• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Febrer 2011
 

Febrer 2011

on

  • 705 views

 

Statistics

Views

Total Views
705
Views on SlideShare
692
Embed Views
13

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 13

http://www.apinas.org 11
http://apinas.org 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Febrer 2011 Febrer 2011 Document Transcript

    • sumari:• a fons:La síndrome de SanfilippoUna experiencia educativa personaliza-dora núm.• els altres diuen:No estàs sol•• mic-mic obre bústia fem escola: 56El floc de neu• fes clic:www.dincat.cat• coses que es fan
    • ÍNDEXA fons•La síndrome de Sanfi-lippo.....................…..01•Una experiència edu-cativa personalizado-ra................................03Els altres diuen•No estàs sol.......…...06Mic-mic obre bústia..............................…..07Fem escola•El floc de neu............09•Secció Roses i Carbas-ses..............................10 EDITORIALFes clic•www.dincat.cat....…..12 El 5 % Hi ha, però, un grup de persones queCoses que es fan casualment dirigeixen el rumb de la..............................…..14 nostra societat que sembla que no en La nostra societat, l’occidental, cami- na endavant amb una bossa plena tenen cap, d’aparell de mesura. Els d’estris mesuradors. diners a les seves mans es fonen Tots plegats ens hem deixat arrosse- com el gel, el temps no és or, les des- gar cap a l’abisme de la mesura. peses que les seves maldestres ges- Mesurem el temps amb una precisió tions provoquen no hi ha manera de digital; els rellotges suïssos fa tempsmesurar-les. que han quedat enrere i el seu valor Ara mateix ens han reduït un 5% del actual rau en la tradició. El concepte sou dels treballadors que ens dedi- de mesura del temps que ells posse- quem a l’educació, entre molts eixen va més enllà de la pròpia mesu- d’altres. ra, és una actitud i una filosofia que Mai no ens havíem qüestionat que dins la globalitat del nostre món es vares a la nostra feina es pogués reduir, diluint. Ara fem un culte quotidià a lani la dedicació, ni les ganes de treba- mesura per la mesura; mesurem la llar, ni la motivació, ni la il·lusió, ni temperatura del vi negre abans de l’alegria, ni… presentar-lo davant un plat enorme, Però es veu que tot es pot retocar aDirecció i coordinació: amb una menja microscòpica situada la baixa. just al centre, amb algun element Ara haurem de veure com ho femComissió Revista Escola Àuria més estètic que no pas nutritiu al da- per treballar amb un 5% menys munt, per justificar el preu que en d’interès, un 5% menys d’il·lusió, ambSuport Tècnic: pagarem que precisament és força un 5% menys de dignitat. desmesurat: sembla una contradic-David Martín ció!. Mesurem el nostre propi cos i en Malgrat tot, i per als professionals de conseqüència també hem de mesurar la nostra escola, ni l’interès, ni laEdició: el grau de depressió que això ens il.lusió, ni la dignitat van a la baixa. provoca; mesurem l’alçada dels nos-Febrer 2011 tres fills i les seves competències; els espais de convivència també estan mil·limètricament acotats.
    • a fons La síndrome de SanfilippoEn primer lloc, per entendre ¿Com s’hereten?què és la síndrome de Sanfi- Les MPS són malalties here- Tipus de MPSlippo hem de dir que és una ditàries transmeses als fills a. MPS I o Síndrome dede les malalties que formen per pares portadors del mateix Hurler, Hurler-Scheie, Scheieel grup de les MPS: Muco- gen afecte, a excepció de la b. MPS II o Síndrome depolisacaridosi. MPS II o malaltia de Hunter, Hunter en què la mare és l’única por- c. MPS III o Síndrome deLES MUCOPOLISACARIDO- tadora. SanfilippoSIS O MPS. Les mucopolisa- d. MPS IV o Síndrome decaridosis són desordres liso- La freqüència hereditària quan Morquiosomals d’emmagatzematge els dos pares són portadors és MPS VI o Síndrome de Ma-causats per una anormalitat d´un 25% afecte, a excepció roteaux-Lamygenètica. Es tracta de malal- de la MPS II o Síndrome de f. MPS VII o Síndrome deties hereditàries poc fre- Hunter, que és d´un 50% afec- Slyqüents. te.Aquets pacients no tenen la Si existeix un antecedent fami-capacitat de produir un enzim liar afectat per alguna(una substància) que degrada d´aquestes malalties, mitjan-els mucopolisacàrids çant un examen prenatal es(carbohidrats complexos) a pot saber si el fetus està afec-molècules més simples. tat per una MPS o Síndrome Relacionada. Logo de l´associació MPS aLa falta d´aquest enzim provo-ca que els mucopolisacàridss´acumulin a les cèl·lules detots els òrgans del cos, espe-cialment al cervell, originantmultitud d´ anomalies físiques.Els símptomes característicssón la hiperactivitat, el desor-dre de la son, la pèrdua de laparla, les deformacions físi-ques i, en alguns casos, retardmental i demència.L’esperança de vida d’algunsnens amb aquesta síndromeno acostuma a arribar a lapubertat.La investigació encertadad´algunes d´aquestes síndro-mes és aplicable a més de5000 malalties genètiques. 01
    • a fons La síndrome de Sanfilippo La síndrome de Sanfilippo és d’habilitats com la parla i un desordre degeneratiu del l´aprenentatge, infeccions res- sistema nerviós central que piratories freqüents, retard pertany al grup de malalties mental en formes severes, de- genètiques conegudes com formitat òssia i rigidesa en les desordre lisosomal articulacions, epilèpsia i mort d´emmagatzematge. prematura. S´ha comprovat que quatre El trastorn afecta els nens de deficiències enzimàtiques dife- diferent manera i el seu desen- rents causen la síndrome de volupament serà més ràpid en Sanfilippo. La malaltia es des- alguns casos que en d´altres. criu com: Tipus A, B, C o D. El deteriorament és gradual. Aquets enzims són: Sanfilippo A : Heparan-N- Curiositat: sabeu per qué són Sulfatasa unes mans creuades? Sanfilippo B: Acetilglucosami- Perquè a la llarga els nens nidasa-N-a Logo Internacional de les As- afectats tendeixen a posar les Sanfilippo C: AcetilCoa: Acetil- sociacions MPS d´arreu del mans cap a dins. transferasa-N món. Sanfilippo D: Sulfatasa-6 Ace- tilglucosamina-N Els nadons amb MPS III sem- blen normals en néixer, i els símptomes característics co- mencen a aparèixer amb el temps. Als nens amb la síndrome de Sanfilippo els manca un enzim essencial (heparan-N- sulfatasa). Aquesta absència condueix a l´acumulació de substàncies tòxiques al cervell, que tenen un efecte devastador en el de- senvolupament neurològic del nen. Els símptomes són progres- sius: problemes de conducta, alteracions de la son, pèrdua02
    • a fonsUna experiència educativa personalizadora Aquest curs, professionals de de los padres y de duelo por la ma, sino más bien una cues l’escola, coneixedors de l’ex- pérdida de la seguridad de la tión que nos interroga a todos, periència educativa del Llindar, infancia; tiempo de crisis (en el adolescentes y adultos. vam demanar formació sobre sentido de la constitución de Del problema a la cuestión construcció de casos a la Be- un juicio) que atañe a una de- Hay dos aspiraciones contra- gonya Gasch i l’Eugenio Díaz cisión; de ganancias aún por puestas en la eterna tensión (professionals d’aquest cen- venir y de incertidumbre ante entre adultos y adolescentes: tre). Aquesta formació s’ha dut el “hacerse mayor de edad”; la de la sociedad de los adul- a terme durant el primer tri- de conexión y desconexión; de tos que intenta dirigir, ordenar, mestre i ha estat molt profito- cuestionamiento de las creen- controlar el paso al mundo de sa. cias culturales y/o religiosas. los mayores, y la de los ado- L’article següent ens l’han es- Tiempo entonces de vulnerabi- lescentes que se esfuerzan crit per tal de que pugueu co- lidad, de duelo (adolecere, raíz por alcanzar su identidad, su nèixer una mica la base teòrica etimológica de adolescencia, independencia, más allá de i la seva experiència. remite a dolor), de desequili- este control. brio y fragilidad, que puede Esto implica que los adoles- Una experiencia educativa inducir a respuestas en forma centes se nos representan personalizadora de trastornos de la conducta. fundamentalmente del lado de Ahora bien, eso no es lo mis- la preocupación. Nos preocu- Vivimos en una época que mo que decir que la adoles- pan sus conductas, a veces produce un escenario cierta- cencia es una patología, que nos preocupan tanto que no mente contradictorio: por un es como casi, sin darnos cuen- podemos ocuparnos de ellos. lado, de más derechos y liber- ta, hablamos de ellos en la En estos tiempos híbridos que tades, por otro, de nuevas y sociedad de los adultos y los corren, donde casi todo es mayores vulnerabilidades ante medios: como antisociales, sin traumático, la pendiente se los avatares de la existencia. valores, con conductas patoló- desliza a reconvertir en proble- Es en este escenario contra- gicas, violentas o tendentes a ma toda una edad de la vida. dictorio donde los adolescen- consumos que por si sólo les Es la lógica problema-solución tes de hoy tienen que realizar convertirán en adictos. que el pensamiento científico la siempre difícil travesía de Es por eso que nos propone- ha importado a las ciencias hacerse hombre o mujer. mos hablar de adolescencias sociales con no muy buenas La pregunta que surge enton- en plural indicando así: que consecuencias.Conocemos ces es: ¿cómo acompañarles hay la responsabilidad en las algunas de ellas: el tratamiento en la construcción de una respuestas que cada uno da a de la inmigración como un pro- identidad propia, de un vínculo los acontecimientos de la vida, blema, que da a cualquier so- plausible con la vida, sin el entre los que se encuentra el lución un tono estigmatizador y apoyo además de unos ritos paso al mundo adulto; no hay discriminativo; es también la de paso tradicionales ya en un modo estándar de respon- lógica que sigue la “solución” desuso? der la travesía que supone el siempre terrible de la guerra. El adolescente, las adolescen- hacerse mayor. Con ello apos- Hay sin embargo otra lógica cias tamos por minimizar los efec- posible: la de la cuestión- Ser adolescente es un tiempo. tos de segregación que intro- respuesta. Tiempo de construcción de la duce toda uniformización; sos- Respuestas a partir de algo identidad sexual y de nuevas tenemos que ser adolescente que no sabemos, que es la identificaciones; de separación no es en sí mismo un proble- condición del aprendizaje. No 03
    • a fons Una experiència educativa personalizadora Les festes sabemos de algo y nos pone- un sistema que les propone veces no encuentran más refe- mos a pensar sobre ello, sa- como soluciones sustituir el ser rencia que la del tatuaje en el biendo en cierto modo que no algo en la vida, por el tener cuerpo o el pircing. será posible aprehenderlo nun- precario de los gadgets con- En definitiva son sujetos identi- ca del todo. temporáneos: drogas, objetos ficados con su época. Una Este binomio (cuestión- de ocio o cosméticos para el época de traspaso, de frag- respuesta) nos introduce en el mito de la inmortalidad, prestos mentación, que requiere por terreno de la dialéctica, aleján- para su consumo inmediato y ello de la complicidad de todos donos del mortífero “todo o que inundan la vida cotidiana para acompañarles en el encu- nada”; nos lleva al respeto por en una extraordinaria promesa entro de un lugar digno en la la particularidad, aportando de liberación de cualquier índi- vida. una dimensión ética a toda ce de malestar. Objetos que La experiencia educativa del intervención; nos sitúa en el nos convierten en consumido- Aula-Taller de la Fundación El campo de la responsabilidad res-consumidos. Llindar en Cornellà de Llobre- en lugar de la desculpabiliza- Todo ello comporta la preva- gat, para adolescentes que ción alienante; promociona el lencia de la angustia por enci- arrastran una experiencia de tiempo para comprender en ma de los vínculos clásicos de fracaso en la escuela ordinaria, lugar de la prisa por concluir. la culpa y la vergüenza, como es un ejemplo de este deseo Además, dado que las respu- lo muestran con sus actos: que de acompañamiento y de escu- estas nunca podrán ser del les lleva a estar delante de las ela personalizadora. todo exitosas, es una lógica a figuras punitivas de la justicia o El Aula-Taller, un espacio edu- la altura de una época que re- a las urgencias hospitalarias cativo como alternativa al fra- quiere pasar del saber dogmá- por intoxicación de drogas; caso escolar tico a la invención y a la cons- también en la generalización El Aula-Taller es una experien- trucción de un saber comparti- del fracaso escolar o en la cia educativa orientada a una do. emergencia de los fenómenos política de igualdad de oportu- Entonces, la cuestión de los de violencia en la escuela, la nidades y de promoción de la adolescentes nos lleva a pre- comunidad y el ámbito familiar. subjetividad, que pretende ex- guntarnos de qué sufren y dón- Pero a veces muestran su su- plorar cómo ilusionar a unos de encontramos tal sufrimiento. frimiento en silencio, con sus adolescentes con un profundo El sufrimiento del adolescente inhibiciones, como normales malestar, pero considerados La incertidumbre, la falta de un inquietantes, encerrados en residuos del sistema social y saber sobre lo que nos ocurre casa o en ghetos, eventual- escolar, locos o delincuentes. y su causa es una fuente del mente sufriendo abusos de los El Aula-Taller es lugar y tiempo malestar que induce a estados otros.Los adolescentes de la de encuentro entre tales ado- de angustia y desorientación, generación red y unisex se lescentes de entre 13 y 16 de los que se suele salir con el encuentran así acosados por años (37 este curso escolar) agarre de una certeza poco su propia falta de ser, sin una que arrastran una experiencia cuestionable, que trata de ubi- brújula eficaz que les oriente y de fracaso que se ha instalado car en el exterior aquello de fácilmente con dificultades pa- en su sentir y pensar- y unos nosotros mismos que no en- ra encontrar un lugar donde adultos -educadores y talleris- tendemos. incluirse y reconocerse. Y, a tas-, que quieren colaborar en Es por eso que muchos ado- pesar de vivir en una civiliza- el camino de la rectificación de lescentes se sitúan en los már- ción más localizada que nunca actitudes negativas hacia los genes, en las zonas grises de (los GPS son un ejemplo), a procesos de aprendizaje y de04
    • a fonsUna experiència educativa personalizadoraUnas conductas destructivas No obviar tal realidad, su fragi- co y de la exploración deque da forma a todas sus rela- lidad y vulnerabilidad, supone ¿cómo mantener la tensiónciones con los demás. una mirada que nos les empuje entre una atención individuali-Unas y otras son síntoma de a un lugar de repetición, tal zada, centrada en la particula-vivencias dolorosas y de un como hace saber con sus pala- ridad, y las demandas del gru-sufrimiento que no les deja bras un joven de 15 años: “… po y la propuesta curricular?vislumbrar un futuro posible en el cole no hacía casi nada, Hoy el Aula-Taller respondemás allá de una búsqueda in- me ponía muy nervioso y chi- con esta filosofía, un estilomediata “del acto” que calme llaba como en casa, aquí estoy educativo y un equipo de pro-su angustia: consumo de tóxi- más tranquilo”. fesionales especialistas encos, relaciones sexuales pre- Desde la reflexión de la prácti- oficios, pensado para acompa-maturas y de riesgo, actos de- ca educativa del cada día, el ñar al adolescente en este mo-lictivos, trasgresiones conti- equipo se pregunta cómo mento crítico de su vida.El di-nuas, conductas agresivas y acompañar a estos adolescen- seño curricular para grupos deviolentas. Como dice uno de tes que no tienen predisposi- 8-9 alumnos y un profesor-tutorlos adolescentes: “yo no estoy ción para formarse y madurar. que está todas las horas lecti-loco... pero no sé, me rayo y La tarea, jalonada de encuen- vas con ellos- consta de:se me va la olla, me sube una tros y desencuentros, consiste • Talleres de oficio, un 70% decosa por aquí (señalando el en buscar su consentimiento la jornada lectiva: Carpintería,estómago) que me ciega y me para iniciar un proceso de construcción, pladur, cocina,hace pegar. Me descontrolo y aprendizaje que les permita costura, cerrajería, mecánica,ya me da todo igual”. creer que sí tienen un futuro. con los que se pueden identi-El Aula-Taller proporciona un Y esto tiene un precio, exige ficar y pensar en su futuroespacio y un tiempo de sostén un compromiso y una respues- • Talleres del aula de experi-de la angustia de este adoles- ta educativa. Una tarea de for- mentales e instrumentalescente que molesta y pone en mación permanente y de intro- • Un espacio (“quiero saber“)crisis toda institución educativa ducción del tiempo para com- donde de una manera indivi-haciéndose expulsar, repitien- prender -en lugar de la precipi- dual y grupal se hace un tra-do el lugar de fracasado al que tación y la prisa, a la que épo- bajo de de crecimiento perso-seguramente es convocado ca nos empuja- como muestre- nalpor las palabras y actuaciones ducativa. • Otro espacio (los “Lunes alfamiliares. El equipo educativo En el Aula-Taller el adolescen- Sol”) para la orientación labo-del Aula-Taller sabe que este te encuentra algo que le hace ral.fracaso escolar normalmente venir cada día, porque se ha Todo está pensado para quese acompaña de contextos ido construyendo un clima de se pueda romper con tantofamiliares y sociales muy dete- confianza en una lógica: cada fracaso e inadaptación, a partirriorados con ninguna o muy uno podrá, si así lo desea, sub- de pequeños logros y éxitospoca capacidad para sostener jetivar su malestar, es decir que le van dando seguridadla vivencia compleja y dolorosa saber de su responsabilidad en para seguir intentándolo y alde este fracaso. Y sabe tambi- él. Se trata del acompañamien- equipo pequeñas certidumbresén que estos adolescentes to, con cariño y firmeza en las para seguir trabajando y cre-están en el umbral, en el límite, respuestas, del acto a la pre- yendo que estos adolescentesdesde donde una manera de gunta por el ¿qué me pasa? tienen un futuro donde la dig-resistir lo insoportable es hacer Se trata de trabajar con el con- nidad sea su nuevo umbral.la vida imposible a los demás.. flicto como elemento pedagógi- Eugenio Diaz y Begonya Gasch 05
    • els altres diuen No estàs sol Emily Pearl Kinsgley, escripto- comences a mirar al teu vol- ra del programa de TV "Barri tant, i notes que Holanda té Però si malgastes la teva vida Sèsam" i mare d’un nen amb molins de vent, tulipes, fins i tot lamentant no haver arribat a Ità- Síndrome de Down, va escriu- Rembrandts… lia, mai no podràs ser lliure re aquest conte per descriure per gaudir del que és especial, les l’experiència d’educar un fill Però tots els qui coneixes es- coses encantadores que t’ofereix amb necessitats especials. tan ocupats anant i venint Holanda. d’ Itàlia presumint del temps Esperar un fill és com planificar meravellós que hi han passat. I un fabulós viatge de vacances durant la resta de la teva vida, a Itàlia: compres moltes guies et diràs: "Sí, aquí és on se su- de turisme i fas uns plans me- posava que jo anava. Això és ravellosos: El Colosseu, el Da- el que jo havia planejat." vid de Miquel Àngel , les gòndoles de Venècia... També Aquest dolor mai no desapa- pots aprendre algunes frases reix, perquè la pèrdua en italià. Tot és molt excitant. d’aquest somni és una pèrdua molt significativa. Després de mesos de prepara- ció, finalment arriba el dia: pre- pares les bosses i estàs molt nerviós. Algunes hores després, a l’avió, l’hostessa diu:"Benvinguts a Holanda." "Holanda?", preguntes, "¿què vol dir amb Holanda? Jo vaig pagar per anar a Itàlia! Tota la meva vida he somiat anar a Itàlia." Però, hi ha hagut un canvi en el pla de vol i l’avió ha aterrat a Holanda i t’hi has de quedar. Així que has de sortir i comprar noves guies de turisme, fins i tot aprendre un idioma nou . El que és important és que no t’han portat a un lloc horrible: es tracta, simplement, d’un lloc diferent. És més lent i menys enlluernador que Itàlia. Però després de passar-hi algun temps i recuperar la respiració,06
    • mic-mic obre bústiaLES VIES VERDES bar-hi parcs pee als més petits. vam decidir lluitar per ella i perUs voldrÍem donar a conèixer Hi ha túnels molt ben senyalit- la resta de malalties que for-una altra manera de fer esport, men el grup de les mucopoli-turisme i gaudir a la vegada sacaridosi, les síndromes rela-per una comarca un xic desco- cionades i la malaltia de Fa-neguda per nosaltres, la Terra bry. En aquesta carta ens cen-Alta. trarem en la Mucopolisacarido-La Terra Alta està situada a si tipus III o síndrome de Sanfi-l’extrem sud de Catalunya. Hi lippo. Quan vam començar adominen ametllers i molts bos- buscar solucions i possiblescos de pins. Fins l’any 1973 teràpies i tractaments a la ma-varen circular-hi alguns trens. laltia ens vam trobar que no hiDes d’aleshores, la infraestruc- havia res, ni curatiu ni pal·liatiutura viària va quedar oblidada zats. És aconsellable portar a l´any 2003. A partir d’aquíper la població en general, fins una lot. vam decidir crear una entitatque es van començar a crear Al llarg de tot el recorregut ens amb uns clars objectius: recap-les vies verdes. trobem amb molta gent que, tar fons per impulsar la recercaPassant per espectaculars pa- com nosaltres, tenen moltes mèdica i crear almenys unaratges al voltant de la serra de ganes de compartir, riure i pas- esperança. A dia d’avui tenim 2Pàndols i el parc natural dels sar un dia molt divertit. teràpies naturals en experi-Ports, travessarem molts tú- Hi ha llocs on lloguen bicicletes mentació: La primera és la GE-nels fins arribar al riu Ebre, el i després poden anar a buscar NISTEINA i la segona és lanostre company durant tot els qui no volen fer el trajecte Coenzim Q10, en experimenta-aquest trajecte ple d’aventures de tornada. ció amb projectes de recercai noves sensacions. El trajecte va d’Horta de Sant financiats íntegrament perLes persones amb mobilitat Joan fins a Xerta. Aproximada- l´entitat a l’Hospital Sant Joanreduïda, gent gran i nens, són ment és de 32 quilòmetres, de Déu de Barcelona. Actual-beneficiats per aquesta infraes- però es poden fer els quilòme- ment la Sofía segueix les duestructura segura, fàcil de recór- tres que es vulgui. teràpies juntament amb altresrer i accessible. Aquest és l’- Bé amics, us convidem a venir nens afectats per aquestesavantatge de les Vies Verdes, amb nosaltres a les Vies Ver- malalties a Espanya i part delque garanteixen l’accessibilitat des. món. A més a més tenim ensense limitacions d’edat o ca- Fins aviat. marxa i en estudi quatre futu-pacitat física. Família Salazar-Raich res teràpies per a la síndromeHi ha zones de descans i en de Sanfilippo. CHAPERONES:algunes estacions podem tro- LA SÍNDROME DE SANFILIP- A Manchester (Londres) i als PO EEUU estan treballant amb les Chaperones, una teràpia que L’any 2003, Sofia va ser diag- utilitza una càpsula la qual nosticada amb la Síndrome de s´introdueix al cos i es va re- Sanfilippo, una malaltia neuro- partint la medicació . Això co- degenerativa sense tractament mençarà en pacients el primer i amb una esperança de vida o segon trimestre del 2012. que oscil-la entre els 12-16 GENISTEINA: També hi ha els anys. Per a nosaltres va ser inhibidors de substracte, com un gran cop a la vida, però 07
    • mic-mic obre bústia la Genisteina, la qual també entitat. LA LLAR IGUALADA continua en estudi i que segu- La nostra intenció com a pares Els nois i noies de la Llar Igua- rament acabarà a finals de és que la Sofía aguanti fins lada, al llarg de l’any, fem 2011. Aquesta substància que arribi. És per això que a diverses activitats grupals i creua la barrera hematoen- dia d’avui la Sofía pren 60 individuals.Totes elles ens aju- cefàlica. Això inhibeix les toxi- pastilles diàries. Algunes den a desenvolupar-nos com a nes que s’estaven generant, d’elles són de manteniment, en persones i a saber conviure ralentizant la marxa de la ma- referència a les analítiques de amb els altres. Destaquem laltia. TERÀPIA DE SUBSTI- sang, cosa que realment no com a rellevants les colònies TUCIÓ ENZIMÀTICA: Una al- fem amb nosaltres mateixos, que fem per Nadal, anant a la tra teràpia és la injecció intrat- però que per a ells és molt im- neu a esquiar durant sis dies. hecal, una injecció a la zona portant, pensant que qualsevol Encara que faci fred, ho pas- lumbar del pacient. Aquesta dèficit en aquests pacients se- sem molt bé i ens agrada gau- tècnica ja està en la 2ª fase ria un problema. També pren dir de la natura en aquesta d’investigació tant a USA com la MELATONINA, l’hormona època de l’any.També durant a Anglaterra. És possible que que regula el cicle de la son, la Setmana Santa vam estar a la 3ª fase es faci a altres paï- fent que la Sofía descansi a la Madrid, sis dies més, en què sos d’Europa. Això està fun- nit.Una altra cosa important és no vam parar de visitar dife- cionant, però el problema que la dieta “una bona alimentació rents indrets: el Zoo, l’Aq- té és que un pacient que ja sense gluten i sense lactosa”, uàrium, el parc d’atraccions de està molt afectat per la malaltia vigilant sempre la consistència la Warner, el tour pel Bernabeu no recuperarà el que ja ha per- de les seves femtes, ja que els (tot i que la majoria són del dut, però el mantindrà com a intestins absorbeixen gran part Barça els va agradar molt), el pacient crònic. TERÀPIA de les teràpies que pren. A centre històric de Madrid i Al- GÈNICA: I com a últim hi ha la partir d’aquí el que ens queda calá de Henares,...A l’estiu Teràpia Gènica que és la nos- és ajudar-la a fer el dia a dia i vam estar de colònies durant tra il·lusió i cura de la malaltia esperar que arribi el moment nou dies a Sevilla i vam visitar de Sanfilippo. Una teràpia que per nosaltres més esperat, que també Còrdova, Cadis, Grana- consisteix a introduir el gen tingui accés a una teràpia per a da, Guardamar del Segura, i corregit dins el cos perquè faci la malaltia feta realitat.“Hem de nou dies més a Llinars del Va- les funcions del gen que no lluitar per la vida, ja que ningú llès, fent activitats pròpies de funciona. Això ja existeix en ho farà per nosaltres. Primer l’estiu com piscina, platja, ex- altres malalties i és el nostre voldria donar les gràcies a tota cursions, visites culturals, es- futur més immediat. l’escola Àuria per cuidar com ports d’aventura....I ara que A París, a principis de l’any ho fan els nostres nens espe- s’apropa el Nadal ens fa també 2011, començarà aquesta te- cials i també animar les famí- il·lusió fer quelcom per als al- rapia amb 6 injeccions al cap, lies a lluitar per una il-lusió, per tres i un dia anirem a cantar mentre que un altre projecte a una vida millor. Felicitats a tots Nadales als avis de la residèn- Barcelona serà possible per al per estar al costat dels nostres cia Pare Vilaseca, i el dia 27 de 2012 amb 1 o 2 injeccions úni- fills/es. Si us plau, si necessi- desembre...de nou a la Neu¡¡¡ ques. Aquesta tècnica és la teu alguna cosa no dubteu a Aquestes són algunes activi- nostra estrella i esperança. ¨Ja contactar amb nosaltres. tats de les moltes que es fan, ha estat provat amb ratolins i Una abraçada. potser les que més ens agra- amb gossos amb èxit. Aquesta Pares de la Sofía Cruz. den. Gràcies per deixar-nos investigació va ser fruit de les compartir-les amb vosaltres. beques i I’empenta de la nostra LA LLAR D’IGUALADA08
    • fem escola El floc de neuL’hivern ja ha arribat, i amb aquests alumnes oferint-nos l’escenari la coreografia que aell el fred, les ventades, les la seva tendresa. l’aula pren el nom de programa-tempestes i el gel. Els dies ció ,.són molt curts i la fosca nit Sens fa estrany trobar aquests’allarga … conte en l’apartat de “fem esco- La funció va començar ambDe cop i volta cau un floc de la” en lloc de “coses que es puntualitat, com la funció quoti-neu al vell mig de la plaça fan”. Aquesta festa de Nadal ha diana de l’escola.de la ciutat. Un, un sol floc estat diferent de les que haví-de neu, amb moltes ganes em viscut anteriorment. L’espaide descobrir món. del teatre ens ha marcat la dife-I aquell floc de neu ens va rència.anar mostrant les seves des-cobertes. En aquell teatre es va poderEn un espai tant acollidor sintetitzar la feina feta a cadas-com el Teatre de l’Aurora cuna de les aules de l’escola,tots vam poder gaudir d’aqu- amb la seva metodologia i elsell meravellós viatge; els Ro- suports per dur-la a terme.ses preparant l’arbre de Na-dal, els Carbasses amb el Cada aula va poder mostrarconte “Climent el Ninot de una part de la seva essència,neu”, després els Blaus amb cada mestre/a i educador/ala dècima “El sol brilla”, tot van intentar projectar dalt deseguit els Verds escenificantel poema de “Les figures delpessebre”. Més tard elsBlancs ens mostren unagran postal de Nadal ambels seus millors desitjos per-què siguem tots bons amics iper acabar-ho d’endolcir, elsGrocs i els Turqueses ensvan delectar amb cançons idites encertades per aques-tes dates. Entre acte i acte,aquell floc de neu dirigit pelsVermells animava la festa iens convidava a seguir-lo.Potser sí que la màgia delNadal ens va arribar a travésde tots els sentits: la música,les imatges i la dolçor de tots 09
    • fem escola Secció Roses i Carbasses Aquesta vegada us parlarem resta de grups de lescola, amb ment més aviat basal (similar a dels grups de Carbasses, on la diferència que, a lhora de la que es té en el úter matern), actualment hi ha alumnes de 4 comunicar-se, percebre i co- tot i que hi han diferents mati- a 12 anys i dels Roses, amb nèixer el món que els envolta, sos, en funció del desenvolu- alumnes de 15 a 20 anys. Tots utilitzen uns altres canals i és pament maduratiu de cadascú. ells tenen pluridiscapacitats i en aquí on sincideix en el tre- Partim de la idea de lEstimula- participen del treball, activitats ball. ció Basal dAndreas Fröhlich, o rutines educatives que es que, malgrat les greus limita- realitzen a l’escola, plantejades Es proposen ofertes significati- cions que pugui tenir la perso- majoritàriament de forma gru- ves per a la persona mitjançant na, són possibles i tenen sentit pal, per bé que latenció a la- un diàleg basat en la proximitat nous processos de desenvolu- lumne és individualitzada. corporal i per tant en lintercan- pament. LEstimulació Basal és Els professionals fem un acom- vi amb laltre. La finalitat del una oferta que estructura allò panyament escoltant i satisfent treball és lestructuració del jo quotidià i allò proper. Per tant les necessitats i aspectes vitals corporal oferint vivències agra- el treball es realitza en les acti- de cadascú com són: evitar dables del propi cos que facili- vitats de la vida quotidiana de gana, set i dolor; oferint activa- tin l’obertura a lentorn material laula (rebuda, mirar la bossa, ció, canvi i moviment; transme- i social. Es potencia la comuni- passar llista, esmorzar, begu- tent seguretat, estabilitat i rela- cació, la interacció i el desen- da, higiene, música, conte sen- cions de confiança on puguin volupament en totes les àrees, sorial, treball visual, treball cor- establir vincles, ser acollits i partint de les necessitats bàsi- poral, massatges, tàctil hàpti- rebre tendresa; reconeixement, ques de lésser humà. ca, manipulació, canvis de po- consideració, independència, Gran part dels alumnes da- sicionament, desplaçaments, autonomia i autoafirmació. I quests grups, la seva forma de piscina, hipoteràpia, teràpia que siguin partícips del seu comunicar-se i estar al món, ho amb animals, hidroteràpia, or- desenvolupament com en la manifesten amb un comporta- dinador, sortides, etc)10
    • fem escola Secció Roses i CarbassesNormalment nosaltres ens en- senyal, pictogrames, objectes forma somàtica, per donartenem amb la mirada, la parau- reals i tangibles, potenciant la consciència i límits del seu cos,la, el gest, etc. i diferenciem els veu i/o la parla) i en els hàbits fer-lo per donar seguretat ialtres i el que ens envolta. Ells dautonomia amb el suport o confiança, no emprant la direc-ho fan emprant uns altres ca- supervisió de ladult: menjar ció de dins a fora, sinó de foranals, com per exemple la res- sols, controlar els esfínters, a dins.piració, el moviment, el to cor- vestir-se i despullar-se, rentar- Desenvolupar el ritme propi.poral, i és així com ens ente- se les mans, la cara i les dents Per exemple, esperar com anem i fem lacompanyament en i en els desplaçaments autò- mínim un minut per a una es-el seu procés de vida. És im- noms, així com la manipulació i pera activa en apropar-nos i dirportant escoltar la seva respos- lexperimentació. -li coses amb un to de veu ita activa (els petits senyals També hi ha alumnes que ca- lexpressió de la cara com hocorporals que indiquen com valquen entre els dos grups, faríem amb un nen petit.reben la nostra oferta) al mo- però el que sí que es té en Integrar lexperiència dunment concret que fem una ofer- compte quan fem una interven- món exterior. Per exemple,ta, sense anar amb idees pre- ció són les intencions que quan canvien despai, tacte,determinades de les respostes mouran la nostra actuació i el oïda, o quan rebutja un objec-que esperem rebre i respectant nostre acompanyament partint te, que el vegi.el seu estat en cada moment, duna escolta activa. Segons el Entrar en relació i viure lainclús si no hi ha resposta (si que hàgim observat prioritza- trobada. Per exemple, posemestà cansat, refredat, irritat, rem un o altre daquests objec- abans la relació que el contin-content, adormit....) tius: gut a treballar.La comunicació en Estimulació Mantenir la vida i experimen- Donar i experimentar sentit iBasal té com a intenció ajudar tar el desenvolupament. Per significació. Per exemple, lales persones amb necessitats exemple, en fer una aspiració sensació ha darribar a la signi-generalitzades de suport a per- de les mucositats amb laspira- ficació mitjançant lexperiènciacebre els seus propis senti- dor, mirar que la persona sigui directa.ments i expressar-los, a dife- activa i tinguda en compte, Donar forma la pròpia vida.renciar i a reconèixer persones anticipant-li la utilització de Per exemple, en pintar un full,i expressar-ho. laparell i esperant que faci un deixar que facin la seva pròpiaLobjectiu de lEstimulació ba- senyal, donant-nos permís taca.sal és integrar el ”jo corporal”, abans diniciar la profilaxi. Viure lautonomia i la respon-“el de laltre” i “el seu entorn Sentir la pròpia vida. Per sabilitat. Per exemple, esperarimmediat” i a mida que es van exemple, treballar somàtica- que faci una expiració abansintegrant aquests tres concep- ment i vestibular en les activi- de posar-li al coixí sota al cap,tes, a poc a poc i partint de les tats de la vida diària, vestir-se, ja que és en lexpiració on hiexperiències, desenvolupar etc informant de la mobilització ha més presència. O bé espe-una idea pròpia i partícip en els i tocant les parts del cos on rar que ens demanin per anarprocessos dintercanvi. posarem la roba per reconèixer al vàter.En daltres alumnes daquests lactivitat i prendre consciènciagrups sincideix més en las- del cos.pecte de la Comunicació Aug- Experimentar seguretat imentativa i Alternativa en les crear confiança. Per exemple,activitats de vida quotidiana de canviar la manera de fer ellescola (emprant signes de massatge, en lloc de fer-lo de 11
    • fes clic www.dincat.cat Sovint hem sentit a parlar de treballen en l’àmbit de la disca- amb discapacitat intel·lectual, l’APPS (Federació Catalana pacitat intel·lectual, amb una el grup s’organitza en quatre Pro Persones Amb Retard triple perspectiva de servei: àmbits: Mental). •a les pròpies persones amb Des de la mateixa revista algun discapacitat intel·lectual, les Dincat Federació: és la diposi- cop hem fet referència a seves famílies i la seva vida en tària de la missió de vetllar i aquesta federació, per algun la comunitat. lluitar per l’acompliment dels article, per alguna xerrada drets de les persones amb dis- d’algun membre de l’APPS. capacitat intel·lectual i les se- •a l’activitat, social i associati- ves famílies; li correspon la Ara sentirem a parlar de DIN- va, de les entitats que donen tasca de treballar per conscien- CAT, ja que han canviat el suport a les persones amb dis- ciar les administracions, i la nom. capacitat intel·lectual, a més societat en general, de les ne- de prestar-los serveis en dife- cessitats i drets del col·lectiu. Molts de vosaltres ja deveu rents àmbits. conèixer la seva pàgina web, ja Dincat Fundació: gestiona els que us connecta molt directa- programes que s’impulsen di- ment amb la realitat específica A l’activitat econòmica de les entitats sòcies i a l’impuls de rectament des del grup que viviu. l’economia social. (Accepta – presons-, Coopera- ció Internacional, Immigrants, El grup Dincat el formen enti- Per portar a terme la nostra Pluridiscapacitat – PADIVA-, tats sense ànim de lucre que tasca en favor de les persones Programa d’Atenció a Famílies12
    • fes clic www.dincat.cat ons en l’àmbit nacional, estatal Federació de representaciód’establir les relacions entre i internacional. política, una Associació empre-Dincat i el sector privat. sarial de representació patro- Entenem el concepte de família nal, una Federació d’ass- en sentit ampli, com “el conjunt ociacions de mares i pares d’-Dincat Associació empresarial: de persones que es donen su- alumnes amb DID i una Funda-s’encarrega de la negociació port i tenen cura els uns dels ció de programes i serveis pro-de convenis col·lectius, el dià- altres de forma regular” (Park, pis.leg amb els agents socials i la Hoffman, Marquis, Turnbull,reflexió sobre les condicions Poston, Mannan, Wang i Nel-dels centres i serveis que es son, 2003). Així, un familiar hopresten des de les entitats. és quan se’n consideri part i sigui valorat com a tal, senseDincat F e d e r a c i ó d ’ a - necessitat que les personesssociacions de mares i pares estiguin relacionades per vin-d’alumnes amb discapacitat cles de sang, matrimoni ointel·lectual: aglutina i repre- adopció.senta les mares i pares quetenen fills/es amb discapacitat Dincat defensa i serveixintel·lectual en edat escolar, aquest col·lectiu de persones,tant si estudien a l’escola ordi- famílies i entitats per assolirnària com si ho fan a una esco- amb discapacitat intel·lectual ila d’educació especial. el desenvolupament (DID) i les seves famílies en totes les xar-El fet de tenir un fill o filla xes, taules i confederacions enamb discapacitat intel·lectual l’àmbit nacional, estatal i inter-i del desenvolupament (DID) nacional.genera tot un seguit de situa-cions addicionals i descone- Desenvolupa la seva missiógudes per a la família, que la des de diferents entitats: unafa susceptible de merèixeruna atenció especial.Dincat representa el col·lectiud’aquestes famílies de Catalu-nya davant les administracionspúbliques i la societat, els ofe-reix serveis i atenció habitual-ment per mitjà de les entitatsassociades- i reivindica l’exer-cici dels drets de les personesamb discapacitat intel·lectual iel desenvolupament (DID) i lesseves famílies en totes lesxarxes, taules i confederaci- 13
    • núm.56
    • coses que es fan L’aula dels Blaus A LA CLASSE DELS BLAUS HAN ARRIBAT LA TAR- DOR I LA CAS- TANYERA. HEM PINTAT LA CASTANYERA DE COLORS: GROC, BLAU, VERD I VERMELL I LI HEM POSAT LES CAS- TANYES AL CIS- TELL.14
    • coses que es fan L’aula dels BlausUN MATÍ VAM PUJAR ALA FURGONETA I VAMANAR D’EXCURSIÓ ATOUS PER VEURE ELBOSC.HI HAVIA ARBRES, FULLES, AGLANS I UNRIEROL… 15
    • coses que es fan L’aula dels Carbasses EL CONTE DEL “VIATGE DE LA VACA VALENTINA” La vaca Valentina vol fer un viatge amb tren vell de vapor, amb veler i amb avió. (amb llum negre mirem i escoltem el so de la vaca) Agafa la maleta nova i se’n va cap a l’estació. -On vas?- li pregunten els veïns. -Me’n vaig de viatge -diu la Valentina-. Tornaré abans de l’hivern. El tren ja arriba (i escoltem el so del tren). La vaca Valentina seu en un va- gó al costat de la finestreta. -Fins aviat! Ja ens veurem! – diu als seus veïns. El tren avança veloç per la via. Travessa les valls i porta la Valentina fins al mar (escoltem el so de l’”ocean’s”) Aleshores, la Valentina navega en un veler (llençol blanc i cançó de “mar i cel”).16
    • coses que es fan L’aula dels CarbassesFa voltes i voltes entre les onades, engalanada amb un vestit vell de ma-riner (havanera i ruixem amb aigua). El veler va i ve, el vent bufa i en-tre les veles volen les gavines (ens ventem amb un ventall i escoltem elso de les gavines)L’aventura de la Valentina acaba amb un vol amb avió entre els núvols ila pluja (fem volar l’avió i escoltem el seu so)Encara no ha arribat l’hivern i la vaca Valentina torna a casa. Quan laveuen, els veïns diuen: Benvinguda a casa!I, a la nit, a la Valentina li fan una entrevista a la televisió (parlem ambel micro).És la primera vegada que una vaca tan valenta fa un viatgeamb tren, amb veler i amb avió. (enllaç cançó vaca valen-tina)http://www.youtube.com/watch?v=VpGax5m7iLc&feature=relatedI vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte... jas’ha fos! 17
    • coses que es fan L’aula dels Grocs Aquest trimestre, conjuntament amb els alumnes de l’aula dels turqueses, hem treballat en l’àrea de coneixement del medi el tema dels ECOSISTEMES. Hem après el què són i quins tipus n’hi ha. L’excursió que vam fer al Jardí Botànic ens va ajudar a entendre bé tots els con- ceptes. Aquests dibuixos representen ecosistemes diferents, que hem fet a l’aula, el de- sert, el riu, el bosc, el mar, la selva, la muntanya, la ciutat i el Pol Nord. Ecosistema del desert Ecosistema del riu Ecosistema del bosc Ecosistema del mar18
    • coses que es fan L’aula dels Grocs Ecosistema de la selva Ecosistema de muntanya Ecosistema de ciutat Ecosistema del Pol NordJoan, Laura, Alex, Àngels Marc, Alba, Marta, David. 19
    • coses que es fan L’aula dels Blancs L’ENTREVISTA Som els alumnes del Grup Flexible B de llengua: la Ma Àn- gels, el Cristian , l´Abdel, l’Alex , la Lorena i el David i fa- rem una entrevista als nens de la Classe dels Blancs per sa- ber tot el que fan i els agrada. Quines activitats feu a la classe ? Mates, teatre, càrrecs, llengua, marqueteria, jugar al pati… Què és el que us agrada més ? Handbol , futbol, bàsquet, activitat amb el rock, manipula- ció, plàstica i música. Us agrada fer grups flexibles? Sí, perquè estem amb nens d’ al- tres classes . Alguna vegada feu exàmens? Sí, de llengua i mates.20
    • coses que es fan L’aula dels BlancsAlguna vegada aneu al teatre ? Us agrada?Sí i ens agrada molt. Però el que més ens agrada són els con-certs de música.Aquí estem fent algunes de les activitats que més ens agra-den. 21
    • coses que es fan L’aula dels Turqueses El grup dels Turqueses volem explicar-vos com ens va tot. Hem començat molt bé aquest curs, amb noves cares. L’Eric, l’Ester i l’Aitor ja no estan a la nostra classe, han anat a TVA. Els trobem molt a faltar però quan els veiem tan satisfets ens ale- grem molt pel seu futur mentre pensem que nosaltres ja hi estem a tocar. No ens hem quedat pas sols, nous companys han vingut d’altres instituts de se- cundària; alguns tot el dia i alguns fent escolaritat compartida. Donem la benvinguda al Daniel, el Cristian, el Lluís, l’Abdelhak. Aquest any treballem de valent: els ecosistemes, tecnologia, matemàtiques, llengua, anglès, gimnàstica, música, plàstica, manipulació, piscina, handbol, són les assigna- tures que fem. De tant en tant ens donen deures per fer a casa i al final del tema ens cau algun examen. També participem en totes les festes, les tradicionals, els aniversaris dels companys. Igual que el curs passat cridem plegats que “som una pinya” . El Daniel diu que està tan bé en aquesta escola que per expressar-ho se li escapa una paraulota. Ha fet molts amics i li agrada jugar a futbol i a handbol. A la Montse li agrada molt la gimnàstica i està esperant amb candeletes anar a TVA i a l’estiu anirà a Bolívia. Al Cristian li encanta jugar amb el Dani i el Lluís, els seus nous amics. Al Lluís li agrada molt l’escola, pels amics, i sobretot pel seu amic Cris- tian. Li agrada molt fer català. Al Jose li agrada jugar amb els companys al pati, li agrada fer ro- dar la corda perquè els altres sal- tin. Està una mica nerviós per po- der anar a TVA. A l’Alba li agraden molt els nous companys i ella sempre està feliç, encara que al- guns cops crida massa i l’han de rondinar. El Lluís vol que us expliquem que cada dia a la tarda llegim plegats una aventura d’en Tintin i sembla que ens agrada molt a tots. Estem llegint “Tintín en el Congo”. L’Ivan té tanta pressa per anar a casa que se n’ha descuidat de dir-nos res, però a la classe tots sabem que és molt bon xicot i que té els peus ben posats a terra. L’Abdel només ve als matins i cada cop va fent més amics dins l’escola. S’ho passa molt bé i algun cop ens toca una mica els nassos.22
    • coses que es fan L’aula dels TurquesesAl mes de novembre vam anar d’excursió al Jardí Botànic de Barcelona. A més deveure el que era materia viva i matèria inerta, vam poder acabar de fer bones amis-tats.Quan escrivim aquest article estem preparant les activitats de Nadal. El dia 15 anema cantar nadales a l’Asil juntament amb un grup de nois i noies de 1er d’ESO de l’IESPere Vives amb els quals fem activitats compartides. També preparem la festa deNadal amb l’escola. La cançó que hem cantat aquest Nadal parla sobre el món il’amistat, i encara que quan llegiu la revista ja no serà Nadal, la lletra d’aquestacançó ens pot servir per a tot l’any i és el que volem els nois i noies del grup de Tur-queses.I aquest és el nostre món, fins a la propera! EL MÓN SERIA El món seria més feliç si tots fóssim amics. Jugar tots junts, cantar tots junts, seria divertit El món seria molt millor si no tinguéssim por, si sense demanar perdó poguéssim ser com som. El món seria més humà si tots fóssim germans, si ens agaféssim de les mans com mai ho hem fet abans. En un altre món és el món que volem és el món que volem en un altre món 23
    • coses que es fan L’aula dels Roses Construïm la tardor !!! Durant aquest trimestre la classe dels Roses l’hem convertit en la tardor: els seus colors, les seves textures, les seves olors, els seus fruits... UFFF, quina feinada que hem tingut... Estem molt contents de com ens ha quedat la classe.24
    • coses que es fan L’aula dels RosesEstem fets tots uns artistes, no ho creieu? 25
    • coses que es fan L’aula dels Vermells L’aula dels Vermells ho hem fet. Voleu saber què necessitem ? Una capsa de plàstic Paper d’alumini Terra vegetal Llavors Un polvoritzador Aigua Aquest trimestre, aprofitant que és l’any de la Biodiversitat, hem decidit fer un petit hortet a la classe. Voleu saber com ho hem confeccionat? El primer pas és seleccionar les llavors que hi voleu plantar. Nosaltres hem triat les de tomàquet. Després hem buscat una caixa de plàstic i l’hem cobert amb alumini per posar-hi la terra a dins. Un cop hi hem posat la ter- ra, hem plantat les llavors i les hem regat.26
    • coses que es fan L’aula dels VermellsCada setmana anem veien el seu procés i a tots ens agrada ob-servar-ho. PROCÉS QUE HAN ANAT SEGUINT LES LLAVORSAquest ha estat un procés llarg. Anosaltres se’ns ha fet etern. Fins i tothi hagut moments que vàrem pensarque les llavors no ens sortirien... peròfinalment ENS VAN CRÉIXER!!!! Famolt de goig veure com poc a poc ensvan pujant.Cada setmana anem veient com estan, i cada dia anem contro-lant la terra: si està seca, humida...De fet el que més ens agrada és regar-ho amb el polvoritzador.A tots ens encanta regar!!!!Mireu, mireu...!!! 27
    • coses que es fan L’aula dels Verds LA CLASSE DELS VERDS ANEM A CAVALL I FEM ACTIVITATS AMB GLOBUS A PSICOMO- TRICITAT ARRI ARRI L’ ATHOS ATHOS! SEMPRE FA BON- DAT MIREU QUE GUAPOS ESTEM !28
    • coses que es fan L’aula dels VerdsRUSTI! POSA’TGUAPA QUEENS FAN UNAFOTOGRAFIA! AI, EL GLO- BUS VERD! QUE SE M’ESCAPA ! JA SÉ PORTAR UN PONI EM QUEDO TOT SOL ! AMB EL GLOBUS VERD? QUE DIVER- TIT ! 29
    • coses que es fan TVA LA PREHISTÒRIA El dia 8 d’octubre els nois i noies de TVA vam anar d’excursió a l’- Abric Romaní. Va ser una visita molt interessant on, amb l’ajuda d’un guia, vam po- der observar el lloc on vivien i les eines que utilitzaven els nostres avantpassats. Prèviament a la visita, cal dir que a l’aula ja havíem treballat força aquest tema, les paraules sílex, prehistòria, nòmades, fòssil, etc. ja ens eren familiars. Mentre anàvem cap al Museu ens van explicar que, a Capellades, l’aigua porta molta calç i que aquesta ha anat deixant sediments que han permès la formació i la conservació de les coves. Quan vam arribar al Museu vam veure restes arqueològiques com pedres de sílex, ossos d’animals, unes plaques de fusta on posaven la carn i també una maqueta del Capelló on es veien les diferents co- ves.30
    • coses que es fan TVALes restes que s’han trobat al’Abric Romaní són del Neolític. Enaquesta època els homes eren unamica diferents de nosaltres. Erenmolt forts perquè havien de caçar.El crani també era una mica dife-rent. Ho vam poder comprovar através de la reproducció a midareal d’un home primitiu. Abans d’entrar a la cova vam tocar pedres fogueres, sílex i restes d’al- alguns animals ( ossos, dents de cavall… ). La pedra de sílex és molt rugosa però si la parteixes, per dins és tant fina que talla com un ganivet. Les noves tecnologies permeten calcular amb més exactitud els anys que tenen les restes que estroben i interpretar millor com era la vida en aquells temps.Al final vam fer tots un taller detir amb arc i amb llances onmalgrat l’habilitat que calia perencertar la diana (dibuixos d’a-d’animals), ens ho vam passarmolt bé. 31
    • coses que es fan La teca Hola pares i mares de l’escola, Sóc el Joan, coordinador de menjadors i transport de l’escola. M’agradaria ex- plicar-vos com funciona el menjador de l’escola; molts de vosaltres, els vete- rans, ja ho sabeu, però aquest any hi ha hagut uns petits canvis que m’agradaria compartir amb tots vosal- tres, Quan s’acaba l’escola anem tots al pati a jugar una bona estona, els més petits al pati de baix i els més grans al pati de dalt. Entre pilotada i pilotada i castells de sorra, alguns educadors/res paren taula, emplaten el menjar i vetllen perquè tot estigui correcte. A la una més o menys comença el pri- mer torn, i de mica en mica el Roses i Carbases van a la seva aula; els Grocs, Vermells, Verds i Blancs van al menjador gran i els més menuts, els Blaus, a l’aula de la sala polivalen. Després d’una bona neteja de mans i d’agafar el tovalló, seiem a la nostra taula i co- mencem l’àpat. En acabar, comença el torn dels més grans, els Tur- queses i els grups de TVA (Transició a la Vida Adulta). Mentrestant, els grups del primer torn tornen al pati a seguir amb els seus jocs fins que, a les tres, tots tornem a la classe.32
    • coses que es fan El racó de l’esplai ELS PRE-MONITORS DE L’ESPLAIHola a tots! Som el grup de Pre-monitors de l’Esplai i us volem explicar elque fem!!!Cada dimarts ens reunim tots al despatx de l’esplai de 17 a 18:30h. Ca-dascú té la seva carpeta on hi guarda els seus apunts; a més tenim unacompanya que s’encarrega d’informatitzar-ho tot.Els dies assenyalats (Hallowen, Sant Jordi, les festes de l’esplai, etc.) or-ganitzem jocs i/o fem manualitats per a nosaltres i la resta de companysde l’esplai. També fem les invitacions per a les festes de l’esplai que pre-parem nosaltres, com les festes de Nadal o la de fi de curs, preparem eldecorat i organitzem els jocs.Un mes o dos abans del dia de Carnestoltes, decidim quina serà la temà-tica de les nostres disfresses i, un cop decidit, les confeccionem. Com ca-da any, tots participem a la rua del barri de Fàtima o del barri Montser-rat. També celebrem els aniversaris dels companys i la mona per Pasqua.Un cop al mes passem revista al material de l’esplai i fem un llistat ambel que manca, per anar-ho a comprar més tard si cal.A més d’organitzar i fer les valoracions conjuntes de les activitats, ensencarreguem que el despatx sempre estigui endreçat.Com podeu compro-var, també fem arti-cles i entrevistes pera la revista de l’es-cola.Sempre estem enfei-nats i anem amunt iavall, però ens hopassem molt bé! 33
    • coses que es fan Sortides i excursions El dia 29 d’octubre, les classes de Carbasses, Roses i Vermells van anar d’e- xcursió a Carme. Al matí passejaren pels afores de Carme, gaudiren del paisat- ge de tardor i pogueren entrar en una vinya a veure i tastar el raïm. El dinar el varen fer en el Casal. A la tarda els va visitar la castanyera (la Gina anava ben disfressada) i els va oferir un pastis de moniato que havien fet els alumnes de Carbasses i Roses. Tots junt passaren un dia esplèndid.34
    • coses que es fan Sortides i excursionsEl dia 8 de novembre, la secció de TVA, va anar d’excursió a Capellades a visi-tar l’Abric Romaní. Aquesta sortida la van fer amb tren.El 9 de novembre els alumnes de Blaus van anar a Tous amb la furgoneta i vanfer una caminada pel bosc. 35
    • coses que es fan Sortides i excursions Els alumnes de les classes de Verds, Blancs, Turqueses i Grocs, el dia 12 de novembre van anar a Barcelona a visitar el Jardí Botànic. En l’àrea de Coneixe- ment del Medi van estar parlant de les plantes i dels diferents ecosistemes. Allà realitzaren un taller : “Què hi dius? És viu? Tots portaven els objectes ”reciclats” de casa i de l’escola en una caixa: eren restes d’éssers vius com altre ti- pus de matèria. La monitora del taller els va ajudar a fer diferents experiments i saber diferenciar bé el que és matèria viva de matèria inerta. El dia 19 de novembre, la secció de TVA, va visitar l’exposició de caps grossos al Museu Comarcal. Allà van fer un taller de màscares molt interessant.36
    • coses que es fan Sortides i excursionsTambé aquest mes la classe dels Blaus van fer un intercanvi amb els alumnesde l’escola Marta Mata de Vilanova del Camí. Allà van fer activitats i jocs motriusal gimnàs de l’escola.El dia 13 de desembre el grup de Vermells van anar a esmorzar en una cafete-ria. Tenen pensat de fer una sortida cada trimestre.El 15 de desembre els grups de Turqueses i Grocs juntament amb alumnes del’IES Pere Vives, van visitar l’Asil on van cantar Nadales i van oferir un recital depoemes i refranys .El 21 de gener amb motiu de la Festa dels Tres Tombs a Igualada, els alumnesde TVA van visitar el Museu del Traginer. 37
    • coses que es fan Les festes Castanyada Les aules de Grocs, Turqueses i Blancs, uns dies abans de la festa, van escollir qui seria el castanyer o la castanyera. Després, juntament amb el grup de Verds, van preparar els panellets. A la tarda del dia 29, cada grup classe (els Blaus també) va fer una actuació dedicada als cas- tanyers. A continuació aquests van repartir al pati de l’escola castanyes i panellets per a tots. El grup de TVA va anar a menjar les cas- tanyes que prèviament havien torrat al parc . Les aules de Carbasses, Vermells i Roses van fer una sortida a Carme. Santa Cecília El 19 de novembre, els grups de TVA van anar a l’església de Santa Maria a escoltar una audició d’orgue a càrrec d’en Jonatan (professor de l’escola de música). A part de l’audició en Jonatan va explicar una mica com és aquest instrument, com fun- ciona i la història d’aquest orgue de la nostra ciutat. Els grups de Blancs i Verds van assistir al concert de Santa Cecília al teatre de l’Ateneu. Les aules de Grocs, Turqueses, Blancs i Vermells el dia 23 de novembre van anar a l’Escola de Música a escoltar una audició de música moderna. Del 22 al 25 de novembre, els grups de Carbasses, Roses i Blaus van organitzar una setmana musical plena d’activitats: audició de la Tuna Nova Unió, audició de sons tribals amb l’Arnau, vídeo musical i Karaoke, taller de so especial amb el Javi i la Piluca (pallassa), audició de gralla, flabiol, tamborí, viola, sac de ge- mecs... amb l’Enric i audició de violí.38
    • coses que es fan Les festesSant NicolauEl dia 3 de desembre, com cada any,va arribar a l’escola Sant Nicolau i elsseus patges. Aquesta festa va estarorganitzada per la secció de TVA.Celebrem el NadalCom cada any per aquestes dates,l’Esmolet i l’Esmoleta van visitar l’es-cola per a convidar els alumnes al Sa-ló de la Infància.El dia 10, els grups de Grocs i Turque-ses van fer una activitat compartidaamb els alumnes de l’IES Pere Vives.Es van assajar les nadales i els poemes, es va fer un intercanvi de postals i final-ment van esmorzar tots junts, convidats pels alumnes de l’escola,Els alumnes de TVA van dedicar un dia al treball solidari per a destinar els dinersguanyats a la Marató de TV3.El dia 21, es va celebrar la festa de Nadal al Teatre de l’Aurora.El dia 22, els alumnes i professionals de la secció de TVA van anar a fer un bonesmorzar a un bar del barri de Fàtima.Els Turqueses, Grocs, Vermells i Blancs, per la seva banda, van fer tres activi-tats: preparar unes nadales, fer xocolata desfeta i parar la taula guarnida ambmanualitats fetes per ells.Els altres grups d’escola van fer cagar el tió. 39