Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Dona i Salut
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Dona i Salut

  • 940 views
Published

Suport gràfic a la conferència sobre Salut i Dona presentada en el Cercle Artístic de Ciutadella com a Dempeus per la Salut Pública i gràcies a la invitació del Col.lectiu de Dones Progressistes.

Suport gràfic a la conferència sobre Salut i Dona presentada en el Cercle Artístic de Ciutadella com a Dempeus per la Salut Pública i gràcies a la invitació del Col.lectiu de Dones Progressistes.

Published in Health & Medicine
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
940
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. SALUT i DONA la salut va molt més enllà de l'absència de malaltia i es considera "un estat complet de benestar físic, mental i social". La sanitat pot ser pública o privada però la salut SEMPRE és PÚBLICA
  • 2. Exemples de la diferència:
    • La sanitat es preocupa per :
    • Guarir malalties, actuar i intervenir sobre la persona malalta
    • La salut es preocupa per:
    • Generar vida harmònica , plena i feliç de la persona dins la societat i el medi ambient
  • 3. Els temes de salut són els que més interessen a les persones:
    • Temes de salut 7.7
    • Temes de medi ambient 6,6
    • Temes econòmics 6,1
    • Temes tecnològics 5,7
    • Esports 5,6
    • Temes internacionals 5,5
    • Temes polítics 4,2
    • Fundación BBV- 2009
  • 4.
    • El càncer de mama continua sent la forma més comú de càncer en les dones i la principal causa de mort per càncer entre les dones.  La demència i la malaltia d'Alzheimer són més altes entre les dones que els homes. La depressió és també més prevalent en les dones, que intenten suïcidar-se dues vegades més que els homes.    Les dones corren un risc més gran que els homes de desenvolupar osteoartritis, l'artritis reumatoide i l'osteoporosi .    S’estima un augment de la diabetis del 16% entre 2007 i 2025, especialment en dones.      Entre els joves, les dones tendeixen a començar a fumar més joves que els homes .    El consum nociu d'alcohol comporta riscos específics per a les dones, com ara problemes de fertilitat i el dany prenatal en dones embarassades.
  • 5. L’iceberg de la malaltia de J.Last
    • Malalties agudes i cròniques i procés de morir (part visible).
    • -----------
    • Les malalties invisibles, no registrades, silencioses, població vulnerable i exposada a risc, i els determinants de salut (base de l’iceberg).
  • 6. Del que es parla…. I del que no
    • La contribució del sistema sanitari a la millora de l'esperança de vida i de la salut de la població ha estat molt baixa.
    • La salut i la malaltia depenen fonamentalment de les condicions de vida i de treball de les persones.
    • Les intervencions per assolir una societat saludable estan  majoritàriament fora del sistema sanitari.
  • 7. Model dels determinants socials de la salut de Dahlgren i Whitehead
  • 8. La divisió dels treballs...
  • 9. es manté...
  • 10. Concepte de gènere i salut
    • El concepte de gènere , igual que el d'altres determinants de les desigualtats en la salut (classe, edat o país de procedència) és de gran interès ja que determina desigualtats en la consideració de les malalties, en les exposicions de risc i en el seu impacte.
    • És fonamental per planificar actuacions ja que el que funciona en un col·lectiu pot no funcionar o fins i tot tenir impacte negatiu en un altre.
  • 11. Gènere, determinants, desigualtats
    • El gènere és un determinant de DESIGUALTAT. Les desigualtats de gènere en la salut venen determinades per la socialització de gènere , que en bona part és responsable de les conductes menys sanes pròpies de la personalitat masculina heterosexual, les desigualtats en el poder, el diferent accés als recursos i la divisió sexual del treball.
    • A això s'ha d'afegir els aspectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva que durant massa temps han estat l'únic aspecte del què es parlava en relació amb la salut de les dones.
  • 12. El treball  genera desigualtats en salut
    • El treball constitueix un eix fonamental que configura la vida de forma diferent en dones i homes. El món masculí gaudeix de més poder i reconeixement social, mentre que el femení queda relegat a la invisibilitat i a la falta de valor social.
    • Durant segles, la transició a la vida adulta ha estat per als homes posaren primer pla el treball productiu o remunerat i per a les dones el matrimoni i la maternitat, o treball reproductiu. Però el primer tipus de projecte comporta la independència econòmica i el ple reconeixement ciutadà i el segon la dependència i una ciutadania delegada .
    • Nombrosos estudis evidencien una major morbiditat entre les dones per la majoria dels indicadors de salut, la qual cosa s’explica en gran mesura per la seva situació social més desafavorida.
    •  
  • 13. Podem afirmar que, en general, la salut de les dones és pitjor que la dels homes, però no en tots els casos: les dones de classes més privilegiades senten que tenen millor salut que els homes treballadors manuals. Per tant, s’hauria de parlar com a eixos de desigualtat en salut: Gènere Classe País d’origen ...edat?
  • 14. Treball masculí, treball de més risc
    •  
    • La salut laboral dels homes ha estat millor estudiada que la de les  dones (aspectes biològics, però no de gènere) .
    • Per què els homes tenen més comportaments de risc?
    • Negació de les febleses, del dolor, de les emocions, aparentar ser fort i no necessitar ajut i mostrar un comportament agressiu i de dominació. La classe social configura l’expressió d’aquest estereotip de masculinitat. Així, els treballadors manuals mostren la seva masculinitat exhibint força física i la resistència a les condicions de l’entorn físic com una forma d’exhibir la seva masculinitat front al model hegemònic corresponent a l’home blanc de classe social alta. Per altra banda, els executius que treballen sense descans, neguen patir estrés i ignoren la són o una dieta saludable, són compensats en termes de poder, diners i prestigi. 
  • 15. La salut laboral des del gènere
    •  
    • La salut laboral clàssica dóna poca atenció a les dones. La majoria dels estudis per determinar els nivells de seguretat s’han realitzat amb homes joves i s’han extrapolat a les dones, sense evidència d’aplicabilitat: hi ha diferències en l’estructura òssia, la distribució del greix, la funció endocrina o el sistema immune, però pocs estudis assumeixen aquestes diferències en la resposta a l’exposició a tòxics, a les exigències físiques o a l’estrès tèrmic. A més, tot i que les feines tradicionals de dones impliquen menys mobilització de càrregues, estan més exposades a altre tipus de riscos ergonòmics, com els moviments repetitius, massa sovint desapercebuts.
    •  
  • 16. Característiques salut laboral dones
    • En el sector serveis, s’ha de posar una atenció prioritària a els riscos psicosocials , ara pràcticament oblidats. Segons la 3a Enquesta Europea de Condicions del Treball , el treball de les  dones es caracteritza per ser més monòton, és menys creatiu i vigilat, té el risc d’assetjament moral i sexual, amb menys salari, és més de cara al públic, té menys perspectives de promoció i més precarietat laboral.
    • Tots ells són factors de risc psicosocial dels que hi ha àmplia evidència de relació amb un ampli ventall de trastorns de salut com els problemes cardiovasculars, salut mental, hàbits poc saludables, insatisfacció laboral i absentisme.
  • 17. Pitjor salut per les mestresses de casa
    • Les  dones amb feina remunerada tenen millor estat de salut que les que treballen solament com a mestresses de casa: Més autoestima i confiança en la pròpia capacitat de decidir, més suport social, menys aïllament i més satisfaccions socials. A més, el salari aporta a les dones independència econòmica i incrementa el seu poder en la unitat familiar. No obstant, altres estudis donen suport a les hipòtesis de sobrecàrrega i conflicte de rol.
  • 18.  
  • 19. Vida laboral/ vida familiar
    • Malgrat l’entrada massiva de les dones en
    • el mercat laboral, les dones continuen
    • assumint la major part del treball domèstic.
    •  
    • Davant les dificultats per compaginar la vida laboral i familiar, algunes dones es veuen obligades a treballar a temps parcial, estratègia que contribueix a mantenir l’ordre social tradicional en el que les dones tenen menys oportunitats en el mercat laboral i la vida pública i són responsables del treball domèstic i familiar.
    • El treball a temps parcial es caracteritza per tenir pitjors condicions. A Europa s’ha documentat que és més monòton, amb menys oportunitats per aprendre i desenvolupar habilitats, pitjor pagat en termes de preus/hora, suposa la reducció de les pensions de jubilació, la limitació de les perspectives de promoció, que hi hagi menys dones en els llocs de decisió i a més a Espanya està associat a precarietat.
  • 20. Percentatge d’homes i dones en jornada parcial (IV trimestre 2009)
  • 21. Precarització treball dones
    • Las precarització del treball que proposen les polítiques neoliberals han fomentat la doble jornada per a les dones que intenten fer compatible el treball remunerat i el no remunerat, “venent” com la millor solució una forma de treball parcial o bé en precari que implica uns ingressos insuficients i una debilitació dels drets laborals.
  • 22. Increment desigualtat sous
    • Malgrat l'acceptació formal de "a igual treball, igual salari" s’ha tornat un fet comú que els salaris més baixos de cada país els cobrin les dones, i els salaris més baixos del món els cobrin les dones dels països més pobres .
    • Les pitjors condicions es troben a les empreses que produeixen exclusivament per exportar des de les zones franques dels països empobrits pel deute, sense normatives laborals ni drets sindicals, en situacions moltes vegades d’assetjament moral i sexual.
  • 23. La inestabilitat laboral i l’atur
    • La pèrdua de la feina pot desencadenar problemes de salut mental a causa de les dificultats econòmiques que suposa, però també per altres raons com la desaparició de la principal raó que estructura el dia, la pèrdua d’estatus social, autoestima, activitat física i mental i contactes interpersonals.
    • Des del punt de vista de la salut és fonamental que les persones percebin prestacions d’atur, ja que l'impacte sobre la salut mental en aquesta situació és més baix.
    • L’atur té un efecte més negatiu en aquelles persones que són les  sustentadores econòmiques principals o úniques de la família.
  • 24.  
  • 25.  
  • 26. Les llargues jornades
    • L’allargament de la jornada s’estén tant a Espanya com a altres països occidentals. Estudis recents realitzats a Catalunya documenten l’associació de les llargues jornades de treball (treballar entre 40 i 60 hores) amb un ampli ventall de trastorns de salut, en especial quan és obligat (cas de qui és responsable de portar diners a la llar).
  • 27. L’efecte de les llargues jornades
    • - Les dones que treballen més de 40 h. tenen més problemes que els homes , i diferents: Els homes presenten sobre tot falta de són i problemes derivats, mentre les dones tenen, a més, símptomes de depressió, ansietat, més tendència a fumar, hipertensió, sedentarisme i insatisfacció laboral.
  • 28. Duració jornada i poder
    • L’efecte sobre la salut de la jornada depèn de qui ho decideix . En molts homes, una jornada llarga pot representar treball creatiu, més diners i reconeixement social. En la resta de casos, és per necessitat econòmica, decisió de l’empresa, etc… En el primer cas, la llarga jornada representa més benestar personal, però en el cas de les dones s’associa a situacions de vulnerabilitat (baix estatus laboral, dones separades o divorciades).
  • 29. Tampoc la “flexibilitat” d’horaris és bona per a la salut
    • Les creixents demandes de les empreses porten a una societat de 24 hores, amb horaris atípics, amb un efecte negatiu per a la salut de treballadors i treballadores i pèrdua crònica d’hores de són.
  • 30. Distribució mundial de la renda
  • 31. Major pobresa dones
    • L’economia de la globalització tendeix com mai a negar el necessari protagonisme de les persones. Sentim a parlar continuament de les oscil•lacions de la Borsa, de les inversions de les grans empreses, de quebres financeres, però sembla que res de tot això tingui res a veure amb els drets laborals i de ciutadania de totes les persones. La globalització ha empitjorat la distribució de la renda entre rics i pobres, peró també entre homes i dones fins al punt que ja és reconeguda i acceptada com a un fet característic sobre tot de les grans ciutats el que es coneix com a “feminització de la pobresa”.
  • 32. Morts evitables A l’Àfrica hi ha una ràtio de mortalitat materna de 400 quan en els països desenvolupats és de 20. Però a l’Àfrica subsahariana, aquesta ràtio és de 885. Les hemorràgies representen el 34% dels casos; les morts per infecció, força freqüents, es poden produir dies desprès. 14 països del món tenen Ràtios de Mortalitat Materna iguals o superiors a 1.000. I menys l'Afganistan (1.800), tots pertanyen a la zona de l ‘Àfrica subsahariana.
  • 33. Pràctiques mutiladores
    • 1. La mutilació genital femenina inclou els procediments que impliquen ablació parcial o total dels genitals externs o qualsevol lesió no mèdica per interferir en el funcionament natural del cos de la nena/dona. Provoca més risc de morbiditat materna i taxes més altes de mortalitat perinatal dels nadons.
    • 2. S’estima que, a nivell mundial, entre 100 milions i 140 milions de nenes/dones han sofert el tipus I, II o III d’ablació.
    • A l’África , cada any, 3 milions de nenes/dones en són víctimes, en 28 països, a més d’altres països de l’Àsia i l’Orient, i es coneixen pràctiques semblants en determinades ètnies Central i del Sud.
    • Hi ha indicadors de que la pràctica s’està estenent a Amèrica del Nord i Europa , en ser zones d’acollida.
  • 34. Gènere i violència
    • Entre un 15% i un 71% de les dones han patit violència física o sexual a mans de la seva parella en algun moment de les seves vides. Font: OMS. 10 datos sobre la salud de la mujer. 2009
    • Almenys 60 milions de nenes van "desaparèixer" de diverses poblacions, majoritàriament a Àsia, com a resultat de l'avortament selectiu en funció del sexe, l'infanticidi o la desatenció. Font: UNFPA Estado de la población mundial 2000
    • Almenys 130 milions de dones van ser obligades a sotmetre's a la mutilació (o tall) genital cada any. Font: UNFPA Estado de la población mundial 2000.
    • Unes 5.000 dones i nenes al món perden la vida cada any a mans dels propis familiars degut a la "pèrdua d'honor" d'haver estat violades, sovint per membres de la seva pròpia família ampliada. Font: UNFPA Estado de la población mundial 2000.
  • 35. La crisi no és neutral Si l’economia mai ho és, menys en crisi. En els sectors econòmics amb problemes i que reben ajuts -finances, construcció i indústria de l'automòbil- hi predominen els homes. Encara que la crisi s’estengui a altres sectors on hi treballen més dones, reben menys atenció. En algun d’aquests sectors hi ha molta immigració –també de dones– i ajuda a que no se’n parli.
  • 36. Menys polítiques “amigues de les dones”
    • En cas de pèrdua del lloc de treball, la dificultat per trobar una nova ocupació és superior en el cas de les dones, especialment a partir d’una determinada edat, permetent que la capacitat, l'ofici, l'experiència i coneixements de les dones es perdi per a la societat . De forma simultània, les polítiques que més retalls han sofert en els països industrialitzats han estat precisament les anomenades “d’amigues de les dones” com els serveis públics d'atenció als infants i cura de les persones grans.
  • 37.  
  • 38. Privatitzacions amb biaix de gènere
    • La globalització s'acompanya de la retallada de despeses socials i aconseguiment de “l’Estat de mínims”, amb menor ocupació en el sector públic, privatització d'empreses i serveis, amenaces a la sanitat i l’ensenyament públics... totes aquestes mesures restrictives tenen també un impacte diferenciat per gènere, i sobre la salut de les dones.
  • 39. Increment treball domèstic
    • Les restriccions salarials representen un increment del treball domèstic per mantenir la qualitat de vida, invertint més temps en la transformació de productes menys elaborats i de preu més baix. La restricció del consum pel menor poder adquisitiu afecta a les dones que asseguren l’alimentació de la família, limiten el seu temps i fan més difícil entrar en el mercat de treball, tot i que en temps de crisi és quan més augmenta la població activa de les dones. Es subordina el sou de la dona al marge de la seva llibertat o voluntat de treballar o no fora de casa, i la condemna a la precarietat i dependència econòmica.
  • 40. Feminicidi, poligàmia-poliàndria
    • Segons informa la ONU, han “desaparegut ” 100 milions de dones en el món per selecció prenatal del sexe i la preferència pel fill mascle que condiciona l’accés de les nenes a l’alimentació, l’educació i la salut. Tampoc les mares escapen : la mortalitat és dotze vegades més alta en els països del Sud que en els del Nord i es demostra correlació entre la mutilació i la difusió d’infeccions i altres malalties... un estudi fet a 300 dones mogadishu demostra que el 40% de dones tenien complicacions de salut a llarg termini.
    • L’increment de la pobresa i la disminució
    • de dones en les poblacions adultes de
    • certes regions està provocant que regions
    • on era pràctica comuna i acceptada la
    • poligàmia s’hi estengui ara la poliàndria ,
    • amb el corresponent augment de la càrrega
    • de treball i explotació sexual i domèstica
    • de les dones.
  • 41. Emigració, defensa de la terra…
    • El biaix de gènere de la mundialització és la feminització
    • de l’emigració, el tràfec sexual de la prostitució que ha “globalitzat”
    • les màfies, la pèrdua d’accés a la propietat de les dones en països
    • pobres, o la pérdua de presència pública.
    • Tot i així, les dones no es rendeixen:
    • amb el moviment xipko del Nepal es varen abraçar als arbres
    • per evitar la deforestació, amb les cooperatives
    • de dones africanes aconsegueixen
    • una agricultura de subsistència, i
    • resisteixen a la Índia
    • a les multinacionals japoneses i
    • USA que volen apoderar-se
    • dels coneixements tradicionals,
    • com explica Vandana Shiva.
  • 42. Les “noves” malalties i la seva afectació de gènere
  • 43. Solucions?
    • 1.- Prendre consciència de que cal actuar de forma col·lectiva.
    • La crisi no ha de significar menys drets ni menys salut ni per als treballadors ni per a les treballadores. La globalització ha mundialitzat la malaltia, però també pot fer-ho amb la salut.
  • 44.
    • 2.- Prendre consciència de gènere i posar gènere a la desigualtat, la crisi i les seves sortides.
    • La crisi agreuja la desigualtat de gènere del cicle econòmic. No és “un repte i una oportunitat”.
    • Invertir en treballs de cura, en serveis per a la comunitat: ensenyament, salut  (en «  gender budgeting  »); les dones han de triar i decidir; acabar amb remuneracions desiguals; corregir models de protecció social a mida de la vida activa dels homes, etc…
    • Les dones han de liderar el canvi.  
  • 45.
    • 3.- Canviar la manera de repartir tots els treballs, també els de cura i reproducció.
    • De manera igualitària, començant per un ensenyament no sexista i una educació social que no reprodueixi les concepcions patriarcals de la societat. Tant els homes com les dones han de tenir possibilitat i capacitat d’harmonitzar la vida personal, familiar i laboral y en aquest sentit –al contrari del que pretén la normativa europea d’increment de jornada – s’han d’aconseguir horaris flexibles per necessitats de la treballadora, i no de l’empresa.
  • 46.
    •  
    • 4.- Empoderament de la ciutadania
    • El repte és crear una societat en la que augmenti l’autonomia i la capacitat de decidir de tota la societat, de forma interdisciplinària i sense falses jerarquies, com és Dempeus per la salut pública . S’ha de construir una societat més participativa i valenta, amb un exercici més democràtic de les responsabilitat polítiques i un major control efectiu sobre les mateixes.
  • 47.
    • 5.- Garantir l’autonomia de totes les persones per a desenvolupar-se com a ciutadans i ciutadanes en una societat més democràtica, saludable, més lliure i feliç. L’administració pública ha de tenir un paper molt actiu per garantir ocupació digna, formació i un subsidi d’atur suficient, i ha d’assegurar l'accés universal als serveis bàsics (salut, ensenyament, aigua, llum, transport) en un model social i ecològicament sostenible.
  • 48. 6.- Salut i gènere a totes les polítiques. Reclamar que la salut, amb visió de gènere, sigui un element fonamental per prendre decisions polítiques en àrees com urbanisme, economia, treball, habitatge, compaginació vida laboral i familiar. I que s'avaluï l'impacte de gènere i salut de les decisions polítiques en totes les àrees, igual que ara ja es considera normal que s'avaluï l'impacte ambiental de determinades decisions.
  • 49.
    • 7.- Construcció d’un món alternatiu . Les dones treballadores, millor que ningú, som conscients de la necessitat del canvi que posa de nou a primer plà la vella reivindicació de pa i roses… en un altre món possible.
  • 50. Un treball de Dempeus per la Salut Pública
    • Realitzat a partir d’aportacions teòriques o treballs de
    • Artazcoz, Lucía
    • Barbarà, Antoni
    • Benach, Joan
    • Borrell, Carme
    • Casanueva Artís, Annalí
    • Martínez i Castells, Àngels (responsable)
    • Puig i Barrachina, Vanessa
    • (totes aquestes persones formen part de Dempeus per la Salut Pública)
  • 51.