Your SlideShare is downloading. ×
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Revista 13 desembre 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista 13 desembre 2009

1,819

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,819
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1 13
  • 2. La revista de l 'IES Politècnic és una tribuna lliure; per això, l'equip editorial no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors i col·laboradores.
  • 3. índex Editorial del Director 1 Literatura 3 Racó del jubilat 7 PAU 2010 12 25 de Novembre 14 Tribuna lliure 17 Gent del politècnic 26 Medi ambient 37 Economia i dret 38 Pilota valenciana 41 Micologia 42 Automoció 46 Sociologia 50 Clàssics Politècnics 58 Filosofia 63 Cinema 64 Passatemps 70 Acudits 72
  • 4. IES Politècnic EDITORIAL 1 Carta del Director Una nueva etapa uando estas líneas vean la luz, habrá iniciado de nuevo su actividad el órgano colegiado de C gobierno que canaliza la participación de todos los miembros -padres, madres, alumnos, profesores, Ayuntamiento y personal no docente- de nuestra pequeña comunidad educativa: el Consejo Escolar. De esta forma, todos los sectores que lo conforman determinan el modelo de centro que queremos proporcionando un clima adecuado para asentar una mejora constante en su funcionamiento y resultados. Así habrá culminado un proceso democrático que, iniciado con su convocatoria formal en la resolución de 15 de julio del 2009, alcanzó su punto culminante en la jornada del pasado jueves 26 de noviembre en la que se celebraron las elecciones y que tuvo como objetivo la renovación parcial, concretamente de la segunda mitad, de sus componentes,. Las elecciones que se desarrollaron con absoluta normalidad, contaron con un alto nivel de participación del alumnado; votaron ochocientos sesenta y tres alumnos de un censo de mil trescientos setenta y cuatro -¡excelente!-, para elegir de entre tres candidatos a sus dos representantes. No se puede decir lo mismo de los padres y madres de los alumnos, ya que para cubrir tres representantes de entre sus cuatro candidatos tan solo se contó con los votos de treinta personas de los posibles dos mil treinta y cinco electores - ¡lástima!-. En lo que respecta a profesores ciento cincuenta y ocho, de ciento setenta y nueve posibles, eligieron a sus cuatro representantes de entre sus cinco candidatos. Por el personal de administración y servicios seis votantes de los doce electores ratificaron a la única candidatura. Renovación parcial. Aquí, y en cualquier otro órgano colegiado, constituye la asociación de dos términos que juntos expresan una idea interesante: toda renovación siempre aporta nuevas energías y nuevas ideas a un proyecto que, por cansancio de sus participantes, puede parecer agotado, pero al mismo tiempo, al no ser rupturista por ser parcial, permite refrescar y mantener principios, filosofías, actitudes y valores ya aceptados que sometidos a una evaluación profunda y pausada permite, suprimiendo lo que no funciona, mejorar lo que funciona. Así pues la renovación del órgano supremo de decisión del centro proporciona una oportunidad o un punto de partida, que no debemos dejar pasar, para iniciar una reflexión crítica y sosegada (sin olvidar que una crítica no razonada no deja de ser una pataleta) de la realidad actual de nuestro centro que nos permita decidir los cambios o consolidaciones que toda nueva etapa exige para ser eficaz Para finalizar estas líneas, y ya que estamos hablando de trabajos colegiados, no puedo sustraerme a la tentación de reproducir parte de un documento muy curioso de principios del siglo pasado que, por casualidad, tuve la oportunidad de leer este verano en Salamanca. Estaba expuesto en el archivo histórico de la guerra civil española y creo que puede suscitar, además de una sonrisa, un provechoso instante de meditación a todas aquellas personas que participen en cualquiera de los órganos colegiados del instituto o de cualquier otro lugar.
  • 5. IES Politècnic EDITORIAL 2 Siete maneras de acabar con un/a……….. 1 No asistas a sus reuniones 2 Caso de concurrir, llegar tarde 3 Si se concurre a las reuniones encontrar todos los defectos posibles en los trabajos 4 No aceptar cargos nunca, pues es más fácil censurar que obrar 5 Si no le hacen a uno miembro de una comisión, disgustarse y si lo hacen no desempeñar su cometido 6 Si el presidente de el / la…....... le pide a uno opinión sobre cualquier asunto de importancia, manifestar que nada tiene que decir, pero pasado el momento decir cómo se debieron hacer las cosas. 7 Trabajar lo menos posible y cuando algunos miembros se presten voluntariamente al trabajo y aporten su ayuda, poner el grito en el cielo y propalar que el / la…..... está manejada por una camarilla Estas siete verdades se encierran en dos: “aspirar a todos los derechos y renunciar a todos los deberes”. Un cordial saludo
  • 6. IES Politècnic LITERATURA 3 CONCURS LITERARI “IES Politècnic” Bases: Primera: Pot participar tot l'alumnat del centre. Segona: S'estableixen QUATRE categories:  Alumnat de 1r, 2n de l'ESO i PQPI  Alumnat de 3r, 4t de l'ESO i Cicles Formatius de Grau Mitjà  Alumnat de Cicles Formatius de Grau Superior  Alumnat de Batxillerat Tercera: Els autors i autores poden presentar un relat curt o un poema, original i inèdit, escrit en llengua castellana o en llengua catalana. La obra ha d'estar relacionada amb el tema: L'AIGUA: FONT DE VIDA Quarta: En cada llengua, s'atorgaran dos premis per a cada categoria, que consistiran en un “xec- regal” de 50€ per a cada primer premi i en un de 25 € per a cada segon premi. A més a més, el professorat de llengua castellana i de valencià tindrà en compte la participació en la qualificació de final de curs de tots i totes les concursants. Cinquena: L'extensió mínima és d'un full i la màxima de quatre en format Word: lletra Book Antiqua, tamany de 12 punts, a un espai de 1,5. Sisena: Les obres poden firmar-se amb un pseudònim i les dades de l'autor o autora hauran de constar en un arxiu separat. Aquests han de constar de: nom i cognoms, edat, curs, correu electrònic. Setena: Els relats i poemes s'han de remetre en suport electrònic a la següent adreça de e-mail: clublecturapolitecnic@gmail.com o s'han de lliurar al professorat de valencià o castellà, preferiblement, en format informàtic. Vuitena: El termini per a la remissió dels originals finalitza el 31 de març de 2010. Novena: El Jurat estarà format per professorat del centre: - Paula Bonet (dept. de castellà) - Beatriz García (dept. de geografia i història) - Bautista Paradís (dept. de castellà) -Miquel Roda (dept. de valencià) - Marisa Ribes (dept.de matemàtiques) El jurat resoldrà el dia 23 d'abril. La resolució del jurat serà inapel·lable i podrà declarar desert algun dels premis o establir algun accèssit extraordinari si ho estima convenient. Desena: Els treball rebuts, tot i ser propietat intel·lectual dels seus autors, podran ser publicats en la revista de l'institut en el blog Club de Lectura Politècnic o en altres suports. Onzena: La participació en el certamen suposa l'acceptació expressa de totes aquestes bases i l'autorització a l'organització per a la publicació. DEPARTAMENTS DE CASTELLÀ I VALENCIÀ
  • 7. IES Politècnic LITERATURA 4 POÈME Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble Hier apprenait des choses, Aujourd’hui les enseignait. Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble Hier avait des rêves, Aujourd’hui les réalisait. Hier et Aujourd’hui étaient toujours ensemble Hier ne pouvait pas vivre sans Aujourd’hui Aujourd’hui ne pouvait pas vivre sans Hier Car sans Hier il n’y aurait pas Aujourd’hui Et sans Aujourd’hui il n’y aurait pas eu d’Hier Inés Torán Gascón 1º BAC-Mixto
  • 8. IES Politècnic LITERATURA 5 QUIERO Hoy quiero tocar las estrellas con el pene, y ser libre, libre de todo orden exterior. Hoy quiero dar rienda suelta a mis más bajos instintos y blasfemar vomitando todas mis entrañas. Quiero acabar con las normas de lo correcto y follarte hasta quedarme vacío de todo. No quiero comportarme y he decidido; ser una bestia que huye de lo sometido. Quiero volverme ajeno al mundo y que critiquen mi comportamiento. Quiero vivir a merced de mi sentimiento. Todo huele a podrido, nadie sonríe en las calles. Deshumanizados, me temo. Hartos de que nos chupen la sangre. HISTORIA DE UN LUGAR QUE OLÍA A MIERDA Otra mala noticia con olor a amoniaco, en atmosfera triste fríamente iluminada. Luz blanca... Más cambios de gotero y más visitas que traen flores, flores que vienen a perder su alegría a un hospital como este. Dolor y lágrimas en la sala de espera ,en los pasillos... indiferencia. ¿Cuántas almas rotas habré visto esa enfermera ? Voy dejando caer por los pasillos mis últimas gotas de esperanza como migas de pan de un viajero que espera no volver. ¡Aquí apenas hay vida!¡ Aquí todo huele a muerte! La gente sólo sonríe al salir de un lugar como este. Llega tu hora, el dolor alcanza su orgasmo. Me veo abocado a elegir un nuevo camino. Pero esta vez tu no viajas conmigo…
  • 9. IES Politècnic LITERATURA 6 PENSAMIENTOS DISPERSOS Creo que no es sangre lo que riega mi cerebro. Mi vista desencuadra y no hago más que farfullar chorradas. He vuelto a perder la noción del tiempo, Pero sé que llego tarde a algún lugar. Imágenes que no entiendo pueblan mis ideas Y apuro mis sentidos antes de llegar al final. Me subo a las alturas ¡Me siento tan bien! Y tengo antojo de dormir bajo tu piel. A TI A veces me siento culpable si no te escribo. Es como si se me olvidara plasmar lo que siento en palabras o como si hubiera perdido el “ fuelle pasional” de antaño. Entonces pienso en ti y es cuando digo: Amar es despertar con tu rostro en la mente. Es añorar en mis brazos esa parte amputada de mí, que eres tú y que una vez fue mi cuerpo Amar es gastar cada segundo de mi tiempo para pensar en ti. Tú alimentas mi mente dispersa y pones orden en el caos absoluto. Tú abres el grifo de mi lascivia y lo dejas correr hasta que estoy completamente mojado. Sigue siendo mi energía y mi droga y sigue poniendo calor en este mundo tan frio. Obcecadamente tuyo.
  • 10. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 7 No fa massa temps es destapà la caixa dels trons amb motiu de la llei del divorci: “les famílies s’enfonsen” “és la desintegració de la família” “es donen massa facilitats per a divorciar-se” “els fills què”? I moltes cabòries més, totes amb sentit condemnatori i inquisitorial. Han passat uns anys i les aigües han tornat al seu llit. La societat no s’ha enfonsat ni la vida dels matrimonis ha sofert cap trencament. Qui ha volgut fer ús de la llei s’ha divorciat i res no ha passat. Però ningú ha estat obligat a divorciar-se per llei. En el fons jau la por que l’home o la dona siguen més lliures. En aquest cas concret es traca de la llibertat per a poder refer la vida en parella si és que havia comés un error. Però avui vull fer extensiva la meua reflexió al voltant de l’avortament. Per començar hauríem de partir del fet que avortar no és anar de festa i que, qui pren la decisió d’avortar, té raons molt serioses, que mereixen tots els nostres respectes. S’ha acusat a la dona que pren la decisió d’avortar d’assassina. És una acusació molt forta, massa greu, sense conèixer la tragèdia que pot estar vivint la dona a causa del seu embaràs. Portar un nen o una nena al món és quelcom meravellós quan es fa dins dels paràmetres normals. Si no es donen aquestos paràmetres pot provocar un greu problema no solament per a la dona sinó també per al nasciturus no desitjat. . Tots estem assabentats pels mitjans de comunicació, de les tendències tan oposades que es defensen, unes a favor i d’altres en contra: “despenalització absoluta” “la dona pot fer el que vulga del seu cos”; fins a la “condemna total” és el cas de l’església i de partits dretans: “L’avortament és un assassinat”. Ara bé, cal recordar que no es tracta d’aprovar la llei de l’avortament que ja fa temps que està aprovada. Des que està aprovada pel Parlament, ens ha governat el partit polític del PP amb majoria absoluta i no ha estat capaç d’abolir-la. Per què no ho ha fet? El que ara es pretén és modificar i millorar una llei que no ofereix garanties suficients per a l’exercici de la interrupció voluntària de l’embaràs. A més de previndre els embarassos no desitjats , la reforma de la llei persegueix que ninguna dona que avorte ingresse en la presó, L’objectiu, per tant, és reformar l’actual Llei de l’avortament i tenir una legislació equiparable als països del nostre entorn. La Llei ofereix majors garanties jurídiques a les dones i majors seguretats als professionals sanitaris.
  • 11. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 8 La regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs s’està fent amb els paràmetres de consens de totes les democràcies europees. Per què en Espanya no pot haver, trenta anys després de democràcia, una llei que siga homologable als països més democràtics del món com Suècia, Holanda, França o Alemanya? No entenc massa sobre qüestions metafísiques, i molt menys sobre el moment en el qual el nasciturus és persona. Però hi ha alguna qüestió que no acabe d’entendre: El nasciturus pot pensar per ell mateix?, té ànima?, posseeix esperit? La dona embarassada posseeix dos esperits i dues ànimes? Si la mare estant embarassada mor, què passa amb l’esperit del fetus?, va al cel?, Va a l’ infern? Els contraris a l’avortament es manifesten en favor de la vida del nasciturus. Estan en el seu dret. Però en els nostres dies mor un nen o una nena cada sis segons. No es tracta de fetus, sinó de persones. Com hem de qualificar aquest fet? Hipocresia? L’església, en aquest cas, a quí hauria d’excomunicar? Perquè els bisbes han dit que quedaran excomunicats els diputats que voten a favor de l’avortament. No recorde que aquests defensors de la vida del fetus, hagen fet alguna manifestació en favor dels milers de nens i de nenes que moren per causes fàcilment remeiables com és una diarrea o una pneumònia. A qui fan responsable d’aquestos assassinats? Ha condemnat i excomunicat l’església els que han iniciat la guerra d’Irak, pose per cas, on han mort milers d’innocents? No. Per què? Per a acabar una última reflexió. La dona no queda embarassada per ella mateixa. Mentre no es demostre el contrari necessita la col·laboració de l’home, sense el qual resulta impossible l’embaràs. Però, quina condemna se li aplica a l’home per haver produït un embaràs no desitjat? Cap. És just? No. S’hauria de fer una legislació on l’home fos declarat culpable? I quina pena se li podria aplicar? Si a la dona se li prohibeix avortar, a l’home se’l podria condemnar a la castració? Sóc defensor de la vida, però reconec que l’avortament és un tema molt molt vidriós i que la solució als problemes que planteja no són tan simples com molts pensen. Amb tot passarà un temps i les aigües tornaran al seu llit. Amb tot, pense que s’ha de donar un educació sexual correcta per tal de saber-la usar i no abusar. De l’abús vénen conseqüències no esperades. Josep Sanahuja
  • 12. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 9 Por Alfonso Betoret Cuando el tiempo no hace más que pasar como un día a día, es posible que también pasen desapercibidos algunos de esos detalles que nos podrían dar una visión de conjunto. Es algo así como conocer al dedillo un entorno paisajístico impresionante y por verlo todos los días no darnos cuenta de aquellos cambios que lo están haciendo distinto; todo eso hasta que llega alguien que hace mucho tiempo que no ha visitado el lugar y nos pregunta dónde está la ermita de san lo que sea. Una edificación que por ruinosa hacía 10 años que desapareció. Ya sé que siempre está el curioso que se entera de todo y todo lo quiere saber, hasta lo de aquella ermita de san lo que sea y que sabía de su existencia porque se lo había contado su abuelo. Pero esto sería muy largo de aclarar. Y además no viene a cuento. Lo que sí que viene a cuento ahora, tiene que ver con la revista de nuestro instituto. Esa revista que empezó como un asomo a la puerta y que cada vez está cogiendo más fuerza aunque haya quien la tire a la papelera sin molestarse en ojearla. ¿Os habéis preguntado cuántas revistas se han hecho en el centro? Naturalmente lo que conocéis como IES Politécnico ha tenido y tiene una vida propia con sus venturas y desventuras y con personas que, por ser distintas en el tiempo, en cada momento han dotado al centro de unas características particulares que le proporcionan personalidad propia. Lo primero que os quiero decir es que la actual revista no es la primera que se hace en el centro. Dicho de otra forma, más simpática y familiar: el padre de nuestra revista se llamaba EL POLITECNOSO y el abuelo, FANAL. Pero vayamos por partes. Si queremos empezar con buen pie, nos hemos de remontar a 1964, casi medio siglo. Los suficientes años para que ocurra algo parecido a lo de la ermita de san lo que sea y el que escribe estas líneas es un superviviente de aquella época que puede permitirse el lujo de recordar cosas del centro, de su historia y naturalmente de sus revistas y contarlas a quien tenga interés por conocerlas. Pues bien, empecemos. Lo que ahora es nuestro IES, en 1964 era la Escuela de Maestría Industrial de Castellón, que compartía edificio con el instituto Ribalta y de alguna manera también eran compartidas las inquietudes. De hecho, en 1965, se publicó de forma conjunta la revista FANAL, la dirigían y elaboraban alumnos y alumnas de los dos centros y era editada por la imprenta MIALFO de Castellón. Pero la edición impresa de aquella revista resultaba cara y los equipos directivos del Instituto Ribalta y la Escuela de Maestría decidieron dejar de subvencionarla en la forma en que se editaba. Mi agradecimiento a todos aquellos que lo intentaron pero no tuvieron la suerte de cara, especialmente a
  • 13. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 10 Bernardino Graña, profesor de Literatura y poeta que actualmente reside en Galicia, donde hasta hace poco era presidente de la Asociación de Poetas en Lengua Gallega. En Internet encontraréis todas sus referencias. Pero, la decisión de continuar o no con la subvención no pudo hacerse realidad porque llegó el curso 1966-67 y la Escuela de Maestría se trasladó como Instituto Politécnico a un nuevo edificio en el Parque del Oeste, en el solar que actualmente ocupa nuestro IES. La distancia que suponía ir a otro distrito de la ciudad provocó que la colaboración entre los dos centros fuese mucho menor de lo habitual hasta entonces pero continuó encendida la llama de la iniciativa y la creatividad, y aunque los comienzos de un centro no son los momentos más oportunos para albergar demasiadas iniciativas, la verdad es que, a principios de los años 70, empezó a haber algún intento de publicar algo en forma de revista escrita y puntualizo lo de escrita porque por aquel entonces estaba de moda la revista hablada como estaba de moda el teatro leído; pero los medios disponibles eran pocos y desastrosos, apenas una ciclostil de alcohol y unos clichés que requerían ser taladrados en una máquina de escribir a la que se quitaba la cinta. Pero en los años 80, los medios del centro cambiaron, las ciclostiles eran eléctricas y, por si fuera poco, misteriosas máquinas electrónicas elaboraban clichés más duraderos y fiables. Para aquellos que lo precisen, sólo decir que la ciclostil era una máquina, manual o eléctrica, de alcohol o tinta, que permitía hacer copias de un original. Todo ello hizo que un grupo de profesores y alumnos decidieran volver a editar una revista en el centro y para el centro. La llamaron EL POLITECNOSO. El local donde estaba el almacén de papel y que más tarde acogería el servicio de fotocopias, sirvió de cuartel general para que se editaran las páginas de la revista en aquella maravillosa ciclostil y a mano se grapaban las hojas de cada uno de los 400 ó 500 ejemplares editados en blanco y negro, como es de suponer. Desde aquí, me gustaría agradecer el empeño de todos por hacer que su ilusión se hiciera realidad y en especial a Tomás Villalba, profesor de Educación Física, y a Juan Nebot, profesor de Prácticas de Delineación que con su dedicación hicieron posible que todo saliera como se quería. Y también una sonrisa para aquel alumno de Delineación, no recuerdo el nombre, que dio a la revista su toque de identidad dibujando en alguna esquina de la portada una pequeña tela de araña con araña incluida. Durante el curso escolar se editaban 3 números: uno por Navidad, otro en Magdalena o Semana Santa y el último para final de curso. Y así como quien no quiere la cosa, llega el nuevo milenio, llega el año 2001, lleno de sorpresas anunciadas de las cuales algunas se cumplieron, como el derribo del Instituto Politécnico, un magnífico edificio obra del premiado arquitecto Miguel Fisac y del que se conservaron esas estructuras que a modo de “paraguas”, cubren la actual cafetería. Así que el centro se traslada nuevamente de sitio, esta vez a las instalaciones de Penyeta Roja y unos locales de la calle Sagunto, hasta que en el año 2003 se reubica el centro en un nuevo y flamante edificio (es posible que lo de flamante derive de flama (llama) y haga referencia al calor) que se había terminado de construir y lo hace como IES Politécnico nº 7. Como ave fénix, renace la llama de la iniciativa y la creatividad y un grupo de alumnos y profesores deciden iniciar la publicación de una nueva revista. La crean porque creen en ella y porque la suponen plataforma para manifestar sus inquietudes. Quieren que sea un
  • 14. IES Politècnic RACÓ DEL JUBILAT 11 libro para la poesía, un escaparate para la extroversión y un periódico para la opinión, sabiendo que, a veces, lo que se escribe quizá nunca llegaría a decirse de palabra. La nueva revista se llama POLITÈCNIC y entre otras cosas pretende ser trampolín para el pluralismo, la tolerancia y la ilusión, tal como se pregona en la portada Se forma un equipo de redacción y otro maquetación que se reúnen con periodicidad para que nada falle y lo hace en el local que se considera sede de la revista. Mi recuerdo y agradecimiento para todos los que participan, han colaborado y colaboran en la preparación de la revista, en ella están sus nombres, y en especial, seguro que estaremos todos de acuerdo, el de Marta Nebot, por su entusiasmo, dedicación y entrega y su empeño en que todos colaboraran de alguna manera. Marta ya no está en el centro. Solicitó traslado y actualmente es profesora en Cataluña. Todas las etapas han sido y son un ejemplo de trabajo en equipo pero sobre todo de compañerismo y amistad. Lástima que en un mundo cada vez más materialista e insolidario, esos valores, a veces, no se sepan apreciar en su sentido más amplio. Que seáis muy felices
  • 15. IES Politècnic PAU 2010 12 La nova prova d’accés a la universitat (PAU) Aquest curs 2009/2010 es va a implantar el nou sistema d’accés a la universitat. Tant als estudiants de batxillerat, com als que penseu començar-lo l’any vinent , us interessa conèixer l’estructura de la nova P.A.U. 1. Estructura de la Prova d’Accés La nova PAU té dos fases FASE GENERAL  És de caràcter obligatori  Consta de cinc exàmens, 4 matèries comunes i una de modalitat  La superació de la prova d’accés depén ,exclusivament, de la nota de la fase general ( juntament amb la nota de Batxillerat) FASE ESPECÍFICA  És de caràcter voluntari.  Versarà sobre matèries de modalitat relacionades amb els estudis que l’alumne pretén cursar  Permet millorar la nota final d’admissió als estudis universitaris La fase específica serà necessària si vols estudiar una carrera molt demandada ( més sol·licituds que places) i que per tant té una nota de tall alta. Per exemple medicina. 2. Fase General de la P.A.U. Consta de cinc exàmens  Castellà: Llengua i Literatura II  Valencià: Llengua i Literatura II  Llengua estrangera (a escollir entre alemany, anglés, francés, italià o portugués)  Història d’Espanya o Història de la Filosofia ( l’estudiant escull en matricular-se de la PAU)  1 assignatura de modalitat (a escollir entre les 21 assignatures de modalitat de segon curs de batxillerat 3. Fase Específica Voluntària  L’alumne pot presentar-se a totes les matèries de modalitat desitge, diferents de l’examinada a la Fase General ( únicament es tindrà en compte les dues notes més altes)  Es tindran en compte per a pujar la nota final si la seua nota és igual o superior a 5 punts  Les matèries que serveixen per millorar la nota depenen de la titulació i de la universitat on intenta accedir 4. Superació de la PAU Un estudiant superarà la PAU si acompleix dues condicions: a) Qualificació Fase General ( mitjana dels 5 exàmens d’esta fase) QFG ≥ 4 b) QFG· 0’4 + NMB · 0,6 ≥ 5
  • 16. IES Politècnic PAU 2010 13 NMB és la nota mitjana del batxillerat 5. Nota d’accés a la universitat (NAU) Si l’estudiant no fa Fase Específica La Nota D’Accés a la Universitat ( NAU) serà: NAU = QFG · 0’4 +NMB · 0’6 Esta Nota d’Accés a la Universitat té validesa indefinida. L’ alumne que no faça la Fase Específica pot tenir, com a màxim una NAU de 10 6. Nota d’accés a la universitat Per a estudiants amb fase Específica Les ponderacions de les assignatures de la fase específica resultaran de multiplicar el coeficient de ponderació de 0,1 o 0,2 per la qualificació de l’examen corresponent, d’acord amb el document de ponderacions (aquest document pot consultar-se a la pàgina web de les universitats públiques valencianes i a la pàgina web de la Conselleria d’Educació). http://www.edu.gva.es/univ/val/prueba_acceso.htm Nota d’accés a la titulació = (QFG x 0,4 + QMB x 0,6) + 0’2x M1 + 0’2 x M2 M1 i M2 són les qualificacions, de les dos assignatures de la fase específica que major qualificació final donen després de la ponderació És millor examinar-se de les matèries que tenen un coeficient de ponderació de 0’2 7.Nota d’accés a la universitat del estudiants de cicles formatius La nota d’accés a una determinada titulació per als estudiants de cicles formatius es calcularà amb la fórmula següent: Nota d’accés a la titulació = NMC + 0.1 x M1 + 0.1 x M2 NMC nota mitjana del cicle formatiu, expressada amb tres xifres decimals. M1 i M2 són les dos millors qualificacions dels mòduls del cicle formatiu. Per acabar, algunes pàgines d’internet per ampliar informació: Nova selectivitat: http://estudiantses.umh.es/selectividad Ponderacions:www.uji.es(Canals:futurs estudiants: Transició secundària-UJI: Ponderacions per a l’accés a la universitat) Orientació: www.quieroser.net www.kekiero.es Qualsevol dubte pots consultar-lo amb els tutors, departament d’orientació o amb la coordinadora de batxillerat. Teresa Bort Coordinadora de Batxillerat
  • 17. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 14 L’alumnat i el professorat de l’IES Politècnic de Castelló ha reflexionat sobre la violència de gènere durant el mes de novembre. S’han desenvolupat les següents activitats: tallers d’informació i prevenció de violència de gènere amb l’alumnat de 4t d’ESO, que estaven impartits pel Servei d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Castelló; debats en les tutories, i “confecció i exposició de margarides” amb l’alumnat de 4t d’ESO i batxillerats. Els pètals fan al·lusió al binomi “sí que em vol - no em vol” amb frases que descriuen actituds i gestos positius o negatius que se poden adoptar en les relacions afectives. El Politècnic organitza activitats al voltant d’aquest dia des de fa uns quants anys, amb la qual cosa s’està aconseguint cada cop una major sensibilització i participació en aquestes i en altres que es propicien al llarg del curs. La comunitat educativa d’aquest centre considera necessàries aquest tipus d’activitats perquè la violència de gènere que és una lacra social que ens afecta a tots directament o indirecta. I, com denuncien els mitjans de comunicació, les víctimes i els agressors són persones cada cop més joves, amb independència de nivell socioeconòmic, intel·lectual o nacionalitat. A més, per al professorat, dotar l’alumnat d’habilitats socials per a enfrontar-se a aquestes situacions és una qüestió educativa, però, sobretot, es tracta d’una responsabilitat moral cap a la societat. Tutores de Batxillerat
  • 18. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 15 M ilers de víctimes cada any, milers de famílies destrossades, milers de nous casos, milers de llàgrimes, crits, colps... la violència de gènere, amics, és una pandèmia. Imagina que estàs al sofà de ta casa, el teu fill juga a un racó, tu veus la televisió amb un sol ull, perquè l’altre el duus tan unflat de la pallissa que el teu marit et va donar ahir que no pots ni obrir-lo. De sobte, ell arriba del bar, borratxo i fet una fúria, com sempre; primer t’increpa, eres la causant de tots el seus problemes, tu i eixe xiquet teu, i encara que totes les dones sou igual de roïnes, tu eres la pitjor de totes. Agafa el teu fill de braç i tu li demanes que a ell no li pose la mà al damunt, que tu tens la culpa de tot... tu mateixa ho has dit, els colps se succeeixen l’un darrere de l’altre, sense que ningú puga detenir-los. Aquesta ha sigut la pallissa d' avui, i la d' ahir, i la de demà, i la de tots els dies de la teua vida fins que tu mateixa no digues PROU. Aquesta és la dura realitat de moltes dones i homes a Espanya. Sí, he dit homes, encara que la gran majoria són casos femenins, a més de tenir molta més repercussió, els casos de violència de gènere en homes també estan presents en el món. Està present aquesta malaltia a tot arreu, segur que coneixes o has conegut algú que en la seua família l’ha patida o la pateix i ni ho saps, per desgràcia se segueix amagant per vergonya del que diran. Si et pareix estrany que l’ anomene malaltia te ho puc explicar: en el moment en què un home pega una dona o una dona a un home, aquesta persona passa a ser un malalt mental. ¿La solució? No educar als jòvens amb eixes idees tan radicals de: eixa xica és meua, el meu noviet ha d' estar sempre al meu costat i si em pega una bufetada és perquè em vol molt. La religió, per la seua banda, hauria d' eliminar els continguts sexistes que conté, que si la dona no pot treballar, que si la dona no pot eixir de casa si no va acompanyada d’un home, que si no pot ensenyar el seu rostre... i totes aquestes coses que, a mi personalment, em fan avergonyir del gènere humà. María Mateu
  • 19. IES Politècnic 25 DE NOVEMBRE 16 Contra la violència de gènere Mai mes Cada minut un suplici, cada record, em fa por, el meu pit tremola, es el meu cor. El meus llavis susurren, però no diuen res, mes les meues paraules, no serveixen per a res. Les meues llàgrimes m’inunden, i els meus crits ,també, però per aquests amor, jo lluitaria amb el temps. No aguante més, tinc clar que em revelaré, més ningú te dret, a tractar-me de res. Amb crits m’amenaces, ja no et tinc por, d’ara en davant , qui mana ,soc jo. Ara feliç soc, i la meua vida faré, no tornaré al passat, ni amb tu mai mes. Escric aquestes paraules, per als maltractats com jo, creu en tu mateix, i no, el que et diu el teu agressor. Ainhoa Monfort Rodríguez 1ºBACA
  • 20. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 17 Som alumnes de 2n de Prevenció de Riscos Laborals i el curs passat vam tenir la sort que Cayetano fos el professor d'una assignatura, Prevenció de riscos de l'organització del treball (una matèria que tracta sobre ergonomia -la relació de l'home amb les màquines- i Lapsicosociologia). Cayetano ens donava la part d'ergonomia. Com és lògic, quan vam començar no coneixíem cap professor; però des de la primera classe ens vam adonar que Cayetano tenia alguna cosa especial: es bolcava per l'assignatura i per nosaltres i feia més amenes les llarguíssimes classes que teníem amb ell. Cada professor és diferent i cadascú és com és, però Cayetano era especial... ens contava que de vegades es passava el cap de setmana buscant coses per fer a classe, que s'havia tornat boig buscant fins a la matinada no sé què per donar-nos-ho l'endemà. Era feliç quan ho trobava i ens ho explicava amb entusiasme... són les xicotetes coses que diuen molt d'un home, i diuen molt de Cayetano. Una anècdota: quan acabàvem l'examen de la primera avaluació, a la classe següent ja ens constava que estava pensant coses per al proper examen, l'examen de la segona i nosaltres li déiem: "Relaxa't, Cayetano, que encara falta molt". Ens deia que era una mica estúpid aprendre's les coses de memòria sense comprendre- ho, que per a ser bons professionals havíem de saber manejar la legislació, saber buscar informació i aplicar-la, saber utilitzar els aparells de mesura... i això és el que féiem a classe, amb la nostra "bíblia" i la informació que ens aportava o ens feia buscar, amb les pràctiques... En resum, gràcies als milers de fotocòpies, als apunts, a la seua forma d'explicar, de motivar, de fer els exàmens, hem aprés molt. Per això aquestes línies de gratitud a Cayetano i una salutació als seus pares, la seua dona i les seues filles. I una frase seua per acabar: "Quan no sapieu alguna cosa, no us doneu per vençuts; lluiteu fins trobar la resposta i un cop trobada, empreu-la tan bé com pugueu". Cayetano Fernández Sos. La classe de 2n de prevenció
  • 21. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 18 E n los últimos meses se habla mucho y ha surgido un gran revuelo en la sociedad por la píldora postcoital y de las medidas adoptadas por el gobierno en la ley aprobada que autoriza su venta en farmacias sin receta y sin límite de edad. Por un lado, los que están en contra piensan que eso es matar a nuestros sucesores, como alega la Conferencia Episcopal, quien asegura también que se trata de un fármaco que no sirve para curar ninguna enfermedad, sino para acabar con la vida incipiente de un ser humano. También añade que se trata de una forma de aborto precoz, etc. Por otro lado, los que están a favor piensan que es una buena idea para evitar embarazos no deseados, aunque la ministra de sanidad recalca que no es un método anticonceptivo más. Además recuerda que la OMS (Organización Mundial de la Salud) defiende que no se trata de un método abortivo, ya que este lo que hace es modificar la capa interna del útero impidiendo la anidación del óvulo posiblemente fecundado en el útero y si este ya ha sido fecundado, la píldora no sería efectiva y el embarazo seguiría adelante. Por eso, sólo es fiable hasta 72 horas después de la relación sexual. Tampoco se corre riesgo alguno, ya que los efectos secundarios que produce son los que puede provocar cualquier otro fármaco (náuseas, vómitos, dolor de cabeza, etc.) y que desaparecerían en unas 24 horas; lo que sí que podría verse afectada es la siguiente menstruación. En mi opinión, creo que es una decisión acertada, puesto que no es perjudicial para la salud y ya sea en farmacias o en centros de planificación familiar las personas podrán acceder a ellas más fácilmente. Aunque pienso que no se debe utilizar como un método anticonceptivo, puesto que no lo es y porque no nos protege contra las enfermedades de transmisión sexual Inmaculada C. Redondo Mañas. 2º Bachiller Científico.
  • 22. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 19 ENTREVISTA A LA FARMACÉUTICA PILAR ALCAIDE SOBRE LA PÍLDORA ¿Qué perfil de persona viene? Es decir, si son jóvenes, si vienen solas.. Normalmente son chicas jóvenes entre 20 y 25 años. Hay alguna mujer de entre 30 y 35, pero lo normal son 20 y 25 y sola. A lo mejor con alguna amiga, pero pocas veces con la pareja. ¿Qué precio tiene la píldora? La píldora vale 18'76 €. ¿Proporcionáis información? ¿De qué tipo? Nosotros estamos obligados a dispensar la píldora sin receta, pero a lo que sí que estamos obligados es a dar un folleto informativo que informa un poco de cómo hay que tomarla. No es una píldora abortiva, sino lo que evita es el embarazo. En caso de que hubiera un embarazo ya, ese embarazo seguiría su curso. Y luego los efectos secundarios que puede tener: náuseas, dolor de cabeza, a lo mejor desarreglos del período en el próximo mes, y cuando conviene tomarla, que cuanto antes se tome, es más efectiva y también en ese folleto se informa un poco de los métodos anticonceptivos a seguir. Es decir, esto no es un método anticonceptivo de uso diario, no se debe utilizar como método anticonceptivo sino sólo como método de urgencia. ¿Habéis recibido quejas en la farmacia de la gente cuando la habéis vendido? No, la gente viene y la compra. Nosotros teníamos un poco de miedo, entre comillas, al principio porque no hay un límite, es decir, no hay una edad mínima. Aquí te viene una niña de 13 años y tu se la tienes que dar. De momento no hay límite. Nosotros no tenemos el derecho a pedirle a nadie identificación, a pedirle el DNI o qué edad tiene. Nosotros la tenemos que dispensar. Tu imagínate que luego viene su padre reclamando de porque le hemos vendido ese medicamento a una menor... Realmente hoy por hoy en la legislación no pone nada de edad. Se debe dispensar a todo el mundo que venga a por ella. ¿Hay un código al que tu te puedes acoger para no venderla? Sí, es el código deontológico. Tú, bajo tus principios, te puedes negar a dispensarla. Igual que esto, por ejemplo hay unos farmacéuticos que no quieren tener preservativos. Cada uno tiene sus creencias. Por otro lado lo que pasa es que los anticonceptivos si que se rigen por
  • 23. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 20 receta médica, si no te traen una receta médica, un anticonceptivo vía oral, no tienes porque dispensarlo. En resumen, tú te puedes acoger a ese código y si por tus creencias, opinas que no debes de dispensarla, no la dispensas. ¿Entonces tienes que informar de algún sitio donde puedan ir a comprarla? Claro, tu no la dispensas por ese motivo, pero realmente es de venta libre. Es decir, es un medicamento que no necesita receta. ¿Se ha incrementado la venta desde que no hace falta receta? Sí, se ha disparado. Ha sido algo increíble sobre todo de cara a los fines de semana. Nosotros lo hemos visto este fin de semana que hemos estado de guardia. Entre semana la cosa es más moderada. Pero aún así se ha notado. ¿Ves gente que repite? ¿Hay caras que te suenan? No. Normalmente no. Hay algún caso de gente que si que es conocida, pero generalmente la gente que viene a comprarla es gente que tu no conoces. Yo creo que buscan sitios donde puedan guardar el anonimato. Que nadie lo sepa, sobre todo si es gente joven. No es ir a la farmacia que tienes más cerca. Claro, es ir un poco más lejos y que nadie te va a controlar. Y la información que dais, ¿la repartís delante de todo el mundo o os apartáis un poco? Lo hacemos delante. Porque del mismo modo que ellos vienen a comprar sin problemas, tu le das la información y ya está. De todos modos te lo piden igual que te piden un “Termalgín”. Lo que sí que es verdad, es que tu cuando les das el folleto informativo hay gente que cuando les estás explicando un poco, te cortan diciéndote que ya saben cómo funciona. Entonces simplemente les das el folleto informativo. Depende de la persona. Inma Redondo Mañas Alba Martín Lázaro
  • 24. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 21 España, según datos de encuestas realizadas por la Unión Europea, es uno de los países con mayor porcentaje de fracaso escolar. Siendo la educación un derecho de todo ciudadano y de una sociedad avanzada este fracaso escolar nos puede llevar en un futuro a no estar a la altura de otros países, hecho que nos colocaría en una posición social y económica baja, degradando así a España a un nivel inferior; nuestro sistema educativo, por tanto, debería sufrir una reforma en todo su haber. Este hecho ha llevado al ministro de Educación Ángel Gabilondo a plantear en los últimos días la posibilidad de imponer la enseñanza obligatoria hasta los 18 años. ¿Es esta realmente una medida factible? La mayoría de los estudiantes que queréis estudiar pensareis que sí, ¿qué pasa con aquellos que no quieren? Si realmente desean implantar esta medida deberían de tener en cuenta a todos aquellos que no desean estudiar, o que simplemente no tienen el nivel intelectual necesario para hacerlo. ¿Debemos gastar más recursos en ellos si el tipo de educación va a ser seguir siendo la misma? La respuesta es que no. La reforma educativa debe de ser de la cabeza a los pies, se deberían de ampliar las opciones y aparecer estas antes. Se debe conseguir con ella enganchar y animar a todos aquellos alumnos que no quieren estudiar a hacerlos, dándoles así un futuro mejor a ellos y a nuestra sociedad. ¿Cómo se debería hacer? En primer lugar las opciones deberían de ser mayores, una mayor variedad de caminos alternativos para aquellos que no pretenden estudiar, para que al menos puedan tener una formación en algún ámbito. También se debería fomentar el estudio desde la base, es decir, alentar a los jóvenes desde pequeños para que se interesen por adquirir conocimientos. Para ello se podrían formar a los jóvenes en la utilización de reglas nemotécnicas, que les faciliten el estudio de la materia, así como crear clases de repaso de asignaturas, en las que los alumnos vayan de forma voluntaria y hagan los deberes y comenten el temario en clase, algo que hoy por hoy en una clase normal es imposible de hacer por la falta de tiempo. Sería necesario, de la misma manera, incrementar las prácticas en las clases, como dice la frase: “dime algo y lo olvidaré, enséñame algo y lo recordaré, pero hazme partícipe de algo y lo aprenderé.” Así pues, si realmente pretendemos que la educación sea obligada hasta los 18 años deberíamos modificar la educación es si misma, para que nuestro sistema educativo no se convierta en un derroche de dinero y tiempo. María Mateu
  • 25. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 22 Nowadays, education is very important in our society, almost all of our actions are made in order to be happy, even though money doesn't bring happiness, it helps a lot. In this society to live worry free you need money, to have money you need to have a good job and to have a good job you need to be educated. There have been many debates regarding this topic, and many were those who supported the idea of compulsory education until the age of 18. But like every other thing in life it has its pros and cons. On the one hand, people believe that if education is compulsory until the age of 18 people will have a higher level of knowledge and they will be more qualified. Moreover, they think that there will be a smarter society, more chances to find a good job, more productive workers, and so on. There are many who believe that, in our times, with all the existing distractions, the only way for teenagers to study is to force them by law. In addition, they sustain that this is the main reason why more than 50% of the Spanish population earn one thousand euros per month. But, in fact, the real reason is that the majority are not qualified for a good job. On the other hand, forcing someone to study when he/she doesn't want to, does not mean it will make them smarter. In fact, it will make teenagers unhappier because they will feel trapped in an unfair system. Let's be honest, a person who studies because he wants to will have better results than a person who is forced to study by law. Moreover, this fact won't guarantee a higher level of knowledge, the other way round. Regarding jobs and salaries, we all know that to have a well paid job you have to do a degree or qualify yourself in something you like. Everyone knows that. In conclusion, the present school-leaving age is practical and efficient, and there is no reason to change it. If the government really wants to do something, the best thing it can do is to create more jobs for those who have studies. I really don't think that ignorant people who don't care about themselves deserve a better job that the one they have. Therefore, they should not be forced to it. Besides, someone has to do the “ugly jobs”, so if they don’t like studying, no worries, there are many free dustman jobs. Raul Cirja
  • 26. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE….23 NO LO ENTIENDO… Sinceramente, empiezo a estar harto de las críticas destructivas que hablan de forma peyorativa, e incluso hiriente sobre cantantes y demás artistas. Sobre todo porque cada vez me doy más cuenta de que las críticas atacan a las personas en lugar de a su trabajo. Cuando hablamos de cantantes grupos… es decir, cuando hablamos de música en general estamos de arte. Por si no se sabe aún, entendemos arte como toda aquella manifestación cultural de ideas o sentimientos que se realiza en distintos ámbitos y bajo distintos criterios estéticos QUE PUEDEN VARIAR .Es por esto que es normal que haya cosas que nos agraden y cosas que no. “Para gustos, colores “. Lo que no entiendo es que, a pesar de que lo que he citado anteriormente parece obvio, hay gente no parece entenderlo y en lugar de ignorar todo aquello que no le gusta (referido al arte ) se dedica a cargar contra ello de la manera más bestia. Es como si canalizaran todo su odio y frustraciones contra los artistas. Además, cada vez estoy más convencido de que se critica por criticar y de que siempre va a haber alguien descontento, ¿ o no se han criticado grupos por el hecho de cambiar su estilo de un disco a otro ?,un ejemplo es Bob Dylan cuando decidió electrificar su sonido y llevar una banda completa . Por otra parte a grupos como The Ramones se les ha puesto verdes porque todas las canciones y discos siguieron la misma línea. En lo referente a las críticas a la persona ( o falacias ) se lee normalmente; “ Menudo vendido , vaya hipócrita “ “bla bla bla” . Vamos a ver, los artistas no están ahí para ser el ejemplo de nadie, ni tampoco para que se los idolatre o se les odie, esos actos lo único que crean es fanatismo extremista y forma-borregos . Al igual que a nosotros nos desagrada que extraños (o incluso conocidos ) se metan en nuestra vida privada ellos están igual. Tienen su vida y son libres de hacer con ella y con su arte lo que quieran .Bastante presión debe ser no tener un puto sueldo fijo todos los meses y estar cagado cada vez que se hace algo nuevo de pensar “¿gustará , será igual de bueno que lo de antes ?” aparte de lo que, para algunos ( en mi opinión los auténticos ) llegar hasta el estatus de artista conocido cuesta mucho y normalmente se pasan años de comer yeso de las paredes a falta de cosa. En serio, si la vida os frustra no lo subliméis escribiendo mierda en los foros . Haced algo útil como por ejemplo intentar solucionar d raíz aquello que nos frustra .Si algo no os gusta es tan sencillo como dejar de escucharlo, dejar de comprarlo o dejar de leerlo. No digo que no se pueda opinar negativamente ni que todas las críticas tengan que ser alabadoras ( porque si no, no hay oportunidad de mejorar),pero por el amor de Dios, retirad todo ese odio y mala ostia de ellas porque se trata de una negatividad que sólo os hacen daño a vosotros ¿ o acaso pensáis que Fito, por ejemplo, llora cada vez que se le insulta en un foro diciendo que no debería haber dejado a Platero y que es un vendido ?. Recordad, el odio es un lastre y el mudo sería un lugar mejor si todos tuviéramos un poco más de tolerancia. Así que cada uno a lo suyo… que no es poco lo que le toca aguantar. Manuel Martí Sánchez
  • 27. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE….24 Todos hemos oído hablar del “botellón”, pero ¿qué es el botellón? y ¿por qué ha causado tanto impacto en la sociedad y sobre todo en los jóvenes? Para entender qué es el botellón debemos saber cómo nació. Su origen nace en los parkings de las discotecas donde los jóvenes consumían alcohol y escuchaban música de sus automóviles. El principal motivo por el cual ocurría este fenómeno en los parkings discotequeros era por motivos económicos, ya que el precio de las copas en el interior de los establecimientos era muy superior al que los jóvenes podían comprar en gasolineras o tiendas. Todo ello indujo a una nueva moda, coches con equipos de música cada vez más potentes e incluso el consumo de drogas hizo que el botellón proliferara entre los jóvenes como una nueva forma de diversión. El problema ha surgido cuando esta nueva moda ha salido de los parkings para extenderse por zonas residenciales causando alborotos y desórdenes públicos, sin mencionar el fomento del consumo de alcohol entre los jóvenes. Para evitar mayores males entre los jóvenes se deberían tomar medidas más contundentes como la prohibición de tomar bebidas alcohólicas en la vía pública, al igual que prohibir la venta de alcohol a menores de 18 años. Debemos concienciarnos de lo peligroso de este fenómeno social que es para los más jóvenes. Óscar Carda García (Curso preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos)
  • 28. IES POLITÈCNIC TRIBUNA LLIURE 25 ACCIDENTES DE TRÁFICO Los accidentes de tráfico son uno de los problemas más frecuentes en nuestro país. Lo dicen las estadísticas. Los datos de números de muertos de este año pasado han aumentado en 2000 muertes. Tráfico dispondrá de medidas aumentando más puntos de control de alcoholemia y de velocidad, que es el primer causante de muertes en España. Como el accidente causado el pasado noviembre en la A-3, salida de Valencia dirección Madrid. Un autobús se salió de la calzada y volcó causando seis muertes. Debemos respetar las normas de tráfico por el bien de todos. Porque te la juegas y nos la jugamos. Antonio Mérida (Curso Preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos) EL ALETARGAMIENTO DE LAS ENERGÍAS RENOVABLES El uso de las energías renovables que ayudarían enormemente a la Humanidad, está obstaculizado por las grandes potencias e intereses creados. Hasta el momento, el Estado ha potenciado su aplicación para satisfacer los compromisos el cumplimiento del Protocolo de Kioto del uso del 15% de energías no contaminantes. España ha cumplido con dicho compromiso “entre comillas”, pero es insuficiente. Las energías renovables deberían sustituir en la mayor brevedad posible el uso de energías fósiles que dañan el Planeta contaminándolo y alterando el clima, con todas las consecuencias que ello conlleva: sequías, inundaciones, contaminación atmosférica, la desertización… que van avanzando a pasos agigantados. De seguir así, el futuro está muy comprometido. Eulogio Berná Martínez (Curso Preparatorio para las Pruebas de Acceso a Ciclos)
  • 29. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 26 El Gust d'Investigar és el nom d'un concurs que organitza la Universitat Jaume I des del passat curs; el promotor va ser Ignacio Morell, catedràtic d'Hidrogeologia, i el seu principal objectiu és frenar el continuat descens en el nombre d'alumnes que trien estudis científics, promovent activitats que contribuïsquen a la divulgació científica i fomenten la passió per investigar Basant-se en experiències d' altres ciutats, i amb els suggeriments que vam fer alguns professors de per ací, va nàixer el curs passat El Gust d'Investigar, dirigit a treballs d'investigació duts a terme per alumnes de 4t ESO i 1r Batxillerat. Els treballs pretenen promoure en els alumnes la curiositat i la creativitat, el treball en equip, la capacitat de fer preguntes, emetre hipòtesis, dissenyar i planificar projectes, recopilar i interpretar dades, elaborar conclusions ben redactades,... En concret, calia realitzar durant el curs un treball d'investigació de caràcter científic, presentar un informe escrit a primers de maig i resumir-ho en un pòster per a ser exposat. A més, els vuit grups finalistes havien de presentar el seu treball oralment en la U.J.I. davant d'un centenar llarg de persones, en un Congrés celebrat el 25 de juny del 2009. Al Politècnic vam assumir el repte des de l'assignatura Treball Monogràfic d'Investigació, modalitat científica, de 4t ESO, encara que només comptàvem amb una horeta setmanal.
  • 30. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 27 Coordinats pels professors Carmen García i Pepe Gomis es van presentar els treballs: - “Herència genètica de caràcters senzills entre l'alumnat ”, per Erica López Saberbein, Jihan-Ana Mª Yahia i Marta García Barba. - “Nou disseny de la plaça de les Comunicacions”, tres grups distints: Alejandro Corella i Jorge Marco; Inés Torán i Abel Màlaga, i Diana Martínez i Viorica Tasca. -“Mía, tuya, suya,... nuestra basura”, per Laura Andrés i Lydia Benages El jurat va decidir el passe a la fase final, i per tant a ser exposats públicament, els vuit millors treballs, entre ells dos del Politècnic, el de Diana i Viorica i el de Laura i Lydia, que finalment va guanyar el premi al millor treball en la categoria de Medi Ambient. Qualsevol dels treballs presentats podria haver optat als premis, ja què eren d'un nivell semblant, en general molt alt, competint amb alumnes de batxillerat que havien realitzat seriosos estudis sobre ceràmica, microfòssils, materials de construcció, nutrició, etc. Les exposicions orals de les nostres representants, recolzant-se en projeccions tipus PowerPoint, van
  • 31. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 28 ser molt bones, amb gran domini de l'escena i sense mostrar en cap moment el mínim dubte o nerviosisme Els pòsters que van presentar els nostres alumnes al Congrés, com a resum dels seus treballs, estan exposats a l'entrada de l'institut.Per a veure més fotos d'eixa reunió científica,els pòsters de tots els centres, i molta més informació podeu visitar http://sites.Google.Com/site/elgustodeinvestigar. Pepe Gomis PREMI "CIÈNCIA EN CATALÀ" Carlos Torres Torres, alumne de 2n de cicle formatiu de grau superior de Prevenció de Riscos Professionals, ha estat guanyador del Premi "Ciència en català" que organitzen conjuntament els departaments d'automoció i de valencià de l'IES Politècnic. Carlos Torres va respondre correctament totes les preguntes del qüestionari que acompanyava l'exposició fotogràfica sobre motors que es va realitzar a finals de curs passat. Enhorabona.
  • 32. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 29 I va arribar el temut 2n de batxiller. I després d’haver passat el, segons deien, mal tràngol de triar entre “ciències” o “lletres” em trobava molt tranquil·la –a diferència de molts dels meus companys- quan pensava en què seria el que estudiaria una vegada aprovada selectivitat. Des d’eixa edat en què diuen que comences a tenir una mica de coneixement i capacitat per prendre les teues pròpies decisions, jo havia sigut una enamorada dels idiomes... i aquest sentiment es va anar incrementant durant els primers mesos de batxillerat gràcies a l’estudi de les meravelloses –al meu parer- llengües clàssiques (quelcom de bo havien de tindre!). Així doncs, per què no seguir el que tant el meu cor com la meua consciència em dictaven? Per què no estudiar Traducció i Interpretació malgrat les sempre existents opinions detractores que sempre mostren un menyspreu cap a les carreres que no són de ciències? Malgrat aquelles veus que et diuen “tens capacitat per fer alguna cosa més complicada”? Com si només foren persones intel·ligents aquelles que es dediquen als números i les tecnologies, com si la gent de lletres estiguérem condemnats a viure a un nivelLinferior per saecula saeculorum, quan és ben sabut que, tant si som de ciències com de lletres, la nostra contribució acabarà per ser necessària i rebuda de bon grat. D’aquesta manera, i superats tots els prejudicis linguisticohumanístics tan arrelats a la nostra societat em vaig adonar que no tot seria tan fàcil com fins aleshores m’havia semblat. Cada dia m’atreia més la idea d’anar-me’n a estudiar a una universitat de fora de Castelló per això que diuen que “viure fóra de casa és una experiència que t’ensenya a valorar el que és realment important”. Òbviament, no era una decisió fàcil de prendre ni de comunicar a la gent que t’envolta. Cadascú tenia una opinió diferent respecte al que jo els proposava. Alguns em deien que endavant, que m’atrevira amb un repte com aquest, que segur que eixiria guanyant... però és clar, també estaven els que em tractaven de boja, que amb cert grau de raó deien que per què havia d’anar-me’n lluny de casa podent estudiar a l’UJI el que jo volia. I jo cada vegada em trobava més perduda. Molt esglaiada sense saber on transcorreria la meua vida en un curt període de temps, vaig decidir buscar-me les meues pròpies raons per iniciar un o altre camí –ja que les terceres opinions només feien que embolicar- me més- cercant informació via Internet i intentant elaborar una llista dels pros i contres que anar-me’n o quedar -me podien comportarr Finalment, i després de moltes cavil·lacions em vaig enfrontar a les meues pors i vaig fer efectiva la meua matrícula a la Universitat Autònoma de Barcelona. Que m’enfrontara als meus pors no significava en absolut que les haguera perdut, però em sentia massa atreta per la idea de conéixer gent nova i créixer com a persona gràcies a les experiències que segur em deparava anar-me’n de la meua ciutat, com per deixar que el temor m’impedira iniciar una nova etapa a la meua vida. Alguna vegada –em vaig dir- cal ser valent (o inconscient, que encara no he trobat la paraula adient), i aquest és el moment! I ara ací em teniu, escrivint a la sala de la que ja s’ha convertit en ma casa, a kilòmetres de distància de Castelló i no penedint-me gens d’haver comés “eixa bogeria” que deien que era anar-se’n lluny de casa. He conegut gent estupenda, amics que probablement no haguera conegut mai si no hagués partit buscant una nova vida i, a més, estic dedicant els meus estudis a allò que més m’agrada: els idiomes. A més, els meus amics a Castelló m’han demostrat que malgrat la distància, encara són molt a prop meu (encara que sone una mica paradoxal), així que, gràcies a ells i a totes les persones que m’estime tant de Barcelona com de Castelló, estic convençuda que embarcar-me en l’aventura de la independència a l’iniciar la universitat ha estat una de les millors decisions de la meua vida. Així doncs, per què no t’animes a fer el mateix? Anna de Pablo Pui
  • 33. IES Politècnic GENT DE POLITÈCNIC 30 Ana, professora de fusta ensha enviat aquestes maquetes innovadores i clàssiques alhora.
  • 34. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 31
  • 35. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 32 Somos un grupo de 14 alumnos del IES Politécnico y nuestra clase se llama Integra, nuestra meta es llegar a sacarnos el graduado y poder aprender un oficio. Estamos participando en una cooperativa que hemos creado y que se llama Artemans, en ella nos dedicamos a elaborar cosas para vender, como: monederos, marcos de fotos, fundas de mecheros, de móviles y de tabaco... que esperamos vender en el mercadillo de Navidad. También estamos arreglando un trozo de huerto para cultivar tomates, patatas, cebollas, ajos y lechugas, esto si que es una experiencia nueva, porque nunca hemos trabajado en la tierra. Durante dos horas a la semana trabajamos en el taller de madera y también hacemos prácticas de electricidad. Además en clase construimos proyectos, como un camión y un Belén que lo estamos haciendo ahora y que esperamos exponer para Navidad. Con el dinero que ganemos al final de curso haremos una excursión. GRUPO INTEGRA 2º ESO I
  • 36. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 33 PELIGRO EN MI BARRIO ME CRIE EN UN BARRIO MALO LLAMADO LA MINA, DONDE VAN LOS DELINCUENTES CON PISTOLA Y LIMOSINA, DONDE TAN LOS TIGUERASO TIRAO EN CADA ESQUINA, VIENDO A LOS NIÑOS PASANDO COCAINA, ESTE ES MI BARRIO ESTA ES LA RUTINA. LA VIDA THE BLACK FLOW HA SIDO BIEN BAKANA BEBIENDO RON Y FUMANDO MARIHUANA HASTA LAS 6:00 DE LA MAÑANA AKI LA POLICIA SE TIRA POR MONTON Y CUANDO VIENEN A POR NOSOTRO LE ACRIVILLAMOS CON EL CAÑON ME DICEN QUE EN RAP SOY UN LANBOM PERO LO QUE SOY ES UN VERDADERO CABRON CUANDO COJO UN MICROFON BOY DE FIESTA CON JENTE QUE LLEBAN UN COLOCON Y SE METEN COCAINA CON DESICION Y ACABAN TIRADOS EN LA CALLE SIN NINGUNA SOLUCIÓN. YO SOY DOMINICANO Y A TODOS LOS QUE ME TIRAN LES ROMPO EL ANO. SIEMPRE ANDO POR LA CALLE CON MI AMIGO EL CUBANO. LA JENTE BAKANA TALISMÁNDAURAN, EL CUBANODAURAN, MAXINDAURAN, BIG POETDAURAN, MOZART LA PARAURAN. ALOFOKEMUSIC.NET *_The Black Flow_* Jesus Lorenzo 2º ESO I
  • 37. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 34 BLOC DE NOTAS Si esto te ha parecido impresionante, espera que todavía no has escuchado mis mejores vocales. Que tengo pa darte todo mi mensaje escuchando con semejante base te dejo pal arrastre. (esfuérzate Jaime). Soy un tío honrado, pelo rapado, lo ves hermano; no soy un esquin pero si un emsi ,el mejor que hay aquí, esto es así, algo nuevo me hace sentir cuando paso al lado de ti. Son las ganas de ganar de dejarte mal; saca todas tus bases de rap, Que con esto te voy a derrotar. Soy un apasionado que sueña con ser bacano en un futuro muy lejano, tu me ganas hermano pero falta mucho; así que hasta entonces tu eres un perdedor y yo el campeón. Llevo días sin rimar, no me sale nada más; es algo que tengo que afrontar, pero me da igual me voy a esforzar; tu rap es inferior el mío es superior . Escribo esta canción por que el dios del HipHop me da mi dosis de flow. Me da valor fuerza y honor. Yo defiendo mi bandera con puño, es mi corazón, hasta que muere sinrazón _BIG POET_ CRISTIAN FERNÁNDEZ 2º ESO I
  • 38. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 35 El Politècnic al Teatre Romà de Sagunt Els alumnes de 3r de Cultura Clàssica i 4t de Llatí acompanyats per les nostres professores Inma i Ángela vam anar a Sagunt per conèixer la Domus Baebia Saguntina i realitzar algunes de les activitats que allí s’ofereixen. Vam anar en tren i en arribar a la Domus vam ser rebuts per Salva, un professor que ens va presentar la casa i vam anar al teatre per visitar-lo i representar “El judici de Paris”. Aquesta obra l’ havíem treballada tots a classe, però sols van poder eixir a l’ escenari nou alumnes. Salva ens va explicar molt bé com eren els teatres romans i després vam poder passejar un ratet per descobrir altres racons del teatre. L’ obra ens la sabíem de memòria, però ens feia un poc de vergonya actuar i quasi ho fèiem d’ esquenes . Va estar molt bé perquè ens van deixar vestits i complements per posar-nos a la pell del personatges. Després d’ esmorzar ens van dividir en dos grups per fer un taller; uns vam anar amb Charo a fer el de cosmètica i higiene i els altres amb Amparo a fer el de mosaic. De tots dos ens emportar un regalet : una crema i un mini mosaic. La veritat és que ens haguera agradat fer els dos tallers, però no podia ser. Així que hem de tornar-hi. En acabar vam tornar a l’ estació per agafar el tren de tornada Va ser un dia genial!!! Alumnes de 3r i 4t d’ ESO
  • 39. IES Politècnic GENT DEL POLITÈCNIC 36 El departament de Tecnologia i el departament d’Orientació han organitzat conjuntament una conferencia sobre l’energia nuclear a càrrec de Gumersindo Verdú Martín, catedràtic d'energia química i nuclear de la Universitat Politècnica de Valencia i expert en seguretat nuclear. La conferencia ha estat adreçada a l’alumnat de primer i segon de batxillerat de Tecnologia Industrial i Física i Química del nostre centre. També ha assistit alumnat de batxillerat procedent de l’ IES Vila-roja d’Almassora acompanyat de dos professors. Durant la primera part de la conferencia s’han tractat diferents aspectes sobre l’energia nuclear a nivell nacional i internacional. S’ha explicat detalladament les parts d’una central nuclear i el seu funcionament, tipus de reactors, obtenció del combustible nuclear, tractament de residus radioactius, causes de l’accident de Chernóbil, etc. En la segona part de la sessió l’alumnat ha pogut preguntar dubtes i s’han debatut diverses qüestions, sobretot referents a la seguretat de les centrals i els efectes de la radiació en les persones. Mª Àngeles Sos Rochera
  • 40. IES Politècnic MEDI AMBIENT 37 Aquest curs academic tenim aprovat un projecte d´innovació educativa curs 2009 2010, de la Conselleria d´educació que es titula El nostre centre : Un entorn sostenible Aquestes són les activitats programades per trimestres que anem a treballar amb els alum@s del centre PRIMER TRIMESTRE  Campanya de Reciclatge de llibres de text d’alumnes  Elaboració de material per fer les eixides en els alumnes de 2n ESO a un centre al Parc Natural de Serra d´Irta.  Eixida dels alumnes de 2n ESO a l´estudi d´un ecosistema litoral al P. N. de la Serra d´Irta.  Constitució de la patrulla verda.  Realització del mapa verd.  Organitzar la documentació i les activitats ambientals a desenvolupar en el centre i comunicar-les de forma atractiva, millorant els canals de comunicació i difusió.  Constitució del Consell ambiental format per alum@s, profess@rs mares i pares  Realització d´una enquesta sobre l´ ús del paper per als alumnes de 1r ESO  Decoració de Nadal amb objectes reciclats  SEGON TRIMESTRE  -Instal·lació del reg per goteig en la zona de l´hort escolar per part de la familia profesional d´Equips dïnstalacions electròniques.  Elaboració del material per l´ eixida dels alum@s de 1r ESO al Riu Millars  Eixida del alumn@s de 1r ESO a estudiar un ecosistema de Ribera.  Treballarem Soroll al centre amb la maleta del Soroll de la CAM  Farem un mapa de sorroll del centre  Treballarem sostenibilitat amb la maleta d´ AQUA de la CAM TERCER TRIMESTRE  Celebrarem el dia del Medi ambient amb música i poesia …  Exposició de treball dels alum@s durant el curs de les activitats fetes.  Exposició del mapa de sorroll del centre.
  • 41. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 38 D esde que se instituyó el Nobel deEconomía, en 1969, ha habido que esperar 40 años para que el galardón recayera en una mujer., de 76 años, comparte el galardón con Oliver Williamson, de 77 años. A ambos se les reconoce por sus investigaciones sobre cómo se decide en las organizaciones sociales, aunque desde campos bien distintos. Ostrom es catedrática de Ciencias Políticas por la Universidad de Indiana y fundadora del Centro para Estudios de la Diversidad Institucional de la Universidad de Arizona. Su obra se ha centrado en estudiar la gestión de la propiedad común, lo que la conecta con la candente cuestión del uso de los recursos naturales. Ostrom ha realizado un ingente trabajo que demuestra que la privatización o la gestión pública no son siempre las mejores alternativas, ha estudiado muchos casos en los que las comunidades locales, cuando se han organizado en instituciones con reglas claras, tienen una autoridad colectiva legítima y mecanismos de castigo para los que se salten las normas, logrando una gestión eficaz y sostenible de los recursos escasos. La investigadora estadounidense resalta el ejemplo del Tribunal de las Aguas de Valencia, un jurado formado por regantes de ocho acequias que resuelve cada semana los conflictos sobre el agua desde hace cientos años. DEPARTAMENTO DE ECONOMÍA
  • 42. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 39 Los medios de comunicación en los últimos días han utilizado el término jurado de modo que hemos oído o leído frases como esta “El jurado en el caso Nagore ha decidido que el acusado es…”. Yo desearía responder a algunas cuestiones que se pueden plantear sobre la figura del jurado. 1-¿Qué es el Tribunal del Jurado en España? Es una institución que permite la participación ciudadana en el enjuiciamiento de determinados delitos. Los miembros del jurado se pronunciarán a la vista de las pruebas sobre la culpabilidad o inocencia del acusado pero no determinarán la pena que debe aplicarse. Será el Magistrado (juez) quien se encargue de esta cuestión así como de la redacción de la sentencia y contra esta caben recursos. La deliberación del Jurado suele ser secreta, a puerta cerrada y en voz alta. Ningún miembro del jurado puede abstenerse de votar y las decisiones se toman por mayoría. 2-¿Qué delitos puede enjuiciar el Tribunal del Jurado? De entre otros, la ley determina que alguno de los siguientes delitos: Delitos cometidos por los funcionarios públicos en el desempeño de sus cargos. Delitos contra las personas: parricidio, asesinato, homicidio, auxilio o inducción al suicidio. Sin embargo, el Tribunal del Jurado no intervendrá si el conocimiento de estos delitos corresponde a la Audiencia Nacional. 3- ¿Cuántas personas componen el Tribunal del Jurado? 9 jurados elegidos por sorteo y un Magistrado Presidente. Pueden pedir el asesoramiento de un abogado. 4-Si te eligen como jurado ¿Es obligado serlo? Sí, es un deber inexcusable desempeñar la función de jurado salvo excepciones (por ejemplo tener 65 años
  • 43. IES Politècnic ECONOMIA I DRET 40 O haber desempeñado funciones de jurado en los 4 años anteriores) y si uno se niega a ser jurado le pueden multar. Por ser jurado pagan una cantidad de dinero. 5-¿Qué requisitos se exigen para ser jurado? Es necesario: -Ser español y mayor de edad. -Encontrarse en pleno ejercicio de los derechos políticos. -Saber leer y escribir. -Estar empadronado en cualquiera de los municipios que integran la Provincia en la que el delito se ha cometido. - No estar física, psíquica o legalmente incapacitado para el desempeño de este cargo. -No desempeñar cargos incompatibles con la condición de jurado como es el caso, entre otros, del Rey o altos cargos del Gobierno. Ninguna persona podrá ser jurado cuando concurran en ella circunstancias que puedan poner en peligro su imparcialidad así por ejemplo si el jurado es el acusador o va a intervenir en el juicio como testigo, perito o intérprete. O si es amigo, enemigo, pariente o cónyuge de una de las partes, del Magistrado o de los Abogados. Para mayor información podéis consultar la Ley Orgánica 5/1995, de 22 de mayo, del Tribunal del Jurado. Por Elena Agut (profesora de la optativa Fundamentos de Derecho)
  • 44. IES Politècnic PILOTA VALENCIANA 41 LA PILOTA VALENCIANA (I). HISTÒRIA. Va arribar a les nostres terres amb els grecs i els romans. Més tard, al llarg de l'edat mitjana es va practicar amb modalitats equivalents a les nostres llargues i escala i corda, segons el lloc fóra obert o tancat. Durant aquest període, a la Corona d'Aragó, el joc de pilota va ser molt popular, i per això al País Valencià apareix amb els cavallers de la conquesta, i s’estén la seua pràctica i popularitat amb rapidesa des del rei al poble, passant per la noblesa i el clergat. I, tot i la seua prohibició en carrers i places de moltes ciutats i pobles perquè deien que durant el joc es blasfemava i s’ofenia a Déu, es continuava jugant, malgrat les multes. Més tard, del s XV al s XVIII el segueixen practicant reis, nobles i poble, però a partir d’ací, i degut a prohibicions, el joc va minvant poc a poc a tot arreu, menys al País Valencià perquè les prohibicions als carrers no afecten al joc en trinquet. De fet, al s XVII hi havia tretze trinquets a València i fins i tot s'hi arriba a concedir el monopoli sobre els beneficis a l'hospital de la ciutat. A banda, es continuava jugant al carrer perquè la pilota era el joc popular per excel·lència, pot ser comparable amb el futbol en l’actualitat. A partir del s XVIII, a Europa la popularitat va anar davallant i es va deixar de practicar progressivament. Posteriorment al s XIX quan els anglesos inventen el tennis a partir del joc de pilota i incorporen la raqueta (un instrument derivat de la pala o la cistella que empraven els francesos per a protegir les mans), de l’ origen de la pilota pràcticament sols ens resta el sistema de puntuació. En aquesta època, els bascos deixen de jugar cara a cara per a fer rebotar la pilota contra un frontó, amb la qual cosa el País Valencià esdevé l’únic poble de tot el continent on perdura la genuïna tradició de l’esport de la pilota, que passa a ser coneguda com pilota valenciana. És aquest el moment de màxima esplendor del nostre esport, que enorgulleix els practicants i l’afició, que se senten depositaris d’una tradició mil·lenària (les llargues i el raspall), tot i que els nobles deixen de jugar arran de la guerra de Successió i de la forta tendència posterior a castellanitzar-se. Però el poble continua jugant i es construeixen nous trinquets i en pobles menuts, milers de persones presencien alguna partida. Els inicis del segle XX continuen la mateixa tònica, la pràctica del joc a tot arreu, però durant el franquisme arriba l’especulació immobiliària que fa que molts trinquets s’enderroquen per a construir vivendes i cinemes (NODO). Desprès els automòbils expulsen la pilota dels carrers i el futbol l’ompli tot. A partir d’ací, tindrem ja la davallada al final de la qual ens trobem, perquè actualment són ja molts els pobles que han creat escoles de pilota. La Federació de Pilota Valenciana es deslligà de l’estatal, organitzant a partir d’aquest moment les competicions, regulant i homologant normes i mesures, etc. A poc a poc, l’esport ha anat reviscolant i la gran esperança està ara a les escoles, on està previst fer la pilota assignatura obligatòria. Departament d’Educació Física
  • 45. IES Politècnic MICOLOGIA 42 Quan arriba la tardor i comença la temporada de bolets, som molts els que eixim a buscar- ne a diferents zones, boscoses o no. Aquesta afició està bastant arrelada per tota la província de Castelló, sobre tot, on es viu amb proximitat a zones de bolets. Pareix que forma part de la nostra cultura. Molta diversitat, però el rovelló és el rei Hi ha moltes espècies de bolets als boscos de les nostres comarques, hi havent-ne molts que són comestibles i uns altres que no ho són. Bolets diversos Dins dels comestibles n'hi ha que són els més buscats i els que més agraden. Els rovellons són els més coneguts i agafats amb moltíssima diferència de la resta (són més fàcils d'identificar que altres, encara que dins del seu gènere -Lactarius- n'hi ha que són tòxics o indigestos i tothom els sap diferenciar) i també per a molts són els seus preferits per a menjar, pel seu sabor intens. Quina alegria! He trobat un rovelló! Quina alegria es té quan es troba un rovelló, sobre tot el primer. No cal omplir la cistella però si la tenim plena tornem més contens cap a casa... Però, només veure els bolets pel monte podem sentir satisfacció, n'hi ha que són bonics per si mateixa, encara que no se sàpiga si són comestibles. Després de la recollida, ens agrada xarrar (sempre sense donar massa detalls del lloc) de l'experiència, de la quantitat (quilos), de com de sec està tot (aquesta queixa es reitera freqüentment). I si no es troba res o quasi res, sempre ens queda la bona sensació de haver eixit i gaudit de la muntanya, amb una bona companyia o sol.
  • 46. IES Politècnic MICOLOGIA 43 Saps el nom científic del rovelló? Els bolets tenen noms populars pels quals es coneixen a un poble, comarca o zona territorial concreta i també un nom científic que permet la identificació d’un bolet per a tots. Així un “rovelló” és un “Lactarius”, i els diferents tipus de rovellons també poden tindre un nom popular i un nom científic, com és el cas d'aquell en el qual predomina el color taronja anomenat “pinetell” (“Lactarius deliciosus”) que és el més abundant en els boscos i en les tendes, o el de color roig-sang anomenat “esclata-sang” (“Lactarius sanguifluus”), molt desitjat pel seu sabor més intens. Si comprem bolets, a l'env{s o l’etiqueta hauria d'aparèixer el nom científic. A veure si la propera vegada, quan els vegem en un lloc de venda, ens fixem. On trobar rovellons i els altres bolets? Hàbitats Aquesta és la gran pregunta. Tots ens ho preguntem. I moltes són les variables que afecten, sobre tot si ha plogut en una certa antelació (les famoses 3 setmanes) i s’ha mantés la humitat, la temperatura (necessiten uns determinats graus al terra segons espècie, que no gela), les dates de l'any (per exemple, rovellons, de setembre a desembre), la lluna (en lluna nova es cuquen més), l'altura (les diverses espècies de bolets ixen a una determinada altura)... Són diversos els h{bitats on viuen els bolets. Depèn de l’{mbit on ens trobem, podem trobar diferents bolets, de manera que pot ser que en un moment donat (en una eixida), en un lloc no n’hi haja i en altres sí. En un bosc de carrasques podem trobar pebrassos, crueldes; en un bosc de pins, rovellons, boletus, fredolics, cames de perdiu, camagrocs; En un prat o bancal erm, rubiols (xampinyons), gírgoles de panical; Inclús en la fusta d'un determinat arbre, com és la gírgola de xop. Però, el lloc on la gent va més i és més conegut, és el bosc de pi, per ser el rovelló el bolet per excel·lència. Així la gent va a boscos de pins a Cantavella, Vilafranca, Puertomingalvo, Vistabella (Penyagolosa, anomenada per boletaires de Castellò capital o rodalies com “la
  • 47. IES Politècnic MICOLOGIA 44 montaña m{gica”), Aín (Serra d’Espad{) o fins i tot en zones més baixes i properes a la mar, com és pel Desert de les Palmes. Alerta! Bolets verinosos Cal conèixer bé els bolets abans de consumir-los, ja que alguns són verinosos i poden provocar greus problemes de salut. Davant del dubte, millor no agarrar el bolet i mai consumir-lo. Pot ser que no siga comestibe. Tampoc donar-li un puntelló o trencar-lo, pot vindre darrere algú que sí que el conega, i a més a més, tots tenen funció en la natura. Una bona pràctica seria traure el bolet sencer, inclosa la base (en molts casos els elements diferencials i identificadors dels exemplars més perillosos per la seva toxicitat es troben en la volva) i estudiar-lo bé i si no s'està clar que no és verinós, deixar-lo. No s'ha de fer cas de tradicions per al seu reconeixement, com que ennegreixen la cullereta de plata, la moneda o els alls, o els menjats per animals,... A veure si puc trobar un... Alguns boletaires es plantegen reptes d'aconseguir un determinat bolet per primera vegada en sa vida (un 8.000, fent una metàfora dels pics per al muntanyencs). Així, algú pot desitjar trobar un boletus o un ou de reig. A Castelló, un 8.000 per a gran boletaires, és la trompeta negra o de la mort, que malgrat aquest nóm és comestible (diuen que és molt difícil veure- la). On aprendre més? Hi ha uns quants llibres que ajuden a identificar els bolets amb fotografies o dibuixos, indicant les seves característiques, comestibilitat i altres dades. Alguns pareixen una enciclopèdia, altres són com guies i tots ens poden ser d'utilitat. A les llibreries podem trobar-ne un bon ventall.
  • 48. IES Politècnic MICOLOGIA 45 També podem aprendre molt gràcies a institucions, associacions, col·lectius que donen a conèixer els bolets. Aquest és el cas de la Societat Micològica Valenciana (http://www.somival.org/) o l'Associació Micològica de Castelló (ASMICAS) recentment constituïda i imminentment operativa. Ara, a Castelló, en la secció micològica de l’Associació de Veïns el Pinar (del Grau) es realitzen una sèrie d'activitats com l'exposició de bolets cap a l'octubre de tots els anys, concursos relacionats, reunions periòdiques (dilluns micològics) i també un fòrum micològic on participar (lassetasyloshongos.foroactivo.com). Continuarà... Espero que us haja agradat l'article. S'ha fet amb molta il·lusió. Vull agrair-li a la companya Maria José pel material que em va facilitar, a Mari per la revisió del text i a Gonzalo, Andrés, Clemente, Mavijo, Jose Antonio i Eloy per la supervisió. I en la propera revista hi haurà més coses d'aquest apassionant i encara desconegut món del bolets (arrancar o collir, receptes...). Fins aleshores! Bruno Monserrat, membre de l'Associació Micològica de Castelló
  • 49. IES Politècnic AUTOMOCIÓ 46 Trilogia dels logotips de fabricants d'automòvils La majoria prové dels començaments de cada marca i alguns tenen un origen més romàntic del que cal esperar. Els logos, han de complir certs lineaments, han de projectar la història i la filosofia de la marca, així com transmetre un missatge als seus clients. Ací teniu una entrega d'alguns dels principals fabricants. Alfa Romeo Marca italiana fundada en 1910 a Milà. El primer escut d'Alfa és obra d'un tècnic de la firma que estant esperant el tramvia en la plaça del Castello de Milà, va mirar la torre del Filarete (la principal del castell dels Sforza), en la qual es veia plasmada una serp que s'està menjant un home. Filarete simbolitzava la lleialtat, el coratge, la perspicàcia i la prudència, mentres que l'home que és devorat fa al·lusió als seus enemics. Posteriorment, es van afegir al logo una corona ducal d'or, a la serp l'escut de Milà i la creu roja sobre camp blanc al voltant un cércol blau amb les paraules ALFA i MILÀ, separades per dos nucs savoians que representen a la monarquia dels Savoia. Alfa significa; Anònima Llombarda Fabbrica Automobili. Des de 1910 ha portat en el seu logo els símbols de la ciutat de Milà: la creu roja sobre fons blanc i la serp devorant una figura humana, “el fill d'un sarraí”, emblema al seu torn de la família Visconti i herència de l'època de les croades. En 1915, la companyia va ser adquirida per Nicola Romeo i este va incloure el seu cognom en l'escut. Fangio va forjar la seua llegenda en un Alfa. Aston Martin Marca anglesa fundada en 1913 a Londres. El primer emblema de la marca va ser un disseny simple, es tractava d'un cercle daurat on s'entrecreuen les lletres en color verd; A i Sr. Portava elcognom d'un dels seus dos fundadors, el jove Lionel Martin. Més tard van incloure el nom de la primera competició que van guanyar: la pujada al tossal Aston, en 1915. En 1928, van decidir afegir a la marca un parell d'ales que donaren força al logo. La primera vegada que va aparéixer sobre un model va ser en el Mark II de 1934. El nou disseny està inspirat en algunes figures mitològiques gregues.
  • 50. IES Politècnic AUTOMOCIÓ 47 Audi Marca alemanya fundada en 1910 a Colònia. Audi és la traducció llatina d'Horch (escolta!), cognom del seu fundador, a qui van arrabassar la companyia original. En 1932, August Horch va aconseguir que la seua nova empresa es fonguera amb l'Horch, DKW i Wanderer per a convertir-se en la Automòvil Unió fins que, en 1969, amb la incorporació de NSU, va passar a cridar-se Audi AG. Els quatre anells representen a cada una de les quatre cases matriu de la marca (els fabricants d'automòvils independents que es van fusionar). La raó d'esta associació es va deure als difícils temps que va afrontar alemanya després de la primera guerra mundial, per la qual cosa, unir-se va ser l'única forma de poder sobreviure. BMW Marca alemanya fundada a Munic en 1913 per a construir motors d'aviació. BMW significa; Bayerische Motoren Werke (fàbrica de motors de Baviera). L'emblema simbolitza una hèlice en moviment amb el blau del cel de fons, al mateix temps, representa els colors i forma de la bandera quadriculada en blau i blanc de Bavària. Al finalitzar la primera guerra van iniciar la fabricació de motocicletes i, en 1929, van llançar el seu primer cotxe, el BMW 3/15. Citroën Marca francesa fundada en 1919 a París. André Citroën va començar en la indústria creant engranatges i més tard, durant la Primera Guerra Mundial va passar a fabricar autobusos, començant a somiar de construir també cotxes. Com a inventor orgullós, responsable de la primera cadena de muntatge d'Europa, Citroën va triar una dels seus patents, els engranatges helicoïdals, per a dibuixar el famós “chevron” que adorna els seus cotxes. La història de l'emblema de Citroën, consistix en dos espigues invertides que la gent en un principi les identificava com a fletxes que simbolitzen el mirar cap avant, l'avanç tecnològic i l'enginyeria. Citroën va explicar que es tractava d'un invent d'ell mateix sobre un engranatge amb les dents en forma de V, que avantatja en prestacions als engranatges de dent pla. Citroën era Jueu i Maçó, per la qual cosa, el logo també ha sigut interpretat com un doble quadrat o una doble brúixola, associant la
  • 51. IES Politècnic AUTOMOCIÓ 48 ideologia maçònica de Citroën amb la seua invenció del doble engranatge helicoïdal. Tal vegada, Citroën va usar la doble brúixola per a representar la seua invenció des d'un punt de vista maçònic. Fiat Marca italiana fundada en 1899 a Torí. El primer logo utilitzat va ser el disseny de cinc barres en 1982, que va ser substituït posteriorment pel logo que va desenrotllar el cap de disseny de Fiat, Mario Maioli, on va inserir cada una de les lletres del nom de la marca entre els espais de les cinc barres. També s'utilitza en l'actualitat un disseny que tanca el nom de la marca dins d'un cércol platejat amb fons de color blau. Ford Marca nord-americana fundada en 1903 en Dearborn, Michigan. L'ovale blau va ser utilitzat per primera vegada en 1907. El color blau fosc del fons de l'emblema és conegut pels dissenyadors com Pantone 294 C, que es tracta del mateix color utilitzat en la bandera de Finlàndia. La font en la insígnia de Ford és acreditada per Harold Wills, primer cap d'Enginyeria i disseny de Ford, qui ho va utilitzar per primera vegada en les seues targetes de negocis. L'emblema original no tenia l'oval que va ser introduït en 1912 i el fons blau es va agregar en 1928. Mercedes-Benz Mercedes era la filla d'Emil Jelinek, unit tard a la firma. Paul i Adolf Daimler, fills d'un dels fundadors, van voler deixar la seua empremta familiar. Van recordar que son pare havia pintat una estrela de tres puntes sobre sa casa en una postal. En ella, deia que l'estrela era un símbol de la seua ambició per crear un motor que s´impulsaria per terra, mar i aire. Este, brillaria algun dia sobre la seua factoria. L'estrela va nàixer quan l'enginyer Daimler va marcar sobre una foto de les instal·lacions, una estrela indicant que d'allí eixiria la prosperitat de la seua família. Posteriorment, l'estrela de tres puntes que va ser introduïda, representa el seu domini sobre aire, mar i terra. Va ser utilitzat per primera vegada en un Daimler de 1909 i va ser combinada amb el llorer de Benz en 1926 per a significar la unió de les dos firmes. Posteriorment, se va redissenyar en 1937 i és el logo que actualment utilitza la firma alemanya.
  • 52. IES Politècnic AUTOMOCIÓ 49 Peugeot L La família Peugeot representa a l'aristocràcia industrial francesa. Fundada en 1810, des de 1850 l'empresa utilitza el lleó com a símbol, que també és l'escut de la regió de Franche-Comté, d'on procedien els Peugeot. En un principi, la família Peugeot fabricava serres d'alta qualitat, per això, alguns atribuïxen la figura del lleó a la fortalesa de la dentadura del felí comparant-la amb els productes que venia la marca. El disseny original, obra del joier Justin Blazer, ha canviat molt. El lleó rampant es va inspirar en l'emblema de Belfort, on es va fabricar el model Lion-Peugeot. El que pot veure's en Belfort (Franche- Comté) és de Bartholdi, l'escultor de l'estàtua de la Llibertat. Renault La marca va ser creada en 1898 com la Societé Renault Frères per Louis, Marcel i Fernand Renault. En 1923, van començar a adoptar figures geomètriques com a logo. El logo inicialment va ser un adornament enfront de la botzina del auto i va adquirir la forma de diamant en 1924. En 1925 es va convertir en un rombe encara que sense les seues clàssiques trames, que no van aparéixer fins a 1972. Va ser obra de la firma anglesa Wolf Olins i la seua forma es deu, simplement, que era la que més abaratia els costos de la seua producció. Part I Isabel Calduch Pepe Verchili
  • 53. IES Politècnic SOCIOLOGIA 50 Hemos decidido llevar a cabo esta investigación porque es un tema candente por la decisión del gobierno de cambiar la ley del aborto. Por eso, hemos decidido preguntar a algunos alumnos y profesores respecto a la nueva ley del aborto y sobre la información que poseen respecto de la misma. Ofrecemos a continuación la definición del aborto: consiste en la interrupción del proceso de embarazo por causas naturales o por medios artificiales que ocasiona la expulsión del feto antes de las 28 semanas de la gestación. Al analizar los datos obtenidos en las encuestas, hemos separado los resultados entre hombres y mujeres y entre alumnos y alumnas. Las conclusiones obtenidas las exponemos en varios puntos: uno de ellos consiste en un balance general que es el siguiente: En conjunto la mayoría de los encuestados han respondido que se trataría de una acción correcta siempre y cuando las circunstancias así lo indiquen. Con respecto a la pregunta sobre el nivel de información sobre la materia, profesores y alumnos han contestado que, en general, no es suficiente, mientras que profesoras y alumnas consideran que están más informadas que antes. Aún así, un número de alumnas sostiene que poseen información, pero llevan a cabo conductas de riesgo al no utilizar los métodos anticonceptivos que afirman conocer. La mayoría de los encuestados sí aconsejarían un aborto, pero son los profesores los que responden mayoritariamente que no se sentirían capaces de aconsejar sobre este hecho. Los colectivos de profesores y alumnos no obligarían jamás a sus parejas a practicar un aborto. Las profesoras y alumnas
  • 54. IES Politècnic SOCIOLOGIA 51 mantienen que sí que se someterían a una interrupción del embarazo. Durante esta encuesta hemos apreciado que las mujeres se hallan más sensibilizadas respecto de este problema, y en cuanto a los hombres, podemos señalar que los jóvenes parecen estar más implicados que los adultos. 1. ¿Qué es para ti el aborto? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Problema social 54% 40% 28% 4% b) Delito 0% 0% 10% 4% c) Solución 9% 35% 38% 72% d) Otros 36% 25% 23% 18% 2. ¿Por qué crees que se llevan acabo tantos abortos en adolescentes? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Falta de información 63% 35% 17% 20% b) Problemas económicos 0% 0% 17% 6% c) Falta de apoyo 18% 15% 20% 15% d) Otros 18% 65% 43% 56% 3. ¿Qué grado de conocimiento crees que tienes sobre el aborto? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Bajo 9% 0% 12% 13% b) Medio 45% 35% 56% 75% c) Alto 45% 65% 30% 11%
  • 55. IES Politècnic SOCIOLOGIA 52 4. ¿Piensas que a largo plazo un aborto produce trastornos psicológicos en la madre? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Sí 27% 45% 28% 9% b) No 9% 15% 11% 12% c) En algunas ocasiones 63% 40% 58% 79% 5. ¿Cómo consideras la píldora del día después? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Método anticonceptivo 45% 45% 58% 31% b) Método abortivo 36% 40% 22% 38% c) Otros 18% 15% 12% 29% 6. ¿Crees que dispones de suficiente información para evitar un embarazo no deseado? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Sí 81% 90'% 74% 86% b) No 18% 5% 12% 6% c) Otros 0% 5% 12% 6% 7. ¿Si tuvieras un embarazo no deseado que decisión tomarías? Profesores Profesoras Alumnos Alumnas a) Seguiría adelante 63% 40% 35% 20% b) Abortaría 18% 40% 41% 72% c) Lo tendría y 18% 5% 7% 0% lo daría en adopción d) Otros 0% 15% 15% 6% Marcela Laes y Berta Borrás.
  • 56. IES Politècnic SOCIOLOGIA 53 Hemos realizado un estudio sociológico entre los alumnos de bachillerato del I.E.S. Politècnic y estos han sido los resultados: Nuestro objetivo principal era conocer cómo se vive el sexo entre la juventud de hoy en día ya que, aunque actualmente vivimos en una sociedad “moderna” el tema del sexo sigue teniendo un cierto matiz de tema tabú. Además de estudiar lo anteriormente citado, hemos tratado de conocer también si los jóvenes llevamos una vida sexual sana. Lo primero que nos interesó conocer fue el porcentaje de jóvenes que practican sexo, así como la edad en la que éstos se iniciaron en tal práctica. De este modo hemos concluido que entre los sujetos de la muestra, el 71% es sexualmente activo, mientras que el 29% no lo es. La edad media en que los jóvenes se inician en el sexo es de 15 años. Otro aspecto que estudiamos es el relativo a la cantidad de información sexual que poseen los jóvenes. Para esto les hicimos distintas cuestiones como qué anticonceptivos conocen y si hacían uso de ellos. Como respuesta obtuvimos que la mayoría los utilizaba, aunque hubo un pequeño número de personas que manifestó que no siempre los empleaban. Entre los anticonceptivos más conocidos mencionaban el profiláctico o preservativo, el DIU y la píldora anticonceptiva, aunque hay un dato preocupante y es que algunas personas incluyeron la píldora postcoital como ejemplo de método anticonceptivo. También les preguntamos si creían que los jóvenes tenemos al alcance suficiente información del tema en cuestión a lo que la mayoría respondió que sí, no obstante algunos de ellos contestaron de forma errónea a ciertas cuestiones como por ejemplo si la realización del acto sexual hecho de pie impedía el embarazo, entre otras. Adicionalmente, nos interesamos también por la concepción socio-moral que se tiene hacia el sexo, y aunque la mayoría contestó todas las preguntas,
  • 57. IES Politècnic SOCIOLOGIA 54 no faltó la escandalización hacia la realización de algunas de las preguntas, hasta el punto de que algunas personas se negaron a contestar parte o incluso la totalidad del test. En el lado opuesto, encontramos respuestas que tendían a la exageración y ridiculización del tema. Descubrimos también, que hay un pequeño porcentaje a tener en cuenta que se ve sometido a la presión social o de la propia pareja a practicar el sexo. De hecho, hubo gente que afirmó haberse “sacrificado” con tal de satisfacer a su pareja. Otros datos de interés: 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% Jóvenes sin pareja Jóvenes con pareja Porcentaje de la condición sexual: -Mujeres -Hombres 100,00% 90,00% 80,00% 70,00% 60,00% 50,00% 40,00% 30,00% 20,00% 10,00% 0,00% Bisexuales Heterosexuales Homosexuales
  • 58. IES Politècnic SOCIOLOGIA 55 En conclusión, encontramos que la mayoría de alumnos de bachillerato tienen una vida sexual sana a pesar de que sigue habiendo un porcentaje preocupante jóvenes cuya vida sexual se podría clasificar de inadecuada. En cuanto a la concepción socio-moral sorprendentemente para los tiempos que corren y a pesar del gran avance que se ha conseguido socialmente, en cuanto al tema, el sexo sigue siendo un asunto del que no se puede hablar de forma natural sin encontrar comportamientos exagerados tanto por la negación o evitación a hablar del mismo o la distorsión fanfarrona. Manuel Martí Sánchez, Vanessa Jiménez Ferragut, Raquel Monfort Carrasco
  • 59. IES Politècnic SOCIOLOGIA 56 Personas en paro en tu familia Ninguno De 1 a 2 Más dfe 2 GRÁFICA 1 GRÁFICA 2 ¿Alguien de tu familia se ha ido al extranjero? ¿Tienes o has tenido trabajo este último año? 120 100 110 90 100 80 90 70 80 Sí 60 Sí 70 60 No 50 No 50 40 40 30 30 20 20 10 10 0 0 GRÁFICA 3 GRÁFICA 4
  • 60. IES Politècnic SOCIOLOGIA 57 ¿Has pensado en irte al extranjero a trabajar? ¿Crees que encontrarás trabajo para tu carrera? Sí Sí No No GRÁFICA 5 GRÁFICA 6 COMENTARIO: Hemos realizado esta encuesta a los alumnos de 1º y 2º de bachillerato con el propósito de averiguar en qué medida la crisis ha afectado a los familiares de los bachilleres del Politécnico. Los resultados obtenidos han sido parecidos a los números generales respecto al paro. Para empezar, en la GRÁFICA 1 se representa qué cantidad de alumnos tienen familiares en paro desde el comienzo de la crisis. La mayoría, el 64,5%, no han sido afectados por la crisis, en cambio los restantes sí, estos se dividen entre el 29,7% y 5,8%. En la GRÁFICA 2 se indica qué porcentaje ha padecido recortes económicos, de estos el 58,7% no ha tenido que hacer recortes mientras que el 41,3% sí, que es sin duda un indicador de presencia de la crisis. Según la GRÁFICA 3 un 5,8% a emigrado en busca de trabajo mientras que la gran mayoría, el 94,2%, ha permanecido en su pais. En relación con la GRÁFICA 1, en la GRAFICA 4 se ha encuestado a los alumnos para saber si han tenido algun trabajo desde el comienzo de la crisis. Los resultados han sido un 24,8% han tenido un trabajo frente a un 75,2% que no. En relación con la GRÁFICA 3 sobre el trabajo en el extranjero, en la GRÁFICA 5 un 22,3% afirman haber pensado en la posibilidad de trabajar en otros países mientras que el 77,7% prefiere quedarse en su país de origen. Por último, en la GRÁFICA 6 se analizan las esperanzas de los alumnos de cara al futuro, los resultados han sido un 42,1% que no saben si la carrera que estudiarán les proporcionará un futuro profesional y el restante 57,9 que piensan que sí podrán desarrollarse profesionalmente.
  • 61. IES Politècnic CLÀSSICS POLITÈCNICS 58 Cuando este escritor griego os cuente lo que le pasó lo tomareis por loco. La crisis llega al Olimpo Llegó un día en que las cosechas ya no eran tan buenas , los ancianos no morían, a pesar de que los infantes sí lo hacían; terminaron las tormentas; el fuego no calentaba como antes ;la música sonaba con gran desafino ;etcétera. Subiendo al Olimpo encuentro primeramente a Hefesto, trabajando en una espada de gran belleza, a su lado había un cartel que decía: ¡Armadura + espada al 70% de descuento! Luego veo a dos inmensos hombres de negro con extrañas vestimentas, y les pregunto qué dioses son: -“No somos dioses, somos Acreedores de Hacienda.” Me respondieron con autoridad. -“¿Qué llevan puesto?” -“Americana, pantalón y corbata”. Otra vez respondieron con suma autoridad. Dejé a Hefesto, mientras, los acreedores le quitaban la herrería y lo echaban del Olimpo. Poco después me topo con otro de pantalones y americana verdes, que interrogaba a un hombre que me pareció Heracles; al parecer estaba vendiendo objetos pirata sobre su capa: la piel del león de Nemea. -“Guardia Civil, sople por favor” .Dice con tono amenazador el hombre de verde sacándose un aparato cuadrado. Después de un rato soplando me dice que me vaya, así que sigo mi camino. Llegando casi a la cima me encuentro otra vez con la guardia civil al parecer se llevaban al dios Ares por golpear a la diosa Atenea; se me ocurre preguntar y acabo con el ojo morado, pues a Ares no le hace ni pizca de gracia que lo condenen por violencia de género, -¡nada, las cosas de ser periodista, a veces acabas sangrando! Luego entrevisto a Afrodita, que al parecer se había vuelto horrorosa. -“¿Qué ha pasado para que termine su belleza, Afrodita?” -“Verás es que no tengo dinero para el maquillaje, aparte de que ahora si no peso 25/30 quilos no soy guapa, sino una morsa”. -¡Dioses! -¡Qué espanto, qué locura ¿quién dice tal sandez?.
  • 62. IES Politècnic CLÀSSICS POLITÈCNICS 59 -Todo el mundo … -Me tengo que ir. Sé que ha sido breve, pero me toca irme al cirujano a que me ponga más pecho. -Un placer, Ovidio -El placer es mío, Afrodita. Paro a comer y, sin darme cuenta de una piedra suelta, ruedo hasta llegar a un sitio con un montón de cajas donde pone “Made in Taiwan” Sigo más adelante y encuentro a las Moiras y corriendo les pregunto a que es debido el desequilibrio de la muerte. -“Mira, el hilo nuevo es tan malo que se parte. Queríamos ahorrar con esta crisis comprando lo barato y nos ha salido muy caro. Di a los mortales que intentaremos salir de esta.” “-De acuerdo, adiós.” Caminando hacia la cima tenía en la cabeza lo fuerte que era la crisis en el mundo de los mortales, pero más aún en el mundo de los dioses. Ya en la cima observo como Zeus y Hera discuten ; la reina de los dioses le pide el divorcio por tanto adulterio y se marcha. Entrevisto a Zeus con el fin de saber más sobre lo que pasa en el mundo de los mortales: -“Hola Zeus, soy Ovidio y quiero hacerte unas preguntas.” -“Las responderé con gusto”. -“Qué es lo que pasa, ¿Por qué va todo tan mal en el Olimpo?” -“Veras, intento arreglar pero pido paciencia y talante.” -“¿Pero cuántos años?” -“No lo sé, sólo pido paciencia.” -“¿Qué ha sido de las tormentas?! -“Pues, es que hay muchos dioses en huelga y he tenido que dar mis rayos como fianza, así que nada por unos años. Pasaron las horas y no le saqué nada interesante; eso sí, me pareció tan divertido todo lo que vi y escuché, que lo que escribí y conté no tenía nada de parecido con la realidad Erik Varella. 3 ESO
  • 63. IES Politècnic CLÀSSICS POLITÈCNICS 60 El Cinturón de Hipólita y “Embrujadas” Las amazonas eran mujeres guerreras. Se juntaban una vez al año con hombres para aparearse. Si eran niños, los mataban o los entregaban a sus padres. A las niñas, cuando se crecían, se les quitaba un pecho para que pudieran manejar mejor el arco. Las amazonas, rendían culto a Artemisa, pues se identificaban con ella. Hipólita, reina amazona, dueña de un cinturón mágico que le había regalado su padre, Ares. Fue una de las más grandiosas amazonas y una de las mujeres más hermosas y fuertes de su tiempo. El noveno trabajo de Hércules fue obtener su cinturón. Hipólita se enamoró de Hércules y le daba el cinturón voluntariamente. Después, Teseo, uno de los compañeros de Hércules, secuestra Antíope, otra hermana de Hipólita. Las amazonas atacan entonces (engañadas por Hera), pero Teseo y Hércules escapan con el cinturón y con Antíope. A continuación os mostraremos una serie de coincidencias entre “Embrujadas”, una serie de ciencia-ficción cuyas protagonistas son cuatro mujeres con habilidades extraordinarias que, desgraciadamente reviven día a día mitos e historias de la antigüedad, de forma también muy poco usual: viviéndolas por ellas mismas; y la historia del Cinturón. -Una hechicera maldice a los hombres diciendo: “Ya es hora de que gobernemos las mujeres, si con eso tengo que matar hasta el último demonio varón”. -Mientras en clase hablan de la batalla de sexos. Billy dice que las mujeres no necesitan ningún hombre, a lo que el profesor responde que uno no puede vivir sin el otro. -Después, Billy le habla a Phoebe de la imposición masculina. Finalmente encuentra un cinturón en una caja de un almacén viejo. Posteriormente se transforma en una amazónica y sale a la calle sin poder quitárselo y se da cuenta de que tiene mucha fuerza al “arrancar” la puerta de éste. -Las brujas descubren que Hipólita quería que los hombres y las mujeres fueran iguales, pero que su plan funcionó mal, puesto que fue vencida por Hércules. -Los poderes que contenía en cinturón eran: superfuerza; invisibilidad para los hombres; supervelocidad; y trastorna a las mujeres en “superfeministas”, capaces de agredir a los hombres, por cuestiones del feminismo. -La demonio argumenta su historia con: “Lo del bien y el mal es cosa de los hombres, puesto que ellos no pueden crear la vida, sólo destruirla”. -Al final, con la ayuda de los dos géneros trabajando en “utopía” consiguen arrancarle el cinturón a Billy y vencer a la demonio. Esta historia no solo sucede en la antigüedad, sino que ahora también pasa. Hemos de luchar por los derechos de la mujer, pero también se ha de luchar por la igualdad, que TODOS seamos iguales ante todo y que TODOS asumamos nuestros errores sin excusas propias del hombre y sin excusas propias de la mujer. Porque un pueblo desunido, es un pueblo vencido. Alberto Martín Gabaldón
  • 64. IES Politècnic CLÀSSICS POLITÈCNICS….61 Les Nornes, les Moires i les Parques Jordi Conill Salomé Les Moires eren unes divinitats gregues, filles de Nix segons Hesíode (encara que hi ha altres genealogies, una de les quals les fa filles de Zeus i de Temis i una altra d' Ananké). Deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, anomenades Cloto, Làquesis i Àtropos, que trenen els fils de les vides humanes i després els tallen. Les Parques eren les divinitats romanes encarregades de decidir el destí de les persones. L'origen d'aquestes tres divinitats és incert, ja que Hesíode les fa filles de la Nit, encara que també apareixen com filles de Zeus i Temis i, per tant, germanes de les Hores. Eren tres germanes, i cada una tenia un paper rellevant en els tres punts clau de la vida de les persones: el naixement, la duració i el final, el moment de la mort. Sovint eren representades com les teixidores del fil de la vida; és a dir, Cloto, la germana menor i la que presencia els naixements, diríem que en el moment que neix una persona comença a teixir el fil de la vida d'aquesta. Llavors Làquesis, l'encarregada de decidir la durada de la vida de l'individu, teixeix el fil tant llarg com anys hagi de viure aquesta persona. I finalment Àtropos, la germana major, talla el fil de la vida amb les seves tisores d'or. En la cultura romana també rebien uns altres noms: Nona (la menor), Dècima (la mitjana) i Morta (la major). Les Nornes (Antic nòrdic: norn, plural: nornir) de la mitologia escandinava són tres germanes anomenades Urd (el que ha succeït), Verdandi (el que està succeint) i Skuld (el que succeirà). Viuen sota les arrels de l'Yggdrasil, l'arbre del cosmos (tot i que en alguns relats se'ns diu que viuen en el Bifröst), on teixeixen el tapís dels destins. La vida de cada persona és un fil en el seu teler, i la llargària del fil equival a la seua duració.
  • 65. IES Politècnic CLÀSSICS POLITÈCNICS….62 (Curiosament, Skuld també era el nom d'una valquíria.) És d'aquesta manera que tothom té el seu destí en la religió escandinava: fins i tot el déus tenen els seus fils, encara que les nornes no els deixen veure. Aquesta subjecció dels déus a un poder que escapa al seu control i les repercussions que té això per a ells, els quals també tindran una fi, és un dels temes més importants dins la literatura que tracta sobre mitologia escandinava. Veiem, doncs, que les tres divinitats que teixeixen el destí existeixen en un nivell profund de la mitologia dels pobles indoeuropeus (tot i que, probablement, no són tan antigues com la tècnica de teixir): les nornes de la mitologia escandinava tenen les seves homòlogues entre els grecs, amb les anomenades Moirae, i entre els romans, amb les anomenades Parcae. Són nombroses les referències a aquestes tres germanes en la producció cultural occidental. Per exemple, en l'obra Macbeth de William Shakespeare, apareixen encarnades com una mena de bruixes que expliquen al protagonista el seu fatal destí. També estan presents a L'anell del nibelung de Richard Wagner. Fins i tot, podem trobar-les als còmics de Thor editats per la Marvel.
  • 66. IES Politècnic FILOSOFIA 63 La història d' Hipàtia d' Alexandria simbolitza el millor i el pitjor de l'espècie humana. D'una banda el triomf de la raó i la saviesa, la tolerància i la igualtat i d'altra la victòria del dogmatisme, el totalitarisme i la barbàrie. La seua és la història de la transició del món clàssic al món cristià. En el Romanticisme la van recrear com l'encarnació de l'esperit de Plató i el cos d' Afrodita. “Un símbol de cultura i de ciència” en paraules de Carl Sagan. El director de cinema Alejandro Amenábar ha volgut omplir el buit de l'oblit a una dona que fou matemàtica, astrònoma, física i cap de l'escola neoplatònica de filosofia. Nascuda a l'any 370 de la nostra era, una època en la qual les dones disposaven de escasses alternatives i on eren tractades com a objectes en propietat, va assolir una rellevància extraordinària en un món sota dominis tradicionalment masculins. L'Alexandria de l'època de Hipàtia albergava les llavors del món modern, però van haver de passar 1500 anys perquè pogueren germinar. Es trobava sota domini romà des de feia ja temps encara que era una ciutat que patia greus tensions. L'esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica. A l' excel·lent Cosmos, Sagan assenyala que la creixent Església cristiana estava consolidant el seu poder i intentant extirpar la influència i la cultura paganes. Hipàtia es trobava al mig d'aquestes poderoses forces socials. Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, rebutjava l'estreta amistat que ella mantenia amb el governador romà. A pesar del greu risc personal que suposava fer front a les pressions, va continuar ensenyant i publicant, fins que en l'any 415, quan anava a treballar, va caure en mans d'una multitud fanàtica de feligresos de Ciril. La van arrencar del carruatge, van trencar els seus vestits i, armats amb conquilles marines, la van escorxar arrencant-li la carn dels ossos. Les seves restes van ser cremats, les seues obres destruïdes, el seu nom oblidat. El passat octubre, amb un grup de 15 alumnes de Filosofia de segon de Batxillerat anàrem a l'estrena. A la majoria el film ens va agradar prou, la realització és impecable, malgrat que el parer més extens era que l' intent d'abastar molts temes (ciència, filosofia, religió, cultura...) feia palès la necessitat d'aprofundir en les qüestions tractades a la pel·lícula. Alguns deien que li faltava ritme i van trobar a faltar més acció. Amenábar ha comentat que va haver de tallar una part del metratge per raons comercials, no passar de les dos hores de duració. Si ens haguérem de quedar amb una frase de la pel·lícula, podria ser aquesta: “Tu no et qüestiones el que penses. Jo, he de fer-ho” (Suposat diàleg entre Hipàtia i Sinesio, bisbe cristià de Cirene) Carlos Marín (Departament de Filosofia Detall de l'Escola de Atenes (Museus Vaticans. Roma Retrat imaginari de Hipàtia, per Rafael Sanzio.
  • 67. IES Politècnic CINEMA 64 per Lidón Babiloni Director, productor, guionista, director de fotografia i actor. Es pot demanar més a un home dedicat al cine?. Quentin Jerome Tarantino va nàixer el 27 de març de 1963 en Knoxville, Tennessee (Estats Units). Té sang italiana, irlandesa i cherokee. El seu verdader pare es deia Tony Tarantino (músic aficionat) i sa mare, Connie Zastoupil (estudiant d'infermeria). Sa mare es va escapar de la llar paterna per les pressions que patia i es va ajuntar amb Tony, que la va deixar embarassada als 16 anys. Li van posar el nom de Quentin en homenatge a Quint, el personatge favorit de sa mare, Burt Reynolds. Quan el xicotet Quentin tenia dos anys es va traslladar, amb sa mare, a Los Angeles. Allí sa mare es va casar amb Curt Zastoupil i, en un principi, Quentin portava el cognom del seu padrastre, però el seu representant li va dir que el canviara pel de Tarantino, perquè sonava millor per al cine. Des de xiquet, i influenciat per sa mare, Tarantino acudia sovint al cine, sentia música rock, publicacions pulp i sèries de televisió. Sent adolescent va abandonar els estudis i va començar a treballar com a acomodador en un cine pornogràfic. Als 22 anys aconsegueix un treball en un vídeo club (el Vídeo Arxive de Manhatan Beach) a Califòrnia, on s'augmentaria la seua gran cultura cinematogràfica. En aquest videoclub va conéixer l'estudiant de cine Roger Avary i al productor John Langley, que va quedar entusiasmat de l'ampli coneixement del medi audiovisual que posseïen els dos cinèfils. Langley els va contractar per a treballar com a assistents de producció de Màximum Potencial de 1987, una pel·lícula d'exercicis, destinat al mercat del vídeo, en el qual Dolph Lundgren posava de manifest les seues habilitats en el body bullding, les arts marcials i la boxa. Avary i Tarantino van començar, a finals dels anys 80, a escriure els seus primers guions junts. En 1987 Quentin va dirigir una comèdia inacabada titulada My best friend's birthday, coescrita junt amb Craig Hamman. A principis dels 90, Tarantino va conéixer el productor Lawence Bender, a qui li va paréixer excel·lent el guió de Reservoir Dogs. El va ensenyar a l'actor Harvey Keitel i aquest va avalar el projecte en la producció i la interpretació i es va començar a rodar el guió. Aquest violent i nou estil de thriller es va estrenar en 1992 i va obtenir un gran reconeixement, per part de la crítica, en el Festival de Sundance. Es va convertir ràpidament en pel·lícula de culte. Va guanyar en el Festival de Sitges com a millor director, millor guió i millor actor. El talent cinematogràfic de Tarantino s'ha inspirat en nombroses fonts, des de John Woo, Martin Scorssese, Sam Fuller fins a Howard Hawks, Phil Karlson, Sergio Leone o la Nouvelle Vague, però sempre seguint el seu propi estil, com l'estructura en el temps, domini de l'espai cinematogràfic i ampli coneixement de la cultura pop (es nota en els seus aguts i subtils guions).
  • 68. IES Politècnic CINEMA 65 El que tots esperaven és veure el que aconseguia com a director en la seua segona pel·lícula. El resultat una pel·lícula clau de la història del cine en els 90, ja que en 1994 va rodar Pulp Fiction , amb un John Travolta ja quasi oblidat i que va ressorgir, i amb un elenc d'actors formidable. Amb esta pel·lícula Tarantino, va guanyar la Palma d'Or del Festival de Cannes i a més va ser nominat a set premis Oscar: el de millor pel·lícula, millor director, millor actor per a Travolta, millor actor secundari per al genial Samuel L. Jackson, millor actriu secundària per a Uma Thurman, millor guió original i millor muntatge. Només va aconseguir l'estatueta per millor guió original junt amb el seu amic Roger Avary. Pablo Kart va escriure per a Filmaffinity: “ L'inefable Tarantino confirma el seu talent en esta brillantíssima pel·lícula d'acció amb diàlegs i tocs de comèdia delirants, al costat d'escenes que ratllen el desagradable per la seua violència i cruesa” . La banda sonora també és brillant, sobretot Misirlou, la cançó dels crèdits inicials. A partir d'ací començaria a diversificar el seu treball. Començaria a produir a altres directors com Roger Avery en Killing Zoe. I a Robert Rodríguez en Obert fins a l'alba ( que també va escriure i va interpretar). De sobte Tarantino estava de moda i els dos guions en què havia estat treballant abans de Reservoir Dogs es van vendre de seguida: van ser True Romanç (Amor a boca de canó) dirigida, en 1992 per Tony Scott i Natural Born Killers (Assassins nats) que en 1993 va reescriure i va dirigir Oliver Stone. Després de tres anys de descans, Tarantino va escriure i va dirigir Jackie Brown, en 1997. És un embull policíac inspirat en la novel·la d'Elmore Leonard, Rum Punch. L'actriu protagonista, Pam Grier, va estar nominada als globus d'Or i als premis SAG per la seua actuació i el coprotagonista , Robert Foster, va ser nominat al premi de l'Acadèmia en la categoria de Millor Actor Secundari. La resta del repartiment estava molt ben representat: Samuel L. Jackson (nominat també per al globus d'Or , Robert de Niro , Bridget Fonda i Michael Keaton. La pel·lícula es basa en el blaxpoitation dels anys 70 ( aquest tipus de cine es destinava, majorment, al públic negre, on els protagonistes eren negres i amb grans dosis de violència). En 2003 tornaria amb les dos entregues de Kill Bill, el seu homenatge al cine d’arts marcials que tant li agrada i del qual ha ajudat a distribuir als Estats Units alguns títols. Tarantino va treballar com a director invitat en la pel·lícula Sense City en 2005. També ha treballat com a guionista en la televisió en Motherhood, un episodi d'Urgències en 1995 i en Perill sepulcral, un episodi de CSI Las Vegas en 2005, també com a director. Durant els quatre anys que van passar entre l'estrena de Jackie Brown i la producció de Kill Bill, Tarantino va estar remugant i treballant de valent en el guió d'una pel·lícula bèl·lica, Inglorius Basterds (Maleïts bastards), que es va estrenar a Espanya el 18 de setembre. Esta pel·lícula comença durant l'ocupació alemanya de França, quan Shosanna Dreyfuss ( Mélanie Laurent), presència l'execució de la seua família a les mans de la seua família a les mans d'un coronel nazi. Ella aconsegueix escapar i fuig a París, on adquireix una nova identitat com a ama d'un cine. En un
  • 69. IES Politècnic CINEMA 66 altre lloc d'Europa el tinent Aldo Raine ( Brad Pitt), organitza un grup de soldats jueus per a prendre represàlies contra objectius concrets. Coneguts per l'enemic com “The Basterds” (els bastards), s'uneixen a una actriu alemanya, agent secreta que treballa per als aliats, a fi de dur a terme una missió que farà caure als líders del Tercer Reich. El destí vol que tots es troben davall la marquesina del cine on Shosanna espera per a venjar-se. Encara que la pel·lícula no és, ni de bon tros, de les millors de Tarantino, té el seu toc especial i amb bons moments, com l'incendi en el cine amb la imatge en la pantalla del jueu condemnant, mentre s'està cremant, els selectes genocides assistents a la projecció. La música entrebanc a la perfecció. Quentin Tarantino té imaginació, gust pels diàlegs i la narració, i influències d'allò més dispars. S'ha convertit en un dels directors més importants de la seua generació, unint crítics i públic com pocs. L'estil diferent de fer les seues pel·lícules li va valdre molts elogis en tot el món. Segons Tarantino, una característica recurrent en totes les seues pel·lícules és que hi ha un sentit diferent de l'humor en totes elles i que el públic riu de les coses que no són divertides. El seu gust per la violència es va manifestar en la infància, perquè amb quatre anys es va carregar la seua primera víctima: un peix. “El vaig traure de la peixera, el vaig tirar a terra i el vaig xafar”, va relatar en una entrevista concedida a EFE durant la seua visita a Espanya en 2003. “Però no vull que ningú pense que era un xiquet sàdic, ni coses per l'estil. No em doní compte del que havia fet fins que la pobra bestiola ja estava rebentat”. També sa mare ha dit que: “ em sorprenia cada vegada que la criatura jugava amb els seus soldadets, de la seua boca eixia un seguit d'embolics digna d'una Taverna”. Quan ella li reprenia, ell responia ”No sóc jo qui diu eixes coses, mamà. Són els personatges, que parlen així”. En el col·legi també va destacar per ser negat en totes les matèries. “Jo era aqueix xiquet panoli a qui li costa seguir els seus companys”, va confessar el director de cine. Li agrada treballar sempre amb els mateixos paràmetres, els quals defineixen clarament el tipus de producte que sol fer. Per exemple:  Ens mostra llargues xarrades, en situacions casuals, que travessen per diverses etapes. Des d'una xarrada agradable i amena, fins una situació que va passant per moments tensos i algunes vegades acaba en un rematada plena de sang.  Els personatges són molt colorits i plens de característiques físiques i personals. Tenen una forta personalitat basats en el seu passat i experiència.  Una altra de les característiques del cine de Tarantino són les morts espontànies dels que semblaven ser els actors claus del film: quan ens acostumem i coneixem un protagonista, decideix eliminar-ho.  Els cartells escrits, és quelcom que li encanta. En quasi totes les seues pel·lícules ix un xicotet cartell en la pantalla.
  • 70. IES Politècnic CINEMA 67  Violència, molt autèntica, simple i concreta. Aquest director no va amb subtileses; si un dels seus personatges ha de morir, mor ràpidament i continua l a trama. Aquestes morts, generalment, són de les més variades formes i quasi sempre molt sagnants.  L'orde cronològic sol estar alterat en les seues pel·lícules: es mostren al començament fets avançats en el futur, per a mostrar com s'ha arribat a eixos fets a mesura que avança la pel·lícula.  És freqüent que en les seues pel·lícules hi haja una escena de “enfrontament mexicà”, en la que tres o més personatges s'apunten mútuament amb pistoles al mateix temps.  En diverses ocasions s'inclou el restaurant fictici Big Kahuna Burger.  Els seus angles de cambra són un altre senyal característic. És freqüent veure plans de gent obrint i tancant portes, primers plans molt prop de la cara dels actors mentre està parlant una altra persona fora de cambra. Preses des de darrere dels actors o preses molt pròximes de les mans dels personatges. Una de les marqu es de Tarantino són els característics plans des de l'interior d'un maleter que apareixen en totes de les seues pel·lícules (excepte en Inglirious Basteads, en què es fa la presa des de la caixa d'un camió.  És un fetitxista dels peus, ja que és normal que en les seues pel·lícules les actrius mostren els seus peus descalços i de vegades en primer pla.  Una altra curiositat és el Zippo que apareix en totes les seues pel·lícules. És un encenedor creat per George G. Blaisdell en 1932, a Bradford, Pennsilvània.  També els seus personatges consumeixen cigarrets Xarxa Apple, o apareixen anunciats. Va cobrar un dòlar a Robert Rodríguez per la famosa escena en la pel·lícula Sense City. Tarantino ha estat lligat sentimentalment amb nombroses artistes: l'actriu Mira Sorvino, directores com Allison Anders i Sofia Coppola, actrius com Julie Dreyfus i Shar Jackson i comediants com Kathy Griffin i Margaret Cho. També s'ha parlat sobre la seua relació amb Uma Thurman a la que s'ha referit com la seua musa, però Tarantino ha fet constar que la seua relació és només amistat. Mai s'ha casat i no té fills. Va declarar recentment que “ no estic dient que mai em casaré o tindré un fill abans que em mora”. Algunes de les seues frases famoses són: “No crec en l'elitisme. No crec que l'audiència siga esta persona panoli inferior a mi. Jo sóc l'audiència”. “Verdaderament penso que una de les meues fortaleses és el relat d'històries”. Segons informa el diari L.A. Estafes en el seu blog dedicat els òscar, el dia 7 de març presentaran l'Óscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa Quentin Tarantino junt amb Pedro Almodóvar, en el Kodak Theatre.
  • 71. IES Politècnic CINEMA 68 Sé que t'agrada el cine. Per Lidón Babiloni 1.- Qui és la protagonista de la pel·lícula The Box? a) Kate Winslet b) Cameron Diaz c) Charlize Theron 2.- Quina és l'última pel·lícula que ha protagonitzat David Duchovny (l'actor d'Expedient X)? a) Coses que vam perdre en el foc b) Evolution c) Delictes menors 3.- Qui és el director de la pel·lícula El Regne? a) Ficar Brook b) Peter Berg c) Ridley Scott 4.- En quin any es va estrenar la pel·lícula Perquè ho dic jo? a)2008 b)2007 c)2006 5.- A quin gènere cinematogràfic pertany la pel·lícula Michael Clayton? a) Comèdia b) Acció c) Intriga 6.- Quina productora va fer la pel·lícula Un Pont a Terabithia? a) Walt Disney Pictures b) Universal c) Mànega Films 7.- De quin país és la pel·lícula Guardians del dia? a) Estats Units b) Anglaterra c) Rússia 8.- Quants fills té Mel Gibson? a) 5 b) 3 c) 7 9.- Quin actor deixa el cine? a) Viggo Mortensen b) Ed Harris c) Gen Hackman 10.- Amb qui és casat actualment el director de cine James Cameron?
  • 72. IES Politècnic CINEMA 69 a) Kathryn Bigelow b) Suzy Amis c) Bonica Hamilton 11.- Per què es va enfadar moltíssim Christian Bele, el protagonista de Terminator: Salvation? a) Pel tall de pèl b) Pel vestuari c) Per algunes frases ridícules 12.- En quina sèrie de televisió es va fer famós David Carradine, mort recentment? a) Els intocables b) 8 i un més c) Kung Fu 13.- En quina novel·la, d'un corresponsal de guerra, està basada la pel·lícula Triage? a) Perez Reveerte b) Scott Anderson c) David Lokuud 14.- La pel·lícula Ultimàtum a la Terra és un remake que es va fer en 1951 per…. a) Michael Rennie b) Billy Gray c) Robert Wise 15.- Quin actor interpreta al malvat ranxer Randall Braga en la pel·lícula Appaloosa? a) Jeremy Irons b) John Malkovich c) Clint Eastwood 16.- Quina pel·lícula es va filtrar en Internet un mes abans del seu estrena? a) Maleïts bastards b) Llobet c) Titànic 17.- Quins animals reparen un vell avió estavellat, en la pel·lícula Madagascar 2? a) Mones b) Lleons c) Pingüins Solucions: 1) b ; 2) a ; 3) b ; 4) b ; 5) c ; 6) a ; 7) c ; 8) c ; 9) a ; 10) b ; 11) a ; 12) c ; 13) b ; 14) c 15) a ; 16) b ; 17) c
  • 73. IES Politècnic PASSATEMPS 70
  • 74. IES Politècnic PASSATEMPS 71 SUDOKU El objetivo es rellenar una cuadrícula de 9×9 celdas (81 casillas) dividida en subcuadrículas de 3×3 (también llamadas "cajas" o "regiones") con las cifras del 1 al 9 partiendo de algunos números ya dispuestos en algunas de las celdas. No se debe repetir ninguna cifra en una misma fila, columna o subcuadrícula. 4 8 9 1 7 9 1 4 7 3 2 9 5 6 7 2 1 4 5 2 3 6 2 8 8 1 4 Las soluciones pueden presentarse en el Departamento de Matemáticas o al profesor de la asignatura. Floreal Gracia Los romanos no quieren ser menos y os invitan a que resolváis este sudoku. Si no sale a la primera no os preocupéis, ya se os avisa de que“nadie nace maestro” Ángela Roig
  • 75. IES Politècnic ACUDITS 72 - Où vont les sardines le soir? Elles vont danser en boîtes. - Pourquoi les célibataires sont maigres et les mariés sont gros? Tout simplement parce que le célibataire, quand il rentre chez lui, il ouvre le frigo, il fait “BOF”, et il va se coucher. Tandis que l’homme marié, il rentre chez lui, il regarde sa femme, il fait “BOF”, et il se rabat sur le frigo. - Pourquoi les oiseaux volent-ils vers le sud? Parce que c’est trop long à pied - Pourquoi les hommes ne mettent-ils jamais le même costume quand ils veulent s’habiller élégamment? Parce que la mode a changé entre leur mariage et leur enterrement. - Quelle est la différence entre un miroir et la connerie? Ils reflètent tous les deux l’image de l’être humain. QUIZZ CULTURE GENÉRALE 1- Dans la mythologie grecque ( et romaine), les dieux séduisaient leur mère et leurs soeurs. a) Vrai b) Faux 2- Un hectare est égal à ... a) 100 m2 b) 10000m2 c) 1000 m2 3- 2 oeufs remplacent nutritivement ... a) 100 g de poisson
  • 76. IES Politècnic ACUDITS 73 b) 5 carottes c) 200 g de viande 4- Quelles sont les deux grandes catégories de micro-ordinateurs? a) Apple et Macintosh b) PC et Macintosh c) PC et McDonald’s 5- Quel est le nom qui n’est pas celui d’un nain dans l’histoire de “Blanche Neige”? a) Timide b) Grincheux c) Blagueur 6- Quel est le fruit du chêne? a) Le marron b) La châtaigne c) Le gland 7- Le chasse-neige est une manière de freiner pour un skieur a) Vrai b) Faux 8- Comment appelle-t-on un joueur âgé de 9 ou 10 ans? a) Un louveteau b) Un poussin c) Un poulet SOLUTIONS. 1- Vrai 2- b 3- a 4- b 5- c 6- c 7-
  • 77. IES Politècnic ACUDITS 74
  • 78. IES Politècnic ACUDITS 75 -¿Sabéis por qué se suicidó el libro de matemáticas? -Porque tenía muchos problemas ================================================== -Un chiste verde: lechuga ================================================== -¿Sabes que país ríe primero y explota después? Ja-pón OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO -¿Cómo se dice tuerto en chino? Chingio OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO -¿Cómo se dice hombre delgado en chino? Kla-Ku-Ching ================================================== -Esto era uno que va a una heladería y dice: -¿Tiene helado de coliflor?
  • 79. IES Politècnic ACUDITS 76 -No, no tengo, responde el heladero Y fue preguntando lo mismo durante un año. Al final el tendero pensó: -Si compro helado de coliflor me haré rico, porque este chico viene todos los días. Así que compró camiones y camiones. Al día siguiente volvió el chico de todos los días -¿Tiene helado de coliflor? -Sí, si que tengo, responde el heladero ¿A qué está malo? Alberto Torrejón Bonillo Solucions quiz anglés

×