Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Tema 12. ciutat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tema 12. ciutat

  • 1,020 views
Published

la ciutat. geografia de 2n de batxillerat

la ciutat. geografia de 2n de batxillerat

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,020
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
13
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. El sistema urbàTema 12 Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 1
  • 2. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 2
  • 3. 1. Definició de ciutatLa ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals.També és un conjunt complex de carrers i d’edificis que compleixin una sèrie de criteris, sovint diferents arreu del món.Els criteris poden ser quantitatius i qualitatius
  • 4. 1. Definició de ciutat Criteris quantitatius: a) Número d’habitants. A Espanya es considera ciutat o població urbana a partir dels 10.000 habitants, població semiurbana de 2.000 a 10.000 habitants, i població rural menys de 2.000 habitants. b) Densitat de població.
  • 5. 1. Definició de ciutat Criteris qualitatius: ◦ Disposició del paisatge urbà ◦ Les formes i mides de carrers i edificis ◦ Activitat econòmica de la població ◦ Formes de vida ◦ Relacions socials entre els habitants ◦ Tipus de treball ◦ Tipus de barris ◦ Disponibilitat i utilització d’espais d’ocis. ◦ ... Alguns municipis són considerats ciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser rurals pels criteris qualitatius, i en d’altres municipis ens passaria el contrari.
  • 6. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 6
  • 7. 2. Distribució de les ciutats espanyoles Xarxa urbana: conjunt de relacions (econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa que les ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat i una diferenciació de funcions i que formin un conjunt jerarquitzat de centres Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen en l’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territori circumdant. Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ
  • 8. 2.1. El sistema urbà El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica. La jerarquia urbana distingeix entre: ◦ Metròpolis estatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial ◦ Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estats i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Ovieda, Santander, Màlaga,... ◦ Capitals de província o de comarca: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segovia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,...
  • 9. 2.1. El sistema urbà• Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on zones urbanes i zones rurals formen un continu• Característiques bàsiques: a)Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials, comercials o de serveis) b)La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament.Tres tipus de regions urbanes: a)Àrea metropolitana b)Conurbació c)Megalòpoli
  • 10. 2.1. El sistema urbàÀrea metropolitana• És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten.• És un sistema ben integrat• La causa del desenvolupament són les contínues millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i de transports.• El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials• Els principals exemples: àrea metropolitana de Barcelona i la de València.Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: estructura territorialDipòsit Digital de la UB : Elaboració dun perfil de làrea metropolitanaDipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: anàlisi dun perfil
  • 11. 2.1. El sistema urbàConurbació• Té un estructura polinuclear (conjunt de ciutats satèl·lits) caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part.• Exemples: regió urbana holandesa formada per Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, formen Randstat.
  • 12. 2.1. El sistema urbàMegalòpolis• Conjunt de metròpolis que formen una enorme aglomeració urbana (+de 8 milions d’habitants). Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean Gottmann (1915-1994). En podem comptar nou: Tokyo, São Paulo, New York, Ciudad de México, Shangai, Bombay, Los Angeles, Beijing i Calcuta.• Tendència a l’aglomeració sobre la base de models d’acumulació marítima (Water Front), com els exemples de Boston-Nova York-Baltimore; o de formació d’un corredor lineal, com el de Tokyo-Yokohama-Nagoya-Osaka; o en xarxes de transport, com les del centre d’Europa que connecten l’anomenada banana europea (principal eix urbà continental), des de Londres a Milà..
  • 13. 2.1. El sistema urbà Generen una crisi ecològica i territorial que té un impacte immens sobre l’espai l’àrea geogràfica que les nodreix i que les fa pràcticament insostenibles Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la seva formació policèntrica comporta una segregació social i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte. Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos, amb horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes urbans molt difícils de gestionar, malgrat que també poden ser grans escenaris d’experimentació de la transformació urbana i espais de sorgiment de noves identitats.
  • 14. - Tokyo: La metrópoli ès el centre de la política, l’economia i l’administració en la que es reuneixen les funcions metropolitanes de Japó.
  • 15. - Osaka:. Important centre del comerç del districte de Kansai.- Kobe: ciutat d’atmòsfera internacionalLa Megalòpolis que formens’anomena Kinki. Antic centrede cultura i comerç, inclou lesprefectures dOsaka, Kyoto,Kobe, Nara, Wakayama i Shiga.
  • 16. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 19
  • 17. 3.2 La ciutat industrialSEGLE XIX Atracció a les ciutats de gran quantitat de població S’enderroquen les muralles medievals Es construeixen els eixamples http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda/fitxa/plano-de-barcelona-y-sus- alrededores-en-1890/174 ; http://www.anycerda.org/web/ Planificació urbana Nous ravals (allotjar obrers) Ampliació serveis públics Adaptació a nous transports públics.
  • 18. 3.2 La ciutat industrialPRIMER TERÇ SEGLE XX• Més creixement industrial• Més obrers• Ampliació eixamples• Creació de polígons industrials• Ciutats dormitori (afores de les ciutats)• Problemes en aquests barris per la manca d’infraestructures• Adaptació de la ciutat als nous mitjans de transports (metro, cotxes,...)
  • 19. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 Els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 23
  • 20. 4. Morfologia urbana Forma que té una ciutat El carrer és l’espai públic que actua com a element organitzador (es creen els barris) El traçat viari forma la trama urbana: el conjunt de carrers i la seva disposició.
  • 21. 4.1 Els plànols urbans Plànol irregular (Toledo)
  • 22. 4.1 Els plànols urbansPlànol irregular• Traçat de carrers irregulars (també sense sortida)• Carrers estrets i sinuosos• Sense planificació• L’origen és topogràfic (turó, riu,...)• Part antiga de les ciutats d’època medieval (Toledo, Àvila, Lleida, Girona,...)• Propi de ciutats d’origen musulmà (forma de laberint – Granada, Còrdova,...)
  • 23. 4.1 Els plànols urbansPlànol ortogonal o en quadrícula (Barcelona)
  • 24. 4.1 Els plànols urbansPlànol ortogonal o en quadrícula• Carrers rectilinis• Es creuen en angle recte, formant quadrícules que originen illes de cases rectangulars o quadrades (Eixample de Barcelona)• Origen en ciutats gregues i romanes• També es van utilitzar a l’Edat Moderna, a les colònies sud- americanes o a les noves poblacions espanyoles després de les repoblacions del segle XVIII.• Eixamples de: Madrid, València, Sant Sebastià,...
  • 25. 4.1 Els plànols urbansPlànol radiocèntric (Vitòria)
  • 26. 4.1 Els plànols urbansPlànol radiocèntric• Els carrers parteixen d’un punt central (p.e. Una plaça)• S’assemblen als radis d’una circumferència• Les vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques• El punt central correspon al centre de la ciutat.• Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre• Es troben en ciutats medievals que partien d’una plaça, un castell, una església,... (Vitòria, Olot, eixample de Tarragona, Palma de Mallorca,...)
  • 27. 4.1 Els plànols urbansPlànol lineal: Burgos
  • 28. 4.1 Els plànols urbans S’origina de manera espontània en ciutats on l’existència d’una via de comunicació (camí, riu,...) possibilitat el seu creixement a tots dos costats d’aquesta via. (Granollers, algunes de les ciutats que composen el Camino de Santiago: Logroño, Burgos,...) També existeix una planificació teòrica lineal coneguda com a Ciutat Lineal (Arturo Soria – 1882). És el projecte d’una ciutat al llarg d’un sol carrer, d’uns 500 m. d’amplada; als dos costats es construeixen cases,...Es va dur a terme en la zona de Madrid que s’anomena Arturo Soria.
  • 29. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 33
  • 30. 5. Estructura urbanaDiferents espais segons les funcions que s’hi desenvolupen: centre història, eixample, àrea de negocis i barris perifèrics.Centre històric• Habitualment el centre de la ciutat• Casc antic (etapes preindustrial, època medieval o moderna)• Ciutats com Lugo,Astorga, Lleó o Mèrida (restes viàries i edificacions romanes). D’altres conserven el traçat musulmà (Sevilla, Ganada, Còrdova, Toledo)• Plànol irregular• Edificis antics i de poques plantes (poden ser deteriorats => rehabilitació => recuperats com a residències per classe mitjana i alta o professionals independents,...)• En el centre es solen trobar els edificis històrics i el patrimoni artístic• A més dels edificis de l’Administració, governs autònoms,...• Museus, teatres, hotels,....també sol haver una gran activitat comercial• Generalment, el centre històric sempre ha esta el barri de rebuda dels immigrants en totes les èpoques
  • 31. 5. Estructura urbanaEixample• Construïts a finals del segle XIX i durant el XX, sota la protecció de la burgesia (creixement de la població)• Pla ortogonal: carrers amples, en forma de quadrícula, amb illes de cases àmplies, patis interiors,...• Els edificis, de diversos pisos (tampoc molt alts), són més nous que en el centre històric, i amb més habitatges. Les plantes baixes es destinaven a comerços.• A Madrid el projecte de l’Eixample va ser de Carlos María de Castro i el de Barcelona d’Ildefons Cerdà, els dos van ser aprovats en el 1860. Prioritzaven l’espai reservat a la construcció, el dedicat a jardins i edificis de poca alçada. L’explicació del projecte Cerdà està en els vídeos. http://www.tv3.cat/videos/1408059/Viure-a-lEixample (30 minuts) http://www.tv3.cat/videos/2594859/Cerda-un-visionari-maleit (Sense Ficció – 52 minuts)
  • 32. 5. Estructura urbanaÀrees de negoci• Espai dedicat a allotjar oficines i les principals activitats financeres i comercials. (CBD)• Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies de comunicació• A vegades es troben en els centres històrics• Habitualment són espais amb edificis de nova construcció i força alts; el preu de la zona és elevada.
  • 33. El CBD de Johannesburg
  • 34. El CBD de Boston (EE.UU.)
  • 35. 5. Estructura urbanaBarris perifèrics• Són barris als afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample• També poden ser municipis d’extraradi• Alguns han quedat units a la ciutat a través de carrers o carreteres (L’hospitalet, Sarrià, Sants,...)• Apareixen noves formes d’urbanització a mig camí entre zona urbana i zona rural: ciutat difusa o continu rururbà.• Zona rururbana: zona on coincideixen característiques de zones rurals i de zones urbanes. Si envolta una àrea metropolitana: aurèola rururbana
  • 36. 5. Estructura urbana• Els barris perifèrics poden ser: * polígons d’habitatges * zones residencials * barraquisme * polígons industrials
  • 37. 5. Estructura urbanaPolígons d’habitatges• Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges que tenen entre ells un cert paral·lelisme i es disposen geomètricament i uniformement• Construïts cap a mitjans del segle XX• Va servir d’allotjament dels emigrants• Predominen a Madrid, Barcelona, València, Bilbao,...• Un dels exemples són les ciutats o barris dormitoris
  • 38. 5. Estructura urbana• Als afores de les ciutats• Preu del sòl molt més assequible• Materials de baixa qualitat• Poques o nul·les infraestructures i comunicacions i pocs equipaments.• A finals del XX s’han rehabilitat i condicionat les infraestructures.• És espai d’habitatge dels nou immigrants• A Barcelona es van situar a la perifèria.
  • 39. L’àrea suburbana de Barcelona: Bellvitge
  • 40. Badia del Vallès
  • 41. 5. Estructura urbanaZones residencials• Barris d’habitatges o de segones residències, que es poden transformar en habitatge principal.• Classe mitjana alta• Edificis de dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí• Model de Howard (ciutat-jardí)• El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla),...• Tant els polígons com les zones residencials tenen en comí que són edificacions obertes de blocs o cases, sense trama urbanística i l’homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.
  • 42. Les new towns angleses: Hemel Hempstead
  • 43. 5. Estructura urbanaBarraquismehttp://www.tv3.cat/videos/1138789 (recordar el reportatge sobre les barraques)
  • 44. 5. Estructura urbanaPolígons industrials• Són espais a la perifèria urbana, generalment ben comunicats amb la ciutat• S’hi ubiquen indústries, magatzems, grans superfícies comercials.D’altres usos dels barris perifèrics:• facultats, universitats• Hospitals• Recintes firals• Hotels• Centres comercials i d’ociTots ells necessiten bones comunicacions i bons mitjans públics de transport.
  • 45. Tecnocampus Mataró
  • 46. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 51
  • 47. 6. Funcions de les ciutatsFuncions urbanes. Són les determinades per les activitats i professions que exerceixen les persones que viuen en una ciutat. Les funcions urbanes justifiquen l’existència de les ciutats i serveixen no sols per a satisfer les necessitats urbanes sinó també les de l’àrea d’influència de la ciutat. La geografia tradicional classificava les ciutats segons la funció essencial que feien. Avui les ciutats són molt complexes i tenen moltes funcions i molt diversificades. Les funcions urbanes més clàssiques són:a) La funció militar, lligada al passat militar d’una ciutat que va ser concebuda com a plaça forta.b) La funció comercial, relacionada a les activitats d’intercanvi de productes i de serveis.c) La funció industrial, que té a veure amb les activitats relacionades amb el sector secundari.d) La funció cultural, lligada als més diversos interessos culturals: museus, festivals, congressos.
  • 48. 6. Funcions de les ciutatse) La funció religiosa, que algunes ciutats tenen perquè són el punt de destí de pelegrinatges religiosos.f) La funció educativa, que correspon a les institucions educatives, especialment rellevants en les que es coneixen com a ciutats universitàries.g) La funció d’acolliment, en ciutats que ofereixen mitjans de diversió i oci.h) La funció política i administrativa, que correspon a ciutats que són capital d’alguna divisió administrativa.i) La funció residencial, relacionada a les àrees que corresponen als habitatges. Exposada en l’estructura urbana
  • 49. 6. Funcions de les ciutatsLa funció comercial• A part dels intercanvis nacionals i internacionals també hi ha activitats comercials: comerços especialitzats, grans magatzems, hipermercats,... per proveir la regió urbana• Especialització interna: dins dels centres es troba carrers o barris on predomina una activitat concreta: financera, comerç, cultural,...per exemple Manhattan (sud = financer; nord = oci i comercial).
  • 50. 6. Funcions de les ciutatsLa funció industrialHistòricament hi ha hagut tendència a situar les indústries a les ciutats o a la rodalia (pròxim al mercat)• Les fàbriques, es desplacen cap a la perifèria, per tant, es degraden les zones industrialitzades el que provoca la seva rehabilitació (Barcelona n’és un exemple)• Les zones industrials actualment estan en els polígons industrials i en els parcs tecnològics. Els polígons també s’utilitzen com a zones d’oci (exemple Polígon del Pla d’en Boet de Mataró).
  • 51. 6. Funcions de les ciutatsLa funció administrativa i de serveis (CBD)• Habitualment a les parts més cèntriques del nucli urbà• També poden ser àrees de nova creació (gratacels,...)• Poden trobar-se en els barris antics, degradats durant la industrialització, però recuperant-se amb el sector serveis de l’era postindustrial• Pocs habitatges i indústries.
  • 52. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana 6. Funcions de les ciutats Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 58
  • 53. 7.1 Els principals problemes de les ciutats. TransportsEl transport urbà, majoritàriament és l’automòbil privat => greu problema• El trànsit és caòtic a les ciutats i la xarxa viària és limitada.• Problemes obvis en l’aparcament, tot i la construcció de parkings (alguns promocionats públicament) i zones blaves, grogues i verdes.
  • 54. 7.1 Els principals problemes de les ciutats. TransportsSolucions als problemes dels transports: Construir noves infraestructures, com rondes, circumval·lacions,... També hi ha zones exclusives per vianants Reduir els automòbils i apostar pel transport públic Construcció de carrils VAO http://www.consumer.es/web/es/motor/seguros_y_legislacion/2006/04/24/15 1210.php
  • 55. 7.1 Els principals problemes de les ciutats. Transports BUS - VAO http://paper.avui.cat/article/ opinio/42297/editorial.html (picaresca carril VAO)
  • 56. 7.1 Els principals problemes de les ciutats. Infraestructures• Les ciutats necessiten d’altres infraestructures a més de les del transport• Sistemes de conducció d’aigua i gas• Sanejament i recollida de residus• Línies elèctriques• Xarxes de telefonia i televisió• Hospitals• Escoles• Instal.lacions esportives,...
  • 57. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Proveïment Aliments• La producció es fa fora la ciutat en zones rurals o zones rururbanes• Els aliments es porten als grans mercats: Mercabarna, Mercamadrid,... Aigua• És imprescindible per la llar i per les indústries• És necessari traslladar des dels rius i els pantans pròxims a la ciutat• A més s’ha de canalitzar, potabilitzar i bombar• Les avaries constitueixen un greu problema a tots nivells.
  • 58. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Fonts d’energia• Aigua, gas i derivats del petroli• Es consumeix a llars, indústries, comerços i transports.• Són necessaris centres de transformació i difusió• La distribució es fa per mitjà de canalitzacions.• Les avaries, a l’igual com amb l’aigua, impliquen un greu problema a les ciutats.
  • 59. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Medi ambient La contaminació• Una de les més greus és l’atmosfèrica• Està provocada per: trànsit, indústries, sistemes de calefacció i de refrigeració• Es crea un microclima urbà, amb una temperatura més alta a causa de l’efecte hivernacle• Una altra, no menys greu, és l’acústica, exposada en unitats anteriors• L’ús de transports públics són un clar avantatge respecte el medi ambient, per a qualsevol tipus de contaminació. Les conseqüències són la millora de la qualitat urbana i l’estalvi energètic.
  • 60. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Medi ambient Els residus urbans • Les ciutats són grans consumidores de recursos i grans generadors de deixalles (industrials i de llars). • S’han de tractar les aigües residuals mitjançant les depuradores • És necessari la recollida d’escombraries, i a la vegada una interiorització per part de la població de la recollida selectiva de la brossa • S’han creat plantes de recollida selectiva • Tot i així, encara avui, hi ha residus que estan situats als afores de la ciutat i contaminen el sòl http://www.youtube.com/watch?v=eg5OGZF4gmE: entrevista a Roberto Savioano, autor de Camorra, a on es reflexa els negocis de la camorra italiana amb els negocis contaminants de les empreses)
  • 61. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Problemes socialsDesigualtats socialsTocar fons - Televisió de Catalunya (30 minuts sobre les noves formes de pobresa a Barcelona. Has d’elaborar una breu descripció de cadascun dels tipus de la nova pobresa, o sigui del Quart Món)Pobres - Televisió de Catalunya (Sense embuts – Pobres)
  • 62. 7.1 Els principals problemes de les ciutats.Problemes socials Manca d’habitatges• Elevats preus => desplaçament a la perifèria• Amuntegament de persones per poder pagar els elevats sous Vida quotidiana• Presses• Desplaçaments dins i fora la ciutat• Caos circulatori• Sorolls• Massificació en els comerços• Allotjament en habitatges petits• Escassetat zones verdes TOT AIXÒ POT COMPORTAR: AÏLLAMENT, ESTRÈS I AGRESSIVITAT.
  • 63. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 69
  • 64. 8. Les tendències urbanes actuals Les ciutats estan vivint un procés de canvi i transformació continu El creixement de la població porta l’expansió urbana fora de l’àmbit territorial, i apareix el fenomen de la periurbanització Aquest fenomen dóna lloc a ciutats disperses o difuses, així com també a la rururbanització: creixement urbà cap al medi rural El creixement de la perifèria => construcció de circumval·lacions, autovies, aparcaments,.... degut a la distància entre el lloc de residència i el de treball
  • 65. 8. Les tendències urbanes actuals Una altra tendència és la reconversió dels espais industrials a causa de la progressiva terciarització de l’economia (aparició de polígons industrials i reconversió dels edificis en habitatges, parcs, centres comercials, piscines,...) També apareixen nous centres financers, comercials o administratius, fora les ciutats, substituint les que hi havia en els centres històrics. Les ciutats potencien el patrimoni natural, historicoartístic, serveis culturals, oci,... Exemples de transformacions són Barcelona (http://www.youtube.com/watch?v=FfwauvXvc-E), Bilbao (Guggenheim) o Saragossa.
  • 66. Índex 1. Definició de ciutat 7. Els problemes urbans i la gestió 2. Distribució de les ciutats de les ciutats espanyoles 7.1 Els principals problemes de ◦ 2.1 El sistema urbà les ciutats 3. Evolució de la ciutat 7.2 La gestió de la ciutat ◦ 3.1 La ciutat preindustrial 8. Les tendències urbanes actuals ◦ 3.2 La ciutat industrial 9. L’espai urbà català 4. Morfologia urbana 9.1 L’evolució de les ciutats ◦ 4.1 els plànols urbans catalanes 5. Estructura urbana 9.2 La xarxa urbana catalana Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 72
  • 67. 9. L’espai urbà català9.1 L’evolució de les ciutats catalanes ha tingut bàsicament tres fases:a) Finals del segle XIX amb la industrialització, s’amplien gràcies als eixamplesb) Entre el 1950 i el 1975, ciutats industrials com Sant Boi, Cerdanyola,... S’adeqüen a l’entrada d’emigrantsc) A partir dels anys 80, les ciutats han creat espais públics, serveis, equipaments, rehabilitació de nuclis antics,...
  • 68. 9.2 La Xarxa urbana catalana• 119 poblacions de més de 10.000 habitants• Xarxa molt desequilibrada, tant en distribució com en nombre d’habitants• Xarxa dominada per Barcelona (+ 1.600.000 habitants) i l’àrea metropolitana (+ 3.500.000 habitants)• Hi ha 5 àrees dinàmiques de xarxa urbana a Catalunya
  • 69. Regió Metropolitana de Barcelona(1er nivell) REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA:• Funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis. Influència a tot el territori català• Engloba: Maresme, Vallès Oriental, Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Alt Penedès i el Garraf• Aproximadament 4,5 mil.lions de persones• Dues zones:a) Àrea metropolitana (BCN, Hospitalet, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, Sant Cugat,…)b) Corona metropolitana (Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilanova,…)• Aporta el 70 % del PIB català• http://www.amb.cat/web/guest
  • 70. Àrea Nord-Occidental Comarques gironines Capital Girona Atrau poblacions com Banyoles o Salt o d’altres de La Selva També hi ha àrees d’atracció de base industrial i turística com Figueres o Olot En el litoral es formen petits pols d’atracció: Palamós, Roses, Lloret.
  • 71. Metròpoli del Sud• Conurbació Tarragona-Reus + Valls• Segona àrea metropolitana del país, que integra moltes poblacions menors del Camp de Tarragona• Els polígons industrials i la refineria, vinculats al port de Tarragona són elements centrals d’aquesta àrea.• També es desenvolupa activitats agroalimentàries i comercials
  • 72. Catalunya Central Comarques d’Osona, Bages, Berguedà, Ripollès Anoia i Solsonès. Àrees àmplies que defineixen les respectives capitals comarcals Modestes agrupacions amb un cert dinamisme industrial o una afinitat territorial
  • 73. Ciutat de Lleida Centralitza una ampli territori Atrau pols petits com Mollerussa, Balaguer o Bellpuig També s’estableix relacions amb Cervera, Guissona i Tàrrega
  • 74. La resta del territori català Terres de l’Ebre i Pirineus Absència d’una xarxa urbana consolidada Només hi ha capitals comarcals que actuen com a tal: Tortosa, Amposta, Sort, la Seu d’Urgell. Atrauen les poblacions del voltant.
  • 75. Nivells de la xarxa urbanaPrimer nivell: Àrea metropolitana (exposada)Segon nivell: CIUTATS D’INFLUÈNCIA SUPRACOMARCALCiutats que exerceixen una influència econòmica i social i que arriba més enllà de les seves pròpies comarques:Conurbació Reus-Tarragonaa) Tortosa (terres de l’Ebre)b) Lleida (terres de Ponent)c) Girona (comarques nord-orientals)d) Manresa (regió central de Catalunya)e) Vic (eix entre les valls dels rius Congost i Ter)
  • 76. Nivells de la xarxa urbanaTercer nivell: Centres comarcals• Ciutats que influeixen sobre el territori de la seva comarca i es troben relacionats amb els centres supracomarcals:a) Olot (Girona)b) Balaguer i Mollerusa (Lleida)c) Puigcerdà
  • 77. Nivells de la xarxa urbanaQuart nivell Centres subcomarcals• Poblacions que no són centres comarcals, però exerceixen una certa centralitat respecte de les poblacions que les envolten:a) Rosesb) Bellver de Cerdanya.http://www.ub.edu/grptc/docs/jornades07/5juliol/9c_taller_de_joves_investigador s2_joan_alberich.pdf (vinculació territorial de la població a Catalunya)