguer Cervià a partir de 1434, es va encarregar alescultor Antoni Claperós les escultures dels apòstols per la porta del mateixnom, que es van col·locar cap a 1460. Es va construir la primera capella delspeus, al costat de levangeli, del bisbe Bernat de Pau.Amb motiu de la Guerra Civil Catalana entre 1460 i 1472 les obres esparalitzaren. Sota el mestre dobres Joan Balcells (1577-1583), sacceleràlacabament de la seu, seguint el model gòtic, la darrera pedra de la nau de22,98 metres damplada per trenta-quatre dalçada, va ser col·locada el 1604 entemps del bisbe Francisco Arévalo deZuazo.Campanar NouÉs de planta vuitavada de torreprismàtica adossat a la catedral i ambescala helicoïdal, lalçada de la torre ésde seixanta-set metres. 11
  • 12. LA CATEDRAL DE GIRONALany 1580 sinicia la construcció del nou campanar, però no va ser fins al segleXVIII quan es va decidir la seva terminació, encarregant a larquitecte AgustíSoriano un nou projecte de dimensió més reduït. Es va iniciar el 1757 i lany1764 ja hi havia làngel giratori al cim. Originàriament, làngel, se situà alentrada provisional de la catedral, quan començaren les obres de la nau gòticaactual, vers el segle XIV quan va ser esculpit per Guillem Morell.Durant la guerra del Francès làngel va ser decapitat per les tropes i el 6 dejuny del 1968 sen col·loca un de nou; lantic es conserva al Museu dHistòria dela Ciutat de Girona. El campanar allotja sis campanes, la més antiga és de lany1574 i és dita La Beneta o Bombo.Façana principalLa façana és destil barroc amb unes mides de quaranta-un metres dalçada perdinou metres damplada i amb aspecte de retaule dividit en tres carrershoritzontals i de trescossos verticals, a lúltimes va afegir per BartomeuSoriano, una balconada acada banda ambbalustrada. Per rematadaes troba una gran rosassadel 1733 amb el vitrall delmestre Francesc Saladrigaque representavalAssumpció. Lesescultures de les virtuts delesperança, la fe i la caritatsón de Pere Costa i Casesi segurament tambélornament del voltant de la 12
  • 13. LA CATEDRAL DE GIRONArosassa. En la part alta de la façana hi ha una galeria de finestrals en formadarcs.Al setembre de lany 1606 es va col·locar la primera pedra de la façana, peròles obres es van alentir i no va ser fins a lany 1680 quan amb una novabenedicció de primera pedra es van reprendre amb lacceptació del projectepresentat per lescultor barceloní N. Gavina, el qual va seguir fins a la direcciódel mestre dobres Bartomeu Soriano que cap lany 1695 va modificar la traçade Gavina canviant les pilastres laterals adossades per fer-les acabar amb unbalcó a cada banda. Novament el 1730 es van abandonar els projectesanteriors per acceptar el presentat per Pere Costa i Cases. Hom pot veure unadata esculpida el 1733 sobre la rosassa, tot i que les obres no sacabaren finsal segle XX durant el bisbat de Josep Cartañà i Inglés els anys 1958/1960.La distribució de la iconografia de la façana és: Primer tram, a cada costat de la porta les escultures de sant Pere i sant Pau de lartista Josep Maria Bohigas de lany 1962. Segon tram, dintre de tres fornícules, al centre la Verge Maria i el Nen Jesús, de lescultor Jaume Busquets de lany 1962; a la seva dreta sant Josep i a lesquerra sant Jaume de lescultor Antoni Casamor de lany 1961. 13
  • 14. LA CATEDRAL DE GIRONA Tercer tram, també dintre de dues fornícules hi ha sant Joan Baptista i sant Narcís, realitzades per Domènech Fita lany 1960.Per accedir a la porta dentrada al temple hi ha una gran escalinata construïdaper bisbe Pontich entre 1685 i 1699 de noranta graons distribuïts en tres trams ibalustrada de pedra als seus costats. Aquesta escalinata ha cridat semprelatenció, com ho han expressat grans viatgers als seus llibres, encara que noes posen dacord vers el nombre de graons. 14
  • 15. LA CATEDRAL DE GIRONAPorta dels apòstolsLestructura està formada per la gradació darquivoltes apuntades (construïdeslany 1975), foren decorades amb les imatges dels dotze apòstols i al seu timpàhi havia un relleu de lAssumpció fet per Joan Claperós.Situada al costat sud de la catedral, surt documentada per primera vegada el1370 sota la direcció de Berenguer Aixuli i més tard del mestre dobres Pere Sacoma. Les mènsules van ser treballades per Guillem Morell lany 1381, i havien de sostenir les figures dels apòstols. Aturades les obres durant un temps fins que sota el mestratge de Berenguer de Cervià el 1434, es va encarregar la realització de les imatges a lescultor AntoniClaperós i van ser col·locades a la dècada dels seixanta del mateix segle.Durant la guerra del 1936, es van perdre deu de les dotze figures dels apòstols,ja fos per lacció de constants actes vandàlics, ja fos per lesmicolament de lesfigures en ésser desplaçades per la comissió de patrimoni de la Generalitat deCatalunya. Actualment solament es conserven les de sant Pere i sant Pau i estroben al cancell de les aules capitulars. Lany 1975 es va acabar el cos de lapart superior de les arquivoltes de la porta. 15
  • 16. LA CATEDRAL DE GIRONALa porta de Sant Miquel està situada a la part nord, es va començar laconstrucció de la cara externa lany 1519 sota la direcció del mestre majorGabriel Cabot . Se sap que encara sestava fent el mur superior lany 1542.INTERIORLa nau mirant cap a la capçalera, a la dreta apareix lorgue que ocupa el centre.Consta duna única nau de 22,98 metres damplada de quatre trams amb voltade creuria que se sostenen amb contraforts, entre cadascun daquests sallotjaa la seva part inferior dues capelles laterals. Té un trifori amb finestres darcogival que recorren tot el perímetre del temple a manera de fris. Uns gransvitralls il·luminen la nau, col·locats sobre el trifori i emplaçats entre elscontraforts.Hi ha un mur que tanca la construcció entre la gran nau i l’absis, en aquestpany de paret, al centre hi ha una gran rosassa i dues més petites a banda ibanda sobre els arcs dentrada a les naus laterals. Al traspassar el mur, hi haun tram recte a cada costat que correspon al primitiu projecte de tres naus, lavolta de creuria sincorpora perfectament al cobriment radial de la resta decapelles del deambulatori.La capçalera és composta per un absis poligonal definit per deu pilars ambdeambulatori de voltes en forma de trapezi que segueixen els radis de la claude volta del presbiteri. Té nou capelles radialsAltar MajorConsta de lara romànica del segle XI de marbre blanc de grans dimensions, deforma rectangular i mida 205 cm de llarg per 130 cm dample i el seu gruix és 16
  • 17. LA CATEDRAL DE GIRONAdaproximadament 15 cm . Amb la superfície llisa central és emmarcada peruna motllura exterior força treballada amb ornamentació lobulada amb motiusrepresentant brots de diferents fulles.Segons la historiografia és lara que durant lèpoca del bisbe Pere Roger, el1038 va consagrar per primera vegada larquebisbe de Narbona Guifré i persegona vegada larquebisbe Sanç de Tarragona el 1347. Les inscripcions sonmés aviat escassos ja que a partir del segle XI es perdé duna menaprogressiva la necessitat daquestes inscripcions. Una de les inscripcions és lasignatura del bisbe Roger Petrus episcopus segurament de lany 1038 .Calrelacionar aquesta ara amb un conjunt dobres que hi ha repartides perlOccitània i per la Catalunya septentrional, més clarament pel nucli deNarbona, on es produïa aquest tipus dara i que es troba uns motius decoratiusmolt semblants als de Girona.Retaule gòticDarrere de lara de laltar hi ha unretaule gòtic, dargent daurat iaplicacions desmalts i gemmes demúltiples colors. És rectangularformat per tres frisos, amb una partcentral representant el Tetramorf i elCalvari. Cada fris està dividit enquatre escenes per banda del centralque representen el cicle de la vida de Jesús des de lAnunciació fins laResurrecció. A la cornisa superior hi ha les imatges de la Mare de Déu, santFeliu i sant Narcís, sota uns pinacles.El primer treball al retaule és del mestre Bartomeu lany 1325. El va succeirlargenter valencià Pere Bernés, qui al bancal de la part baixa va fer lainscripció: Pere Berneç em feu. 17
  • 18. LA CATEDRAL DE GIRONAGràcies a la perfecta integració de lescultura amb lesmalt, el retaule de lacatedral de Girona es troba entre una de les peces dorfebreria gòtica deprimera fila europea.BaldaquíEs completa laltar major, amb un baldaquí,realitzat dargent, pagat per lardiaca de Besalú,Arnau Soler, té quatre columnes que ho sostenen iel sostre bombat en arcs rebaixats. Representa alcentre la coronació de la Verge envoltadadapòstols, àngels i profetes, a més de veures enun medalló major, la imatge del donant a lentradadel Paradís. La comtessa Ermessenda lany 1038va fer donació dun frontal daltar dor que va ser fos a la Guerra del Francès.Cadira episcopal romànicaDarrere de laltar major, en un lloc enlairat damunt untram descales, es troba la cadira episcopal romànicade marbre i dita "Cadira de Carlemany". És una obradel segle XI què procedeix de lantic temple romànic.Té estructura massissa, forma cúbica, i està realitzadaen marbre dels Pirineus. Presenta a la part frontal quecorrespon als braços del seient, una ornamentacióvegetal amb formes arrodonides i els símbols dels quatre evangelistes. Alslaterals està decorada amb arcuacions de mig punt i unes columnetes. Aldarrere del respatller de lèpoca gòtica es troba una figura dun bisbeacompanyada dacòlits sota uns arcs apuntats. 18
  • 19. LA CATEDRAL DE GIRONALa part exterior del setial està ornada amb formes arquitectòniques i vegetals,que combinen amb els símbols dels quatre evangelistes -làngel, el lleó, làguilai el brau- a la part davantera dels braços. El 1347, quan va ser col·locat d’indretdel presbiteri gòtic que avui ocupa, va esculpir-se la part posterior del respatller,amb un conjunt de figures que representen un bisbe amb gremial peça de telaoriginàriament destinada a les cerimònies dordenació sacerdotal-, acompanyatde dun clergue amb capa pluvial i un diaca que li sosté el bàcul, i dos acòlitsamb cirials (M. Sureda, op. cit.).Amb aquesta obra dart es relaciona una altra llegenda en la que apareixlemperador franc. Diuen que quan una parella s’hi asseu junta, abans d’un anyes casaran. Però si s’hi asseu un home sol, mai no es casarà. Per això aquestaés la cadira del Bisbe i antigament hi feien asseure els seminaristes. Així segurque podrien arribar a ésser capellans.CorEs té notícia dun cadirat gòtic fet al principi de la segona meitat del segle XIVamb la participació de lartista Aloi de Montbrai. Fent la comparació i lestudiestilístic de la cadira del bisbe i amb la resta del cadirat es descarta que elMestre Aloi intervingués en una mica més que a la cadira del bisbe, a més hi haun document de lany 1352on es nomena a Ferrer deGroins que "es comprometa acabar el cor de lacatedral"Aquest cor desapareix alser substituït per altrerealitzat el segle XVI,segons lhistoriador Oliver o segons Pere de Palol al segle XVIII, tal com ho citaLourdes Fonoyet. Francesc Rius diu: "A larxiu capitular de la catedral també 19
  • 20. LA CATEDRAL DE GIRONAem van mencionar els segles XVII o XVIII com a data probable de laconstrucció del nou cadirat".Del cor del segle XIV, solament es conserva a la catedral la cadira episcopal iuns quants respatllers amb figures dàngels músics tallats.Quan es va desmuntar el darrer cor, també fou enderrocat el mur dobra de trescares que contenia el cadirat al mig de la nau. Va estar guardat uns anys a lacatedral fins que a principis dels anys seixanta del segle XX, es va fer càrrec detrenta-quatre respatllers lhistoriador i notari de La Garriga Josep Maurí i Serra,el qual va crear una Fundació-Museu a la seva casa particular per exposar-losamb altres peces de la seva extensa col·lecció. Només es conserva la part altadels respatllers, peces de 70 x 64 cm ., la majoria amb dos àngels músics.Cadira episcopal gòticaHi ha constància dun contracte amb lescultor Aloi de Montbrai, amb data 7 dejuny de 1351 per la realització de la càtedra episcopal. Té un aspecteprofusament decorat, als laterals hi ha unes grans espirals, les de la part alta estroben representats àngels trompeters i a les baixes, al braç esquerre un acòlitsagenolla davant la Mare de Déu i al braç dret és un bisbe el que s’agenolladavant de la figura de sant Carlemany, el culte del qual fou establert a Gironaper Arnau de Montrodon. Al respatller hi ha lescut dels Montrodon entre formespolilobulades. Al plafó lateral esquerre està representada una escena delEpifania.OrgueLorgue actual substitueix a lorgue anterior a la Guerra Civil Espanyolaconstruït per Honorat Grinda i per lescultor Antoni Viladevall entre els anys 20
  • 21. LA CATEDRAL DE GIRONA1827 i 1830, que fou desmuntat per la comissió de patrimoni de la Generalitat.La seua col·locació era molt típica de les abadies angleses ja que es trobavadarrere dels setials presidencials del cor capitular.Es comença a construir lany 1941 sent el primer orgue reconstruït de lescatedrals catalanes després de la guerra civil. Lany 1943 Salvador Aragonèsdóna per conclosa lobra a falta duns petits detalls a causa del retard darribadade material des dAlemanya, efecte de la Segona Guerra Mundial. La caixa ésobra del fuster Serafí Sureda.És un dels orgues romàntic-simfònics més importants de Catalunya. Té laparticularitat que la caixa expressiva afecta tots el teclats i el recitatiu comptaamb una segona caixa expressiva . Com que tots els cossos sonors són dins lacaixa expressiva principal lorgue no té tubs a la façana encara que té lespaiper col·locar-hi dotze tubs sordsCom les ventalloles que donen pas a laire als tubs són prou més voluminosesque les dels orgues clàssic compta amb dues màquines Barker en el primer isegon teclat, la força de lorganista obre una ventallola que fa que la força delaire accioni la resta del mecanisme de lorgue, evitant un esforç major delorganista per accionar les vàlvules.VitrallsEls vitralls més ben documentats de la catedral són el de la representació dels Apòstols de lany 1437 i realitzat per Antoni Tomàs, i el renaixentista de les Sibil·les, els Evangelistes i els Quatre Doctors de 21 Vista exterior del absis amb els vitralls
  • 22. LA CATEDRAL DE GIRONAlEsglésia occidental de lany 1520.La gran part dels vitralls medievals no es conserven, per estudis realitzats ambels fragments, sha pogut establir que els més antics eren els del presbiteri, quees creuen estaven obrats pel mateix mestre: mestre del presbiteri entre els quedestaca el que representa La Dormició de la Mare de Déu, és un dels queconserva millor el seu aspecte original, format per tres llancetes i una traceriasuperior en la qual es concentra lornamentació del vitrall. Les llancetes constende tresplafons cadascuna, en el central es representa la Mare de Déu jacentacompanyada per Crist, als plafons laterals es representen les figures delsapòstols, als plafons superiors hi ha la figura de Crist coronat la Mare de Déu i dos àngels de genolls. Guillem de Letumgard, de la diòcesi de Constança sembla lautor dels vitralls de les primeres capelles del costat meridional de la nau. Se sap que es van encarregar al mallorquí Ramon Gilabert lany 1375 els de les capelles de sant Lu i de santa MagdalenaEls vitralls de les rosasses del mur del presbiteri representant la lluita de santMiquel contra el drac va ser realitzat per Francesc Saladriga lany 1704, comdel mateix autor és la rosassa de la façana principal representant lAssumpció irealitzada lany 1732. Ambdós treballs van ser restaurats lany 2001.Capelles interiors 22
  • 23. LA CATEDRAL DE GIRONAA la catedral es troben dinou capelles laterals a les quals sha dafegir les noudel deambulatori, cobertes amb volta daresta. Com és natural als granstemples, les advocacions han anat variant al llarg del temps, així com lestil delsseus altars i retaules.Capella de lAssumpció o InmaculadaLa seva construcció es va iniciar lany 1589 i va ser acabada totalment el 1708.Aquesta capella del costat de lEvangeli, tot just entrat a la catedral, té elretaule de la Immaculada Concepció, contractat i sufragat pel canonge CristòfolRich a Pau Costa lany 1714. Molt semblant al de lAnunciació del mateix autor,la Immaculada es troba al centre del retaule amb àngels i núvols als seus peus.A la predel·la, les manifestacions a la cova de sant Francesc Xavier moribund.Les imatges de sant Feliu lafricà a la banda dreta i a la banda esquerra hi ha eldubte de si representa a sant Ramon de Penyafort o a sant Romà. En làtic estroba la representació de sant Cristòfol patró del comitent del retaule.Capella de Sant Honorat o Sant PauHi ha una imatge de sant Honorat del segle XX. En aquesta capella es troba elsepulcre del bisbe Bernat de Pau, mort el 1457. Destil gòtic, consta de trescompartiments, emmarcats per un arc ogival amb la figura del Creador i alslaterals la Verge i un bisbe sota pinacles. El cos central representa la Vergeamb el Nen que és adorada pel bisbe Bernat. En la part inferior estan elsescuts del bisbe sostinguts per àngels i en el centre un llibre obert amb lepitafi.El compartiment superior és presidit per la imatge jacent de Bernat de Pau ambla mitra i bàcul pastoral.Capella dels Sants DoctorsConstruïda entre els anys 1452 i 1528, el retaule va ser obrat per lescultorJoan Merla. És una obra de 1607 encarregada per lardiaca Miquel dAgullana,qui signà les capitulacions de la construcció el 1597, any de la seva mort. Elseu germà i marmessor, lardiaca major de la Seu de Girona Jaume dAgullana,continuarà lencàrrec així com la reixa que tanca la capella, encarregada el 23
  • 24. LA CATEDRAL DE GIRONA1605 als ferrers de Girona, Miquel i Pere Massanta. Destil clàssic renaixentista,la seva estructura consta de tres pisos i coronació triangular amb un relleu deSant Miquel dintre duna fornícula. Als restants pisos estan disposats també enbase de fornícules que contenen els relleus dels sants Doctors de lEsglésia enfusta policromada pel pintor i daurador Pere Martínez de Barcelona.Capella del beat Dalmau Moner, abans de Santa ElisabetEs va acabar la construcció daquesta capella cap lany 1490, als seus murs esveuen les teles amb la representació del beat dominic Dalmau Moner.Tanmateix, el que crida més latenció daquesta capella és el sepulcre gòtic delbisbe Berenguer dAnglesola, mort el 23 dagost de 1408 en Perpinyà. Va serencarregada la realització del sepulcre a lescultor Pere Oller lany 1409 iacabat el 1411, que va ser quan es va procedir al trasllat del cos del bisbe. Foutreballat en alabastre, amb lescultura jacent del bisbe amb vestidures i mitraepiscopal, envolten el sepulcre unes figures de ploraneres separades per finescolumnes i amb pinacles a sobre delles.Capella de Tots els SantsFou construïda lany 1369. Al seu mur dret hi ha el sepulcre del bisbe Bernat deVilamarí, realitzat pel mestre dobres i escultor de la catedral gòtica JaumeFaveran, situat dintre duna fornícula amb la figura jacent del bisbe vestit ambtúnica, mitra i bàcul pastoral. A la part central de la capella està situat unretaule de lany 1644 amb una gran pintura de lAscensió del Senyor.Capella dels Sants Lu i HonoratConstruïda entre els anys 1347 i 1376. Fet per lescultor Joan Torras lany 1709per encàrrec i pagament del canonge Ignasi Bofill. Consta el retaule duna grantela a la part central amb la representació dels sants titulars, una predel·la ambla imatge de la Magdalena penitent i a làtic lAnunciació. A cada costat als murs 24
  • 25. LA CATEDRAL DE GIRONAde la capella estan les pintures de sant Ignasi de Loiola i de sant Antoni dePàdua. Lacabament daquesta obra esdevingué lany 1731 com està inscrit a lataula de laltar.Capella de Sant NarcísLa capella va ser construïda lany 1324 i es va consagrar sota ladvocació desant Andreu. El retaule de sant Narcís va sersufragat pel canonge Narcís Font i Llobregat iel seu germà Josep, tant la talla com el daurat.Es va fer lencàrrec a lescultor Pau Costa lany1710, però es va començar lobra el 1718 i esva acabar el 1727. Dins duna gran fornícula estroba la imatge de sant Narcís amb els atributsde bisbe, amb dos àngels als costats, un duentun bàcul i laltre un llibre, que són els elementsrepresentatius daquest sant bisbe de Girona.El retaule consta de parts tallades i altres de El retaule de sant Narcíspintura dintre de marcs ovalats. En làtic es troba sant Andreu com antic titularde la capella, flanquejada per dues medallons amb santa Teresa i santa Mariade Cervelló. Als murs laterals de la capella hi ha dos grans quadres, el martiride sant Narcís i el miracle de les mosques. Davant de laltar i al terra es troba elsepulcre de pedra amb lescut darmes de la família Font.Sepulcre de Ramon Berenguer IIEntre les capelles de sant Narcís i elsQuatre Màrtirs, damunt de lentrada a lasagristia es troba el sarcòfag de RamonBerenguer II Cap dEstopes, que va serassassinat lany 1082 quan viatjava deBarcelona cap a Girona als boscos 25
  • 26. LA CATEDRAL DE GIRONAdHostalric.Enterrat a la galilea de lantiga catedral romànica, es va traslladar a linterior deltemple per ordre del rei Pere el Cerimoniós lany 1385 i va ser encarregada larealització de la seva nova sepultura a lescultor Guillem Morell, és representata vestidures de guerrer i amb relleus del seu escut darmes a la part frontal delsarcòfag.Enfront daquest sepulcre al costatdevangeli de la nau, hi ha el de laseva besàvia la comtessaErmessenda, de vegades confosaamb la seva esposa Mafalda dePulla-CalàbriaCapella dels Sants MàrtirsSituada al deambulatori, va ser fundada pel bisbe Arnau de Montrodon iconsagrada el 1338. Té un retaule barroc de lany 1679, amb la representacióen pintura dels Quatre Sants Màrtirs de Girona: Just, Paulí, Germà i Sici, quesegons la llegenda van ser martiritzats en temps de lemperador Dioclecià (284- 305 dC), aquestes teles es troben emmarcades entre columnes. Sota elles espresenten en talla de fusta escenes dels seus martiris. Sobre laltar hi ha unaarqueta del segle XIV, dels Sants, feta en pedra de Girona i amb esmalts irelleus a la part frontal de la Verge de la Llet i els quatre màrtirs. Damuntdaquest sarcòfag lany 1659 es van col·locar quatre bustos de talla dels santsdescrits. Possiblement també hi ha les relíquies daltres màrtirs esmentats a lesactes de la troballa daquestes, com ara Amèlia de Girona.A lesquerra del retaule es troba el sepulcre del bisbe promotor Arnau deMontrodon, mort el 1345, amb la imatge jacent amb els atributs de la mitra i el 26
  • 27. LA CATEDRAL DE GIRONAbàcul i emmarcat per dos arcs ogivals, a la part frontal del sarcòfag esdesenvolupa el seguici funerari en diverses escenes dividides per arquetsgòtics.Al mur dret es troba el sepulcre del seu nebot i també bisbe Bertran deMontrodon, mort el 1384, posat dintre dun arcosoli i la figura jacent ambvestidures episcopals. Sobre larcosoli a la paret es mostra en pintura uns arcsogivals a semblança dels de lanterior sepulcre.Capella dels Dolors o Sant VicençAquesta capella fou construïda entre 1313 i 1319. La proposta per la realitzaciódel retaule és de 1717, però no fou daurat fins al 1736. Al cos central hi ha laimatge de la Pietat coronada amb dotze estrelles, a més és troba a la sevaesquerra la representació de santa Eulàlia de Barcelona i a la dreta sant Vicençde Paül. A les pintures dels quadres laterals shi troba sant Felip Neri celebrantmissa i sant Vicenç de Paül predicant atribuïdes a Antoni Viladomat i Manalt odel seu taller.Capella del Sant SepulcreEdificada entre els anys 1313 i 1321 sota ladvocació de santa Úrsula i també ales Onze Mil Verges. Al Museu dArt de Girona es conserva lantic retauledaquesta capella, realitzat el 1520 per Joan de Borgonya. Al mur del fons hi haun tapís de la Resurrecció pertanyent a la col·lecció de Joan Ferrer que entre1560 i 1565, va realitzar-ne un total de vuit per les capelles del deambulatori.Es pot veure sobre una llosa de pedra la imatge dun Crist jacent realitzada perlescultor gironí Domènec Fita lany [959, autor també del vitrall de la mateixacapella amb el tema de la Resurrecció.Capella del Corpus o del SagramentEl retaule datat de lany 1561 va ser executat la part escultòrica per Antoni Coll,la policromia i daurat per Nicolau Mates i les pintures es van encarregar alartista francès, resident a Olot, Pere de la Rocha o Perris. Sobserven a la 27
  • 28. LA CATEDRAL DE GIRONApredel·la escenes de la Passió de Crist i a la part central del retaule el SantSopar.Capella de Santa HelenaConstruïda lany 1329 i dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista. Enaquesta capella es conserva el sepulcre original de la comtessa Ermessenda,morta a Girona l1 de març de 1057, sent enterrada en un arcosoli de lantigagalilea als peus de la catedral romànica. Lany 1385 el rei Pere el Cerimoniósva ordenar el seu trasllat a lactual capella, i es va encarregar la imatge jacent alescultor Guillem Morell, per cobrir el vell sarcòfag de pedra, on encara esconserva la policromia a la part frontal amb nou barres verticals vermellessobre fons dor, sent el document més antic que es conserva del blasó de labandera de Catalunya. Lescultura presenta unes faccions molt harmòniques iidealitzades amb les mans creuades sobre el cos i el cap reposant sobre uncoixí.Capella de Sant MiquelConstruïda cap a 1358, conserva un retaule delescultor Pau Costa, realitzat entre 1715 i 1720,segons un llegat del canonge Miquel Català.Emmarcat per dos grans columnes estriades itallades, es troba a la seva part central una còpiaanònima dun quadre del pintor italià Guido Reni,representant a sant Miquel Arcàngel, la pintura vaser portada personalment pel canonge des deRoma.En els murs de la capella es troben pintures representant lAscensió de Maria ila Resurrecció de Crist. 28
  • 29. LA CATEDRAL DE GIRONACapella del BaptisteriLa data de la seva construcció va ser lany 1470. Es troba en ella una pilabaptismal renaixentista, encarregada a lescultor francès Guido de Belljoc,germà del mestre dobres de la catedral Joan de Belljoc, lany 1528, encara quefou acabada per lescultor català Joan Roig. Efectuada en pedra nummulíticade Girona, té un metre i mig de diàmetre i amb dotze costats on estanrepresentats els apòstols, dintre dunes fornícules entre columnetes coríntiesestriades. La peanya està ornada amb motius fito mòrfics.Capella de Sant IsidreA la seva clau de volta central es representa les imatges dun eclesiàstic i unmilitar, els dos germans Dalmau de Raset, vicari i fundador de la capella iBernat de Raset, militar, ambdós tenen a la capella el seu sepulcre. La tombade lardiaca Dalmau mort el 1452, és destil gòtic flamenc, lescultura jacent ambhàbit sosté un llibre a les seves mans i està emmarcat dintre dun arc conopialamb un dosser amb calats, a banda i banda hi ha dues columnes rematadesamb pinacles. A la part inferior a manera de fris es troben unes figures orant illegint entre els quals hi ha el mateix Dalmau i dos àngels que sostenen lescutdel bisbe. Dalt de tot, trobem dos àngels que condueixen la seva ànima al cel.Capella de lAnunciacióEs troba a partir de la porta dentrada al costat delEpístola. El retaule destil barroc, que va serencarregat lany 1710 pel canonge Jaume Codolar,a lescultor Pau Costa, finalitzant-ho lany 1725.Saprecia al cos principal el tema de lAnunciacióamb larcàngel Gabriel i els sants Bonaventura iFrancesc de Paula a banda i banda, amb unapredel·la amb la representació de ladoració dels 29
  • 30. LA CATEDRAL DE GIRONApastors. A la part superior es troba sant Jaume a cavall i la representació de lesvirtuts teologals, la fe, al centre la caritat i lesperançaMUSEU CATEDRALISI.Prop de lentrada principal, dins de la nau a banda esquerra saccedeix a lessales del museu de la catedral, situades a les antigues dependències delmonestir.Dins trobem:  El Tapís de la Creació que és una de les poques peces tèxtils brodades conservades de lèpoca romànica, realitzat amb fils de llana de colors sobre tela de lli, te unes dimensions de 3,58 X 4,50 metres, encara que no està complert i tampoc no està definit el seu origen ni la data de la seva execució, es creu que és de finals del segle XI o principi del XII. El seu nom es deu a la temàtica de la part principal del tapís. Presidit a la seva part central per la representació del Pantocràtor, dintre duna orla que està envoltada per una circumferència repartida en vuit parts desiguals que mostren passatges del Gènesi: 1. lesperit de Déu sobre les aigües 2. la creació del firmament 3. la separació de les aigües 4. la creació dels animals 5. làngel de la llum 6. làngel de les tenebres 30
  • 31. LA CATEDRAL DE GIRONA 7. la creació dEva 8. Adam buscant un altre home entre els animals del ParadísA la part rectangular que lemmarca a la seva franja superior, la imatge centralrepresenta lany, als seus costats les estacions, seguint els mesos, el sol, i lalluna, els rius del Paradís, entre altres escenes. Als triangles abans de lacircumferència es representen els quatre vents.  El Retaule de la Pietat de Jaume Cabrera.  El Beatus de Girona que es tracta duna còpia del segle X del comentari de lApocalipsi fet pel Beat de Liébana. Escrit en lletra visigòtica sobre pergamí, amb més de cent miniatures moltes de pàgina sencera, va ser escrit, segons consta a lúltim foli del còdex per: presbiterat Sènior i miniaturat per En o Ende i pel presbiterat Emeteri.  L’ Escultura de Carlemany. La realització daquesta escultura dalabastre policromada es deu a lartista Jaume Cascalls i encara avui és motiu de polèmica. A partir del fet que el bisbe Arnau de Montrodon lany 1345 va instituir el culte a Sant Carlemany a la capella dels sants Màrtirs dins la catedral de Girona. Es creu que en realitat representa la imatge de Pere III el Cerimoniós.  L’ Arqueta de Al-Hakam II. Realitzada en argent daurat és ornamentada amb motius vegetals amb semblança a lart califal cordovès. Del segle X és una de les peces més antigues que conserva el museu, sense saber 31
  • 32. LA CATEDRAL DE GIRONA com va arribar a la catedral. Per unes inscripcions, se sap que va ser un regal del califa Al-Hakam II al seu fill Hixan II. Retaule de Santa Magdalena. Antigament es trobava situat en una capella de la seu, és destil renaixentista i va ser realitzat pel pintor Pere Mates al segle XVI, saprecia a la pintura una gran influència de Joan de Borgonya. La Llitera de la Mare de Déu dAgost. Situada a lantiga capella de lEsperança, va ser un encàrrec realitzat a Lluís Bonifaç i Massó (1730- 1786),escultor de Valls, per al costum antic de col·locar una llitera amb una imatge de la Verge jacent al temple durant loctava de lAssumpció. Duna gran teatralitat, és destil barroc, va ser daurat per Bruno Rigalt de Barcelona, sembla un cadafal amb quatre àngels que sostenen una gran corona daurada amb damassos. Dintre daquesta capella es troba la tomba del bisbe Guillem Ramon Boïl i Mercader mort el 1532, en un arcosoli dintre del mur esquerre, amb columnes en ambdós costats i rematat per un frontó triangular el qual es troba el Pare Etern. El sarcòfag de marbre presenta la figura del bisbe jacent amb vestidura pontifical i mitra. Sobre el sepulcre hi ha lescut darmes del bisbe. 32
  • 33. LA CATEDRAL DE GIRONA Curiositats i llegendes Bruixa de pedra La Bruixa de pedra és una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de Carlemany i és lúnica gàrgola ambfigura humana.[38] Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a lesarts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum dellençar pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí enpedra i la van col·locar a la catedral perquè de la seva boca no sortissin mésmalediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançonetapopular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..." Sant Carlemany Signatura de Carlemany. Tot i que se sap amb certesa que Carlemany mai va ser a Girona, es conten nombroses històries sobre ell. Mai va ser canonitzat perlesglésia, però per ordre de lemperador alemany Frederic Barba-roja,lantipapa Pasqual III sí que ho va fer lany 1165. A la catedral de Girona iimpulsat pel bisbe Arnau Montredó, lany 1345 es va venerar a la capella delssants Màrtirs una imatge dita de Sant Carlemany, quan a la realitatrepresentava al rei Pere el Cerimoniós, arribant a aconseguir una gran devociópopular. 33
  • 34. LA CATEDRAL DE GIRONAEspasa de CarlemanyConten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romànic (la Torrede Carlemany) per contemplar la ciutat i des dallí li va caure lespasa al centredel claustre que estava nevat, encara que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la força de la caiguda shavia clavat a terra.Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i laparteixi en dues, que serà quan sigui la fi del món.Falcó de pedraHi ha una imatge dun falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de santMiquel de la catedral, que té una curiosa llegenda. En una cacera, RamonBerenguer II Cap dEstopes, va ser ferit de mort en presència del seu falcó. Vandur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimònia religiosa el falcó nova parar de revoltar per sobre del seu germà bessó Berenguer Ramon II. Perdesig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per acusar-lo de la mort del seu germà, sense que ningú més tingués latreviment dacusaral comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falcó i es va posarsobre el cap de lacusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era unsenyal diví per fer justícia. A partir de llavors va ser apel·lat com el Fratricida, elqual després daquest judici va passar el comtat al fill de Cap dEstopes,Ramon Berenguer III. 34
  • 35. LA CATEDRAL DE GIRONAOpinió personalPer fer aquest treball he trobat molta informació i per això no m’ha estat moltdifícil fer-lo.En quant al vocabulari ,hi ha paraules difícils d’entendre perquè erend’arquitectura i jo encara no en se gaire. Per això he buscat al diccionari.He après moltes coses d’aquesta Catedral i fins hi tot he anat a visitar-la ambla meva família.Voldria donar les gràcies a la meva mestra Paula que m’ha ajudat i m’hacorregit tot allò que jo no sabia fer prou bé. Patricia Waselle 35

×