ARQUITECTURA ROMANA

14,230 views
14,868 views

Published on

Característiques de l'arquitectura romana clàssica y anàlisis de les seves principals obres..
La presentació dedica especial atenció a l'anàlisi i comentari de les obres arquitèctòniques de l'Art Romà seleccionades per les PAU 2016. També s'inclouen enllaços amb pàgines web, blocs, vídeos i altres presentacions que permeten ampliar la informació.sobre aquestes obres.
NOTA: És recomana descarregar la presentació per poder visualitzar les animacions.
NOVA VERSIÓ REVISADA I ACTUALITZADA PAU 2016

Published in: Education
0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
14,230
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6,820
Actions
Shares
0
Downloads
358
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ARQUITECTURA ROMANA

  1. 1. ART ROMÀ ARQUITECTURA Antonio Núñez 2016
  2. 2. L’ARQUITECTURA ROMANA 2-L’Urbanisme: Un mitjà per homogeneïtzar l’Imperi. 1-Característiques de l’arquitectura romana 3-L’Arquitectura religiosa: El Temple 4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques... 4.- L’ARQUITECTURA ROMANA PRIMERA APROXIMACIÓ
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES I ARQUITECTURA ROMANA
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA 1.- l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren i uttilitzaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...) 2.- És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics. 3.- Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó, mamposteria, fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura. 4.- Els edificis destaquen per la seva monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi. 5.- Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria: Creació de noves construccions com les basíliques, les termes, els amfiteatres, etc. 1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
  5. 5. 7.- Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments, com el sistema voltat amb l’arc de mig punt, les voltes de canó i les cúpules d’influència etrusca Volta de canó Volta d’arestaArc de mig punt 6.- Es una arquitectura dinàmica, degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la volta. Elements heretats dels etruscs, però que els romans treballaren amb gran perfecció. 1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS Combinant-los de vegades en una mateixa construcció Exemple de superposició, en un mateix buit, del arc i l’arquitrau.
  6. 6. Els romans van utilitzar cinc ordres arquitectònics: 8.- ORDRES ARQUITECTÒNICS 1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS Els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, amb algunes lleugeres modificacions de caràcter propi. I dos ordres nous de creació pròpia: El Toscà i el Compost. L’ordre Toscà és una derivació o simplificació de l’ordre dòric: La columna presenta una basa i el fust és llis, no estriat. L’entaulament (arquitrau, fris i cornisa) sol ser molt senzill. L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més sumptuós. El capitell és una barreja del jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant)
  7. 7. En l’arquitectura romana fou freqüent el barrejar els diferents ordres en un mateix edifici , essent molt característic el superposar-los en les façanes: Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic al segon i el corinti o compost al tercer. 1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició d'ordres en la façana ho trobem al Colisseu de Roma o Amfiteatre Flavi.
  8. 8. 10.- Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també molta importància a l’espai interior, creant espais diàfans i de gran amplitud. 9.- A diferència dels grecs, el romans donen major importància a l’arquitectura civil (més pràctica i funcional) que a l’arquitectura religiosa ( temples) 1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS AMPLIACIÓ
  9. 9. URBANISME ROMÀ II
  10. 10. L’urbanisme i l’arquitectura van ser un instrument que els romans van utilitzar per la romanització de l’Imperi, ja que homogeneïtzaven totes les ciutats. 2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI L’URBANISME: UN MITJÀ PER L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica semblant en forma de quadricula (traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars, a partir del quals moltes ciutats havien tingut el seu origen. La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el decumanus, que la dividien en quatre parts, al igual que els campament militars.
  11. 11. 2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI A l’encreuament entre aquest dos carrers principals s’hi trobava el Fòrum, una plaça on estaven els els principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora grega: temples, basíliques cúria, columnes i arcs commemoratius...
  12. 12. ARQUITECTURA RELIGIOSA EL TEMPLE III
  13. 13. Els temples eren edificis destinats al culte als deus i presenten una clara influència dels temples grecs i dels temples etruscs. Podem diferenciar tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular (que segueix el model del tholos grec) i el Panteó (excepció) Maison Carrée, (Nimes) Temple de Vesta (Roma) Panteó d’Agripa (Roma) 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE La tipologia més comuna és el de planta rectangular que segueix el model grec que arriba a través dels etruscs. L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
  14. 14. CARACTERISTIQUES PRINCIPALS: (TEMPLES RECTANGULARS) Es construeixen amb el sistema arquitectònic arquitravat, i elevats damunt un pòdium Tenen una única entrada frontal a través d’una escalinata. Són pseudoperípters (voltats de columnes , que als laterals estan adossades als murs de la cel·la) Presenten dos espais clarament diferenciats: -El pòrtic (envoltat se columnes) al qual s’accedeix per una escala monumental La cel·la espai sagrat o es guardava la figura del deu, un espai rectangular, massís i tancat, al qual sols és pot accedir per la part de davant de l’edifici. Un dels exemples més ben conservats és La Maison Carrée edificat el 16 aC. En temps de l’emperador Octavi August. 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
  15. 15. MAISON CARRÉ (16 aC.) 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE OBRES PAU 2016 PAU16 PAU16 PAU16
  16. 16. És un temple en honor a tots els déus (Panteó) construït per Agripa (gendre d’August) el 27 dC. 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE OBRES PAU 2016 EL PANTEÓ DE ROMA ( S II dC.) Després de patir diversos incendis va ser reconstruït el segle II dC possiblement per Apol·lodor de Damasc durant l’època de l’emperador Adrià.
  17. 17. En ell podem diferenciar dues parts: - Un pòrtic d’entrada octàstil, amb coberta de dues aigües i frontó (influència grega) -Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula que remata l’edifici, amb un oculúm en la part superior CÚPULA TAMBOR OCULUM 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE Vista interior de la cel·la CEL.LA PÒRTIC OCTÀSTIL
  18. 18. La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una invenció de l’arquitectura romana 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE I constitueix un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza l’arquitectura romana, on es barreja, amb total llibertat, el sistema constructiu arquitravat (grec) i el sistema constructiu voltat d’origen etrusc.
  19. 19. ANALISI DELS ESPAIS EXTERIORS: EL PÒRTIC 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE L’edifici s’obre a la plaça a través d’un pòrtic amb vuit columnes ( octàstil ) de capitells corinti que sostenen un arquitrau sobre el que hi ha un fris llis amb una inscripció que al·ludeix a Agripa i coronat per un frontó sense escultures. A l'interior del pòrtic dues files de quatre columnes divideixen l'espai en tres naus. Una central i més àmplia que condueix a la gran porta d'accés a la cel·la, i dues laterals que acaben en dos nínxols que havien d'albergar estàtues de Cèsar August i d’Agripa.
  20. 20. Darrera del pòrtic poden observar el tambor que sosté la cúpula hemisfèrica que cobreix la cel·la del temple. El tambor, un cilindre sense recobriment que a l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i maons) 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE I també la tècnica de construcció emprada: Un conjunt d’arcs de descarrega superposats per alleugerir la massa del mur i 8 pilars interns repartits en la planta de la cel·la, els quals que suporten la major part dels pes de la construcció. EL TAMBOR
  21. 21. La cel·la interior és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles intercalades Podem diferenciar tres parts: 1.- Una part baixa en forma de façana fictícia, recoberta amb marbres luxosos i ornamentada amb columnes i pilastres corínties que no suporten res. 2.- Una galeria amb finestres cobertes 3.- l’enorme cúpula, cassetonada, coronada per un òcul 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE LA CEL.LA O NAOSANALISI DELS ESPAIS INTERIORS:
  22. 22. 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE ANALISI DELS ESPAIS INTERIORS:
  23. 23. 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE SIGNIFICAT I FUNCIÓ DEL PANTEÓ La ce.la interior del Panteó té forma circular com a símbol d’acolliment a tots els deus. La gran cúpula simbolitza la volta celeste, i el cassetonat del seu interior distribuït en cinc cercles concèntrics representen les orbites dels cincs plantes que els romans coneixien en torn al òcul central que representa al Sol. Cada una de les cinc fileres que formen el cassetonat consta de 28 cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. (unitat de mida del calendari romà) Els set nínxols que envolten la cel.la estaven dedicats a les set divinitats celestes, és a dir, als cinc planetes que els romans coneixien: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. juntament amb el Sol i la Lluna El Panteó , doncs, és una representació del cosmos. Durant l’Imperi Roma se sent el centre de l’univers i així ho representa mitjançat aquesta construcció.
  24. 24. 3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE Ara bé, l’aspecte més extraordinari del Panteó és la seva funcionalitat: El Panteó és el primer edifici en que l’arquitectura es concebuda com “un art creador d’espais interiors”. Es la primera construcció de l’antiguitat en la que el que realment importa és la creació d’un espai interior, sense preocupar-se gaire dels volums exteriors. A diferència de l’arquitectura grega que creava els seus edificis per ser contemplats des de l’exterior, doncs, era el lloc on el poble es reunia per realitzar les celebracions religioses. Al Panteó, en canvi, es crea un espai interior on els creients romans rendien culte als seus deus, PAU16 PAU16 PAU16
  25. 25. L’ ARQUITECTURA CIVIL IV
  26. 26. L’ARQUITECTURA CIVIL 4- L’ARQUITECTURA CIVIL A Roma, a diferencia de Grècia que donava major importància a l’arquitectura religiosa (els temples), tindrà major rellevància l’arquitectura civil (més pràctica, més funcional) la qual assolirà un major desenvolupament. Serà en aquest àmbit, el de les construccions civils, on els romans realitzaran les seves més grans aportacions a l’arquitectura. TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA CIVIL: 1.- Arquitectura domèstica: habitatges (Domus, Insulae) 4.- Edificis administratius: basíliques 5.-Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes,… 2.- Edificis de caràcter lúdic: teatres, amfiteatres, circs i termes 3.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes Tant a nivell tècnic , com d’utilització de nous materials, com de creació de noves tipologies d’edificis: Termes, basíliques, habitatges, aqüeductes...
  27. 27. 1.- EDIFICIS PRIVATS: EL HABITATGES Els habitatges o vivendes particulars són els primers edificis on podem veure les característiques pròpies de l’arquitectura romana civil. Hi ha tres tipologies: 4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES Són cases privades estructurades al voltant d’un pati central (atri) EL DOMUS Atrium (pati tancat)
  28. 28. Aquests habitatges contaven amb varies dependències amb usos i utilitats diferents com : el tablinum, el triclinium, els tabernae, els cubiculums, el Peristilum.o el larairum. També estaven ricament decorades amb pintures realitzades amb la tècnica del fresc els murs; i terres pavimentats amb mosaics. 4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES Peristylum (pati porticat)
  29. 29. Edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures. Construïts amb materials barats i de poca qualitat, amb freqüència s'ensorraven o incendiaven. 4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES Normalment constaven d’una o dues peces i no disposaven de conduccions d'aigua, la qual calia anar a buscar-la a la font pública més pròxima). INSULAE
  30. 30. Grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les explotacions agràries Constaven d’una zona residencial on vivien els amos i altres dependències destinades a la realització de les tasques pròpies de l’explotació agrícola i ramadera. A partir del segle I comencen a construir-se les villaes imperials les quals destaquen per la grandiositat i el luxe tant dels materials emprats en la seva construcció com per la bellesa de la seva decoració. 4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES VILLAE Els mosaics i les pintures que les decoren constitueixen una bona mostra del poder i la magnificència de l’època imperial.
  31. 31. La casa del poeta tràgic és un típic domus romà, de proporcions modestes, però que destaca per la bellesa de les seves pintures i mosaics. 4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES El seu nom es deu al mosaic que decora el terra del tablinum, on es representa una escena teatral. PAU16 PAU16 PAU16 OBRES PAU 2016 CASA DEL POETA TRÀGIC (S. I aC.)
  32. 32. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC 2.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC TERMES Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que incloïen gimnàs i massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament higiènica i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis) . Eren immensos complexos d’edificis dividits en sales de banys calents, temperats i freds, palestres,(gimnasos) tendes, saunes, biblioteques,... En ells s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques i tècniques. Eren un mitjà de propaganda per qui pagava la seva construcció. L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma).
  33. 33. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC EL TEATRE Era és un edifici, d’estructura semicircular, destinats a la representació d’obres de caràcter divers. Molt semblants als teatres grecs, dels quals deriva, però amb algunes diferències significatives: L’edifici és una estructura sòlida que s’eleva del terra, a diferència dels grecs que aprofitaven la pendent del terreny per realitzar la seva construcció
  34. 34. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC Presenta una Orquestra semicircular (no circular) més petita i una escena més gran, amb fons arquitectònic arquitravat. Aquestes diferències venen donades perquè els romans donaven més importància a la representació que a la música i el cor. La càvea presenta una sèrie de passadissos i escales que donen accés a la grada pels vomitoris i que possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic
  35. 35. És un edifici original romà, resultat de la unió de dos teatres per la part de l’escena, en el qual es realitzaven espectacles de tipus sagnant: lluites de gladiadors, d’animals.. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC L’AMFITEATRE L’edifici presenta una planta el·líptica, (no circular) en ell que poden diferenciar dues parts amb funcions marcadament diferenciades: L’arena, lloc on es feia l’espectacle i la càvea, espai destinat al públic. ARENA CAVEA
  36. 36. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC La construcció era molt semblant a la del teatre tant en la part exterior com en l’estructura interna d’accés a les grades. L’estructura interna formada per arcs i voltes, sustentaven la càvea a ‘alhora que formaven un conjunt de passadissos que permetien al públic entrar i sortir d’ella a través dels vomitorium. Sota de l’arena, al subsòl, també hi havia tota una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles “ el fossae”
  37. 37. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC OBRES PAU 2016 COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72-80 dC (S. I ) Construït durant l’època de l’emperador Flavi Vespasià constitueix el paradigma de tots el amfiteatres romans PAU16 PAU16 PAU16 PAU16
  38. 38. 4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC EL CIRC Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques. És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U Al centre presenta un element arquitectònic separador anomenat spina SPINA Presenta diferencies en els extrems: En un, de forma corba, es trobem la porta triomfal per on sortien els vencedors i a l’altre, més rectilini, hi eren les quadres.
  39. 39. 4.3- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS 3.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER ADMNISTRATIU LA BASÍLICA Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials, l’administració de justícia i altres actes públics, normalment ubicat al forum Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular, dividit en tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons. Aquest model d'edifici serà el que posteriorment els cristians prendran com a model per a realitzar les seves esglésies.
  40. 40. Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats. Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives 4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS 4.- EDIFICIS DE CARÀCTER COMMEMORATIU Tenen tenir funció propagandística o commemorativa.
  41. 41. Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) i Poden ser d’un van (arc) o de tres vans. Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics Combinen l’arc i la volta amb les estructures arquitravades ( pilar, arquitrau, fris, cornisa) i amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen 4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS L’ARC DE TRIOMF
  42. 42. Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf Igual que l’arc de triomf són elements arquitectònics extrets del seu context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en símbols de les conquestes i, per tant, del poder de l’imperi. Podem diferenciar tres parts: Basament Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de les gestes de l’heroi a qui esta dedicat. l’estàtua de l’heroi coronant la columna Destaquen la columna de Trajà on es representa la seva conquesta de la Dàcia i la de Marc Aureli mostrant les victòries sobre els germànics. Ambdues a Roma 4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS LA COLUMNA COMMEMORATIVA
  43. 43. Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers per aplicar solucions tècniques. Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,... Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no seran superades clarament fins més de mil anys després 4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES 5.- LES OBRES PÚBLIQUES CALÇADES, PONTS I AQÜEDUCTES
  44. 44. Els romans construïren una gran quantitat de calçades que connectaven tots els seus territoris formant una gran xarxa viaria que facilitava les comunicacions, el control i l’organització de l’Imperi. 4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES Assoliren un nivell tècnic tal, que moltes d’aquestes calçades encara s’utilitzen o sobre d’elles s’han construït moltes de les actuals vies de comunicació europea. Una de les principals vies de comunicació va ser la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis.
  45. 45. 4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES L’AQÜEDUCTE És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribi des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat. A l’igual que en el cas dels ponts, per la seva construcció van utilitzar pilars i arcs realitzats amb morter, formigó o pedra. + INFO
  46. 46. Aquesta obra construïda a finals del segle I aC i principis del segle I dC, és un clar exemple del caràcter funcional i pràctic que va caracteritzar les construccions romanes i també del seu caràcter eclèctic. Realitzat amb pedra calcària local (saldò) es va construir per salvar el desnivell del barranc i dur l’aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco. És l'únic tram sobre un pont de tot l’aqüeducte (18km.). l’ specus del qual, discorria sobre el terreny. El pont està realitzat amb carreus isòdoms i llisos els arcs, i amb un encoixinat rústic en els pilars, els quals presenten una estructura esglaonada. L’Aqüeducte de les Ferreres o pont del diable és un clar exemple de com els romans van utilitzar l’arquitectura per romanitzar i unificar l’imperi. OBRES PAU 2016 AQÜEDUCTE DE LES FERRERES (S. I aC- I dC.) PAU16 PAU16 PAU16 PAU16 4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES
  47. 47. Altres aqüeductes: El Pont du Gard (pont i aqüeducte), L’aqüeducte dels Miracles (Mérida), L’aqüeducte de Segòvia. 4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES
  48. 48. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.- Apunts arquitectura romana (MEC) 2.- Primera aproximació a les obres arquitectòniques romanes PAU 2016. VIDEOS 3.- Comentaris obres arquitectòniques de l’Art Romà PAU 2016

×