claudeMONET

Els altres pintors pinten (...) el pont, la casa, la barca i ja han acabat (...);
jo vull pintar l’atmosfera en la qual es troben el pont, la casa i la barca.
La bellesa de l’ambient en què es troben i això no és res més que
l’impossible.
Claude Monet

L' Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX
El context històric
• Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes
populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República. El
capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolid{ a
França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació
científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.
• La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que
en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaren
profundament l’art.
• Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada vegada més
r{pides i f{cils, la fotografia permet veure coses que l’ull hum{ no percebia... Davant
aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del XIX ofereix dos camins: l'
impressionisme i el simbolisme, que per una banda suposen el final del cicle pictòric
iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de l’art contemporani després dels
postimpressionistes.

Característiques de l' impressionisme
• L' Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot,
de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme.
• Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens
més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
• L' impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes
dècades del segle XIX.
• Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la
guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de
Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren
elements comuns durant un temps.

Característiques de l' Impressionisme
• Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors
primaris i complementaris). L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el
complementari del tercer color primari.
La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de
colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen una
orla del cromatisme complementari.
• Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al
revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear sensació lluminosa.
• Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos
d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...
• Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits
amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre
el color.
• Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les
vibracions atmosfèriques més fidelment.
• Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.

«Société Anonyme des artistes»
Alfred Sisley
Edgar Degas
Berthe Morisot

Auguste Renoir
Paul Cézanne
Camille Pissarro
La història de l’Impressionisme començà a París,
el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves
pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any,
decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions
en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3er pis
de la casa 35 del Boulevard dels Capucines.
Claude Monet

Degas

Morisot

Sisley

Renoir

Pissarro

Cezanne

La teoria del color de Chevreul
P = Primaris o generadors
S = Secundaris o
complementaris
Cadascun dels colors secundaris és el
complementari del color primari

Monet
• Neix el 14 de novembre del 1840 a París al sí d'una família de comerciants.
• Monet va rebre les seves primeres lliçons artístiques a l'escola, de la mà de François-
Charles Ochard, alumne del pintor neoclàssic Jacques-Louis David.
• Als 15 anys ja tenia relativa fama com a caricaturista, realitzant un bon nombre de
caricatures de ciutadans de Le Havre per les que cobrava entre 10 i 20 francs, aconseguint
una petita fortuna de 2.000 francs
• Quan Monet té 17 anys mor la seva mare, l'única persona amb cert talent artístic de la
família.La pèrdua va suposar un dur cop per al jove qui establirà una estreta relació amb la
seva tia, Marie-Jeanne Lecadre, interessada per la pintura, pintora aficionada i companya
després d'enviduar del pintor parisenc Armand Gautier.
• Aquest mateix any, Claude decideix abandonar l'institut per a dedicar-se a la pintura.
• Perquè la seva formació a París no signifiqui un pes per a l'economia familiar sol·licita en
dues ocasions una beca a l'ajuntament de Le Havre.

• Aquí coneixeria a Camille Pissarro, entaulant ambdós una estreta amistat.
• Envia les seves primeres obres al Saló oficial, realitzades a l'aire lliure, essent rebudes amb
simpatia per la crítica. Tanmateix, la seva pròxima experiència al Saló serà negativa.
• En 1867 envia Dones al jardí que serà rebutjat i criticat negativament per Manet.
• A aquesta decepció Monet ha d'afegir l'embaràs de Camille, pel que es trasllada a Saint-
Adresse per a comunicar-ho a la seva família, que rep la notícia amb disgust -a pesar que
el pare del pintor tenia un fill d'una relació amb la seva criada-.
• Durant aquest estiu, Camille tindrà el seu primer fill, Jean, el 8 d'agost de 1867. Els
problemes econòmics seran una constant durant bona part de la vida de Monet, el 1868
intenta suïcidar-se sense èxit per aquesta raó, però a l'estiu les coses semblen anar millor i
es trasllada a la costa normanda amb Camille i Jean, prenent part en una exposició a Le
Havre.
• A finals de l'any 1873 es funda la \"Societé Anonyme Cooperative d´Artistres Paintres,
Sculpteurs, Graveurs\" que té a Monet com a líder indiscutible. El 15 d'abril de 1874
inauguraven la primera mostra a les sales del fotògraf Nadar, participant, entre altres,
Boudin, Cèzanne, Renoir, Monet, Sisley, Gautier, Pissarro, Bracquemond i Berthe Morisot.

• L'estat de salut de Camille empitjora per moments i el 5 de setembre de 1879 mor després
d'una llarga convalescència.  Gradualment va abandonant la seva pintura de figures per
a dedicar-se al paisatge pur i als estudis de llum i atmosfera, interessant-se per captar la
llum a diferents hores del dia en un punt determinat.
• La fama de Monet va pujant igual que la seva cotització.
• A Causa d'un accident, a l'estiu de 1900 perd temporalment la visió d'un ull.
• En 1909 Alice pateix una malaltia crònica i mor dos anys després, el 19 de maig de 1911. La
pèrdua de l'esposa suposarà per a l'artista l'inici d'una etapa de soledat i dolor, buscant el
refugi en la pintura, seguint ara els records emmagatzemats en la memòria.
• La vista de Monet empitjora des de 1919. Quatre anys més tard serà operat de dues
cataractes i la seva vista es redueix considerablement, però continua pintant la sèrie dels
nenúfars, aïllat gairebé per complet. La seva salut es va apagant igual que la seva vista i en
el 6 de desembre de 1926 mor a la seva casa de Giverny, essent enterrat dos dies més tard
sense discursos ni pompes, ja que l'artista sempre va voler guardar la seva intimitat.
• Sempre havia rebutjat la Legió d'Honor i l'ingrés en el Institut de France, la més alta
institució francesa d'art i ciència.

Pinzellades soltes i lliures
Tècnicament aplicaven els
colors sobre la tela, sense
barrejar-los a la paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç els
colors es barregen en la retina de
l’espectador “trompe l’oeil”.

SOLixent. IMPRESSIÓ

Sol ixent. Impressió
Documentació general:
- Tema: tres bots de rems naveguen pel port de Le
- Autor: Oscar Claude Monet Havre, mentre que al fins entre l’espessor de la
- Títol: Sol ixent. Impressió boira matinal i el fum de les fàbriques, surt el
- Cronologia: 1872 sol.
- Localització: Musée Marmottant
(París)
- Estil: Impressionisme
Anàlisi material:
- Dimensions: 48 cm x 63 cm
- Suport: Tela
- Tècnica: Oli

Intenses tonalitats de Pinzellada solta
Elements plàstics blau, violeta, gris i vermell Taques de color
ataronjat. Predomina Efectes subtils de
foscor llum
Negació del dibuix
Efecte d'esbós
Reflexos van
separant-se a
Paisatge de Le Havre pintat l’any 1872 l’apropar-se a l’
espectador

Paisatge a “plain air” pintat a Le Havre l’any 1872
Composició
Sol entre la broma de l’albada, color intens
Boira matinal
Instal·lació
Reflexos del
portuària: vaixells
sol a l’aigua
mercants, pals i
xemeneies
fumejants
Els tres bots disposats en
diagonal ajuden a donar
Tres bots de rems naveguen profunditat i trenquen el
per les aigües tranquil·les ritme horitzontal del llenç

Estil
• La fotografia captava la realitat amb fidelitat perfecta. Només li faltava el color. Ja hem
vist els estudis sobre color i llum fets per la ciència del moment: la gamma cromàtica
deriva d’uns quants tons purs que es mesclen òpticament en la retina. Els impressionistes
volgueren demostrar aquesta teoria pintant amb pinzellades petites i pures, que unides
assolien la tonalitat volguda si l’espectador es col·locava a dist{ncia del quadre. Per
aconseguir aquest efecte calia pintar sota la llum natural, a l’aire lliure.
• Ja Delacroix havia descobert com augmentar l’efecte dels colors juxtaposant colors
complementaris en la composició en comptes del clarobscur tradicional. També els
paisatgistes romàntics anglesos (Turner i Constable) influenciaren en Monet i els
impressionistes amb els estudis dels fenòmens atmosfèrics sobre la natura.
• Manet fou considerat el pare dels impressionistes per les noves tècniques que introduí.

Interpretació
• La primera exposició dels impressionistes se celebr{, com ja sabem, el 1874, a l’estudi del
fotògraf Nadar. El rebuig de la crítica fou contundent, i del públic també. La gent trobava
el quadre massa esquemàtic, el consideraven un esbós, no un treball acabat.
• Es criticava la falta de detalls, de dibuix, de precisió. El nom que Monet donà al seu
quadre, però, donà nom a tot el moviment de joves pintors que seguia aquestes noves
tendències.
• Monet no volia fer una representació topogràfica del port de Le Havre, només la
impressió que li causà observar-lo en un moment determinat i des d’un lloc concret. No li
interessava el contingut, sinó el reflectir la naturalesa canviant de la llum, com faria en la
majoria de les seves obres posteriors.
• El pintor americà Whistler opinava que la pintura havia d’existir per ella mateixa, sense ser
portadora d’idees liter{ries o morals, i això coincidia amb els impressionistes francesos.
• Sol ixent. Impressió, es convertí doncs en l’essència de la pintura impressionista, no només
pel seu nom, sinó també pel caràcter del quadre i per la seva execució.

FI FI
FI
FI FI
FI FI FI
FI FI FI
FI