• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Monestir de montserrat. joan andrei
 

Monestir de montserrat. joan andrei

on

  • 370 views

 

Statistics

Views

Total Views
370
Views on SlideShare
319
Embed Views
51

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 51

http://religiobalmes.blogspot.com.es 51

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Monestir de montserrat. joan andrei Monestir de montserrat. joan andrei Document Transcript

    • Joan CorominaAndrei CostacheReligió 2012-13
    • 2Introducció...................................................................pàg 3Història.........................................................................pàg 4-6Monestir.......................................................................pàg 7-8Mare de Déu de Montserrat.........................................pàg9Darrers abats de Montserrat........................................pàg 10Escolania de Montserrat...............................................pàg 11Orgue de Montserrat....................................................pàg 12-13Santa Cova de Montserrat............................................pàg 14La capella de Santa Cova...............................................pàg 15Rosari Monumental de Montserrat......................................pàg. 16El Quinze Misteris........................................................pàg 17-19Misteris de goig............................................................................pàg 17Misteris de dolor..............................................................pàg 17Misteris de glòria........................................................................pàg 18-19Via crucis.....................................................................pàg 20Llibre Vermell de Montserrat.....................................pàg 21-22Aromes de Montserrat...............................................pàg 22Biblioteca de Montserrat............................................pàg 23Opinió personal...........................................................pàg 24
    • 3Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya deMontserrat, en el terme municipal de Monistrol de Montserrat (Bages), a una alçàriade 720 m sobre el nivell del mar. És un símbol per a Catalunya i sha convertit en unpunt depelegrinatgeper a creientsi de visitaobligada perals turistes.Lactual abatés JosepMaria Soler iCanals.El complex monàstic, juntament amb les dependències i els serveis annexos,conformen un petit nucli de població que, segons el cens del 2006, comptava amb 68habitants.
    • 4Lorigen del monestir és incert, però se situa cap al 880. Se sap que, cap al 1011, unmonjo procedent del monestir de SantaMaria de Ripoll va arribar a la muntanyaper encarregar-se del monestir de SantaCecília, amb la qual cosa el cenobi quedavasota les ordres de labat Oliba de Ripoll.Santa Cecília no va acceptar aquesta novasituació i Oliba va decidir fundar elmonestir de Santa Maria al lloc on hi haviauna antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenirabat propi i va deixar de dependre del de Ripoll. Aquesta ermita shavia convertit en lamés important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Marede Déu que shi venerava des de lany 880.El monestir aviat es va convertir en santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que elsdonatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fidel segle XII, labat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat demonjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia.El segle següent va ser el de l’iniciï de la lluita de Montserrat per aconseguir la sevaindependència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma dOccident, el priorat deMontserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport aBenet XIII dAvinyó. El rei Martí lHumà va aconsellar a Benet XIII que convertísMontserrat de priorat en abadia i posés al front com a primer abat a Marc de Villalba,qui ho era de Ripoll des de 1408. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIIIva crear labadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegissobre Montserrat.Monestir vist de de la roca de Sant Jaume
    • 5La tenacitat del seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, El 1493,Montserrat va perdre de nou lautonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de lacongregació daquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors shi van succeir elsabats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els qualscal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any de1493, un frare de lorde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, vaacompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciarlexpansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.l11 de marçde 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.El 1493, Montserrat va perdre de nou lautonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar almonestir 14 monjos procedents de Valladolid i Montserrat va passar a dependre de lacongregació daquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors shi van succeir elsabats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals caldestacar el cardenal Giuliano del la Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any de1493, un frare de lorde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, vaacompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciarlexpansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.El segle XIX va ser especialment tràgic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegadesper les tropes napoleòniques, el gener de 1809 quan el general Desveaux, amb 800homes arribà al monestir, però perseguit pel sometent, el destacament francès foudestruït, i a partir del 25 de juliol del 1811 quan el prengueren les forces del mariscalSuchet i el 1812. El 1835 va patir lexclaustració arran de la desamortització deMendizábal, va ser saquejat i incendiat i sen van perdre molts dels tresors.Lexclaustració va durar poc i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregacióde Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar laindependència eclesiàstica. A partir del 1858, sota el guiatge de labat Muntadas,ledifici sencer es va haver de restaurar, ja que no nhavien quedat més que les parets.Des de lany 1862 la comunitat montserratina pertany a la Congregació de Subiaco delOrde de Sant Benet, de la qual és un dels principals monestirs.
    • 6Durant el franquisme, després dun període proper al nou règim, el monestir prengué, apartir de les festes dentronització de 1947 i coincidint amb labat Aureli M. Escarré, unaactitud catalanista i es convertí en nucli de resistència antifranquista.Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de créixer iactualment (2008) conté una de les millors biblioteques del país, amb gairebé 300.000volums i 400 incunables. La congregació actual està formada per setanta-sis monjos,repartits entre Montserrat, El Miracle i Cuixà. A més, al monestir hi viuen els infantsque componen lEscolania de Montserrat, considerada lescola de cant més antigadEuropa, ja que es va fundar al segle XIII.Entre molts daltres premis en reconeixement de la seva tasca religiosa i cultural lany1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi i el 1997 la Medalla dOr de la Generalitatde Catalunya.
    • 7El conjunt del monestir el formen dos blocs dedificis amb funcions diferents: duna banda labasílica, amb les dependències monacals; duna altra banda els edificis destinats a atendre elspelegrins i visitants. Aquests últims inclouen diversos restaurants, botigues i una àreadallotjament. La basílica de Montserrat és duna sola nau, construïda el segle XVI amb unaestructura encara gòtica. Les pilastres, balustrades i ornamentació, però, responien a modelsrenaixentistes. Després de lincendi de 1808, només va restar-ne la nau, perdent-se tota ladecoració i les obres dart que hi havia. Va ser restauradacompletament al segle XIX, amb una ornamentacióbigarrada, dun estil entre eclèctic i neobizantí, ambelements modernistes que alteraren la línia original de labasílica. Els murs i la volta van ser recoberts de pintures,shi van afegir arcs destuc, quadres, escultures, etc.,dautors de final del XIX i començament del XX: JosepLlimona, Alexandre de Riquer (autor de les granspintures del presbiteri, al voltant del cambril), etc. Alvoltant daquesta única nau se situen diverses capelles.La nau és sostinguda per unes columnes centrals, ambtalles de fusta de Josep Llimona. A la capçalera hi hasituats laltar major i el cor. Sobre laltar major penja una làmpada amb un crucifix divori degran valor artístic: és obra florentina del primer Renaixement i va arribar al monestir el 1920,procedent de Roma. Sha atribuït a Lorenzo Ghiberti i, recentment, sha publicat un estudi quelatribueix a un jove Miquel Àngel. El nou orgue de Montserrat, inaugurat lany 2010, estàcol·locat sota el creuer al lateral esquerre de la basílica, per on surten els escolans i elscelebrants, i substitueix lantic orgue de 1958 que continua situat a la part del darrere de labasílica. Just a sobre de laltar major hi ha el cambril de la Mare de Déu, al qual saccedeixdesprés de travessar una portalada dalabastre en la qual apareixen diverses escenes bíbliques.El claustre del monestir és obra de larquitecte Josep Puig i Cadafalch. És de dos pisossostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jardí i disposa duna fonta la part central. A les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del segle X. Eljardí, molt extens, inclou la Capella de Sant Iscle i Santa Victòria, romànica, accessos als edificisdel noviciat i lescolania i diverses escultures, com la de marbre del Bon Pastor de Manolo
    • 8Hugué o algunes de les escultures que Josep de Sant Benet va fer al segle XVIII per al campanardel monestir i que mai no shi van instal·lar.El refectori és del segle XVII i va ser reformat el 1925 per Puig i Cadafalch. La partcentral allotja un mosaic amb la representació del Crist de Sant Climent de Taüll,mentre que a la banda oposada es pot veure un tríptic amb escenes de la vida de santBenet, pintades per Josep Obiols. El monestir disposa dun important museu dividit entres seccions diferents: la secció prehistòrica, en la qual sexposen diverses troballesarqueològiques de la mateixa muntanya de Montserrat; el museu de lOrient Bíblic,amb XVI al materials arqueològics relacionats amb la Bíblia, i la pinacoteca, amb obresdels segles XIX. Entre lespintures del museu hi haobres del Greco, Caravaggio,Dalí i Picasso.A la part exterior esdistribueixen diverses placesque serveixen per ordenar elconjunt dedificis en lorografiaescarpada de la muntanya. Laplaça de Santa Maria nés laprincipal i és la que dóna accés al monestir; és obra també de Puig i Cadafalch. Des dela plaça es pot observar la nova façana del monestir, construïda per Francesc Folgueraamb pedra de la muntanya mateix. A lesquerra es poden veure les restes de lanticclaustre gòtic.A la plaça de lAbat Oliba hi ha situats els edificis que serveixen per albergar elspelegrins i turistes, amb les anomenades cel·les i un hotel de tres estrelles. La plaça estàpresidida per una estàtua de bronze dedicada al fundador del monestir, obra de 1933 delescultor Manuel Xuclà.Lúltima de les places de Montserrat és la de la Santa Creu, dedicada a sant Miquel. Laplaça rep aquest nom per la creu que la presideix, obra de lescultor Josep MariaSubirachs.Plaça de Santa Maria i façana nova del monestir
    • 9Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada peruns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets vantrobar la imatge de la Mare de Déu a linterior duna cova. Quan el bisbe sassabentà dela notícia, va intentar traslladar laimatge fins a la ciutat de Manresa,però el trasllat resultà impossible jaque lestàtua pesava massa. El bisbeho interpretà com el desig de la Marede Déu de romandre al lloc on selhavia trobada i ordenà laconstrucció de lermita de SantaMaria, origen de lactual monestir.La imatge que es venera enlactualitat és una talla romànica delsegle XII realitzada en fusta dàlber ide faig. Representa la Mare de Déuamb el xiquet assegut a la falda imesura uns 95 centímetres dalçada.A la mà dreta sosté una esfera quesimbolitza lunivers; el xiquet té lamà dreta alçada en senyal debenedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe defecunditat i vida perenne.A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Marede Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat lapel·latiu popular de "laMoreneta". Lorigen daquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de lesespelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la.L11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserratcom a patrona oficial de Catalunya. Se li concedí també el privilegi de tenir missa ioficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 dabril.Des de la festa de lEntronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26dabril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.A la Verge de Montserrat la hi crida afectuosament a Catalunya "La Moreneta". AEspanya hi ha altres verges negres conegudes daquesta manera, com la Mare de Déu deLluc (Patrona de Mallorca) o la Mare de Déu de la Candelaria a Tenerife (Patrona deCanàries).
    • 10Del 1858 fins a lactualitat, els abats de Montserrat han estatMiquel Muntadas (1858-1885)Josep Deàs (1885-1921)Antoni Maria Marcet (1921-1946)Aureli Maria Escarré (1946-1966)Gabriel Maria Brasó, abat coadjutor (1961-1966)Cassià Maria Just (1966-1989)Sebastià Bardolet (1989-2000)Josep Maria Soler (2000-...)
    • 11LEscolania de Montserrat és un cor de nens, que canta a veus blanques, cada dia, a la Basílicade Montserrat, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants de tot el món. Quan elrepertori ho requereix, escomplementa amb la Capellade Música de Montserrat,formada per alguns anticsescolans i per la Capella demonjos del Monestir. És unade les institucions musicalsmés prestigioses dEuropa.Amb el seu cant, els escolanstransmeten un missatgeevangelitzador de bellesa que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins religiosos. La Salvedel migdia sha convertit en les darreres dècades en lacte diari més concorregut del Santuari.Des de finals dels anys 60 va més enllà de la Basílica de Montserrat i dóna alguns concerts perpobles de Catalunya o arreu del món. Els més destacats en el darrer curs han estat amblOrquestra de les Nacions, dirigits per Jordi Savall i la participació en lòpera El somni duna nitdestiu de Benjamin Britten al Gran Teatre del Liceu de BarcelonaGràcies a lEscolania, la tradició del monestir permet que alguns monjos treballin en la creació,la formació i la producció musicals. Lany 1990 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi,concedida per la Generalitat de Catalunya.Actualment, lEscolania està formada per més de cinquanta nois, de nou a catorze anys,procedents de tot Catalunya i també de la resta dels Països Catalans. Durant els anys queestudien a Montserrat fan els darrers cursos de Primària i els primers de Secundària, i tambéels estudis de música corresponents. Cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segoninstrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i, no cal dir, el CantCoral, que constitueix lespecialitat de lEscolania. Alguns dels escolans, quan deixenMontserrat, continuen els estudis de música. Especialment en les darreres dècades, algunsdestaquen professionalment com a cantants, instrumentistes o directors.
    • 12LOrgue de Montserrat, inaugurat el mes de març de 2010 al Monestir de Montserrat, éslorgue més gran de Catalunya i un dels més grans dEuropa. Ha estat construït per AlbertBlancafort del taller d’organistesBlancafort de Collbató i successor deGabriel Blancafort i París. El nou orguesubstitueix lantic orgue, de 1958, quefou construït amb trossos d’altresorgues, com molts dels que es vanrecuperar després de la cremadesglésies de la guerra civil espanyolaja que els tubs destany es fonien perfer-ne armament. Lantic orguecontinua en el seu emplaçamentanterior a la part del darrere de labasílica.El nou orgue està col·locat sota el creuer al lateral esquerre de la basílica, per on surten elsescolans i els celebrants, l’emplaçament tradicional dels orgues a Catalunya des de fa més de500 anys. Això permet una millor acústica que des de la part del darrere de la basílica. Lorguepesa 12.000 quilos i fa 12,5 metres d’alçada i 5,5 d’amplada, amb quatre teclats manuals i unde pedal –cadascun dels quals fa sonar un cos diferent, com si es tractés d’instrumentsindependents, que s’anomenen cadireta, orgue major, expressiu, batalla i pedal–, transmissiómecànica de notes, una segona consola elèctrica al presbiteri i 4.242 tubs El nou orgue permetrealitzar concerts oberts al públic amb els millors organistes internacionals, a mésdacompanyar les celebracions litúrgiques i lEscolania de Montserrat, feina feta per 6organistes que suposa un temps de funcionament dunes vuit hores al dia. La construcció delnou orgue fou possible gràcies a la participació de milers de feligresos i ciutadans queapadrinaren cadascun dels tubs. La construcció de lorgue, amb un pressupost inicial de 1,2milions deuros sufragats amb lajut de Caixa Penedès, anà a càrrec del taller d’organistes
    • 13Blancafort, de Collbató, de gran tradició en aquest àmbit i que a més ja havien construïtl’orgue anterior el 1925. Lhereu de la família d’orgueners, Albert Blancafort, liderà un equip deset constructors que hi dedicaren 22.000 hores entre 2007 i 2010 i combinaren lartesania ambtècniques actuals, des de CAD 3D per al disseny dels plànols fins a aparells de control numèric,làsers, escàners i eines digitals. Els orgueners Blancafort destinaren dues persones cada diadurant tres mesos només per afinar-ne el so, feina que sha d’anar ajustant periòdicament, jaque és un instrument litúrgic que sona un mínim de quatre cops al dia, una per cada ofici. Elstubs sagrupen en diferents famílies, anomenades registres, que lorganista pot fer servir perfer combinacions. El de Montserrat consta de 63 registres, la qual cosa aporta una granquantitat de possibilitats. Aquest nou instrument permet la interpretació de tot el ventall deliteratura organística, des de Bach fins a les obres més contemporànies, amb la voluntat desituar l’instrumenta , un dels més grans dEuropa, entre els de més alt nivell musical.La construcció del nou orgue fou possible gràcies a la participació de milers defeligresos i ciutadans que apadrinaren cadascun dels tubs. La construcció de lorgue,amb un pressupost inicial de 1,2 milions deuros sufragats amb lajut de Caixa Penedès,anà a càrrec del taller d’organistes Blancafort, de Collbató, de gran tradició en aquestàmbit i que a més ja havien construït l’orgue anterior el 1925. Lhereu de la famíliad’orgueners, Albert Blancafort, liderà un equip de set constructors que hi dedicaren22.000 hores entre 2007 i 2010 i combinaren lartesania amb tècniques actuals, des deper al disseny dels plànols fins a aparells de control numèric, làsers, escàners i einesdigitals.Els orgueners Blancafort destinaren dues persones cada dia durant tres mesos només perafinar-ne el so, feina que sha d’anar ajustant periòdicament, ja que és un instrumentlitúrgic que sona un mínim de quatre cops al dia, una per cada ofici.Els tubs sagrupen en diferents famílies, anomenades registres, que lorganista pot ferservir per fer combinacions. El de Montserrat consta de 63 registres, la qual cosa aportauna gran quantitat de possibilitats. Aquest nou instrument permet la interpretació de totel ventall de literatura organística, des de Bach fins a les obres més contemporànies,amb la voluntat de situar l’instrument, un dels més grans dEuropa, entre els de més altnivell musical.
    • 14La cerimònia de benedicció del nou orgue tingué lloc el 20 de març de 2010 amb unes1.600 persones que ompliren els bancs i els passadissos del temple, i a lexterior delesglésia, on hi havia instal·lades unes pantalles gegants. En el concert participarenlOrfeó Català, lEscolania de Montserrat, la Capella de Música de Montserrat ilOrquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Les 4 veus solistes vanser de Gemma Coma-Alabert, Xavier Mendoza, Marta Mateu i Roger Padullés.
    • 15La Santa Cova de Montserrat Ésel lloc on es va trobar la imatgede la Mare de Déu de Montserratel 880, origen del seu culte i laseva consagració com a patronade Catalunya. La seva troballa convertí el lloc en centrede pelegrinatge i propicià la construcció del Monestir deMontserrat. A la Santa Cova saccedeix a través del Camíde la Santa Cova, que està excavat en la muntanya, alllarg del Massís de Montserrat; fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge deGertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es pot apreciarel Rosari Monumental de Montserrat, conjunt de diversos grups escultòrics dedicats alRosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916.HistòriaLa llegenda conta que lany 880, un dissabte al vespre, uns nois pastors van veuredescendir del cel una gran llum, acompanyada per una bella melodia, que es posava amitja altura de la muntanya. A la setmana següent hi van tornar amb els seus pares i lavisió es va repetir. Igualment succeí les setmanes següents amb la companyia del rectordOlesa de Montserrat. Assabentat de lesdeveniment, es presentà el bisbe de Manresa;llavors van trobar una cova en la que restava la imatge de Santa Maria. Intentarentraslladar-la en processó a Manresa, però lintent fou infructuós, pel que van entendre lavoluntat divina: aquella imatge devia ser venerada a la muntanya de Montserrat.
    • 16La construcció de la capella es produí entre 1696-1705, gràcies al patrocini novament deGertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Cal destacar lemplaçament vertical dela capella a la pendent de la muntanya, que li dóna una sensació destar suspesa a laire;és un bell exemple dintegració entre arquitectura i naturalesa. La capella té planta decreu llatina, i està inserida sota una gruta de la muntanya, lloc de la Santa Cova original.En laltar hi ha una reproducció de la imatgeoriginal, ja que lautèntica es troba a la Basílicadel monestir. Sobre el creuer hi ha una cúpulasemiesfèrica amb una claraboia per on entra la llum.Aquesta capella principal té adossada unaconstrucció de tres naus al voltant dun petit claustre, ones troben una sala dex- vots, la sagristia, la sala depelegrins i lhabitatge del monjo que sencarregadacollir els visitants, així com un petit hort. Lacapella ha patit diverses vicissituds al llarg de la seva història: durant la GuerradIndependència Espanyola (1811-1812) ledifici va patir greus danys, igual que elmonestir i el santuari; a partir dels murs principals que varen quedar en peu, larquitecteFrancesc de Paula Villar i Lozano realitzà el 1857-1859 la restauració de la capella.Tanmateix, el 4 de juliol de 1994 un incendi forestal destruí les cobertes dels espaisannexos a la capella i al claustre, provocant un enfonsament que va espatllar elspaviments, així com els mobles i les obertures. Aquesta circumstància es va agreujarencara més per les intenses pluges que es produïren la tardor següent, que van provocaruna caiguda de pedres i grava damunt del recinte de la Santa Cova i del seu camídaccés; per raons de seguretat es va haver de tancar la capella i el camí. El 1995sencarregà la restauració a larquitecte Arcadi Pla i Masmiquel, iniciant-se les obres latardor del mateix any. Però de nou, un fort xàfec esdevingut el 5 de setembre de 1995 vadesplaçar la claraboia de la cúpula de la capella i va caure damunt de la cúpula, que
    • 17senfonsà totalment, danyant la resta de les cobertes. Pla sencarregà de nou dun segonprojecte, que enllestí el maig de 1996. La inauguració es va celebrar el 19 de març de1997, quedant oberta per a tots els pelegrins que arriben a resar a la Verge.
    • 18És un conjunt dobres escultòriques de caire religiós situades al camí que condueix delMonestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu deMontserrat el 880.El camí està excavat en la muntanya, al llarg delMassís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell,marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es vansituar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i alsquinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i1916. Les obres foren sufragades amb donacionsparticulars, sobretot de confraries i entitats catòliques,gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell iBancells, canonge de la catedral de Vic, que en larevista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a laconstrucció del Rosari Monumental.En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig iCadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, JosepCampeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la sevavariada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general semmarca dins delModernisme català. El 1983 shagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, LaVisitació; el nou grup escultòric, de bronze, sencarregà a Manuel Cusachs.
    • 19Misteris de GoigPrimer Misteri de Goig: LAnunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu demarbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).Segon Misteri de Goig: La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra dEnric Sagnier iVillavecchia, amb lescultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).Tercer Misteri de Goig: El Naixement de Jesús. Obra de larquitecte Josep Puig i Cadafalch i delescultor Josep Llimona (1901).Quart Misteri de Goig: La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de larquitecte JoanMartorell i Montells i de lescultor Josep Maria Barnadas (1904).Cinquè Misteri de Goig: Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell iJosep Maria Barnadas (1906).Segon Misteri de Goig Quart Misteri de Goig
    • 20Misteris de DolorPrimer Misteri de Dolor: LOració de Jesús en lHort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina iMatalí amb escultures de Josep Campeny (1897).Segon Misteri de Dolor: La Flageŀlació. Obra de larquitecte Francesc de Paula del Villar iCarmona i de lescultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).Tercer Misteri de Dolor: La Coronació dEspines. Obra dEnric Sagnier i Villavecchia i delescultor Anselm Nogués (1901).Quart Misteri de Dolor: El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell ambVenanci Vallmitjana com escultor (1899).Cinquè Misteri de Dolor: La Crucifixió de Jesús. Obra de larquitecte Josep Puig i Cadafalch i delescultor Josep Llimona (1896).Tercer Misteri de Dolor Quart Misteri de DolorMisteris de GlòriaPrimer Misteri de Glòria: La Resurrecció de Jesús. Obra de larquitecte Antoni Gaudí i delsescultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).Segon Misteri de Glòria: LAscensió de Jesús. Obra de larquitecte Bonaventura Bassegoda iAmigó i de lescultor Josep Reynés (1903).Tercer Misteri de Glòria: La Pentecosta. Obra de larquitecte Joan Martorell i de lescultorJosep Maria Barnadas (signora la data).
    • 21Quart Misteri de Glòria: LAssumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí ambescultures de Venanci Vallmitjana (1900).Cinquè Misteri de Glòria: La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalíamb escultures de Joan Flotats (1906).Primer Misteri de Glòria Cinquè Misteri de Glòria
    • 22Paral·lelament al Rosari Monumental es construíentre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el ViaCrucis, altre conjunt escultòric monumental compost per14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat perla Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona,fou obra dEnric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitectetitular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader,mentre que lescultura correguéen la seva totalitat a càrrecdEusebi Arnau -a utor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-.El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià,perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i elspinacles naturalistes. A més de lobra escultòrica serigí al final delrecorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet dinfluènciaoriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs iuna escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en eltranscurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en lactualitat un únic vestigi, la base de laCrucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció. Als anys 1950 esprojectà un nou Via Crucis, a càrrec de larquitecte Francesc Folguera, amb escultures deMargarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per algunsdespreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una esteladissenyada per Josep Garganté.
    • 23El Llibre Vermell va ser copiat cap a lany 1399 i conté també fragments del segle XVI.Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va sersubstituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restardesaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Bibliotecade lAbadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàginesque en van ser arrencades.Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els qualsdestaca l’anomena’t Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocalsdedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare deDéu de Montserrat i destinades a lús dels pelegrinsque acudien de manera massiva al monestir a partirdel segle XIV. Els folis 21v.-27 recullen aquestespeces musicals, totes dautor anònim. La seva finalitates descriu en llatí al mateix manuscrit: Quia interdumperegrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie deMonte Serrato volunt cantaré et trepudiare, et etiamin platea de die, et ibi non debeant nisi honestas acdevotas cantilenas cantare, idcirco superius etinferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbentperseverantes in orationibus et devotis contemplationibus. En català: "Com que elspelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a lesglésia de Santa Maria deMontserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que nosiguin castes i piadoses, shan escrit les cançons que apareixen aquí. I han de sercantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en lapregària i en la contemplació devota."
    • 24Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) ien part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferentsveus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, unprecursor de formes populars més tardanes. El conjunt, duna gran riquesa i bellesamelòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces dun fortregust popular al costat daltres que sallunyen totalment daquest sabor- que revelenlanimat intercanvi destils i conceptes musicals tant occidentals com orientals quemarcava el paisatge musical de lèpoca.Aquestes peces foren copiades a finals del segle XIV, probablement entre 1396 i 1399.Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de lArs Nova, tot i que altressemblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estanrecollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics queshi van dedicar, aquestes cançons van despertar linterès de nombrosos intèrprets demúsica antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn,Theatrum Instrumentorum, lOsnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik,dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot laCompanyia Elèctrica Dharma.
    • 25És un licor dherbes destil·lat de 31° de graduació alcohòlica, elaborat a partir daigua,sucre, alcohol i dotze herbes entre elles la farigola, el ginebró, lespígol, la canyella, elclavell despècia i els coriandres.Segons la tradició va ser creat pels monjos benedictins del Monestir de Montserrat, apartir dherbes de la muntanya deMontserrat, amb la intenció que fos unremei estomacal. El cert és que el seuorigen és incert, però se sap que es faservir la mateixa tècnica per la sevaelaboració des de fa dos-cents o tres-centsanys.En un principi la producció es destinava alconsum propi i al dels pelegrins que visitaven el monestir, però donada la creixentpopularitat que va assolir per les seves propietats estomacals es va començar acomercialitzar.Des de lany 2011 les Aromes de Montserrat es produeixen, juntament amb la resta debegudes tradicionals elaborades des dantic al monestir (ratafia, herbes, licor davellana icrema catalana) a la fàbrica de lAnís del Mono de Badalona, propietat del GrupoOsborne
    • 26Des de la fundació del Monestir deMontserrat, en el segle XI, consta jalexistència d’obres manuscrites i, des delsegle XII, Montserrat va tenir el seu propiscriptorium, molt actiu als segles XIV i XV.La inauguració dun taller tipogràfic aMontserrat, promogut per labat Cisneroslany 1499, va afavorir la difusió cultural del monestir. Durant els segles XVII i AVIÏ, labiblioteca va créixer i va diversificar els seus fons fins a arribar a reunir, segons consta,milers dobres en les seves prestatgeries. El moment més tràgic de la seva història vaocórrer durant les guerres napoleòniques, quan en 1811 el monestir va ser destruït i esva perdre la major part del seu tresor bibliogràfic.La biblioteca actual té el seu inici a finals del segle XIX i, de manera particular, vacréixer durant labadiat del dAntoni Maria Marcet (1913-1946). En pocs anys el fons dela biblioteca va passar de quinze mil volums a la xifra aproximada de cent cinquantamil. La guerra civil espanyola, primer, i, després, la segona guerra mundial vaninterrompre o si més no van dificultar les adquisicions. Posteriorment, en els últimsdecennis, ha estat possible duplicar els seus fons.
    • 27El treball del Monestir de Montserrat ens agradat molt fer-lo, perquè em aprés moltescoses sobre el monestir com per exemple el rosari, de les que no sabíem ni queexistien.El vocabulari era bastant fàcil de entendre però, em trobat algunes paraules que comno sabíem el seu significat hem buscat al diccionari.Hem trobat molta informació, ja que és un monument molt important dins de lesnostres terres.Ens han sorprès molt algunes imatges perquè són espectaculars.
    • 28