• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Les colonitzacions a eivissa

  • 529 views
Uploaded on

 

More in: Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
529
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Fenicis i Púnics
  • 2.  Què coneixem del període Talaiòtic a les Pititüsses?  Hi ha Talaiots o Taules a Eivissa i Formentera? Quins?
  • 3.  MALLORCA + MENORCA = existència del període Talaiòtic (1450-123 aC)  PITIÜSSES = Poblament Talaiòtic? Cultura inexistent a les Pititüsses.
  • 4.  Eclosió cultura talaiòtica Menorca i Mallorca  deixa al marge Eivissa + Formentera  Per què? Resolució no tancada satisfactòriament = manca d‟evidències arqueològiques. • Manca de jaciments i materials que se puguin datar amb certa seguretat el poblament pitiús més enllà d‟un moment avançat del II mil·lenni aC. • Manca  datacions absolutes que serveixen de referent. • Solució  esperar futures troballes = informació per interpretar període que ara per ara se presenta fosc.
  • 5.  Dades disponibles  contradictòries: • Assentaments Eivissa  abandonats a mitjans II mil·lenni (de manera pacífica)  cap al 1400-1300 aC (puig de ses Torretes). • També  preocupació defensiva  jaciment de Murada de sa Cala (la Mola, Formentera)  indueix a pensar = període inestabilitat (tensions entre diferents grups de poblacions) en el moment final. • Després d‟això  desaparició documentació arqueològica  HIPÒTESIS:  Crisi de la població pitiüssa  moment de canvis i transformacions a gran part dels contextos peninsulars i illencs  acabament d‟unes formacions culturals = inici d‟altres de noves.  Altra plantejament  Pitiüsses quedaren desabitades a finals del II mil·lenni fins a l‟inici de la colonització fenícia.
  • 6.  HIPÒTESI AMB MÉS VERSEMBLANÇA: els processos de canvi econòmic i social que a Mallorca i Menorca conduïren a la formació de la cultura talaiòtica  també tenen lloc a Eivissa i Formentera  de forma més lenta (per el reduït marge de creixement demogràfic): • Aquesta hipòtesi  no hi hauria un trencament, sinó continuïtat tant pel que fa al poblament com a la cultura material  lenta evolució.
  • 7.  Procés colonial eivissenc  es desenvolupar en dos moments: • 1) Un d‟inicial, fenici, a la segona meitat del segle VII aC. • 2) Un de posterior, procedent de l‟àrea púnica de la Mediterrània central (de la mateixa Cartago)  a partir de l‟últim terç del segle VI aC.
  • 8. L‟Eivissa fenícia
  • 9.  Context i Característiques  Assentaments: • Sa Caleta • Badia d‟Eivissa  Necròpolis: • Puig des Molins
  • 10.  Pitiüsses  per als navegants fenicis  condicions òptimes per al seu assentament: • 1) Encara que havia perdurat el poblament de l‟edat del Bronze  devia ser en poca importància. • 2) Eivissa  territori ben situat a les rutes d‟Occident, amb bons ports i embarcadors que podien controlar-se fàcilment.  Condicions no existents a Menorca ni Mallorca  obstacle per als assentaments colonials: • Illes molt més poblades • Existència de bel·licoses tribus talaiòtiques
  • 11.  Fontsliteràries  Diodor de Sicília  ciutat d‟Eivissa = colònia cartaginesa fundada 160 anys després de Cartago. • Si Cartago fundada cap els anys 814-813 aC = Eivissa fundada 654-653 aC.  Arqueologia + relectura crítica del text de Diodor: • Confirmen la cronologia (Fundació Eivissa 654- 653 aC) • Permeten descartar l‟origen cartaginès de la primera colònia
  • 12.  Situar colonització d‟Eivissa  Context d‟expansió fenícia en la Mediterrània occidental  intent de dominar una base d‟operacions eficaç per controlar el comerç d‟aquesta àrea  davant la creixent presència grega a l‟extrem d‟Occident.  Fenicis procedents de l'àrea de l'estret de Gibraltar  s'establiren a Eivissa en la 2ª meitat del segle VII aC.  Motiu principal de l'establiment dels fenicis a Eivissa  situació geogràfica  Eivissa = plataforma útil  enclavament estratègic en les rutes navals.  Assentament a Eivissa  permetia d'ampliar la projecció comercial cap a la franja costanera que comprèn: llevant ibèric, Catalunya i el sud de França  obrir nous mercats.
  • 13.  Eivissa = IBUSHIM (fenicis)  “Illa de Bes”  Bes: • Geni protector de la mitologia egípcia. • Dels egipcis va passar als fenicis, grecs i cartaginesos que el van incorporar a les seves cultures i idees religioses • Bes protegia els homes dels influxos malignes, sobretot de serps. • A més era considerat com el causant del riure, l'alegria, la dansa i la guerra. • Davant l‟extensió de la creença de que Eivissa no tenia animals nocius  això era considerat com una benedicció del déu Bes. • Ibusim  considerava Bes el seu protector, l'illa va prendre el nom del déu Bes.  Adaptació llatina d‟Ibushim  els romans l‟anomenaren = EBUSSUS
  • 14. REPRESENTACIÓ I ICONOGRAFIA: • Geni nan, barbut i amb melena que mostra la llengua. • Es representat nu o cobert amb una pell de lleó. • Amb les seves mans subjecte instruments musicals o ganivets. •El seu aspecte amenaçador protegia de les picades verinoses dels rèptils i insectes, per a totes aquestes funcions utilitzava instruments musicals com ara l'arpa i el tambor.
  • 15. Ibusim. Siglo III a.C.
  • 16.  EIVISSA: • L‟assentament fenici a Eivissa:  Sa Caleta  La Badia d‟Eivissa • Necròpolis: Puig des Molins  FORMENTERA: no va ser ocupada  no hi ha proves de cap poblament estable a l'illa durant alguns segles.
  • 17. Badia d‟Eivissa Sa Caleta Puig des Molins
  • 18.  Costasud-occidental de l‟Illa  a la península de sa Mola de sa Caleta  cala apta com embarcador i refugi de naus.  Establiment possiblement fundat 625 aC.  Extensió original  superava els 30.000 m2  per tant ocupat per un grup al voltant d‟un centenar d‟individus.
  • 19.  Activitats a sa Caleta: • Domèstiques i productives de la vida quotidiana  pesca, elaboració de pa, teixit. • Activitats industrials  metal·lúrgia  troballa de forns de fundició i escòria. Forn de sa Caleta
  • 20.  Devia ser una factoria amb característiques similars a les que existien a la costa oriental andalusa (Cerro del Prado, Cerro del Villar, Morro de Mezquitilla, Chorreras, etc).
  • 21.  Urbanisme: • No és un urbanisme ortogonal de línies rectes. • Sinó  juxtaposició d‟àmbits rectangulars amb diferents orientacions. • Deixen espais lliures en forma de carrerons o placetes (en una hi ha un forn, segurament per la cocció del pa).
  • 22.  Poblat  gran nombre de construccions de planta rectangular o lleugerament trapezoidals.  Inexistenciad‟una orientació fixa en tot el conjunt  Cases  separades per estrets carrerons  desemboquen en placetes de traçat irregular.
  • 23.  Malgrat la considerable extensió i infraestructura del poblat  va tenir una vida curta (no més de 40 anys).  Poblat  completament abandonat de manera pacífica a començament del segle VI aC  abandonament:  Calculat i metòdic  no fruit de l‟atzar o lent decaïment.  S‟ha de relacionat  trasllat dels seus pobladors a la badia d‟Eivissa  Seus habitants  s'instal.laren a l'enclavament fenici de la badia d'Eivissa (va esdevenir l'únic nucli de població de l'illa): • Causa  la situació de la colònia ebusitana només feia viable el seu desenvolupament a partir d'una intensificació de l'activitat comercial  per la qual l'assentament de sa Caleta mancava de condicions.
  • 24. • Materials recuperats  nombrosos i diversos:  Existencia de forns domèstics i d‟altres de posible carácter industrial  fondre metall (plom).  Ceràmiques  són d‟importació  procedencia = área fenícia occidental.  bols de pasta gris, les lluernes, plats i bols carenats de vernís vermell, les gerres pythoides i les globulars amb nanses de secció geminada i decoració policroma, els bols trípodes, olles i bols fets a mà.
  • 25. Bol de sa Caleta (fet a mà)
  • 26. • Actualment poblat de sa Caleta:  Ha desaparegut parcialment  erosió marina.  1999 declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO  excepcional interés  exemple de l‟urbanisme fenici del segle VII aC.
  • 27.  Estudi de la primera ocupació de l‟actual ciutat d’Eivissa  dificultat = perduració de l‟ocupació del nucli urbà fins als nostres dies.  Fundat probablement a la darreria del segle VII aC (ja amb carácter de ciutat organitzada)  origen de la ciutat d'Eivissa.  Troballes arqueològiques indiquen que el primitiu hàbitat fenici va situar-se dalt el puig de Vila, on avui s'ubica la part antiga de la ciutat (Dalt Vila).
  • 28. D‟Alt Vila
  • 29.  Sa Caleta  abandonament brusc i planificat  degut al trasllat dels seus habitants a la badia d’Eivissa  Dubtes no aclarides: • Si els pobladors de sa Caleta van anar a incrementar un assentament ja existent. • Si el trasllat fou l‟autèntic acte fundacional de la ciutat d‟Eivissa.  Nou emplaçament  oferia avantatges evidents: • un bon port • terres molt aptes per a l‟agricultura • l‟existència d‟un puig que dominava la badia  podia ser fàcilment fortificat i convertit en una autèntica acròpolis.
  • 30.  Desenvolupament urbà al llarg de la història  no n'ha deixat restes: • Se suposa l'existència  zona de vivendes o magatzems  a la part baixa (a prop de la línia costanera)  on s'ubicaria el port. • Principal font d'informació sobre els fundadors de la ciutat:  Enterraments del sector nord-occidental del puig des Molins  s‟hi establí el cementiri inicial en què s'inhumaren les restes de les primeres generacions dels fenicis establerts a Eivissa)  No descartar existencia de més d'un lloc d'enterrament
  • 31.  Badia eivissenca s. VI aC  important centre portuari: • Hi arriben productes procedents de tota la Mediterrània:  Egipte, Grècia, Magna Grècia, Sicília i Etrúria  De centres fenicis del Mediterrani Central: nord d'Àfrica, Sicília Occidental i Sardenya.  Des d'Eivissa  comercialitzats a les costes peninsulars ibèriques.  Assentament de la badia d‟Eivissa  convertit en una autèntica colònia estable  la seva puixança es basava en: • Paper de centre comercial de redistribució de mercaderies. • Explotació de l‟espai agrari circumdant.
  • 32. Ceràmica fenícia de vernís roig Kantharos etrusc (Puig des Molins) (Puig des Molins)
  • 33.  Puig des Molins  cementiri de la ciutat d'Eivissa durant tota l'antiguitat.  Es troba devers 500 metres a ponent del puig de Vila, on està situada la ciutat des de la seva fundació per fenicis occidentals, al final del segle VII aC. • Habitual a les ciutats fenícies  l'espai dels vius i el dels morts  pròxims, però separats per un accident geogràfic.  Evolució del Puig des Molins al llarg de les distintes dominacions: • Cementiri inicial  darreria del s. VII aC pels fenicis que fundaren l'assentament de la badia d'Eivissa. • Època púnica (final del s. VI a la darreria de l'I aC) crexement enorme de la necròpoli  conseqüència del desenvolupament de la ciutat. • Època romana (segles I-V dC)  l'àrea del cementiri s'estenia des de la part baixa del puig des Molins cap al nord.
  • 34. Secció de la Necròpolis del Puig des Molins
  • 35. Planta de la necròpolis del Puig des Molins
  • 36.  De la fase fenícia (final segle VII-mitjan segle VI aC) poden assenyalar-se diferents tipus de sepultures d'incineració:  Deposicions realitzades directament en la superfície de la roca o en petites cavitats d‟aquesta  dins urnes d‟incineració.  Fosses que poden ser enterraments primaris* o, més freqüentment, secundaris**. * Enterrament primari: Enterrament en què el dipòsit definitiu del cadàver s'efectua poc temps després de la seva mort sense cap manipulació. ** Enterrament secundari: Enterrament en què el dipòsit definitiu de les restes del cadàver és precedit pel seu tractament o la seva descomposició natural en un lloc diferent.
  • 37.  Fundadors ciutats Eivissa = cartaginesos entorn 654 aC (segons el text de Diodor de Sicília).  Troballes arqueològiques  fundació = fenicis = procedents zona meridional de la P. Ibèrica. • ½ s. VII aC  fenicis procedents de les colònies properes a l‟estret de Gibraltar  creació 2 enclavaments a Eivissa  servien = punt d‟enllaç entre les rutes sud-est peninsular, golf de Lleó, mercat de les illes de Mallorca i Menorca, i les colònies fenícies de la Mediterrània central. Eivissa en època fenícia  Costa occidental  fundació enclavament de sa Caleta.  Assentament a la badia d‟Eivissa (actualment zona alta del barri antic de la ciutat).  Zona Puig des Molins  necròpolis. • Pocs anys després de l‟arribada a Eivissa dels fenicis  abandonament assentament de sa Caleta  concentració activitats a la badia d‟Eivissa (millor situació).  Funció d‟aquest assentament  donar suport als intercanvis comercials entre les regions properes.  Enclavament petit, que encara no es pot considerar consolidat.  Ocupació de la resta del territori d‟Eivissa  escassa  tan sols posar en cultiu les terres properes a la ciutat. • Materials dels jaciments fenicis:  D‟aquesta època  són tots d‟importació (no producció de caire local).  Segle VI aC  canvis en l‟assentament fenici d‟Eivissa = penetració materials d‟origen cartaginès.
  • 38. L‟Eivissa púnica
  • 39.  Importants canvis materials en els jaciments arqueològics d‟Eivissa a partir de ½ s. VI aC  canvi profund  sense deixar relacions amb les colònies fenícies de la zona de l‟estret de Gibraltar  Eivissa s‟obra cap a la Mediterrània central. Colonització Cartaginesa  Contactes entre Cartago i Eivissa  se feren a través de Sardenya = antigues colònies fenícies d‟aquesta illa havien passat a l‟òrbita de Cartago poc temps abans.  Nou context  canvis en la colònia fenícia d‟Eivissa  enterraments en hipogeu + aixovar funeraris semblants als cartaginesos.  Tres fases colonització cartaginesa: • 1) Consolidació colonial: 550-450 aC • 2) Època clàssica: 450-200 aC • 3) Època tardana: 200-25 aC
  • 40.  Illa d‟Eivissa  al llarg de cinc segles = un dels enclavaments més importants del món cartaginès  continuà seves activitats després de la desaparició de la seva metròpolis: Cartago. SÍNTESI COLONITZACIÓ CARTAGINESA  Jaciments  classificats en 5 grups: • A) Ciutat i sector industrial  poques restes, però dins:  Àrea residencial  Zona portuària  Zona industrial • B) Necròpolis Puig des Molins.  Sistema enterrament majoritari  hipogeu = cambra subterrània excavada en la roca  s‟accedeix per pou vertical.  Entre 3000 i 4000 hipogeus = peces d‟aixovars funeraris. • C) Hàbitats rurals  formats per una sèrie de petites habitacions entorn a un pati central  a prop de les cases:  cisternes per recollir aigua de pluja  sitges per guardar gra  dipòsits per guardar oli (abans de posar-lo dins àmfores = comercialització) • D) Necròpolis rurals  segueixen pautes del Puig des Molins.  Cases llunyanes  disposaven de la seva propi necròpolis  Cases que en tenien altres de properes  compartir mateixa zona d‟enterraments • E) Santuaris  religió feniciopúnica = no té grans temples (com a lloc de culte, a vegades recinte a l‟aire lliure).  Santuari més important  Cova des Culleram  Santuari de l‟Illa Plana
  • 41.  Cartaginesos  dipositaven ofrenes amb els difunts  materials dels aixovars funeraris  tres grans SÍNTESI COLONITZACIÓ CARTAGINESA grups: • Elements d’ofrena:  Ceràmiques  sbt llumeneres  necessitat de deixar llum encès dins enterrament.  Gerretes  contenir aliment o essència = relacionat amb ritus funerari.  Enterraments famílies benestants  objectes d‟importació = sbt origen grec. • Elements votius: clara funcionalitat religiosa:  Figuretes de terracota  fabricades en terracota = fabricació en motlle  Ous d‟estruç decorats • Elements personals: objectes d‟ornament del difunt:  Joies + objectes personals  anells, arracades, navalles d‟afaitar, amulets, etc.
  • 42.  Fundació de Massàlia + assentaments grecs a la costa ibérica (Emporion, Empúries)  debilitaria hegemonia fenícia a l‟extrem d‟Occident. • Fenicis  no podien monopolitzar el comerç estratègic de l‟estany (a través de la ruta atlántica)  Estany arribava en quantitats creixents per la via continental (a partir de Massàlia). • A començaments del segle VI aC  debilitament general dels assentaments fenicis  abandonament de molts enclavaments.
  • 43.  Al mateix temps que declinava metròpoli fenícia de Tir  Cartago = expansió  la portaria a substituir Tir en l‟hegemonia a l‟Occident. • Aquí  ubicar la caiguda d‟Eivissa dintre de l‟òrbita cartaginesa  fet que no seria anterior al 575-550 aC.
  • 44.  Aquest reajustament del món colonial a Occident  perceptible a Eivissa: • Conseqüència d‟aquest fet  abandonament de la factoria de sa Caleta. • Assentament de la badia d‟Eivissa:  quedà com a principal enclavament de l‟illa  centralitzà els intercanvis amb l‟exterior i la colonització de l‟interior de la major de les Pitiüsses.
  • 45.  Decadència dels nuclis fenicis de l‟Estret  va contribuir a l‟entrada d‟Eivissa en les relacions dels establiments fenicis del Mediterrani central: • Eivissa  es convertiria en un centre de redistribució dels productes de procedència del Mediterrani central cap a la Península. • Eivissa  immensa en una nova xarxa d‟intercanvis comercials que la degué beneficiar.
  • 46.  Període del 550/525-450 aC  plena immersió d‟Eivissa dins de l‟òrbita de Cartago. • Canvis  cap a l‟últim ¼ del segle VI aC  documentats al puig des Molins:  Introducció del ritual de la inhumació.  Aparició de nous tipus de sepultura  hipogeus  consten d‟un pou rectangular i cambra quadrangular excavats dins la mateixa roca.  Major complexitat dels aixovars funeraris  s‟enriqueixen amb els ous d‟estruç, figuretes de terrissa, ceràmiques de diverses formes i tipologies, escarabeus egipcis, amulets, collars de pasta vítria policromada, joies d‟or i d‟argent, etc. • D‟aquesta mateixa época: santuari de l’illa Plana:  Aleshores aquest illot estava unit a l‟illa Grossa formant una única illa al mig de la badia.  A finals del segle VI  ja estava en funcionament.
  • 47.  Des de finals del segle VI aC  inici de la producció industrial de ceràmica eivissenca  copiant prototipus morfològics de l‟àrea del Mediterrani central: • Eivissa  s‟integra plenament dins la xarxa comercial de la nova metròpoli, Cartago. • Durant aquest període  arribada nova onada de pobladors procedents de Cartago  van fusionant- se amb la población fenícia original  Això explica:  creixement de la necròpoli durant el segle V aC  varietat tipològica d‟enterraments i rituals.
  • 48.  Creixement demogràfic motivat per l‟arribada d‟una nova onada de colons obligaria a realitzar diverses transformacions: • La principal  increment de la producció + canvi de l‟orientació econòmica de l‟illa d‟Eivissa:  Passa de centre redistribuïdor de mercaderies a constituir un centre productor i exportador dels seus propis productes.  Sense deixar de ser un important port  on es comercia amb mercaderies de la més diversa procedència.
  • 49. • Per assolir aquest canvi:  S‟ha anat colonitzant l‟interior de forma progressiva  se posen en conreu altres terres fora de les planes que envolten la ciutat.  Al llarg del segle V aC els productes ebusitans s‟estan exportant a: Balears + Diversos indrets de la Península.  Tot això repercuteix:  creixement del nucli urbà situat a l‟acròpoli del puig de Vila.  ampliació del port amb les seves instal·lacions  construcció d‟un barri comercial  ampliació de la necròpoli del puig des Molins.  Extramurs  hi havia:  barri dels terrissaires  ja funcionava a finals del segle VI aC  port  instal·lacions portuàries: drassanes, molls, magatzems, mercat, etc.
  • 50. SÍNTESI: 1) La consolidació colonial (550-450 aC)  Arribada dels cartaginesos (procedents de la Mediterrània central) a l‟enclavament fenici d‟Eivissa  provoca = canvis ràpids en la situació  necròpolis Puig des Molins  aparició d‟enterraments en hipogeus = típics del món cartaginès.  Canvi més destacable  inici de la producció local  implica: nou enfocament colònia  de punt de redistribució de productes forans  producció autòctona = destinació = mercats exteriors propers. • Dos cultius afectats per augment exportacions  vinya + olivera  vi i oli = productes més emprats en els intercanvis comercials a l‟antiguitat. • Augment exportacions agràries  comporta = fort creixement fabricació ceràmica = àmfores  envasos per contenir oli i vi.  Troballa àmfores ebusitanes a la zona del golf de Lleó  també a Eivissa materials d‟importació.  Eivissa  punt amb major creixement  important sector industrial = producció d‟àmfores.  Existència de flota comercial  propietat de l‟aristocràcia urbana.  Població  entre 1500-2000 habitants.
  • 51.  Ocupació de tot el territori eivissenc  plenament documentada a finals del segle V aC: • S‟havien establert un nombre considerable d‟assentaments rurals arreus de l‟illa  més antics  els de la zona de Sant Agustí (sa Barda i cap de Salt).  Ciutat d‟Eivissa  seguirà sent l‟únic nucli urbà  començaments del segle IV aC  convertida en un dels principals de la conca occidental de la Mediterrània  Ciutat: • Uns 5.000 habitants • Concentrà les activitats:  mercantils i manufactureres  funcions polítiques i administratives • Efectius humans de la capital  deduïts de l‟enorme quantitat d‟hipogeus de la necròpoli del Puig des Molins  s’acosta als 7.000. • El més significatiu  sobtat increment demogràfic (sobretot a partir de mitjan segle V aC).  S‟explicaria per l‟arribada massiva d‟immigrants  presumiblement cartaginesos  se superposen a la vella població d‟origen fenici.  vella població indígena descendent dels pobladors de l‟edat del Bronze (molt residual segons tots els indicis)  definitivament assimilada per la població de rel semita.
  • 52. • Poca informació de morfologia urbana de l‟Eivissa púnica  Diodor ens indica que “té també ports importants i considerables bastiments de muralles i un gran nombre de cases ben aparellades. L’habiten tot tipus de bàrbars, però els més nombrosos són els fenicis”.  S‟hi distingeixen quatre grans àrees:  l‟acròpoli  el sector portuari  el sector industrial  la necròpoli
  • 53. • Acròpoli:  ocupava el puig de Vila  estaria defensada per fortes muralles (Diodor).  interior  s‟hi concentraren:  residències de l‟oligarquia  centres de poder de la ciutat  barris d‟habitació de les classes populars  magatzems es localitzen vora el port • Sector portuari:  Magatzems  instal·lacions portuàries pròpiament dites  drassanes per a la reparació i construcció de naus. • Sector industrial:  relativament extens, situat a la part més baixa de la necròpoli del puig des Molins.  Una de les activitats més importants  terrisseria = fabricació de ceràmiques (sobretot àmfores)  utilitzades com a contenidor de diversos productes.
  • 54.  Necròpoli  PUIG DES MOLLINS  extensió molt considerable  milers d‟hipogeus: • Formats per una cambra subterrània excavada a la roca  s‟hi accedeix per un pou vertical (n‟hi ha que tenen un corredor inclinat, sense graons). • Cambres solen tenir una planta rectangular i presenten mides diverses:  les més habituals tenen de 2 a 3 metres d‟ample per de 3 a 4 metres de llarg.  alçada oscil·la entre 1 i 1,5 metres. • Cadàvers  dipositats dins la cambra:  Directament sobre el sòl  En sarcòfags  excavats en grans peces monolítiques de roca calcària.  En alguns casos trobam enterraments en fossa. • Cada hipogeu  sepultures  nombre variable de difunts que oscil·la entre 1 i 6. • A més a més dels hipogeus  localitzat:  enterraments en fossa a l‟exterior  inhumacions en sarcòfags enterrats  enterraments per incineració  incineració practicada sobretot en l‟època fenícia, encara que també se‟n troben uns pocs casos datables a l‟època púnica.
  • 55.  Dama d„Eivissa,  procedeix dels "buidats" de tombes realitzats a principis s. XX a la necròpolis del Puig des Molins.  Es va recuperar una gran quantitat de figuretes de terracota d'aquest tipus, encara que d'estils formals molt diferents.  Conseqüència mètodes d'excavació poc ortodoxos  desconeixement context concret  peça possiblement va formar part de l'aixovar que va acompanyar un o diversos difunts.  Datada amb criteris estilístics  entre finals del segle IV i el III a.C.
  • 56.  Una terracota de fabricació local: • Manca de proporció  dota la figura d‟una gran expressivitat, accentuada per la profusió, el detall i el simbolisme de la decoració. • Tot això + gran nombre de peces trobades a la necròpolis  indica art popular  el sentit plàstic autòcton predomina sobre la influència grega d‟altres tipus de figures de divinitats o oferents. • Fabricada en motlle, amb incorporació posterior de braços i decoració, en algun dels tallers ceràmics ubicats a les mateixes portes de la necròpolis on es va trobar.
  • 57.  Una complexa indumentària: • La terracota representa una figura femenina de cos sencer col.locada d‟empeus sobre un podi. • Desproporció del cap respecte al cos, té un rostre clàssic d'expressió ombrívola i està tocada amb una diadema o un kalathos decorat amb rosetes que es repeteixen en els rodets de les orelles. Sobre el front, una estreta banda simula la vora d'un vel. • El coll és llarg i gran i al voltant d'ell pengen dos collarets, sobre el pit porta un tercer collaret. • Vesteix una túnica fins als turmells molt adornada amb motius florals, palmetes, volutes, rosasses i un cap de gorgona, amb els cabells ondulat, grans ulls amb celles , pupil marcades i boca mostrant les dents superiors. Els peus, sobre el podi, calcen sandàlies amb roseta. Els braços estan enganxats al cos, els avantbraços projectats cap endavant i les mans tancades amb el polze cap amunt.
  • 58.  Interpretació de la Figura: deessa o mortal?  tres interpretacions: 1. Retrat idealitzat de la difunta, i ricament vestida en actitud de súplica. 2. L'assimilació la deessa púnica Tanit per majestàtica actitud, tocat propi de divinitat, la representació sobre podi, l'ornamentació del vestit i gest de les mans (benedicció). Tanit està present en contextos funeraris  divinitat que acull al difunt per acompanyar-lo en seva anada en el més enllà. 3. Una tercera interpretació uneix ambdós postulats  Dama d'Eivissa seria la mateixa difunta transfigurada en la divinitat que l'acull i la transporta al més allà.
  • 59.  Organització política: • Les fonts no donen detalls  segurament no seria gaire diferent de les altres colònies púniques:  Govern  confiat a dos magistrats = els sufets = elegits d‟entre les famílies aristocràtiques.  Sufets presidirien també el senat  òrgan representatiu de l‟oligarquia.  Algunes colònies tenien també una assemblea popular.  Manca de testimonis epigràfics  impedeix de precisar en el cas concret d‟Eivissa.
  • 60.  Organització social: a partir dels aixovars funeraris  hi havia grans diferències socials dins de la població. • Sols podem deduir l‟organització social a partir del que coneixem de Cartago i d‟altres colònies púniques:  Aristocràcia terratinent i una burgesia de negocis, com a classes rectores de l‟illa, tal com succeïa a Cartago.  Sacerdots encarregats del culte als santuaris i temples (com el de l‟illa Plana).  La resta de la població estaria formada per artesans i mariners lliures.  El graó més baix presumiblement estaria integrat pels esclaus, car l‟esclavatge era freqüent dins les ciutats púniques.
  • 61.  ILLA D’EIVISSA: ocupació del territori insular  al llarg del segle V aC  sobretot arran de l‟arribada massiva de colons cartaginesos  devia consumar- se a mitjan segle IV aC. • Els colons:  Seleccionar inicialment les millors zones productives  planes i les valls més fèrtils.  La resta del territori  no seria ocupat fins que la dinàmica del creixement demogràfic no va fer necessari l‟augment de la producció.
  • 62.  ILLA DE FORMENTERA: • No va ser colonitzada de manera estable en aquesta época. • Formentera  Ophioussa  reputada pels autors clàssics com una illa perillosa - gran quantitat de serps:  Sembla que les preteses serps no van ser les culpables de desinterès de fenicis i cartaginesos per colonitzar l‟illa almenys fins els segles IV al III aC.  És a partir s. IV a III aC  creixent presència punicoebusitana a Formentera  aniria intensificant-se fins al canvi d‟era.  Colonització de Formentera  necessitat de posar en explotació noves terres de conreu davant la creixent demanda de productes.  8 petits assentaments d‟entre finals del s. IV i el III aC  colonització va ser planificada pel centre de poder d‟Eivissa.
  • 63.  Població rural eivissenca  vivia dispersa en nombrosos assentaments (cala d‟Hort, Coll de cala d‟hort, cala Vedella, cala Tarida, Ca na Jondela, Can Vic, Can Sorà, etc.)  dedicats a la producció agraria: • Es tractava d‟assentaments molt petits  integrats per grups familiars  coneguts per les seves necròpolis. • Activitat agrària devia ser important  garantir la subsistència de la població, + facilitava excedents (comercialitzats i constituïen el nucli de les exportacions eivissenques). • Boscos de pins  altre recurs explotat  tant com a:  material de construcció  combustible  construcció naval.  Camp i ciutat queden estretament lligats  des del punt de vista socioeconòmic esdevenen complementaris.
  • 64.  Hàbitats rurals:  Estructura dels habitatges rurals  formada per diverses habitacions rectangulars, de petites dimensions, que s‟anaven afegint d‟acord amb les necessitats del grup residencial.  Conjunt estructurat al voltant d‟un pati central.  Materials  cases edificades amb pedra calcària, travada amb fang o argila.  Murs estaven pintats amb calç blanca, tant a l‟interior com a l‟exterior.  Hàbitats rurals comptaven amb diverses dependències i instal·lacions auxiliars  premses d‟oli, cisternes, sitges per emmagatzemar cereals, terrisseries (visible a un jaciment de Sant Antoni).
  • 65. • Existència de nombroses necròpolis rurals  cala d‟Hort, es Jondal, Sant Agustí, cala Llonga, cala Tarida, Ca n‟Arnau, Can Berri d‟en Sergent, etc.):  Tipologia + aixovars dipositats + rituals funeraris  no diferien dels del puig des Molins  enterraments en hipogeus + fosses + sarcòfags.
  • 66.  No conservació d‟exemples d‟arquitectura religiosa a Eivissa: • cultura feniciopúnica no requeria de grans temples similars als grecs o als romans com a lloc de culte. • recintes sagrats a l‟aire lliure, escassament condicionats, o coves, complien les funcions de santuari. • Exemples:  Santuari de l’illa Plana  Santuari des Cuieram
  • 67.  Es troba a la badia d‟Eivissa, tot i que avui no és una illa, sinó que es troba unida a terra.  A finals del s.VI aC va entrar en funcionament, encara que no es descarta que fos considerat com a lloc sagrat en un moment anterior.  Presència de gran quantitat important de figures  exvots de terra cuita  fetes amb: • Torn  tosques i tenen els atributs sexuals molt marcats, la qual cosa fa pensar en cultes relacionats amb la fertilitat. • Motlle.
  • 68. Figuretes amb torn
  • 69.  Situat al terme de Sant Vicenç.  El santuari s‟instal·la en una gran cavitat natural ,que la circulació d'aigua havia subdividit en diverses sales, especialment 2 de grans, separades per una gran cortina d'estalactites.  Les sales profundes eren una espècie de dipòsit sagrat  on s'anaven acumulant les restes de les ofrenes dels sacrificis.  El material arqueològic demostra la vigència d‟aquest lloc de culte durant quatre o cinc segles.  Es tracta d‟una cova consagrada a la deesa Tanit  fet documentat per diverses inscripcions (les més antigues són dels segles IV-III aC i les més modernes dels II-I aC).
  • 70.  A la cova hi havia elements de culte i exvots representats majoritàriament per una gran quantitat de figures antropomorfes de terrissa, que seguien models grecs o almenys d‟aire hel·lenitzant, encara que eren de factura local.  Aquestes restes  figures divines (en un altíssim percentatge de casos representant el bust de Tanit cobert amb un mantó alat), així com les restes de moltíssims animals consumits en els sacrificis i evidentment altres objectes. Aquests ritus comportaven l'ús del foc, per lògica, havien de tenir lloc en la part externa o zona del vestíbul del santuari.
  • 71.  TÀNIT
  • 72.  Tanit va ser la deessa més important de la mitologia cartaginesa, la consort de Baal i patrona de Cartago. Era equivalent a la deessa fenícia Astarté.  Va ser la deessa principal d'Eivissa.  Era una divinitat de caràcter astral, representada pel creixent lunar, associada al déu de l'agricultura (Ball Hammon), per això regia els cicles de la natura i, per tant, la fertilitat de la terra, però també dels animals i de les persones.  Tenia també un caràcter de deessa ctónica, del subsòl, i per tant l'infern, la salut i la mort, pel que era protectora dels difunts.
  • 73.  CarlosRomán en el seu llibre "Antigüedades Ebusitanas" cita la primera excavación: "Poco tiempo se llevaba cavando, muy poco se había profundizado aún, cuando el azadón tropezó con un cuerpo duro que resultó ser una graciosa cabecita de barro de correctas facciones y esbelto aspecto. Luego fue una elegante figura acampanada acto seguido otra y otra y otra... y así vimos transcurrir unas cuantas horas gratísimas, pasándonos el azadón de mano en mano, queriendo todos probar nuestra suerte y descubriendo siempre figuras y más figuras. Prosiguieron un día y otro día durante la última decena del mes de julio y gran parte del de agosto, los trabajos, que siempre fueron coronados por el éxito y así se llegó hasta agotar aquel yacimiento...".
  • 74.  Aquestes figures s'han trobat gairebé exclusivament al santuari des Cuieram i la seva cronologia oscil·la entre el segle IV i el segle II a.C.  Sónrepresentacions de Tànit, deessa principal del panteó púnic.
  • 75.  Figuretes des Cuieram  són exvots o objectes votius  fidels les dipositarien com ofrena al santuari per aconseguir algun propòsit o simplement per demanar protecció a Tanit.  Fabricació  molt nombrosa  hi va haver diversos tallers i artesans dedicats a la seva manufactura.  Van ser molt populars i els fidels veurien en elles la representació de la seva deessa principal, a la qual estava dedicada al santuari.
  • 76.  Figuretes de terracota de forma acampanada, buides i de secció elíptica o circular.  Fabricades en motlle.  Algunes presenten restes de policromia en color vermell, i més rarament restes d'una làmina d'or a la cara.  Dimensions: oscil·len entre els 9 i els 18 cm, i el diàmetre de la seva base entre els 5 i 10 cm.  Tipologia  bastant uniforme  s'han distingit 25 motlles diferents, entre els quals hi ha variants o matisos  terrisser acabava la peça manualment i podia afegir motius simbòlics, modificar el seu pentinat, etc.
  • 77.  Són representacions de bustos femenins, tocats amb una tiara circular i amb el cabell caient a banda i banda de la cara.  El cos està cobert per dues grans ales a manera de mantell, que en creuar-se al pit deian lliure un espai triangular que l'artesà aprofita per desenvolupar motius simbòlics (palmetes, flor de lotus, caduceu, creixent llunar sobre disc o la roseta de quatre pètals).
  • 78.  ECONOMIA: Eivissa tenia una economia pròspera. • A partir de la segona meitat del segle IV  comença l‟exportació massiva d‟àmfores i formes ceràmiques. • Producció agrícola local  cereals, hortalisses, vi i oli + produïa excedents que eren exportats. • Ramaderia:  únicament es tenen les dades del jaciment de sa Joveria  predomini de les restes de bòvid per sobre dels ovicàprids i el porc.  Diodor feia menció també de l‟especial qualitat de la llana, que excel·lia per la seva suavitat.  Peix  important dintre de la dieta púnica  s‟han trobat hams i altres estris de pesca. • Fou important la indústria de la porpra, la ceràmica, l‟orfebreria, l‟extracció de sal i els salaons  de tot això no hi ha evidències arqueològiques ni literàries, car Diodor no en parla en la seva descripció de l‟Illa d‟Eivissa.
  • 79.  El comerç eivissenc es fonamentava en una doble base:  A) Comerç de redistribució de les més diverses procedències mediterrànies.  B) Exportació d‟excedents agraris, manufactures i recursos naturals, com la fusta i la sal.  S‟importavenperfums i vasos grecs procedents dels tallers àtics, ceràmiques campanianes de la Magna Grècia, els ous d‟estruç necessaris per al ritual funerari i una variada gamma d‟altres mercaderies.
  • 80.  És constant l‟aparició de closques d‟ou d‟estruç formant part dels aixovars funeraris en els jaciments fenicio-púnics de la conca mediterrània.
  • 81.  Món fenici-púnic  utilització de closques d‟ou d‟estruç com recipients per contenir ocre  per això moltes d'elles contenen restes de pintura vermella a l'interior.  Tenen caràcter sagrat i representen el símbol en el qual es troba tancada l‟essència vital, amb la qual es pot tornar els morts a la vida  l‟aparició en les sepultures és freqüent.
  • 82.  Als voltants del 350 aC comença l‟encunyació de moneda eivissenca, sempre en bronze i d‟una gran varietat.  Les emissions eivissenques porten sempre la imatge del déu Bes –dividinitat d‟origen egipci a la qual l‟illa d‟Eivissa estava consagrada- i les més tardanes, la llegenda ybshim, “illa de Bes”.
  • 83.  Eivissa  immersa en el conflicte bèl·lic (2a Guerra Púnica) per l‟hegemonia mediterrània (bàndol cartaginés).  Eivissa  intent de conquesta el 217 aC per part de la flota romana comandada per Gneu Escipió. • Fracàs de l‟atac  aferrissada resistència dels eivissencs  es protegien rere d‟unes poderoses muralles. • La ciutat no fou presa, però segons el testimoni de Tit Livi els romans saquejaren el camp després de destruir i incendiar nombrosos nuclis rurals i reuniren un gros botí “més important que el del continent”. • Testimoni indicatiu de la puixança de l‟Eivissa púnica de finals del segle III aC.
  • 84.  Mitjan s. V aC  cartaginesos dominen tota l‟illa d‟Eivissa  es converteix en un dels nuclis més importants de la Mediterrània occidental. SÍNTESI: 2) L‟època clàssica (450-200 aC)  Segons els enterraments del Puig des Molins  població  4000-5000 persones.  Espai de la ciutat cartaginesa  dividit en 4 sectors: • Acròpolis  situada a la part alta i envoltada de murades = hi vivia la població • Àrea comercial  vora al port, amb magatzems i drassanes • Sector industrial  producció àmfores i altres envasos • Necròpolis  Puig des Molins = enterrament difunts  Activitats població: • Gran part de la població del nucli urbà  dedicació a les activitats comercials o industrials (elaboració àmfores sbt). • Món rural  població s‟agrupava en base a les explotacions agràries  podien ser:  petites explotacions de caire familiar  latinfundis  propietat de l‟aristocràcia urbana  Mostra del dinamisme econòmic d‟aquest moment  illa d‟Eivissa comença a encunyar moneda. • Eivissa cartaginesa  manteniment relacions intenses amb civilització talaiòtica:  S. IV aC  cartaginesos d‟Eivissa fundaren enclavaments comercials a Mallorca i Menorca  Molts de poblats talaiòtics mallorquins i menorquins  materials púnics = sbt àmfores  Eivissa  participa a la segona Guerra Púnica  eviten la seva conquesta  romans aconseguir important botí al camp.
  • 85.  Liquidació 2a Guerra Púnica  amb derrota cartaginesa marca el final d‟una época: • Roma:  S‟ensenyoreix de la Mediterrània central i occidental  Consolida la seva posició a Còrsega i Sardenya  Comença la lenta conquesta d‟Hispània.  Progressió romana a la Península  necessaris uns contactes força intensos per mar entre Itàlia i Hispània  revitalitza la ruta de les illes. • Cartago:  Neutralitzada com a potència militar (havia quedat sense exèrcit + sense flota de guerra).  Però recuperà ràpidament la seva antiga potència mercantil durant la primera meitat del segle II aC.  Els romans  aniquilaren Cartago definitivament 146 aC  població exterminada + ciutat destruïda. • Roma  potència hegemònica i indiscutida a l‟Occident  República romana:  Poc a poc les terres que envolten un mar que començava a ser el Mare Nostrum cauen dins la seva òrbita.
  • 86.  Aquest final d‟etapa: • No és tan sobtat a les Illes  influències púnicoebusitanes  no s‟acaben a les Balears. • Pitiüsses  durant s. II aC  Eivissa = etapa de plenitud  Època Tardana  símptomes de desenvolupament:  Expansió de l‟àrea urbana d‟Eivissa:  Creixement de l‟activitat del sector ceramista i de la indústria de terrisses  arriba al seu màxim desenvolupament.  Àmbit rural  s‟arriba al màxim quant a l‟explotació dels recursos agrícoles de l‟illa.  Ampliacions i reestructuracions a les instal·lacions de diversos jaciments rurals (Can Fita, Can Corda, Can Sorà).  Paral·lelament  consolidació poblament de Formentera:  Detecció nous assentaments que venien a sumar-se als que ja existien en el segle III aC, que continuaven actius.  Santuari des Cuieram  ampliació a principis del segle II aC.
  • 87.  Comerç eivissenc  assoleix l‟apogeu durant aquest període: • Màxima presència de ceràmiques i àmfores ebusitanes als poblats talaiòtics de Mallorca i Menorca. • Moneda de l‟illa de Bes assolirà la seva màxima expansió:  s‟han trobat monedes eivissenques pràcticament a totes les terres riberenques de la Mediterrània occidental, des de les Balears fins a la Gàl·lia meridional i la Campània, el nord d‟Àfrica (Tunísia, Algèria i Marroc), Còrsega, Sardenya i la costa ibèrica. • Desenvolupament  pot ser conseqüència de:  La inèrcia del creixement de l‟etapa anterior.  La necessitat dels eivissencs de rescabalar-se de les pèrdues de la segona guerra púnica.
  • 88.  Desenvolupament eivissenc  tan sols fou possible perquè l‟activitat comercial ebusitana no xocava amb els interessos de Roma. • Segons Plini, Ebusus era una civitas foederata: tenia amb Roma un estatut de federació que li permetia una àmplia autonomia sota la protecció romana.
  • 89.  No se sap ni com s‟assolí aquest estatut, ja que Plini escriu durant el segle I dC.  Eivissa participà en la guerra al costat dels cartaginesos, però mai no patí represàlies militars després del conflicte.  Hipòtesi  abans del tractat de foedus hi hagué una deditio: rendició incondicional d‟Eivissa al poder de Roma en un moment entre la batalla de Zama i el 195 aC. quan el cònsol Cató inicià una campanya a Hispània per reprimir un aixecament indígena. • Deditio  s‟hi es feia voluntàriament  comportava un manteniment de les llibertats, institucions i béns de la comunitat sotmesa, a canvi d‟un tribut o stipendium. • La capitulació hauria convertit els ebusitans en peregrini dedicticii: estrangers sotmesos i tributaris (stipendiarii). • Per aquest motiu  romans s‟haurien beneficiat indirectament del comerç ebusità mitjançant la imposició de tributs.
  • 90.  Colònia cartaginesa d‟Eivissa = Fase de màxim esplendor econòmic  fins a l‟acabament tercera Guerra Púnica (146 aC) o fins conquesta romana de les illes de Mallorca i Menorca. SÍNTESI: 3) L‟època tardana (200-25 aC)  Increment de les activitats econòmiques  se nota: • especialment al camp  augment el nº i dimensions de les explotacions • ciutat  creixement del sector terrisser • moment que coincideix amb la màxima difusió per la Mediterrània occidental de les àmfores i monedes eivissenques.  Millor moment de l‟Eivissa cartaginesa  metròpolis (Cartago) = forta crisi: • Problemes Cartago  estimulen creixement eivissenc  traslladar a l‟illa important nº de capitals  per seguretat i dels estrictes controls de seguretat a què estava sotmesa l‟antiga capital de l‟imperi.  Conquesta romana de les Illes de Mallorca i Menorca (123 aC)  fi d‟aquesta fase de gran activitat econòmica. Conseqüència: • Abandonaments enclavaments pitiüssos de Mallorca i Menorca • Eivissa  mostres de crisi  sector industrial i camp  reducció nº explotacions  Cites d‟autors clàssics  s. I aC a Eivissa  instal·lació guarnició tropes romanes  fi Eivissa cartaginesa  s‟integrà dins Imperi romà.