XARXES SOCIALS
                                   “La comunicación triunfa; el planeta está
                              ...
1.Definició:

Segons Boyd i Ellison (2007), una xarxa social és defineix
com un servei que permet als individus construir ...
Segons aquesta Teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i
companys de treball o escola, a unes 100 p...
-   Sistemes punt a punt (peer-to-peer).

    Basada en una xarxa entre iguals. Elimina els rangs entre servidor - client....
-   Xarxes socials verticals: Tenen com a objectiu congregar al voltant seu un
    col·lectiu concret. En funció de la sev...
 Per el subjecte principal de la relació:

-   Xarxes socials humanes: Fomenten las relacions entre persones unint-les se...
 Per la seva localització geogràfica:

-   Xarxes socials sedentàries: És transformen en funció de les relacions entre le...
→ Una altra possible classificació seria la que podem veure en el gràfic següent, on
  s’engloben totes les esmentades ant...
4. Riscos sobre les xarxes socials:

Les xarxes socials tenen els seus avantatges, però també els seus inconvenients (anne...
5. Els annexes:
Annex 1:

En aquestes dues taules és pot veure que és el que més i el que menys els hi agrada als
503 usua...
Annex 2:




           11
12
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Les Xarxes Socials

3,170

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,170
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les Xarxes Socials

  1. 1. XARXES SOCIALS “La comunicación triunfa; el planeta está atravesado por redes, faxes, teléfonos celulares, módems, Internet. Y sin embargo, la incomprensión sigue siendo general.” Edgar Morin “Estamos rodeados de demasiados juguetes tecnológicos, con Internet, los iPod...La gente se equivocó. Yo no traté de prever, sino de prevenir el futuro. No quise hablar de la censura sino de la educación que el mundo tanto necesita.” Ray Bradbury Mª Teresa Fornons Servent 1
  2. 2. 1.Definició: Segons Boyd i Ellison (2007), una xarxa social és defineix com un servei que permet als individus construir un perfil públic o semipúblic dintre d’un sistema delimitat, articular una llista d’altres usuaris amb els que comparteixen una connexió, i veure i recórrer la seva llista ver de les connexions i de les realitzades per altres dintre el sistema. La naturalesa i la nomenclatura d’aquestes connexions pot variar d’un lloc a un altre. Segons Bartolomé (2008), les xarxes socials reflecteixen el que en altres temps es mostrava mitjançant sociogrames: una sèrie de punts representant individus, notablement persones, units mitjançant línees que representen relacions. El caràcter d’una xarxa social pot ser molt variat així com el motiu aglutinador: des de el sexe a la afició per els viatges, les xarxes socials mouen el món,encara que evidentment, algunes los més que altres. El que la Web 2.0 aporta és la capacitat de crear xarxes socials unint a individus llunyans físicament i en gran nombre. En síntesis podríem dir que: Una xarxa social és una estructura social virtual on es creen relacions entre els membres d’una comunitat, és a dir una forma de interacció social, definida com un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions en un context de complexitat. Aquesta estructura es representa mitjançant una gràfica formada per uns nodes, que representen les persones o grup de persones, units mitjançant uns nexes, que simbolitzen la relació establerta entre els diferents individus. 2. Característiques: - Les xarxes socials es fonamenten amb la teoria dels sis graus. Aquesta teoria, "Six Degrees” del sociòleg Duncan Watts, assegura que és possible accedir a qualsevol persona del planeta en tan sols sis “salts”. El concepte està basat en la idea que el nombre de coneguts creix exponencialment amb el nombre d'enllaços en la cadena, i només un petit nombre d'enllaços són necessaris perquè el conjunt de coneguts es converteixi en la població humana sencera. 2
  3. 3. Segons aquesta Teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de treball o escola, a unes 100 persones. Si cadascun d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb altres 100 persones, qualsevol individu pot passar un encàrrec a 10.000 persones més tan sols demanant a un amic que passi el missatge als seus amics. - Funcions de les xarxes socials, les “ 3Ces”: 1. Comunicació: ajuden a posar en comú coneixements. 2. Comunitat: ajuden a trobar i ha integrar comunitat. 3. Cooperació: ajuden a fer coses junts . - Formades per un nombre considerable de persones, anomenats normalment usuaris. - Estan basades en l’usuari. Les xarxes socials son construïdes i dirigides per els mateixos usuaris, els quals a més hi aporten contingut. - Els seus usuaris són gent de característiques i pensaments diferents (Característiques que el diferencien d’un grup on tot els seus membres són homogenis, encara que en aquest després en alguns casos i hauran subgrups de coincidències). - Són un sistema obert i en construcció permanent. Es van construint a mesura que es van coneixent a altres persones. - Són interactives. Les xarxes socials, a part tenir un conjunt de sales de xats y fòrums, tenen una sèrie d’aplicacions basades en una xarxa de joc, com una forma de connectar-se i divertir-se amb els altres “amics” - Gran capacitat per transmetre i compartir informació. Transmissió de dades sense necessitat de tenir un camí directe o intermediaris. - Permet el treball en cooperació. - Pot haver varies persones treballant al mateix moment. - Permeten el contacte (teòric) entre dos o més persones de qualsevol part del món. 3
  4. 4. - Sistemes punt a punt (peer-to-peer). Basada en una xarxa entre iguals. Elimina els rangs entre servidor - client. - Útils per fins diversos 3. Classificació:  Segons el tipus de relacions que s’estableix entre les persones - Segons l’origen de la relació: xarxes diàdiques: solament indiquen l’existència o no d’aquella relació. xarxes valorades: la quantitat de la relació es mesura en termes de ordre o de pes; és a dir, indiquen el tipus de relació que s’estableix entre elles. - Segons la direcció que pren aquesta relació: xarxes simètriques: el subjecte A té una relació amb el subjecte B i el subjecte B té la mateixa relació amb el A. Subjecte A Subjecte B xarxes dirigides: que el subjecte A tingui una relació amb el B, no implica que el B tingui la mateixa relació amb el subjecte A. Subjecte A Subjecte B  Segons el públic, objectiu i temàtica: - Xarxes socials horitzontals: Dirigides a tot tipus d’usuaris i que no tenen una temàtica definida. Ex: 4
  5. 5. - Xarxes socials verticals: Tenen com a objectiu congregar al voltant seu un col·lectiu concret. En funció de la seva especialització, poden classificar-se a la vegada en: Xarxes socials verticals professionals: Estan dirigides a generar relaciones professionals entre els usuaris. Ex: Xarxes socials verticals d’oci: L’objectiu agrupar a col·lectius que desenvolupin activitats d’oci, videojocs, fans etc. Ex: Xarxes socials verticals mixtes: Ofereixen a usuaris i empreses un entorn específic per desenvolupar activitat tant professionals com personal en torn al seu perfil. Ex: 5
  6. 6.  Per el subjecte principal de la relació: - Xarxes socials humanes: Fomenten las relacions entre persones unint-les segons un perfil social y en funció dels seus gustos, aficions, activitats, etc. Ex: - Xarxes socials de continguts: Les relacions es desenvolupen unint perfiles a través del contingut publicat , el arxius que posseeix un usuari o els arxius que es troben en el seu ordenador. Ex: - Xarxes socials d’interès: Conformen un sector innovador entre les xarxes socials. El seu objectiu és unir marques, automòbils i llocs. Entre aquestes xarxes socials destaquen les de difunts, sent aquest els subjectes principals de la xarxa. Ex: 6
  7. 7.  Per la seva localització geogràfica: - Xarxes socials sedentàries: És transformen en funció de les relacions entre les persones, els continguts compartís o els events creats. Ex: - Xarxes socials nòmades: A les característiques pròpies de les xarxes socials sedentàries se’ls suma un nou factor de mutació o desenvolupament basat en la localització geogràfica del subjecte. Aquest tipus de xarxes es componen i recomponen a tenor dels subjectes que es trobin geogràficament a prop del lloc en el que es troba l’usuari, els llocs que hagi visitat o aquelles als que te previst anar. Ex:  Per la seva plataforma: - Xarxa Social MMORPG i Metaversos: Normalment construïts sobre una base tècnica Client-Servidor. Ex: WOW, SecondLife, Lineage. - Xarxa Social Web: la seva plataforma de desenvolupament esta basada en una estructura típica de web. Ex: 7
  8. 8. → Una altra possible classificació seria la que podem veure en el gràfic següent, on s’engloben totes les esmentades anteriorment, però d’un forma més específica. 8
  9. 9. 4. Riscos sobre les xarxes socials: Les xarxes socials tenen els seus avantatges, però també els seus inconvenients (annex 1). No és pot negar la realitat de l’existència de diversos perills sobre aquests. Totes les persones, tan adults, joves com nens, han de ser plenament conscients de quins són els riscos als que s’exposen a l’utilitzar- les: - Addició, pot crear alts nivells de dependència. - Més comunicació des de llocs virtuals, però menys des del punt de vista de les relacions interpersonals. - Aïllament degut al abús d’aquestes. - Impersonals. Poden crear-se fàcilment una identitat diferent a la pròpia. - La seguretat d’aquestes sol ser dubtosa. - La connexió a Internet, passa a ser una necessitat; es torna imprescindible. - Possible suplantació d'identitat i robatori d'identitat. - Control de les seves dades, i perdre el control d’aquestes i la seva privacitat. - Robatori de dades. Una xarxa social és, bàsicament, una enorme base de dades on poden accedir molts individus, augmentant el risc que la informació podria ser explotada. - Phishing / Estafes. Hi ha una sèrie d'estafadors a les xarxes socials que poden tractar de robar o fer servir la teva informació personal, informació que pot ser utilitzat per a crims potencials com ara robatoris d'identitat o fraus. - L'assetjament cibernètic i el comportament antisocial. - El comportament il·legal i els continguts il·lícits. - Vulnerabilitat de xarxa. L'alteració de contingut , no es fan esforços per preservar la identitat del contingut que es mostra, i en absència de mesures de seguretat reforçades, blocs, grups i perfils poden ser falsejades o hackejats. - Malware, virus, troians i spyware. - Pèrdua de temps. En l’annex 2, és poden observar algunes notícies que reflecteixen els riscos que s’amaguen darrere les xarxes socials. 9
  10. 10. 5. Els annexes: Annex 1: En aquestes dues taules és pot veure que és el que més i el que menys els hi agrada als 503 usuaris enquestats sobre les xarxes socials, que ha donat resposta a la següent pregunta: - Què és lo que més/menys t’agrada de les xarxes socials? 10
  11. 11. Annex 2: 11
  12. 12. 12

×