Your SlideShare is downloading. ×
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
1
2012 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
2
2012 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
3
© Generalitat de Catalunya
Departament d'Empresa i Ocupació
Direcció Gene...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
4
2012 Informe anual
sobre la indústria a Catalunya
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
5
Índex
1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 6
1.1...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
6
1
Evolució econòmica internacional,
d’Espanya i de Catalunya
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
7
xement més sostenible a mitjà termini,
amb una demanda interna més forta
...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
8
Quant als preus, la mitjana anual de
l’índex de preus al consum (IPC) l’a...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
9
iniciada l’any 2010 i que s’explica per
unes taxes de creixement més elev...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
10
2
Evolució general de la indústria
catalana el 2012
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
11
2.1. VAB industrial
L’observació de les dades anuals del
VAB posa de man...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
12
Segons la destinació econòmica dels
béns, els sectors que van arrossegar...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
13
Indicador de Clima Industrial (ICI)1
1 Mitjana dels saldos desestacionat...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
14
primera finalitat, amb un 32,2% del
total, seguida molt d’a prop per la
...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
15
junt i que van passar del 8,8% del 2011
al 2,0% del 2012, i els béns ene...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
16
Per agrupacions d’activitat, l’evolució
de l’ocupació ofereix un comport...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
17
Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrials
Mitjana anu...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
18
electrònica, productes farmacèu-
tics,...) va experimentar un augment
de...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
19
Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). An...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
20
Comerç exterior per àrees i països. Any 2012
Exportacions Importacions
S...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
21
les inversions estrangeres industrials a
Espanya.
Si s’analitza l’origen...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
22
llar, però menys que el total (-44%),
cosa que va fer que el seu pes sob...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
23
Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió ...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
24
3
Anàlisi sectorial
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
25
Es considera que és un sector madur i
no s’esperen grans canvis en la se...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
26
El sector de l’alimentació i begudes està format per
quasi 2.580 emprese...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
27
2,4% (interanual desembre FMI). No
obstant això, els preus de certes ma-...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
28
(67,2%) i principalment a França
(22,7%), Itàlia (11,3%), Alemanya
(8,7%...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
29
rable. A diferència del 2011, la factu-
ració va evolucionar a la baixa ...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
30
i hora, inferiors a la despesa per al
conjunt del sector alimentari i en...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
31
total; França, 30,4%; Alemanya, 11,8%;
Regne Unit, 6,1%), van créixer un...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
32
Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE ...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
33
Catalunya no és català. La culpa
s'atribueix a la pressió sobre els preu...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
34
la balança comercial (451 milions) i
una taxa de cobertura de només el
2...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
35
VAB d’uns 244 milions d’euros (6%).
Malgrat que aquestes magnituds no
só...
Informe anual de la indústria a Catalunya 2012
36
Algunes veus del sector, com el Gremi
de Flequers de Barcelona, posa de
...
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012

613

Published on

Datos del 2012 sobre la evolución de la industria catalana y sus parametros de analisis más importantes.

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
613
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Informe Anual sobre la Industria a Catalunya 2012"

  1. 1. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 1 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  2. 2. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 2 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  3. 3. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 3 © Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupació Direcció General d'Indústria Passeig de Gràcia, 129 08008 Barcelona Tel. 93 476 72 00 http://www.20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/ Equip de treball: Raül Blanco Díaz (Coordinador) Montserrat Álvarez Cardeñosa Anna Belmonte Rodríguez Laia Castany Teixidor Patrícia Crespo Sogas Amal Elasri Ejjaberi Víctor Fabregat Muñoz Àngel Hermosilla Pérez Natàlia Ortega Gómez Carme Poveda Martínez Alba Sánchez Navas Anaïs Tarragó Guarro Núria Teixido Torrent Xavier Amores i Bravo Aquest informe ha comptat amb el suport d’ACC1Ó Consell de redacció: Joan Miquel Hernández Gascón Jordi Fontrodona Francolí Raül Blanco Díaz Coordinació de l’edició: Xavier Cuchí Burgos Foto portada: SEAT Barcelona, juny de 2013 D.L.: B-19280-2012 ISSN: 2013-7486 (versió digital)
  4. 4. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 4 2012 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  5. 5. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 5 Índex 1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 6 1.1. Economia internacional 7 1.2. Economia espanyola 8 1.3. Economia catalana 8 2. Evolució general de la indústria catalana el 2012 10 2.1. VAB industrial 11 2.2. Producció industrial 12 2.3. Clima industrial 13 2.4. Inversió industrial 14 2.5. Preus industrials 15 2.6. Ocupació industrial 16 2.7. Comerç exterior 18 2.8. Inversió estrangera 21 2.9. Inversió a l’estranger 22 3. Anàlisi sectorial 24 3.1. Alimentació i begudes 25 3.2. Tèxtil i confecció 46 3.3. Pell 56 3.4. Fusta i moble 68 3.5. Paper i cartró 82 3.6. Arts gràfiques 88 3.7. Química 97 3.8. Farmàcia i biotecnologia 114 3.9. Plàstics 130 3.10. Vidre 145 3.11. Suro 157 3.12. Materials de construcció 166 3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 180 3.14. Productes metàl·lics 195 3.15. Maquinària i equips mecànics 204 3.16. Maquinària i material elèctric 221 3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 233 3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terreny 248 3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 266 3.20. Altre material de transport 283 3.21. Sistemes i components per a l’automoció 297 3.22. Motocicletes i ciclomotors 310 3.23. Energia 322 3.24. Serveis tecnològics 334 344Agraïments 1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana 9
  6. 6. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 6 1 Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya
  7. 7. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 7 xement més sostenible a mitjà termini, amb una demanda interna més forta en concordança amb el seu estatus de potència mundial. El PIB de Japó va tornar a xifres positi- ves (1,9%). El creixement, encara fe- ble, es va veure recolzat per la de- manda interna, gràcies als increments de les vendes al detall (1,8%) i dels nous habitatges iniciats (5,9%). La balança comercial, encara llastada per la reconstrucció dels efectes del tsunami i per un ien fort, va seguir incrementant el seu dèficit. Aquest lleu repunt de la demanda, associat al manteniment de baixos tipus d’interès, va permetre que l’evolució de preus no tanqués en negatiu (0,0%). Pel que fa Europa, el 2012 va estar marcat per les conseqüències de la crisi del deute sobirà i de la posterior política d’austeritat fiscal impulsada des de Berlin i fiscalitzada per la Troika (FMI, BCE i Comissió). L’any es va inici- ar amb una rebaixa generalitzada de la qualificació del deute sobirà emès pels països europeus, destacant la pèrdua de la triple A a França i al Mecanisme Europeu d’Estabilitat. Els dubtes sobre la solvència del sistema financer espanyol es van confirmar amb la fallida de Bankia, posterior- privat (1,9%) i de la inversió, tant resi- dencial (11,9%) com no residencial (7,7%). Quant al sector exterior, les exportacions (3,2%) van desaccele- rar-se conforme avançaven els trimes- tres, igual que les importacions (2,5%). La nota més positiva la va proporcio- nar la taxa d’atur, que va baixar fins al 8,1%. En línia amb la moderació general, els preus es van situar en un 2,1%. A Àsia, Xina va créixer un 7,9%, un 1,4% menys que el 2011. Tot i aquest alentiment, va ser l’economia emer- gent que més va créixer el 2012. La segona economia mundial va mante- nir el tipus d’interès de referència al 6,0%, fet que va permetre reduir les tensions inflacionistes d’altres anys, contenint els preus al 2,6%. La produc- ció industrial va créixer un 10,0%. El superàvit comercial amb l’exterior va arribar als 231.000 milions de dòlars, gràcies a que el renminbi (yuan) va mantenir els mateixos nivells d’infravaloració que el 2011. No obs- tant això, les dades semblen indicar una transició cap a un model de crei- 1.1. Economia internacio- nal L’any 2012, quatre anys després de l’inici de la crisi financera internacio- nal, l’economia mundial va continuar sense assolir la tranquil·litat i l’estabilitat. En el seu conjunt, va créi- xer un 2,3%, un 0,4% menys que el 2011. Els països en desenvolupament van ser el motor del creixement inter- nacional, amb un 5,3%, tot i que van perdre l’impuls d’anys anteriors. Per contra, els països desenvolupats van continuar immersos dins la senda de consolidació fiscal iniciada el 2011, fet que va limitar el seu creixement a l’1,3%. Com a conseqüència, el co- merç mundial va créixer un 3,5%, lluny del 6,2% assolit l’any anterior. Concretant per les principals àrees econòmiques, els Estats Units van créi- xer un 2,2% l’any passat, un 0,5% més que el 2011. Aquest creixement va ser propulsat per l’expansiva política mo- netària de la Reserva Federal, que va afavorir el creixement del consum 1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya Variació del PIB a Catalunya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8 Agricultura -8,0 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5 Indústria i energia -1,1 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 Construcció -7,5 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0 Serveis -0,5 0,6 -0,4 -0,7 -1,4 Font: IDESCAT % Variació interanual Variació del PIB a Espanya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,4 -0,7 -1,4 -1,6 -1,9 Agricultura 2,2 2,5 2,2 2,4 1,9 Indústria i energia -2,9 -3,2 -3,1 -2,9 -2,4 Construcció -8,1 -7,5 -7,7 -8,9 -8,5 Serveis -0,4 0,7 -0,3 -0,6 -1,2 Font: IDESCAT % Variació interanual
  8. 8. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 8 Quant als preus, la mitjana anual de l’índex de preus al consum (IPC) l’any 2012 va créixer un moderat 2,4%, en línia amb l’augment de la zona euro (2,2%). 1.3. Economia catalana L’any 2012 l’economia catalana va decréixer un -1,3%, enfront del creixe- ment del 0,5% de l’any anterior. Per trimestres, el deteriorament va ser creixent, passant del -0,4% inicial al - 1,8% del quart trimestre. Pel vessant de la demanda, l’activitat interna va continuar caient intensa- ment, -3,3%, molt més del que ho va fer al 2010 i el 2011. El consum de les llars (-2,4%) i el consum de les adminis- tracions públiques (-2,5%) van caure gairebé en la mateixa mesura, anco- rats per l’elevada taxa d’atur i les restriccions pressupostàries. En la ma- teixa línia, la formació bruta de capi- tal va caure un -6,5%, i dins d’ella la construcció (-11,0%) va superar els dos dígits de retrocés. El sector exteri- or va tornar ser font de dades positi- ves amb un creixement de l’1,8%, conduït per unes exportacions encara dinàmiques (4,1%) i el fort declivi im- portador (-7,1%). Pel costat de l’oferta, tots els sectors van tenir un comportament negatiu, que es va anar agreujant trimestre a trimestre. Els més negatius van ser l’agricultura (-8,0) i la construcció (-7,5%). La indústria, amb un -1,1%, i els serveis, amb un -0,5%, van patir una caiguda més suau. Amb relació al mercat de treball, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), la població ocupada a Catalu- nya el 2012 va ser de 2.889.200 perso- nes, un 6,2% menys que el 2011. La taxa d’atur va assolir el 22,6%. Tots els sectors van perdre població ocupa- da, liderats per la construcció amb un -21% de pèrdua. La caiguda a la in- dústria va ser del -5,1%. Quant als preus, l’IPC català es va situar en el 2,9% de mitjana, mig punt per sobre del total espanyol i un 0,7% per sobre de la mitjana de la zona euro. la seva taxa d’atur se situava per so- bre del 10%. 1.2. Economia espanyola Espanya va tornar a entrar en recessió durant l’any 2012. El PIB va caure un - 1,4%, una xifra negativa només supe- rada a la darrera dècada pel -4,2% del 2009. Tots els trimestres van donar dades interanuals negatives i la con- juntura va anar empitjorant conforme avançava l’any. Espanya va marcar així un dels pitjors registres de l’eurozona, la qual va retrocedir un - 0,5%. Pel vessant de la demanda, l’activitat interna va continuar caient notable- ment, un -3,9%, superant les caigudes dels dos anys anteriors. El consum de les administracions públiques (-3,6%), sotmès a l’austeritat pressupostària, va caure en major mesura que el consum de les llars (-2,2%). No obstant això, va ser novament la formació bruta de capital (-8,7%) la que, arros- segada per la construcció (-11,5%), va decréixer més significativament. Pel que fa a la demanda externa, l’any 2012 es va mantenir el seu dina- misme amb un creixement del 2,5%. Això va succeir gràcies al moderat creixement de les exportacions (3,1%) i a la forta davallada de les importaci- ons (-5,0%), coherent amb el compor- tament de la demanda interna. Pel costat de l’oferta, només l’agricultura va presentar resultats positius (2,2%). Els serveis van retroce- dir un -0,4%, la indústria un -2,9% i la construcció va patir un nou daltabaix (-8,1%). A Espanya, la població ocupada l'any 2012 va decréixer un -4,5% inter- anual, cosa que va suposar la des- trucció de 822.600 llocs de treball. Un ritme molt negatiu que va fer pujar la taxa d’atur fins al 26,0% al quart tri- mestre. Per sectors, l’ocupació a la construcció (-17,6%) va aprofundir la seva caiguda respecteael 2011, se- guida de la indústria, amb un -4,5%, i dels serveis, amb un -3,3%. Només l’agricultura va apropar-se a l’estabilitat amb un -0,9%. ment nacionalitzada. Aquest fet va obligar el Govern espanyol a dema- nar el rescat de la banca, gairebé 70.000 milions d’euros, per fer front a la reestructuració i redimensionament del sector, passant així a engrossar la llista de països rescatats amb Grècia, Irlanda i Portugal, tot i puntualitzar que en el cas espanyol el rescat va ser només d’un sector en concret. L’única nota positiva es va anar pro- duint lentament, en paral·lel a les tensions diàries de l’economia euro- pea: la governança de l'àrea euro es va clarificar amb els principis d’acord assolits per a la unió bancària i la unió fiscal. Pel que fa al Banc Central Euro- peu, a diferència de la Fed i del Banc Central del Japó, va mantenir la mo- deració dintre de l’expansió monetà- ria, i els avisos del seu governador van esdevenir suficients durant la segona meitat de l’any per contenir la prima de risc dels països del Sud i les espe- culacions sobre el futur de l’euro. En conjunt, la zona euro va tornar a la recessió el 2012 (-0,5%), trencant la recuperació iniciada dos anys abans. L’evolució trimestral del PIB va anar empitjorant progressivament, passant del -0.1% del primer trimestre al -0,9% del quart L’evolució econòmica va provocar l’empitjorament de la majo- ria d’indicadors, especialment de l’atur, que se situà a l’11,4%. La infla- ció es mantingué sota control amb un creixement del 2,5%, marcada pels increments de l’energia i dels impos- tos al consum. La depreciació de l’euro vers el dòlar i el dinamisme de la indústria europea en la cerca de nous mercats va aportar una de les poques notícies positives: la recupera- ció del superàvit comercial amb l’exterior que s’havia perdut el 2011. Desagregant per països, Alemanya va driblar la recessió creixent un 0,9%, i seguí sent el país més dinàmic de l’euro per tercer any consecutiu. L’impuls principal el va tornar a rebre del seu sector exterior, on va gaudir d’un superàvit comercial del 6,3% del PIB. Pel que fa a França, va tancar l’any estancada (0,0%) i amb una caiguda del PIB del -0,3% al quart trimestre. Finalment, Itàlia va patir durant tot el 2012 una severa recessió (-2,4%). Tots dos països van veure com
  9. 9. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 9 iniciada l’any 2010 i que s’explica per unes taxes de creixement més eleva- des que la majoria de sectors i, espe- cialment, per la davallada de la cons- trucció. en el Valor Afegit Brut (VAB) total, la indústra, entesa com indústria manu- facturera més energia i indústries ex- tractives, va assolir un 20,9%. El pes del VAB industrial sobre el Pro- ducte Interior Brut (PIB) a preus de mercat es va situar en el 19,3%. En ambdós casos recupera el nivell de 2008 i manté la trajectòria ascendent 1.4. Pes de la indústria a l’economia catalana La indústria va augmentar el seu pes dins del conjunt de l’economia cata- lana l’any 2012. Mesurat segons el pes Pes de la indústria a l’economia catalana Percentatge Font: IDESCAT 0 5 10 15 20 25 30 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 %sobre PIB %sobre VAB 27,2 18,6 20,9 24,8 17,4 19,3
  10. 10. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 10 2 Evolució general de la indústria catalana el 2012
  11. 11. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 11 2.1. VAB industrial L’observació de les dades anuals del VAB posa de manifest que la indústria 2. Evolució general de la indústria catalana el 2012 catalana, després de la greu davalla- da de 2008-2009, es va recuperar durant el 2010, es va desaccelerar durant l’exercici següent i va tornar a caure el 2012 amb una taxa interanu- al del -1,1%. No obstant això, aquesta caiguda va ser més suau que la de la indústria espanyola (-2,9%) i que la de la zona euro (-1,4%). Per la seva banda, les dades trimes- trals permeten afirmar que la indústria catalana va començar a decréixer a finals de 2011, comportament que va mantenir al llarg de tot el 2012, si bé durant el quart trimestre va moderar el ritme de caiguda. Evolució anual del VAB industrial a Catalunya Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 0,2 1,4 -2,5 1,0 0,4 -4,3 -12,0 6,1 2,2 -1,1 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral del VAB1 industrial a Catalunya Perentatge de variació interanual 1 Dades corregides d’efectes estacionals i de calendari Font: IDESCAT 3,9 7,2 6,7 6,7 4,8 2,5 2,7 -0,9 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12
  12. 12. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 12 Segons la destinació econòmica dels béns, els sectors que van arrossegar la producció a taxes negatives van ser el de béns d’equipament (-7,3%), el de béns intermedis (-4,3%) i, en menor mesura, el de béns de consum (- 1,0%). Per contra, el sector de l’energia va augmentar la seva pro- ducció un 5,6%, després de la greu caiguda de l’any anterior. agreujar la caiguda el 2012, amb una taxa del -2,7%. No obstant això, la caiguda no va ser tan greu com la del conjunt d’Espanya (-5,9%). A la zona euro, per la seva banda, la cai- guda va ser del -2,4%. L’anàlisi de les dades trimestrals per- met observar que l’IPI va moderar la caiguda durant el quart, amb un — 1,6% interanual. 2.2. Producció industrial L’índex de producció industrial (IPI) de Catalunya posa de manifest que, després de la recuperació del 2010, la producció va tornar a caure el 2011, amb una variació del -2,4%, i va Evolució trimestral de l’IPI (corregit d’efectes de calendari) Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 3,8 5,9 3,0 4,4 -0,8 -0,5 1,5 -6,1 -2,4 -4,2 -3,7 -1,6 -10 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evolució anual de l’IPI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 0,1 1,4 -2,1 5,0 2,0 -8,3 -15,7 4,5 -2,4 -2,7 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels béns Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -8,2 3,8 -3,0 -1,0 -26,3 4,3 4,5 -7,3 -19,5 3,1 -2,9 -4,3-5,0 12,1 -10,8 5,6 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2009 2010 2011 2012 Béns deconsum Béns d'equipament Béns inter medis Ener gia
  13. 13. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 13 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro- ducció Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo Si s’atén la destinació econòmica dels béns, també s’observa que els tres subsectors (béns d’inversió, béns intermedis i béns de consum) van tenir el nivell mitjà de confiança més baix des del 2009. No obstant això, la com- paració desembre 2012 sobre desem- bre 2011 permet veure algunes dife- rències: els béns d’inversió van tancar l’any per sobre del desembre de 2011, els béns intermedis van acabar al mateix nivell i els béns de consum van tancar per sota. amb una mitjana set dècimes superior a la del tercer. Aquesta situació va ser similar a la del conjunt d’Espanya i de la Unió Euro- pea, ja que les mitjanes anuals també van ser les pitjors des del 2009 i l’evolució va ser descendent al llarg dels tres primers trimestres, amb una aturada en el quart. L’anàlisi dels components de l’ICI de Catalunya permet veure que tots ells (comandes totals, estocs de produc- tes acabats i tendència de la produc- ció) van tenir les pitjors mitjanes anu- als des del 2009. 2.3. Clima industrial Dels resultats de l’Enquesta de Con- juntura Industrial al llarg de l’any se’n desprèn que, el 2012, l’Indicador de Clima Industrial va caure, en mitjana anual, set punts percentuals, per situ- ar-se en el nivell més baix des del 2009 i deu punts per sota de la seva mitja- na a llarg termini. En consonància amb altres indicadors, l’evolució va ser descendent al llarg de l’any, si bé es va aturar durant el quart trimestre, -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Mitjana 2003-2012 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 Per subsectors 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la pro- ducció Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Béns d'inver sió Béns inter medis Béns deconsum
  14. 14. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 14 primera finalitat, amb un 32,2% del total, seguida molt d’a prop per la reposició d’equipament, amb un 30,5%. Les millores en el rendiment i altres finalitats van tenir un pes menor (22,0% i 15,4% respectivament). Tots els sectors van disminuir la seva inversió durant el 2012, amb l’excepció dels béns d’equipament (1,4%) i, especialment destacable, del sector de l’automòbil (28,0%). Amb aquest increment d’inversió, destinat majorment a ampliar capacitat (74,4%), l’automoció va impedir que la caiguda de la inversió fos més gran per al conjunt de la indústria. ser l’inici de la sortida de la crisi. No obstant això, la dada del 2012 asse- nyala una nova recaiguda de la in- versió industrial, en consonància amb el comportament d’altres indicadors de l’activitat industrial. La situació financera, com en tots els anys de la crisi, va ser el factor que va afectar més negativament les decisi- ons d’inversió de les empreses, seguit de l’evolució de la demanda i altres factors, com la política econòmica i la normativa fiscal. Els factors tècnics, com ara la preparació de la mà d’obra i l’accés a les noves tecnologi- es, van ser els únics que van afavorir la inversió industrial. Si s’atén el destí de la inversió, l’ampliació de capacitat va ser la 2.4. Inversió industrial La inversió industrial va disminuir a Catalunya un -2,1% en termes nomi- nals l’any 2012 segons l’Enquesta d’Inversió Industrial duta a terme la primavera del 2013. Aquest resultat, ja definitiu, corregeix a la baixa la darre- ra estimació de l’Enquesta de tardor (-0,3%). La disminució afecta tant les empreses grans (-2,6%) com les petites i mitjanes (-1,8%). Després de dos anys de fortes caigu- des (-22,9% el 2009 i -8,5% el 2010), la inversió industrial va augmentar du- rant el 2011(2,4%) en el que semblava Inversió industrial a Catalunya. Any 2012 Sectors % Variació1 Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2012 Coeficients d’importància2 Finalitat de la inversió realitzada l’any 2012 Percentatge de distribució 2012 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics3 Altres4 Aplicació de capacitat Reposició equipament Millores rendi- ment equip Altres Pimes -1,8 -10,7 -24,0 12,6 -7,9 24,8 35,6 28,2 11,4 Grans -2,6 -35,5 -35,3 8,5 -9,2 41,5 24,0 14,1 20,3 Energia i aigua -3,2 -47,6 -45,6 2,4 -10,6 19,1 54,6 11,2 15,1 Béns intermedis -9,5 -10,2 -19,7 18,5 -4,8 31,1 26,9 28,6 13,5 Automòbil 28,0 -34,8 -44,2 2,9 -1,4 74,4 9,2 10,6 5,7 Béns d’equipament 1,4 -8,3 -17,9 12,8 -12,2 31,3 18,1 23,7 26,9 Béns de consum durador -22,0 -47,6 -27,7 25,1 -1,1 18,8 48,4 18,5 14,4 Productes alimentaris, begudes i tabac -6,5 3,2 -15,3 10,6 -23,3 31,3 14,3 31,4 23,0 Béns de consum no durador -0,7 -3,2 -17,2 17,0 -1,3 35,7 16,9 31,7 15,7 Total -2,1 -21,7 -29,0 10,8 -8,5 32,2 30,5 22,0 15,4 1 Taxes de variació interanual a preus corrents 2 Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc. 3 Política econòmica, normativa fiscal, etc. 4 Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc. Font: Departament d’Empresa i Ocupació Inversió industrial a Catalunya Percentatge de variació interanual Font: Departament d’Empresa i Ocupació 1,7 3,5 5,3 6,7 2,9 2,2 -22,9 -8,5 2,4 -2,1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
  15. 15. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 15 junt i que van passar del 8,8% del 2011 al 2,0% del 2012, i els béns energètics, que van passar del 15,2% del 2011 al 9,9% del 2012, molt influïts per l’evolu- ció del preu del cru Amb l’anàlisi trimestral s’observa que els preus industrials van desaccelerar el seu creixement a partir del quart trimestre de 2011 i van estabilitzar-lo al voltant del 3% durant bona part del 2012. No obstant això, segons la destinació econòmica dels béns, es pot veure que els principals responsables de la desacceleració dels preus de la in- dústria van ser els béns intermedis, amb molta ponderació sobre el con- 2.5. Preus industrials L’índex de preus industrials (IPRI) cata- là va créixer un 3,3% de mitjana du- rant l’any 2012, després d’haver expe- rimentat la taxa més alta de tota la sèrie disponible durant el 2011.Per al conjunt d’Espanya, l’increment de preus va ser d’un 3,8% de mitjana anual. Evolució anual de l’IPRI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 1,2 2,4 3,6 5,5 3,6 5,8 -3,4 2,9 6,5 3,3 -5 -3 -1 1 3 5 7 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral de l’IPRI Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -0,1 3,0 3,8 5,0 7,2 6,7 6,6 5,5 4,0 2,9 3,1 3,3 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels béns Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT -0,1 0,3 2,9 2,5 1,6 0,6 1,2 -0,1 -5,8 5,0 8,8 2,0 -9,7 6,8 15,2 9,9 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2009 2010 2011 2012 Bénsde consum Bénsd'equipament Bénsint ermedis Energia
  16. 16. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 16 Per agrupacions d’activitat, l’evolució de l’ocupació ofereix un comporta- ment desigual. D’una banda, cal destacar que 27 de les 34 agrupaci- ons industrials van disminuir la seva ocupació. En termes absoluts cal des- tacar que la fabricació de productes metàl·lics va perdre 3.525 treballa- dors. Relativament, destaquen les davallades de les activitats de suport a les indústries extractives (-72,3%). D’altra banda, alguns sectors van crear ocupació. La indústria d’energia elèctrica i gas, amb un increment de 205 afiliats, és la que va experimentar un major creixement en termes absoluts i també relatius (4,1%). L’observació de les dades trimestrals mostra que la destrucció d’ocupació va oscil·lar al llarg de l’any entre el - 3,3% interanual i el -7,3%. Però, a més de les estimacions de l’EPA, hi ha una font d’informació de tipus registral que són les dades de la Seguretat Social. Segons l’INSS, el nombre d’afiliats al Règim General que treballen com a assalariats en els diferents sectors industrials va caure una mitjana anual del -4,7% mentre que el conjunt de l’economia queia un -3,7%. 2.6. Ocupació industrial Durant l’exercici 2012, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’ocupació industrial va caure un - 5,1% de mitjana, després de cinc exercicis de destrucció de llocs de treball. Aquesta davallada va ser menor que la del conjunt de l’economia catalana (-6,2%) i dues dècimes superior a la de l’ocupació industrial a Espanya, que va ser del - 4,9%. Evolució de la població ocupada en la indústria catalana Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE -2,5 -4,1 3,8 0,6 -3,3 -1,8 -16,5 -3,5 -6,1 -5,1 -20 -15 -10 -5 0 5 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució trimestral de la població ocupada en la indústria Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE -8,6 -3,5 -0,4 -0,9 -5,9 -4,5 -6,3 -7,5 -3,3 -6,0 -3,6 -7,3 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12
  17. 17. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 17 Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrials Mitjana anual 2011 2012 % Variació Extracció d'antracita, hulla i lignit 16 8 -49,7 Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0 Extracció de minerals metàl·lics 0 0 0,0 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.785 2.546 -8,6 Activitats de suport a les indústries extractives 12 3 -72,3 Indústries de productes alimentaris 58.469 57.494 -1,7 Fabricació de begudes 9.024 8.816 -2,3 Fabricació de materials i equips elèctrics 14.717 13.458 -8,6 Fabricació de maquinària i equips mecànics 26.303 24.998 -5,0 Tractament de residus 16.597 16.031 -3,4 427.699 407.682 -4,7 Font: INSS Total indústria i energia Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.128 37.857 -0,7 Fabricació d'altres materials de transport 4.090 3.536 -13,6 Fabricació de mobles 7.032 6.139 -12,7 Indústries manufactureres diverses 5.752 5.527 -3,9 Reparació i instal·lació de maquinària i equips 10.031 10.056 0,2 Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.977 5.182 4,1 Captació, potabilització i distribució d'aigua 6.316 6.096 -3,5 Recollida i tractament d'aigües residuals 1.201 1.199 -0,2 Indústries del tabac 0 0 0,0 Indústries tèxtils 18.162 17.094 -5,9 Confecció de peces de vestir 11.487 10.496 -8,6 Indústria del cuir i del calçat 2.870 2.818 -1,8 Productes informàtics i electrònics 7.338 6.384 -13,0 Indústries fusta i suro, exc. mobles 7.556 6.610 -12,5 Indústries del paper 11.913 11.551 -3,0 Arts gràfiques i suports enregistrats 18.301 17.008 -7,1 Coqueries i refinació del petroli 1.095 1.130 3,3 Indústries químiques 30.743 30.201 -1,8 Fabricació de productes farmacèutics 20.202 20.256 0,3 Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.220 21.955 -5,4 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 13.449 11.726 -12,8 Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.077 9.194 -8,8 Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 45.639 42.115 -7,7 Gestió de residus 198 200 1,3
  18. 18. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 18 electrònica, productes farmacèu- tics,...) va experimentar un augment del 3,1% amb relació a l’any anterior, amb un pes sobre el total d’Espanya del 28,1%. Les exportacions de nivell tecnològic mitjà-alt (material de transport, química, maquinària,...), que representen la meitat del total, van augmentar un 6,1%. Les de pro- ductes de nivell tecnològic mitjà-baix (cautxú, matèries plàstiques, refinat de petroli, productes metàl·lics,...) van ser les úniques que van caure (un –6,0%). I, finalment, les de productes de nivell tecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper, fusta, arts gràfiques,...) van créixer un 8,5%. Pel que fa a la distribució geogràfica del comerç exterior, destaca que la UE (sobretot França, Alemanya i Itàlia) és la principal zona d’origen (55%) i de destinació (62%), però l’observació de les taxes de variació posa de manifest les grans diferències entre els països membres. A més, cal destacar l’increment de les exportaci- ons a Japó i Xina i la caiguda de les importacions dels Estats Units. revifar durant el quart (8,4%). En canvi, les importacions van experimentar taxes de variació negatives durant tot l’any. L’anàlisi per branques d’activitat pa- lesa que les exportacions que més van augmentar van ser les del sector d’alimentació i begues. En l’altre ex- trem, la branca d’activitat que més va disminuir les seves exportacions va ser la dels productes energètics. Quant a les importacions, la seva anàlisi revela que totes les branques van experimentar caigudes, excepte els productes agraris i els energètics. Les importacions que més van dismi- nuir van ser les de la branca d’equips elèctrics i electrònics (-12,3%), junt amb la de metal·lúrgia i productes metàl·lics (-12,2%). Un altre aspecte interessant en l’anàlisi de l’activitat exterior és la classificació dels productes segons el contingut tecnològic, sobre la base dels criteris establerts per l’OCDE. El grup de contingut tecnològic alt (maquinària d’oficina, ordinadors, 2.7. Comerç exterior L’any 2012, Catalunya va exportar mercaderies per valor de 58.322 mili- ons d’euros, el 5,7% més que l’any anterior. Aquesta taxa de variació interanual és inferior a la de l’any an- terior (12,5%) però contrasta amb la del 2009, el pitjor any de la crisi (- 17,9%). En canvi, les importacions van caure durant el 2012 a un ritme del - 3,1%, cosa que contrasta amb l’increment que van tenir l’any anteri- or (6,9%). Degut a que les exportaci- ons van créixer i les importacions van caure, la taxa de cobertura va aug- mentar fins arribar al 84,1%. L’observació de l’evolució trimestral de les dades de comerç exterior per- met veure un comportament divers. Les exportacions van desaccelerar el seu ritme de creixement al llarg de l’any, des del 8,8% del primer trimestre fins al -0,3% del tercer, si bé, en conso- nància amb altres indicadors, es van Comerç exterior per branques d’activitat Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.244,1 9,3 3.677,2 7,3 -2.433,1 33,8 Productes energètics, extracció i refinació de petroli 1.500,8 -26,7 10.398,6 4,9 -8.897,8 14,4 Alimentació i begudes 6.747,2 15,0 5.081,0 -1,7 1.666,2 132,8 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.443,8 5,4 6.264,5 -3,9 -1.820,7 70,9 Indústries químiques 13.752,9 4,8 13.666,2 -0,1 86,7 100,6 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.717,8 3,2 3.660,5 -12,2 57,3 101,6 Maquinària i equips mecànics 3.749,1 8,8 3.780,0 -6,5 -30,9 99,2 Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 807,0 3,4 2.274,5 -8,2 -1.487,5 35,5 Equips elèctrics i electrònics 3.332,7 -0,9 4.465,3 -12,3 -1.132,6 74,6 Vehicles de motor i altres materials de transport 10.197,3 7,5 8.271,6 -6,9 1.925,7 123,3 Resta de branques d’activitat 7.529,7 4,1 7.356,3 -4,8 173,4 102,4 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura No classificats 1.299,3 47,8 447,2 -8,4 852,1 290,5
  19. 19. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 19 Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). Any 2012 Valor MEUR % s/ Total % CAT / ESP % Variació interanual Nivell tecnològic alt 5.282,0 9,8 28,1 3,1 Nivell tecnològic mitjà alt 26.870,1 50,0 33,3 6,1 Nivell tecnològic mitjà baix 7.683,5 14,3 15,6 6,0 Nivell tecnològic baix 13.937,6 25,9 31,2 8,5 Total 53.773,2 100,0 27,8 4,5 Font: IDESCAT Evolució trimestral del comerç exterior Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 16 , 3 17 , 4 16 , 3 2 1, 2 2 0 , 7 14 , 0 14 , 0 2 , 8 8 , 8 5 , 9 - 0 , 3 8 , 4 13 , 8 2 6 , 1 14 , 8 14 , 9 14 , 0 6 , 9 7 , 5 - 4 , 5 - 0 , 2 - 4 , 7 - 4 , 5 - 3 , 3 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Export acions Import acions Evoució anual del comerç exterior Percentatge de variació interanual Font: IDESCAT 1, 0 4 , 9 8 , 2 10 , 6 5 , 2 1, 7 - 17 , 9 17 , 9 12 , 5 5 , 7 4 , 7 11, 8 11, 7 10 , 3 7 , 5 - 3 , 9 - 2 5 , 3 17 , 3 6 , 9 - 3 , 1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Export acions Import acions
  20. 20. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 20 Comerç exterior per àrees i països. Any 2012 Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Unió Europea (UE-27) 36.148,0 0,2 38.128,1 -6,0 -1.980,1 94,8 Alemanya 6.674,9 21,3 10.671,1 -9,9 -3.996,2 62,6 França 10.050,0 -6,6 6.668,4 -7,7 3.381,6 150,7 Itàlia 4.744,0 -5,2 5.734,5 -14,0 -990,5 82,7 Portugal 3.319,3 -10,5 1.464,6 -2,6 1.854,7 226,6 Regne Unit 2.921,4 8,6 2.130,7 11,7 790,7 137,1 Amèrica del Nord 1.877,3 6,8 2.273,9 -16,4 -396,6 82,6 Estats Units d’Amèrica 1.695,8 7,2 2.130,9 -18,0 -435,1 79,6 Amèrica Central i del Sud 3.908,2 20,6 4.002,9 12,5 -94,7 87,6 Resta del Món 9.937,2 16,6 19.840,3 -0,9 -9.903,1 50,1 Japó 612,0 29,2 1.579,1 -7,3 -967,1 38,8 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura Xina 1.020,3 29,1 5.799,2 -6,0 -4.778,9 17,6 Altres països i territoris d’Europa 6.451,0 15,6 5.097,8 7,3 1.353,2 126,5 Suïssa 2.891,5 21,3 1.365,9 -1,2 1.525,6 211,7
  21. 21. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 21 les inversions estrangeres industrials a Espanya. Si s’analitza l’origen de les inversions estrangeres al sector industrial, s’observa que el 90% van provenir de països de la Unió Europea, cosa que confirma els lligams que vinculen Ca- talunya amb aquesta àrea d’integració. el 2011en un -13,8%. En aquest perío- de, a Catalunya es va realitzar el 19,3% de la inversió estrangera a Es- panya. Per sectors, es pot observar que les inversions de caràcter industrial van augmentar un 6,2% amb relació al 2011 i cal destacar que van represen- tar la meitat del total d’inversions es- trangeres a Catalunya i un 23,8% de 2.8. Inversió estrangera La inversió estrangera a Catalunya, mesurada en termes d’inversió bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinença de valors estrangers (ETVE), es va reduir durant Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera total Percentatge Indústria / Total Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad 4 0 , 0 4 3 , 4 6 0 , 2 2 4 , 8 4 7 , 8 4 2 , 9 2 0 , 1 3 1, 8 4 0 , 6 4 9 , 9 0 10 20 30 40 50 60 70 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució de la inversió estrangera industrial Inversió bruta efectiva en milions d’euros Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economía y Competitividad 5 2 6 , 0 6 8 9 , 2 1. 5 4 2 , 3 6 6 0 , 3 1. 2 5 2 , 7 1. 0 0 6 , 4 3 13 , 9 1. 5 3 2 , 8 1. 2 2 4 , 5 1. 3 0 0 , 1 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Unió Europea (UE-27) 1.169,0 89,9 24,7 Resta d’Europa 67,8 5,2 57,5 Amèrica del Nord 31,0 2,4 31,6 Amèrica Llatina 0,7 0,1 0,3 Àsia i Oceania 31,5 2,4 11,5 Total 1.300,1 100,0 23,8 Font: Ministerio de Economía y Competitividad % Variació interanual -2,2 182,5 675,0 363,8 3.050,0 6,2 Inversió estrangera a Catalunya. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual Indústria 1.300,1 49,9 23,8 6,2 Total 2.602,9 100,0 19,3 -13,8 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad
  22. 22. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 22 llar, però menys que el total (-44%), cosa que va fer que el seu pes sobre el total augmentés fins al 31,5%. Atès que les sortides de capitals al sector industrial (390,4 MEUR) van ser inferiors a les entrades (1.300,1 MEUR), la in- dústria catalana també va ser recep- tora neta d’inversions estrangeres durant el 2012. Quant a la distribució geogràfica de les inversions industrials a l’exterior, hi ha un pes predominant de la Unió Europea (63,4%), l’única zona on van augmentar les inversions industrials (un 24,2% més que l’any anterior). rior al que correspondria a Catalunya pel seu pes en termes de producció. En aquest sentit, cal puntualitzar que l’origen territorial de la inversió s’imputa a la seu social de l’empresa que l’efectua, cosa que afavoreix el pes de Madrid, atesa la forta presèn- cia, en aquella comunitat, de les grans empreses que abans pertanyi- en al sector públic. Atès que les entra- des de capital van ser de 2.603 milions d’euros, l’economia catalana va ser receptora neta d’inversions estrange- res durant el 2012. En l’anàlisi sectorial s’observa que les inversions industrials també van dava- 2.9. Inversió a l’estranger Les inversions catalanes a l’estranger, mesurades en termes d’inversió bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinença de valors estrangers (ETVE), van caure un 54% durant el 2012. En total es van invertir 1.239,7 milions d’euros, els quals repre- senten l’11,3% de la inversió a l’estranger realitzada pel conjunt de l’Estat espanyol, un percentatge infe- Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Unió Europea (UE-27) 247,7 63,4 9,9 Resta d’Europa 11,2 2,9 4,1 Amèrica del Nord 4,2 1,1 0,4 Amèrica Llatina 108,6 27,8 3,5 Àsia i Oceania 8,6 2,2 2,2 Total 390,4 100,0 5,2 Font: Ministerio de Economía y Competitividad % Variació interanual 24,2 -94,9 -88,3 -48,2 -71,5 -43,9 Inversió catalana a l’estranger. Any 2012 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variació interanual Indústria 390,4 31,5 5,2 -43,9 Total 1.239,7 100,0 11,3 -54,0 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economía y Competitividad
  23. 23. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 23 Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estranger Percentatge Indústria / Total Font: Ministerio de Economía y Competitividad 8 4 , 7 4 8 , 1 4 0 , 3 3 3 , 9 5 5 , 9 3 4 , 7 3 1, 3 17 , 6 2 5 , 8 3 1, 5 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evolució de la inversió industrial a l’estranger Inversió bruta efectiva en milions d’euros Font: Ministerio de Economía y Competitividad 3 . 9 3 1, 4 2 . 4 8 6 , 1 1. 16 3 , 4 2 . 18 8 , 6 4 . 0 0 4 , 1 2 . 2 0 1, 6 7 19 , 8 3 6 3 , 9 6 9 5 , 3 3 9 0 , 4 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
  24. 24. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 24 3 Anàlisi sectorial
  25. 25. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 25 Es considera que és un sector madur i no s’esperen grans canvis en la seva evolució, doncs els països occidentals tenen les necessitats bàsiques cober- tes; a més hi ha una certa tendència a reduir el consum d’aliments per ajustar-lo a la vida sedentària. No obstant això, existeixen diferències significatives en el pes relatiu que tenen les despeses en alimentació entre els països desenvolupats. Els països del sud d’Europa gasten en alimentació una proporció del pressu- post familiar bastant més elevada que en altres zones, com els països nòrdics o els Estats Units. Malgrat no s’esperen grans canvis quantitatius, la naturalesa de la de- manda sí que canvia, seguint el canvi d’hàbits de la societat. A grans trets, la globalització i l’intercanvi cultural introdueixen una major varietat culi- nària; es passa més temps fora de casa i creix el canal d'hostaleria, res- tauració i càtering (horeca); també es dóna cada vegada més importàn- cia a la relació entre l'alimentació i la salut. Les empreses alimentàries intenten adaptar-se a les preferències del con- sumidor, per exemple, a través de llançar nous productes al mercat. Les innovacions de producte s’orienten a: oferir una major varietat, introduir envasos amb formats més pràctics com les racions individuals, als pro- ductes de conveniència (aquells de preparació i consum fàcils com els plats precuinats i productes de quarta o cinquena gamma), als aliments funcionals (sobretot als segments de d’un augment (disminució) de la ren- da, la seva demanda augmenta (disminueix) menys que proporcional- ment. Això es deu al fet que els pro- ductes alimentaris tradicionals són considerats béns de primera necessi- tat segons els estàndards de vida occidental i per tant se segueixen consumint encara que la situació econòmica del país empitjori. Per tant, es pot considerar que tenen un component anticíclic. A més, actual- ment els consumidors opten sovint pels productes de marca blanca, que s’adapten millor al seu poder adquisi- tiu, i per tant la demanda agregada en alimentació i begudes es manté. Trets del sector El sector de l’alimentació i begudes integra processos de preparació i transformació de matèries primeres vegetals i animals, per preparar-les per a l’alimentació, sobretot humana però també la del bestiar i animals domèstics. Per tant, aquesta activitat aplega un conjunt molt ampli i hete- rogeni de productes i processos de fabricació amb diferents graus de complexitat, diferent problemàtica i trets ben diferenciats. Una primera classificació de les activi- tats incloses dins del sector alimentari distingeix entre la indústria de la pri- mera transformació i la segona. En la primera, es realitzen els processos inicials d’elaboració de matèries pri- meres subministrades pel sector agrí- cola, ramader i pesquer, que es desti- nen directament al consum o bé a la indústria de segona transformació. Aquesta última incorpora un major grau d’elaboració, i per tant, afegeix valor als productes obtinguts en la primera transformació. Per la seva banda, la indústria de les begudes es pot subdividir en el segments de be- gudes alcohòliques i analcohòliques. A les economies avançades, els pro- ductes alimentaris tradicionals tenen una elasticitat-renda de la demanda relativament baixa, i per tant, davant 3.1. Alimentació i begudes El 2012 es va reduir el nombre d’empreses del sector d’alimentació i begudes (-0,7%) i també els afiliats a la Seguretat Social (-1,8%), seguint la tònica dels últims anys. La bona notícia fou la producció industrial (IPI) que va créixer un 2%, seguint la tendència d’anys anteriors i a dife- rència del conjunt de la indústria manufacturera. La producció d’aliments i begudes a Catalunya va mostrar un millor comportament que l’estatal i que a la UE27. Igualment, destacà l’excel·lent comporta- ment de les exportacions, que es van incrementar un 15,6%, mentre que les importacions van disminuir (-1,9%), com a conseqüència de la baixada del consum a les llars (-3,3% en termes reals) Variables Evolució l’any 2012 Producció + Ocupació - Preus + Exportacions + + Importacions - Productes alimentaris Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conserva- ció de peix i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la fabricació de productes per a l'alimentació animal. Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i pastes alimentàries, fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, plats precuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantil i dietètics, etc. Begudes Begudes alcohòliques (vi, cava, licors, cervesa). Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites). Classificació del sector d’alimentació i begudes
  26. 26. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 26 El sector de l’alimentació i begudes està format per quasi 2.580 empreses i és el més gran de la indústria manufacturera catalana en termes d’ocupació (74.690 persones), xifra de negoci (23.880 milions) i valor afegit brut (VAB) a preus bàsics (4.160 milions), seguit de la indústria química i la fabricació de productes metàl·lics (EIE i DIRCE). Tot i que no és un sector massa exportador (18,8% del volum de negoci enfront del 28,1% per al conjunt de la indústria), més de la meitat de les vendes es produeixen fora de les fronteres catalanes, és a dir, que l’Estat espa- nyol és un mercat important per al sector agroalimentari català (37,0%). Val a dir que els fluxos de comerç exteri- or reflecteixen sovint moviments interns dels grups multi- nacionals establerts al nostre país, que treballen amb plantes de producció molt especialitzades i d’àmbit europeu. Pel què fa a l’estructura, només el 10% dels establiments d’alimentació i begudes tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitjana dels establiments és de 27,2 ocupats, tot i que se situa molt per sobre del conjunt de la indús- tria (17,4 ocupats). El grau de concentració d’aquest sector és similar a la mitjana dels sectors manufacturers, excepte els seg- ments de begudes (i sobretot el de les begudes analco- hòliques), on els 5 establiments més grans concentren el 32% de l’ocupació i el 47% del volum de negoci. La rendibilitat del sector de l’alimentació i begudes (calculada com el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) és del 2,1%, és a dir, un 30% inferior als valors que presenta la indústria en el seu conjunt (2,8%). La productivitat del treball (VAB per hora treballada) és de 31,6 euros per hora i, per tant, inferior a la productivitat de la indústria en un 20% (39 euros/hora). L’esforç innovador esdevé un factor important per a la indústria en general, però el sector d’alimentació i be- gudes és més aviat poc intensiu en R+D. El 2010, la inver- sió en R+D interna fou de 54 milions (un 5,2% del total de la indústria) i el personal ocupat en R+D, unes 600 perso- nes a tot Catalunya (un 5,5%). El 2009, es varen sol·licitar a la European Patent Office 1,4 patents per milió d’habitants, més del triple que a l’Estat espanyol. A més, val a dir, que la crisi econòmica afecta molt l’esforç innovador, que s’ha anat reduint sense parar des de 2008. El segment dels productes carnis és el més important dins del sector alimentari a Catalunya. Si a aquest sec- tor (31,8% del volum de negoci), se li afegeixen els fabri- cants de pinsos (12%), que són proveïdors seus, i els de la llet (4,2%), aquests tres sectors suposen quasi la meitat de la transformació agroalimentària. Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen per tot el territori. Destaca el clúster del Camp de Tarra- gona, vinculat a les activitats agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.); el clúster vitivinícola, localitzat a les comarques de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf; el El sector a Catalunya Pes específic del sector a Catalunya sobre la indústria catalana Percentatge Número d’empreses (2012) 10,7 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 14,0 VAB (2011) 14,1 Valor de la producció (2011) 18,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 18,5 12,5 Font: EIE, AEAT i DIRCE Exportacions (2012) Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya Percentatge Número d’empreses (2012) 12,2 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 17,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 21,4 Exportacions (2012) 29,7 Font: EIE, AEAT i DIRCE Ocupats en cada subsector. Any 2011 Nombre de persones Font: EIE Peix, hortalisses i olis; 5.139; 7% Sucre, xocolata, cafè i confiteria; 5.006; 7% Productes per a l'alimentació animal; 2.710; 4% Begudes, excepte analcohòliques; 7.066; 9% Càrnies; 29.290; 39% Lactis; 3.356; 4% Fleca i pastes alimentàries; 11.738; 16% Altres; 8.083; 11% Begudes analcohòliques; 2.300; 3% Volum de negoci. Any 2011 Milions d’euros Font: EIE Sucre, xocolata, cafè i confiteria; 1.924; 8% Productes per a l'alimentació animal; 2.865; 12% Begudes, excepte analcohòliques; 2.093; 9% Càrnies; 7.596; 32% Peix, hortalisses i olis; 3.422; 14% Lactis; 1.014; 4% Fleca i pastes alimentàries; 1.353; 6% tres; 2.680; 11% Begudes analcohòliques; 929; 4%
  27. 27. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 27 2,4% (interanual desembre FMI). No obstant això, els preus de certes ma- tèries primeres com la farina, el blat o la soja van créixer molt al llarg del 2012 (36%, 16% i 37% respectivament). Al conjunt de la UE, les exportacions van augmentar al voltant d’un 11% i les importacions, un 10% el 2011. Aquests valors marquen un segon any de variacions positives després de la disminució dels fluxos comercials el 2009. La balança comercial va estar pràcticament en equilibri, és a dir, que tots els pagaments per importaci- ons van ser coberts pels ingressos de les exportacions. Espanya El sector de l’alimentació i begudes té un pes important sobre la indústria espanyola, fins i tot més que en el cas de Catalunya: aquest sector dóna feina a quasi 392.000 persones a l’Estat espanyol (un 19,2% del total de la indústria); té un volum de negoci de 111.435 milions d’euros (19,4%) i un VAB superior a 20.000 milions d’euros (18,8%). Catalunya suposa més d’una cinquena part de la indústria alimen- tària espanyola, essent així la comuni- tat autònoma amb més pes (EIE). El 2012, hi havia unes 21.150 empreses dedicades al sector de l’alimentació i begudes, de les quals, només el 5% es poden considerar mitjanes o grans (més de 50 treballadors). El 2012, la crisi va fer disminuir el nombre d’empreses amb assalariats: un 1% de les empreses van desaparèixer o van quedar-se sense assalariats (DIRCE). La producció (IPI), tornà a caure (- 3,3%) per segon any consecutiu. Aquest fet es deu sobretot a la baixa- da del canal HORECA al conjunt de l’Estat (-4,1% segons el Ministeri ductivitat en base a l’aprofitament de les economies d’escala. La segona transformació està força més concentrada i ubicada en con- glomerats industrials, des d’on pot accedir més fàcilment als canals in- ternacionals de compres i vendes. Per tal de superar l’àmbit del mercat lo- cal o regional, les empreses sovint es plantegen assolir una major integra- ció tant vertical (aliances i acords amb proveïdors i clients) com horit- zontal (amb altres empreses del sec- tor). Pel què fa a la distribució, la concen- tració és molt elevada. Les grans ca- denes de distribució exerceixen una notable força negociadora que afa- voreix la penetració en el mercat dels productes amb més imatge de mar- ca i les marques blanques. Així, els petits productors tenen més dificultats per accedir als grans canals de co- mercialització i, en cas d’aconseguir- ho, ho fan amb una elevada pressió sobre els preus de venda. Evolució del sector el 2012 Internacional Després de dos anys de creixement, la producció industrial va tornar a mostrar variacions negatives a la UE27 (-0,9% real). En canvi, els preus van continuar en la senda de creixement dels dos anys anteriors, amb un incre- ment del 3,4%. El 2012, el preu de les matèries primeres va afluixar relativa- ment la gran pressió que havia exercit durant el 2011 sobre els preus de pro- ducció: el preu del barril de cru Brent va augmentar un 1,6% i l’índex de preus de matèries primes agrícoles un fleca, pastes i lactis), als aliments eco- lògics i als productes indulgents (aquells que ens aporten plaer). Cal no oblidar altres activitats del sector, que originalment es poden considerar madures, però que desenvolupen estratègies per competir en base a la seva major qualitat (olis d’oliva, vins, preparats carnis, etc). En resum, es pot considerar que la majoria de les activitats presenten un grau avançat de maduresa i per tant, un marge reduït per a la innovació; tanmateix, algunes línies de produc- ció, especialment en la segona trans- formació, incorporen un nivell d’innovació important. A més, les empreses productores cer- quen la millora dels processos produc- tius, cosa que els permet ser més pro- ductives i competitives en el mercat. Les innovacions de procés s’orienten a la reducció d’envasos, l’optimització energètica, la millora de la logística, els controls de qualitat i el desenvolupament de la tecnolo- gia. El sector es troba sotmès a una forta pressió sobre els costos com a conse- qüència de l’encariment de l’energia i les matèries primeres, cosa que supo- sa una reducció dels marges empre- sarials. A més, en la primera transfor- mació, es tracta d’un sector molt atomitzat, doncs la diversitat de pro- ductes alimentaris fa que puguin mantenir-se en el mercat moltes em- preses de petita dimensió. Les unitats productives no es troben localitzades en una àrea geogràfica, sinó escam- pades per tot el territori i properes als recursos agrícoles, ramaders o pes- quers que utilitzen. Així, la dimensió empresarial i la pròpia estructura del sector dificulten la millora de la pro- del segment porcí a Osona, la Garrotxa i altres comar- ques gironines; el de la Conca del Ripoll (Vallès Occi- dental i Vallès Oriental), amb el packaging i la indústria auxiliar d'alimentació; i finalment, el de l'alimentació gourmet, un clúster multiproducte que engloba alguns segments carnis, d’olis, xocolates, fumats i lactis. El sector alimentari català està format per una majoria de pimes, però també per un grup de grans empreses capdavanteres, molt competitives, innovadores i amb projecció nacional i internacional. D’una banda, desta- quen les filials catalanes de grans multinacionals com ara Nestlé, Cargill o Danone; de l’altra, grans grups o empreses de capital local com ara Cobega, C.A. Guis- sona o Europastry amb més de 1.000 empleats, així com altres empreses de capital català amb més de 500 em- pleats com Frigorífics Costa Brava, Càrnies Juià, Casa Tarradellas, Damm, San Miguel o Miguel Torres. Cal des- tacar que moltes d’aquestes empreses de capital local tenen una arrelada presència als mercats internacio- nals, mitjançant l’exportació, la implantació de filials en altres països o la col·laboració amb altres empreses.
  28. 28. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 28 (67,2%) i principalment a França (22,7%), Itàlia (11,3%), Alemanya (8,7%) i Portugal (6,6%). Les exportaci- ons intracomunitàries van augmentar un 9,7% respecte al 2011, però cal destacar especialment l’increment de les exportacions fora de la UE-27: un 29,8%. Les exportacions a Àsia (amb un pes del 10,6% sobre el total) es van incre- mentar un 29%, les destinades a Amè- rica (6,8%) van créixer un 14% i les exportacions a Àfrica (6%) van aug- mentar un 88%. Per països, cal desta- car l’important esforç exportador que s’ha fet als BRICS, el conjunt de països de grans dimensions que actualment mostren millors perspectives de creixe- ment: l’Índia (amb un increment del 61%), la Xina (26%), Brasil (23,6%) i Rús- sia (17,8%). A diferència del 2011, les importaci- ons es varen reduir un 1,9% i val a dir que la xifra podria haver estat més important si no fos per les operacions comercials dins de les mateixes em- preses (importacions per a la reexpor- tació). El 71% de les compres a l’estranger s’originà dins la UE27, el 10,5% a Amèrica, el 6,5% a Àsia i el 3,5% a Àfrica. Cal destacar que les importacions extracomunitàries van augmentar (2,3%), però en canvi, les de la producció (4,4%). En canvi, el segment de les begudes va registrar la major disminució (2,5%). El 81% de les vendes en aquest sector tenen lloc a Catalunya o a la resta de l’Estat. El consum de productes ali- mentaris i begudes analcohòliques a les llars catalanes fou de 10.916 mili- ons d’euros l’any 2012, és a dir, uns 1.560 euros per càpita. Això suposà una disminució del consum d’un 0,8% respecte al 2011, que en termes reals va ser del 3,3%. De l’import total desti- nat per les famílies a l’alimentació, el principal grup alimentari de despesa foren les carns, seguit de les fruites i hortalisses fresques i transformades (DAAM 2012). El consum al canal HO- RECA va disminuir un 1,6% en valors constants a Catalunya i Balears; i a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 9,9% (Ministeri d’Agricultura 2012). Les vendes a l’estranger suposen un 19% del volum de negoci (EIE) i les exportacions van augmentar un 15,6% el 2012, cosa que va permetre esmorteir l’impacte de la reducció del consum. Les exportacions catalanes d’aliments i begudes varen significar aproximadament un 12,5% del total de les exportacions manufactureres i quasi un 30% de les espanyoles. Aquestes vendes van anar destinades majoritàriament als països comunitaris l’Estat (-4,1% segons el Ministeri d’Agricultura), mentre que a les llars espanyoles el consum va créixer un 0,3%, cosa que suposà una disminució del 2% en termes reals. La reducció del consum intern es tradueix també en una disminució de les importacions (-1,6%), tant pel què fa a les intraco- munitàries com a les de fora la UE. Com en altres sectors, l’increment de les exportacions (9,8%) va salvar el sector d’una caiguda més intensa de la producció. Les exportacions intra- comunitàries (67% del total) es van incrementar un 4,9% i les extracomuni- tàries, un 21,7%. Amb tot, la balança comercial espanyola va presentar superàvit i una taxa de cobertura del 128%. Segons FIAB, un dels reptes que haurà d'afrontar aquest sector per seguir millorant és no només vendre a l'exte- rior, sinó també produir a l'exterior; i per tant, caldrà invertir. La principal dificultat d'aquesta estratègia és la forta vinculació amb el territori que tenen els productes agroalimentaris, però en determinats segments això es possible. Catalunya Igual que a la resta de l’Estat, el nom- bre d’empreses amb assalariats va disminuir (-0,7%). Val a dir que les em- preses mitjanes i grans, que suposen prop d’una desena part, van resistir la crisi econòmica millor que la resta i fins i tot van augmentar (1,7%). Aquest fet fa pensar en un enfortiment de les empreses grans i la seva major super- vivència davant la situació actual. El subsector de l’alimentació tenia uns 57.500 afiliats a la Seguretat Social i el de la fabricació de begudes, uns 8.800, que conjuntament representa- ven el 14% de la indústria. En conso- nància amb la reducció d’empreses, l’afiliació va disminuir un 1,8%, magni- tud idèntica a la del conjunt de l’Estat. Però, a diferència de la mitjana espa- nyola, la producció industrial (IPI) va augmentar un 2% l’any 2012, xifra molt positiva amb relació als anys anteriors i al conjunt de la indústria (- 2,7%). El segment de la producció càrnia va obtenir el major increment Indicadors de clima empresarial. Alimentació i begudes Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes Alça i Baixa) I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Facturació -31,9 -1,9 -10,1 -21,4 Facturació a ‘estranger -2,2 23,5 3,5 -0,3 Inversió -15,3 -5,7 -3,4 0,4 Nombre d’ocupats -26,4 -9,5 3,4 -11,2 4,2 6,7 23,6 12,2 Nota: Facturació a l’estanger: % calculats sobre les empreses que exporten (83% de la mostra) Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona Nivell de preus Factor que afecten la marxa del negoci. Alimentació i begudes Saldo de respostes positives i negatives. Percentatge I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Debilitat demanda 88,9 85,9 77,5 66,6 Insuficiència equipament 8,3 9,0 6,7 12,2 Manca mà d’obra adequada 5,6 4,5 2,2 1,0 Augment competència 48,6 55,8 50,6 60,8 16,7 15,2 14,6 17,7 Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comerç de Barcelona Altres Dificultats financeres 31,9 33,0 32,6 27,4
  29. 29. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 29 rable. A diferència del 2011, la factu- ració va evolucionar a la baixa al llarg de l’any (amb excepció del se- gon trimestre). La facturació a l’estranger va permetre contrarestar parcialment la situació amb una evo- lució menys negativa. L’ocupació va registrar també resultats desfavora- bles, d’acord amb l’evolució de la facturació. La inversió va anar millo- rant al llarg de l’any. l’espanyol (3,5%). El 2012 els preus industrials varen seguir augmentant malgrat el petroli i les matèries primes agrícoles no van patir les enormes pujades del 2011. Però aquest incre- ment no es va traslladar totalment al consumidor, ja que l’IPC en aliments i begudes no alcohòliques va pujar un 2,5%. Segons l’Enquesta de Clima Empresa- rial, el 2012 no fou especialment favo- intracomunitàries van disminuir (- 3,5%). En síntesi, el sector agroalimentari català presentà un superàvit a la balança comercial d’uns 1.700 milions d’euros i la taxa de cobertura va arri- bar al 133%, la qual cosa suposà una millora respecte a anys anteriors. L’índex de preus industrials (IPRI) va pujar un 4,4% el 2012, per sobre de Indústria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 67.492,9 66.309,6 384.028,0 377.113,0 -1,8% 14,0% 17,6% Número d'empreses amb assalariats 2.597 2.578 21.358 21.152 -0,7% 10,7% 12,2% Empreses amb >= 50 assalariats 235 239 1.088 1.104 1,7% 18,4% 21,6% Índex de producció industrial (var anual) 2,5% 2,0% -0,6% -3,3% - - - Índex de preus industrials (var anual) 6,6% 4,4% 5,2% 3,5% - - - Importacions (MEUR) 5.147,5 5.049,9 17.980,8 17.700,0 -1,9% 8,8% 28,5% Exportacions (MEUR) 5.832,3 6.740,7 20.650,6 22.670,9 15,6% 12,5% 29,7% Saldo (MEUR) 684,8 1.690,7 2.669,8 4.970,9 - - - Taxa de cobertura 113,3% 133,5% 114,8% 128,1% - - - Catalunya Variació Catalunya % Total Indústria Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 75.593 74.688 397.944 392.513 -1,2% 16,9% 19,0% Import net xifra de negoci 22.227,6 23.877,5 103.831,6 111.435,1 7,4% 18,5% 21,4% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 4.614,0 4.163,7 19.453,5 19.979,1 -9,8% 14,1% 23,1% Despeses de personal (MEUR) 2.519,7 2.489,0 12.363,2 12.341,7 -1,2% 14,1% 20,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 785,5 720,5 4.358,3 4.199,4 -8,3% 14,6% 17,2% Consums intermedis (MEUR) 16.085,7 17.790,2 75.346,6 82.491,0 10,6% 20,1% 21,6% Resultat de l'exercici (MEUR) 778,1 494,4 3.536,6 4.080,6 -36,5% 13,3% 12,1% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,5% 2,1% 3,4% 3,7% - 0,7 0,6 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 34,5 31,6 27,9 29,0 -8,4% 0,8 1,1 Vendes realitzades a l'estranger 18,6% 18,8% n.d. n.d. - 0,7 - Despesa interna en R+D (MEUR) 58,0 53,9 208,2 198,5 -7,0% 5,2% 27,2% Despesa interna en R+D / VAB 1,3% 1,3% 1,1% 1,0% - - - Personal en R+D (milers de persones) 0,8 0,6 5,4 5,3 -25,0% 5,5% 11,3% Personal en R+D / ocupats 1,1% 0,8% 1,4% 1,4% - - - Patents sol·licitades a la EPO (per milió habitants) 1,7 1,4 0,5 0,4 -18,3% 4,2% 3,5% Nota: IPC: no inclou les begudes alcohòliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentació) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i amilacis); el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; el VAB d'Espanya i les dades sobre despesa i personal en R+D fan referència als anys 2009 i 2010 (dades SBS); les patents fan referència als anys 2008 i 2009; EPF: el consum en el cas d'Espanya correspon als anys 2010 i 2011; DAAM: el consum en el cas de Catalunya conté una estimació de les dades de desembre de 2012; "n.d." significa dada no disponible Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Espanya
  30. 30. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 30 i hora, inferiors a la despesa per al conjunt del sector alimentari i en con- sonància amb la menor productivitat en aquest segment (EIE).  Segment d’elaboració i conserva- ció de peix, crustacis i mol·luscos Dins d’aquest segment (CCAE 102) s’inclouen les empreses que elaboren productes congelats, ultracongelats i refrigerats de peix, crustacis o mol·luscos i les empreses que fabri- quen conserves de peix. El segment de l’elaboració i conservació del peix té unes dimensions molt reduïdes al nostre país i representa només un 1% del sector alimentari (950 persones ocupades i un volum de negoci de 177 milions d’euros, EIE). L’any 2012, hi havia 48 empreses amb assalariats, quatre menys que el 2011 (DIRCE). No es disposa de dades de producció per a Catalunya, però a l’Estat espa- nyol l’IPI va augmentar un 10,9%, se- guint els bons resultat de 2011. No obstant això, Catalunya té un pes molt reduït dins el conjunt de l’Estat i l’evolució del nostre consum i les nos- tres exportacions no semblen indicar que la producció catalana hagi mos- trat tant bon comportament com l’espanyola. Catalunya disposa d’una flota pesquera que va en clar retro- cés en els últims anys, i que realitza principalment la seva activitat al mar Mediterrani essent les seves principals captures el peix blau i el blanc (FMR 2013). El consum de peix a les llars catalanes va disminuir un 4,4% l’any 2012, i en termes reals la variació fou fins i tot major, atesa la pujada de l’IPC (DAAM). Les exportacions es van re- duir l’1,5%; un 92% tingué per destina- ció la UE-27 (Itàlia i França sumen el 72%) i, a diferència d’altres segments, les exportacions extracomunitàries van disminuir (-5,6%). El nostre país és molt més consumidor de peix que no pas productor: la taxa de cobertura és només del 30% i per tant les importacions són rellevants. Però la intensa recessió ha afectat les compres de peix a l’exterior amb una reducció del 14%, ja siguin provinents de dins o fora la UE27. les vendes (EIE). Però el consum a les llars catalanes va augmentar un 0,1% nominal. Com a conseqüència de la inflació, el consum en termes reals va disminuir (entre un 1,1% i un 3,8% se- gons les carns) (DAAM). En consonàn- cia, les importacions de carn, que són sobretot intracomunitàries, van dismi- nuir un 5,7%. L’excel·lent comportament del sector exterior va permetre l’increment de la producció esmentat malgrat el com- portament del mercat domèstic. El sector exterior suposa una quarta part de les vendes i fa que el segment carni sigui el principal exportador del sector alimentari català, amb un pes del 39%. Després d’una certa reduc- ció l’any 2009, a partir del 2010 les exportacions varen créixer més d’un 10% cada any. Així, aquesta activitat presentà una balança comercial amb un superàvit superior a 2.100 milions i una taxa de cobertura de quasi el 600%, de molt, la més eleva- da del sector alimentari. Les exportacions catalanes foren ma- joritàriament intracomunitàries (77%) i principalment anaren destinades a França (33,4%), Itàlia (9,3%) i Alema- nya (8,2%). Com en altres segments, destacà l’augment de les exportaci- ons fora de la UE-27, que s’incrementaren un 23%. L’exportació a Amèrica va augmentar un 14% i se situà en un 11,9% sobre el total de les exportacions de productes carnis (AEAT). Destaca el fet que Catalunya representà més de la meitat de les exportacions de productes carnis de l’Estat. Com a resultat dels elevats preus dels cereals, l’índex de preus industrials (IPRI) registrà un increment del 5,5%. El sector acusà fortament la pujada del preu del pinso, que suposa al voltant d'un 70% de la despesa dels rama- ders. L’IPC en els diversos productes carnis va pujar, especialment pel què fa al vacum, però sense que l’augment de l’IPRI s’arribés a traslla- dar totalment al consumidor. La productivitat aparent del treball (24 euros per hora, VAB per ocupat i hora) al segment carni català és un 20% inferior a la productivitat del sec- tor alimentari. Les despeses de perso- nal suposen uns 15,3 euros per ocupat Igual que al conjunt de la indústria, la debilitat de la demanda és el factor que més va marcar l’evolució de la marxa del negoci (amb un saldo de respostes superior al 80% durant bona part del 2012); les dificultats finance- res i l’augment de la competència són altres factors que també van afectar considerablement la marxa del negoci. El sector alimentari va acusar l’augment de la competència més intensament que la resta de la indústria. Evolució dels subsectors el 2012 Alimentació: primera transfor- mació  Segment de la carn L’elaboració de productes carnis (CCAE 101) és una activitat molt arre- lada a Catalunya i constitueix el seg- ment més important dins del sector de l’alimentació i begudes. Aquest segment ocupa més de 29.000 treba- lladors (un 39% del sector alimentari), genera un volum de quasi 7.600 mili- ons i un VAB superior als 1.250 milions (un 32% i un 30% respectivament). A més, Catalunya és capdavantera en aquest segment al conjunt de l’Estat espanyol, amb un pes d’un 35% apro- ximadament (EIE). El 2012, el segment carni a Catalunya estava format per unes 560 empreses amb assalariats, el 13,5% de les quals eren mitjanes o grans (50 treballadors) (DIRCE). Aquest és el segment alimen- tari amb els establiments més grans: uns 50 ocupats per establiment en- front dels 27 de mitjana (EIE). El nom- bre d’empreses es va reduir un 1,6%, seguint la tendència dels dos anys anteriors. Però aquesta reestructuració no im- pedí una millora de la producció. El 2011 i 2012 fou un dels subsectors amb major increment de la producció in- dustrial (4,4% en aquest darrer any). Els sacrificis van augmentar un 2,8% (tones) i destacà especialment l'incre- ment dels sacrificis de porcí (4,1%) i de cabrum (3,6%) (DAAM). El principal mercat de la producció càrnia és l’espanyol, amb un 75% de
  31. 31. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 31 total; França, 30,4%; Alemanya, 11,8%; Regne Unit, 6,1%), van créixer un 9,2%; i fora de la UE (24%), un 43%. En canvi, pel què fa al mercat domès- tic, el consum de fruites i hortalisses a les llars catalanes va augmentar un 0,8% nominal (DAAM); però a la pràc- tica això suposà una disminució en el consum (excepte en el cas de les patates). En conseqüència, les impor- tacions també van disminuir (-3%) i la taxa de cobertura se situà en el 108%. L’Estat espanyol, amb una major tra- van destruir empreses, en aquest se’n varen crear tres (DIRCE). Després de l’increment del 2011, la producció al conjunt de l’Estat va disminuir un 3,7%, i s’estima que Cata- lunya es va comportar de forma anà- loga o fins i tot una mica millor. Ho recolza el fet que les exportacions catalanes varen augmentar un 15,8%, mentre que les de l’Estat només un 3,9%. El bon comportament de les exportacions s’afegeix al dels anys anteriors (+21% i +8,1% el 2010 i 2011). Les vendes dins de la UE-27 (76% en  Segment de preparació i conser- vació de fruites i hortalisses El segment de l’hortofruticultura (CCAE 103) és també un dels de di- mensions més reduïdes a Catalunya: 2.400 persones ocupades i un volum de negoci de 645 milions d’euros, que representen aproximadament el 3% del sector alimentari (EIE). El 2012, estava constituït per unes 70 empre- ses amb assalariats, de les quals no- més el 13% en tenien més de 50. A diferència d’altres segments on es Indústries càrnies (CCAE 101) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 570 561 3.272 3.206 -1,6% 21,8% 17,5% Empreses amb >= 50 assalariats 79 76 232 225 -3,8% 31,8% 33,8% Índex de producció industrial (var anual) 4,1% 4,4% 3,3% -1,0% - - - Índex de preus industrials (var anual) 5,4% 5,5% 3,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 471,4 444,7 1.763,2 1.713,5 -5,7% 8,8% 26,0% Exportacions (MEUR) 2.265,6 2.600,3 4.272,1 4.818,9 14,8% 38,6% 54,0% Saldo (MEUR) 1.794,2 2.155,6 2.508,9 3.105,4 - - - Taxa de cobertura 480,6% 584,7% 242,3% 281,2% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.745,7 2.748,2 17.529,9 17.631,1 0,1% 25,2% 15,6% IPC Vacum 3,1% 3,9% 1,6% 3,0% - - - IPC Oví -0,7% 2,1% 1,6% 0,8% - - - IPC Porcí 4,2% 1,8% 2,3% 1,7% - - - IPC Aviram 3,3% 1,2% 4,3% 1,0% - - - IPC Altres 1,1% 2,6% 1,1% 2,1% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 29.293 29.290 83.540 83.310 0,0% 39,2% 35,2% Import net xifra de negoci 7.263,6 7.596,1 19.460,4 21.164,5 4,6% 31,8% 35,9% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 1.354,0 1.254,9 3.540,8 3.609,2 -7,3% 30,1% 37,5% Despeses de personal (MEUR) 790,6 796,5 2.265,7 2.349,1 0,7% 32,0% 33,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 237,0 218,9 575,1 545,3 -7,6% 30,4% 40,2% Consums intermedis (MEUR) 5.610,6 5.984,6 15.440,2 16.888,2 6,7% 33,6% 35,4% Resultat de l'exercici (MEUR) 198,9 177,7 406,7 335,0 -10,7% 35,9% 53,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,7% 2,3% 2,1% 1,6% - 1,1 1,5 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 26,0 24,1 24,1 24,7 -7,2% 0,8 1,0 Vendes realitzades a l'estranger 22,3% 24,9% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
  32. 32. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 32 Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos (CCAE 102) Número d'empreses amb assalariats 52 48 557 552 -7,7% 1,9% 8,7% Empreses amb >= 50 assalariats 3 5 81 84 66,7% 2,1% 6,0% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 9,6% 10,9% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 6,6% 3,6% - - - Importacions (MEUR) 445,2 383,2 4.133,5 3.902,5 -13,9% 7,6% 9,8% Exportacions (MEUR) 118,0 116,2 2.443,1 2.455,8 -1,5% 2,3% 4,7% Saldo (MEUR) -327,2 -267,0 -1.690,4 -1.446,6 - - - Taxa de cobertura 26,5% 30,3% 59,1% 62,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.529,8 1.463,1 8.839,4 8.776,9 -4,4% 13,4% 16,7% IPC Peix fresc i congelat 2,5% 0,3% 2,7% 0,9% - - - IPC Crustacis, mol·luscs i preparats de peix 4,3% 1,1% 4,6% 2,3% - - - Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103) Número d'empreses amb assalariats 67 70 993 986 4,5% 2,7% 7,1% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 150 149 0,0% 3,8% 6,0% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. 8,7% -3,7% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,7% 2,5% - - - Importacions (MEUR) 223,8 217,0 1.246,5 1.263,5 -3,0% 4,3% 17,2% Exportacions (MEUR) 203,2 235,2 2.685,4 2.790,7 15,8% 4,7% 8,4% Saldo (MEUR) -20,6 18,3 1.438,9 1.527,2 - - - Taxa de cobertura 90,8% 108,4% 215,4% 220,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.426,0 2.445,7 14.190,4 13.900,4 0,8% 22,4% 17,6% IPC Fruita en conserva i fruits secs 0,6% 2,4% 0,9% 2,8% - - - IPC Preparats de llegums i hortalisses 2,8% 3,2% 2,3% 3,2% - - - IPC Patates i els seus preparats 2,0% -3,9% 1,6% -3,5% - - - Fabricació d'olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) Número d'empreses amb assalariats 137 137 1.331 1.336 0,0% 5,3% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 10 35 34 0,0% 4,2% 29,4% Índex de producció industrial (var anual) n.d. n.d. -4,1% -14,7% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 753,5 840,1 2.074,7 2.265,3 11,5% 16,6% 37,1% Exportacions (MEUR) 692,5 860,7 2.789,7 3.241,6 24,3% 17,0% 26,6% Saldo (MEUR) -61,0 20,6 715,0 976,3 - - - Taxa de cobertura 91,9% 102,5% 134,5% 143,1% - - - Consum a les llars (MEUR) 206,4 189,5 1.730,4 1.712,3 -8,2% 1,7% 11,1% IPC 0,7% 3,6% 0,4% 2,9% - - - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
  33. 33. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 33 Catalunya no és català. La culpa s'atribueix a la pressió sobre els preus de venda que exerceixen les quatre grans superfícies, que venen per sota del cost de producció (uns 2,2-2,3 €/ Kg de l’oli d’oliva segons la FCAC). I al llarg de l’última dècada, el preu ha caigut a més de la meitat (Diari de Tarragona). No obstant això, en la campanya 2012/13 s’ha produït una millora conjuntural del preu de l’oli d’oliva a granel com a conseqüència de l’excés de demanda produït per la mala collita a nivell global (FCAC). D’altra banda, la demanda insatisfeta ha fet augmentar les importacions d’oli (9,2% en el cas espanyol i 11% en el català). Només el 32% de les impor- tacions provenen de la UE-27, mentre que la resta prové d’Amèrica (34%) i Àsia (22%)ceania (). A més, cal desta- car que les importacions extracomu- nitàries s’han incrementat un 10,9%, entre les quals destaquen les xineses (130%) i brasileres (17,6%).  Segment de fabricació de produc- tes lactis El segment de la producció làctia (CCAE 105) a Catalunya és mes aviat petit i se situa en un 4% del sector alimentari: dóna feina a unes 3.350 persones, genera un volum de negoci d’uns 1.000 milions d’euros i un VAB de 180. El pes de Catalunya sobre el conjunt de l’Estat és només d’una van fer en un 16%. Les exportacions catalanes s’orientaren sobretot a la UE-27 (un 61%) i específicament, a França (23,5%) i Itàlia (19%). Les intra- comunitàries van disminuir un 5%, mentre que les extracomunitàries van augmentar un 77%. Aquest segment va recolzar-se en el mercat exterior per pal·liar la baixada del consum al mercat domèstic, que es va reduir un 11,8% en termes reals (DAAM). I en segon lloc, perquè l’oli d’oliva té un major pes sobre el segment a l’Estat (42%), amb relació a Catalunya (30%) (EIP). El 2012 la producció espa- nyola d’oli d’oliva va caure molt con- siderablement com a conseqüència de la forta sequera. En canvi, la pro- ducció d’oliva a casa nostra va créi- xer un 18% respecte a l’any passat (FCAC). A Catalunya hi ha cinc deno- minacions d’origen protegides (DOP) d’oli d’oliva verge extra i s’extreuen anualment unes 33.000 tones d’oli (59% extra verge, 13% verge i el 28% oli llampant, que directament no és apte per al consum però es pot barre- jar amb olis d’oliva verge per obtenir l’oli refinat) (DAAM). La varietat d'oli- va més abundant per a l'elaboració d'olis és l'arbequina, una de les més preuades en els mercats internacio- nals. En campanyes anteriors, els sindicats agrícoles van posar de manifest que el 90% de l'oli que es consumeix a dició hortofrutícola, assolí una cober- tura del 220%. Al conjunt de l’Estat, els preus industri- als van créixer un 2,5%. A Mercabar- na, la poma, la pera i la pruna aug- mentaren de preu respecte a l’any anterior (DAAM). L’augment de preus es va traslladar completament al con- sumidor i l’IPC de la fruita en conserva i dels preparats de llegums i hortalisses va créixer (2,4% i 3,2% respectiva- ment).  Segment de fabricació d’olis i grei- xos vegetals i animals El segment dels olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) té unes dimensi- ons mitjanes al nostre país: suposa un 10% del volum del negoci alimentari (2.600 milions), però només el 2,5% en termes d’ocupació (1.700 persones) (EIE). El 2012, igual que el 2011, aquest segment estava constituït per 137 empreses amb assalariats, és a dir que no hi va haver destrucció d’empreses. D’aquestes, el 7% tenia més de 50 assalariats (DIRCE). No es disposa de l’IPI per a Catalu- nya, però a l’Estat la producció va caure quasi un 15%. S’estima que la producció catalana podria haver disminuït però menys intensament per dues raons. En primer lloc, perquè les exportacions catalanes varen créixer un 24%, mentre que les espanyoles ho Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació d’olis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals (CCAE 102 a 104) 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 5.030 5.139 62.647 61.589 2,2% 6,9% 8,3% Import net xifra de negoci 2.987,2 3.422,4 21.008,6 22.015,6 14,6% 14,3% 15,5% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 351,1 331,4 3.007,6 3.284,6 -5,6% 8,0% 10,7% Despeses de personal (MEUR) 165,1 173,9 1.649,8 1.653,7 5,3% 7,0% 10,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 86,3 63,9 781,8 698,9 -25,9% 8,9% 9,1% Consums intermedis (MEUR) 1.972,1 2.284,6 16.027,9 16.674,5 15,8% 12,8% 13,7% Resultat de l'exercici (MEUR) 91,3 61,3 539,8 927,3 -32,9% 12,4% 6,6% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,1% 1,8% 2,6% 4,2% - 0,9 0,4 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 39,4 36,5 28,1 31,0 -7,4% 1,2 1,2 Vendes realitzades a l'estranger 24,1% 24,5% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
  34. 34. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 34 la balança comercial (451 milions) i una taxa de cobertura de només el 22,6% (la meitat que l’espanyola). Però val a dir que el 2012 fou un any relativament bo per a les exportaci- ons de productes lactis, que van créi- xer un 7,3%, després de la forta dava- llada del 2011. Aquestes van anar sobretot destinades a la UE27, amb un pes del 83% (França, 32%; Portugal, 24%). Els preus industrials al conjunt de l’Estat van créixer un 1,5%. Aquest increment es va traslladar al preu de la llet pagat pel consumidor i al dels productes lactis, que van créixer un 2,6% i un 3,8% respectivament (IPC). El preu percebut pels ramaders va dis- minuir un 0,9% (Observatori de la Llet Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat espanyol, la producció en aquest segment es va reduir: un 0,2% i un 5,2% respectivament, magnituds que s’afegeixen a les taxes de creixe- ment negatives que s’han produït històricament en aquest segment. El consum de lactis a les llars catalanes va baixar un 1,5% nominal (DAAM), que en termes reals arriba fins a un 4,1% (llet) i 5,3% (derivats lactis). Les vendes de llet i productes lactis fora de Catalunya representen només el 8%. El sector exterior es caracteritza per una elevada competència, on les rigideses del sistema de quotes i el dèficit de matèria primera fan que el segment registri un saldo negatiu de desena part, molt per sota d’altres segments (EIE). L’any 2012, el segment lacti estava format per un centenar d’empreses amb assalariats a Catalunya (el 8,6% eren mitjanes o grans). Cal destacar que en els dos últims anys s’han creat quatre empreses amb assalariats, a diferència d’altres segments (DIRCE). La dimensió dels establiments és relati- vament gran (32,6 ocupats per esta- bliment) i es tracta també d’un seg- ment amb una concentració molt elevada: els 5 establiments més grans concentren més del 61% del volum de negoci i el 56% de l’ocupació (EIE). Fabricació de productes lactis (CCAE 105) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 104 105 1.050 1.024 1,0% 4,1% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 9 69 72 -10,0% 3,8% 12,5% Índex de producció industrial (var anual) -7,9% -0,2% -5,4% -5,2% - - - Índex de preus industrials (var anual) n.d n.d 1,6% 1,5% - - - Importacions (MEUR) 610,4 583,2 1.910,4 1.882,6 -4,5% 11,5% 31,0% Exportacions (MEUR) 122,8 131,7 884,6 902,8 7,3% 2,0% 14,6% Saldo (MEUR) -487,7 -451,5 -1.025,7 -979,7 - - - Taxa de cobertura 20,1% 22,6% 46,3% 48,0% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.336,9 1.316,4 9.076,3 9.236,1 -1,5% 12,1% 14,3% IPC Llet -0,2% 2,6% -0,2% 1,7% - - - IPC Productes lactis 3,7% 3,8% 3,4% 3,1% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 3.324 3.356 26.079 26.381 1,0% 4,5% 12,7% Import net xifra de negoci 975,9 1.014,4 9.086,2 10.566,8 3,9% 4,2% 9,6% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 249,0 181,8 1.879,6 1.813,1 -27,0% 4,4% 13,7% Despeses de personal (MEUR) 133,9 127,8 922,9 965,7 -4,6% 5,1% 13,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 27,0 21,7 265,3 315,6 -19,7% 3,0% 6,9% Consums intermedis (MEUR) 696,1 783,8 6.772,8 7.686,3 12,6% 4,4% 10,2% Resultat de l'exercici (MEUR) 81,2 11,1 530,7 464,5 -86,4% 2,2% 2,4% Resultat de l'exercici / volum de negoci 8,3% 1,1% 5,8% 4,4% - 0,5 0,2 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 42,8 30,9 41,2 38,6 -27,7% 1,0 0,8 Vendes realitzades a l'estranger 11,1% 7,9% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
  35. 35. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 35 VAB d’uns 244 milions d’euros (6%). Malgrat que aquestes magnituds no són massa grans, Catalunya represen- ta una quarta part del segment a l’Estat, d’acord amb l’elevat pes del segment de la carn a Catalunya (EIE). L’any 2012, hi havia 128 empreses amb assalariats a Catalunya, de les quals només el 7% en tenien més de 50. El nombre d’empreses es va reduir un 3%, xifra que s’afegeix a la reduc- ció dels dos anys anteriors i que afec- tà sobretot a les petites (DIRCE). La dimensió mitjana dels establiments és relativament petita (17,3 ocupats) i la concentració no és massa elevada (els 5 establiments més grans concen- tren més del 30% del volum de negoci i del 26% de l’ocupació) (EIE). Després de les fortes caigudes de la producció del 2008 i el 2009, el 2011 la ses suposen aproximadament el 70% del VAB (EIE).  Segment de l’alimentació animal El segment de l’alimentació animal no suposa una gran part del sector ali- mentari però és important com a ma- tèria primera per al sector carni. Se- gons l’informe FMR (2009) les empre- ses d’alimentació per a animals de granja representen el 84% del seg- ment, dins el qual, el segment porcí és el principal destinatari dels pinsos (amb un 59%) seguit de l’aviram (22%) i el boví (14%); el 16% restant de les empreses es dediquen a l’alimentació per a mascotes. Aquest segment ocupa uns 2.700 treballadors (un 3,6% del sector ali- mentari), genera una xifra de negoci d’uns 2.800 milions d’euros (12%) i un minuir un 0,9% (Observatori de la Llet de Catalunya). Cal destacar que el sector lacti a nivell europeu ha avan- çat cap a una menor volatilitat i unes menors asimetries en la negociació de preus gràcies al desenvolupament d’una normativa que permet la nego- ciació col·lectiva de preus a partir de les organitzacions professionals agràri- es i la introducció de la contractació de preus per a un període determinat (Milk Package, Comissió Europea). La productivitat d’aquest sector es va situar en 30,9 euros per hora el 2011 (similar a la mitjana del sector alimen- tari), mentre que les despeses de per- sonal se situaren en 21,7 euros per ocupat i hora (un 15% superior al sec- tor alimentari). Aquest segment es pot considerar relativament intensiu en mà d’obra atès que aquestes despe- Fabricació de productes per a l’alimentació animal (CCAE 109) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Número d'empreses amb assalariats 132 128 719 717 -3,0% 5,0% 17,9% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 46 49 0,0% 3,8% 18,4% Índex de producció industrial (var anual) -0,9% 0,5% -1,4% -1,3% - - - Índex de preus industrials (var anual) 2,6% 18,1% 3,6% 17,8% - - - Importacions (MEUR) 118,7 129,7 345,3 373,5 9,3% 2,6% 34,7% Exportacions (MEUR) 210,5 264,0 488,4 546,0 25,4% 3,9% 48,4% Saldo (MEUR) 91,8 134,3 143,1 172,5 - - - Taxa de cobertura 177,4% 203,6% 141,4% 146,2% - - - Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 2.551 2.710 13.012 12.754 6,2% 3,6% 21,2% Import net xifra de negoci 2.054,8 2.864,9 8.388,6 9.981,6 39,4% 12,0% 28,7% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 235,5 244,5 895,2 932,1 3,8% 5,9% 25,3% Despeses de personal (MEUR) 106,2 115,2 472,2 457,5 8,5% 4,6% 25,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 52,6 42,2 269,0 176,1 -19,7% 5,9% 24,0% Consums intermedis (MEUR) 1.777,5 2.489,6 6.965,2 8.510,4 40,1% 14,0% 29,3% Resultat de l'exercici (MEUR) 59,0 49,0 118,8 75,4 -16,8% 9,9% 65,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,9% 1,7% 1,4% 0,8% - 0,8 2,3 Productivitat aparent treball (VAB en € / hora) 52,6 52,4 38,7 41,3 -0,5% 1,7 1,3 Vendes realitzades a l'estranger 5,6% 7,3% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupació; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovación Tecnológica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat)
  36. 36. Informe anual de la indústria a Catalunya 2012 36 Algunes veus del sector, com el Gremi de Flequers de Barcelona, posa de manifest que l’especulació amb cere- als, que en fa pujar els preus quan escassegen, és una amenaça per a la població mundial. Però malgrat el fort increment dels preus del blat i la farina, els preus industrials semblen no haver acusar del tot l’impacte (+1,6%). No obstant això, aquests si que es van traslladar als preus de productes de pa (1,6%) i cereals i derivats (3,3%) per als consumidors (IPC). La productivitat d’aquest segment és d’uns 23 euros per hora l’any 2011, xifra inferior a la productivitat total del sector alimentari en un 30%. Les des- peses de personal suposaren només 15,5 euros per ocupat i hora (un 20% inferior a la mitjana del sector alimen- tari). Aquest segment es pot conside- rar intensiu en mà d’obra atès que aquestes despeses suposen aproxima- dament el 68% del VAB (EIE).  Segment de la fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de con- fiteria Aquest segment (CCAE 1081 a 1083) inclou la fabricació de sucre, cacau, xocolata i productes de confiteria, així com l’elaboració de cafè, te i infusions. Es tracta d’un segment de dimensions mitjanes dins del conjunt del sector alimentari: dóna feina a unes 5.000 persones (el 6,7% sobre el sector alimentari) i genera un volum de negoci de quasi 2.000 milions (8%) i un VAB de 430 milions d’euros (10,4%). La producció catalana té un pes d’un terç sobre el total de la producció estatal (EIE). L’any 2012, aquest segment estava format per 400 empreses amb assala- riats, de les quals l’11% eren mitjanes o grans; el nombre d’empreses d’aquest segment va tornar a aug- mentar (2,6%), després d’una dràstica reducció el 2011 (8,2%) (DIRCE). Els establiments tenen una mitjana de 42 ocupats (un 50% superior a la mitjana del sector alimentari) i la concentra- ció és també prou elevada (els 5 es- tabliments més grans concentren el 50% de l’ocupació i el 61% del volum de negoci) (EIE). durada, galetes, pastes alimentàries i cuscús. Té una dimensió mitjana-gran dins del conjunt del sector alimentari: ocupa unes 11.700 persones (el 15,7% del total), genera un volum de negoci d’uns 1.350 milions d’euros (5,7%) i un VAB de 460 milions d’euros (11%). A més, aquest segment té un pes d’una cinquena part sobre el total del seg- ment a l’Estat (EIE). El 2012, hi havia unes 600 empreses amb assalariats en aquest segment, de les quals el 7,5% en tenien més de 50; però el nombre d’empreses va seguir disminuint com en anys anteri- ors (DIRCE). La dimensió mitjana dels establiments és relativament petita (17 ocupats per establiment, un 40% menys que a la mitjana del sector alimentari) i mostra una baixa con- centració. L’any 2012, la producció catalana va augmentar un 2%, a diferència del què havia succeït en anys anteriors. De fet es tracta del segment alimen- tari amb un millor comportament de l’IPI el 2012. Aquesta millora s’atribueix al bon comportament del sector exte- rior, malgrat que representa només un 7,4% de les vendes (EIE). Les exporta- cions van créixer un 6,4%, després d’una important millora el 2011 (27%). Les exportacions intracomunitàries (UE el 74%, França el 26% i Portugal el 19%) van augmentar un 3,7%, mentre que les exportacions fora de la UE van augmentar un 15%. En canvi, el mercat domèstic no es va comportar tant bé. La meitat de les vendes es realitza a Catalunya, però l’any 2012 el consum de productes de fleca a casa nostra es va reduir entre un 3,8% (pa) i un 5,5% (cereals i deri- vats) en termes reals (DAAM). Les fleques tradicionals s’esforcen per afegir valor als seus productes. Un exemple és el pa de pagès català amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP), que es va començar a comer- cialitzar a finals de 2012. El pa de pa- gès és la segona varietat de pa que es consumeix a Catalunya i la quarta en l’àmbit estatal, amb una produc- ció estimada de 39 milions de Tm. D’aquesta quantitat, el 8% serà pa de pagès emparat per la IGP Pa de Pa- gès Català. disminució es va suavitzar i, el 2012, l’IPI va créixer un 0,5%. El principal mercat d’aquests productes és el català (75,5%), mentre que només un 7,3% de les vendes es realitza a l’estranger (EIE). La discreta millora de la producció es va veure fortament recolzada per les exportacions, sense les quals la pro- ducció hauria patit una forta davalla- da. En conjunt, aquestes van créixer un 25% i s’orientaren a parts iguals als països comunitaris (15% a Itàlia; 10,9% a França) i extracomunitaris (34% als països asiàtics); però cal destacar que mentre les primeres es varen re- duir un 4%, les segones van créixer un 83%. Les importacions de productes per a l’alimentació animal van augmentar un 9,3%, fet que es pot explicar pels moviments comercials intraempresa i que per tant compensarien en part l’increment de les exportacions. Com a resultat, la balança comercial va obtenir superàvit amb una taxa de cobertura del 203%. El 2012, els preus industrials (IPRI) de l’alimentació per a animals van pujar un 18% a Catalunya, després dels increments de 2010 i 2011 (19% i 2,6% respectivament), de manera que els preus s’han mantingut molt alts. La principal causa, esmentada anterior- ment, és l’increment del preu d’alguns cereals, altres matèries pri- meres i l’aigua. Tot i ser un segment petit, la seva pro- ductivitat (52,4 euros per hora) és un 70% superior a la del sector alimentari (EIE). Les despeses de personal pugen a uns 24,7 euros per ocupat i hora, xifra superior a la despesa per al con- junt del sector alimentari en un 30%, d’acord amb el diferencial en pro- ductivitat. Es tracte d’un dels seg- ments menys intensius en mà d’obra dins el sector agroalimentari (47,1%). Alimentació: segona transfor- mació  Segment de fabricació de produc- tes de fleca i pastes alimentàries Aquest segment (CCAE 107) inclou la fabricació de pa i de productes de fleca i pastisseria frescos i de llarga

×