LA SEUVELLAARNAU NOGUERAÁLVARO VICENTEReligió 2012-13
LA SEU VELLA2ÍNDEXIntroducció................................................................................................
LA SEU VELLA3INTRODUCCIÓLa Seu Vella o catedral antiga ésun monument arquitectònic de laciutat de Lleida. Salça sobre untu...
LA SEU VELLA4El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials són gestionats perun consorci entre la Generalitat d...
LA SEU VELLA5pilar del presbiteri del costat esquerre, on també es fa menció del primermestre dobres: Pere de Coma com "Ma...
LA SEU VELLA6el 1330 ja hauria treballat al claustre i el 1337 estava realitzada la capelladHug de Cardona. Pere Piquer do...
LA SEU VELLA7Miguel Marín.La major part dels béns que els canonges no shavien endut, es van perdre ovan destruir. Durant l...
LA SEU VELLA8ARQUITECTURALa construcció arquitectònica de la catedral de Lleida, va desenvolupar unstallers molt actius qu...
LA SEU VELLA9a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV.Labsis central és el que està pràcticament ...
LA SEU VELLA10figures amb gran energia, on es pot veure als seus fons el senyaldel treball amb trepà, la iconografia que r...
LA SEU VELLA11CorEl primer cor, va ser construït en el segle XIV per Benet Martorell i canviatper un altre més gran sota l...
LA SEU VELLA12CapellesCapella de Sant PerePrimera capella del costat de lepístola de lèpoca romànica dedicada a santaPeron...
LA SEU VELLA13Verge Maria en avançat estat de gestació, emmarcada amb unes arcuacionstrilobades.Sepulcre de Berenguer de B...
LA SEU VELLA14Capella de Sant Joan BaptistaEn origen dedicada al baptisteri fins la reconstrucció a la fi del segle XIV pe...
LA SEU VELLA15Capella de Sant VicençConstruïda pel canònic Ramon de Montpeller el 1285, té una coberta ambvolta daresta. A...
LA SEU VELLA16ExteriorLaccés al recinte emmurallat del castell de laSuda i la Catedral es fa per la Porta del Lleó.A lexte...
LA SEU VELLA17Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus quedonen al claustre. I a la façana oest...
LA SEU VELLA18Es troba situada en el costat sud del braç del creuer.Consta dun cos rectangular sobresortint del mur, segon...
LA SEU VELLA19Sobre lany 1386, quan era mestre dobres Guillem Solivella, es va realitzarun nàrtex, per protegir la porta, ...
LA SEU VELLA20Porta dels ApòstolsCol·locada a la façana oest, és des daquestaporta per la que saccedeix de lexterior alcla...
LA SEU VELLA21Lany 1490 es va construir per Francesc Gomar un pòrtic semblant al de laporta dels Fillols, del qual es cons...
LA SEU VELLA22figures humanes, entre aquests destaca un de la galeria nord amb unaescena de la verema, els dels animals es...
LA SEU VELLA23CampanarSituat en el sud-oest del claustre, va ser iniciadala seva construcció el segle XIV pel mestredobres...
LA SEU VELLA24Quan guayta cap a vall, layguavehinadel riu li dona espill y lhorta encants;y guaytant cap amunt, toca amb l...
LA SEU VELLA25MESTRES D’OBRES DE LA SEUVELLA DE LLEIDA ALSSEGLES XIII-XVEl 1821, Jaime Villanueva va edità el llibre Viage...
LA SEU VELLA26ANÈCDOTES I CURIOSITATSLany 2011 la Seu Vella de Lleida va ser lescenari on es va rodar un espotinternaciona...
LA SEU VELLA27OPINIÓ PERSONALEns ha agradat molt fer aquest treball, perquè hem trobat molta informacióa Internet.Hi havia...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

LaSeu Vella

293

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
293
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "LaSeu Vella"

  1. 1. LA SEUVELLAARNAU NOGUERAÁLVARO VICENTEReligió 2012-13
  2. 2. LA SEU VELLA2ÍNDEXIntroducció......................................................................................................................pàg. 3Història...........................................................................................................................pàg. 4 Primera catedral cristiana............................................................................pàg. 4 Catedral romànica......................................................................................pàg. 4 Obres als segles XIV i XV.............................................................................pàg. 5 Darrers anys................................................................................................pàg. 6Gestió del conjunt..........................................................................................................pàg. 7Arquitectura...................................................................................................................pàg. 7 Edifici interior.............................................................................................pàg. 8− Activitat escultòrica...................................................................... pàg. 9− Retaule Major............................................................................. pàg. 10− Cor............................................................................................... pàg. 10− Capelles....................................................................................... pàg. 11Capella de Sant Pere...................................................... pàg. 11Capella de la Concepció................................................. pàg. 12Sepulcre de Berenguer de Baturell................................ pàg. 12Capella de lEpifania o Requesens.................................. pàg. 12Capella de sant Tomàs................................................... pàg. 13Capella de Sant Joan Baptista......................................... pàg. 13Capella de Jesús o Capella de la família Sescomes........ pàg. 13Capella de santa Margarida o Crucifixió........................ pàg. 14Capella de les Ànimes del Purgatori............................... pàg. 14Capella de Sant Vicenç................................................... pàg. 14Capella de Sant Erasme.................................................. pàg. 14Capella de lAscensió.................................... ..................pàg. 14Capella de santa Peronella o Tots els Sants................... pàg. 14− Sepulcre reial.............................................................................. pàg. 15 Exterior.................................................................................................... pàg. 15− Portes.......................................................................................... pàg. 16Porta de Sant Berenguer................................................ pàg. 16Porta de lAnunciata....................................................... pàg. 17Porta dels Fillols............................................................. pàg. 17Portes dels peus del temple........................................... pàg. 18Porta dels Apòstols........................................................ pàg. 19− Claustre........................................................................................ pàg. 20− Campanar.................................................................................... pàg. 21− Canonja........................................................................................ pàg. 23Mestres dobres de la Seu Vella de Lleida als segles XIII-XV........................................ pàg. 23Anècdotes i curiositats................................................................................................ pàg. 24Opinió personal............................................................................................................ pàg. 25
  3. 3. LA SEU VELLA3INTRODUCCIÓLa Seu Vella o catedral antiga ésun monument arquitectònic de laciutat de Lleida. Salça sobre unturó que porta el seu nom, des delqual es divisa tota la ciutat, el riuSegre i gran part de lhorta deLleida. La Seu Vella forma partdun conjunt monumentalintegrat també pel Castell del Reio La Suda i la fortificació militarque els envolta. Tots treselements estan catalogats com Bé Cultural dInterès Nacional.La catedral subica al centre històric de la població, i es considera una obraromànica, per bé que presenta elements propis de larquitectura gòtica ialguns afegits renaixentistes. Destaca especialment el treball escultòric deles portes de lAnunciata, del Portal Major i de la Porta dels Fillols,considerades per part de lahistoriografia com una mostraparadigmàtica de lanomenadaEscola de Lleida. Encarregada aPere de Coma el 1193, laprimera pedra del temple fouinstal·lada el 22 de juliol de1203, quedant consagrat el1278, per bé que lobra no es vadonar per acabada fins laconstrucció del cimbori i elcobriment de les naus el 1286. El conjunt també està dotat dun claustre,situat atípicament als peus del temple, que es va començar a bastir al darrerterç del segle XIII i no es va acabar fins al segle següent. Fou llavors quanes va procedir a finalitzar el conjunt, amb la construcció del campanar i laporta dels Apòstols.La Seu Vella sovint sha definit com una catedral romànica demonumentalitat gòtica arran de la persistència de les formes de lartromànic fins al segle XIII, tot i que davant les dificultats de categoritzaciódel conjunt, darrerament sopta per definir-lo com un dels exemples mésrepresentatius duna arquitectura catalana del segle XIII.
  4. 4. LA SEU VELLA4El Turó de la Seu Vella i els seus elements patrimonials són gestionats perun consorci entre la Generalitat de Catalunya i lAjuntament de Lleida.HISTÒRIAPrimera catedral cristianaLleida ja era seu episcopal abans de la invasió sarraïna de lany 719, ambdocuments de lany 419 que mencionen Sagiti com a primer bisbe conegut.Al mateix lloc on hi ha lactual Seu Vella sassentava la catedralpaleocristiana i visigòtica, i que va correspondre a la mesquita major entemps de locupació per lEmirat de Larida. Elscomtes Ramon Berenguer IV de Barcelona iErmengol VI dUrgell van conquerir la ciutatde Larida als sarraïns als anys 1149, i va ser elbisbe Guillem Pere de Ravidats, traslladat dela diòcesi de Roda dIsàvena, qui va consagrarla mesquita com a catedral cristiana sotaladvocació de Santa Maria lAntiga, lacanònica quedava regida per la regla de SantAgustí.El bisbe Gombau de Camporrells, després de nombroses compres deterrenys i cases a la ratlla del temple, va ser el que va decidir demprendrelobra duna nova catedral a causa del gran augment de població que va tenirlloc en aquells anys.Catedral romànicaLa construcció de la Seu Vella de Lleida va començar lany 1203, sota ladirecció de Pere de Coma, que va ser el primer mestre dobra i autor delprojecte. Aquest va dissenyar una catedral sota els estrictes cànons delromànic (planta i alçats articulats "ad quadratum" amb rectangles deproporcions 1,3; arrel quadrada de 2; 1,5 i arrel quadrada de 3.)El dia 22 de juliol de 1203 el bisbe Gombau de Camporrells, el rei Pere elCatòlic i el comte Ermengol VII dUrgell van assistir a lacte de la col·locacióde la primera pedra, segons consta a la inscripció duna làpida, situada al
  5. 5. LA SEU VELLA5pilar del presbiteri del costat esquerre, on també es fa menció del primermestre dobres: Pere de Coma com "Magister Operis Sedis Ilerdensis" el qualva treballar durant vint anys fins la seva mort lany 1220.Lobra de la catedral es va fer sobre lantiga i va començar per la part delbraç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, seguint per labsisfins arribar al braç dret i la porta de lAnunciata lany 1215, es creu que ambel mestre Pere de Coma van arribar les obres fins el segon tram de la nau ila porta dels Fillols.Estant a punt dacabar-se ledificació, el 31 doctubre de 1278 va serconsagrada pel bisbe Guillem de Montcada i dAragó; així constava a unalàpida, avui desapareguda, col·locada damunt la porta principal dels peus dela nau. Amb el mestre dobres Pere de Pennafreita, mort el 1286, es creu quees va construir el cimbori del creuer i es van cobrir amb voltes de creueria eltemple. Malgrat ser dorigen romànic les noves construccions de finals delsegle XIII van conformar nous conceptes arquitectònics gòtics sense gransalteracions que van fer que ledifici presentés una unitat equilibrada iharmònica.Segons Puig i Cadafalch, els plànols de les catedrals de Lleida i Tarragonaresponen a un tipus estès a la França septentrional (Normandia) i lligat alsmonjos benedictins, caracteritzat per grans absis i un creuer de gransdimensions. El Císter va donar a conèixer solucions tecnològiques empradesal final del romànic borgonyó com la sustentació de ledifici mitjançant el arcogival o la volta de creueria. Així en aquestes dues catedrals es vanincorporar elements del final del romànic o protogóticos.Obres als segles XIV i XVA la fi del segle XIII estavenpràcticament concloses les obres mésgrans de la catedral, però les obres vancontinuar sense parar durant elssegüents anys, principalment a laconstrucció de capelles, el claustre, elretaule de laltar major, obres funeràries,la porta dels Apòstols i el campanar.La construcció del claustre sha datat a la segona meitat del segle XIII, elsegle XIV i acabant-se durant el segle XV. El mestre dobres Guillem dEnill
  6. 6. LA SEU VELLA6el 1330 ja hauria treballat al claustre i el 1337 estava realitzada la capelladHug de Cardona. Pere Piquer documentat entre 1340 i 1345 va construirla capella del bisbe Ferrer Colom, dels Montcada i del bisbe ArnauSescomes. Guillem Seguer va ser el mestre que va treballar a mitjan segleXIV, és el realitzador del primer projecte de la porta dels Apòstols, fins lany1378 va estar Bartomeu de Robió coincidint amb Jaume Cascalls, quedirigia la porta dels Apòstols, en aquell temps Cascalls també treballava enel monestir de Poblet. Robió va realitzar lobra del cor de la catedral i el granretaule en pedra de laltar major. El seu successor va ser Guillem Solivella,(gendre de Cascalls), que va construir la torre del campanar i el pòrtic de laporta del Fillols. Al segle XV treballaven a la catedral el francès CarlesGaltés de Ruan a la porta dels Apòstols i al coronament del campanar. Vaser el mestre Mateu Alemany el que va construir lany 1406 el primerrellotge que va albergar la torre major de la Seu. Lany 1441 és nomenatmestre major Marc Safont (tot i que no va treballar mai, ja que en el seu llochi era el seu esclau Jordi Safont, que va estar mestre major de la Seu deLleida quan va estar alforrat pel seu senyor lany 1442), sent succeït pelsmestres Bertran de la Borda entre 1462 i 1485 i per Francesc Gomar perfinalitzar la volta de creueria de la porta dels Fillols. El darrer mestre majorva ser Antoni Queralt, que va realitzar els acabats dobra, principalment alclaustre, entre els anys 1494 i 1513.Darrers anysAls segles següents es van modificar i van substituir algunes capelles opeces escultòriques, a causa dencàrrecs propis de lèpoca.L11 de novembre de 1707 Lleida va ser conquerida per les tropesfrancoespanyoles de Felip V i la Seu Vella va estar a punt désser destruïdaper ordre expressa del rei, ja que havia contribuït decisivament a la defensade la ciutat. Va signar lordredenderrocament el 5 de juliol de 1746 peròfinalment no es va produir per la defunciódel monarca. Traslladant-se les funcionsreligioses a lesglésia de Sant Llorenç, finsla consagració duna nova catedral el 1781,la Seu es va transformar en una casernamilitar dacord a les especificacions delaleshores enginyer en cap de Catalunya,
  7. 7. LA SEU VELLA7Miguel Marín.La major part dels béns que els canonges no shavien endut, es van perdre ovan destruir. Durant la segona meitat del segle XIX, dins de la Renaixençacatalana es va iniciar la revaloració de lantiga catedral, fins arribar al 12 dejuny de 1918 que es va declarar la Seu Vella monument nacional. Durant laguerra civil espanyola es va fer servir com a camp de concentració. El 1948els militars la van cedir i cap a 1950 sen va iniciar la restauració.Lany 2003 es va commemorar els vuit-cents anys de la col·locació de laprimera pedra, amb una gran exposició dobres artístiques de la catedral quees trobaven disperses.El 12 de desembre de 2012 siniciaren les obres de restauració del campanar,amb l’objectiu de consolidar els murs i restituir tots els elements pergarantir-ne la seguretat. Amb una durada prevista de 10 mesos, es farà unaneteja integral de tota la façana així com la restauració dels elementsesculturals, la regeneració de tot l’enllosat i l’aïllament de les terrasses.GESTIÓ DEL CONJUNTLedifici interior de la Seu Vella és propietat de la Generalitat de Catalunyamentre que lentorn del conjunt, les muralles i el Castell de la Suda són detitularitat municipal. El 18 de juny de 2009 saprovà la creació del Consorcidel Turó de la Seu Vella de Lleida, format a parts iguals per la Generalitat(a través del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació) ilAjuntament de Lleida amb a finalitat de gestionar de manera comuna totel conjunt monumental.El director del Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida és lhistoriador delart Josep Tort.
  8. 8. LA SEU VELLA8ARQUITECTURALa construcció arquitectònica de la catedral de Lleida, va desenvolupar unstallers molt actius que tindrien repercussió com a exemples dinfluència de"lescola de Lleida" a esglésies de la mateixa ciutat com les de Sant Martí oSant Llorenç i la de Santa Maria la Major de Tamarit de Llitera.Lestructura de la capçalera és molt similar a la de la Catedral deTarragona. El curt espai de temps en què es va construir la Seu Vella, fapensar en un programa molt unitari i amb poques modificacions. Malgratles modificacions que shi van fer a partir del segle XIII ledifici és unconjunt equilibrat y pròpia de lèpoca romànica.Edifici interiorLa catedral és romànica, però les cobertes són gòtiques,fet que la converteix en un clar exponent dedifici detransició. La catedral presenta una planta basilical decreu llatina de tres naus. Les naus estan formades pertres trams amb arcades cobertes amb voltes de creueria.Als braços del creuer sobren les portes de la façana nordi sud.Lencontre de la nau central i el creuer es va solucionaramb un gran cimbori octogonal, amb galeria superiortransitable i grans finestrals que il·luminen el centre de lacatedral. Es cobreix amb una volta de creueria sobretrompes.La capçalera està composta per un gran absis central iquatre més petits reconvertits en capelles per les famíliesil·lustres de la ciutat a època medieval. El primer absis dela part nord ha desaparegut per lexplosió del polvorí delcastell de la Suda el 1812 i el segon daquest mateix costatEsglésiaClaustreEdificis dels canonges1.-Porta dels Apòstols,2.-Torre Campanar,3.-Porta principal,4.-Porta dels Fillols,5.-Porta de LAnunciata,6.-Porta de sant Berenguer.
  9. 9. LA SEU VELLA9a la seva part interior, es va convertir en sagristia al segle XV.Labsis central és el que està pràcticament igual que ala seva construcció primitiva. El següent cap al costat sud conservaparcialment els seus murs i lúltim absis també es troba pràcticamentdesaparegut.Les proporcions de la planta de lesglésia van haver destar condicionadesper la topografia del seu terreny. Les mides de la nau central són de setantametres de longitud, tretze damplada i dinou dalçada, les naus lateralstenen trenta de longitud, vuit damplada i deu i mig dalçada, el creuer té lamateixa alçada que la nau central per deu damplada i cinquanta-tres dellarg des de la façana nord a la façana sud.El sistema de suport és de pilars cruciformesamb semicolumnes adossades per apuntalarels arcs formers. Els capitells interiors quesostenen les ogives i els arcs torals així com laseparació entre les naus i els de lentrada a lacapçalera, són profusament esculturats ambrepresentacions variades: vegetals, geomètrics,zoomòrfics i historiats amb temes de lAntic iNou Testament. Amb dos estils de tallersdiferenciats, elsde la part de la capçalera occitans i laltretaller de lescola lleidatana.El temple conserva importants restes depintures murals i escultura monumental,encara que gran part de les seves escultures iobres dart foren espoliades durant la Guerrade Successió.Situat als peus de la nau es troba el claustreamb les seves dependències i la torre delcampanar.Activitat escultòricaLa primera activitat escultòrica en uns capitells historiats presenten unestil paral·lel al nord dItàlia, inspirat en els treballs que BenedettoAntelami havia desenvolupat en el baptisteri de Parma, i relacionats amb lafigura de Ramon de Bianya, són uns relleus amb gran sentit descriptiu i
  10. 10. LA SEU VELLA10figures amb gran energia, on es pot veure als seus fons el senyaldel treball amb trepà, la iconografia que representa són escenes bíbliquesjuntament amb animals fantàstics i motius vegetals i es trobenprincipalment als capitells que comuniquen el transsepte amb les nauslaterals. A partir de lany 1215, els treballs escultòrics mostren una tècnicamenys detallada i amb uns valors volumètrics més plans, predomina larepresentació ornamental sobre el figuratiu, es relacionen aquests temes decomposició i tècnica amb els capitells del claustre de Toulouse de la Basílicade la Daurada, es troben aquests treballs a la catedral de Lleida, en elscapitells del nivell superior del creuer i la nau central així com als capitellsde la galeria del claustre més propera a la façana. Lobra més importantdins de la catedral daquest taller escultòric va ser principalment les portesde lAnunciata, dels Fillols i la principal del temple.Retaule MajorRealitzat entre els anys 1360 i 1362 per Bartomeu Robió, aleshores mestredobres de la catedral, va ser executat amb alabastre portat de Sarral. Elretaule tenia lestructura pensada per dividir lespai absial, deixant la partposterior per servei de sagristia.Va sofrir una modificació durant el segle XV (1439), amb la incorporaciódun nou bancal amb relleus realitzat per Carles Galtés de Ruan i JordiSafont. Es va realitzar en aquest temps també, la policromia dels anticsrelleus.Durant el segle XVIII es va desarmar, i dels seus relleus sen coneixennomés cinc:La Pentecosta. Museu Diocesà de Lleida.Grup de quatre Profetes, asseguts amb llibres entre les mans. MuseuDiocesà de Lleida.Reprovació dAdam i Eva. Fine Art Museum of San Francisco.Rei mag de lEpifania. Musée Goya de Castres.Una fotografia dun cinquè relleu, representant quatre personatgesasseguts, com una rèplica del guardat al Museu Diocesà de Lleida. Sesap que aquest relleu havia pertangut a un col·leccionista italià, i queel va vendre en 1932 als Estats Units.
  11. 11. LA SEU VELLA11CorEl primer cor, va ser construït en el segle XIV per Benet Martorell i canviatper un altre més gran sota la direcció de Climent Carbonell entre els anys1497 i 1501, seguint el model del de la Catedral de Saragossa, vanparticipar a la seva realització els artistes Antoni Barber, Antoni Queralt iJoan de Gainça. Del cor i cadirat solament es disposa dun petit fragment.TapissosRepartits a linterior de la Seu, hi ha enexposició permanent, una gran col·leccióde quinze tapissos flamencs del segleXVI, representant passatges bíblics,composicions mitològiques i cortesanes.
  12. 12. LA SEU VELLA12CapellesCapella de Sant PerePrimera capella del costat de lepístola de lèpoca romànica dedicada a santaPeronella al segle XIII. Va ser enterrat el bisbe Guillem de Montcada idAragó. Reconstruïda lany 1328 per la família Montcada va sertransformada pel mestre dobres PerePiquer a lestil gòtic per dedicar-la apanteó sota ladvocació de Sant Pere alaltar major i als laterals a Sant Pau iSant Joan. La seva decoració escultòrica esconcentra a les voltes de creueria de moltbona qualitat encara que de mansdiferents, al tram preabsidal amb una volta estrellada representa ellliurament a sant Pere de les claus de mans de Jesús, aquesta composicióestà encerclada per una sanefa de pàmpols i raïms. Al tram absidal esrepresenta a la seva clau de volta, a Crist mostrant les llagues de la Passióamb les figures de Sant Joan i la Mare de Déu.Capella de la ConcepcióReconstruïda per la família del bisbe Ferrer Colom al segle XIV segons laclau de volta. Del seu sarcòfag es conserva la part dun fris representant unaprocessó funerària, atribuït al Mestre dAnglesola. Es van traslladar aquí lesrestes de les tombes dOt de Montcada i la seva dona Teresa amb estàtuesjacents en posició frontal i luxosament vestits.Com conseqüència de la conversió de la catedral en caserna militar, lespaide la capella sen dividí lalçària en dos pisos com la resta de la seu. Al nivellsuperior shi va allotjar el regiment de Navarra i la part baixa va sermagatzem dartilleria. Això va comportar la mutilació gairebé de totalescultura. Lany 1925 segons el comandant Combelles, al enderrocar laparet que tancava la capella, van sorgir:...24 fragments de figures, sentades, unes amb els caps trencats, les altrescon las caps trobades i pegadesDaquestes vint-i-quatre figures només sen conserven una quinzena, totesdecapitades.Lescultura que avui es pot veure a la capella és la que mostren les mènsulesde lacabament dels nervis de les voltes de caràcter vegetal i la de les sevesclaus de volta figuratives, destacant la de la part absidal que representa la
  13. 13. LA SEU VELLA13Verge Maria en avançat estat de gestació, emmarcada amb unes arcuacionstrilobades.Sepulcre de Berenguer de BaturellAl mur del presbiteri al costat de lepístola i en el seu lloc original es troba elsepulcre del ardiaca major de la catedral Berenguer de Baturell, sota unarcosoli amb un arc conopial i molt decorat. Consta de tres cossoshoritzontals representant al superior escenes del enterrament, al central laimatge del difunt i a linferior una cartel·la sostinguda per àngels i a totsdos costats lescut del ardiaca. Va ser realitzat el 1437 per Rotllí Gautier.Capella de lEpifania o RequesensRealitzada a la fi del segle XIV amb funció de panteó funerari. Construïdaper Bartomeu Robió per encàrrec del bisbe Guerau de Requesens junt ambla cripta dedicada a la Nativitat i situada a lesquerra de la Porta del Fillolssortint de la catedral. Capella amb estructura de tres trams amb les clausesculturades i policromades, a una delles hiha la representació del bisbe orant davantla Verge. Els nervis que arrangen la voltaestelada estan tots profusament decoratsamb motius florals i heràldics.El mausoleu va ser realitzat pels escultorsPere de Sarabia i Joan de Palacios el 1510per Lluís de Requesens, governador deCatalunya. Es troben en aquesta capelladues imatges reconstruïdes dapòstols de laporta del mateix nom. A lexterior saprecienels seus contraforts i els amplis vitralls queposseeix.La seva recent restauració, la ha dut aterme el Museu Nacional dArt deCatalunya fent palesa una esplèndida escultura arquitectònica amb restesde policromia original.Capella de sant TomàsAmb volta apuntada i un conjunt de pintures murals representant elsapòstols, de lèpoca original de la seva construcció del segle XIII.
  14. 14. LA SEU VELLA14Capella de Sant Joan BaptistaEn origen dedicada al baptisteri fins la reconstrucció a la fi del segle XIV perencàrrec de la família Pinell i modificada al segle XVI amb elementsdecoratius del renaixement. És planta quadrada i amb volta estelada a lesseves claus sobserven la Verge amb Nen i escuts heràldics.Capella de Jesús o Capella de la famíliaSescomesConstruïda entre 1334 i 1340 per la famíliadel bisbe Arnau Sescomes. Coneguda com acapella de Jesús, el seu accés es realitza perlexterior al costat dret de la porta del Fillols iva ser el bisbe Arnau Sescomes el que la vaencarregar en 1334 a Reinard des Fonoll.Consta duna planta amb un tram recte idaltre poligonal, a les seves claus de volta hiha representades la figura de Déu Pare i elAgnus Dei i a les mènsules de les arrencadesdels nervis de la volta els símbols dels quatreevangelistes. Conté els sarcòfags del bisbeArnau i del seu nebot també bisbe de Lleida i President de la Generalitat deCatalunya Romeu Sescomes a més a més daltres familiars.Capella de santa Margarida o CrucifixióAl costat de la porta meridional. Conté unes pintures murals de lEdatMitjana les pintures representen la crucifixió en un espai limitat per un arcfent deix central del conjunt, sobserven un grup de dones, entre elles laVerge, i a laltre costat el centurió Longinus en aptitud de pregar a Crist.Capella de les Ànimes del PurgatoriSituada al costat de levangeli de la nau lateral, antigament estava ocupadaper la capella del Corpus Christi. Realitzada pel mestre dobres FrancescGassol lany 1698, va ser lúltima reconstruïda a la catedral, encarregada pelbisbe Miguel Jerónimo de Molina, a lactualitat hi ha un arc cec ja que lacapella va ser destruïda per lexpansió de lexplosió del polvorí del castell dela Suda lany 1812.Al seu mur es troba el sepulcre de lany 1322 de Pere Moliner, atribuït alartista Pere Seguer amb la figura del canonge i amb decoració darcuacions.
  15. 15. LA SEU VELLA15Capella de Sant VicençConstruïda pel canònic Ramon de Montpeller el 1285, té una coberta ambvolta daresta. Al seu costat es troba el sepulcre de Berenguer de Gallartencarregat a Bertran de la Borda que el va realitzar als anys 1452 i es vacol·locar el 1484. Es troba col·locat damunt la porta anomenada delavacrum, ja que havia de comunicar amb un recinte amb font de lantigacanònica.Capella de Sant ErasmeDe planta rectangular molt allargada iconstruïda al segle XIII.Capella de lAscensióFundada pel canonge Cassola a inicis delsegon quart del segle XIII.Capella de santa Peronella o Tots els SantsÉs la darrera abans darribar al creuer amb restes de pintures murals.Sepulcre reialAl costat de la porta de sant Berenguer, al transsepte es troba un sepulcreamb les restes del rei Alfons el Benigne, que es va casar en primeres nocesamb Teresa dEntença en aquesta mateixa catedral el 10 de setembre de1314, i hi va voler ser enterrat. Traslladades a la Seu Nova, el 1986 van serretornades a la Vella, instal·lant-shi llavors un nou sepulcre de pedra. Adins hi ha les restes de:Alfons el Benigne, comte de Barcelona i rei dAragóElionor de Castella i Portugal, la seva segona esposaLinfant Ferran dAragó (1329-1363), marquès de Tortosa, casat el 1354amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal.
  16. 16. LA SEU VELLA16ExteriorLaccés al recinte emmurallat del castell de laSuda i la Catedral es fa per la Porta del Lleó.A lexterior es pot observar les façanes a laseva majoria de gran sobrietat, solament ambles portes darquivoltes i amb escultura en elsseus capitells i impostes, sobre algunesdelles es troben grans rosasses, com a lesportes de sant Berenguer i de lAnunciata.Flanquejant la Porta del Fillols, destaca la capella de lEpifania amb amplisfinestrals i contraforts i laltre capella, sufragada per Arnau Sescomes,coneguda amb el nom de capella de Jesús o extra Sedem per la seva situacióa lexterior del mur, al costat dret de la porta del Fillols tot sortint de lacatedral.Labsis està decorat amb lesenes, arcuacions llombardes i tres finestres ambarc de mig punt i dues arquivoltes llises reposant en uns capitells ambescultures, un fris uneix les tres finestres.Les cobertes de ledifici són còniques en els absis i a dues aigües a la naucentral.Un dels elements més visibles en lexterior és el campanar destil gòtic iduna alçada que supera els seixanta metres.Pel mur sud es pot apreciar a més a més de les portes, les cinc grans arcadesgòtiques de la galeria meridional del claustre.PortesSón molt interessants les portalades romàniques sant Berenguer,delAnunciata , i dels Fillols, clars exemples de la famosa "Escola romànica deLleida" la influència de la qual es va estendre per un ampli territori queabasta no solament la zona de Lleida, sinó també Osca (Sant Miquel deFoces) o també València (Porta de Lleida de la Catedral de València).Aquestes portalades es caracteritzen per mancar de timpà i estarconstruïdes amb un cos sortint del mur principal, lobjectiu del qual és eldaugmentar el nombre darquivoltes, les quals mostren una minuciosadecoració a base dentrellaçat geomètric, ziga-zagues i puntes de diamant, declara influència islàmica.
  17. 17. LA SEU VELLA17Hi ha tres portals que corresponen al final de cada una de las naus quedonen al claustre. I a la façana oest, que dona accés al claustre es troba laporta dels Apòstols formant part del recinteclaustral.Porta de Sant BerenguerAnomenada també del Castell per estaremplaçada davant dell mateix. És la primerade les portes construïdes al segle XII i situadaen el braç de la part nord del creuer.Composta per un cos rectangular quesobresurt del mur, es remata amb una cornisai unes mènsules ricament decorades ambelements vegetals a base de tiges onduladesque inscriuen palmetes i figures docells o lalluita entre humans i monstres.La resta és duna gran sobrietat i senseuna altra classe dornamentació. Les sevesarcades són lexterior apuntada de tipusislàmic que sobresurt una mica del mur isemicirculars les dues interiors.Sobre els arcs es troba un crismó amb elmonograma de Jesucrist.Porta de lAnunciataAnomenada així per la inscripció esculpida sota lacornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutacióevangèlica:«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUMBENEDICTA TU IN MULIERIBUS»
  18. 18. LA SEU VELLA18Es troba situada en el costat sud del braç del creuer.Consta dun cos rectangular sobresortint del mur, segons la tipologia de lesportalades romàniques, amb una cornisa amb mènsules representant capshumans de forma ovalada i amb gests grotescs. La porta està formada perarquivoltes sostingudes per pilars i columnes sobre un sòcol, amb capitells.A les arquivoltes, capitells i impostes es troben decoracions amb motiusgeomètrics i vegetals vinculades a un origen tolosà i que es relacionen ambelements escultòrics de la catedral de Tarragona. A tots dos costats de laporta es troben dos fornícules amb corones lobulades que contenien imatgesal·lusives a lAnunciació i de larcàngel Sant Gabriel i que es conserven alMuseu Diocesà de Lleida. Sobre els arcs de la porta es pot veure un crismóamb el monograma de Crist i a la part dreta de la porta hi ha una làpidaamb la data de la seva construcció de lany 1215 que diu així:«10 de les calendes de maig de 1215.»Porta dels FillolsConstruïda cap a lany 1220, va ser durantmolt de temps lentrada principal i ladingrés obligatori, fins al segle XVII, detots els que havien de rebre el sagramentdel baptisme.Es troba situada en la façana sud al tramcentral de la nau de la catedral i és la querepresenta un dels exemples més clars delescola de Lleida junt amb la porta Majorde la façana de loest.Consta darc de mig punt amb nombroses arquivoltes decorades per unrepertori delements tolosans, amb motius geomètrics de ziga-zaga, palmes ipinyes, arcs entrecreuats i puntes de diamant. Reposen sobre un fris continuamb una decoració semblant a la descrita i sobre pilars i columnes ambcapitells esculpits amb animals fantàstics lluitant i figures humanesbarrejats amb motius vegetals. Sobre la porta es troba una cornisa amb unfris decorat completament i amb les mènsules amb diversitat de flors, capsdanimals, motius zoomòrfics i figures humanes.
  19. 19. LA SEU VELLA19Sobre lany 1386, quan era mestre dobres Guillem Solivella, es va realitzarun nàrtex, per protegir la porta, de planta rectangular i cobert amb unavolta de creueria amb la representació de la Verge amb Nen envoltadadàngels a la seva clau, les mènsules, on descansen els nervis de la volta,estan decorades amb àngels i verges orants. Per la part exterior estàrematat per un gran arc amb un sanefa de fulles esculpides.Portes dels peus del templeDatades a la fi del segle XIII, constituïen lentrada principal de la catedralla central junt amb altres dues laterals, que coincideixen amb les tres nausdel temple i que van haver de quedar anul·lades en edificar-se davant seu elclaustre.La central o la major, sinscriu en un cos que sobresurt del mur de la façanai destaca per la gran decoració de les seves arquivoltes, pràcticamentidèntiques a la porta dels Fillols, els capitells de les columnes que sostenenles arquivoltes té un tipus descultura amb molt volum i un treball quesembla dorfebreria, la cornisa està força malparada quedant només unsfragments amb motius decoratius de vegetació entrellaçada, escuts iguerrers.Les portes laterals són de mesura més petita també amb arcs de mig punt iguardapols decorat amb puntes de diamant i amb més senzillesa alescultura de les arquivoltes. A les mènsules que sostenen la cornisa dunadaquestes portes es mostren dos caps de monstres com un bocabadat itraient la llengua en aptitud burlesca, es la porta del costat de lEvangeli,dita també de les Fonts.
  20. 20. LA SEU VELLA20Porta dels ApòstolsCol·locada a la façana oest, és des daquestaporta per la que saccedeix de lexterior alclaustre. La seva construcció data delssegles XIV i XV prenent com a modellarquitectura gòtica francesa, semblant a lacatedral de Chartres.Iniciada pel mestre dobres Bartomeu Robió,existint un projecte de Guillem Seguer demitjan segle XIV, consta duna gran portalada amb arquivoltes apuntadesprofusament decorades que se sostenen als pilars on es van col·locar tota laiconografia dels apòstols, coronats per pinacles gòtics. Al mainell de la portaes va col·locar la imatge de la Mare de Déudel Blau i al timpà el passatge bíblic delJudici Final, representant en el centre aCrist entronitzat i amb uns relleus a tots doscostats amb símbols de la Passió, aqueststreballs escultòrics van ser encarregats aJordi Safont, que va ser ajudat pel seudeixeble Bertran de la Borda.Amb el mestratge de Robió coincidí finsal 1364 amb lestada a la seu de JaumeCascalls que dirigia els treballs de laporta.Guillem Solivella entre els anys 1390 i1394 va realitzar la Verge del mainell,Sant Pau, Sant Pere, Sant JoanBaptista i Sant Joan Evangelista. Lesimatges dels apòstols Pere i Pau vanser substituïdes al segle XVII peraltres de Claudi Perret.El mestre dobres i escultor Carles Galtés de Ruan (mestre Carlí) va serlautor de Sant Jaume el Major,Sant Bartomeu i Sant Andreu.Cap als anys 1445, Jordi Safont va realitzar junt amb els seus col·laboradorsels apòstols Jaume el Menor, Sant Felip, Sant Tomàs, Sant Mateu i SantMaties.
  21. 21. LA SEU VELLA21Lany 1490 es va construir per Francesc Gomar un pòrtic semblant al de laporta dels Fillols, del qual es conserven només restes, aquest porxo teniatres voltes de creueria les dues laterals més petites.Entre els anys 1982 i 1984 larquitecte Ignasi Miquel va realitzar les obresde condicionament de lesplanada dels Apòstols, el més significatiu és lacreació duna fossa al llarg de tot el perímetre de la muralla com a funció debarana i resolent així la visualització del paisatge sense cap impedimentarquitectònic. Com assenyala Miquel Espinet:« ...es tracta duna magnífica posada en escena duna esplanada històrica enel Turó de la Seu Vella. Expressió minimalista i austeritat de materials peruna obra darquitecte poc coneguda.»ClaustreEl claustre de la Seu Vella es trobaanòmalament emplaçat davant de lafaçana principal de la basílica, saccedeix aell per les tres portes interiors de les nausde la catedral o per la porta exterior de lapart oest, lanomenada dels Apòstols.Té una planta lleugerament trapezoïdalamb quatre galeries de quaranta-vuitmetres de llarg per nou damplada, destacantper les seves excepcionals dimensions, que elconverteixen en un dels més grans claustresdEuropa, cobertes amb voltes daresta, laseva construcció va ser iniciada a la fi delsegle XIII pel mestre dobres Guillem dEnill,corresponent a aquesta època lala est, elsarcs de la part nord-oriental i els contrafortsde la galeria sud. Un dels factors mésoriginals del claustre és la situació de la galeria meridional que esconverteix en un magnífic mirador mitjançant els seus cinc arcs, sobre laciutat amb una ampla vista panoràmica.Les galeries estan realitzades amb 17 grans arcs ogivals de delicadestraceries totes diferents, sostingudes per fines columnes amb capitellsdecorats amb elements vegetals barrejats amb altres representant animals o
  22. 22. LA SEU VELLA22figures humanes, entre aquests destaca un de la galeria nord amb unaescena de la verema, els dels animals es troben enfrontats en baralla. A lalaest es destaca una escena amb lAnunciació i un altre capitell amb larepresentació de David lluitant amb un lleó i una escena de la crucifixió.El bisbe Jaume Sitjó lany 1343 va ordenar la distribució de les sepulturesdel claustre:La galeria que correspon als peus de lesglésia es reservava als canonges dela ciutat i als membres més importants de la noblesa i als ciutadans honratsde Lleida.La galeria nord es destinava als canonges forasters i pels membresdestacats a les arts (com Pere de Prennafeta, mestre dobres de la catedral) ode les lleis i medecina així com als fundadors dels altars.Junt a la galeria nord es trobaven les dependències de lantiga canònica, lesportes dentrada són destil plateresc-renaixentista, la de la sala capitularrealitzada per Lope de Arrue el 1549 i la de la capella de Santa MarialAntiga de lany 1559/1562 de Jeroni Xanxo. La Pía Almoina, es troba dintredaquestes dependències amb el refetor, les pintures murals romàniques esconserven al museu Diocesà de Lleida, estant unes de les més importants dela catedral, representant al seu fragment principal una taula darrere la qualapareixen un gran nombre de personatges que estan bevent i menjantorganitzats en grups sota els quals està inscrit el nom del benefactor com elsbisbes Pere del Rei (1299-1305), Pere de Torrefeta i Ramon de Montasor.Les pintures estan datades des de lany 1300 destil rígid lligat a lèpocaromànica fins mitjan segle XIV ja amb influència italianitzant.El claustre també va patir desperfectes durant locupació militar, va estardividit en dos pisos durant dos segles i totes les seves obertures van sertapiades, per evitar corrents daire i fer espais tancats. Es va acabar deconstruir el 1256.
  23. 23. LA SEU VELLA23CampanarSituat en el sud-oest del claustre, va ser iniciadala seva construcció el segle XIV pel mestredobres de la catedral Guillem Solivella iacabada al segle següent.Consta de planta octogonal amb dos cossos dediàmetre diferent, un de dotze metres i un altrede nou, el primer format per quatre plantes ambfinestrals formats per columnes i traceriescalades i el segon cos amb galeries. A lúltimaplanta està coronat amb pinacles i arcbotants gòtics i gàrgoles, aquestaúltima part del campanar va estar realitzada pel mestre Carlí acomençaments del segle XV. Posseeix una escala de cargol amb 238 graonsper arribar al punt més alt de la torre de 60 metres.Existeix documentació que durant locupació militar del segle XVII per lestropes de Felip V,el capítol catedralici va comprar el campanar per 3000monedes dor per poder utilitzar les campanes com a avís dels serveisreligiosos.Actualment, cada dia es pot escoltar la campana anomenada Mònica queanuncia els quarts i la seva germana més gran Silvestra que anuncia leshores. Les dues campanes pertanyen a lestil gòtic, foses al segle XV.Lany 1942 es va realitzar una restauració, sota el projecte de CèsarMartinell i Brunet.El poeta Magí Morera i Galícia li va dedicà un sonet, que està gravat a unalàpida al peu del campanar des de lany 1912:«A dalt de la muntanya que dominala hermosura dels termes lleidatans,saixeca un campanar fet per titansó per homes de rassa gegantina.
  24. 24. LA SEU VELLA24Quan guayta cap a vall, layguavehinadel riu li dona espill y lhorta encants;y guaytant cap amunt, toca amb les mansy conversa amb la lluna y la boyrina.Pugemhi, donchs... lescala cargoladaquals ulls dona mareig y al cor neguitsembla questigui desdel cel penjada.Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,sit sents dáligal cor, pren revolada,que ja ets a mitx camí del infinit!»— Magí Morera i GalíciaLleida al seu poeta, Maig 1912CanonjaA més de lantiga catedral, el claustre i el campanar, la Seu Vella inclou lacanonja, o ledifici on vivien els canonges. Es troba al nord del claustre, ilany 2008 va ser oberta al públic.
  25. 25. LA SEU VELLA25MESTRES D’OBRES DE LA SEUVELLA DE LLEIDA ALSSEGLES XIII-XVEl 1821, Jaime Villanueva va edità el llibre Viageliterario á las iglesias deEspaña, on va fer una relació dels arquitectes que intervingueren a lacatedral de Lleida.Pere de Coma (1203-1220)Berenguer de Coma (?)Mateu (?)Pere de Penafreta I (?-1286)Pere de Penafreta II (1297-?)Francesc de Montflorit (1310-1312)Pere Piquer (?-1340)Guillem Seguer (?)Pere Seguer (1356-?)Jaume Cascalls (1359-1377)Bartomeu Robió (1360-1372)Guillem Solivella (1378-1405)Desconegut (1405-1407)Carles Galtés de Ruan (1410-1427)Pol (?)Rotlli Gautier (1436-1441)Marc Safont (1441-1442)Jordi Safont (1442-1454)Andreu Pi (1457-1460)Bertran de la Borda (1461-1485)Francesc Gomar (1490-1491)Exemeno (?)Antoni Queralt (1494-1513)
  26. 26. LA SEU VELLA26ANÈCDOTES I CURIOSITATSLany 2011 la Seu Vella de Lleida va ser lescenari on es va rodar un espotinternacional realitzat per Andrew Morahan amb el nom In search ofincredible - TheCry of thePeacocks, que promocionava un ordinador portàtilde les empreses Asus-Intel. A lespot, de ritme trepidant, un grup de jovesbusquen un so increïble que aconsegueixen alliberant paons al temple. Alintuir que seran descoberts, fugen i hi deixen les aus, fet que sorprèn elcapellà.
  27. 27. LA SEU VELLA27OPINIÓ PERSONALEns ha agradat molt fer aquest treball, perquè hem trobat molta informacióa Internet.Hi havia molta i variada, cosa que ens ha facilitat el poder triar icontrastar amb diferents pàgines.Referent al vocabulari, podem mencionar que moltes paraules eren difícils ialguns escrits eren amb un català antic. En algunes ocasions hem hagutd’utilitzar el diccionari per esbrinar el significat de les paraules.Hem après moltes coses, ja que no sabíem gran cosa sobre la Seu Vella deLleida. No coneixíem gaires aspectes del treball, tot i que ja hi havíem anatd’excursió. Hem aprofundit en les capelles i les portes perquè ho hem trobatmolt interessant.Arnau NogueraÁlvaro Vicente

×