ROMANITZACIÓ DE LESBALEARS I ANTIGUITATTARDANAUnitat didàctica 3
1. La República conquesta lesBalears1.1 Roma senyora del Mediterrani Occidental1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, e...
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental   La data de 123 dC és fonamental per a la historia del nostre    arxipèlag  ...
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental   Crida l’atenció  absència d’una immediata conquesta de les    Balears al fi...
1.1 Roma senyora del Mediterrani    occidental   Roma  Finals s. III aC ja    controlava tot el litoral    mediterrani ...
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental   133 aC  Escipió    Emilià va acabar amb    la resistència de    Numància  ...
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental   Expansió Roma:       Roma liquidà les restes dels dominis púnics amb la    ...
1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental
1.2 La conquesta del cònsol CeciliMetel, el Baleàric
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Notícies dels autors clàssics sobre la    conquesta romana  no ga...
TEXT 1:   “A causa de la fertilitat de les seves terres, els    habitants són també pacífics, com també els    d’Ebusus. ...
TEXT 2:   “Per aquell temps les illes Balears havien infestat els mars    amb un furor propi dels pirates. Era sorprenent...
TEXT 3:   “...Metel va sotmetre amb la guerra les illes    Balears, després d’haver-los recorregudes    completament, i v...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Fonts clàssiques  tres autors amb denominador comú  argument    ...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Poca informació sobre el desenvolupament de la    campanya de conq...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Desconeixement de:     Lloc on desembarcà l’exèrcit romà.     De...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Metel trobà resistència  va haver de romandre a les Illes    dura...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric   Quint Cecili Metel  premiat pel Senat el 121 aC    amb un triomf ...
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el BaleàricExemples d’Arc de Triomf deTitus
1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric   Segons Antoni Arribas  plausible extrapolar a les    Balears la ...
2. Indigenisme i Romanisme2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública2.2 Repercussions de la conquesta a le...
2.1 Organització de les BalearsRomanes durant la República
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Pacificades Mallorca i Menorca     s’esqueia:     organitz...
Balears durant la                República:             COEXISTÈNCIA                            NOVES PAUTESINDÍGENES I LA...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Conquesta  no degué afectar l’estructura    social existent...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Pacificat el territori  romans = atreure’s la    col·labora...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Conquesta romana  també implica:     Establiment   d’un no...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Dubte establiment colònies romanes en aquesta època     si ...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Probablement Metel:     va fundar castella a les Balears  ...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Localització nuclis urbans:     MALLORCA:       Nuclis   p...
Texte:                   [Iullo Ant]onio Fabio Africano | a(nte)                   d(iem) XVII k(alendas) Apriles |       ...
Texte:                  M. Aemilio Lepido, L. Arruntio |                  co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex            ...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   MENORCA  els romans utilitzaren el que pogueren ser    anti...
Bocchor   Iamo   Sanicera                             Mago                           PollentiaEbussus   Palma
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Organització ciutats:     Primersfuncionaris  instal·lats ...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Període immediat a la conquesta romana     coexistència d’i...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Pollentia entre 123 i 100 aC  modestes dimensions inomés a pa...
Fòrum, reconstrucció
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Bocchor i el seu estatut de federació     demostra la convi...
2.1 Organització de les Balears Romanesdurant la República   Hàbitats rurals  igual que els nuclis    urbans, no hi ha m...
2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública   Amb la conquesta romana  foners illencs = altra    vegada m...
Vista aèria del campamentomilitarromà i el port de Sanitja (Menorca)
projectil de plom amb marcaepigràfica de Q. Cecili Meteltrobat a Azuaga(Badajoz)
2.2 Repercussions de la conquesta ales Pitiüsses
2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses   Pitiüsses  no directament afectades per la    conquesta de les Balear...
2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses   Eivissa  patí les conseqüències de la campanya de Metel     seqüeles...
2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses   Trasbals del comerç exterior eivissenc  pèrdua del seu    principal m...
2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses   Després del segle I aC  economia    eivissenca experimenta una certa ...
2.3 El lent avanç de la romanització
2.3 El lent avanç de la romanització   Romanització indígenes  anava    progressant lentament.   Assentaments urbans am...
Colons hispans:                    focus d’irradació                      de les noves                    formes culturals...
2.3 El lent avanç de la romanització   Mallorca i Menorca època republicana     continuïtat a:     hàbitats talaiòtics ...
2.3 El lent avanç de la romanització   Conquesta romana i el subsegüent procés    de romanització  situació de continuït...
2.3 El lent avanç de la romanització   Eivissa  romanització també avançà lentament,    sobretot al camp:       Poblaci...
3. Les Balears durant l’Alt Imperi3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi3.2 Els nuclis urbans3.3 El règim municipal. ...
3.1 El Principat. Les Balears dinsl’Imperi
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi   Victòria d’Octavi (August) a la guerra amb Marc Antoni     inaugura:     ...
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi   Balears durant l’Alt Imperi  període que    es caracteritza per:     L’es...
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi   Any 13 aC  August     reorganitza    l’estructura provincial    de l’Impe...
3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi   Autoritat civil unitària sobre les Illes  no    existia, sinó que estava r...
3.2 Els nuclis urbans   Alt Imperi (segles II i III dC)  època daurada de    les ciutats romanes i de la vida urbana.  ...
3.2 Els nuclis urbans   Pollentia  ciutat romana que millor    coneixem... Però la coneixerem a la:           SORTIDA 22...
3.2 Els nuclis urbans   Palma  no es tenen gaire vestigis  perquè s’han    perpetuat l’ocupació fins els nostres dies. ...
Un campament militarsegons la descripcióde Polibi.Il.lustració de L.Benevolo.Disseny dela Ciutat
A la imatge els recintes inicials de Palma, segons Alcántara Peña
Una primera imatge de la Palma romana, amb el seu recinteemmurallat. A lesquerra, al costat del llit de la Riera,lemplaçam...
3.2 Els nuclis urbans   Guium i Tucis  no se coneix l’emplaçament,    se sap per les informacions que proporciona    Pli...
3.2 Els nuclis urbans   EBUSUS  continuava essent l’únic nucli urbà de    les Pitiüsses  Ebusus romana era la mateixa  ...
3.2 Els nuclis urbans   MENORCA:     S’han localitzat els emplaçaments de les tres     ciutats citades per Plini:      ...
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Procés urbanitzador de Romà  no se  limita a la creació d’infinitat de ...
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Ciutat  unitat politicodministrativa,  econòmica, cultural i religiosa ...
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts   Segons les informacions de Plini el Vell:       Pollentia + Palma  ú...
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts   Organització dels municipis  de forma similar a    la capital de l’Im...
3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts   Habitants de l’Imperi  gaudien de diverses    condicions jurídiques ...
3.4 La vida urbana Vida ciutadana  molta d’importància  dins la civilització romana  és  essencialment urbana. Ciutat ...
3.4 La vida urbana   Ciutats  eren centres econòmics i els    principals focus d’irradiació de la cultura i    de la civ...
3.4 La vida urbana   Existència de municipis balears  presència    de burgesia urbana (mercantil i propietària):     Pe...
3.4 La vida urbana   Estrats socials més desfavorits  petits    comerciants, artesans, jornalers i esclaus.     Epigraf...
3.4 La vida urbana   Paper de les dones  subordinades als    homes, és el més desconegut  hi ha    referències sobre do...
3.5 El món rural   La majoria de la població balear  seguia    residint al camp.   Ciutats romanes  tenien el seu prop...
3.5 El món rural   Estudi de la centuriació  és la distribució de la propietat agrària:       Centúria  era un mòdul d...
3.5 El món rural   L’ocupació rural durant l’Alt Imperi:     Reutilització   dels hàbitats talaiòtics.     Assentaments...
3.5 El món rural   Necròpolis  fet similar als hàbitats rurals:     Reutilitzacióde les necròpolis rurals     Noves àr...
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals   Adopció de les divinitats i dels cultes romans     ben documentada en les ciu...
TRÍADA CAPITOLINA (Júpiter, Juno i Minerva)
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals   Existència de magistrats dedicats a la religió oficial     pontifices, flamin...
ARA PACISRelleu que representa la solemne processó de les escolessacerdotals romanse (flamines, àugurs, pontífexs) que es ...
August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i velat (Pontifex Maximus)
Claudi divinitzat
Religió domèstica: Lars, Manses i Penats
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals   Religió romana  adaptada generalment a les tradicions    indígenes  procés d...
ATIS fou una deïtatgrega paredra de ladeessa Cíbele, filldeNana. Déu de lavegetació perduda iretrobada, personificala prim...
Isis és la deessa de la maternitat ila fertilitat
Cíbele era laprincipal deessa frígia.Fou una deessatel·lúrica i, com a tal,representavala fertilitat de la natura,especial...
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals   Eivissa  en un primer moment continuen    vigents les divinitats púniques, qu...
3.6 Nous cultes i noves pautes culturals   Impacte de la romanització  es manifesta    també en la penetració gradual de...
3.7 Una economia puixant   Estabilitat política de l’Alt Imperi  afavorí    l’economia.   Fonament de l’agricultura bal...
3.7 Una economia puixant   Autors clàssics  parlen de la fertilitat de les    Balears  segons Plini:     Lloa  de mane...
3.7 Una economia puixant   Segons Estrabó  en temps preromans    el vi no es fabricava a les Balears  la    seva introd...
Estacions
3.7 Una economia puixant   Ramaderia  era un recurs important:     Espècies   ramaderes són les clàssiques:      ovelle...
3.7 Una economia puixant   Pesca i recol·lecció (mel, mol·luscs,    bolets, etc)  devien ser un complement    de la diet...
3.7 Una economia puixant   Activitats extractives més importants  se    concentraren a les salines  especialment a    l...
3.7 Una economia puixant   Manufactura  no devia ser gaire important fora    del proveïment local  és una activitat eco...
MÚREX:Murex és un gènere de gasteròpodes marinsdepredadors. Són carnívors i viuen en marstropicals.Els antics fenicis en f...
3.7 Una economia puixant   Un dels sectors econòmics més    importants  comerç:     Unificació+ Pacificació de la Medit...
3.7 Una economia puixant   Illes Balears  cap de creus de la    Mediterrània occidental  veien passar el    trànsit mer...
3.7 Una economia puixant   Els mercaders deixaven sovint part dels articles    que noliejaven a les Illes:     Ceràmique...
3.7 Una economia puixant   Circulació monetària  és un exponent de    l’etapa de prosperitat que travessaven les    Bale...
Tiberi (14-16 dC)  Claudi (42-54 dC)
4. L’Imperi en crisi: el segle III4.1 L’anarquia militar4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les Balears
4.1 L’anarquia militar
4.1 L’anarquia militar   Pau + prosperitat durant els s. I i III dC     començaren a trontollar a finals del segle II dC...
4.1 L’anarquia militar   Dinastia dels Severs (193-235)     accentuació de la crisi econòmica     Menorca  circulació ...
4.1 L’anarquia militar   Trasbals de l’Imperi  començà amb    l’assassinat d’Alexandre Sever (235):     CrisiImperi (as...
4.1 L’anarquia militar   Aquests    dos factors:        Accentuaran la crisi econòmica        Fomentaran la conflictivi...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III ales Balears
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   Època poc coneguda a les Illes  mutisme de les    fonts escri...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   Destruccions documentades a Pollentia (segona meitat del segle...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   Palma  indicis de destruccions a la mateixa    època:    A  ...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   Desfeta de bona part de l’aparell productiu    d’Hispània, on ...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   Es deuen les destruccions observades a les Balears,    sobreto...
4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears   284 Dioclecià era aclamat emperador per    l’exèrcit  Dioclec...
5. Les transformacions del Baix Imperi5.1 Restauratio Imperii. El Dominat5.2 La província Baliarica5.3 Canvis en les ciuta...
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Ud 3 power point romanització balears
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Ud 3 power point romanització balears

1,503

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,503
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
33
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud 3 power point romanització balears

  1. 1. ROMANITZACIÓ DE LESBALEARS I ANTIGUITATTARDANAUnitat didàctica 3
  2. 2. 1. La República conquesta lesBalears1.1 Roma senyora del Mediterrani Occidental1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric
  3. 3. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental
  4. 4. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental La data de 123 dC és fonamental per a la historia del nostre arxipèlag  per 1ª vegada les Balears perden la seva independència per integrar-se plenament dins l’engranatge d’una gran potència.  Balears  estaven dins l’òrbita d’influència econòmica i política de Cartago  Mallorca i Menorca = s’havien limitat a ser mercat i zones d’explotació econòmica.  Balears  conquesta romana  suposa ROMANITZACIÓ:  pèrdua de la seva independència, l’annexió al territori romà  l’annexió al territori romà  la colonització i aculturació gradual de la població indígena  porta a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada
  5. 5. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental Crida l’atenció  absència d’una immediata conquesta de les Balears al final de la segona guerra Púnica  no hi ha indicis sòlids que ens puguin explicar aquest retard de ¾ de segle. La República  va decidir intervenir militarment a les Balears quan el Mediterrani occidental ja era possessió romana.  Roma  Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani  des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir.  133 aC  Escipió Emilià va acabar amb la resistència de Numància  domini romà arribava a Galícia. Només zona cantàbrica  no ocupada  sotmesos a l’època d’August.
  6. 6. 1.1 Roma senyora del Mediterrani occidental Roma  Finals s. III aC ja controlava tot el litoral mediterrani  des d’Emporion fins a la desembocadura del Guadalquivir. Romans  organització Hispània per explotació econòmica  dividida en 2 províncies:  Citerior  Ulterior
  7. 7. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental 133 aC  Escipió Emilià va acabar amb la resistència de Numància  domini romà arribava a Galícia. Només zona cantàbrica  no ocupada  sotmesos a l’època d’August.
  8. 8. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental Expansió Roma:  Roma liquidà les restes dels dominis púnics amb la conquesta de Cartago 146 aC  actual Tunísia = província romana d’Àfrica.  Roma inicia durant s. II aC  expansió cap a la Mediterrània oriental  annexió de Grècia i bona part d’Àsia Menor  assolí hegemonia sobre les potències hel·lenístiques que restaven independents.  125 aC  comença l’ocupació de la ruta terrestre entre Itàlia i Hispània a través de la Gàl·lia Narbonense.  Conquesta Balears  culminació d’un llarg procés per assolir el domini absolut del Mediterrani occidental.
  9. 9. 1.1 Roma senyora del Mediterranioccidental
  10. 10. 1.2 La conquesta del cònsol CeciliMetel, el Baleàric
  11. 11. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Notícies dels autors clàssics sobre la conquesta romana  no gaire extenses:  S’ha perdut principal font d’informació sobre conquesta de les Balears  llibre XL d’Ab urbe condita  Tit Livi narrava la conquesta de les Illes.  Estrabó (seguint a Posidoni i Artemiodor, escriu amb un segle de distància).  Relat de Luci A. Florus, segle II dC, però s’inspira en l’obra de Livi.  Pau Orosi, escriu a començaments del segle V, és molt més lacònic
  12. 12. TEXT 1: “A causa de la fertilitat de les seves terres, els habitants són també pacífics, com també els d’Ebusus. Però perquè uns pocs malfactors establiren relació amb pirates de la mar, tots foren vists amb mal ull i Metel, anomenat el Baleàric, vingué per mar contra ells, el qual fundà també les ciutats”  Estrabó
  13. 13. TEXT 2: “Per aquell temps les illes Balears havien infestat els mars amb un furor propi dels pirates. Era sorprenent com uns homes ferotges, s’atrevien a observar, si més no, els mars des dels seus penyals, a pujar, fins i tot, a unes naus mal construïdes; i atemorien, molt sovint, amb inesperats atacs els qui passaven navegant. Havent vist, però la flota romana que venia des d’alta mar, cobriren la flota d’un enorme núvol de pedres i macs [...] No s’espantaren, però, els romans durant molt de temps amb la pedregada, ja que quan [els balears] es varen acostar i varen tastar de prop els esperons i dardells que els queien damunt, amb gran cridòria, com si fos un ramat, es dirigien fugint cap a la costa i, escampats pels propers túmuls, els varen haver de caçar per vèncer-los”  Luci A. Florus, segle II dC
  14. 14. TEXT 3: “...Metel va sotmetre amb la guerra les illes Balears, després d’haver-los recorregudes completament, i va sufocar l’atac dels pirates, que aleshores sorgia d’aquestes mateixes illes, amb una gran mortaldat d’habitants.”  Pau Orosi, inicis segle V dC
  15. 15. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Fonts clàssiques  tres autors amb denominador comú  argument de la pirateria com a única causa de la conquesta  Causes conquesta romana:  Roma necessitava un pretext  iniciar una guerra justa  la pirateria amb base a les Balears incomodava al trànsit comercial romà.  Coincidència de la conquesta de les Illes amb una època de commoció social a Roma  Senat impulsaria la conquesta de les Balears com a part de l’estratègia de pacificació del sud de la Gàl·lia i de Sardenya es consumà cap el 120 i 122 aC.  Balears  haurien acabat annexionades als territoris romans més prest o més tard  ja que les Illes restaven enmig del que ja era un llac romà i entraven de ple en l’àrea d’explotació comercial de la potència italiana, ubicades com estaven en el centre d’una de les rutes més importants de la Mediterrània occidental.
  16. 16. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Poca informació sobre el desenvolupament de la campanya de conquesta de les Balears:  Text de Florus (amb contradiccions) diu que  illencs intentaren fer front a la flota romana a bord de les seves pròpies embarcacions i, un cop derrotats al mar, l’última resistència es realitzaria a terra ferma.  Els indígenes balears lluitaren tal com els seus avantpassats ho havien fet durant el segle anterior contra les legions romanes: amb la fona, però sense cap mena d’organització; “com un ramat”, ens diu Florus.
  17. 17. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric
  18. 18. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Desconeixement de:  Lloc on desembarcà l’exèrcit romà.  Detalls de les operacions de conquesta: Sembla que hi havia a Balears un sector proromà que hauria pogut auxiliar a Metel en la seva empresa i que, en contrapartida, s’hauria beneficiat d’un estatut favorable  podria ser el cas de Bocchor  apareix més tard com civitas federada.
  19. 19. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Metel trobà resistència  va haver de romandre a les Illes durant dos anys (123-122 aC):  Culminació de la pacificació Illes  Va posar els fonaments de l’administració romana Mallorca i Menorca.  Orosi parla de matança entre els indígenes  no tan sols una batalla, sinó que Metel va recórrer les Balears per sotmetre-les i va fer gran mortaldat entre els seus habitants. Poca informació arqueològica del període  però es constata a Mallorca  abandonament, sovint violent, dels santuaris de Son Favar, Son Carrió i Roca Roja  relacionat amb fets de la conquesta romana?
  20. 20. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, elBaleàric Quint Cecili Metel  premiat pel Senat el 121 aC amb un triomf i amb la concessió del nom triomfal de “Baleàric”.  Honors del triomf  sols eren concedits als generals que havien vençut en un enfrontament important  era requisit haver causat almenys, cinc mil morts a l’enemic.  Tota seguretat  altres reduïts a l’esclavatge  era pràctica habitual en el curs de les conquestes de Roma.
  21. 21. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el BaleàricExemples d’Arc de Triomf deTitus
  22. 22. 1.2 La conquesta del cònsol Cecili Metel, el Baleàric Segons Antoni Arribas  plausible extrapolar a les Balears la mateixa lògica bèl·lica que els generals romans aplicaren a Hispànica durant el segle II aC  lògica comportava:  Conquesta d’una àrea base  Establiment d’una zona que actuaria com a matalàs amortidor  Conquesta final de l’àrea davant de l’anterior Utilització intel·ligent de guarnicions + ciutats indígenes + assentaments militars permanents  assegurava les zones ja conquerides  serien la base de noves penetracions.
  23. 23. 2. Indigenisme i Romanisme2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública2.2 Repercussions de la conquesta a les Pitiüsses2.3 El lent avanç de la romanització
  24. 24. 2.1 Organització de les BalearsRomanes durant la República
  25. 25. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Pacificades Mallorca i Menorca  s’esqueia:  organització de l’arxipèlag  integració dins la complexa maquinària colonial de Roma Contradiccions:  Text Orosi  parla de matances i destruccions  Evidències arqueològiques  ni els indígenes ni la seva cultura foren eliminats
  26. 26. Balears durant la República: COEXISTÈNCIA NOVES PAUTESINDÍGENES I LA CULTURALSSEVA CULTURA ROMANES
  27. 27. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Conquesta  no degué afectar l’estructura social existent  perquè:  Se continuen habitant els vells poblats talaiòtics  Pautes culturals dels indígenes no experimenten variacions significatives en els anys immediats a la conquesta.  Però  indígenes talaiòtics  receptius al canvi cultural:  estaven acostumats a la presència de comerciants púnics i itàlics  havien passat per un procés d’aculturació durant els segles precedents
  28. 28. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Pacificat el territori  romans = atreure’s la col·laboració de les elits indígenes  aprofitar estructura social precedent  beneficiava a ambdues parts  Caps indígenes:  Manteniment de part del seu poder a canvi de la col·laboració amb els nous dominadors.  Garanteixen el control de la població sotmesa, a la vegada que es converteixen en les capes socials més permeables a les formes de vida romana.
  29. 29. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Conquesta romana  també implica:  Establiment d’un nou contingent de població  colons.  Transcendental  implantació del fenomen urbà  inexistent aleshores a l’arxipèlag fora d’Eivissa.  Segons Estrabó  després de la conquesta  Metel establí 3000 colons d’entre els romans d’Ibèria i fundà les ciutats de Palma i Pollentia, a Mallorca.
  30. 30. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Dubte establiment colònies romanes en aquesta època  si eren: coloniae = ciutats on els seus habitants gaudien de la plenitud de drets públics i privats municipia = poblacions amb habitants que no gaudien de la totalitat dels drets polítics castella = posicions militars
  31. 31. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Probablement Metel:  va fundar castella a les Balears  emplaçaments de caràcter militar  va constituir comunitats indígenes com a autèntiques ciutats
  32. 32. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Localització nuclis urbans:  MALLORCA:  Nuclis principals  Palma romana  zona del barri de l’Almudaina de Ciutat  Pollentia  immediacions del nucli urbà d’Alcúdia  Ubicació estratègica d’ambdues ciutats vora la mar, dominant les dues badies de l’illa.  Altres nuclis a Mallorca  Plini ens parla de:  Bocchor  ciutat federada (com Eivissa) ubicada vora del port de Pollença (encara existeix el topònim de Bóquer).  Guium i Tucis  desconeixement de l’emplaçament.
  33. 33. Texte: [Iullo Ant]onio Fabio Africano | a(nte) d(iem) XVII k(alendas) Apriles | Civitas Bochoritana ex | insula Baliarum Maiorum | patronum cooptavit M. | Crassum Frugi leiberos | posterosque eius. | M. Crassus Frugi eos in | suam suorumque | clientelam recepit. Egerunt C. Coelius C. F. et | C. Caecilius T. F. legati Transcripció: La ciutat bocchoritana de l’illa major de les Balears adopta com a patró Marcus Crassus Fragi i els seus fillsTableta romana i descendents, i Marcus Crassus(Bocchor, 10 aC) Frugi la rep en la seva clientela i la dels seus.
  34. 34. Texte: M. Aemilio Lepido, L. Arruntio | co(n)s(ulibus) k(alendis) Mais. | Ex insula Baliarum Maiore senatus | populusque Bocchoritanus M. Atilium M. F. Gal(eria) Vernum patronum coopata|verunt | M. Atilius M. F. Gal(eria) Vernus senatum | populusque Bochoritanum in fidem | clientelamque suam suorumque recepit. | Egerunt Q. Caecilius Quintus | C. Valerius Icesta praetores Transcripció: El Senat i el poble bocchorità deTableta romana l’illa major de les Balears adoptà per(Bocchor, 6 dC) patró Marcus Atilius Vernus
  35. 35. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública MENORCA  els romans utilitzaren el que pogueren ser antics assentaments d’origen púnic:  Iamo  actual Ciutadella  Mago  Maó  Foren convertits també en castella  Estaven situats un a cada extrem de lilla: l’un dominava la badia de Ciutadella i l’altre el gran port natural de Maó.  Sanicera  Sanitja  fou campament d’època republicana.
  36. 36. Bocchor Iamo Sanicera Mago PollentiaEbussus Palma
  37. 37. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Organització ciutats:  Primersfuncionaris  instal·lats als castella, però no se sap l’organització.  Desdel moment de la conquesta  Illes depenen de la província Citerior (aleshores amb capital a Cartago Nova)  IMPORTANT: per 1a vegada  vinculació política i administrativa de l’arxipèlag amb la península Ibèrica.
  38. 38. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Període immediat a la conquesta romana  coexistència d’indigenisme i romanisme:  Empremta romana  inicialment era feble:  Pollentia + Mago  aixecats sobre assentaments talaiòtics  En els inicis  ciutats de Palma i Pollèntia  no eren gaire cosa més que posicions militars.
  39. 39. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Pollentia entre 123 i 100 aC  modestes dimensions inomés a partir de 100 aC hi ha sèries ceràmiques(principalment campanianes)  indiquen una vida activa. Pollèntia  abandonada en època tardana i el seu solar no té continuïtat d’ocupació  autèntica fundació ciutat: 75-50 aC:  Disseny de la nova ciutat:  Planificació urbanística  ortogonal de carrers  Aplicació d’un sistema regulador mitjançant un mòdul a partir del fòrum:  El mòdul determinava la dimensió dels vials, la proporció de les illes de cases, etc.
  40. 40. Fòrum, reconstrucció
  41. 41. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Bocchor i el seu estatut de federació  demostra la convivència d’almenys una part de les comunitats baleàriques amb els romans.  Desconeixement de la data de concessió de l’estatut  segurament en els primers temps del domini romà a Mallorca.
  42. 42. 2.1 Organització de les Balears Romanesdurant la República Hàbitats rurals  igual que els nuclis urbans, no hi ha massa canvis en els nuclis rurals:  Poblatstalaiòtics + Santuaris + Necròpolis de Mallorca i Menorca  se seguiren utilitzant-se durant aquest període sense massa canvis.
  43. 43. 2.1 Organització de les Balears Romanes durant laRepública Amb la conquesta romana  foners illencs = altra vegada mercenaris  com auxiliars de les legions romanes.  Campament romà de Sanitja  convivència entre legionaris romans + foners indígenes  han aparegut:  Bales de plom i de pedra Campaments  assegurar control del territori en els moments inicials de la conquesta + varen servir per reclutar indígenes i ensinistrar-los en les tècniques militars romanes abans d’enviar-los als teatres d’operacions.
  44. 44. Vista aèria del campamentomilitarromà i el port de Sanitja (Menorca)
  45. 45. projectil de plom amb marcaepigràfica de Q. Cecili Meteltrobat a Azuaga(Badajoz)
  46. 46. 2.2 Repercussions de la conquesta ales Pitiüsses
  47. 47. 2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses Pitiüsses  no directament afectades per la conquesta de les Balears  ebusitans = tractat de federació amb Roma:  Ebusitans continuaven mantenint el seu sistema de vida, les seves institucions i la seva cultura emparats pel tractat de federació, però sotmesos a tributs onerosos. Autos grecollatins  que es refereixen a Balears cap fa esment a un atac contra les Pitiüsses.
  48. 48. 2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses Eivissa  patí les conseqüències de la campanya de Metel  seqüeles econòmiques:  A partir del darrer ¼ s. II aC  retrocés economia ebusitana contraposat a l’expansió que havia gaudit durant la resta de segle.  Forta crisi al camp  abandonament diversos assentaments.  Sector terrissaire de la ciutat  baixada de l’activitat  interrupció producció àmfores de vi.  Abandonament de les factories ebusitanes establertes a Mallorca  Na Guardis, es Trenc.  Interrupció de les emissions de la seca eivissenca en un moment indeterminat entre el 125-75 aC.  Fora de l’arxipèlag  baixada significa dels materials d’importació eivissencs als jaciments peninsulars  sobretot per la creixent competència dels comerciants itàlics.
  49. 49. 2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses Trasbals del comerç exterior eivissenc  pèrdua del seu principal mercat  illes de Mallorca i Menorca + repercussió per l’economia interior de l’illa. Competència dels mercaders itàlics  s’accentuà una vegada pacificat l’àmbit del Mediterrani occidental, quan Roma començava a fer rendibles les seves noves conquestes mitjançant l’explotació directa de llurs territoris.  Establiment colons romans a les antigues Gimnèsies  va provocar un augment de la demanda de productes itàlics en detriment dels ebusitans. Crisi eivissenca  s’inscriu en un context més ampli de crisi que afecta els centres púnics d’Occident (Sexi, Malaka).
  50. 50. 2.2 Repercussions de la conquesta a lesPitiüsses Després del segle I aC  economia eivissenca experimenta una certa represa:  recuperació del comerç  noves encunyacions de la seca ebussitana  això implicaria una reforma del sistema monetari ebusità que només es podia realitzar amb l’autorització expressa del poder romà.
  51. 51. 2.3 El lent avanç de la romanització
  52. 52. 2.3 El lent avanç de la romanització Romanització indígenes  anava progressant lentament. Assentaments urbans amb presència de colons romans o hispans  eren molt romanitzats  eren focus d’irradiació de les noves formes de vida.  Però el món talaiòtic  no va desaparèixer de forma sobtada.  Indígenes durant època republicana  seguir mantenint els seus trets culturals  tot i que el procés de romanització (paral·lel a la decadència de la cultura talaiòtica), era un procés inevitable.
  53. 53. Colons hispans: focus d’irradació de les noves formes culturals Progressiva No desaparició absorsió delsdel món talaiòtic talaiòtics dins les de forma noves pautes de sobtada vida romana Romanització
  54. 54. 2.3 El lent avanç de la romanització Mallorca i Menorca època republicana  continuïtat a:  hàbitats talaiòtics (exemple: Son Oms)  necròpolis (exemple: Calascoves –Menorca-, sa Carrotja –Mallorca)  santuaris  Perquè si han trobat  peces ibèriques, gobelets de parets fines, ceràmica ebusitana, àmfores itàliques, ceràmica de vernís negre i de vernís vermell, ceràmiques prearetines, monedes romanes i ibèriques...
  55. 55. 2.3 El lent avanç de la romanització Conquesta romana i el subsegüent procés de romanització  situació de continuïtat respecte de l’època preromana al camp de Mallorca i Menorca.  Elpatró d’assentament als espais rurals no canvià de manera substancial al llarg de l’antiguitat, ni tan sols durant el Baix Imperi.
  56. 56. 2.3 El lent avanç de la romanització Eivissa  romanització també avançà lentament, sobretot al camp:  Població immergida en la cultura púnica  però experimentà transformacions:  Assentaments rurals  incorporació innovacions tècniques: molins de moldre olives.  Rituals funeraris  adquireixen trets de la cultura romana.  Terrissers  copien models ceràmics romans (sigil·lada de vernís vermell).  Davall canvis  continua substrat fenici i púnic  per exemple monedes encunyades en l’època julioclàudia:  Revers: llegenda YBSM en caràcter neopúnics i el déu Bes.  Anvers: bust de l’emperador.
  57. 57. 3. Les Balears durant l’Alt Imperi3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi3.2 Els nuclis urbans3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts3.4 La vida urbana3.5 El món rural3.6 Nous cultes i noves pautes culturals3.7 Una economia puixant
  58. 58. 3.1 El Principat. Les Balears dinsl’Imperi
  59. 59. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi Victòria d’Octavi (August) a la guerra amb Marc Antoni  inaugura:  Llarga etapa de pau a la Mediterrània  Nou forma de govern: l’Imperi o Principat August  concentra en la seva persona els principals poders de la República. Durant l’Imperi  s’intensificà la romanització de tot l’Occident:  S’inaugura un llarg període de pau i estabilitat a la Mediterrània  Províncies  assoleixen elevades cotes de prosperitat
  60. 60. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi Balears durant l’Alt Imperi  període que es caracteritza per:  L’estabilitat  Bona evolució de l’economia  Impulsa decisiu de la romanització  Tot plegat  porta a:  Important desenvolupament urbà  Dissolució de les particularitats de la cultura talaiòtica  quedà reduïda a nivells residuals a final d’aquest període
  61. 61. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi Any 13 aC  August  reorganitza l’estructura provincial de l’Imperi:  Hispània  dividida en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense Illes Balears  vinculades a Tárraco (capital de la Tarraconense)
  62. 62. 3.1 El Principat. Les Balears dins l’Imperi Autoritat civil unitària sobre les Illes  no existia, sinó que estava repartida entre els diversos municipis.  Hihavia  autoritat (caire militar) amb jurisdicció sobre tot l’arxipèlag: el prefecte.  No se sap quan es va crear aquest càrrec.  Estava subordinat al governador de la Tarraconense.  No hi ha unanimitat pel que fa a les atribucions i competències que tenia, però sembla que era un càrrec militar:  Control dels ports i de la navegació per les aigües Balears.  Residia a les ciutats amb major rang jurídic de les Balears: Pollentia i Palma  no se sap quina en concret.
  63. 63. 3.2 Els nuclis urbans Alt Imperi (segles II i III dC)  època daurada de les ciutats romanes i de la vida urbana. Roma  utilitzà la ciutat com a instrument per implantar l’organització territorial a les províncies i per impulsar el mode de vida romà.  Balears (excepte Eivissa)  inexistència de ciutats.  Balears dins òrbita romana  impuls urbanització mitjançant fundació de noves ciutats  algunes potser a partir de nuclis indígenes o púnics preexistents.
  64. 64. 3.2 Els nuclis urbans Pollentia  ciutat romana que millor coneixem... Però la coneixerem a la: SORTIDA 22/12/2010
  65. 65. 3.2 Els nuclis urbans Palma  no es tenen gaire vestigis  perquè s’han perpetuat l’ocupació fins els nostres dies.  Testimonis epigràfics i arquitectònic  situen Palma romana al barri de l’Almudaina, a uns 4 metres de profunditat respecte la superfície actual.  Límits de la ciutat (hipòtesi)  entre els carrers Conquistador, Morey, Miramar i Portella.  Traçat urbà  ortogonal a partir de dos eixos: cardus i decumanus, amb un sistema modular.  Extensió  6 ha (actualment se pensa que pot ser superior)  Fòrum  estaria situar al creuer dels carrers Estudi General i Sant Roc.  Teatre romà a les proximitats dels Born
  66. 66. Un campament militarsegons la descripcióde Polibi.Il.lustració de L.Benevolo.Disseny dela Ciutat
  67. 67. A la imatge els recintes inicials de Palma, segons Alcántara Peña
  68. 68. Una primera imatge de la Palma romana, amb el seu recinteemmurallat. A lesquerra, al costat del llit de la Riera,lemplaçament del teatre. Reconstrucció segons Carlos García-Delgado
  69. 69. 3.2 Els nuclis urbans Guium i Tucis  no se coneix l’emplaçament, se sap per les informacions que proporciona Plini. Bocchor  se situa a les immediacions de la badia de Pollença  no pareix una ciutat pròpiament dita, no s’hi ha localitzat estructures urbanes.
  70. 70. 3.2 Els nuclis urbans EBUSUS  continuava essent l’únic nucli urbà de les Pitiüsses  Ebusus romana era la mateixa ciutat púnica, amb algunes transformacions durant el període romà:  Muralles  continuaven sent les púniques.  En època imperial  s’hi van construir obres públiques de consideració:  Tres conduccions d’aigua que canalitzaven l’aigua a la ciutat.  Circ o un lloc habilitats per jocs  ja que un ciutadà deixà 6000 sestercis a la ciutat amb els quals s’havien de sufragar uns jocs nocturns, cada any, el dia del naixement del mecenes  no hi ha indicis de l’emplaçament.  Necròpoli del Puig des Molins  se continua utilitzant durant l’època altimperial.
  71. 71. 3.2 Els nuclis urbans MENORCA:  S’han localitzat els emplaçaments de les tres ciutats citades per Plini:  Nucliurbà de Mago  ubicat al barri es Pont des Castell a Maó  Estructura rectangular, amb una xarxa viària ortogonal.  Iamo  Ciutadella  Sanicera (Sanitja)  campament militar aixecat arran de la conquesta romana
  72. 72. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Procés urbanitzador de Romà  no se limita a la creació d’infinitat de ciutats, sinó que comprèn també la seva regulació jurídica i organització administrativa. Ciutat romana  integrada per:  Nucliurbà  urbs  Cinturó agrícola circumdant  territorium o ager
  73. 73. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Ciutat  unitat politicodministrativa, econòmica, cultural i religiosa  regida per una lex municipalis o coloniae. Balears  existència de pluralitat d’estatuts jurídics: amb estatut privilegiat  coloniae i  Ciutats municipia d’estat romà o llatí Ciutats no privilegiades o peregrines  entre aquestes s’hi trobes les federades
  74. 74. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Segons les informacions de Plini el Vell:  Pollentia + Palma  úniques ciutats de Balears que gaudiren de l’estatut de colònia de ciutadans romans (colonia civium romanorum).  Guium + Tucis  estatut privilegiat, però de dret llatí  es tractava de nuclis peregrins promoguts per Roma al rang de municipi  significa la pevivència de formes jurídiques i culturals locals, així com certs nivells d’autonomia.  Ebusus + Bocchor  ciutats federades  mantenien les institucions pròpies.  Mago + Iamo + Sanicera  en principi eren ciutats peregrines, estipendiàries (ciutats sotmeses a l’autoritat del governador de la província i subjectes a tribut, stipendium).
  75. 75. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Organització dels municipis  de forma similar a la capital de l’Imperi:  Un consell (sovint denominat senat) i diversos magistrats.  Duumvirs  exercien l’autoritat suprema al municipi a imitació dels cònsols de Roma i esdevenien caps de l’administració local.  Edils  eren de categoria inferior als duumvirs i es dedicaven a la supervisió dels mercats i dels llocs públics, i també de la xarxa viària.  Flamines i Pontifices  càrrecs de tipus religiós.  Les magistratures duraven un any, però hi havia possibilitat de reelecció.
  76. 76. 3.3 El règim municipal. La pluralitat d’estatuts Habitants de l’Imperi  gaudien de diverses condicions jurídiques  moltes vegades determinades per l’estatut de cada ciutat. A les Balears:  Ciutadans romans (cives romani)  estaven en possessió de la plenitud de llurs drets. Els habitants de Palma i Pollentia pertanyien a aquesta categoria.  Els beneficiaris de dret llatí (ius latii)  habitants dels nuclis de Guium i Tucis.  Els magistrats dels municipis de dret llatí rebien, després d’exercir el seu càrrec, la ciutadania romana  fet decisiu per estendre la ciutadania romana, ja que juntament al magistrat la rebia la seva família.  La resta d’habitants de l’arxipèlag  condició de peregrini.
  77. 77. 3.4 La vida urbana Vida ciutadana  molta d’importància dins la civilització romana  és essencialment urbana. Ciutat  assumia importants funcions i era una peça fonamental de l’articulació de l’administració imperial:  Recaptaciótributària  Reclutament miliar
  78. 78. 3.4 La vida urbana Ciutats  eren centres econòmics i els principals focus d’irradiació de la cultura i de la civilització romana:  Pollentia  Teatre / Ebussus  jocs  El que fins ara no s’ha localitzat  termes
  79. 79. 3.4 La vida urbana Existència de municipis balears  presència de burgesia urbana (mercantil i propietària):  Per accedir a les magistratures  imprescindible disposar d’una bona posició econòmica (sufragar la campanya electoral, realitzar contribucions voluntàries...)  Elits urbanes  amb els seus propis diners contribuïen a l’embelliment de les ciutats o el pagament de festivals i divertiments  ho sabem per inscripcions.
  80. 80. 3.4 La vida urbana Estrats socials més desfavorits  petits comerciants, artesans, jornalers i esclaus.  Epigrafia  no parla d’aquestes persones i l’esclavatge no apareix mencionat de forma explícita (però imperi romà era esclavista). Promoció social  era possible, sobretot durant l’Alt Imperi.  Els lliberts podien assolir posicions destacades.  Una bona posició econòmica  era la millor base per a la promoció social.
  81. 81. 3.4 La vida urbana Paper de les dones  subordinades als homes, és el més desconegut  hi ha referències sobre dones de famílies riques que arribaven a desenvolupar càrrecs honorífics o religiosos.
  82. 82. 3.5 El món rural La majoria de la població balear  seguia residint al camp. Ciutats romanes  tenien el seu propi territori (ager o territorium)  s’estructurava d’acord amb el sistema de propietat romà.  Part del territori  distribuït entre els seus ciutadans  conformava un sistema agrari de forma reticular. La resta  pertanyia a la propietat pública (ager publicus).
  83. 83. 3.5 El món rural Estudi de la centuriació  és la distribució de la propietat agrària:  Centúria  era un mòdul de terreny, en principi quadrat, que tenia uns 710 metres de costat.  El conjunt tenia com a resultat una retícula ortogonal composta per parcel·les i delimitada per les corresponents vies d’accés.  Realització d’un cadastre (a càrrec dels agrimensors)  implica una valoració de les terres i l’establiment d’una jurisdicció sobre les mateixes.  Centuriació  també és un pla estratègic i colonial que afecta tant a les zones on es planifica com les que hi estan relacionades directament.  Procés de centuriació  sovint comportava una modificació del paisatge i una empremta notable sobre el territori  avui encara detectables (Ses Salines, Santanyí, Calonge, Inca, Sencelles).  La cessió de parcel·les es devia efectuar als colons establerts a Mallorca en el segle I aC i serien precisament la base de la seva subsistència.
  84. 84. 3.5 El món rural L’ocupació rural durant l’Alt Imperi:  Reutilització dels hàbitats talaiòtics.  Assentaments rurals de nova planta (per exemple Sant Joan Jaume a Manacor o Can Maiol a Felanitx).
  85. 85. 3.5 El món rural Necròpolis  fet similar als hàbitats rurals:  Reutilitzacióde les necròpolis rurals  Noves àrees d’enterrament que no guarden connexió amb les del període anterior, i sovint mesclen materials indígenes (pectorals de plom, ceràmiques, bronzes) amb els romans (ceràmica fina, ungüentaris –de fang o de vidre-, anells i arracades, llumets...).  Medi rural  introducció de diversos rituals funeraris  des de la inhumació a la incineració  necròpolis rurals són molt abundoses: s’Albufera i can Corró (Alcúdia), Son Julià (Llucmajor), Sa Carrotja (Ses Salines), Son Orfila (Sant Lluís)...
  86. 86. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals Adopció de les divinitats i dels cultes romans  ben documentada en les ciutats on s’havia de practicar el culte oficial  se coneix per les inscripcions. Culte a les divinitats romanes  ben documentat  estatuetes votives que representen els déus del panteó romà. Ciutats de Balears amb rang de municipi  hi havia un temple al fòrum dedicat al culte a l’emperador:  Pollentia  Temple dedicat a les divinitats capitolines  Júpiter, Juno i Minerva.
  87. 87. TRÍADA CAPITOLINA (Júpiter, Juno i Minerva)
  88. 88. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals Existència de magistrats dedicats a la religió oficial  pontifices, flamines i augures  càrrecs que desenvolupaven persones que havien assolit les màximes magistratures polítiques. Religió romana  purament formalista i es limitava a la pràctica dels rituals. Divinització i culte als emperadors  era una manera de lligar els habitants de l’imperi amb el cèsar i la seva família  una forma de cohesió política. Culte a l’emperador  lligat també a la religió familiar  de gran difusió als àmbits urbans i rurals  retien culte als avantpassats, Lars, Penats i al Geni de la Casa.
  89. 89. ARA PACISRelleu que representa la solemne processó de les escolessacerdotals romanse (flamines, àugurs, pontífexs) que es dirigeixena laltar a començar els sacrificis
  90. 90. August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i velat (Pontifex Maximus)
  91. 91. Claudi divinitzat
  92. 92. Religió domèstica: Lars, Manses i Penats
  93. 93. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals Religió romana  adaptada generalment a les tradicions indígenes  procés de sincretisme religiós, d’adaptació dels déus romans a les divinitats indígenes.  Entre el s. I i II dC els santuaris talaiòtics se van abandonant progressivament. El caràcter purament extern de la religió oficial romana  no responia a les necessitats espirituals de la gent  explica l’èxit que tengueren les religions orientals que presentaven cultes mistèrics i experiències místiques que prometien la salvació als seus iniciats.  Isis  han aparegut figuretes de bronze.  Cova dels Jurats de Calascoves  inscripcions que fan pensar en un santuari dedicat a Isis.  Maó  temple dedicat a Cibeles i Atis.
  94. 94. ATIS fou una deïtatgrega paredra de ladeessa Cíbele, filldeNana. Déu de lavegetació perduda iretrobada, personificala primavera efímera irediviva. Atisrepresenta la natura, que mor ala tardor i que torna aressuscitar a laprimavera.
  95. 95. Isis és la deessa de la maternitat ila fertilitat
  96. 96. Cíbele era laprincipal deessa frígia.Fou una deessatel·lúrica i, com a tal,representavala fertilitat de la natura,especialment en el seuaspecte més salvatge.Simbolitzava larenovació anyal de lanatura, i més endavantla mort i la resurrecciómística dels fidels.Representava, doncs,la terra fèrtil, les coves,les muntanyes, lesfortaleses, la natura ials animals. Per aixòtambé sen deia la MareTerra o la Gran DeessaMare.
  97. 97. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals Eivissa  en un primer moment continuen vigents les divinitats púniques, que anaren assimilant-se a poc a poc a les romanes: Astarté o Tanit s’assimila a Juno romana.
  98. 98. 3.6 Nous cultes i noves pautes culturals Impacte de la romanització  es manifesta també en la penetració gradual de la llengua llatina entre els camperols indígenes.  Llatí anà contaminant el llenguatge dels indígenes balears i dels púnics eivissencs  aviat el llatí es degué convertir en la llengua hegemònica als nuclis urbans. No hi ha cap notícia de creació cultural llatina a les Balears durant l’Alt Imperi i tampoc no tenim cap referència a illencs que haguessin destacat en alguns dels camps de la cultura.
  99. 99. 3.7 Una economia puixant Estabilitat política de l’Alt Imperi  afavorí l’economia. Fonament de l’agricultura balear  agricultura.  Agricultura de secà  en gran part seguia les pràctiques indígenes.  Colons romans  introduïren innovacions tècniques.
  100. 100. 3.7 Una economia puixant Autors clàssics  parlen de la fertilitat de les Balears  segons Plini:  Lloa de manera explícita el blat que es collia a les Illes com un producte de gran qualitat i pes  cereals = eren el principal conreu de Mallorca i Menorca.  Vi de les Balears tenia reputació de ser de bona qualitat i comparable amb els millots d’Itàlia.  Figues  eren assecades i guardades en caixes, i comercialitzada.
  101. 101. 3.7 Una economia puixant Segons Estrabó  en temps preromans el vi no es fabricava a les Balears  la seva introducció pot ser atribuïda als colons.  Pitiüsses vinya i olivera  tenien molta tradició  principals productes d’exportació.
  102. 102. Estacions
  103. 103. 3.7 Una economia puixant Ramaderia  era un recurs important:  Espècies ramaderes són les clàssiques: ovelles, cabres, porcs, bestiar boví.  Diodor alaba la riquesa ramadera de Menorca i fa especial menció als muls.  Punt de concordança dels autors clàssics  proliferació de conills a les Illes  sembla que foren introduïts a l’època romana, excepte Eivissa.  Estrabó ens diu que eren caçats amb mostels.
  104. 104. 3.7 Una economia puixant Pesca i recol·lecció (mel, mol·luscs, bolets, etc)  devien ser un complement de la dieta.  Plini cita les salpes d’Eivisssa.
  105. 105. 3.7 Una economia puixant Activitats extractives més importants  se concentraren a les salines  especialment a les Pitiüsses i al sud de Mallorca.  No era una activitat nova  ja s’havien explotat durant el període colonial.  Segurament tenien un règim similar a les altres salines de l’època  eren un monopoli de l’Estat de característiques semblants a les explotacions mineres.  Vitrubi  informa sobre una terra vermellosa que s’extreia a les Balears, molt útil com a material de la construcció i que era escassa a la Mediterrània.
  106. 106. 3.7 Una economia puixant Manufactura  no devia ser gaire important fora del proveïment local  és una activitat econòmica que ha deixat poques traces.  Eivissa  indústria tèxtil de la llana:  Sector manufacturer potent, d’acord amb la tradició púnica, que podia utilitzar tints procedents del múrex.  Època altimperial  ciutat Ebussus té una represa de l’activitat de les terrisseries.  Fonts clàssiques  no citen cap producte manufacturat a la resta de l’arxipèlag.  Segurament hi havia artesania que devia cobrir una part de la demanda local: teixits, objectes de cuir...  situada segurament a les ciutats de Palma i Pollentia.
  107. 107. MÚREX:Murex és un gènere de gasteròpodes marinsdepredadors. Són carnívors i viuen en marstropicals.Els antics fenicis en feien tints purpuris moltapreciats i valuosos, per a fer-los feien servir elmoc de la glàndula hipobranquial dels murex dedues espècies Murex brandaris i Murex trunculus,que són els noms antics de les espècies que araes coneixen com Haustellum brandaris i Hexaplextrunculus.La porpra obtinguda daquests cargols es feiaservir en els vestits de la reialesa o elscerimonials.
  108. 108. 3.7 Una economia puixant Un dels sectors econòmics més importants  comerç:  Unificació+ Pacificació de la Mediterrània  impuls els intercanvis comercials a llarga distància:  Roma absorbia gran quantitat de matèries primeres i aliments i exportava manufactures.  Hispània fou un dels principals centres proveïdors de Roma  aquest comerç d’anada i tornada passava en gran mesura per les costes balears:  En son mostra els jaciments submarins de les Illes.
  109. 109. 3.7 Una economia puixant Illes Balears  cap de creus de la Mediterrània occidental  veien passar el trànsit mercantil en els seus eixos tradicionals:  D’Hispània a Itàlia  De la Gàl·lia a Àfrica
  110. 110. 3.7 Una economia puixant Els mercaders deixaven sovint part dels articles que noliejaven a les Illes:  Ceràmiques de tota mena: de taula, comunes i de luxe, sigil·lades aretines, sudgàl·liques, hispàniques...  Metalls, joies, objectes manufacturats  Objectes artístics: marbre, estàtues de marbre (Pollentia, Ebussus), etc.  Aquestes importacions  documentades als nuclis urbans com rurals.  Exportacions  són difícils de determinar  segurament consistien en sal, productes agrícoles i ramaders, i també algunes manufactures.
  111. 111. 3.7 Una economia puixant Circulació monetària  és un exponent de l’etapa de prosperitat que travessaven les Balears:  Única seca en funcionament a les Illes  seguia sent la d’Eivissa:  Feu tres emissions durant el segle I dC durant els regnats de Tiberi, Cal·lígula i Claudi  bust dels tres emperadors respectius i la imatge del déu Bes.  Són encunyacions reduïdes, de poca circulació i aparentment destinades a satisfer les necessitats internes de l’illa.  Serien les últimes emissions de la seca ebussitana.
  112. 112. Tiberi (14-16 dC) Claudi (42-54 dC)
  113. 113. 4. L’Imperi en crisi: el segle III4.1 L’anarquia militar4.2 Repercussions de la crisi del segle III a les Balears
  114. 114. 4.1 L’anarquia militar
  115. 115. 4.1 L’anarquia militar Pau + prosperitat durant els s. I i III dC  començaren a trontollar a finals del segle II dC.  Durant el regnat de Marc Aureli (161-180)  indicis preocupants:  pressió dels pobles germànics sobre les fronteres de l’Imperi  epidèmia de pesta que delmà la població  invasió transitòria de la Bètica per les tribus nord-africanes  Paral·lelament les tensions socials que des de feia molt anaven congriant-se a l’interior de l’Imperi  esclaten de forma violenta a Hispània i la Gàl·lia  punt àlgid en temps de Còmmode (fill de Marc Aureli).  No saben si aquestes lluites socials tengueren alguna mena de ressonància a les Balears.
  116. 116. 4.1 L’anarquia militar Dinastia dels Severs (193-235)  accentuació de la crisi econòmica  Menorca  circulació monetària és més precària i la moneda ja no arriba amb la regularitat de les dècades anteriors.  Emperador Caracal·la concedí la ciutadania romana a tots els habitants de l’Imperi (212)  amb finalitats d’unificació fiscals més que per altres motivacions.  A les Illes  aquesta concessió es va rebre amb algunes mostres oficials d’agraïment  erecció de làpides commemoratives.
  117. 117. 4.1 L’anarquia militar Trasbals de l’Imperi  començà amb l’assassinat d’Alexandre Sever (235):  CrisiImperi (assassinat d’emperadors, revoltes militars, usurpacions)  es desfermà entre el 235 i 268 (Anarquia militar).  Inestabilitat política  s’ha d’afegir la pressió de:  l’imperipersa a Orient  tribus germàniques a les fronteres del Rim i del Danubi
  118. 118. 4.1 L’anarquia militar  Aquests dos factors:  Accentuaran la crisi econòmica  Fomentaran la conflictivitat social dominada pels moviments camperols  Generaran tensions centrífugues que provocaran la fragmentació territorial de l’Imperi:  Diversos usurpadors controlaran durant períodes de temps més o manco llargs certes províncies, tant a l’Orient com a l’Occident.
  119. 119. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III ales Balears
  120. 120. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears Època poc coneguda a les Illes  mutisme de les fonts escrites és total. Testimonis arqueològics  se dedueix que fou un període dramàtic per a les Balears romanes.  Recessió econòmics  fou colpidora per al comerç mediterrani  reaparició de la pirateria.  Accentuació del perill pobles germànics  amenaçava les zones mediterrànies.  258  francs i alamans penetraren la frontera del Rin i, havent travessat la Gàl·lia, arribaren fins a Hispània.  No sabem si les Balears es van veure afectades per aquestes invasions.
  121. 121. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears Destruccions documentades a Pollentia (segona meitat del segle III)  indiquen que les Illes no s’alliberaren de les turbulències d’aquesta època:  Un tresoret de monedes fou ocultat durant aquesta època a l’anomenada casa dels Dos Tresors.  Finca de Can Vivier un establiment industrial acaba l’activitat i un complex d’hàbitat fou abandonat.  Arrasament total d’un temple al fòrum pollentí, i s’han detectat traces d’incendis i l’abandonament d’una part considerable de la ciutat.  Fòrum de Pollèntia  saquejat i destruït a finals del segle III  un gran incendi destruí parcialment la ciutat.  Teatre de Pollentia  també perdé valor a finals del segle III i passà més tard a ser utilitzat com a necròpoli.  Els materials documentats a les excavacions permeten situar aquesta destrucció violenta entre els anys 270-280.
  122. 122. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears Palma  indicis de destruccions a la mateixa època: A Can Oleo  amortització d’estructures altimperials a finals del s. III  Subsòl de la Seu  s’han documentat clars nivells d’incendis i destrucció de la mateixa època. Altres tresorets trobats a Mallorca (Llucmajor i Artà)  indicatius de la inseguretat que vivia les Illes en aquesta època.
  123. 123. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears Desfeta de bona part de l’aparell productiu d’Hispània, on moltes ciutats foren destruïdes  reordenació del comerç mediterrani  oli i salaons d’Andalusia són reemplaçats per les produccions nord-africanes.
  124. 124. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears Es deuen les destruccions observades a les Balears, sobretot a Pollentia, a atacs exteriors?  Qüestió no clara  perquè també se pot atribuir a l’esclat de tensions socials internes.  De tota manera  indiscutible l’existència d’una crisi profunda que te també la seva traducció en l’economia.  Durant segle III  disminució alarmant de la circulació monetària  indici de decadència de l’economia.  Altra prova de la crisi  reducció de l’entitat dels nuclis urbans  Pollentia i Sanicera entren en decadència.  Tot pot ser indici de:  Un descens demogràfic (pesta?)  Reubicació de la població, amb un retorn cap al camp
  125. 125. 4.2 Repercussions de la crisi del segle III a lesBalears 284 Dioclecià era aclamat emperador per l’exèrcit  Dioclecià era un bon militar i un bon polític  tenia un ambiciós projecte de restauració de l’Estat  endegà un seguit de mesures per salvar l’Imperi de la ruïna total:  Seus esforços  portaren a una etapa de relativa estabilitat  Començava ara el Baix Imperi
  126. 126. 5. Les transformacions del Baix Imperi5.1 Restauratio Imperii. El Dominat5.2 La província Baliarica5.3 Canvis en les ciutats i en l’administració municipal5.4 Les transformacions socials: honestiores i humiliores5.5 Els espais agraris. La reactivació de l’economia
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×