2.  Després de fer la observació de que es pot fer un forn solar
per a cuinar, la nostra pregunta, amb un pensament
intel·ligent i racional, va ser: Quines característiques ajuden a
concentrar més la energia solar?
 Tot això es fa per a un aprofitament de la energia la qual és
produïa per el sol.

3.  Per a arribar a la conclusió de aquesta pregunta, òbviament, cal fer la
hipòtesi. En aquest cas, en primer lloc, hem de veure quals components
són necessaris per a poder crear un forn que sigui resistent i pugui
concentrar molta temperatura. Per això és que hem arribat a la conclusió
de que el forn solar pot tenir:
 Forma: ·Obert Tipus: ·Concentració
 ·Tancat ·Acumulació
 Material capsa: ·Vidre Material interior: ·Alumini
 ·Metall ·Mirall
 ·Cartó ·Pintura
 Material tapa: ·Vidre Recipient: ·Metall
 ·Plàstic ·Acero

4.  De totes aquestes opcions per a fer el forn solar, no més
investigarem amb el canvi de Material interior, material tapa
i material capsa.
 Existeixen unes variables a controlar las quals són el Mida, el
Temp i la Meteorologia.
 Plantegem en si dues hipòtesi les quals són: Si és aïllant és
bo i si el color negre ajuda a augmentar la temperatura.

5.  En el nostre grup treballem amb diferents materials per a comprovar
quals de ells pot ser el millor concentrador de energia solar. Nostre grup
està compost per cinc subgrups els quals treballaran amb diferents
materials.
 Comencem el dia divendres posant els forns al pati perquè comencessin
a escalfar-se; el dia era assolellat i era perfecte per l'experiment.
 Els deixem així fins les 11:30 del matí. En aquest moment vam posar els
ous amb oli perquè es comencessin a "fregir".

6.  Cada 10 minuts (aproximadament) mesurem la temperatura
amb un termòmetre per saber quants graus guanyava
mentre passava el temps.
 Al final de l'experiment, notem com una petita part de la
clara estava blanca. Per tant, vam poder deduir que el forn
no estava a la temperatura adequada per fregir l'ou, però va
aconseguir una temperatura la qual va permetre fregir una
part de l'ou.

7. Temperatures
60
50
40
30
Temperaturas
20
10
0
11:37 11:45 11:55 12:05 12:10 12:14 12:25 12:30 12:50

8.  Com podem veure, la taula ens mostra que els
resultats de la temperatura solar varien molt poc
amb el temps a excepció de l’hora 11:45 a 11:55 on
es troba el canvi de temperatura més alt.
Aproximadament pugen de 3 a 4 graus cada 15
minuts.

9. Negre Alumini H1
Aïllant 70ºC 52ºC Amitja= 61ºC
Sense Aïllant 55ºC 49ºC/54ºC Bmitja= 53,3ºC
H2 XmItja= 62,5ºC Ymitja= 51,7ºC
X-Y= 10,8ºC A-B= 7,7ºC

10.  Hipòtesi 1: Amb els càlculs fets, tenim que la
diferència de temperatura és d'un 13,5%.
 Hipòtesi 2: Amb els càlculs fets, tenim que la
diferència de temperatura és d'un 18,9%.

11.  Podem observar que, tant en la hipòtesi 1 com en la
hipòtesi 2, la diferència de temperatures supera el
10%. Què vol dir això? doncs que tant la hipòtesi 1
com la hipòtesi 2 són afirmatives, és a dir, l'aïllant és
bo ja que concentra més la calor, i, d'altra banda, el
negre ajuda a augmentar la temperatura.

12.  El que podem dir és que es aconsellaria fer una segona
vegada l'experiment per unes certes qüestions que han estat
avaluades, en primer lloc, l'aire entrava per alguns orificis
que tenien els forns d'alguns grups, en segon lloc, els grups
de paper de alumini no van complir amb fer el forn amb el
paper totalment llis, sinó arrugat. Amb el paper arrugat la
llum solar pot escapar-se a molts llocs.

13. Fin
Andrés Rubiano
Adrià Peradalta
Khalid Hmitti
Ashraf Ouchia