• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Presentacio dialegs al sector

  • 1,124 views
Uploaded on

Presentacio nous models TIC al sector

Presentacio nous models TIC al sector

More in: Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,124
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
6
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Nou model de contractació pública TIC
  • 2. Sr. Enric ColetSecretari General del Departament d’Empresa i OcupacióELS OBJECTIUS DEL GOVERN 2
  • 3. El mandat del Govern Pla de Govern 2011-2014Fer de Catalunya un país líder en TIC
  • 4. Per a poder‐ho fer... Cal que l’administració siguiexcel·lent amb la utilització de les tecnologies
  • 5. Però també cal que... Els ciutadans estiguem plenament capacitats i proactius Que les empreses del nostre país siguin líders I que l’Administració sigui líder i acompanyi a ciutadans i empreses amb aquest camí
  • 6. Volem fer‐ho i podem fer‐ho!  Per això la Generalitat de Catalunyafarà un gran esforç d’innovació amb els seus processos de contractació
  • 7. Decisions Fer el mateix que fan grans empreses i altres administracions. Reforçar el nivell de comandament de les TIC dins el Govern i centralitzar compres Diàleg competitiu i col·laboració pública amb el món privat. L’administració oberta en el diàleg competitiu a estudiar solucions de compra innovadora Obligar al sector a ser més competitius a partir de les UTEs
  • 8. Què li agradaria al Govern visualitzar empresarialment quan s’acabi el procés de contractació? 1. Que hi hagi més contractació d’empreses amb NIF català 2. Que empreses amb capital català tinguin un pes més elevat que abans 3. Que empreses multinacionals que treballin i operin a Catalunya estiguin més compromeses amb els ciutadans d’aquest país
  • 9. Objectius Transformació de l’administració Estalvi mínim d’un 25% en comparació als costos en serveis TIC del 2010 Dotar el país d’una infraestructura que ens faci ser més competitius Ser tractors del sector empresarial català
  • 10. En definitiva Estem davant d’una oportunitat única Hem de transformar l’Administració Més eficiència i menys costos
  • 11. Sr. Carles FlamerichDirector General de Telecomunicacions i Societat de la informacióIMPULS D’UN MODEL TICAL SERVEI DE CATALUNYA 11
  • 12. Catalunya ha estat pionera en les telecomunicacions 1877 primeres proves telefòniques de la península 1877 es va fer la primera comunicació telefònica interurbana, entre Barcelona i Girona 1884 es va establir a Espanya el monopoli del servei telefònic a favor de lEstat. 1895 sinaugura la línia telefònica interurbana que uneix Barcelona amb Saragossa i Madrid. 12
  • 13. La Mancomunitat porta el telèfon a tots els pobles deCatalunya 1915 la Mancomunitat signa un acord amb la Companyia Peninsular de Telèfons per construir les línies telefòniques que cregui oportunes El 2 de març de 1915 es funda la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, La Secció de Telèfons havia de fer arribar el telèfon fins a tots el racons de Catalunya. 1915 autoritza a la Mancomunitat a instal·lar i explotar la deficitària xarxa telefònica catalana 1916 es forma l’Oficina Tècnica de Barcelona de la Secció de Telèfons 1916 sobre el locutori de Mollerussa. 1916 sobre el locutori de Lleida. 13
  • 14. Catalunya va ser clau en el naixement de la ràdio i la televisió Ràdio Barcelona és lemissora de ràdio més antiga dEspanya, fundada a Barcelona el 14 de novembre de 1924. A Catalunya, el juny de 1948 Philips va organitzar unes proves televisives dins de la Fira de Mostres de Barcelona. 14
  • 15. Continuem obrint el camí 15
  • 16. Catalunya necessita les TIC per ser motor econòmic del suddEuropa. En l’actualitat, Catalunya ha d’apostar per les TIC com a palanca de canvi. És un compromís ineludible per tirar endavant l’economia del país. Catalunya Els estudis del World Econòmic Fòrum demostren la correlació entre el grau de desenvolupament de les TIC a un país i el seu índex de competitivitat. Països com Dinamarca o els Estats Units s’identifiquen com els que aprofiten millor les TIC per al seu propi desenvolupament econòmic. 16
  • 17. Catalunya té un dèficit històric en Telecomunicacions Evolució de la cobertura de banda ampla 2003 - 2011 Desembre 2007 Finals 2010 2003 (ADSL) Val d’Aran (ADSL + WiMAX) Val d’Aran (ADSL + WiMAX) Val d’Aran 9% Pallars Sobirà 77 % Pallars 100 % Pallars Sobirà Sobirà Alta 54 % 5% Ribagorça Cerdanya Alt 90% Alta 63% 92% Empordà Alta Ribagorça Cerdanya Ripollès 91% Cerdanya Alt Empordà Alt Urgell 74% Pla de Ribagorça 60% Berguedà Garrotxa Alt Empordà 8% 19% Ripollès Pallars Jussà 78% lEstany 91% 100% 21% 88% 95% Ripollès Alt Urgell 69% Solsonès Baix Gironès 99% Osona 90%Empordà Alt Urgell 17% Pla Estany 81% 94% 75% 98% 8% Berguedà Garrotxa Selva Pla Estany Pallars Jussà Noguera 79% 97% Berguedà Garrotxa 61 % Bages Pallars Jussà 17% 22% 15% Segarra 82% Vallès Oriental 96% 98% 5% 66% 90% 96% Solsonès Gironès Baix Empordà Pla 91% Osona Urgell Anoia Vallès Occ. d’Urgell 90% 56% 89% Maresme Solsonès Gironès Baix Empordà 92% 85% Osona 3% 48% 21% Segrià 94% 100% 97% 91% Conca de Alt Barcelonès 29% Selva GarriguesBarberàPenedès Baix 99% Noguera 96% 44% 91%Llobregat 100% Selva Noguera Baix Alt66%Penedès Camp 85% 40% 97% 86% Garraf 6% Segarra Priorat Bages 70% 84% 90% Segarra Bages Urgell Tarragonès Ribera Baix 88% 8% 50% Vallès Oriental d’Ebre Terra 76% Camp Urgell 99% 94% Vallès Oriental Alta 88% Pla d’Urgell 21% 39% Maresme 77% 90% 97% Anoia Vallès Occ. Pla d’Urgell Maresme Baix Ebre Anoia Vallès Occ. Segrià 32% 21% 56% 93% 100% 99% 66% Segrià 94% 97% Conca de Barberà Alt Barcelonès Montsià Conca de Barberà Alt 43% Garrigues Penedès Baix 75% 98% Barcelonès Garrigues Baix 11% 80% 91% Penedès Llobregat 100% 21% Alt Camp 17% 96% Alt Camp 99% Llobregat Priorat 27% Baix 63% Garraf Priorat 100% Baix 99% Garraf Penedès 10% Tarragonès 50% 90% Penedès 100% Ribera 18% % Nuclis coberts per comarca Ribera Tarragonès 100% d’Ebre Baix Camp33% d’Ebre 98% Baix CampTerra Alta 53% 47% 95% 99% 90-100% 90- Terra Alta 21% Baix Ebre 100% 70-89% 70- Baix Ebre 23% 100% 65-69% 65- Montsià Montsià 50-64% 50- 36% 100% 0-49% Juny 2011 Amb la posada en funcionament de la Banda Ampla Rural per Satèl·lit, la banda ampla arriba al 100% del territori 17
  • 18. Catalunya té un dèficit històric en Telecomunicacions Les empreses no tenen accés a xarxes de nova generació Xarxes de nova generació 18
  • 19. Catalunya té un dèficit històric en Telecomunicacions Municipis amb fibra òptica 19
  • 20. Catalunya té un dèficit històric en Telecomunicacions Municipis amb oferta de fibra òptica 20
  • 21. El Govern de Catalunya no és aliè a les estratègies globals La CE encoratja el desplegament de XNG (agenda digital) Tant la CE com la CMT adverteixen que el mercat privat durà a terme el desplegament únicament a les zones on els sigui rendible fer-ho. Cal implicar el mercat en l’assoliment dels objectius de país Les XNG es consideren estratègiques per a la competitivitat del país 21
  • 22. La societat catalana està preparada per donar el següent pas Els beneficis del desplegament de XNG poden ser aprofitats pel conjunt de la societat catalana, ja que les dades demostren que no hi ha exclusió digital 22
  • 23. La societat catalana està preparada per donar el següent pas 23
  • 24. El proper pas és la societat digital de prestacions avançadesBeneficis per a la societat del desplegament de Xarxes de Nova Generació, tant a nivell públiccom privat. Alguns exemples: Educació Salut Governança Seguretat i Justícia Millora habilitats Telemedicina Atenció virtual Aplicació vídeo en alumnat Telediagnòstic i Canvi de model declaracions Interconnexió de teleassistència Interoperabilitat Centralització i centres Interoperabilitat entre compartició Materials virtuals entre centres administracions d’informació Mitjans, Ocupació i teixit entreteniment i Consum i comerç Mobilitat i logística productiu cultura Millor gestió Millora sistemes Compartició de Impuls e-comerç demandes de transaccionals materials i mitjans transport Intercanvi Publicitat interactiva audiovisuals Mecanismes de coneixement i televisió en viu Anelles culturals traçabilitat (empreses i formació) L’impacte del desplegament de Xarxes de Nova Generació va molt més enllà del sector de les telecomunicacions i té conseqüències positives en el conjunt de la societat 24
  • 25. Exemple de les noves prestacions en salut Salut TELEMEDICINA RECEPTA ELECTRÒNICA • 1.192 unitats productives • 9.767 metges • 3.095 oficines de farmàcia XARXA TELEICTUS • 3.935.721 pacients prescrits 7,7% de pacients atesos amb teleictus HISTÒRIA • 31.267.420 prescripcions CLÍNICA • 3.689.844 pacients dispensats COMPARTIDA • 157.366.072 dispensacions • 467 centres connectats (59 hosp, 356 CAPs, 52 altres) • 39.307 professionals que han accedit • 1.137.588 històries consultades • 31.511.905 documents publicats • 7.909.827 pacients amb informes DIGITALITZACIÓ IMATGE RADIOLÒGICA • 2 hospitals i 29 CAP publicant a la HC3 • 88.688 usuaris amb accés • 985.000 estudis publicats a la HC3 • 315 usuaris han accedit • 6.300 publicacions diàries a la HC3 PLA PER LA IMATGE MÈDICA CARPETA PERSONAL DE SALUT 25
  • 26. Un teixit productiu competitiu i que creï ocupació Ocupació i teixit productiu Anelles Sectorials La compartició de coneixement que permeten les anelles sectorials se sustenta en l’alta capacitat de connectivitat de les xarxes de nova generació (XNG) La interconnexió telemàtica amb una xarxa d’alta capacitat augmenta la productivitat de les empreses i per tant, la seva capacitat de crear ocupació. Dotant les empreses de la possibilitat de fer un ús intensiu de les TIC se’ls aporta valor afegit i es fomenta la innovació econòmica del teixit empresarial català. Les principals empreses d’automoció, centres d’investigació, empreses de telecomunicacions i proveïdors de serveis TIC avançats ja formen part de l’anella del sector de l’automoció, la primera que es va posar en marxa a Catalunya. 26
  • 27. Un nou model de contractació pública per a la Catalunya delfutur Per donar resposta a aquests reptes mantenint els criteris Aprimament Austeritat Agilitat amb el compromís d’apostar per Eficiència Modernització Innovació Posem en marxa aquest model de contractació pública 27
  • 28. Model i Escenari Actual: Com estem ara? La Generalitat de Catalunya es gasta anualment al voltant de 600 M€ en Telecomunicacions. Es necessita per comunicar les seus corporatives i d’altres serveis.I si els aprofitem com a projecte tractor per acostar l’ample de banda i la fibra a tot el territori i en col·laboració amb el mercat? 43,6 M€ Any 2011 Governança Lloc de 166,6 M€ treball i SAU Aprovisionament i 138,9 M€ manteniment d’aplicacions 114 M€ Infraestructures de procés de dades 95 M€ Connectivitat i telecomunicacions 28
  • 29. Els serveis del nou model TIC han d’apostar per la innovació Per tal d’assolir els objectius Governança marcats serà necessari aplicar Lloc de solucions innovadores a la treball i SAU prestació dels serveis, tant des del punt de vista de la tecnologia com Aprovisionament i manteniment d’aplicacions dels processos de gestió i provisió del servei, incorporant les millors Infraestructures de procés de dades pràctiques que s’apliquen a organitzacions amb gran Connectivitat i telecomunicacions complexitat com és la Generalitat de Catalunya 29
  • 30. Cal apostar per la connectivitat basada en xarxes de nova generació Governança Connectant: Lloc de treball i SAU Les 5300 seus de la Generalitat Aprovisionament i manteniment d’aplicacions Infraestructures de Els municipis en 2 punts com a mínim procés de dadesConnectivitat i telecomunicacions Els polígons industrials Les escoles (públiques i privades) Els hospitals (públics i privats) Els equipaments universitaris (públics i privats) Els centres de recerca (públics i privats) Una xarxa troncal que permeti l’ús per qualsevol operador a preus pactats 30
  • 31. Cal apostar per la connectivitat basada en xarxes de nova generació La Generalitat i el país necessita una xarxa de fibra Governança Lloc de treball i òptica SAU Aprovisionament i manteniment d’aplicacions Infraestructures de procés de dadesConnectivitat i telecomunicacions Feta amb un Impactant Impactant en la resta de xarxes, amb esforç inversor positivament en principal atenció a la inicial privat l’economia del país xarxa mòbil Cada € que aporta la Generalitat genera 1,83€ al PIB català 31
  • 32. Més benefici per al sector, estalviant costos a la Generalitat Governança Amb el nou model, la inversió en TIC de la Lloc de treball i SAU Generalitat serà de 400 M€/any. Aprovisionament i manteniment d’aplicacions Infraestructures de procés de dadesConnectivitat i telecomunicacions Cal aprofitar aquesta transformació per potenciar el desenvolupament del sector TIC a Catalunya Les empreses TIC han d’aprofitar l’oportunitat que suposa el canvi de model per enfortir- se i fer-se més competitives. Hem de potenciar l’exportació de serveis TIC prestats des de centres ubicats a Catalunya Es potencien les inversions en la capacitació del personal 32
  • 33. Una oportunitat per al desenvolupament del teixit TIC català La presentació d’un pla industrial serà valorat amb un pes significatiu. Els licitadors hauran danalitzar com els seus plantejaments podem contribuir al desenvolupament del teixit TIC català i estar alineats amb els objectius del nou model. Alguns exemples: Vetllant per la prestació dels serveis amb personal ubicat a Catalunya Contribuint al desenvolupament del sector TIC català Invertint en centres amb voluntat dexportar serveis fora de Catalunya Potenciant la inversió i la innovació al voltant de les TIC a Catalunya Mitjançant associacions entre i amb empreses catalanes que donin a aquestes oportunitats d’adquirir més competències i/o volum Integrant sensibilitat social i laboral 33
  • 34. Sr. Jordi EscaléDirector GerentCentre de Telecomunicacions i Tecnologies de la informació - CTTIEL NOU MODEL DECONTRACTACIÓ TIC 34
  • 35. Agenda 1 Punt de partida 2 Nou Model TIC 3 Sistema de contractació
  • 36. Agenda 1 Punt de partida 2 Nou Model TIC 3 Sistema de contractació
  • 37. Situació actual: Volumetries 2011 200.000 Llocs de treball 600 M€ de Pressupost TIC 2010 5.300 Seus i edificisç La despesa TIC s’ha anat incrementant en els darrers anys de forma desequilibrada: 26 SAUs Excessiu cost en manteniment de les aplicacions i infraestructures 1.800 Aplicacions Poca inversió en innovació. 475 Projectes Actius  Tenim un dèficit en telecomunicacions d’alta capacitat. 40 Data Centers i 71 Sales tècniques (<5 serv) 5.500 Línies xDSL Es donen situacions d’obsolescència tecnològica que posen en risc l’operativa dels Departaments. 1.000 Connexions de F.O. El sistema actual no ens permet seguir el 3 Gbps Accés internet desenvolupament tecnològic que necessita la Generalitat . 84 M de minuts veu anuals Existeix un marge de millora per tal de reduir la 220 Emplaçaments de TDT i FM  complexitat. NOTA: Els valors són orientatius. Font interna 37
  • 38. Problemàtica del escenari actual 70% Pressupost TIC Visió TIC Global Descentralització Sinergies en serveis TICNombre  Basat en operacióproveïdors Alta ESCENARI Model Compra ActiusNombre contractes Costos de gestió Dispersió ACTUAL OrganitzacióDurada contracte interns Obsolescència Risc en operacions tecnològica Transformació/inversió Capacitat de finançament
  • 39. Agenda 1 Punt de partida 2 Nou Model TIC 3 Sistema de contractació
  • 40. Objectius del Nou Model TIC GeneralitatDotar  al  país  d’una  xarxa  de  Transformar l’Administració i la nova  generació,  de  molt  alta  Societat  de  forma  eficient  i capacitat  a  tot  el  territori,  impulsar  la  modernització i oberta al mercat, que permeti  innovació en  els  serveis  de augmentar  el  nivell  de  l’Administració i la seva relaciócompetitivitat  de  les  amb el ciutadà.empreses catalanes. XARXA DE TRANSFORMACIÓ TELECOMUNICACIONS SERVEIS TIC ALTA CAPACITAT
  • 41. Transformació : Línies d’actuació EFICIÈNCIA EN LES OPERACIONS TIC Transformació Tecnològica Cal treballar en  Governança TIC l’eficiència tecnològica  i de governança de la  situació actual per  poder assolir  projectes  DESENVOLUPAMENT NOVES  d’innovació i verdadera  SOLUCIONS transformació de  Transformació i innovació (Departaments i organismes) l’Administració. 
  • 42. Eixos d’eficiència de la gestió TIC PALANQUES DE  EFICIÈNCIA EN LES OPERACIONS TIC TRANSFORMACIÓ Transformació Tecnològica Governança TICTRANSFORMACIÓ PROVISIÓ LLOC DE TREBALL Compra innovadora (SaaS, BPO) Solucions TRANSFORMACIÓ APLICACIONS Virtualització Racionalització Consolidació TRANSFORMACIÓ INFRAESTRUCTURES Estandarització Centralització i Agregació POTENCIAR TELECOMUNICACIONS
  • 43. Impacte de l’eficiència del Nou Model TIC Assolirem laEntre el 2010 i el 2013 es transformació delspreveu una millora de serveis TICcostos dels serveis imprescindible per modernitzar l’Administració 28%actuals del en benefici de ciutadans i empreses del país. fruit de la nova governança i dels concursos que es Impulsarem el sector TIC i posaran al mercat el teixit empresarial català per a que acompanyin al Govern en aquest projecte 43
  • 44. Model TIC Generalitat de Catalunya Sourcing tecnologies de la informacióGovernança TIC Telecomunicacions
  • 45. Model TIC Generalitat de Catalunya Governança El nou model TIC contempla un model de Governança transversal ,  El nou model TIC contempla un model de Governança transversal ,  conjuntament amb els departaments de la Generalitat, que ha de  conjuntament amb els departaments de la Generalitat, que ha de  permetre: permetre: Assolir els objectius d’eficiència i reducció de la despesa TIC de la  Assolir els objectius d’eficiència i reducció de la despesa TIC de la  Generalitat. Generalitat. Modernitzar i innovar els serveis de l’Administració. Impulsar un servei  Modernitzar i innovar els serveis de l’Administració. Impulsar un servei  Govern públic més eficaç i proper a la ciutadania  públic més eficaç i proper a la ciutadania  TIC Incrementar la transparència i la igualtat d’oportunitats. Incrementar la transparència i la igualtat d’oportunitats. La implantació del model de Governança vetllarà de forma rigorosa  La implantació del model de Governança vetllarà de forma rigorosa  per: per: La consecució dels objectius.  La consecució dels objectius.  El compliment del compromisos en la prestació del serveis per part dels  El compliment del compromisos en la prestació del serveis per part dels  adjudicataris . adjudicataris . Aplicar les penalitzacions del contracte, si s’escau. Aplicar les penalitzacions del contracte, si s’escau.
  • 46. Model TIC Generalitat de Catalunya Difusió Ràdio Serveis Telco Serveis Audiovisuals Veu, Dades i Serveis Govern Especials TIC Infraestructures Connectivitat
  • 47. Infraestructures de connectivitat Infraestructures de connectivitat Connectivitat  d’alta  capacitat  a  totes  les  seus  de  la  Connectivitat  d’alta  capacitat  a  totes  les  seus  de  la  Generalitat, municipis i serveis públics estratègics.  Generalitat, municipis i serveis públics estratègics.  La solució de connectivitat haurà de contemplar una oferta al mercat majorista sobre  La solució de connectivitat haurà de contemplar una oferta al mercat majorista sobre  aquesta xarxa com a mínim als indrets i amb preus acordats entre la Generalitat i el  aquesta xarxa com a mínim als indrets i amb preus acordats entre la Generalitat i el  prestador del servei. Els preus seran orientats a capacitat i no a distància. prestador del servei. Els preus seran orientats a capacitat i no a distància. Requereix un pla d’inversió privat. Requereix un pla d’inversió privat. Les infraestructures de connectivitat incorpora a més de les  Les infraestructures de connectivitat incorpora a més de les  infraestructures  de  telecomunicacions  i  serveis  de  infraestructures  de  telecomunicacions  i  serveis  de  connectivitat,  tant  de  fibra  com  ràdio,  la  creació d’anelles  connectivitat,  tant  de  fibra  com  ràdio,  la  creació d’anelles  sectorials. sectorials. El  nus  de  telecomunicacions  corporatiu  de  la  Generalitat  El  nus  de  telecomunicacions  corporatiu  de  la  Generalitat  incrementarà les seves funcions de governança. incrementarà les seves funcions de governança.
  • 48. Serveis de Telecomunicacions Serveis de Telecomunicacions Serveis  de  telefonia  fixa,  mòbil  i  dades,  i  resta  de  serveis  Serveis  de  telefonia  fixa,  mòbil  i  dades,  i  resta  de  serveis  associats. associats. Objectiu  de  reducció important  dels  costos  actuals  lligat  a  Objectiu  de  reducció important  dels  costos  actuals  lligat  a  una millora de les prestacions. una millora de les prestacions. Potenciació dels serveis en mobilitat. Potenciació dels serveis en mobilitat. Incorporar solucions de valor afegit. Incorporar solucions de valor afegit. Replantejament del model actual de tràfic. Replantejament del model actual de tràfic. Segmentar els serveis en funció del tamany de les seus. Segmentar els serveis en funció del tamany de les seus.
  • 49. Difusió de ràdio Difusió de ràdio Difusió dels  canals  de  TDT  i  les  emissores  d’FM  de  la  Difusió dels  canals  de  TDT  i  les  emissores  d’FM  de  la  Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i altres  Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), i altres  serveis basats en tecnologia via ràdio. serveis basats en tecnologia via ràdio. Gestió dels  serveis  de  radiodifusió i  de  les  noves  Gestió dels  serveis  de  radiodifusió i  de  les  noves  infraestructures existents o planificades per la Generalitat no  infraestructures existents o planificades per la Generalitat no  gestionades actualment per cap operador. gestionades actualment per cap operador.
  • 50. Àmbits del model de telecomunicacions COMUNICACIONS UNIFICADES (Connectors de serveis/solucions per a les aplicacions) Serveis mòbils (tràfic  Mòbils (terminals,  Serveis mòbils  Serveis mòbils  off‐net) dades i tràfic on‐net) (SMS massius) (projectes  Banda Ampla Rural  especials)NUS (Supervisió de xarxa) Difusió TDT i FMNUS (Supervisió de xarxa) Veu fixa (tràfic off‐ (enllaços mòbils) Veu fixa (terminals i  Videoconferència Accés a  net) centres IP) Internet Veu fixa (enrutament  Veu fixa (centraletes) Numeració especial sortint) Difusió TDT i FM NUS (Commutació i seguretat de dades, interconnexió TI)  Línies analògiques  CONNECTIVITAT (F.O. i ràdio) (alarmes,  ascensors,...) INFRAESTRUCTURES / TORRES
  • 51. Model TIC Generalitat de CatalunyaLloc de treball AplicacionsProvisió, manteniment Desenvolupament ii servei atenció usuari manteniment Govern TIC Infraestructures i Serveis Telecomunicacions Infraestructures Data centers
  • 52. Model TIC Generalitat de CatalunyaLloc de treball AplicacionsProvisió, manteniment Desenvolupament ii servei atenció usuari manteniment Govern TIC Infraestructures Data Centers
  • 53. Lloc de treball i SAU Lloc de treball i SAU TIC Compra innovadora: Orientat a Servei. Compra innovadora: Orientat a Servei. Homogeneïtzació/Estandarització per perfils. Homogeneïtzació/Estandarització per perfils. Virtualització del lloc de treball. Virtualització del lloc de treball. Compra d’actius i polítiques de renovació. Compra d’actius i polítiques de renovació. Servei transversal d’atenció a usuari. Servei transversal d’atenció a usuari. Territorialització del suport. Territorialització del suport. Foment de la competència. Foment de la competència.
  • 54. Aplicacions Aplicacions TIC Compra innovadora : Orientat a SaaS, BPO. Compra innovadora : Orientat a SaaS, BPO. Compra d’actius i polítiques de renovació. Compra d’actius i polítiques de renovació. Governança de les aplicacions . Governança de les aplicacions . ••Racionalització de la demanda Racionalització de la demanda ••Reducció de la cartera d’aplicacions: consolidació i racionalització daplicacions.  Reducció de la cartera d’aplicacions: consolidació i racionalització daplicacions.  Reusabilitat Reusabilitat ••Estandardització de hardware, software i plataformes de desenvolupament  Estandardització de hardware, software i plataformes de desenvolupament  ••Modernització daplicacions. Modernització daplicacions. Millora en els processos de construcció i manteniment.  Millora en els processos de construcció i manteniment.  •Industrialització del manteniment d’aplicacions (millora dels processos de  •Industrialització del manteniment d’aplicacions (millora dels processos de  manteniment d’aplicacions, seguiment de metodologies....).  manteniment d’aplicacions, seguiment de metodologies....).  Model que respongui a les prioritats funcionals dels  Model que respongui a les prioritats funcionals dels  Departaments, Entitats i organismes de la Generalitat Departaments, Entitats i organismes de la Generalitat
  • 55. Infraestructures : Data centers Infraestructures : Data Centers Consolidació de Data Centers. Consolidació de Data Centers. TIC Per aconseguir economies d’escala. Per aconseguir economies d’escala. Per estalviar en l’operació. Per estalviar en l’operació. Per normalitzar/ homogeneïtzar les plataformes. Per normalitzar/ homogeneïtzar les plataformes. Simplificació de l’administració dels servidors. Simplificació de l’administració dels servidors. Reducció de la diversitat tecnològica. Reducció de la diversitat tecnològica. Compra d’actius i inversió infraestructures. Compra d’actius i inversió infraestructures. Cloud computing. Cloud computing. Eficiència Energètica i contingència.  Eficiència Energètica i contingència.  Foment de la competència. Foment de la competència.
  • 56. Àmbits del model de sourcing de TI Lloc de treball i SAU Aplicacions Data centers SAU PaaS BPO Suport on‐site IaaS Aprovisionament LldT SaaS Hosting Manteniment LldT Desenvolupament Maquetes Aplicacions Tipologia de  serveis i  Servei Impressió Frameworks entorns  (legacy,  Serveis edifici  Manteniment consolidats,.) aplicacions Servei correu + CU MOTOR TRANSFORMACIÓ 56
  • 57. Àmbits de discusió del diàleg Es preveu un volum d’estalvi El volum de negoci del gràcies a les eficiències de les diàleg global s’estima en transformacions del: un import al voltant de: 2.300 M € 35% Lloc de Treball en funció dels projectes d’inversió, durada dels25% Aplicacions contractes i de les propostes presentades. 35% Infraestructures Data Centers 15% Telecomunicacions 57 57
  • 58. Finançament de la transformació : Estalvi des del dia 1 •El Model aconseguirà estalvis des del primer  dia. •El Model permetrà una  transformació dels  serveis TIC actuals. Despes aTIC Generalitat •El Model portarà un cost  recurrent menor al final  del contracte. LINIA COST  REAL DESPESA TIC LINIA PPT  INVERSIÓ DESPESA TIC ESTALVI TRANSFORMACIÓ DIA 1 RETORN INVERSIÓ LINIA COST  REAL DESPESA TIC Temps contracte
  • 59. Abast de la licitació del Nou Model TIC Entitats i Empreses Públiques Departaments de la Generalitat de Catalunya 59
  • 60. Agenda 1 Punt de partida 2 Nou Model TIC 3 Sistema de contractació
  • 61. Licitació dels serveis del Nou Model TIC El procediment de licitació per a la provisió dels serveis del nou model TIC serà mitjançant la modalitat de diàleg competitiu. 4 Diàlegs N àmbits M Contractes Lloc de treball i suport a l’usuari 1 EXPEDIENT Aplicacions 4 DIÀLEGS Infraestructura de processament de dades Connectivitat i telecomunicacions Evolució temporal independent 61 28/10/2011
  • 62. Característiques dels diàlegs competitius Per tal d’assolir les solucions més eficients, la licitació es subdividirà en quatre diàlegs competitius d’acord amb l’agrupació de serveis descrita anteriorment. Cada diàleg respon a una finalitat molt específica i concreta però de forma conjunta pretenen la satisfacció d’un objectiu comú: obtenir solucions adequades per la provisió de serveis TIC de la Generalitat, al mateix temps cada lot té les seves pròpies previsions en matèria de terminis d’execució, criteris de selecció, requeriments i perfils tècnics, etc. En cada diàleg es pretén la participació d’entre 5 i 12 empreses que seran seleccionades mitjançant un procés de concurrència competitiva en base a criteris de solvència econòmica, i criteris solvència tècnica en cadascuna de les tipologies de serveis. Cada diàleg donarà com a resultat diversos contractes de llarga durada, la qual haurà de ser suficient perquè els adjudicataris pugin rendibilitzar les inversions realitzades en la transformació del model actual en un nou model més eficient. 62 28/10/2011
  • 63. Criteris a considerar El  nostre  objectiu  és  que  el  nou  model  tingui  un  impacte  positiu  en la economia catalana: Potenciant la inversió i la innovació al voltant de les TIC a Catalunya. Cercant la prestació dels serveis des de Catalunya i contractació del  personal prestador dels serveis a Catalunya. Cercant  que  el  coneixement,  els  sistemes  i  les  dades  gestionades pels serveis TIC de la Generalitat romanguin a Catalunya. 63
  • 64. Calendari objectiu del procés de diàleg competitiu Planificació 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11FASE Preparació Sol‐licituds Diàleg competitiu Oferta i Adjudicació1. Acord de Govern 18/102. Presentació sector 27/103. Publicació Diàleg 07/114. Recepció sol‐licituds 13/125. Inici diàleg competitiu 19/126. Rondes diàleg Rondes diàleg competitiu 15/027. Recepció ofertes 12/039. Adjudicació 29/03 En funció de les rondes de diàlegCALENDARIOBJECTIU
  • 65. Podeu fer les vostres consultes a:NouModelTIC@gencat.cat MOLTES GRÀCIES 65