Feb 10
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
658
On Slideshare
658
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. sumari:• A fons:Activitats assistides amb gossos.30 preguntes i respostes entorn la tutela. núm.• Els altres diuen:Musicoteràpia i educació especial.••• Fem Escola:Premi Crearte. Fes clic:www.ctc.masquefa.net. Coses que es fan 53
  • 2. ÍNDEXA fons• Activitats assistides amb gossos …..01• 30 preguntes i respos- tes entorn la tute- la………………..04Els altres diuen• Musicoteràpia i educa- ció especial…..07Mic mic obre bústia…………………...09Fem escola• Premi Crearte...12 EDITORIALFes clic• www.ctc.masquefa.net ................................13 ESCOLA ÀURIA: ESCOLA CREATI- “Centro educativo Creativo”, aquest VA!!! és el títol que rebrà l’Escola ÀuriaCoses que es fan.....17 juntament amb els 10.000 euros del El projecte “Taller de creación para premi, dues bones motivacions per desarrollar la composición musical y continuar endavant la tasca pedagò- la creatividad plástica: una práctica gica i les línies de treball que es por- inclusiva” presentat a concurs a la ten a terme des de fa molts anys i Dirección General de política e indus- que consoliden la feina feta de trias culturales del Ministerio de Cul- l ’ E s c o l a d ’ E d u c a c i ó E s p e c i a l tura, ha guanyat un dels premis d’Igualada. “CREARTE”, pel foment de la creativi- tat a l’ensenyament d’infantil, primà- Volem agrair especialment la tasca ria, especial i secundària. realitzada per l’Escola Municipal de Aquest premi atorgat a l’Escola Àuria Música d’Igualada com a centre pro- d’Educació Especial és el reconeixe- motor i organitzador de la cantata i aDirecció i coordinació: ment a la bona feina dels professio- l’Escola d’Arts i Oficis “Gaspar nals de l’Escola i el treball en xarxa. Camps” per tot l’assessorament plàs-Comissió Revista Escola Àuria Els escolars de l’aula dels Verds de tic. l’Escola van participar a la Cantata Moltes felicitats a mestres, educa-Suport Tècnic: Infantil: “El viatge de Xado Rescor” de dors, logopeda i tots els professio- la UDI de segon de primària amb di- nals implicats per la feina feta!!!!!!David Martín i Diez ferents escoles d’Igualada i Vilanova del Cami. Ha estat el procés creatiuEdició: d’aquest treball musical i plàstic el que ha estat premiat: pensar unaFebrer 2010 cançó, harmonitzar-la, adaptar-la a un sistema de comunicació alternatiu, coordinar-se amb l’Escola de Músi- ca ... per arribar a cantar-la juntament amb la resta d’escoles. Aquesta Can- tata va ser estrenada el 26 de febrer del 2009 a Can Papasseit(Vilanova del Camí).
  • 3. a fons Activitats assistides amb gossosTots hem sentit a parlar dels ra va anar guanyant terreny i de parla, contingut, humor,beneficis que aporta la relació es va començar a fer algunes atenció personal.amb els animals, des de la res- experiències en hospitals. -Beneficis psicològics i fisiolò-ponsabilitat de tenir-ne cura Va ser en el s XIX quan es van gics: proporciona estímuls ac-fins als aspectes psicològics i introduir animals en centres tius constants, facilita els as-socials. Quan aquest tracte d’atenció institucional, encara pectes de relació.amb els animals l’estructurem i que aquests primers intents -És un gran estímul físic, psí-ens proposem uns objectius i van ser desplaçats per la intro- quic i sensorial tractar amb ununs continguts, podem parlar ducció de la medicina científica ésser viu de pèl i calent.d’Activitats Educatives Assisti- en la primera meitat del s XX . -Per a les persones que patei-des amb Animals. Però, que el contacte amb ani- xen angoixa o episodisHistòria del gos com a co- mals és molt beneficiós per les d’agressivitat, lactivitat a laireterapeuta persones, ha tornat a agafar lliure i lambient tranquil, rela-Fa més de 15.000 anys les força a partir de 1944, en que xat i harmoniós que hi ha en-persones van començar a James H.S.Bossard va defen- torn dels animals facilita unagrupar-se en pobles per viure, sar el valor terapèutic de la estat de benestar que ajuda ava ser llavors que els gossos relació amb un gos i, al 1962, reduir aquestes alteracions.van compartir l’espai vital dels Levinson va traslladar la idea Els animals són una eina quehumans i van passar de ser del valor terapèutic de la rela- enriqueix la intervenció tera-considerats només com ali- ció amb un gos, de la llar a pèutica però no substitueix capment o transport a assumir un l’entorn terapèutic. altra intervenció .nou paper, el de companys. En aquests últims anys han És per tot això que a l’escola jaL’evidència més antiga d’un aparegut varies associacions fa uns anys que realitzemgos domesticat data de fa internacionals: ISAZ, IAHAIOA, l’activitat d’equinoteràpia i ara14.000 anys i és una mandíbu- Delta Society… amb la finalitat estem introduint Activitats Edu-la trobada en una excavació de promoure l’estudi dels as- catives amb un gos.Paleolítica a Alemanya. pectes que es donen en les Què és l’activitat educativaDurant l’Edat Mitjana hi havia relacions entre l’ésser humà i assistida amb gossos?el corrent animalista segons el l’animal,- gos, cavall i dofí són El gos és l’únic animal de com-qual els esperits dels animals els més destacats-, per tal de panyia, a temps complert, ambofesos eren la font de malalti- fomentar i publicar les investi- la capacitat d’ajudar en la rea-es, accidents o desgràcies, gacions que es fan; doncs hi lització d’unes tasques deter-però al mateix temps es podia havia la crítica de que els estu- minades. A diferència dels hu-demanar ajuda als esperits dis divulgats sobre teràpies mans, els gossos, per si, sónd’animals guardians per tal que assistides amb animals eren molt interactius, i es convertei-fessin de mediadors en el pro- estudis descriptius, sense rigor xen en uns companys als quecés de curació d’aquestes científic. els agrada estar amb els seusafeccions. Aquest pensament Què faciliten les AAA?. amos constantment, mostrantva ser molt perseguit, anome- -Millores en comunicació no ganes de complaure’ls; aixònant bruixots i heretges als qui verbal: expressió facial, som- juntament amb la seva capaci-creien en aquestes idees. riure, mirada, postura, orienta- tat sensorial i motora facilita elDurant la Il·lustració, a finals de ció, distancia/contacte físic, seu entrenament en les acci-1700, la idea de que els ani- gestos. ons que ens interessen.mals de companyia podien -Millores en el component pa-complir una funció socialitzado- ralingüístic: entonació, temps 01
  • 4. a fons Activitats assistides amb gossos D’ altra banda, a l’estar les 24 pia. ves: evitant conductes de fuga, hores del dia amb els seus El gos de teràpia és un ani- reducció de conductes estereo- amos facilita la seva funció mal específicament entrenat tipades, seguretat i prevenció socialitzadora entre les perso- per integrar-se dins d’un pro- nes. grama terapèutic o educatiu, daccidents, millora la qualitat Un gos pot retornar el somriure com una eina al servei del pro- de vida de les famílies, integra- a una persona deprimida, esti- fessional. El seu ensinistra- ció social en nous entorns, mi- mular el caràcter social duna ment consta de dos nivells: un llora els patrons de la son, co- persona tímida i amb bloquejos d’obediència, que vingui quan municació. afectius, ajudar a controlar-se el cridis, seure a l’ordre, cami- Gos senyal: és un gos dassis- a una persona amb problemes nar al costat tranquil·lament..., i tència per a persones amb dis- en el control dels impulsos vio- un altre d’habilitats: saludar, capacitat auditiva. Els gossos lents, baixar la tensió arterial i saltar, recollir objectes i donar- són ensinistrats per avisar a relaxar a les persones nervio- nos-els... El gos de teràpia viu lusuari diferenciant diversos ses. I sobretot, ajuden a les amb el tècnic. sons:timbre de casa , desper- persones a acceptar-se a si El gos d’assistència és aquell tador, electrodomèstics mateixes tal com són, això és que ha estat educat i ensinis- (microones, rentadora centrifu- degut al fet que els animals trat en centres especialitzats, gant..) ,telèfons fixes i diferents ens accepten tal com som, ja oficialment reconeguts, per a tons de mòbil , nom de lusuari podem ser grossos, prims, alts, donar servei i assistir a perso- (avisaran si algú els crida per baixos, rics, pobres, in- nes amb discapacitat visual, el seu nom), clàxon de tràfic, tel·ligents o menys intel·ligents, discapacitat auditiva, discapa- plors de nens i nadons, campa- persones amb èxit o sense ell. citat física, amb autisme o de- nes i cascavells, que lusuari Els gossos ens accepten i, fins terminades malalties. La seva ubica en llocs específics i ne- i tot, ens emeten senyals dà- preparació està focalitzada en cessaris (al voltant dun lloc nim quan no ens ajudar a compensar la discapa- restringit per un nadó, per trobem en el millor moment. citat del seu amo facilitant-li exemple), alarma dincendis, Un gos, per realitzar activitats i/ una major independència. El habilitats específiques en fun- o teràpies educatives ha gos d’assistència viu sempre ció de les necessitats dels usu- d’estar ensinistrat en el compli- amb lusuari. aris. Quan el gos reconeix ment de normes d’obediència Gos per a persones amb au- aquests sons, avisa lusuari bàsica, complir uns requisits de tisme: educat i ensinistrat per amb un gest après (toca el peu salut: vacunes al corrent, estar amb la seva pota o col·locant tenir cura de la integritat física, desparàsitat... i tenir unes apti- les seves dues potes davante- tuds: deixar-se tocar, no es- controlar situacions demergèn- res sobre les cames de lusua- pantar-se davant de sorolls... i cia i guiar la persona amb ri) i desprès daconseguir habilitats: caminar poc a poc, aquesta discapacitat. Els gos- atraure la seva atenció, el guia saltar, agafar objectes determi- sos per a persones amb autis- fins la font del so. nats... que ens permetin des- me sacoblen als usuaris quan envolupar la tasca que ens proposem . encara són nens, aproximada- Depenent del seu ensinistra- ment entre les edats de 6 a 9 ment podem distingir dos anys. Aquests gossos donen tipus de gossos: el gos suport per assolir els següents d’assistència i el gos de terà- objectius: Conductes disrupti-02
  • 5. a fons Activitats assistides amb gossosEn el cas de sons perillosos gos pigall és que la persona tractar alguns trastorns com-(un clàxon quan sestà cami- cega no té contacte físic amb portamentals (especialment en els nens) com la dificultat per anant pel carrer), el gos saltarà lentorn, seliminen les referèn- socialitzar-se, lagressivitat ex-amb les seves potes davante- cies tàctils que es poden obte- cessiva o la poca confiança enres per avisar i així frenar lusu- nir amb el bastó (línia de ledifi- un mateix.ari. ci, enllumenat públic, etc .) i ha Acariciar i exterioritzar lafecte,Gos de servei: és ensinistrat dutilitzar les referències auditi- a l’acaronar a un gos, milloraper donar suport a persones ves o canvis de superfície per la pròpia capacitat dinteractu- ar, desperta el desig de recu-amb discapacitats físiques. poder determinar la seva situa- perar el contacte amb els altresPersones usuàries de cadires ció a lentorn. Sensinistra el i de dialogar amb altres perso-de rodes o crosses. Tasques gos pigall seguint el principi de nes.especifiques del gos de servei: la línia recta, per facilitar la La proximitat i la relació ambEncendre i apagar llums, obrir i mobilitat independent i segura un animal sovint és el primer pas per a tornar a entrar entancar portes, empènyer la de la persona cega. El gos pi- contacte amb el món que elscadira de rodes, buscar i loca- gall aprèn a parar a les voreres envolta. Per a aquells que te-litzar calaixos (obrir i tancar), on esperarà lordre del seu nen aquests problemes, la pre-desvestir lusuari, donar suport usuari per continuar o bé realit- sència dun animal contribueixens els trasllats, ajudar en les zar un gir (dreta o esquerra). a desencadenar reaccionscaigudes, portar objectes... emotives, a suscitar interessos Les activitats educatives i curiositat, i sol estimular alsGos d’alerta mèdica o Gos amb un gos aporten: nens que també manifestindavís: educat i ensinistrat per verbalment els seus senti- Estímul social: Un gos al quedonar una alerta mèdica a les atendre suposa un estímul per ments. Això duu a una millorpersones que pateixen malalti- a sortir de laïllament i ofereix qualitat de vida.es com lepilèpsia, la diabetis o la possibilitat dobrir-se al mónaltres malalties que puguin exterior, establir relacions inecessitar el seu servei. El gos tenir nous interessos. Estímul lúdic: Hi ha un com-ha destar ensinistrat com a ponent positiu dordre físic: elsmínim en una "habilitat de res- animals són enemics de laposta adequada", per exemple: mandra, i suposen un ex-alerta mitjançant el lladruc, cel·lent estímul per a lexercici ialerta mitjançant el contacte el moviment. Raspallar-lo, llançar-li un os ofísic, activació dun sistema accelerar el pas per a no per-mèdic demergència, etc . drel de vista, són activitatsGos guia o gos pigall: educat físiques saludables i possible-i ensinistrat per guiar una per- ment molt més divertides quesona amb discapacitat visual o lexercici físic imposat per unsord-cega. Una de las caracte- instructor. En el camp psicològic: Unrístiques de la mobilitat amb un gos pot resultar dutilitat per a 03
  • 6. a fons 30 preguntes i respostes entorn la tutela El passat dia 17 de Novembre el Sr Josep Presentació Tresserres, membre de l’Agrupament sectorial Incapacitació, tutela, testament, curatela, patri- d’entitats tutelars vinculat a APPS, va ser con- moni, tutors, administració de béns, procedi- vidat a la Nostra escola a fer una xerrada per ment judicial…són termes complicats i, alhora, als pares molt interessant sobre la tutela de les comprende’ls és cabdal per poder preveure el persones amb discapacitat Intel.lectual. Els as- futur de les persones amb discapacitat In- sistents van mostrar molt interés per aquest tel.lectual. tema que els afecta directament. L’exposició Per aquest motiu, la Federació APPS ha elabo- va ser àgil i entenedora i es van aclarir molts rat aquest document que, sense pretendre ser dubtes. una guia jurídica, vol ser una eina de consulta Hem pensat donar-vos a conéixer el tríptic que senzilla i propera partint de les preguntes més el senyor Tresserres ens va deixar a l’escola on freqüents que plantegen les famílies i els pro- queda molt ben reflectida la xerrada del dia 17. fessionals vinculats a l’àmbit de la discapacitat. Aquesta és la reproducció íntegra del tríptic.04
  • 7. a fons 30 preguntes i respostes entorn la tutelaFutur llei. nestar possible1- Per què és important pre- 6 És per sempre? 12 Quan es fa necessària laveure el futur de les perso- No. Si les causes que van mo- tutela?nes amb discapacitat? tivar la incapacitació varien, Quan la persona ja està inca-Per evitar possibles situacions es pot revisar. pacitada i els pares no hi sónde desemparament o indefen- 7 Es perden drets? o no poden exercir les sevessió No. La incapacitació no suposa funcions.de la persona i assegurar-li necessàriament la pèrdua de 13 Què és la tutela?una protecció quan els pares drets de la persona: pot ser Vetllar i representar la personaja no se’n puguin fer càrrec. propietari, rebre una pensió, menor d’edat o declarada judi-Incapacitació pot vendre i comprar... però cialment incapaç. El tutor téIncapacitar és protegir, vet- necessitarà l’assistència de qui com a funcions assegurar lallar, defensar… el representi. protecció de la persona, admi-les persones 8 És el mateix el certificat de nistrar i guardar els seus béns2 Que és la incapacitació ju- disminució i, en general, vetllar perquèdicial d’una persona? que la incapacitació judicial? tingui una bona qualitat de vi-És un procés judicial que mit- No. El certificat de disminució da.jançant una sentència reconeix és un document administratiu 14 Qui pot ser tutor?que la persona no té la capaci- que permet accedir a diferents Tota persona o entitat designa-tat per autogovernar-se. recursos. da pels pares en testament.La sentència determina 9 És el mateix que la incapa- En el cas de no haver fet testa-l’extensió i els límits de la inca- citat laboral? ment, serà el jutge l’encarregatpacitat. No. Una persona incapacitada de designar el tutor.La incapacitació cal entendre- pot treballar. 15 Pot recaure la tutela enla en sentit positiu. 10 Què s’ha de fer per iniciar diferents persones?3 Quan convé plantejar la la incapacitació judicial? Sí, sempre que els pares hoincapacitació de la persona? En ser un procediment judicial especifiquin en el testament i elQuan la manca de capacitat li s’ha de fer a través d’un advo- jutge ho consideri oportú.impedeixi tenir cura d’ell mateix cat També en testament els paresi dels seus béns. o dels professionals adients. El poden nominar diversos tutors4 La incapacitació és sempre procés finalitza amb una per ordre de preferència i aixítotal? sentència del jutge. preveure que durant l’exerciciNo. La sentència pot especifi- 11 Qui pot iniciar el procés? de la tutela puguin faltar o quecar en quins actes la persona En el context familiar poden per algun motiu algunés incapaç. Pot ser total o par- promoure el procés d’aquests no pugui exercir elcial. per a la incapacitació el cònju- càrrec.5 Què és la curatela? ge, pares, fills i germans. 16 Es pot deixar dit de mane-És una incapacitació parcial També pot iniciar el procés el ra expressa qui no es volper a determinats actes. ministeri fiscal. Qualsevol per- que sigui tutor?El curador, a diferència del tu- sona pot posar en coneixement Sí, mitjançant el testament.tor, no substitueix la persona del ministeri fiscal l’existència 17 Pot començar la tutelaincapaç sinó que li comple- d’un presumpte incapaç. abans que morin els pares?menta la capacitat. Tutela Sí. En determinades cir-El curador només intervé en Tutelar no vol dir conviure. cumstàncies i sempre que elaquells actes que especifiqui Vol dir representar la perso- jutge ho autoritzi.la sentència o que marqui la na i procurar-li el màxim be- 05
  • 8. a fons 30 preguntes i respostes entorn la tutela 18 Quan es fa efectiva la tu- 24 El tutor hereta sempre del tacte amb la persona? tela? tutelat? L’entitat tutelar, sempre que Quan la persona o entitat tute- No, el tutor hereta només si els sigui positiu pel tutelat, lar designada accepti el càrrec pares ho han especificat procura no trencar els lligams de tutor davant del jutge co- en el testament. familiars i facilita el contacte rresponent. 25 Què passa amb els béns i les visites amb els familiars o 19 Tutelar vol dir viure també de la persona tutelada quan persones del seu entorn. amb la persona? mor? 30 Quins serveis ofereixen a No. Els pares poden testar en nom les famílies? 20 Què és la pretutela? del fill incapacitat. Informació sobre el funciona- És la relació que s’estableix En cas de no fer-ho, queda ment del servei de tutela a entre la família i l’entitat tutelar, regulat pel Codi de Succes- l’entitat. un cop els pares han decidit sions. Orientació i/o tramitació dels que en un futur l’entitat sigui 26 Diferència entre Potestat i processos d’incapacitació a el tutor del seu fill –tant si ho Tutela pares i familiars. han designat en el testament Quan parlem de potestat del Informació sobre qualsevol com a primera opció o amb pare i de la mare prorrogada qüestió general i/o concreta de caràcter subsidiari. Aquest vin- o rehabilitada? serveis, ajudes, recursos, etc. cle promou el coneixement Quan la persona té més de 18 relacionats amb el sector. mutu de manera que, arribat el anys, està incapacitada judi- Assessorament per a la trami- moment d’assumir la tutela per cialment i els pares en són els tació de testaments. l’entitat, ja hi ha un coneixe- representants. Assessorament als tutors per a ment previ entre l’entitat tutelar I quan parlem de tutela? la presentació de documenta- i la persona a tutelar. Quan la representació recau ció al jutge. 21 L’exercici de la tutela està en una altra persona o entitat Suport als tutors en qualsevol controlat o vigilat per algú? tutelar. altre aspecte que els sigui ne- Sí. La llei estableix mesures de Entitats Tutelars cessari en l’exercici de les se- vigilància i control. 27 Què són les entitats tute- ves funcions. El tutor ha d’informar anual- lars? ment de la situació personal Són persones jurídiques i patrimonial del tutelat i de- (fundacions, associacions…) Entitats membres de mostrar una bona gestió i ad- que reuneixen els requisits l’Agrupament Sectorial d’entitats tutelars · APPS ministració dels seus béns, així establerts per la legislació vi- Associació Apasa com una correcta atenció per- gent i no tenen ànim de lucre. Associació Aspanin sonal. Tenen com a finalitat la protec- Fundació Acudam 22 El tutor pot cobrar? ció i la cura de les persones Fundació Catalana Tutelar Aspa- Sí, sempre que ho autoritzi el legalment incapacitades. nias jutge. 28 Què fan en relació a la Fundació Fuseat 23 El tutor és per sempre? persona tutelada? Fundació Jacinta Sastrada L’exercici del càrrec de tutor Vetllar pel tutelat i cercar-li els Fundació Mercè Pla dura mentre la persona és in- recursos que li permetin viure Fundació tutelar Alosa La tutela · Fundació Privada Cata- capaç. Qualsevol persona pot, amb una bona qualitat de vida. lana Tutelar de discapacitats psí- davant d’un jutge i per causes 29 Si la tutela la té una enti- quics justificades, renunciar al càrrec tat, la família (germans, co- Teb Fundació de tutor. sins, oncles...), perd el con-06
  • 9. els altres diuenMusicoteràpia i educació especialMUSICOTERÀPIA I EDUCA- musicoteràpia utilitza diferents fant o adolescent; la persona-CIÓ ESPECIAL tècniques per fer possible que lització de les cançons ajuda a la música sigui una via dinter- captar latenció i a mantenir laLa música és un excel·lent venció i d’estimulació. Les tèc- concentració però sobre totmitjà daprenentatge, comuni- niques més comuns són: tocar suposa un reforç d’identitat icació i socialització, instruments, cantar, improvi- autoestima.té una influència global en sar, escoltar, compondre il’ésser humà. Quan escoltem moures amb la música. Totes D’altra banda, la música, i enmúsica, aquesta produeix en elles es treballen amb objec- especial els elements rítmics,nosaltres efectes físics, men- tius terapèutics per influir prin- estan relacionats (quasi detals i psicològics i quan som cipalment en làmbit de la co- forma innata) amb les respos-nosaltres els qui participem municació i el llenguatge, els tes físiques. El ritme ens ajudaactivament de la música aspectes motrius, cognitius, a treballar l’esquema i el con-aquests efectes poden multipli- els aprenentatges bàsics i els trol corporal, el moviment decar-se alhora que safegeixen aspectes psicològics i emocio- diferents parts del cos, els des-d’altres relacionats amb la co- nals. plaçaments, la coordinaciómunicació i la socialització. motora... El treball relacionat Com a llenguatge no verbal, la amb els aspectes físics es faDins làmbit de leducació es- música intervé en la motivació seguint corporalment músi-pecial, pares, educadors i tera- i el reforç de la comunicació i ques, ritmes i cançons especi-peutes sabem de la influència el llenguatge. Jugar a improvi- alment dissenyades ambpositiva de la música. La músi- sar petits diàlegs picant instru- aquest propòsit; tocar instru-ca arriba a tothom però duna ments de percussió ajudarà ments també reforçarà la coor-forma molt especial als infants lInfant a establir les pautes de dinació i diferents habilitatsi adolescents amb necessitats comunicació, fer tocar instru- motrius, així com les danses oeducatives especials. ments de vent com flautes o coreografies que els infants iLa música, i en especial la me- flautes dèmbol suposa una adolescents amb més autono-lodia, es transmet per via afec- excel·lent motivació i ens dóna mia podran realitzar i inclústiva, comunica afectivitat des la possibilitat de reforçar a ni- improvisar i crear.d’un llenguatge universal i no vell físic les parts del cos impli-verbal. Participar en una activi- cades en la fonació, alhoratat musical, cantant, movent el que ens apropem, introduint lacos, tocant un instrument, … freqüència, als elements pro-suposa generalment facilitar la sòdics de la parla. La cançó ésgratificació i reforçar lautoesti- una de les eines més apropia-ma. La música té un compo- des per a lestimulació, lapre-nent lúdic que la fa atractiva. nentatge i la rehabilitació de laAquestes poden ser algunes parla. Cantar cançons utilitzantde les raons de per què la mú- el moviment, el gest, amb pa-sica és rebuda de forma tan raules i expressions repetitivesgrata per tots els infants inde- que agradin pel seu contingutpendentment de les seves ca- o pel seu ritme són algunes depacitats. les estratègies més útils. Quan cantem cançons és molt im-Coneixent aquests beneficis, la portant introduir el nom de lIn- 07
  • 10. els altres diuen Musicoteràpia i educació especial Existeixen alguns instruments d’expressar a nivell emocional autora i cantant de cançons especialment pensats per a des d’un llenguatge no verbal. infants amb necessitats educa- infantils. tives especials, instruments fàcils de tocar segons les ne- Des de Tot Sona Records fa cessitats manipulatives, esti- més de 10 anys que treballem mulants pels seus colors i dis- per aconseguir que lestimula- seny així com també alguns ció musical sigui una realitat en instruments que poden ajudar la vida de tots els infants i que a la relaxació com per exem- tant pares com educadors tin- ple: “l’Ocean drum” que imita el guin recursos per fer-ho possi- so de les onades del mar o el ble. Hem creat moltes cançons “Pal de pluja” que recorda el so per ajudar a tots els infants en de la pluja. ladquisició dhàbits, de nous aprenentatges, daspectes re- Per a treballar els hàbits, ruti- lacionats amb lestimulació mo- nes i alguns dels aprenentat- triu, el llenguatge, la parla, els ges bàsics és ideal utilitzar la aprenentatges bàsics… Moltes cançó. Una cançó que dóna daquestes cançons han estat consignes del que s’ha de fer expressament creades en un com: “recollir”, “mocar-se”, entorn terapèutic per a infants “seure bé”, “rentar-se les amb necessitats educatives dents”... pot convertir-se en especials. De la musicoteràpia una cançó-senyal que ajuda també recollim la importància l’infant a entendre allò que se li de les cançons personalitzades demana. També, a través de i és per això que oferim can- les cançons, podem donar in- çons de bressol, infantils i da- formació per aprendre com: niversari cantades amb el nom “els dies de la setmana”, “les de linfant o adolescent que vocals”,... molts estudis de- ens demanin. En els darrers mostren que la informació pro- anys hem anat introduint la porcionada amb ritme i melodia possibilitat d’adquirir des del és més fàcil de memoritzar i nostre espai web, instruments aprendre. dus terapèutic. Tenim moltes ganes de seguir Fer música en grup i en espe- treballant en aquesta línia i us cial cantar amb la família, amb convidem a visitar-nos si esteu els companys d’escola, ajuda a interessats. la cohesió del grup i a treballar aspectes comunicatius, w.w.w.totsona.com / d’interacció i de socialització. www.cancionespersonalizadas. L’expressió musical a través com principalment de la improvisa- ció amb la veu, el cos o els Dàmaris Gelabert instruments ofereix possibilitats Pedagoga-musicoterapeuta,08
  • 11. mic-mic obre bústiaEL QUIM, HEREU D’ÒDENA (com si ens el guaitéssim perQuan se li va plantejar al Quim l’esquena) i va a sortir al cap-ser l’hereu d’Òdena 2009- davall del mateix, al carrer del2010, ens va fer molta il·lusió, Sol, al peu del Castell de Pieraa nosaltres, els seus pares. passant per un altre castellVam pensar que seria magnífic força singular, el Castell deviatjar per tot Catalunya i que Fang, dit així pel terreny argilósel Quim, amb la Síndrome de que dóna les seves caracterís-Down, pogués participar de tiques formes.tots els actes del Pubillatge. La nostra guia ens va prepararAl començament, tot era nou una sèrie de “pistes” pel camí:per al Quim i per a nosaltres i penjades ara d’una olivera, araestàvem a l’expectativa per d’un ametller, anàvem trobantveure si tot aniria bé. I així va unes bosses amb sorpresa,ser: tothom va col·laborar per- fotos antigues de Piera acom-què tot anés sobre rodes. panyades d’uns escrits sobreActualment, el Quim participa la història de la vila vista ambmolt content en tots els actes DEL SERRAL AL CASTELL els ulls de la Catalina, la ge-que es fan arreu de Catalunya i DE FANG (PIERA) ganta de Piera, que ens anavase sent molt integrat amb la (SORTIDA DE TARDOR A explicant la història de la sevaresta d’hereus i de pubilles. DISPIERA) vida transcorreguda a les aca-També cal dir que en tot això hi Com és habitual per aquesta balles del segle XIX i comença-té molt a veure la seva pubilla, època, Dispiera organitza la ments del XX . I pels nens hil’Elisabet Pujadó, que l’ha aca- havia alguna joguina relacio- seva sortida de tardor. És unaronat i l’ha ajudat en tot mo- sortida diferent: no agafem nada amb l’esdeveniment quement. s’hi explicava. cotxes ni autobusos, en tot casLa participació activa en el pu- I de forma tan entretinguda, el bus de Sant Ferran (un trosbillatge ha fet que el Quim ma- travessant camps i vinyes, vam a peu i l’altre caminant); pares,durés i es fes gran i el que és quitxalla i algun amic de arribar al Castell de Fang, onmés important: se sentís gran. l’associació ens disposem a vam fer la berenada assegutsCom exemple, podem posar la recórrer camins de la nostra sobre un turonet des d’on hipresentació que el Quim i contemplàvem, a un costat vila sovint poc coneguts o ambl’Elisabet van fer en “la festa de algun element pintoresc. Tam-Can Claramunt i a l’altre, ella verema” d’Òdena, ja que ens bé ens acompanya una guia barri del Raval. Al refer la ca-emocionà i estiguérem orgullo- minada vam anar a sortir sota experta en la geografia i histò-sos de tots dos. el Castell i l’Església, on ens ria de Piera , que fa més ame-Mai oblidarem aquesta activitat vam fer aquesta foto i vam na i entretinguda la caminada.en la qual s’ha vist immers el Aquesta vegada vam sortir delrepartir a les famílies assis-Quim i estem segurs que ell Serral, barri emblemàtic de tents, una petita ceràmica típi-tampoc ho oblidarà. ca de Piera , feta per un cera- Piera amb la seva torre verme-Aprofitem l’ocasió per donar mista tradicional de Piera, el lla al capdamunt i el torrent delles gràcies a tothom. Gall Mullat al seus peus. El Joan de Cal Tasta, com a re- cord de la sortida. camí passa paral·lel a la vila, Família Bertran Jorba de nord a sud, oferint unes vistes poc habituals del poble DISPIERA 09
  • 12. mic-mic obre bústia UN REGAL MOLT ESPECIAL coreografia musical amb un seu món dels sentiments i de L’altre dia la Srta. Pilar i la Sr- ritme de plens i buits. Són sons les emocions és tan gran com ta. Carme ens van convocar a diferents dels que estem acos- el dels altres. una reunió molt especial del tumats a sentir, tenen la seva Amb el taller de so, crec que grup dels Roses. personalitat. podem buscar un nou camí per Era la primera reunió del curs -Em concentro només en es- comunicar-nos, per fer-los sen- on , habitualment, parlem dels coltar i sentir, i sento com el tir i viure la vida. objectius generals, dels hora- Xavi m’apropa un instrument La Pilar, la Carme, en Xavi ens ris, les festes, les sortides... que vibra i vibra sobre meu. La han fet un regal que arriba al però aquesta vegada ens van sensació és tant única que em cor, el regal de saber que preparar una sorpresa! I de les sembla com si el meu cos per- comptem amb les millors per- grans. Us ho explico: dés la seva matèria de pes i sones com a professionals del Ja d’entrada, en comptes volum i només hi ha aquells centre. La seva permanent d’anar a la seva classe, que sons que em travessen. inquietud per treure el millor era buida, vam anar a la sala -És preciós! En Xavi va pas- dels nostres nois i noies enri- polivalent. sant d’un en un atansant-se i queix les seves experiències i Obro una mica la porta,(feia allunyant-se. al final la seva vida! deu minuts tard) i en un ambi- -Sentim altres sons i sorolls i a Us he intentat explicar una mi- ent de foscor veig a les senyo- poc a poc es fa el silenci... ca com va anar, ja veieu que retes i la resta dels pares asse- -Costa obrir els ulls i tornar a era una gran sorpresa! De to- guts a les màrfegues! aquesta realitat més tangible tes maneres us recomano per- Al mig , amb cara de tran- que coneixem més bé! sonalment que, si podeu, ho quil·litat i bona rebuda, en Xa- Hem fet una classe del taller proveu, són sensacions i senti- vi , assegut sobre una catifa i de so que els nostres fills fan ments difícils de traslladar al acompanyat de tot de petits cada dilluns a la tarda des del paper! estris i estranys instruments. curs passat! -Un aroma suau a sàndal om- El Xavi ens contesta a totes les Una abraçada plia la sala, què era aquell preguntes. Tots estem sorpre- muntatge? sos de la intensitat de les emo- Anna Ravell - La mare de -En breu temps vam començar cions i sensacions viscudes en la Sara - a lligar caps, el Xavi ens dema- aquesta petita estona. Toquem na que ens estirem a la màrfe- els instruments màgics, molts ga, tanquem els ulls i mirem de són molt i molt antics, caixetes relaxar-nos, que deixem que el de música, concs tibetans, su- so arribi a nosaltres. per-flautes dels aborígens aus- -Al cap de poc, unes vibracions tralians que ha construït el ma- intenses omplen la sala. Jo les teix Xavi... Tot un món nou que percebo tant fortes que quasi ens encurioseix i ens encanta. em sembla que fan vibrar la Al final ens queda un sentiment meva orella. de gran gratitud, gràcies! Grà- -Després venen altres sons, cies per aquestes experiències més dolços, més d’aigua, més úniques que ajuden a que les aguts, més suaus... puguin viure els nostres fills, -Potser no és música, però al ells tenen moltes mancances final penso que és com una físiques o psíquiques, però el10
  • 13. mic-mic obre bústiaQUÈ SÓN 3 O 4 MESOS...? sentir s’ha treballat amb elsQuè són 3 ó 4 mesos en la nois i noies l’elaboració del dol,vida d’una persona? i un tri- el sentiment de pèrdua,mestre en la vida d’una esco- l’estimació i la manifestació dela?. Quan comença un nou les emocions.. En David sem-curs, arriba amb les novetats, pre estarà al nostre cor.les energies renovades. La Què són 3 o 4 mesos.....?maquinària es posa en marxai... de cop, ja estem al febrer, Anna Uroz. Treballadora socialpensant en el final de curs. I d’APINASquè ha passat en aquest perío-de de temps tan efímer en lavida d’una persona o la vidad’una escola?.En aquest període les emoci-ons han estat a flor de pell a la La comissió de la revista Mic-mic vol agrair lesnostra Escola. aportacions que feu. Els vostres articles donen a laHem guanyat un dels premis nostra publicació el sentit de la reciprocitat.“CREARTE” pel foment de la Us convidem a continuar i també volem convidar acreativitat a l’ensenyament tots els que no ho hagin fet a escriure’ns. Podeud’infantil, de primària, escriure sobre experiències viscudes amb els vos-d’educació especial i de secun- tres fills, podeu escriure sobre algun tema que usdària. Aquest premi atorgat a hagi despertat la curiositat, podeu expressar unal’Escola Àuria d’Educació Es- opinió sobre algun tema que ens afecti a tots, podeupecial és el reconeixement a la manifestar algun sentir per algun fet...El ventall debona feina dels professionals propostes és ampli.de l’Escola i el treball en xar- Podeu fer-nos arribar els articles per diverses vies:xa. Ha estat un moment de joia amb un escrit entregat al mestre, a la secretària o ai felicitat que hem celebrat i qui us sembli més oportú; utilitzant el correu electrò-ens ha animat a continuar amb nic de l’escola escola@apinas.org; per teléfon o enla tasca i les línies de treball persona, expressant el desig que a la revista ésque es porten a terme i que parli sobre algun tema que ens preocupa.consoliden la feina feta des defa molts anys. Moltes gràciesLa vida és moltes coses, entreelles la joia i la tristor. Un fet La comissió de la revista Mic-micens ha sacsejat: junts, mestresi alumnes, hem compartit eldolor per la mort d’un alumne icompany. En David es va ferestimar en el seu breu pas perl’Escola, aquest adéu inesperatha deixat un buit. Un dels seuscompanys deia - “sento algunacosa al cor”- i a partir d’aquest 11
  • 14. fem escola Premi Crearte Ens han donat un dels premis d’aprenentatge; que eduques- l’escola Gabriel Castellà per CreArte per haver participat en sin els estudiants en el respec- compartir les cançons respecti- la Unitat Didàctica Interdiscipli- te als drets d’autor. ves; i, per últim, la participació nària del curs 08-09: “Taller de Ben mirat ha estat tota una en la cantata. Creació per a Desenvolupar la aventura doncs el llistó apunta- Tots plegats: alumnes i profes- Composició Musical i la Creati- va molt amunt. L’activitat de la sionals de l’escola estem molt vitat Plàstica”, adreçada als UDI es basava en escriure lle- orgullosos de la tasca ben feta alumnes de 2n de primària de tra i música d’una cançó, així i esperem amb candeletes el les escoles d’Igualada i Vilano- com realitzar un treball plàstic. premi (dels 10.000€) doncs la va del Camí . I, sobretot, per la Tot vinculat amb algun tema Carta als Reis és molt llarga. I tasca implicada en tot el pro- del coneixement del medi es- sobretot, estem contents per cés d’ensenyament- collit per l’escola, en el nostre aquesta “visibilitat” que ens aprenentage. cas: el reciclatge. I finalment, dóna l’atorgament del premi i L’any 2009 va ésser designat participar en la cantata infantil: l’acreditació per part del Minis- per la Unió Europea com a “El viatge de Xado Rescor” el teri de Cultura de “Centro Edu- “Any Europeu de la Creativitat 26 de febrer a Can Papasseit. cativo Creativo”. i la Innovació”, el Govern i A nivell pedagògic ha implicat Agraïm a l’Administració cen- l’Administració Espanyola van un treball molt global amb ob- tral la possibilitat de participar voler donar suport a aquesta jectius de tres àrees del currí- en la modalitat d’educació es- iniciativa amb la creació dels culum: Educació plàstica: mú- pecial. Administració que, no premis CreArte, sorgits de la sica, visual i plàstica; Coneixe- per més llunyana, ens és col·laboració entre el Ministeri ment del medi natural, social i menys propera i sensible a de Cultura i el Ministeri cultural; Llengua Catalana i l’existència de les escoles d’Educació, Política Social i literatura. Hem emprat també d’educació especial. En moltes Esport. Aquest és l’origen de la sistemes de comunicació aug- de les convocatòries a dife- convocatòria dels premis Cre- mentatius i alternatius en rents premis educatius existeix Arte per al foment de la creati- l’adaptació de la cançó per l a m od a l i t at es p ec í f ic a vitat en l’Educació Infantil, Es- alumnes que ho necessitaven. d’educació especial tant a ni- pecial, Primària i Secundària Fins i tot hem elaborat un Ka- vell estatal com en altres auto- en els centres finançats amb raoke utilitzant les tecnologies nomies. Malauradament no és fons públics per a l’any 2009. de la informació i comunicació. el què passa a casa nostra, on Amb aquests premis es volia El desenvolupament d’aquesta sembla que esmentar el nom destacar i donar visibilitat a experiència ha suposat una d’escola d’educació especial a q u e l l s m è t o d e s activitat prèvia i continuada de és vulnerar algun tipus de dret d’ensenyament, projectes, tre- motivació per part d’un perso- universal a una inalienable balls o activitats elaborats pels natge imaginari: “el follet”; una igualtat. Centres més innovadors i parti- excursió al bosc de Castellfollit cipatius. Centres que promo- del Boix a la tardor, que ha guessin l’activitat creadora dels servit per trobar la lletra de la alumnes: música, literatura, cançó; l’aprenentatge de la teatre, fotografia, arts plàsti- cançó “ El bosc net ” a la clas- ques o audiovisuals; que pro- se de música, realitzant activi- moguessin l’estímul de les ca- tats molt variades; una produc- pacitats creatives i d’innovació ció plàstica mitjançant la tècni- aplicades al procés ca del carbonet; una visita a12
  • 15. fes clic www.ctc.masquefa.netEn aquesta edició del FESCLIC us volem convidar a anara Masquefa de manera virtual.Concretament visitarem Mas-quef@ula, és un centre creatper l’Ajuntament de Masquefaamb el suport de la Generalitatde Catalunya (Departament deBenestar Social i Departamentd’Universitats, Recerca i Socie-tat de la informació) i amb el dela Diputació de Barcelona(Xarxa de Municipis).Masquef@aula forma part delCentre Tecnològic Comunitari(CTC) de Masquefa i és unespai municipal de formació iús lliure de les tecnologies dela informació i la comunicació.Consta d’una sala amb nouordinadors de lliure navegació iuna altra polivalent amb nou pacitats i és fruit del treball de queu sobre el requadre deordinadors per a la formació i vàries entitats i empre- masquef@ula hi trobareu latambé lliure navegació. La sala ses:Fundació Desenvolupa- següent pàgina i a partir d’aquípolivalent està adaptada per a ment Comunitari; CIDAT ON- vosaltres mateixos. Un ventallpersones amb diferents disca- CE; BJ Adaptaciones. Si cli- de recursos i tecnologia per fer més fàcil la comunicació i el desenvolupament. 13
  • 16. núm.53
  • 17. coses que es fan L’aula dels blaus El grup dels Blaus, juntament amb altres companys de l’escola vam anar d’excursió, el passat 16 d’octubre, al Zoo de Barcelona. Abans vam treballar a l’aula alguns dels animals que veurí- em, la girafa, l’elefant, el dofí i el mono! Mireu, mireu!!! Vam pintar un dofí..., vam veure animals a l’ordinador i vam fer un elefant i una girafa moooooolt grans!!!16
  • 18. coses que es fan L’aula dels Carbasses Aquest trimestre l’aula dels Carbasses hem gaudit molt amb la música!! Ara us explicarem tot el què fem ... Primer de tot cantem una cançó de presentació i ens anem saludant. Ésla millor manera per escalfar.Tot seguit, ens concentrem una mica i anem assenyalant lesparts de la cara, tal i com ens va indicant la música. Com que l’ambient ja es va animant, agafem les pilotes de ping-pong i les anem pi- cant, tot marcant la pulsació de la música. Sabeu què és el més divertit? Doncs que quan acabem la cançó, llan- cem les pilotes a terra!!!Per continuar... arriba el moment de la sorpre-sa. Bufem, bufem, bufem i apareix un instru-ment!!! Llavors el fem sonar i notem totes lesseves vibracions. És molt agradable! 17
  • 19. coses que es fan L’aula dels grocs i turqueses Els nois i noies de Grocs i Turqueses, per Nadal van tenir la genial idea de fer galetes de mantega per regalar a la família. Les galetes tenien formes típicament nadalenques i s’ho van passar molt bé escollint la forma que volien donar a les se- ves galetes. La part que més els va entusiasmar va ser la de decorar-les amb glassa de colors i anissets. Aquestes galetes es po- den fer tot l’any, per Na- dal, per Pasqua i quan vulguem, són boníssi- mes!!!!!! Ingredients 250g de farina 110g de mantega tova 130g de sucre 2 rovells d’ou18
  • 20. coses que es fan L’aula dels grocs i turquesesPreparacióBarrejar la mantega amb el sucre fins quequedi ben fi.Afegir els rovells d’un en un sense deixarde batre.Afegir la farina poc a poc fins que queditot ben barrejat.Amassar lleugerament.Deixar reposar 30 minuts a la nevera em-bolicat en un film transparent.Estendre la massa amb un rodet.Tallar la pasta amb un tallapasta (motlles de galetes amb formes)Posar les galetes en una safata untada amb mantega.Posar-ho al forn a 180 graus fins que quedin una mica rossetes.Deixar-les refredar.Pintar-les amb glassa feta amb 200gr de sucre llustre,1 clara d’ou iuna cullerada de llimona, tot ben batut. Aquesta glassa es pot dividiren vasos i tenyir-la amb colorant alimentari de diferents tonalitats-Quan pintem les galetes amb la glassa es deixen assecar en una safa-ta.També són bonessense decorar.. 19
  • 21. coses que es fan L’aula dels blancs UN PROJECTE: ELS BLANCS FEM TITELLES Un dels objectius que ens proposem cada curs és afavorir i millorar les habilitats manipulatives i motrius dels alumnes. Retallar, punxar, estripar, enganxar, moldejar, cosir etc. són activitats que es poden incloure en qualsevol de les àrees que es treballen a l’escola però també cal dedicar-hi un temps específic per tal d’incidir en aquells aspectes on els nois i noies manifesten més dificultat. Amb aquest objectiu, aquest curs hem endegat un projecte de treball conjunt. S’ha proposat als alumnes la possibilitat de pensar un conte i representar-lo per la resta de companys amb titelles fetes per ells. La proposta els ha motivat tant que de seguida es van proposar personatges. Hi podria sortir una sirena...i un cavall... i un tauró... i un príncep...i així fins a completar el ventall de personatges que formarien part del conte. Després, entre tots, s’ha anat decidint l’argument fins a elaborar la història que més endavant hauran de representar.20
  • 22. coses que es fan L’aula dels blancsEn aquests moments hem completat la fase del disseny dels personatges i gairebé tots els titelles ja han es-tat moldejats i pintats. Ara caldrà pensar en la confecció dels vestits i elaborar els pentinats i accessoris.Hem d’aprendre a cosir, fer perruques, collarets, corones etc.Tot i que es tracta d’un projecte a llarg termini ( es preveu la representació a final de curs ) ens sentim moltsatisfets del resultat obtingut fins ara. Aquest treball ens ha permès incidir no tan sols en els aspectes mani-pulatius sinó que també ens ha permès treballar la creativitat, la comunicació i l’expressió verbal, i princi-palment, com en tot treball cooperatiu, millorar la cohesió del grup , afavorir actituds de respecte vers elpropi treball i el dels altres i entendre que l’aportació de cadascú és important i necessària per duu a bonterme el projecte. 21
  • 23. coses que es fan L’aula dels roses L’aula dels Roses us volem explicar el treball que hem fet per Nadal. Comença a fer fred... i ens hem animat a vestir-nos com un ninot de neu!!!! Ara veureu els progressos que fem: primer pintem amb els dits: Després enganxem el mirall:22
  • 24. Coses que es fan L’aula dels rosesEl ninot de neu... (ei, que som nosaltres!):Ja està! Que bé que ens veiem.. 23
  • 25. Coses que es fan L’aula dels vermells A l’aula dels vermells hi estem el Daniel la Gina el Dani i el Genís Gaudim molt realitzant diferents activitats: llengua, matemàtiques, equinoteràpia, plàstica, música, habilitats socials, ... i a més a més també treballem amb el gosset de la Cristina, en Rock. Però el que ens agrada més és anar ben organitzats, i per això tenim un horari on es veu ben clar tot el que hem de fer, començant pels càrrecs i fixant-nos bé en el que ens toca a cada moment. Quan aca- bem una activitat la girem en l’horari i ens fixem en la següent.24
  • 26. Coses que es fan L’aula dels vermellsEl Daniel fa el dinar El Genís posa el dia La Gina posa el temps L’HORARIAquest ordre i el saber el què farem en cada moment ens dóna moltaseguretat i benestar, per això generalment estem tranquils i gaudimtant del que fem. 25
  • 27. coses que es fan L’aula dels Verds A l’aula dels verds, durant dos dies a la setmana, treballem amb RACONS. I per què? Els racons ens permeten organitzar l’aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tas- ca determinada i diferent. Poden ser de treball o de joc. Segons el tipus d’activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d’altres els nens i nenes poden funcionar amb força autonomia. Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen, mitjançant el joc, a treba- llar en equip, a col·laborar, a compartir coneixements, materials, espais i a respectar-se mútuament. Els racons també potencien la iniciativa i el sentit de la responsabilitat. Els/les mestres portem un control de manera que cada nen/a vagi passant al llarg d’un període de temps (setmana ) per els diferents racons de treball. Això els hi permet una autoregulació i una tolerància a la frustració. Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada nen/a, planifi- cant activitats d’aprenentatge adaptades als seus coneixements previs. Us mostrem els racons que fem a l’aula: RACÓ DE LES MANS26
  • 28. coses que es fan L’aula dels Verds RACÓ DE L’ORDINADOR RACÓ DE JOC SIMBOLIC RACÓ DE CONSTRUCCIONS RACÓ DE LECTURAEl racons es duran a terme durant tot l’any i cada trimestre s’anirà canviant el material. 27
  • 29. coses que es fan TVA El programa de formació per a la transició a la vida adulta (TVA) en el àmbit d’integració social i comunitària contempla abordar el tema de l’oci que hem treballat a tutoria durant el primer tri- mestre d’aquest curs . L’objectiu ha estat donar a conèixer als nois i noies diverses formes de gaudir del temps lliure i promoure la relació entre ells. Per fer aquest treball comptem amb la col·laboració de l’esplai, ja que son ells amb el projecte colla i altres activitats els que ens ajuden a consolidar el que fem a tutoria. Els nois i noies de TVA hem vist que en el nostre temps lliure podem fer moltes coses .A l’escola hem descobert o recordat unes quantes activitats: Biblioteca. Podem anar a la biblioteca a escoltar música, mirar llibres i també vídeos o DVD. Si tenim el carnet ens els poden deixar prendre a casa durant uns dies. Scalextric Quasi tots hem sentit parlar del scalextric fins i tot alguns en teníem un a casa quan érem petits. A tutoria varem muntar-ne un entre tots, hem après a muntar pistes i fer circuits, a controlar el “mando”. I és més difícil del que ens pensàvem! A Igualada aquells dies van fer el campionat d’Espanya de scalextric i slot i alguns de nosaltres hi vam anar amb l’esplai. També vam anar al CRIC CRAC i tots els nois i noies vam fer curses en els circuits que tenen muntats. Ens va sorprendre i agradar molt poder participar i fer córrer els cotxes en uns circuits tant grans. Hem descobert que al scalex- tric s’hi pot jugar tant de petit com de gran.28
  • 30. coses que es fan TVAMangaHem anat a la biblioteca a llegir i a buscar llibres i còmics Manga itots tenim un personatge favorit .També hem vist la pel·lícula “Dragon Ball GT 100 anys després”que ens va portar el Gerard del club Manga Igualada. Ens haagradat molt i després hem fet una xerrada comentant lapel·lícula i hem après un munt de coses: que el Manga ve delJapó i hi ha tres tipus de Manga (un de romàntic, un altre de lluitai d’acció i l’altre per adults). Alguns personatges gràcies els seuspoders es fusionen , uns tenen ombres i altres passen per dife-rents fases a mida que tenen més poders i guanyen més lluites.Els llibres Manga es llegeixen al revés, començant pel final, sónhistòries d’imaginació. Algunes sèries són: Blue Dragon, One Pie-ce, Shin Chan Naruto etc .Hi ha alguns companys que hi tenen molta afició i fins i tot fandibuixos 29
  • 31. coses que es fan La teca Estimats lectors i lectores de LA TECA, aprofitant que fa poc que han passat les festes de Nadal i que segurament haureu tingut convidats a casa vostra, ens imaginem que les idees a l’hora de decorar la taula en una ocasió especial s’hauran esgotat! Aquí us en deixem algunes que us podrien fer servei: De vegades amb coses molt senzilles podem fer de casa nostra el lloc més sofisticat. És el cas de vestir la taula, superposant estovalles, una proposta bastant clàssica i que mai passa de moda amb la que podeu aconseguir que la vostra taula de diari es transformi. Proveu de col—locar unes estovalles de manera que cobreixin tota la taula, i a sobre unes altres que, com si fossin camins, la recorrin a lample o llarg, des dun comensal a l’altre. També podeu creuar esto- valles al llarg de la taula i posar-hi a sobre individuals, com a la foto. Ara ja només us queda triar el color. Per fer-ho encara més elegant tri- eu una gamma de tons clars. I si el que voleu és fer-ho més divertit, agafeu colors vius; no hi ha límits sempre i quan els colors triats com- binin bé! BON PROFIT!!!30
  • 32. coses que es fan El racó de l’esplaiDes de l’Esplai us recomanem un bon entreteniment pels caps de set-mana, vacances...pintar mandales!Un mandala és un dibuix normalment amb trets geomètrics que esdesenvolupa a partir dun punt central fins a formar una figura.Els mandales són molt útils a l’escola i a la vida diària per diversosmotius. Els mandales són una eina de “re-centrado” que permeten re-trobar-se un mateix i, fins i tot, allunyar-se de la pressió grupal(tranquil—litat d’un mateix). Tot això es pot veure observant la respira-ció de la persona, la concentració visual o la relaxació. Quan es realit-za un mandala s’utilitzen les mans, les formes i els colors i això enspermet despertar la creativitat i l’expressió.Els llibres de mandales generalment obren camins cap a la reflexió so-bre el món i sobre un mateix. Nhi ha de diferents orígens i són idealsper a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altrescoses, dels nostres estats dànim i de les nostres inquietuds. Ens hemdautoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i enten-dre què som i què ens manca. Mai hem danar a buscar en el mandalanomés la vessant estètica; el que ens importa, és el que ens suggereixa nosaltres mateixos la figura i el perquè ho pintem. El mandala repre-senta funcions tant meditatives com relaxants.Els mandales els podeu trobar a llibres especialitzats en aquest àmbit(ja siguin comprats o bé, podeu realitzar fotocòpies de llibres de prés-tec d’una biblioteca) o bé per Internet (hi ha diverses pàgines destina-des a aquest tema i milers de mandales diferents). 31
  • 33. coses que es fan Sortides i excursions Excursió al zoo A l’octubre, aprofitant que a l’escola treballàvem el tema dels animals, els verds, els ver- mells, els blancs, els roses, els carbasses i els blaus van anar d’excursió al zoo tot el dia. Una de les activitats que més va agradar als alumnes va ser l’espectacle de do- fins. Excursió al Bedorc Al novembre els nois i no- ies de grocs i turqueses van anar al Bedorc per veure com era el procés d’elaboració de l’oli. Pri- mer de tot, però, van haver d’anar a collir les olives i en acabat de la visita al trull, en van poder fer un petit tast. De ben segur que va ser el millor oli que han provat mai! Després de tanta feina, res millor que un pica-pica ru- ral al mig de la Pineda i un bon dinar.32
  • 34. coses que es fan Sortides i excursionsVisita a la Policia Municipal (9 d’octubre’09)Dins del Programa d’activitats organitzades perl’Ajuntament d’Igualada en el programa Aire,Verds i Blancs van participar en l’activitat “Mou-tepel carrer” a les dependències de la policia munici-pal. A través del joc els alumnes aprenen a despla-çar-se pel carrer amb seguretat: posant atenció alsemàfor, creuant pel pas de vianants, ...Excursió de TVAEl divendres 14 d’octubre els nois i noies de TVAvam anar amb tren fins a Masquefa,el motiu va servisitar el Centre Tecnològic Comunitari (CTC ) Varem poder utilitzar equips adaptatscom ara trackballs, joysticks, teclats i pantalles augmentatives, pantalles tàctils, una pis-sarra digital, entre altres.Varem poder fer activitats d’escriptura, jocs educatius, pintura o música amb els ordina-dors.Desprès d’aquesta activitat; vam donar un tomb per el poble... i a dinar . Tenim un bonrecord de tota la jornada.Visita a la botiga Cric-CracEl divendres dia 20 de novembre, els nois i noies de TVA vam visitar la botiga Cric-cracon vam poder jugar a l’ scalextric. Aquesta activitat estava relacionada amb el tema queseguíem a tutoria sobre el temps d’oci.Visita al MuseuEls nois i noies de TVA el 27 de novembre vam anar al museu d’Igualada a visitar unaexposició. El títol de l’exposició era GRÀCIES i estava relacionada amb el civisme. Através d’un joc d’ordinador i uns plafons es donava a conèixer la importància de saberconviure.Concert de la Josa (Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia)(16 de novembre ‘09)Dilluns al matí grocs, turqueses, blancs i verds, amb motiu de Santa Cecília van anar aescoltar el concert “Quadres d’una exposició” de Módest Petrovich Mussorgsky al’Ateneu Igualadí.Visita a la KasernaAl principi d’aquest curs els nois i noies de grocs i turqueses vam decidir fer una visita ala Kaserna d’Igualada. Allà ens van donar informació sobre les diferents activitats ques’hi fan pels joves i ens van ensenyar les seves instal·lacions. Ens va semblar un espaimolt interessant i divertit per passar les nostres estones lliures. 33
  • 35. coses que es fan Les festes La Castanyada El dia 30 d’octubre vàrem celebrar la festa de la Castanyada: Aquest curs les aules dels grocs i els turqueses, amb una tècnica de treball cooperatiu, van escollir el castanyer i la castanyera. Ben disfressats, van repartir les castanyes i els panellets ( elaborats entre tots el dia anterior ) entre la resta d’alumnes que els esperaven al pati tot cantant les cançons habituals de la diada. Els grups de carbasses, roses i blaus per començar a ambientar-nos amb la festa, vam veure vídeos relacionats amb la tardor, les castanyes i els panellets. El dia de la castanyada, ens vam reunir al matí per preparar i tastar la pasta dels panellets: sucre, ametlla, patata i moniato. Què bona i dolceta que era! I a la tarda ens vam reunir al pati amb tots els companys de l’escola Els nois i noies de TVA ( Transició a la Vida Adulta) hem celebrat la Casta- nyada coent castanyes i moniatos. La tarda del divendres ens ho vam anar a menjar al camp de futbol de Fàtima. Setmana musical Del 16 al 20 de novembre, coincidint amb la festivitat de santa Cecília, hem organitzat una “Setmana musi- cal” plena d’activitats: Cadascun d’ells ens ha obsequiat amb el so del seu instrument i el seu saber fer davant de tots nosaltres. Moltes gràcies a tots ell Taller de so Dilluns amb Javier Velasco Audició de trompeta DIMARTS amb Maria Tort Audició de clarinet DIMECRES amb Josep Martí Audició de guitarra DIJOUS amb David Martín Audició de cant, saxo i DIVENDRES altres instruments... amb el Marc i l’Helena34
  • 36. coses que es fan Les festesSanta CecíliaAquest any els nois i noies de TVA vam decidir que per celebrar Santa Cecilia havíem de portar un CDamb la música que ens agrada i fer una petita explicació de per què l’havíem triat. Va ser una tarda moltdivertida i ens va ajudar a conèixer els gustos de cadascú.AudicionsEls grups de carbasses, blaus , roses, verds i blancs, el dia 2 de desembre, vam iniciar les audicions musi-cals que organitza Joventuts Musicals d’Igualada. En aquesta ocasió vam escoltar el so del violí de la mà deNeus Carles.El 13 de gener, vam poder escoltar el so del trombó a càrrec de Joan GranadosSant NicolauEl divendres 4 de desembre vam celebrar la festa de Sant Nicolau.Els alumnes de TVA van ser els encarregats de preparar la festa. Els nens i nenes de cada aula van obsequi-ar a Sant Nicolau amb diferents treballs: cants, cançons animades, poesies, dibuixos i treballs manuals.Sant Nicolau després d’explicar-nos una història i de fer-nos uns advertiments, ens va convidar a un bonberenar.NadalDegut a la nevada aquest any la celebració del Nadal ha estat força diferent. Malgrat es va suspendre lafesta amb els pares, els alumnes que van assistir a l’escola gaudiren d’una xocolatada , van mirar unapel·lícula i finalment cantarem nadales i els alumnes que havien après la poesia de Nadal la varen recitarper la resta de companys. L’endemà alguns alumnes van fer galetes mentre d’altres feien cagar el tió o esdonaven els regals de l’amic invisible.Els alumnes de TVA, al matí varen anar a esmorzar plegats en una cafeteria i al tornar es van trobar a lesaules el lot de Nadal que van prendre cap a casa. 35
  • 37. coses que es fan Les festes El dijous llarder El dia 11 de febrer a l’escola hem celebrat el dijous llarder. Els roses, els carbasses i els blaus han mirat un vídeo on han pogut veure com es fa una truita i han tastat la truita i la botifarra, per cert, encara se’n llepen els dits!. Els grocs, els turqueses, els blanc, els vermells i els verds han fet un berenar que han preparat entre tots : Els grocs i els turqueses han estat els encarregats de tallar el pa i fer les truites. Els verds, els blancs i els vermells han tallat la boti- farra i han sucat el pa . En acabat, ens hem trobat tots a menjar les truites i la botifarra. El nois i noies de TVA també han preparat un bon berenar amb les menges típiques del dia. Bon profit!!34
  • 38. coses que es fan Les festesEl carnestoltesEl dia 12 de febrer vam celebrar el carnestoltes. Els nois i noies deTVA van disfressar-se de diferents personatges, passejant per allàpodies trobar des d’una princesa fins a un personatge d’aquells queno porten gaire bones intencions. La gresca,però, va estar assegura-da!La gent de l’escola, aprofitant les acaballes de l’any del’astronomia, van disfressar-se d’astres, planetes i estrelles.Els grocs i Turqueses van desfilar, vestits de negre, amb un planetadel sistema solar, construït per ells mateixos, a les mans.Els roses,Carbasses i Blaus van tenir la responsabilitat de portar elsol i la lluna, tots ben guarnits.Els Blancs,Verda i Vermells eren els estels de l’univers!Tots plegats vam acabar fent xerinola al pati . 35