SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Introducció<br />Entra en aquesta adreça i mira atentament el vídeo, només dura 5 segons!<br /> HYPERLINK quot;
http://www.5segons.com/quot;
 http://www.5segons.com/<br /> <br />Què en penses? Tens  una idea formada sobre aquest tema? Ja havies pres partit amb anterioritat? Reflexiona individualment sobre el que et proposen al vídeo i escriu aquí si estaries disposat a donar sang (quan legalment puguis ser donant) justificant les teves opinions.<br />Exposeu en veu alta les idees de cadascun de vosaltres sobre el fet de donar sang. Ho podeu resumir en un quadre com el que segueix (una persona ho escriu a la pissarra i després tothom resumeix les diverses idees en aquest quadre:<br />Crec que SÍ és important donar sang perquè.....Crec que NO és important donar sang perquè....<br />Segurament heu encetat una discussió a través de la qual tothom vol argumentar amb encert la seva manera de pensar. Creieu que teniu tota la informació necessària per defensar el vostre parer?<br />Us proposem que feu alguna consulta i treballeu algunes activitats per tal que tingueu més i millor informació per defensar amb fonament el vostre parer<br /> <br />En primer lloc caldrà concretar què necessitem conèixer<br />Què hem de saber? (pluja d’idees)<br />Què és la sang?<br />Què es dóna quan es dóna sang?<br />Qui pot donar sang?<br />Qui pot rebre sang? Quan?<br />Què se’n fa amb la sang donada?<br />Què és la sang?<br />Comencem.... Per estudiar què és la sang, com és la nostra sang s’acostuma a fer una analítica. Quan aneu a fer-vos-en una, l‘especialista fa una EXTENSIÓ DE SANG. Podríeu dir com la fan? <br />En voleu fer una? <br />Aneu a la web: <br />http://www.ac-creteil.fr/biotechnologies/main-hematology.htm<br />hipervincle: frotis sang<br />Activeu “realització d‘un frotis de sang”. Amb l‘ajut del ratolí podreu fer un frotis (virtual). Si voleu veure com ho fan els metges, activeu el “film” i ho veureu. <br />  Escriviu un paràgraf descrivint tot el que fa l‘especialista:<br />Per què posen la sang en una preparació microscòpica? Què creieu que s‘hi veurà?<br />Coneixeu bé tots els elements de la sang? Per recordar-los, activeu el quadre on hi posa “un quiz très simple sur la connaissance des éléments figurés du sang“ de la mateixa pàgina:<br />http://www.ac-creteil.fr/biotechnologies/main-hematology.htm<br />Compteu quants encerts i desencerts heu fet:Encerts ____________Desencerts _________<br /> Feu un quadre com el que segueix, incorporant un dibuix de cadascuna de les cèl·lules, indicant el nº/ml de sang i les funcions (a la mateixa web d‘abans teniu informació de cada tipus cel·lular)<br />Tipus de cèl·lulamorfologianº/ml de sangFuncionsEritròcitLimfòcit NeutròfilPlaquetaMonòcit<br />Què es dóna quan es dóna sang?<br />Llegiu aquesta informació:<br />Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma. L’afèresi és una modalitat de donació de sang en la qual se separen des d’un principi els diferents components de la sang. Si extraiem plaquetes s’anomena Plaquetofèresi; si és plasma, Plasmafèresi. També podem obtenir els dos components en un mateix procés i així el rendiment és més elevat.<br />Avui en dia quan doneu sang ajudeu com a mínim a tres persones. Això passa perquè cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents, cadascuna de les quals anirà a parar a una persona. En una d’aquestes bosses hi guardem els glòbuls vermells, hematies o eritròcits que són els encarregats de distribuir l’oxigen per tot el cos i que són necessaris en cas de pèrdua de sang. Això passa en casos d’intervencions quirúrgiques complexes o bé quan hi ha un accident greu. Aquestes bosses d’hematies es guarden en una nevera a 4º C i duren 42 dies. Però, per desgràcia, cap d’elles dura tants dies: es gasten abans. En una altra bossa es guarda el plasma, que és la part líquida de la sang i que fa falta a les persones que tenen problemes al fetge. També hi ha nens petits que neixen sense defenses i gràcies a la transfusió de plasma poden seguir vivint sense patir infeccions greus. En aquest cas, el plasma es guarda congelat a -30º C i dura 1 any. Cap bossa arriba a estar tant de temps al congelador perquè el plasma s’utilitza en gran quantitat. En darrer lloc, la tercera bossa és per guardar les plaquetes. Aquestes són unes cèl·lules molt petites de la sang però molt necessàries per evitar les hemorràgies en aquelles persones que no en tenen. De fet, molts trasplantaments que es fan avui en dia i, sobre tot el trasplantament de medul·la òssia, s’han pogut desenvolupar, en part, gràcies a la transfusió de plaquetes. Les plaquetes es guarden a 22º C i només duren 5 dies. Aquesta caducitat tan curta i el fet que en fan falta moltes per poder fer una transfusió fa que les plaquetes siguin el component sanguini del qual en patim més escassetat. Per això s’han desenvolupat sistemes automatitzats de forma que un donant pugui fer una donació només de plaquetes. <br />Feu un quadre que resumeixi les dades importants del text anterior:<br />Nom de la fraccióEn quins casos s’utilitza?Com es conserva?Concentrat d’hematiesConcentrat de plaquetesPlasma<br />Qui pot donar sang?<br />Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Encara que hagis patit hepatitis abans dels 12 anys. Encara que no estiguis en dejú. Encara que tinguis el colesterol elevat. Encara que prenguis algun dels medicaments més freqüents<br />Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml). Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que entre donació i donació ha de passar un mínim de dos mesos. A diferència del que passa quan un es fa una anàlisi de sang, quan fem una donació, no cal estar en dejú. Fins i tot és recomanable haver fet un àpat normal. <br />Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d’aquesta s’analitza la sang. El primer pas per valorar si és convenient dur a terme una donació de sang és contestar un qüestionari orientat a detectar qualsevol possible factor de risc. Les preguntes d’aquest document vénen determinades per llei i el seu objectiu és vetllar per la seguretat del donant i del futur receptor.<br />Al qüestionari, pregunten aspectes com:<br />Has estat en contacte amb alguna persona que tingués una malaltia contagiosa?<br />T’has fet algun tatuatge?<br />Has mantingut relacions sexuals:<br />amb alguna persona portadora del VIH?<br />Amb diverses parelles?<br />Amb alguna persona que hagi pogut punxar-se drogues intravenoses?<br />Has viscut més d’un any a Anglaterra, Irlanda, Escòcia durant el període 1980/1996?<br />Pateixes diabetis tractada amb insulina?<br /> <br />Expliqueu perquè les preguntes anteriors poden posar de manifest qualsevol possible factor de risc per al receptor de la sang:<br />Qüestions plantejadesSi la resposta és un SI, per què crieu que pot ser un factor de risc?12345<br />A QUI es pot donar sang? <br />Què respondríeu? Creieu que podeu donar sang a qualsevol persona? Per què?<br />Al web que heu estat consultant, es diu que un problema  molt temut de les transfusions és l’hemòlisi (aglutinació) per anticossos de grup ABO. Succeeix un cop s’inicia la transfusió d’hematies com a conseqüència d’una incompatibilitat entre el grup ABO del donant i del receptor. <br />   De quin grup sanguini ets? _________  Per què creieu que tenim grups sanguinis diferents? <br />De la web següent hem importat els models de glòbuls vermells amb antígens A i B i els seus corresponents anticossos. <br />http://waynesword.palomar.edu/aniblood.htm#polygenic <br />a) Models de glòbul vermell  (en anglès Red Blood Cell) amb els diferents antígens sobre la seva membrana. (Feu una fotocòpia ampliada dels models de glòbuls i dels anticossos i després retalleu-los)<br />303149057785<br />-39751013335a)<br />-16510838202726690314325b)<br />b) Tipus diferents d’anticossos de sang que circulen en el plasma. Cada anticòs té dos llocs que es combinen on s’uneix a l’antigen gratuït a la superfície d’un glòbul vermell (RBC) membrana.<br />Es tracta de fer una simulació (retallant els models i fent l’activitat sobre un full gran) del procés d’aglutinació produït per acció dels anticossos sobre els glòbuls que presenten els antígens corresponents. <br />Retalleu els models i simuleu les reaccions antigen-anticòs, explicant en cada cas perquè es dóna o no, aglutinació. <br />donador receptor A B AB 0 A B AB 0 <br />Ara ja esteu en disposició de predir i justificar tots els casos en els quals un donant pot o no donar sang a un receptor determinat. Ompliu el quadre de doble entrada indicant les possibilitats de transfusions de sang sense problemes (cal posar si, no) <br />Activitat d’aplicació: Feu de metges d’urgències!<br />Ara, per saber si ho heu entès haureu de fer de metges d‘urgència i decidir quin tipus de transfusió cal fer a un seguit de ferits d‘un accident de trànsit. <br />http://nobelprize.org/educational_games/medicine/landsteiner/landsteiner.html <br />El “metge de porta“ informa de la situació dels ferits: —Aquestes tres persones s‘han vist implicades en un accident de cotxe. Han perdut molta sang i necessiten una transfusió abans d‘operar-los“. <br />Sou vosaltres els qui heu de decidir quin tipus de sang els podem transfondre. <br />Cliqueu sobre un dels pacients. La metgessa us demana que determineu el grup sanguini d‘aquest pacient per la qual cosa, agafareu la xeringa i fareu una extracció de sang del pacient punxant el seu braç dret. Immediatament posareu la sang extreta dins dels tubs que contenen els anticossos i podreu veure (passant el ratolí per sobre dels tubs) en quin/s d‘ells es produeix aglutinació, de manera que podreu escollir la bossa de sang adequada per a fer una transfusió a cadascun dels pacients. Penseu que són tres accidentats i no podem gastar molta sang del banc de donants per tant haureu de pensar bé quina sang li convé a cadascun d‘ells. Tingueu en compte que estan ferits i heu de ser molt àgils i ràpids, però reflexius!!!! Endavant!!!!! <br />pacient Grup sanguini Podem donar-li sang (plasma) de la bossa: Per què? 1 2 3 <br />Heu fet de metges per primer dia. Ho heu fet prou bé? <br />Repasseu! <br />Amb l‘ajut de la web següent, repasseu la composició de la sang activant el tutorial —introduction to the blood“ : <br />http://www.getbodysmart.com/<br />Feu un quadre resum sobre la composició de la sang en un doc word<br />Quin grup sanguini tindran els teus fills?<br />Si heu estudiat un mica de genètica i voleu saber com s‘hereten els grups sanguinis, aneu a la web de sota i responeu a les qüestions que es plantegen <br />http://www.biologia.arizona.edu/human/sets/blood_types/intro.html<br />No oblideu que la lletra del grup sanguini és el fenotip i que per a cadascun d‘ells hi pot haver més d‘un genotip. Mireu-ho el quadre: <br />112649073025<br />Conclusió<br />Després de fer totes les activitats proposades, què penseu sobre la importància de donar sang? Heu canviat el vostre parer? En quin sentit? <br />Aplicació<br />La tasca que heu de fer, en grup, és dissenyar un pòster informatiu per explicar i conscienciar els integrants del vostre centre sobre la NECESSITAR DE DONAR SANG<br />Us suggerim un títol: <br />PER QUÈ CAL DONAR SANG?<br />Si necessiteu més informació aneu al web del banc de sang:<br />http://www.bancsang.net/ca/index.html<br />
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies
Pr cb urgencies

More Related Content

Viewers also liked

Engenyeria genetica
Engenyeria geneticaEngenyeria genetica
Engenyeria geneticaannalarroy
 
El fetge i la bilis
El fetge i la bilisEl fetge i la bilis
El fetge i la bilisannalarroy
 
Fq exer dissolucions
Fq exer dissolucionsFq exer dissolucions
Fq exer dissolucionsannalarroy
 
Premi nobel de física.
Premi nobel de física. Premi nobel de física.
Premi nobel de física. annalarroy
 
Construccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantillaConstruccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantillaannalarroy
 
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèriaannalarroy
 
Qüestionari el modelat del relleu
Qüestionari el modelat del relleuQüestionari el modelat del relleu
Qüestionari el modelat del relleuannalarroy
 
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèriaannalarroy
 
El mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marciàEl mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marciàannalarroy
 
Exercicis de gasos
Exercicis de gasosExercicis de gasos
Exercicis de gasosannalarroy
 
Composició dels ossos
Composició dels ossosComposició dels ossos
Composició dels ossosannalarroy
 
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nerviosannalarroy
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaannalarroy
 
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsannalarroy
 
Composició i funció de la sang
Composició i funció de la sangComposició i funció de la sang
Composició i funció de la sangannalarroy
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaannalarroy
 
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoannalarroy
 
Exercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucionsExercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucionsannalarroy
 
Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo annalarroy
 

Viewers also liked (20)

Engenyeria genetica
Engenyeria geneticaEngenyeria genetica
Engenyeria genetica
 
El fetge i la bilis
El fetge i la bilisEl fetge i la bilis
El fetge i la bilis
 
Fq exer dissolucions
Fq exer dissolucionsFq exer dissolucions
Fq exer dissolucions
 
Premi nobel de física.
Premi nobel de física. Premi nobel de física.
Premi nobel de física.
 
Construccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantillaConstruccio espectroscopi-i-plantilla
Construccio espectroscopi-i-plantilla
 
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
 
Qüestionari el modelat del relleu
Qüestionari el modelat del relleuQüestionari el modelat del relleu
Qüestionari el modelat del relleu
 
De què està feta la matèria
De què està feta la matèriaDe què està feta la matèria
De què està feta la matèria
 
El mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marciàEl mètode científic.martí el marcià
El mètode científic.martí el marcià
 
Exercicis de gasos
Exercicis de gasosExercicis de gasos
Exercicis de gasos
 
Composició dels ossos
Composició dels ossosComposició dels ossos
Composició dels ossos
 
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nervios
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
 
La taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elementsLa taula periòdica dels elements
La taula periòdica dels elements
 
Composició i funció de la sang
Composició i funció de la sangComposició i funció de la sang
Composició i funció de la sang
 
De la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quànticaDe la física clàssica a la mecànica quàntica
De la física clàssica a la mecànica quàntica
 
Problemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r esoProblemes de concentracions 3r eso
Problemes de concentracions 3r eso
 
Arquimedes
ArquimedesArquimedes
Arquimedes
 
Exercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucionsExercicis de dissolucions
Exercicis de dissolucions
 
Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo Las fuerzas fundamentales del universo
Las fuerzas fundamentales del universo
 

Similar to Pr cb urgencies

Discussion continuum - La revolució de la biotecnologia
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologiaDiscussion continuum - La revolució de la biotecnologia
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologiaXplore Health
 
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...dbentuee
 
Les decisions clíniques compartides - Jordi Varela
Les decisions clíniques compartides - Jordi VarelaLes decisions clíniques compartides - Jordi Varela
Les decisions clíniques compartides - Jordi VarelaJordi Varela
 
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeAPARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeSonia Hurtado
 
TeràPiagenèTicaencontra
TeràPiagenèTicaencontraTeràPiagenèTicaencontra
TeràPiagenèTicaencontraCelsa Cortijo
 
Preguntes del documental en el ventre matern.curs 2012-13
Preguntes del documental   en el ventre matern.curs 2012-13Preguntes del documental   en el ventre matern.curs 2012-13
Preguntes del documental en el ventre matern.curs 2012-13Rafael Alvarez Alonso
 
Presentació Nutrició escola el temple
Presentació Nutrició escola el templePresentació Nutrició escola el temple
Presentació Nutrició escola el templeescolaeltemple
 
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.arenasjudit
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaJordi Varela
 
La gestió clínica avançada Jordi Varela
La gestió clínica avançada Jordi VarelaLa gestió clínica avançada Jordi Varela
La gestió clínica avançada Jordi VarelaJordi Varela
 
Els reptes dels hospitals del futur
Els reptes dels hospitals del futurEls reptes dels hospitals del futur
Els reptes dels hospitals del futurJordi Varela
 
Participa en la recerca contra l’aterosclerosi
Participa en la recerca contra l’aterosclerosiParticipa en la recerca contra l’aterosclerosi
Participa en la recerca contra l’aterosclerosiXplore Health
 
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaReflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaJordi Varela
 
Filosofia dilema2
Filosofia dilema2Filosofia dilema2
Filosofia dilema2clara_bosch
 

Similar to Pr cb urgencies (20)

Discussion continuum - La revolució de la biotecnologia
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologiaDiscussion continuum - La revolució de la biotecnologia
Discussion continuum - La revolució de la biotecnologia
 
Accions solidàries
Accions solidàriesAccions solidàries
Accions solidàries
 
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...
Tu em dones vida. APS en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits. Quadern...
 
Les decisions clíniques compartides - Jordi Varela
Les decisions clíniques compartides - Jordi VarelaLes decisions clíniques compartides - Jordi Varela
Les decisions clíniques compartides - Jordi Varela
 
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatgeAPARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
APARELL _CIRCULATORI capsa d'aprenentatge
 
informatiu
informatiuinformatiu
informatiu
 
Revista Annals d’Urologia 2005-14
Revista Annals d’Urologia 2005-14Revista Annals d’Urologia 2005-14
Revista Annals d’Urologia 2005-14
 
Jose
JoseJose
Jose
 
Assajos clínics.
Assajos clínics.Assajos clínics.
Assajos clínics.
 
TeràPiagenèTicaencontra
TeràPiagenèTicaencontraTeràPiagenèTicaencontra
TeràPiagenèTicaencontra
 
Preguntes del documental en el ventre matern.curs 2012-13
Preguntes del documental   en el ventre matern.curs 2012-13Preguntes del documental   en el ventre matern.curs 2012-13
Preguntes del documental en el ventre matern.curs 2012-13
 
Presentació Nutrició escola el temple
Presentació Nutrició escola el templePresentació Nutrició escola el temple
Presentació Nutrició escola el temple
 
Ferides cròniques, podem evitar-les?
Ferides cròniques, podem evitar-les?Ferides cròniques, podem evitar-les?
Ferides cròniques, podem evitar-les?
 
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.
Visita a l'hospital de Sant Joan de Déu.
 
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi VarelaEls valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
Els valors de la pràctica clínica - Jordi Varela
 
La gestió clínica avançada Jordi Varela
La gestió clínica avançada Jordi VarelaLa gestió clínica avançada Jordi Varela
La gestió clínica avançada Jordi Varela
 
Els reptes dels hospitals del futur
Els reptes dels hospitals del futurEls reptes dels hospitals del futur
Els reptes dels hospitals del futur
 
Participa en la recerca contra l’aterosclerosi
Participa en la recerca contra l’aterosclerosiParticipa en la recerca contra l’aterosclerosi
Participa en la recerca contra l’aterosclerosi
 
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi VarelaReflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
Reflexionant sobre l'hospital del futur - Jordi Varela
 
Filosofia dilema2
Filosofia dilema2Filosofia dilema2
Filosofia dilema2
 

Pr cb urgencies

  • 1. Introducció<br />Entra en aquesta adreça i mira atentament el vídeo, només dura 5 segons!<br /> HYPERLINK quot; http://www.5segons.com/quot; http://www.5segons.com/<br /> <br />Què en penses? Tens una idea formada sobre aquest tema? Ja havies pres partit amb anterioritat? Reflexiona individualment sobre el que et proposen al vídeo i escriu aquí si estaries disposat a donar sang (quan legalment puguis ser donant) justificant les teves opinions.<br />Exposeu en veu alta les idees de cadascun de vosaltres sobre el fet de donar sang. Ho podeu resumir en un quadre com el que segueix (una persona ho escriu a la pissarra i després tothom resumeix les diverses idees en aquest quadre:<br />Crec que SÍ és important donar sang perquè.....Crec que NO és important donar sang perquè....<br />Segurament heu encetat una discussió a través de la qual tothom vol argumentar amb encert la seva manera de pensar. Creieu que teniu tota la informació necessària per defensar el vostre parer?<br />Us proposem que feu alguna consulta i treballeu algunes activitats per tal que tingueu més i millor informació per defensar amb fonament el vostre parer<br /> <br />En primer lloc caldrà concretar què necessitem conèixer<br />Què hem de saber? (pluja d’idees)<br />Què és la sang?<br />Què es dóna quan es dóna sang?<br />Qui pot donar sang?<br />Qui pot rebre sang? Quan?<br />Què se’n fa amb la sang donada?<br />Què és la sang?<br />Comencem.... Per estudiar què és la sang, com és la nostra sang s’acostuma a fer una analítica. Quan aneu a fer-vos-en una, l‘especialista fa una EXTENSIÓ DE SANG. Podríeu dir com la fan? <br />En voleu fer una? <br />Aneu a la web: <br />http://www.ac-creteil.fr/biotechnologies/main-hematology.htm<br />hipervincle: frotis sang<br />Activeu “realització d‘un frotis de sang”. Amb l‘ajut del ratolí podreu fer un frotis (virtual). Si voleu veure com ho fan els metges, activeu el “film” i ho veureu. <br /> Escriviu un paràgraf descrivint tot el que fa l‘especialista:<br />Per què posen la sang en una preparació microscòpica? Què creieu que s‘hi veurà?<br />Coneixeu bé tots els elements de la sang? Per recordar-los, activeu el quadre on hi posa “un quiz très simple sur la connaissance des éléments figurés du sang“ de la mateixa pàgina:<br />http://www.ac-creteil.fr/biotechnologies/main-hematology.htm<br />Compteu quants encerts i desencerts heu fet:Encerts ____________Desencerts _________<br /> Feu un quadre com el que segueix, incorporant un dibuix de cadascuna de les cèl·lules, indicant el nº/ml de sang i les funcions (a la mateixa web d‘abans teniu informació de cada tipus cel·lular)<br />Tipus de cèl·lulamorfologianº/ml de sangFuncionsEritròcitLimfòcit NeutròfilPlaquetaMonòcit<br />Què es dóna quan es dóna sang?<br />Llegiu aquesta informació:<br />Les donacions de sang es fraccionen per obtenir essencialment tres productes: concentrats d’hematies, concentrats de plaquetes i plasma. L’afèresi és una modalitat de donació de sang en la qual se separen des d’un principi els diferents components de la sang. Si extraiem plaquetes s’anomena Plaquetofèresi; si és plasma, Plasmafèresi. També podem obtenir els dos components en un mateix procés i així el rendiment és més elevat.<br />Avui en dia quan doneu sang ajudeu com a mínim a tres persones. Això passa perquè cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents, cadascuna de les quals anirà a parar a una persona. En una d’aquestes bosses hi guardem els glòbuls vermells, hematies o eritròcits que són els encarregats de distribuir l’oxigen per tot el cos i que són necessaris en cas de pèrdua de sang. Això passa en casos d’intervencions quirúrgiques complexes o bé quan hi ha un accident greu. Aquestes bosses d’hematies es guarden en una nevera a 4º C i duren 42 dies. Però, per desgràcia, cap d’elles dura tants dies: es gasten abans. En una altra bossa es guarda el plasma, que és la part líquida de la sang i que fa falta a les persones que tenen problemes al fetge. També hi ha nens petits que neixen sense defenses i gràcies a la transfusió de plasma poden seguir vivint sense patir infeccions greus. En aquest cas, el plasma es guarda congelat a -30º C i dura 1 any. Cap bossa arriba a estar tant de temps al congelador perquè el plasma s’utilitza en gran quantitat. En darrer lloc, la tercera bossa és per guardar les plaquetes. Aquestes són unes cèl·lules molt petites de la sang però molt necessàries per evitar les hemorràgies en aquelles persones que no en tenen. De fet, molts trasplantaments que es fan avui en dia i, sobre tot el trasplantament de medul·la òssia, s’han pogut desenvolupar, en part, gràcies a la transfusió de plaquetes. Les plaquetes es guarden a 22º C i només duren 5 dies. Aquesta caducitat tan curta i el fet que en fan falta moltes per poder fer una transfusió fa que les plaquetes siguin el component sanguini del qual en patim més escassetat. Per això s’han desenvolupat sistemes automatitzats de forma que un donant pugui fer una donació només de plaquetes. <br />Feu un quadre que resumeixi les dades importants del text anterior:<br />Nom de la fraccióEn quins casos s’utilitza?Com es conserva?Concentrat d’hematiesConcentrat de plaquetesPlasma<br />Qui pot donar sang?<br />Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Encara que hagis patit hepatitis abans dels 12 anys. Encara que no estiguis en dejú. Encara que tinguis el colesterol elevat. Encara que prenguis algun dels medicaments més freqüents<br />Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml). Es recomana que les dones donin sang un màxim de tres vegades l’any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que entre donació i donació ha de passar un mínim de dos mesos. A diferència del que passa quan un es fa una anàlisi de sang, quan fem una donació, no cal estar en dejú. Fins i tot és recomanable haver fet un àpat normal. <br />Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d’aquesta s’analitza la sang. El primer pas per valorar si és convenient dur a terme una donació de sang és contestar un qüestionari orientat a detectar qualsevol possible factor de risc. Les preguntes d’aquest document vénen determinades per llei i el seu objectiu és vetllar per la seguretat del donant i del futur receptor.<br />Al qüestionari, pregunten aspectes com:<br />Has estat en contacte amb alguna persona que tingués una malaltia contagiosa?<br />T’has fet algun tatuatge?<br />Has mantingut relacions sexuals:<br />amb alguna persona portadora del VIH?<br />Amb diverses parelles?<br />Amb alguna persona que hagi pogut punxar-se drogues intravenoses?<br />Has viscut més d’un any a Anglaterra, Irlanda, Escòcia durant el període 1980/1996?<br />Pateixes diabetis tractada amb insulina?<br /> <br />Expliqueu perquè les preguntes anteriors poden posar de manifest qualsevol possible factor de risc per al receptor de la sang:<br />Qüestions plantejadesSi la resposta és un SI, per què crieu que pot ser un factor de risc?12345<br />A QUI es pot donar sang? <br />Què respondríeu? Creieu que podeu donar sang a qualsevol persona? Per què?<br />Al web que heu estat consultant, es diu que un problema molt temut de les transfusions és l’hemòlisi (aglutinació) per anticossos de grup ABO. Succeeix un cop s’inicia la transfusió d’hematies com a conseqüència d’una incompatibilitat entre el grup ABO del donant i del receptor. <br /> De quin grup sanguini ets? _________ Per què creieu que tenim grups sanguinis diferents? <br />De la web següent hem importat els models de glòbuls vermells amb antígens A i B i els seus corresponents anticossos. <br />http://waynesword.palomar.edu/aniblood.htm#polygenic <br />a) Models de glòbul vermell (en anglès Red Blood Cell) amb els diferents antígens sobre la seva membrana. (Feu una fotocòpia ampliada dels models de glòbuls i dels anticossos i després retalleu-los)<br />303149057785<br />-39751013335a)<br />-16510838202726690314325b)<br />b) Tipus diferents d’anticossos de sang que circulen en el plasma. Cada anticòs té dos llocs que es combinen on s’uneix a l’antigen gratuït a la superfície d’un glòbul vermell (RBC) membrana.<br />Es tracta de fer una simulació (retallant els models i fent l’activitat sobre un full gran) del procés d’aglutinació produït per acció dels anticossos sobre els glòbuls que presenten els antígens corresponents. <br />Retalleu els models i simuleu les reaccions antigen-anticòs, explicant en cada cas perquè es dóna o no, aglutinació. <br />donador receptor A B AB 0 A B AB 0 <br />Ara ja esteu en disposició de predir i justificar tots els casos en els quals un donant pot o no donar sang a un receptor determinat. Ompliu el quadre de doble entrada indicant les possibilitats de transfusions de sang sense problemes (cal posar si, no) <br />Activitat d’aplicació: Feu de metges d’urgències!<br />Ara, per saber si ho heu entès haureu de fer de metges d‘urgència i decidir quin tipus de transfusió cal fer a un seguit de ferits d‘un accident de trànsit. <br />http://nobelprize.org/educational_games/medicine/landsteiner/landsteiner.html <br />El “metge de porta“ informa de la situació dels ferits: —Aquestes tres persones s‘han vist implicades en un accident de cotxe. Han perdut molta sang i necessiten una transfusió abans d‘operar-los“. <br />Sou vosaltres els qui heu de decidir quin tipus de sang els podem transfondre. <br />Cliqueu sobre un dels pacients. La metgessa us demana que determineu el grup sanguini d‘aquest pacient per la qual cosa, agafareu la xeringa i fareu una extracció de sang del pacient punxant el seu braç dret. Immediatament posareu la sang extreta dins dels tubs que contenen els anticossos i podreu veure (passant el ratolí per sobre dels tubs) en quin/s d‘ells es produeix aglutinació, de manera que podreu escollir la bossa de sang adequada per a fer una transfusió a cadascun dels pacients. Penseu que són tres accidentats i no podem gastar molta sang del banc de donants per tant haureu de pensar bé quina sang li convé a cadascun d‘ells. Tingueu en compte que estan ferits i heu de ser molt àgils i ràpids, però reflexius!!!! Endavant!!!!! <br />pacient Grup sanguini Podem donar-li sang (plasma) de la bossa: Per què? 1 2 3 <br />Heu fet de metges per primer dia. Ho heu fet prou bé? <br />Repasseu! <br />Amb l‘ajut de la web següent, repasseu la composició de la sang activant el tutorial —introduction to the blood“ : <br />http://www.getbodysmart.com/<br />Feu un quadre resum sobre la composició de la sang en un doc word<br />Quin grup sanguini tindran els teus fills?<br />Si heu estudiat un mica de genètica i voleu saber com s‘hereten els grups sanguinis, aneu a la web de sota i responeu a les qüestions que es plantegen <br />http://www.biologia.arizona.edu/human/sets/blood_types/intro.html<br />No oblideu que la lletra del grup sanguini és el fenotip i que per a cadascun d‘ells hi pot haver més d‘un genotip. Mireu-ho el quadre: <br />112649073025<br />Conclusió<br />Després de fer totes les activitats proposades, què penseu sobre la importància de donar sang? Heu canviat el vostre parer? En quin sentit? <br />Aplicació<br />La tasca que heu de fer, en grup, és dissenyar un pòster informatiu per explicar i conscienciar els integrants del vostre centre sobre la NECESSITAR DE DONAR SANG<br />Us suggerim un títol: <br />PER QUÈ CAL DONAR SANG?<br />Si necessiteu més informació aneu al web del banc de sang:<br />http://www.bancsang.net/ca/index.html<br />