àRtic, La Prima LíNia Blanca

400 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
400
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

àRtic, La Prima LíNia Blanca

  1. 1. “L’Àrtic, la prima línia blanca”
  2. 2. Un cop vist el vídeo “El Ártico, la delgada línea blanca”, contesteu les següents preguntes: 1. Analitzeu les repercussions socioeconòmiques que tindria sobre la població local la pèrdua de la massa de gel. Està clar que l’augment de les temperatures, el desglaçament de la capa de permafrost (capa de sòl o de roca de profunditat variable en la que la temperatura ha estat inferior a zero ininterrumpidament durant milers de anys) està provocant canvis a la costa àrtica i s’espera que la seva influència sigui major en el futur així com les seves repercussions socioeconòmiques entre les quals destacarien: - Al alliberar-se el gel del àrtic quedarà una important zona per a l’explotació, per diversos països, de recursos submarins, jaciments petrolífers (la quarta part de les reserves mundials), de gas natural, miners , etcètera lo qual ha generat un debat i una dinàmica de reclamació dels estats confrontants sobre les aigües àrtiques. Aquest fet té una doble lectura ja que amb l’explotació d’aquets jaciments es generarien ingressos i llocs de treball per al a població local però també suposaria l’ augment de la contaminació responsable del desglaçament. - Possibles inundacions de maresmes i planícies costeres i acceleració de l’erosió de les platges. - Ampliació del període de navegació practicable i augment de la navegabilitat de la conca àrtica amb la probable obertura de noves rutes de navegació així com de la superfície apta per a la pesca. - Hi ha poblacions on la infraestructura de l’aigua i sanitat es veu amenaçada pel desglaç de la tundra gelada. Estructures com camins, edificis, canonades, i cablejat d’electricitat poden desplaçar-se, o enfonsar-se. Aquest fet comporta el plantejament d’importants reptes d’ enginyeria. Les noves construccions requeriran uns ciments mes profunds un major aïllament i altres mesures preventives que augmentaran els costos d’edificació.
  3. 3. - Les comunitats indígenes s’enfrenen a repercussions econòmiques i culturals de gran importància. Moltes poblacions indígenes en que les seves cultures i activitats han estat forjades pel medi àrtic s’enfronten a nous desafiaments. - De moment afavoriment del rendiment de pesca degut a l’arribada d’espècies de mars mes calents del sud, tot i que el bacallà esta començant a buscar aigües més fredes. 2. Analitzeu l’efecte de la pèrdua de gel sobre l’ecosistema àrtic a) Efecte sobre la vegetació: Es probable que es produeixin transformacions en la cobertura vegetal del àrtic, lo que tindria repercussions de gran abast. - L’àrtic conta amb tres tipus de vegetació principals: els deserts polars al nord, els boscos boreals al sud i la tundra enmig. Es preveu que l’augment de les temperatures propiciï l’expansió cap al nord dels boscos boreals, que desplaçaran a la tundra àrtica, així com un avanç de la tundra cap als deserts polars. - L’expansió prevista del bosc intensificarà el escalfament global, donat que les noves zones arborades seran més fosques i absorbiran més energia solar que la tundra preexistent. No obstant, aquest efecte podria quedar contrarestat parcialment per la major absorció del carboni de l’atmosfera del bosc. - S’espera que prosperi una major varietat de cultius i que la temporada de cultiu sigui més llarga. No obstant es probable que augmentin els problemes ocasionats per insectes, les malalties dels cultius i la proliferació de la malesa.
  4. 4. b) Efecte sobre els animals: - Es produiran canvis en la diversitat i distribució de les espècies. - Moltes animals autòctons, com els l’ós polars, foques, morses, la guineu àrtica i aus marines depenen de la productivitat biològica del mar i de l’existència de banquises, que a la vegada depenen en gran mesura de les condicions climàtiques. - Els canvis en les temperatures de la superfície i corrents podrien afectar a les poblacions de peixos marins (com es el cas del bacallà), que constitueixen un font d’alimentació per al món i son vitals per a l’economia de la regió. Encara no se sap si aquest augment de temperatures tindrà conseqüències positives sobre el salmó i la truita, que es una de les principals industries del àrtic. - La disminució de determinats tipus de vegetació afectaria als animals que s’alimenten d’ells. Anna i Teresa

×