• Save
Catalanisme i crisi de la restauració
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Catalanisme i crisi de la restauració

on

  • 2,092 views

2 btx historia

2 btx historia

Statistics

Views

Total Views
2,092
Views on SlideShare
1,869
Embed Views
223

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

7 Embeds 223

http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.com.es 90
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.com 72
http://salles.cat 29
http://jordibanyezmaterialshistoria.blogspot.com.es 29
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.de 1
http://jordibanyezmaterialshistoria.blogspot.com 1
http://jordibanyezmaterialshistoria.blogspot.ru 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Catalanisme i crisi de la restauració Catalanisme i crisi de la restauració Presentation Transcript

  • Catalanisme i crisi de la Restauració
    Llibre de Vicens Vives: Història Batxillerat. UD 10
  • Catalanistes
    Conservadors
    Lliga Regionalista
    Republicans
    Unió Federal Nacionalista Republicana
    Partit Republicà Català
    Acció Catalana
    Estat Català
  • Catalanisme i republicanisme (1901-1909)
    Consolidació de la Lliga Regionalista
    Enric Prat de la Riba: La Nacionalitat catalana (1906). Proposa dret a l’autonomia catalana, intervenció en l’Estat Espanyol.
    Lideratges
    Prat de la Riba: «Catalunya endins»
    Francesc Cambó: «Catalunya enfora»
    Escissió a la Lliga pel suport a la visita d’Alfons XIII (1904)
  • Coalició Solidaritat Catalana
    Rebuig a la Llei de Jurisdiccions (1906)
    Tots els partits, excepte els dinàstics i lerrouxistes
    Triomf electoral
    La crisi de Solidaritat
    Negociació entre Maura i la «minoria catalana»
    La Lliga es va oposar a un projecte d’escoles municipals de l’Ajuntament de Barcelona (1908): cooficialitat del català, coeducació , neutralitat religiosa
    Repressió de la Setmana Tràgica (1909): La Lliga estigué a favor de la repressió
  • El catalanisme d’esquerres
    Centre Nacionalista Republicà (1906). Domènech i Montaner.
    Sindicat: Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
    Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Desapareguda el 1916, després de pactar amb Lerroux.
  • La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
    Fou el primer òrgan administratiu català des de 1714
    El procés de formació
    Constitució de la Mancomunitat (1914)
    Obra de govern
    Dictadura de Primo de Rivera i fi de la Mancomunitat
  • Procés de formació
    Ajuntament i Diputacions de la Lliga Regionalista  programa de la Diputació de Barcelona (president: Prat de la Riba): Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya
    Proposta: mancomunar diputacions (1911, Canalejas, Congrés dels diputats de Madrid)
    Assassinat de Canalejas (1912) bloquejà el procés. Dato (1913, conservador) ho va permetre.
  • Constitució de la Mancomunitat (1914)
    Delegació de les funcions de les diputacions provincials
    President: Prat de la Riba
    Lliga  presència majoritària
    Acció: desenvolupament cultural, modernització econòmica.
  • Mancomunitat
    Presidents: Prat de la Riba (1914-1917), Puig i Cadafalch (1917-1923), Alfons Sala (1923-1925)
    Assemblea de 96 diputats, 8 conselleries, escollits per sufragi universal masculí
  • L’obra de la Mancomunitat
    Desenvolupament econòmic
    Pla de millora de la xarxa viària
    Telèfons i correus
    Pla d’acció agrària: foment de cooperatives i tècnics agraris
    Pocs recursos econòmics
  • L’obra de la Mancomunitat
    Foment de la llengua i la cultura
    Biblioteques populars. Biblioteca de Catalunya
    Pedagogia:
    Escoles experimentals. Grups escolars
    Escoles Normals (1919)
    Renovació pedagògica:
    Mètode Montsessori
    Escola Industrial (1910)
    Escola d’Administració Local (per funcionaris)
  • Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica
    Normalització lingüística
    Diccionari Pompeu Fabra (començà allà, acabà 1932)
    Junta de Museus i catalogació de monuments
    Associació Protectora de la Llengua Catalana
  • La campanya per l’autonomia (1918)
    Projecte per un Estatut de Catalunya (1919)
    A Madrid hi havia una campanya en contra, des del govern.
    Va ser un cop per la Lliga: mesures de repressió.
  • L’enfortiment del catalanisme d’esquerres
    Objectiu: catalanitzar el republicanisme. Atraure sectors de l’obrerisme.
    Francesc Layret i Lluís Companys: Partit Republicà Català (1917)
    Acció Catalana (1922), alguns de la Lliga
    Estat Català (1923). Partit independentista liderat per Francesc Macià
  • Conflictivitat social
    Triomf de la Revolució Soviètica  mobilització social.
    Catalunya: conflicte rabassaire (plaga fil·loxera)  Unió de Rabassaires (1922). Defensa de la petita empresa familiar.
  • Barcelona: 1919. Vaga de la Canadenca (electricitat) – Repressió sindical
    1919-1923: enfrontaments grans entre sindicats i patronal.
    Dinàmica: el pistolerisme (1916-1923)
    patronal: «sindicats lliures» i pistolers per assassinar dirigents obrers.
    CNT, atemptats.
    Repressió oficial contra els sindicalistes: llei de fugues
    Víctimes: Salvador Seguí (1923), Francesc Layret 1920), Eduardo Dato (1921)
    1923: Cop d’estat de Primo de Rivera
    Conflictivitat social
  • Dictadura de Primo de Rivera. Actuació anticatalanista
    La Lliga va donar suport al cop d’estat
    Primo de Rivera havia estat capità general de Barcelona, i no mostrava actituds hostils.
    Decret per la repressió del catalanisme. President de la Mancomunitat: Alfons Sala, anticatalanista. Dissolució 1925.
    Castellanització de la vida pública a Catalunya.
  • Dictadura de Primo de Rivera. Actuació anticatalanista
    Prohibició dels Jocs Florals, de l’Onze de Setembre. Censura de premsa. Depuració magisteri.
    Persecució de l’Orfeó Català i el Fútbol Club Barcelona
  • Macià: oposició catalanista d’esquerres  invasió de Prats de Molló per Estat Català (1926)