2. ACOSTEM-NOS A LA CIUTAT
• Segons el nombre d’habitants: tota concentració
urbana amb més de 10.000 h.
• Segons l’activitat econòmica: quan els seus
habitants estan relacionats amb el sector terciari
i secundari.
• També hi ha altres criteris com la densitat, la
concentració de població, a les formes o
aspectes morfològics, al mode de vida...
3. LOCALITZACIÓ I MARC
GEOGRÀFIC
EMPLAÇAMENT
• Històricament la
fundació de moltes
ciutats té com a
causa el seu
emplaçament:
PROP D’UN RIU
DALT D’UN A LA COSTA amb Per afavorir les
TURÓ amb Finalitat defensiva Comunicacions
Finalitat defensiva o comercial I les activitats
econòmiques
9. LA GEOMETRIA DE LA CIUTAT
• L’entramat urbà es presenta com una
sèrie de formes geomètriques que són el
resultat de les diverses fases de
creixement i del procés d’urbanització.
• A gairebé totes les ciutats europees de
llarga història, si observem el plànol urbà
hi distingim:
10. PARTS DEL
PLÀNOL URBÀ
BARRIS PERIFÈRICS
EIXAMPLE
Al voltant del centre
NUCLI ANTIC Carrers amples i rectes
de la ciutat i que s’han
Carrers estrets i fruit d’una ampliació
integrat en l’entramat
intrincats amb edificis planificada. Comerços,
urbà actual. Grans
històrics, comerços... oficines, habitatges
blocs d’habitatges
de la burgesia.
d’obrers.
16. EL PLÀNOL DE LA CIUTAT
• El plànol de la ciutat és una representació
gràfica a escala d’una localitat o d’un
municipi.
• Per mitjà del plànol es poden distingir les
diverses formes geomètriques, el traçat
dels carrers i la distribució de l’espai
interior d’una ciutat.
• Podem distingir diversos tipus de plànols:
17. PLÀNOLS
ORTOGONAL
RADIOCÈNTRIC
O RETICULAR
IRREGULAR Al voltant d’un punt
Ciutats gregues i
Traçat tortuós: central els carrers
romanes, en els
ciutats musulmanes es distribueixen
eixamples de les
I medievals en cercles
ciutats europees
concèntrics.
del s. XIX
