Reportatge sobre els 100 títols publicats a la col·lecció Espurna i publicat en el número 60 de la revista L'illa de Bromera Edicions.

1. REVISTA DE LLETRES
P R I M AV E R A / 2 0 1 2 / N Ú M . 6 0 / 1 €
DOSSIER :
100 títols d’«espurna»
ENTREVISTES :
erri de luca
juane gumbau
PERFIL : isabel- cl ara simó
REPORTATGES :
‘el quadern de les vides
perdudes’
‘EL cavaller fantasma’
‘els animals també es tiren
pets’
extracte:
‘la trampa del desig’

2. c ar t a a l s l e c t ors
S u m ari
3 OP I N I Ó
la le c t u ra : passió i n e c essitat
jaume Cela
Editorial
4
l’ o p i n ió de l A C R Í T I C A
5 PERFIL j o se p a n to n i f lu i x à
I sa b el - Clara S i m ó
Cristi n a Martí n e z
6
Flai xo s
Q ue la lectura era i és important per a la formació integral
de les persones, ho sabíem ja des de fa molt. De fet, el pro-
fessorat sempre havia sigut capdavanter en aquesta aposta i els
bons mestres, que tots hem tingut, tenien ben clar que un dels
9
L’ a n g o i x a de la m e m ò ria objectius principals de l’acció educativa era fer-nos lectors com-
Xavier A liag a petents, és a dir, aconseguir que fórem capaços de comprendre i
10 ENTREVISTA
d’interpretar un text per a fer les nostres deduccions i interferir
E rri D e Lu c a en els nostres coneixements. Als qui ja som persones adultes, no
M. À n g els Ca b r é ens serà difícil, si hem tingut la sort de ser lectors, recordar el
12 EXTRACTE
mestre o la mestra que ens inculcà l’amor per la lectura, que ens
‘ L a tra m pa del desi g ’ obrí la porta a una bona selecció de llibres i que ens transmeté
l’amor per la lectura.
13 Q Ü E S T I ON A R I
J u a n e G u m b au Per tant, no ens ha d’estranyar gens que, molts anys després,
A m a n da Gas c ó els qui van optar per seguir la senda d’aquells vells mestres, tin-
dossier
gueren, en la seua pràctica docent, l’estímul de la lectura com
una de les finalitats bàsiques del seu treball. I gràcies a això,
100 títols d’Espurna
l’escola actual en general, posterior al període històric no demo-
15
Una novel·la Brillant i oportuna cràtic, ha avançat fent un ensenyament de qualitat adequat a les
per a celebrar els 100 títols necessitats de l’alumnat, i l’escola valenciana, en particular, ha
A n a b el s á i z ri p o ll
possibilitat un aprenentatge arrelat a l’entorn i el desenvolupa-
16 ment d’una literatura infantil i juvenil en valencià sense compa-
E L re f ere n t literari ració amb cap altra època històrica.
p er a m ilers d ’ ad o les c e n ts
A n drea R. L lu c h
I tot això ha sigut possible perquè el professorat, sense cap
ordre administrativa, assumí la responsabilitat que honora tot
18 bon docent i posà sempre en pràctica accions per fomentar la
L E C T U R E S P E R A JOV E S A LUMN E S
x avier m í n g u e z lectura. En aquest sentit, han sigut sempre exemplars i dignes de
remarcar les nombroses experiències de foment lector que s’han
fet al llarg dels anys en molts centres educatius. Però, com és lò-
20 R E PO R T A T G E gic, sempre es pot millorar i tots tenim l’obligació de fer-ho. Per
U n a m aledi c c ió lle n g e n d à ria això, ha sigut una decisió encertada la presa per l’administració
des p erta s ota el g u iatg e de
C o r n elia F u n k e educativa valenciana amb la publicació de l’Ordre 44/2011, de
V irg í n ia A lo n s o 7 de juny, sobre l’elaboració de plans de foment lector de centre,
perquè permet introduir un element de racionalització i d’ordre
21 R E PO R T A T G E
E ls c u c s es tire n p ets ? en el treball fet i que, si es fa bé, ens aportarà resultats positius.
s ò n ia real Però, l’administració haurà de tenir en compte també que no
22 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA
pot abandonar els centres a una elaboració autònoma i aïllada
la lectura, peça clau per a educar d’aquests plans. Si realment pretén afavorir l’hàbit de llegir dels
G o n ç al Ló pe z - Pa m p ló
ciutadans valencians, s’haurà d’implicar amb una formació del
24 Q U A D E R N S D’ANIMACIÓ LECTORA professorat correctament planificada i més útil, haurà d’incre-
I o n c o l · l o q u e m els lli b res ?: mentar el suport econòmic i haurà de reclamar a l’administració
c o m o rg a n it z ar
u n b o n es pai de le c t u ra
general autonòmica l’elaboració d’un autèntic pla de foment
lector per a tota la població valenciana.
25
RESSENYES
29
NOT Í C I E S
30 el retr o vis o r
2 T eatre a rit m e de se n ti m e n ts
J u li C à n oves
p o rtada: E rri D e Lu c a
f oto g ra f ia de Caro l B o rr à s

3. D O S S I E R : 100 t í to l s d ’ « esp u rna »
E L re f ere n t literari
per a m ilers d’ad o les c e n ts Andrea R. Lluch
PARLAR DE LECTURA I ADOLESCENTS EN LA NOSTRA PRENDRE. 100 TÍTOLS DONEN PER A MOLT I ÉS DIFÍCIL
LLENGUA ÉS PARLAR D’«ESPURNA», DE LA COL·LECCIÓ ACONSEGUIR PARTICULARITZAR-LOS, EDITAR LLIBRE
QUE DURANT 100 TÍTOLS ENS HA ACOMPANYAT ENTRE A LLIBRE EL TEXT QUE AGRADARÀ, EL TÍTOL CONVE-
AVENTURES, AMORS, VIATGES, AMISTATS, MALALTIES, NIENT PER AL LECTOR TRIAT… ÉS NECESSARI UN TRE-
PASSIONS I DESAFECCIONS. DES QUE EL 1988 ES VA BALL EDITORIAL SERIÓS, METICULÓS I PLURAL. I AIXÒ,
PUBLICAR EL PRIMER LLIBRE, E L D I A R I D’ U N J OV E HO HA ACONSEGUIT BROMERA. PERQUÈ «ESPURNA» ÉS
MANIÀTIC, «ESPURNA» NO ENS HA DEIXAT DE SOR- MOLT MÉS QUE UNA COL·LECCIÓ, ÉS UN REFERENT.
T an sols dos anys després del
llançament dels primers títols
d’Edicions Bromera, naix la col·
La col·lecció «Espurna» ha
facilitat que els adolescents va-
lencians conegueren autors de la
lecció de narrativa juvenil «Espur- vàlua d’Agustín Fernández Paz,
na». Vint-i-tres anys de vida, 100 Andreu Martín, Fina Casalder-
títols publicats i quasi dos milions rey, Gabriel Janer Manila o Jordi
d’exemplars venuts són el balanç Sierra i Fabra, tots cinc mereixe-
d’aquesta col·lecció que va nài- dors del Premi Nacional de Lite-
xer amb un objectiu ben clar: fer ratura Infantil i Juvenil espanyol.
gaudir els joves lectors amb relats Ha invitat autors de fama inter-
© Alfred Aranda
propers als seus interessos sense re- nacional com ara Aidan Mac-
nunciar a la qualitat, la diversitat, farlane i Ann McPherson, Barry
la innovació o el divertiment. La col·lecció «Espurna» ha trobat la fórmula per a atraure els joves
Faville i Ursula K. Le Guin.
Nou diari del jove manià- a la lectura. I el que és més important:
tic d’Aidan Macfarlane i Ann «Espurna» ha fet una aposta clara
McPherson va ser el primer títol de partida que marcaria el camí, la senda pels autors valencians i l’ha guanyada
la col·lecció, un autèntic referent que calia seguir per construir autèntics amb escreix i per partida doble. Per
en la història de la lectura valenci- «maniàtics» de la lectura. una part, perquè llibres com Raquel o
ana, tot un best-seller, amb més de Els dimonis de Pandora, dels alcoians
200.000 exemplars venuts i 61 edi- Isabel-Clara Simó i Silvestre Vilapla-
cions. Aquest llibre, que segueix l’es-
tela de les aventures d’Adrian Mole, l a col·lecció va nàixer
na, respectivament; Tot l’estiu per da-
vant, de l’alacantí Joaquim G. Catur-
de Sue Townsend, dóna resposta a les amb un objectiu la, o El misteriós punyal del pirata, de
preocupacions habituals d’un xic que l’artanenc Joan Pla, han sigut dels més
comença l’adolescència mitjançant un ben clar: fer gaudir venuts. I per l’altra, perquè ha mostrat
relat barrejat amb consells, informa- la bona collita de narradors que el País
els joves lectors amb
ció, dades... L’èxit del llibre va generar Valencià pot donar a la literatura ca-
seqüeles com ara Nou diari d’una jove relats propers als seus talana, i una bona prova han sigut els
maniàtica o Els meus col·legues i jo que premis rebuts. Possiblement, el més
interessos sense
han construït un autèntic club de se- volgut és el Protagonista Jove, un pre-
guidors d’aquests autors, els quals han renunciar a la qualitat, mi que donen directament els lectors
trobat la manera de comunicar-se amb adolescents al llibre que més els ha
la diversitat, la innovació
16 els joves. I aquest va ser el bon punt de agradat entre tots els publicats durant
o el divertiment

4. D O S S I E R : 100 t í to l s d ’ « esp u rna »
Obres com Diari d’un jove maniàtic, Cartes d’hivern, Raquel, L’infern de Marta o Els dimonis de Pandora estan entre les més venudes de la col·lecció.
l’any, i al qual Edicions Bromera i la dels adolescents, escenes divertides adolescents com ara Què t’angoixa, Nú-
col·lecció «Espurna» han contribuït com ara les sèries i pel·lícules que mi- ria? o Només la mar ens parlarà d’amor.
més d’una vegada. ren, la música que escolten; en defi-
nitiva, un món present amb el qual El nou disseny d’«espurna»
Temes diversos, però sem- s’identifiquen per mitjà de la lectura
pre propers als joves en valencià. Al cap de vint-i-tres anys, «Espur-
Els focs de la memòria, Nit d’ombres na» ha arribat al número 100 i ho ha fet
No és fàcil mantindre l’interés voraces... En la col·lecció hi ha relats d’una manera molt especial: estrenant
per una col·lecció que ha arribat als que s’atreveixen a tractar temes com els un disseny nou per a la col·lecció. El lli-
100 títols, ja hem comentat alguns de la guerra civil per rescatar o mantin- bre afortunat d’aquesta estrena ha sigut
dels encerts editorials que ho han dre viva una part de la memòria his- Fantasmes de llum, de l’escriptor gallec
afavorit i no en descuidem un altre: tòrica d’aquest país. Ha jugat fort per Agustín Fernández Paz, el qual, excep-
la barreja i la diversitat de temes. La títols com L’infern de Marta, en què la cionalment, ha sigut il·lustrat en color
mentalitat oberta a entendre la lectu- narració no estalvia en aspectes durs pe- per Miguelanxo Prado. Es tracta d’un
ra d’una manera plural, a fer encabir rò també imprescindibles en l’educació relat que ens situa de ple en la realitat
propostes de lectura més pròximes al sentimental dels adolescents. Alhora, actual sobre la crisi econòmica i l’exclu-
relat popular amb històries del món ha sabut crear un espai per als relats sió social i sobre la lluita de les persones
adolescent, històries de la guerra, de de caire romàntic que tant agraden als en aquesta situació per fer-se visibles.
maltractaments, d’amors que fan mal I després del 100, el 101... Ja que la
quan haurien d’acompanyar... Una vida d’«Espurna» continua. L’èxit de les
diversitat temàtica en la qual sempre publicacions hi augura un bon futur. En
el lector trobarà el títol adequat per
a cada moment. I en aquest context,
l a col·lecció «Espurna» aquest cas parlem de l’últim Premi Ban-
caixa de Narrativa Juvenil, En les mars
cal parlar de l’humor, perquè a pesar ha facilitat que els perdudes. Una història que narra una
de ser una temàtica molt difícil en el aventura d’estiu màgica i inoblidable
relat per als adolescents, el catarrogí
adolescents valencians que canviarà la vida de la jove Alícia i la
Pasqual Alapont amb el llibre Fi de conegueren autors de de la gent que més vol. En paraules de
culs a Mallolca, entre altres obres se- l’autora, Raquel Ricart, «una travessia,
ues, ho aconsegueix. Un títol que és
la vàlua d’Agustín un llarg viatge, una aventura per mons
l’exemple clar d’una característica Fernández Paz, Andreu reals i literaris, una recerca interior. I
transversal de la col·lecció, les refe- com tots el viatges quan són autèntics,
rències constants al món que agrada
Martín, Fina Casalderrey, com totes les aventures quan mereixen
als lectors. La majoria dels títols en- Gabriel Janer Manila el nom, com totes les passions, s’hi fa un
tronca amb la diversió i el consum
o Jordi Sierra i Fabra lloc al cor i a l’ànima». 17