• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
CA L'ARANYÓ A SANT MARTÍ
 

CA L'ARANYÓ A SANT MARTÍ

on

  • 213 views

 

Statistics

Views

Total Views
213
Views on SlideShare
213
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    CA L'ARANYÓ A SANT MARTÍ CA L'ARANYÓ A SANT MARTÍ Document Transcript

    • TemesLa indústria tèxtil de Ca lAranyóa Sant Martí de Provençals (1872 - 1986) Gaietà Arañó i Fou una nova empresa de teixits de Torrents es casà mescla, on dominava la llana barre- amb la seva cosi- jada però amb cotó i seda. El 1861 na Isabel Arañó se situà en el primer lloc quant als i Parera, germa- operaris, i en el catorzè lloc per la na del seu soci. seva contribució. En els anys im- Daquest matri- mediatament posteriors fins al 1866 moni nasqué el -quan les fàbriques cotoneres 9 de setembre coneixien amb més virulència la fam de 1827 Claudi de cotó-, la seva activitat tèxtil Arañó i Arañó, basada en la llana experimentà un una de les perso- fort creixement, i arribà a una nò- nalitats més des- mina de 747 treballadors. El 1868, tacables de la in- la firma era la primera gran contri-Ca lAral1yó dústria catalana buent de Sant Martí, superant-ne del segle XIX. altres com els Ricart, Juncadella,Quan vaig descobrir per primer cop Als dinou anys (1846), Claudi Arañó Muntades, etc.la fàbrica Aranyó, em vaig quedar estava al capdavant de lempresa ales- Les dues empreses funcionarenentre astorat i sorprès davant da- hores situada al carrer de Jonqueres, estretament relacionades, però ambquells edificis desafiants que salça- 2, de Barcehrïa. producció diferent.ven envoltats dun mar de desolació. El 1850, la societat Gaietà i Lluís El 1867, a causa de lavançada edat iAquesta imatge mesperonà a inves- Arañó era una de les més impor- una salut delicada dAntoni Es-tigar sobre aquest tema, per tal de tants de la ci utat, disposava de 226 cubós, la segona societat canvià depoder recuperar el valor de la me- telers, majoritàriament tipus jac- nom i esdevingué Escubós i Arañó.mòria que encara avui simbolitza. quard, moguts per vapor, amb 317 Totes les activitats fabrils shavienLa coincidència en la recerca amb persones treballant-hi. concentrat al carrer de Sant Joan dealtres companys, així com lesforç i Entre el 1851 i el 1852, lempresa Malta, fins que, el 18 de maig dela col·laboració dun bon nombre funcionava sota el nom de Claudi 1872, Claudi Arañó presenta lexpe-de persones, mha permès conèixer Arañó i Companyia. Els seus co- dient de sol· licitud de llicència aaspectes inimaginables que em per- neixements i lexperiència sobre tres lAj untament de Sant Martí demeten afirmar la singularitat da- fibres tèxtils fonamentals com la Provençals per poder bastir unaquesta fàbrica. seda, el cotó i la llana foren la base nova fàbrica en els terrenys situatsCa lAranyó ha estat un exemple ideal per encetar la indústria dels entre els carrers dAlí Bei i Ausiàsdestacat darrelament, físic i social, a teixits de mescla. March, i els projectats en el pla dei-lantic municipi. Un cop més, es fa Antoni Escubós i Roure pertanyia a xample com a números 48 i 49 (enrealitat la simbiosi entre la tradició una vella família de llaners de Ma- lactualitat i respectivament, Tànger,i la voluntat de personalitzar-la amb taró. El 1853 sestablí a Sant Martí de Bolívia, Lutxana i Llacuna).un model arquitectònic propi. Provençals, emplaçament que tenia Feia pocs anys que el Pla Cerdà esta-Els Arañó eren una família de sedai- un doble avantatge: duna banda, lares de Manresa a la segona meitat va aprovat, i tot i la intenció de con- proximitat a Barcelona, i de laltra, el ciliar la construcció de lEixampledel segle XVIII. El primer industrial favorable preu del sòl pel baix nivell barceloní amb la salvaguarda de ladestacat va ser Maurici Arañó i durbanització de la zona. zona militar corresponent a les duesParera, que passà de Manresa a El teixit de mescla i lambició del fortaleses barcelonines, la RO de 25Barcelona el 1815. Mort Maurici, el projecte el posaren en contacte amb de març de 1861 tingué lefecte con-1822, el seu germà LI uís i el seu cosí Claudi Arañó, que va aportar-ne trari dencoratjar locupació de laGaietà, que devien ser socis de lem- capital. franja de terreny compresa entrepresa constituïren la societat Gaietà La societat resultant sanomenà Barcelona i Sant Martí. Daquestai Lluís Arañó. Antoni Escubós i Companyia. 29
    • leines de Pere IV, i lenllaç de la ciutat amb brica llamada de algodón que D. Ribes de Freser. Claudio Araiió y Araiió posee en El conjunt industrial de Ca lAra- San Martín de Provensals»), actual- nyó sintegra clarament i decidi- ment en poder de Claudi Arañó i dament dins de la trama Cerdà, Bertran, es pot determinar que el fenomen gairebé insòlit en els es- mestre dobres Josep Marimón i Cot tabliments industrials de Sant Martí fou lencarregat de materialitzar un de lèpoca. Més encara si ens fixem projecte global per a tot el complex en el projecte original que preveia, industrial. en la seva totalitat, mantenir la line- Socuparia tota la superfície duna alitat edificatòria i compositiva de illa -delimitada pels carrers dAlí carrer a carrer. Bei (actual carrer de Tànger), carrer Segurament, la relativa proximitat 48 (actual carrer de la Llacuna), al municipi barceloní, i sobretot la carrer 47 (actual carrer de Lutxana),i forta inversió de capital constant el carrer dAusiàs Marc (actualment que significava laixecament duna carrer de Bolívia). La distribució es fabrica de pisos -molt més elevada faria segons un eix de simetria, que que si es tractés de simples naus-, va des dAusiàs Marc fins a Alí Bei, ajudà a concebre un projecte subjec- amb accés previst sota el cos edificat tat a les alineacipD-s deixample. dentrada amb porta principal que La imatge exterior de la fabrica per- dóna al carrer dAusiàs Marc.CalArn11yó met localitzar una gran quantitat de Dins el cos daccés anirien les ofici- recursos arquitectònics típics de nes, la porteria i el control de mer-manera seliminà la influència tan l arq uitectura industrial europea, i caderies. Completant aquesta ala inegativa que tenia la Ciutadella en particular de lescola de Man- al llarg de la façana del carrerdamunt del seu entorn. Per al muni- chester. Aquests elements tipològics dAusiàs Marc, subicarien les salescipi, laprovació significà la submis- són, en definitiva, els que confirmen per a l aprest dels teixits; amb unsió progressiva als nous traçats, amb el seu origen britànic. Segons Josep espai destinat a les cotxeres. Un copla transformació dels vells camins Maria Montaner, «la firma anglesa travessada lala d accés, ens en-rurals -alguns de molt importants Prince Smith & Son projectà ledifi- dinsaríem en un pati central, domi-i significatius per a la comunicació ci per encàrrec de Claudi Arañó i nat per dos elements singulars: lade Sant Martí-, fins i tot abans del Arañó (1827-1884), a mitjan segle xemeneia i el dipòsit daigua. En unaprocés dannexió culminat lany XIX, exportant a Catalunya lestil posició completament centrada,1897. Un exemple fou el fracciona- arquitectònic, el model de lestruc- s instal·laria el cos de producció iment de dues vies cabdals com són la tura i la maquinària ». força . Al beU mig daquest edifici shicarretera de Barcelona a França pel Gràcies a dos magnífics documents trobarien les màquines de vapor, lesvial que ara coneixem com a carrer originals a color (<<Plano de la fa- vuit calderes i la sala de tints (la tin- toreria). Davallant inferior- ment al darrere de ledifici de la força, trobaríem el cos soterrat compartit per les car- boneres i per la sala dels tei- xits de mescla. Finalment, en aquest procés descriptiu seguint leix nord-sud, troba- ríem lala (executada to- talment segons el propi pro- jecte de 1872), destinada a unImatge cedida pel Arxiu Admi11istratiu de Sant Martí30
    • doble ús: a lesquerra els locals per sòbria i amb un elegant treball deals carros i els tallers de fusteria i forja, dóna pas a tot el conjunt, queserralleria, i a la dreta el magatzem es desenvolupa de forma generalde primeres matèries. Completant sota la descripció següent.lilla -segons els carrers 47 i 48 - El cos fabril és de planta baixa mésse situarien els dos edificis principals tres plantes amb el tancament ca-de producció tèxtil: elaboració dels racterístic dobra vista amb funcióteixits (cuadras para tej idos) i la estructural. Lem presa es dedicà a lanau de filats (cua-dras para hila- fabricació de filats i teixits. Va seguirdos). el sistema de filatura anglès, ano-Una de les característiques del plà- menat Bradford, i disposava de duesnol a color de Josep Marimón és calderes de vapor Alexander.la seva expressivitat gràfica, amb la Interiorment són naus de plantaconsciència de saber dantuvi que lliure amb pilars de fosa -amb elstot era inabordable en una única tradicionals capitells per subjectarfase. Per tant, hi ha la preocupació lembarrat de transmissió-, biguesper deixar constància, gràfica i es- també de fosa, i voltes ceràmiques.crita, de la globalitat i de la part que Coberta a dues aigües segons enca-sexecuta. vallades de ferro i acabat exterior deUn seguit de situacions properes teula àrab.com la retirada i posterior defunció Ledifici longitudinal, al llarg deldel seu soci Antoni Escubós lany carrer de Tànger, conformat i exe- Ca lAral1yó1877 -que obliga Claudi Arañó a cutat només en planta baixa i pis,integrar tot el grup industrial sota el segons el projecte original de 1872. amb el nom de Viuda i Fills deseu nom personal- i la participació Claudi Arañó morí a Barcelona el7 Claudi Arañó.en iniciatives problemàtiques com la de juny de 1884, als cinquanta-sis A lExposició Universal de Barce-del ferrocarril i les mines de Sant anys dedat, «víctima de los crueles lona de lany 1888 guanyaren unaJoan de les Abadesses -nova alter- embates que venía sufriendo», com medalla dor per la seva coJ.]ecció denativa al subministrament i costos de digué el biògraf. Sembla que la pro- llanes. Tot i que la seva producciócarbó, matèria bàsica per alimentar blemàtica aranzelària, el poc cas que principal era la de filats i teixits deels vapors tèxtils- fan que el pro- els legisladors feren de les seves cotó, el 1892 un tipus daranzel mésjecte dampliació saturi. paraules i lensorrada de la seva favorable li permet retornar al seuLedifici existent és una perfecta sin- indústria incidiren en el seu estat de sector preferit.tonia entre dues tècniques i estils: la salut. Tenia aleshores sis-cents treballadorsconcepció anglesa en la imatge ex- Seguint lexemple del seu pare, a Sant Martí, i el seu mercat era el deterior i en la utilització dels elements també es casà amb una cosina, Ca- la península i lAmèrica Llatina.estructurals, i la tècnica constructiva rolina Arañó i Matallana. Ella es féu Carolina Arañó morí el4 dagost deplenament catalana representada per càrrec de lempresa, que continuà 1911. Els fllls foren els continuadors,lús de la volta de maó.Laccés es troba al xamfràentre els carrers de la Llacunai de Tànger delimitat segonsla tanca de maó massís imaçoneria, delicadament re-matada per un coronament detotxo a les pilastres que confi- ~:;.:r..v~-6fS7.1.gura el ritme lineal. ..-~~:~ c~ f--i--+-t-+-+-+--I----4---..,.jUna doble porta metàl·lica, 31
    • Temes i es retrobaren de nou la producció na que vivia tota la ciutat, decidí porani) amb el vell sha destablir des dels teixits de mescla. Lany 1918 es posar fi als més de cent anys dhis- de la base de la recuperació de Ca. constituí Arañó i Companyia, tòria que vinculaven la indústria lAranyó entesa com un conjunt de Societat en Comandita. Finalment, amb Sant Martí de Provençals. contenidors, que són plens de valors lany 1952 es canvià el nom pel Des de llavors ençà, amb ladqui- històrics. Recordem les intervencions dArañó i Companyia, SA, i Xavier sició inicial duna promotora im- dels anys vuitanta en edificis com les Arañó encarregà a larquitecte mobiliària -per bastir una futura Cotxeres de Sants, la Sedeta, Joaquim Vilaseca la reforma del cos promoció anomenada Verde Sol- Hidroelèctrica de Catalunya ... de cantonada -que determinava la ha anat patint la degradació per lo- Aquest exemplar darquitectura porteria-, incloent laddició duna blit i la manca de sensibilitat (inte- industrial, orgull de la família Ara- planta. ressada?), envers aquest patrimoni. ñó i fidel exponent de la memòria Posteriorment es van edificant un La transformació soferta pel barri a històrica de Sant Martí de Pro- conjunt de naus de producció an- finals dels vuitanta, amb motiu dels vençals, ha estat correctament con- nexes, construïdes majoritàriament Jocs Olímpics del 1992, i la declara- servat fins lany 1986, quan es pro- per Joaquim Vilaseca i generalment ció del sector de la plaça de les duí el trasllat de la companyia fora només en planta única. Glòries Catalanes com a àrea de de la ciutat. Amb el coneixement i A banda de la implantació del con- nova centralitat, per la seva posició la difusió dels valors que disposa el junt, la resta de lespai daquesta estratègica com a punt dencreua- conjunt, ara només cal vetllar per- àrea queda gairebé invertebrada. A ment viari de primer ordre, no evi- què la seva salvació respongui als lantiga propietat de la comunitat de tà, ben al contrar,i,.que tot el conjunt anhels dels ciutadans i es faci amb el preveres de Santa Maria del Mar fabril quedés pendent duns nous respecte que mereix aquest em- (fins a lany 1862, quan Jaume Nu- usos que el revitalitzessin. blemàtic símbol de larquitectura biola adquirí aquestes terres, passant Ara per ara, lAjuntament nés el industrial catalana. posteriorment a la família Arañó), propietari, i lactual projecte preveu només shi bastiren, al marge de les i reserva lús de les instal·lacions construccions ressenyades, les naus com a equipament. En aquest sentit, del carrer de la Ciutat de Granada la recent iniciativa de cessió per a (seu de la Industrial Turronera, SA), cinquanta anys de totes les cons- enderrocades recentment. truccions a la fundació Amics de la Tots els terrenys afectats per lavin- Moto, per instal·lar el seu museu guda de la Diagonal i per sobre da- temàtic, no ha de posar en perill - Antoni Vilanova i Omedas, questa passaren a formar part de la sinó tot el contrari-, un tractament arquitecte Hispano Olivetti, SA, durant la dè- digne del conjunt. cada dels cinquanta. La relació del nou (modern-contem- Fotografies: JO,I N OLO NA La pressió dels serveis per aconse- guir situacions centrals, no sola- ment a Barcelona ni a lEixample en concret, força el desplaçament de les indústries -que aconsegueixen preus assequibles-, fora de la ciu- tat, cosa que revaloritza els actius immobiliaris al centre. Aquesta fou la situació en què es trobà immersa lempresa Aranyó, quan a finals dels vuitanta, aprofi- Estat actual dUlla de tant les plusvàlues generades a len- les plall tes de torn de la nova Vila Olímpica, i Ca lArallyó, abal1s de sota els canvis de morfologia urba- la seva rehabilitació 32