La variació lingüística
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La variació lingüística

on

  • 546 views

PPT corresponent al tema 3 del curs Específic A

PPT corresponent al tema 3 del curs Específic A

Statistics

Views

Total Views
546
Views on SlideShare
546
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La variació lingüística La variació lingüística Presentation Transcript

  • Sessió 4 Unitat 3: La variació lingüística: 1. Varietats lingüístiques i àmbits d’ús Factors de la variació Tipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, i nstitucionalitzat) La norma i l’estàndard. Institucions de referència normativa 2. Les varietats lingüístiques en l’ensenyament. L’estàndard Presència de varietats en l’àmbit educatiu Caracterització d’un estàndard oral i escrit valencià
  • Conceptes Comunicació, és el fet debàsics transmetre un missatge que puga entendre aquell a qui va dirigitLlengua és el codi que conté les lleisper expressar-nos. Cada parlant té un domini lingüístic concret i parcial que està determinat per un conjunt de factors: econòmics, culturals, geogràfics: parla Norma: modificacions acaben convertint-se en normals. Element regulador entre les possibilitats del codi i el context en què cada parlant ha dexpressar-se.
  • Varietats lingüístiques i àmbits d’úsÚs diversificat de la llengua segons els parlant iles situacions comunicatives.diferències associades a grups de persones o asituacions d’ús concretes.
  • La variació lingüística Diatòpiques (geogràfiques) Llengua Diacròniques (grups de (històriques/generacionals parlants) Diastràtiques Varietats ( sociolectes/argots)lingüístiques Col.loquial Literari Parla Diafàsiques (situacionals) (registres) Científic Estàndard
  • Factors de la variació Tipus d’intercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat) El Registre varia en funció• Les variacions degudes al context o a la situació • del context, són conegudes amb el • qui parla, nom • de què parla, de registres o varietats • amb qui en parla, funcionals, contextuals, • amb quina intenció o situacionals, i propòsit, també variacions estilístiques • com en parla (oralment o per escrit), etc.
  • • Facilita la comprensió i la La varietat comunicació entre parlants de les diverses varietats territorials, estàndard (E): generacionals o socials. correcta, uniforme, precisa i clara • És una varietat a disposició de tota la comunitat -o, almenys, aspira a ser-ho- i no pas dun sol grup. Funció: comunicació social, • Cal no confondre varietat la transmissió estàndard amb "manera obligatòria dusar la llengua" per d’informació part de tothom. Lestàndard no és adreçada al gran una obligació dús, és simplement públic una manera dutilitzar la llengua a disposició de tots els parlants.http://www.glogster.com/judithrodriguez/la-llengua-estandard/g-6m3olvht2fdh2p35u2o7pa0?old_view=True
  • condicions:a) Ha de ser conegut o compartit per tothom (per això sutilitza i sensenya a les institucions escolars, és el llenguatge de lensenyament i dels mitjans de comunicació...).b) Ha de ser acceptat per tots els parlants -pels usuaris dels diferents dialectes, ja que cadascun hi renuncia a aspectes propis i nadopta daltres.c) Ha de tenir un caràcter utilitari, econòmic, fàcil daprendre i de manejar... (com tot el que arriba a ser estàndard).d)Lestàndard té també valor aglutinador i identificador: és un punt de referència de tots els parlants dels diversos dialectes de la llengua i serveix per diferenciar una determinada llengua de les veïnes.
  • Processos d’estandardització• Selecció. prendre una opció per una determinada varietat lingüística, a partir de la qual es desenvoluparà el procés.• Codificació. Etapes: fixació de l’ortografia, de la gramàtica i de l’inventari lèxic. Objectiu: reduir la variació de la llengua. (La concurrència de variants formals (nosaltres, nosatros, noltros; vivint, visquent) és un obstacle per a la funcionalitat de la comunicació.)• Vehiculació. Ensenyament de la llengua codificada a la població i en la seua implantació a tots els àmbits de comunicació formal, desallotjant lE que fins al moment els ocupava. (de poc serveix que els diccionaris donen com a sinònims desocupat, aturat i parat si els mitjans de comunicació només usen un daquests mots).• Elaboració. Desenvolupament de lobra codificadora. Comprèn: actualització, enriquiment i especialització dels recursos expressius de la llengua.
  • Comenta:“L’existència de normes per a l’ús correcte satisfà les necessitats dels membres d’una comunitat: la seguretat en la seva activitat comunicativa. Per això, quan una societat té a la seva disposició una llengua amb un E definit i conegut, i una altra amb un E deficitari com a model de referència, tendirà a triar el primer, perquè proporciona un nivell de seguretat (daquí que la lleialtat lingüística shagi de relacionar amb la inseguretat lingüística).”
  • Norma, normativa, normativització, no rmalització La normativització és el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, sadapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i, al mateix temps, accedeix a àmbits dús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat daquella.La normalització consisteix sobretot en lelaboració i la implantació de normes dús lingüístic que tenen per objectiu incidir en tots els àmbits de la vida duna societat.Abasta dues vessants: la lingüístico-cultural i la sòcio-política. En aquest segon aspecte necessita la implicació de les forces polítiques i ue sexerceisca un cert grau de sobirania.
  • La norma i l’estàndard. Institucions dereferència normativa Les Normes de Castelló http://www.lluisvives.com/servl et/SirveObras/01316108600 682054644802/index.htm http://ccsocials.blogspot.com/20 07/12/normes-de-castell-textos- i-documents.html
  • Institucions de referènciaAcadèmia valenciana de la llengua• Determinar la normativa oficial del valencià• Fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i lonomàstica oficial del País Valencià, per a la seua aprovació oficial• Emetre i difondre informes o dictàmens i realitzar els estudis sobre la normativa i lonomàstica oficial valenciana,• Vetlar per lús normal del valencià i defendre la seua denominació i entitat• Informar sobre ladequació a la normativa lingüística de la AVL dels textos produïts per les Institucions Públiques o que requerisquen laprovació oficial, així com de la producció audiovisual del País Valencià
  • Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana • Article 2 L’objectiu de l’IIFV és la recerca sobre el valencià, com a varietat específica de la llengua catalana, en tots els vessants de la comunicació social, de la producció literària i de les manifestacions col·lectives de la cultura pròpia. http://www.ua.es/institutos/inst.filovalen/ Guiausos.pdf (guia d’usos lingüístics)
  • El paper de l’escola A. Emplena el següent qüestionari: Sóc nascut/a a ................................................ Visc a .......................................... a la comarca de ............................ Treballe a la població de/d’.............................................. a la comarca de ...................... 1. Tinc com a llengua familiar o habitual el .............................................................. 2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en ....................... 3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ............................................... 4. En les tertúlies i relacions amb els amics parle habitualment en .............................. 5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................ 6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en .............. 7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems m’expresse en ............................ 8. Quan vaig a l’Administració per a sol.licitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la funcionària o al funcionari en .............................................................................. 9. Si estiguera declarant davant d’un jutge m’expressaria en ...................................... 10. Si m’he d’adreçar a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en .................. 11. Em para la Guàrdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste........................... 12. M’he comprat una casa. Al notari, li indicaré que me l’escripture en .......................... 13. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en valencià responc en ....................... 14. Quan em trobe una persona que se’m dirigeix en castellà responc en ........................ 15. Sóc valencianoparlant, davant d’un castellanoparlant m’expresse en ....................... 16. Sóc castellanoparlant, davant d’un valencianoparlant m’expresse en ....................... 17. Si pots escollir entre escoltar les notícies en valencià o en castellà, què tries? Per què? 18. En quina llengua et dirigeixes o t’has dirigit als teus professors de llengües? .............. 19. Et consideres més competent en una llengua en particular? ..................... Per què?
  • Paper de l’escola Activitat 5 pàg. 7 • En grups de 3 o 4 companys, analitzeu la presència de varietats lingüístiques en el vostre centre detreball i exposeu al grup de classe les vostres conclusions. a) Com s’integra aqueixa variació lingüística en l’ensenyament? b) Quin registre o model de llengua empra el professorat a l’aula? c) Cal tenir un estàndard de referència? Quines serien les característiques bàsiques de l’estàndard oral i de l’escrit?
  • Activitat 10: (Del decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del’Educació Primària a la Comunitat Valenciana) Llig el següent fragment i reflexiona sobre la manera en què el teu centre pot contribuir a la dinamització de les llengües, en concret, del valencià.“Esta educació lingüística (valencià, castellà) s’ha d’impartir a alumnat de procedència molt diversa.Açò comporta, d’entrada, unes competències desiguals respecte a les llengües que configuren el currículum. Les alumnes i els alumnes arriben a l’escola amb una llengua familiar o habitual, amb un repertori verbal i amb unes experiències culturals diferents, que han anat adquirint en les seue interaccions amb altres parlants a casa o en l’entorn immediat. Així mateix, tenen un coneixement en potència sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o menor contacte amb l’alfabetització o amb els mitjans de comunicació en el seu entorn social de procedència.D’esta manera arribarà als primers cursos de l’Educació Primària alumnat bilingüe, monolingüe iplurilingüe, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de llengües o cultures diferents. El paper de l’Educació Primària serà ampliar esta competència lingüística i comunicativa inicial de manera que siguen capaços d’interactuar en els diversos àmbits socials en què es voran immersos.D’estos s’han seleccionat aquells que s’estimen més apropiats per al treball escolar: el de les relacions socials que conformen la vida quotidiana en l’aula i en el centre, el dels mitjans de comunicació, el literari i, de manera privilegiada, l’àmbit acadèmic. En tals àmbits s’interpreten i produïxen els distints textos i és ací on s’han de desenrotllar les diferents habilitats lingüístiques.Els objectius de l’aprenentatge de llengües, propis de l’educació plurilingüe, han de ser comuns per a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedència geogràfica, lingüística i cultural, i del nivell social i cultural de les seues famílie (...)El tractament del valencià en el currículum de les àrees lingüístiques ha de tindre unes característiques específiques, tant si es tracta d’alumnat valencianoparlant com si no. Les competències de l’alumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs col.loquial familiar i amb les competències formals adquirides en Educació Infantil. Durant l’Educació Primària cal enriquir els recursos expressius i la competència oral: s’ha de depurar la llengua de barbarismes i de formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i genuïnes, i han d’incorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valencià no és l llengua primera de l’alumnat, cal seguir el mateix procés −progressió del llenguatge col.loquial al formal− però utilitzant un plantejament propi de segones llengües.L’educació plurilingüe i pluricultural exigix, a més del tractament curricular de les llengües,considerar l’estatus de cada una dins la societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants,com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quin valors han de configurar una societat tolerant, solidària i integradora.”