1. Temperatura media:
Total precipitaciones:
F
40
4,7
M
52
6,3
A
60
8,5
M
59
12,3
J
60
15,9
J
40
19,3
A
60
19,2
S
50
16,7
O
60
11,9
10,69
625
Clima mediterrani
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
mesos
-El climograma representa l'hemisferi nord. Perqué les temperatures més altes estan en els
mesos juny, juliol i agost.
-La
temperatura mitjana anual es 10,69 graus. La temperatura més baixa (3,4 graus) es situa al
més de gener i la més càlida (19,3 graus) al més de juliol.
-El total
de les precipitacions és de 10,69mm anuals. Els mesos més secs són decembre (44mm),
gener (40mm), febrer (40mm) i juliol (40 mm).
-És clima
mediterrani és caracteritza pels arbres i pels arbustos de fulles menudes, dures i recoertes de
cera; i les arrels llargues i profundes per a fer front a la sequera estival. Les formacions
característiques són el bosc mediterrani, (alzina i surera) i els matolls, com ara el timó o el
romer. També hi ha coníferes, com ara el pi.
precipitació
E
40
3,4
temperatura
Precipitaciones
Temperatura
N
60
6,5
D
44
3,6

2. CLIMOGRAMA 2
F
50
4,7
M
52
6,3
A
53
8,5
M
59
12,3
J
47
15,9
J
27
19,3
A
21
19,2
S
36
16,7
10,69
556
clima mediterrani
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
precipitacions
Temperatura media:
Total precipitaciones:
E
58
3,4
mesos
Precipitaciones
Temperatures
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
temperatura
-El climograma representa l'hemisferi nord perqué les temperatures són més altes en els
mesos juny, juliol, agost.
-La
temperatura mitjana anual és de 10,69 graus. La temperatura més baixa (3,4 graus) va ser en
gener i la més alta (19,3) en juliol.
-El total de
precipitacions és de 556 mm. Els mesos més secs són septembre (36 mm) i decembre (44
mm).
-Clima mediterrani és
caracteritza pels arbres i pels arbustos de fulles menudes, dures i recoertes de cera; i les arrels
llargues i profundes per a fer front a la sequera estival. Les formacions característiques són el
bosc mediterrani, (alzina i surera) i els matolls, com ara el timó o el romer. També hi ha
coníferes, com ara el pi.
O
49
11,9
N
60
6,5
D
44
3,6

3. F
5
0
M
7
1
A
5
2
M
2
2
J
2
1
2,00
104
J
2
5
A
10
4
S
7
3
O
12
1
N
12
3
clima d'alta muntanya
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
precipitacions
Temperatura media:
Total precipitaciones:
E
15
0
temperatura
Precipitaciones
Temperatura
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
mesos
-Està situat a l'hemisferi nord. Perquè les temperatures aumenten als mesos de juny, juliol i agost i les
precipitacions són menys en aquestos mesos.
-La
temperatura media és de 2,00 graus. La temperatura màxima és de 5 graus a juliol i la més baixa de 0 graus
a gener i febrer.
-El total de
precipitacions és de 104 mm. Els mesos més secs són a març, juny i juliol (2mm) i el que més ha plogut ha
sigut en decembre (25mm)
-Clima d'alta muntanya,
la vegetació depen de la latitud, l'altitud i l'orientació de la muntanya. La vegetació varia amb l'altura:
formacions arbòries a la base de la muntanya; arbustos i matolls en un nivell superior ; i herbàcies al cim.
D
25
2

4. CLIMOGRAMA 4
F
2
18
M
4
22
A
3
24,5
M
0
26
J
0
30,5
J
0
38
A
0
33,5
S
0
30
O
3
22
N
3
20
24,54
19
clima desèrtic
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
precipitacions
Temperatura media:
Total precipitaciones:
E
0
15
temperatura
Precipitaciones
Temperatura
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
mesos
-És l'hemisferi nord perquè les temperatures són més altes en els mesos juny, juliol i agost i més
baixes en gener, febrer i decembre.
-La
temperatura mitjana és de 24,54graus. La temperatura més alta està a juliol ( 38 graus) i la més
baixa és en decembre i gener ( 20 graus).
-El total de
precipitacions és de 19 mm. Les precipitacions més abundants són en decembre i en març (4mm) i
la més baixa gener, juliol, juny, agost i septembre (0mm).
-És clima desèrtic, la
vegetació s'adapta a l'esscasetat d'aigua i a la insolació elevada. Les plantes desenvolupen arrels
extenses i hi emagatzemen l'aigua, i també a la tija o a les fulles...Les espècies principals són les
plantes herbàcides disseminades i els matolls espinosos.
Página 6
D
4
15

5. CLIMOGRAMA 5
F
54
6,7
M
69
9,5
A
73
13,3
M
76
17,9
J
68
22
J
37
24,7
A
42
24,1
S
83
20,3
O
102
15,3
N
99
10
14,63
175,6 822*
clima mediterrani
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
precipitacions
Temperatura media:
Total precipitaciones:
E
49
5,3
temperatura
Precipitaciones
Temperatura
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
mesos
-És l'hemisferi nord perquè les temperatures són més altes en els mesos juny, juliol i agost i més baixes en
gener, febrer i decembre.
-La
temperatura mitjana és de 14,63 graus, la temperatura més alta és el mes juliol (24,7grau) i la temperatura més
baixa és en gener (5,3 graus).
-El total de
precipitacions és de 822 mm. El més en que les precipitacions són més altes és en octubre (102mm) i la més
baixa en juliol (37mm).
-És clima mediterrani és
caracteritza pels arbres i pels arbustos de fulles menudes, dures i recoertes de cera; i les arrels llargues i
profundes per a fer front a la sequera estival. Les formacions característiques són el bosc mediterrani, (alzina i
surera) i els matolls, com ara el timó o el romer. També hi ha coníferes, com ara el pi.
Página 8
D
70
6,5

6. CLIMOGRAMA 6
F
28
-1,5
M
33
1,5
A
38
7,5
M
48
14
J
66
17
J
76
19
A
74
17,5
S
48
13,5
O
41
7,5
N
38
2
D
38
-1
7,79
558
clima continental
70
140
60
120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
-10
precipitacions
Temperatura media:
Total precipitaciones:
E
30
-3,5
temperatura
Precipitaciones
Temperatura
0
E
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
-20
mesos
-És l'hemisferi nord perquè les temperatures són més altes en els mesos juny, juliol i agost i més
baixes en gener, febrer i decembre.
-La
temperatura media és 7,79 graus. El mes més fred és gener (-3,5 graus) i el mes més càlid és juliol
(19 graus).
-El total de
precipitacions és de 558 mm. El mes en el que més ha plogut és en agost (76 mm) i el en que
menys és febrer (28 mm).
-És clima
continental i la seua vegetació està constituïda per pins, avets, etc., arbres que s'han adaptat a les
baixes temperatures hivernals i a la neu gràcies a les seues fullles semblants a les agulles i a les
seues copes de forma cònica. També són pròpies d'aquest medi les formacions herbàcies, com la
praderia i l'estepa. El bosc de coníferes, en algunes zones, es coneix com a taigà.
Página 10