Feixisme característiques

5,315 views
4,894 views

Published on

1 Comment
1 Like
Statistics
Notes
  • Moltes gràcies pel treball
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
5,315
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
79
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
1
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Feixisme característiques

  1. 1. DEFINICIÓ Feixisme: ideologia imoviment polític que vasorgir a Europa en elperíode d’entreguerres(1918-1939). El terme feixisme va tenirl’origen en l’organitzaciópolítica creada perMussolini el 1919 (FasciItaliani diCombattimento).
  2. 2. ETIMOLOGIA “FEIXISME” Etimològicament  feixisme  prové de l’italià fascio(“feix romà”), i aquest alhora del llatí fasc (plural de fascis). Les “fasces” (o feix de lictores), paraules provinents del llatífeixismes, eren una unió de 30 vares (una per cada cúria de l’antigaRoma) lligades de manera ritual amb una cinta de cuir vermellformant un cilindre, al seu voltant hi havia una destral. Origen  aquest emblema ja s’utilitzava a la Roma antiga irepresentava l’autoritat. Significat  les vares unides signifiques que “La unió fa la força”, jaque és més fàcil rompre una vara sola que trencar un feix de vares.
  3. 3. DEFINICIÓ Feixisme  terme abstracte = difícil definició  s’ha querecórrer a varis autors per tenir una visió completa. Feixisme  ideològicament  possibilisme i barreja d’idees conglomerat “anti”  antimarxistes, antiliberals,antisocialistes, antidemocràtics i anticapitalistes. Feixisme  explica un sentiment de masses  massesdesencantades i desclassades = s’explica com una ideologiade la crisi i per “a resoldre o afrontar-la”. Crisi democràcia liberal + Amenaça revolució de caire socialista reacció grups conservadors  impulsaren (originàriament aItàlia)  moviments políticosocials = feixismes.
  4. 4. DEFINICIÓ El terme feixisme no és prouampli per englobar la granvarietat d’expressionspolítiques de caràcterautoritari que van aparèixeren l’època d’entreguerres aEuropa, ja que hi havia gransdiferències entre uns països iels altres. Per això alguns autorsutilitzen termes diversos comara feixisme, totalitarisme,autoritarisme o dictaduraper referir-s’hi.
  5. 5. DEFINICIÓ El terme feixisme és difícilde definir perquè trobem elrebuig d’ells mateixos alreconeixement d’unapaternitat o la sevapertinença. Hi ha una negativa internaa reconèixer formar part dela ideologia, sónmovimentsultranacionalistes que novolen res de fora. Notenen un corpus definit.
  6. 6. DEFINICIÓ Els moviments feixistes sóndifícils concebre’ls en unadefinició perquè sónevolutius. Com a ideologia sónrevolucionaris i quanarriben al poder adoptenposicions reaccionàries -conservadores. Mostren una gran capacitatcamaleònica per adaptar-sea les circumstàncies.
  7. 7. Evolució dels feixismes a Europa:podem distingir quatre etapes• Origen i desenvolupament del feixisme italià en elcontext de la crisi socioeconòmica de postguerra.1919-1922• Feixisme italià al poder. Lluita del nazisme alemany perassolir el poder en el context de la crisi de la República deWeimar• Primeres imitacions i expansió a daltres països europeus.1922-1933• Plenitud del feixisme i nazisme, dominants aEuropa, victoriosos en la guerra, secundats peraltres règims, sovint satel·litzats (França de Vichy,Portugal, Espanya).1933-1943• Final dels feixismes. Caiguda de Mussolini (1943) i Hitler (1945),derrotats en la guerra.• Desaparició dels feixismes europeus amb la victòria aliada; restennomés els feixismes residuals (Portugal, Grècia, Espanya).1943-1945
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES DEL FEIXISMEBase social: desclassats,desencantats, classesmitjanes...Estat totalitari,omnipotent, absolut icorporatiuOrganització: PartitÚnicSubmissió de l’individua l’Estat dictatorial.Règim antiigualitari.RacismeCulte a la personalitatdel cap o cabdillCulte a allò irracional,fanatisme, violència,dogmatisme i intolerànciaGust pel ritual.Escenografiesgrandiloqüents.Nacionalisme exaltat,agressiu, expansionista,militarista iimperialistaCreació d’agrupacionsparamilitarsuniformades i armadesDefensa de l’autarquiacom a model econòmicRebuig dels organismesinternacionalsDesigualtat en lapràctica. El lema de les“3K”Control del’ensenyament, lacultura i la propaganda.Control dels mitjans decomunicació
  9. 9. 1) BASES SOCIALS DEL FEIXISME Base social  grups molt heterogenis  aglutina desclassats, desencantatsi classes mitjanes afectades per la crisi econòmica: Grups més desarrelats : ex combatents que formen els primers nuclis paramilitars (fascide combattiemento i scruadre d’azione en Itàlia, SA i SS a Alemanya). Joves nacionalistes frustrats per la ineficàcia del sistema liberal. Importància:classes mitges i burgeses amenaçades per la crisi econòmica. Ampli sector de que es troben a l’atur. Gran capital i terratinents: van finançar aquests moviments tractant d’utilitzar-los peracabar amb l’agitació social i contrarestar el poder dels socialistes i comunistes. També perafavorir la instauració d’un poder executiu fort, capaç de reorganitzar i controlarl’economia per superar la crisi i aturar l’agitació obrera. Suports de les mateixes institucions de l’estat liberal: l’exèrcit, la policia il’administració de l’Estat.
  10. 10. 2) TIPUS D’ESTAT Exaltació de l’Estat d’un Estat totalitari, omnipotent, absolut icorporatiu: Estat corporatiu: intervencionisme de l’Estat en els conflictes laboralsmitjançant la creació de corporacions professionals que agrupaven atreballadors i empresaris. L’Estat és omnipotent, és l’òrgan de control de totes les esferes de lavida. L’individu està al servei de l’Estat al qual queda tot subordinat. Moviment antiliberal  no existeix la separació de poders, nioposició, la qual és eliminada. Aquesta idea de la primacia de l’Estat sobre l’individu, que ha de sotmetre’s alsinteressos superiors de la col·lectivitat, va implicar la negació dels principis delliberalisme, basat en el respecte als drets individuals i en la separació dels poderslegislatiu, executiu i judicial. Se menysprea el principi de la sobirania nacional i popular sobre el qualdescansava el liberalisme.
  11. 11. 3) ORGANITZACIÓ: PARTIT ÚNIC organització més important  Partit únic  únicaorganització política permesa. A través del partit es fiscalitzava i regulava l’acció del’Estat en el qual va arribar a confundir-se  fusió delsparàmetres: partit-govern-estat-nació. Partit  organització de tipus militar, amb un ordrejeràrquic, en el vèrtex es troba el líder amb un estil decomandament personal i carismàtic. Objectiu principal del partit  mobilització de lesmasses, a través de les milícies del partit.
  12. 12. Un poble, un imperi, un fürher
  13. 13. 4) RÈGIM ANTIIGUALITARI IANTIDEMOCRÀTIC Submissió de l’individu a l’Estat dictatorial. Govern  ha de ser dirigit per una elit, per una minoria selectaqualificada de ciutadans  manifestació de les desigualtats entreles persones. Règim antiigualitari i antidemocràtic de partit únic. Feixisme  la justificació del racisme  defensa l’existènciad’éssers superiors i inferiors. Racisme i xenofòbia  hi ha d’haver una víctima per dos motius:es un element cohesionador de les masses front un enemic comú icom perill exterior. Fi suprem Estat Nazi  preservar puresa racial: Antisemitisme, afirmen la existència de races inferiors (jueus, gitanos...)a les quals calia eliminar, juntament a homosexuals i deficients físics opsíquics.
  14. 14. Nazisme: Raça Ària
  15. 15. 5) CULTE A LA PERSONALITAT DELCAP O CABDILL Partit únic  fortament jerarquitzatentorn d’un cap (duce, führer,conducator o caudillo), que eren el vèrtexde tota una organització jeràrquica. Líder carismàtic, que “sempre té la raó”. “L’individu de masses necessita lasubmissió a un poder o líder”, és elculte al líder i a la seva parafernàlia iestètica. Líders forts i d’autoritat indiscutible aqui han d’obeir cegament. Concepte de infal·libilitat: “El Ducemai s’equivoca” (lema penjat a totes lesaules de les escoles d’Itàlia). Mussolini  lema “creure, obeir,combatre”. Tenen com objectiu la creació d’unhome nou capaç de sacrificar-se enares de l’estat.
  16. 16. CULTE AL LÍDER (definició viquipèdia) El culte al líder o a la personalitat és refereix quan hom empra els mitjans decomunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb unaadoració i adulació excessiva dun líder viu, carismàtic i, per un general,unipersonal, especialment un cap dEstat. Les característiques del culte a la personalitat són: Devoció exagerada de totes les persones vers al líder; Recepció sense crítica de les expressions a lopinió pública de la personaadmirada; Persecució dels crítics del líder, en part amb amenaces de mort o a la salut delscrítics, aprehensió i desaparició dels crítics; Presència exagerada dimatges, fotografies i eslogans a escoles, edificis i mitjansde masses; Designació dempreses, edificis públics, escoles, carrers, i ciutats amb el nomdel líder; Elaboració de relacions (en ocasions absurdes des dun punt de vista crític) entreel líder i tots els aspectes de la vida.
  17. 17. 6) CULTE A ALLÒ IRRACIONAL Primacia de allò irracional, del fanatisme, de la violència, deldogmatisme i de la intolerància. Feixisme  era visceralment antiintel·lectual  perquè el seu discurs políticbuscava rehabilitar l’instint i l’efectivitat en detriment de la racionalitat. Consideraven com a valors positius la violència, les virtuts militars i laguerra. Fort esperit bel·licista i una concepció de la guerra com un instrument deprogrés històric i de selecció dels pobles, de nacions i de races. El seu dogmatisme les fa estar sempre en possessió de la veritat. Irracionalisme + fanatisme  no admeten discussió lliure de les idees i sereprimeix violentament a qui no pensi com ells. Davant el racionalisme que justifica al liberalisme occidental, oposen la sevadesconfiança en la raó, exaltant els sentiments irracionals: fe cega amb ellíder.
  18. 18. 7) GUST PEL RITUAL Gust pel ritual: culte al Duce, saludo roma, camisa negra,botes altes, desfilades, parades, us d’emblemes (el mésimportant el Fascio Vittorio, símbol d’unió, força i símboldel mite feixista de la continuïtat entre la Roma clàssica i laItàlia de Mussolini a través de la historia). Importància en la litúrgia feixista dels escenaris imperials.Escenografies grandiloqüents on l’estructura estèticadels mítings era de gran importància, cuidant els símbols ila coreografia política amb insistència en els aspectesromàntics i místics amb els que es pretenia envoltar alparticipant en una mística i un ambient ritual que apel·lavaal factor religiós.
  19. 19. 8) NACIONALISME EXALTAT IAGRESSIU Nacionalisme exaltat, agressiu, expansionista, militarista i imperialista. Pretenien crear  Estat Nacional Autoritari  objectiu  crear un Imperi o un canviradical en la relació amb la resta de les potencies. Mitificació dels valors nacionals i desenvolupament d’una ideologia del darwinismesocial que permet sostenir la desigualtat cultural i ètnica entre els pobles. Nacionalisme radical  nacionalisme de pobles vençuts en una contesa o decebuts perquèno han aconseguit allò que creien un dret. Cas italià  frustració provocada per no aconseguir, en el desenllaç de la Gran Guerra, allò que ellsesperaven. Cas alemany,  protesta contra les dures condicions imposades en el Tractat de Versalles. Del nacionalisme radical es passa amb facilitat a l’imperialisme, a les reivindicacionsterritorials i a una política agressiva i militarista. Política exterior agressiva relacionada amb el nacionalisme. Imperialisme militarista, unit a les seves reivindicacions territorials. Alemanya  pangermanisme: creació d’una Gran Alemanya que englobi a tots els alemanys baix elmateix idioma, estat, costum... La raça ària necessita conquerir el Lebensraum (l’espai vital) ondesenvolupar-se. Itàlia, es recolza en el irredemptisme (Albània, territoris iugoslaus de parla italiana; i colonials Líbia iEtiòpia) i el seu desig de rememorar la grandesa del seu passat imperial.
  20. 20. 9) Creació d’agrupacionsparamilitars Creació d’agrupacions paramilitars uniformades i armades. Itàlia  Squadre d’azione. Alemanya  SA o les SS nazis. Utilitzaven: Banderes amb les fasces de l’antiga Roma o la creu gamada(esvàstica) alemanya. Se saluda a la romana amb la mà estesa. Es feien desfilades, els mítings i les concentracions uniformadesdels seus partidaris. Creació agrupacions juvenils. Itàlia  els al·lots a partir dels vuit anys entraven en formacionsmilitaritzades anomenades Balillas. Alemanya, les Juventuts Hitlerianes desenvoluparen en els joves l’esperitd’obediència i acatament fanàtic cap el règim.
  21. 21. El cas de la Falange Española(consultar pàgines de la 248 a la 251 del llibre de text) El seu distintiu és un escut amb el jou i les fletxes, presos dels símbols dels ReisCatòlics. La Falange va prendre aquests dos símbols, ja que representaven una granesplendor de la història dEspanya, igual que Mussolini va adoptar les fasces de lImperiromà. Luniforme el composa una camisa blava, volent simbolitzar als obrers industrials, laboina vermella del Carlisme que es va imposar després del Decret dUnificació i unacorbata negra introduïda per Franco com a símbol de dol per la mort de José AntonioPrimer de Rivera. La bandera està formada per tres franges verticals (vermella, negra i vermella), elsmateixos colors de la bandera de la CNT anarquista, al costat de la UGT, un dels dossindicats obrers majoritaris daquella època. La seva himne és Cara al sol. La salutació és la salutació romana en coincidència amb la salutació feixista i el nazi.Braç dret en alt amb el palmell de la mà estesa. En saludar es crida Arriba España, queels falangistes consideren una mostra de patriotisme i declaració dintencions.
  22. 22. 10) MODEL ECONÒMIC:AUTARQUIA Defensa de l’autarquia com a model econòmic. Feixisme d’entreguerres  context comú: la guerra, crisieconòmica i minva dels beneficis de la classe capitalista. Defensaran: Intervencionisme de l’Estat i control centralitzat de l’economia,amb expansió de l’iniciativa pública. Total autosuficiència del país en la producció de la majoria delsaliments, matèries primeres, energia, productes industrials. Proteccionisme duaner. Corporativisme: intervencionisme de l’Estat en els conflicteslaborals mitjançant la creació de corporacions professionals queagrupin a treballadors i empresaris.
  23. 23. 11) REBUIG DELS ORGANISMESINTERNACIONALS Els feixismes se consideren maltractats i greumentperjudicats pels acords de Versalles de 1919. Menyspreu a la Societat de Nacions (SDN) i sortidad’aquesta organització per així poder realitzar les sevesannexions territorials.
  24. 24. 12) DESIGUALTAT Desigualtat en la pràctica: codi social feixista: L’Home és superior a la dona,el militar al civil, el membredel partit únic al que no hoés. Cas alemany antifeminisme: per els nazisl’objectiu de la dona idealera cuidar els seus fills i elseu home, cuinar i anar al’església (el lema de les tres“K”: Kinder, Küche,Kirche).
  25. 25. 13) CONTROL DELS MITJANS DECOMUNICACIÓ Control de l’ensenyament, la cultura i la propaganda. Se consideraren imprescindible el control de tots els nivellsd’ensenyament per mitjà d’un professorat addicte a la sevaideologia. Tots els aspectes culturals (premsa, ràdio, cine, art...)  supeditats aorganismes que realitzaven una censura prèvia. Els Ministeris de Propaganda s’encarregaven de dirigir l’opininiópública cap allà on desitjava el dictador. Utilització partidista dels mitjans de comunicació (ràdio, premsa)culturals i artístics, per inocular a les masses el seu programa de valorsnegatius (antisemitisme, anticomunisme, antiparlamentarisme).

×