2. • Les tres quartes parts de la superfície terrestre estan
ocupades per aigua (mars i oceans).
• L'aigua és una necessitat, un mitjà, una font d'energia i
font de vida.
• Tots els éssers vius depenen de l'aigua per viure.
• EL NOSTRE PLANETA BLAU
3. • La neu de les muntanyes es desfà i forma els rius.
• L´aigua baixa amb molta força i arrossega pedres, troncs
i tot el que troba muntanya avall.
• Rius més petits que s´anomenen afluents, porten la seva
aigua a rius més grans.
• Aquests rius es fan més amples i passen prop de camps
de conreu, pobles i ciutats.
• Finalment aquests rius arriben a la desembocadura que
és al mar.
5. • El curs alt dels rius el trobem a les muntanyes. A causa
del desnivell, l'aigua baixa amb molta força, de manera
que és capaç d'endur-se trossos de roques i desgastar el
terreny. Aquest fenòmen es coneix amb el nom d'erosió.
• Els torrents baixen dels cims de les muntanyes i
augmenten el cabal dels rius.
• Entre les valls no és estrany trobar-se llacs amb unes
aigües netes i fredes
6. • El curs mitjà dels rius transcorre per la plana.
• Les aigües, que ja no baixen amb tanta força,
transporten curs avall els materials arrencats al curs alt.
• L'aigua del riu va modificant el paisatge per on passa. Un
clar exemple el tenim en els meandres, aquestes grans
corbes al curs del riu.
7. • El curs baix dels rius transcorre pel paisatge de costa.
• Als marges o a les riberes es van dipositant la majoria
dels materials arrossegats pel riu al llarg de tot el seu
recorregut.Aquest fenòmen és la sedimentació
• Aquests materials poden arribar a formar un delta a la
desembocadura.
8. • 1. On neixen els rius?
• 2. Quina feina fan els rius en el curs mitjà?
• 3. Què és el cabal del riu?
• 4. Per què s'aprofiten normalment les terres dels
vorals del riu?
• 5. La sedimentació dels materials arrossegats pels
rius es produeix al:
• 6. La DESEMBOCADURA del riu és:
10. • VESSANT MEDITERRANI: Són tots aquells rius que
desemboquen al mar Mediterrani.
Dels rius que coneixes de Catalunya , quins estan a la
vessant del Mediterrani?
• VESSANT ATLÀNTIC:Són tots aquells rius que
desemboquen a l´oceà Atlàntic.
Dels rius que coneixes de Catalunya , quins estan a la
vessant de l´Atlàntic?
http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/catrios2.html
http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/catrios1.html
11. • Localitza en el teu mapa del relleu.
• Cap de Creus
• Plana de Vic
• Montseny: Matagalls ´, Turó de l´Home i Les Agudes
• Golf de Roses
• Delta de l´Ebre
12. • Situat a l'extrem nord-oriental de Catalunya, el riu Ter inicia el
seu curs als Pirineus i desemboca a la mar Mediterrània. Amb
una longitud de 208 Km i una superfície de conca de 3.010
KM2, és juntament amb el Llobregat, el riu de més recorregut
de la xarxa hidrogràfica Pirineus-Mediterrània.
• El riu neix a Ulldeter, dins el terme municipal de Setcases, a
uns 2.400 metres d'altitud i desemboca a la Gola del Ter, al
municipi de Torroella de Montgrí-L'Estartit.
• 1El Ter té 208 Km de longitud
• 2El Ter travessa cinc comarques de Catalunya: Ripollès,
Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà.
13. NOM DEL RIU:
SITUACIÓ: Naixement
Desembocadura
LONGITUD:
COMARQUES:
*Treball per parelles i amb ordinador
14. • Aprofitant el pendent dels rius, es pot desviar part del
cabal per una canalització gairebé horitzontal i fer-lo
retornar a la llera per una canonada, al final de la qual
l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua mou una
turbina aplicada a un generador que produeix electricitat.
La mateixa instal·lació s’aplica a la sortida d’aigües del
fons dels embassaments. Aquesta font d’energia és
renovable, i l’aigua utilitzada retorna al riu, per tant, es
pot reutilitzar.
16. • Els vorals del riu són terres molt fèrtils perquè hi creixin
plantes .
Per tant l´home va decidir utilitzar-les per plantar-hi.
• A més a més si l´aigua del riu és prou neta, la podrà
utilitzar per regar.
17. • Prop dels vorals del riu era un bon lloc per construir-hi
granges.
• Els animals necessiten aigua per beure i netejar-los.
18. • A Catalunya el consum d'aigua per a usos industrials és
el segon en importància. En gran part aquesta aigua
retorna als rius per la xarxa de clavegueram ,i les
empreses que poden contaminar l’han de depurar abans.
19. • L’aigua potable no es gasta només per beure o cuinar,
sinó en rentar roba, al bany, per regar jardins, etc. Bona
part de l’aigua que utilitzem retorna als rius per les
clavegueres com a aigua residual. Si aquesta aigua un
cop depurada s’aboca als rius, els ecosistemes fluvials
es mantenen relativament en bon estat i riu avall pot ser
reutilitzada sense problemes. A les ciutats costaneres, en
lloc d’abocar l’aigua residual al mar es pot aprofitar per
regar.
20. • Un riu net també pot servir per realitzar activitats de
lleure.
• Hem investigat els nostres rius més propers i ens hem
adonat que els nostres avis i pares utilitzaven el riu per
passar-ho bé.
• Anaven a passar el dia, a dinar, a banyar-se , a rentar
roba, a caçar capgrossos, a jugar….
21. • Prop del riu existeix una vegetació ben particular, ja que
la humitat i la riquesa del sòl fa que hi creixin unes
determinades plantes.
• Després de passejar per el bosc de ribera del nostre
tram del riu Gurri i haber agafat una petita mostra de
fulles dels arbres , arbusts i plantes que hi habiten ,
farem entre tots un petit arbrari i en podrem conèixer les
característiques.
22. • 1. Buscar una persona de Vic que tingui més de 70 anys
i una altre que tingui entre 30 i 45 anys.
• 2. Demanar-los si quan tenien la vostra edat anaven al
riu, quin riu anaven i què hi feien.
23. • RIU GURRI/ RIU MÈDER/ RIU TER
• Aspectes generals:
• Naixement:
• Territoris de conca ( per on passa)
• Desenvocadura: