Your SlideShare is downloading. ×
La prosa catalana del segle xv (2)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

La prosa catalana del segle xv (2)

111
views

Published on


0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
111
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. La prosa catalana del segle XV Melissa Hoock Castro Júlia Piñol Gonzalez Anabel Mansilla Gibert INSTITUT MEDITERRÀNIA 1r BAT
  • 2. Índex1. Els orígens de la novel·la.2. La novel·la de cavalleries.3. Curial e Güelfa.4. Joanot Martorell.5. Tirant lo Blanc.6. Joan Roís de Corella.7. Conclusió
  • 3. 1. Els orígens de la novel·la-Els precedents de la novel·la en llengua romànica són les traduccions en llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins, escrits en octosíl·labs que anaven adreçats a l’aristocràcia que volien conèixer les històries del món clàssic, però no sabien llatí.-Posteriorment es van afegir llegendes sobre el rei Artús i els cavallers de la taula rodona, a aquests relats es va posar el nom de matèria de Bretanya.-En conjunt aquestes narracions es coneixen amb el nom de novas o noves rimades que volia dir novetats o notícies en vers.-Chrétien de troyes (s.XII) va ser l’autor que va divulgar la matèria de Bretanya, les obres es caracteritzaven per: imprecisió històrica,el exotisme geogràfic i la presència d’elements meravellosos.
  • 4. 1. Els orígens de la novel·la-Durant el segle XII, aquestes llegendes van passar a ser redactades en prosa, fet que originarà el naixement de la novel·la de caballeries al segle XIV.-La matèria de Bretanya a catalunya es troba en poemes narrativa del s.XIV. Exemples: Blandín de cornualla o La faula (Guillem de Torroella).
  • 5. 2. La novel·la de cavalleries-És el gènere narratiu en prosa que narra d’un heroi que personifica els ideals caballerescos: la fidelitat, el menys preu a la mort i la defensa del senyor, la dama i els indefensos.-En català es van escriure les dues novel·les més importants: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. Les dues destaquen pel seu realisme ja que prescindeixen d’elements meravelloso, l’època en la que es situa es molt propera o coetània al autor, el marc geogràfic és identificable i els herois són més humans.-Aquestes nove·les cavalleresques, es diferencien dels llibres de cavalleries (molt comuns en la literatura castellana de l’època) per que els llibres de cavalleries presenten molts elements fantàstics, per exemple l’obra Amadís de Gaula.
  • 6. 2. La novel·la de cavalleries-En català cal destacar també la història de Jacob Xalabín, escrita a inicis del segle XV, una novel·la ambientada a l’imperi turc entre el 1387 i 1389 d’aventures i amors .
  • 7. 3. Curial e Güelfa-És una novel·la anònima escrita entre 1435 i 1462, que està dividida en tres llibres.-El argument parla de Curial, un jove sense fortuna és acollit per Güelf, una dama noble i víuda que se n’enamora d’ell. Curial viurà aventures cavalleresques i es relacionarà amb dues dames més i una donzella, però després de nombroses cavalleries, obté el perdó de Güelfa i s’hi casa.-El tema central de la novel·la és l’ascensió d’un jove de baixa condició social a través de la cavalleria i de l’amor. Les relacions del protagonistes segueixen les lleis de l’amor cortès (Curial és el vasall i Güelfa la dama). Un tret destacable de la novel·la que li dona un aire de modernitat és la seva versemblança.-La novel·la presenta elements literatis de tres tipus: els procedents de la novel·la de cavalleries, els característics de la novel·la sentimental i, en menys mesura, els mitològics, propis de l’humanisme. L’autor va utilitzar fonts diverses; clàssiques, trobadoresques, italianes i catalanes.
  • 8. 3. Curial e Güelfa-L’estil del Curial e Gülfa presenta dos vessants: el popular, representant per l’ús freqüent de proverbis i de refranys, i l’artificiós i erudit, que trobem especialment en el tercer llibre.
  • 9. 4. Joanot Martorell-És molt possible que nasqués a gandia l’any 1413 o 1414, en el si d’una família noble valenciana.Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal I Itàlia. Com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era afeccionat morí l’any 1468.-El Guillem de Varoic és un relat inacabat que Martorell amplià i modificà en els trenta-nou primers capítols del Tirant. El protagonista és un noble que es retira en una ermita a fer penitència. Mentrestant els moros ocupen Anglaterra i ell cap dels exèrcits anglesos, allibera el país. Acomplerta la seva missió, torna a la vida ermitana i aconsella un escuder sobre les maneres de comportament d’un cavaller.-L’aspecte didàctic procedeix del llibre de l’ordre de cavalleria, mentre que l’aspecte novel·lesc procedeix del Guy de Warwycke, relat anglonormand del segle XIII.
  • 10. 5. Tirant lo Blanc-No tenim una data segura de la redacció de la novel·la però sembla que Joanot Martorell l’escriví entre el 1460 i el 1468, any de la seva mort. El Tirant fou publicat a València el 1490 i reeditat a Barcelona el 1497. Les traduccions no es feren esperar i a partir d’aquestes traduccions el Tirant aparegué com a material de ficció d’altres obres: l’orlando furioso d’Ariosto, Much ado about nothing de Shakespeare, el quijote de Cervantes etc.-Sobre la autoria de Tirant lo Blanc ignorem si Joanot Martorell en morir havia acabat la seva obra, el que si sabem segur és que quan es publicà a València el 1490 fou retocada per Martí Joan de Galba. El filòleg Joan Coromines opina que la intervenció de Galba es limità a la d’un polidor que no alterà el contingut de la novel·la.
  • 11. 5. Tirant lo Blanc-El argument de la novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, el qual rep la visita de Tirant. Alliçonat per l’ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa a França, Sicília i Rodes, on arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures torna a Constantinoble on es casa amb la filla de l’emperador i és nomenat cesar, però Tirant mor poc després a causa d’una malaltia i Carmesina a causa del dolor per la mort de Tirant.-Al costat de l’acció militar de Tirant corre l’acció amorosa no només de Tirant i Carmesina, aquesta multiplicitat d’accions maté el lector sempre atent i evita de caure en l’avorriment.-La modernitat de la novel·laes pot observar en diversos aspectes: L’obra resulta de la suma de moltes novel·letes,podem parlar del trencament que Tirant representa respecte de la narrativa anterior, L’explicitació dels fets mitjançant la lògica i la raó, les escenes de vida diària, l’alternaça narració en tercera persona i diàleg, ha desaparegut la ficció per deixar pas a la història contemporània, la nova manera d’expressar-se segons les normes de la prosa renaixentista.El Tirant lo Blanc pertot el que hem dit es una fita important en la història de la literatura universal.
  • 12. 6. Joan Roís de Corella-Nascut probablement a Gandia el 1433, de família noble, va ser cavaller i mestre en teologia i, després, va entrar en l’estat eclesiàstic. Va morir el 1497.-La seva obra encara amb molts elements lliguen a la mentalitat medieva, és també, plena de trets renaixentistes.Va escriure poesia de tema religiós i profà, en la prosa va seguir els aires classicitzants introduïts per Bernat Metge i amb un estil clàssic.-En la seva obra es distingeixen dos vessants: un de profà, inspirat en lo clàssic i un de religiós, sorgit de temes bíblics. En el primer grup destaquen:La tragèdia de Caldesa, la Hist’oria de Lèander i Hero i la Històriade Jason i Medea, tots tres textos recreen episodis de la Metamorfosis d’Ovidi. Dins del segon grup, sobresurten la Història de Josef i la història de santa magdalena. Corella és el màxim representant de la “valenciana prosa”.
  • 13. 7. Conclusió- Tots aquests autors han supossat una gran influència per la literatura universal i encara ara hi ha reflexes de la seva obra a través d’altres obres que n’imiten l’estil