Els regnes cristians hispànics power point
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Els regnes cristians hispànics power point

on

  • 2,298 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,298
Views on SlideShare
2,113
Embed Views
185

Actions

Likes
1
Downloads
32
Comments
0

6 Embeds 185

http://socials2nc.blogspot.com.es 150
http://socials2nc.blogspot.com 22
http://www.socials2nc.blogspot.com.es 9
http://socials2nc.blogspot.de 2
http://www.socials2nc.blogspot.com 1
http://socials2nc.blogspot.fr 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Els regnes cristians hispànics power point Els regnes cristians hispànics power point Presentation Transcript

  • Els regnes cristians hispànics IES PORT D’ALCÚDIA Curs 2011-2012 Prof. Àngela Melis
  • INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL• Reconquesta: procés històric iniciat el 722 (Batalla de Covadonga) per mitjà del qual els regnes cristians de la Península Ibèrica varen conquerir progressivament l’Al- Ándalus, i es pot donar per finalitzat el 1492 amb la conquesta del regne nassarita de Granada.
  • EVOLUCIÓ DELS SEGLES• Fins el s. X  iniciativa i l’hegemonia polítiques a la Península correspongueren als musulmans.• A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou dels regnes cristians. – Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per l’alternança de pactes i enfrontaments.• Evolució política territoris cristians  clara tendència cap a la unificació dels diversos regnes. – Des del s. XIII, la situació política va estar dominada per dues grans entitats: • Corona de Castella • Corona d’Aragó
  • RECERCA DELSCONCEPTES:•Mudéixar•Mossàrab•Muladí•Escola deTraductors deToledo
  • LA PENÍNSULA IBÈRICA:TROBADA DE CULTURES
  • TRES CULTURES• Regnes Cristians  convivència de cultures + pobles + religions diferents  períodes de pau i períodes d’enfrontament: – Cristians – Musulmans – Jueus
  • TRES CULTURES• Moltes obres filosòfiques i científiques d’autors grecs i llatins  arriben a Europa a través d’Al- Àndalus perquè havien estat traduïdes a l’àrab.
  • TRES CULTURES• Interès dels països europeus per conèixer les obres d’autors grecollatins  creació d’escoles de traductors a l’Espanya cristiana: – Escoles  punt de trobada cultural entre àrabs, jueus (coneixedors de l’àrab i del llatí) i cristians  treballaven en un ambient de tolerància. – Traducció de textos: • Literaris • Medicina • Matemàtiques • Astronomia – Escola més destacada  Escola de Traductors de Toledo.
  • TRES CULTURES• CRISTIANS: – Eren el grup dominant.
  • TRES CULTURES• JUEUS: – Ciutats Al-Àndalus  hi vivien minories jueves. – Quan els reis cristians varen ocupar els territoris andalusins, els membres de les comunitats judaiques es varen quedar a les ciutats conquerides i es convertiren en metges, prestadors, consellers, científics i traductors al servei dels nous monarques cristians. – Comunitats jueves  vivien en barris separats  jueries o calls: • Sinagoga, centre d’oració i culte. – Jueus pagaven impostos especials a la tresoreria reial i tenien autonomia administrativa i judicial.
  • TRES CULTURES• MUDÈJARS: – Són els musulmans que habitaven als territoris governats per reis cristians. – Nombre de mudèjars  molt elevat durant tota l’Edat  però no tenien lleis ni autoritats pròpies que en regulassin la permanència ni les condicions de vida. – Situació mudèjars a partir del s. XIII va empitjorar  varen emigrar al Regne nassarita de Granada. – Durant l’Edat Moderna varen ser obligats a convertir-se al cristianisme i varen ser anomenat moriscos.
  • ART MUDÈIXAR
  • ART MUDÈIXAR• Fenomen artístic de pervivència de l’art hispanomusulmà a la Espanya cristiana.• Art mudèixar  estil artístic que se desenvolupa en els regnes cristians de la Península, però que incorpora influències, elements o materials d’estil hispanomusulmà.
  • ART MUDÈIXAR• És un fenomen exclusivament hispànic que té lloc entre els segles XII i XVI, com a mixtificació de les corrents artístiques cristianes (romàniques, gòtiques i renaixentistes) i musulmanes de l’època.• Decoració  té un deute gran amb l’art musulmà.
  • ART MUDÈIXAR• Art mudéixar  consta de: – Elements estructurals específics  torres- campanar repeteixen els esquemes dels minarets musulmans. – Elements constructius i decoratius: • Ús dels materials pobres  maó, guix i ceràmica • Utilització d’arcs d’inspiració islàmica: arc de ferradura • Utilització de les cobertes de fusta • Tendència a l’horror vacuii
  • ART MUDÈIXAR– Exemples: • Santa Maria la Blanca (Toledo) • Catedral de Terol • Torre de San Martín (Terol)
  • ESGLÉSIA DE SANTA MARIA LA BLANCA (TOLEDO)
  • CATEDRAL DE TEROL
  • TORRE DE SAN MARTÍN (TEROL)
  • ART MOSSÀRAB
  • ART MOSSÀRAB• Esglésies cristianes construïdes a l’època del s. IX a XI en el territori d’Al-Andalus  art mossàrab és un art cristià, però enriquit amb nombrosos elements de influència musulmana.
  • ART MOSSÀRAB• Característiques constructives: – Planta: forma de creu (símbol cristià). – Accés a l’interior: porta lateral  no hi ha façana principal. – Ús de l’arc de ferradura de tipus califal. – Sobrietat decorativa exterior. – Ús de la columna com a suport i capitells corintis.
  • ART MOSSÀRAB• Exemples: – Església de San Miguel de la Escalada – Església de Melque (Toledo)
  • ESGLÉSIA DE SAN MIGUEL DE LA ESCALADA
  • ESGLÉSIA DE MELQUE (TOLEDO)
  • ART MOSSÀRAB: ELS BEATUS• Beatus: – Comentaris al llibre de l’Apocalipsis. – El primer va ser escrit per un monjo anomenat Beato de Liébana  d’aquí ve el nom. – Característiques: • Ingenuïtat i policromia • Absència de volum • No hi ha sensació d’espai • Gran detallisme en els temes ornamentals, vegetals i animals • Gran desplegament imaginatiu en la decoració de les orles i les vestiments dels personatges
  • LA CORONA DE CASTELLA
  • FORMACIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA• Corona Castella + Corona Lleó  unir i separar diverses vegades. – 1230  unió definitiva en la persona de Ferran III  funda corona de Castella• Regne de Castella  es va anar imposant com el més poderós: – 1085  Alfons VI pren Toledo. – Vall del Tajo cau en poder castellà. – Derrota musulmana a las Navas de Tolosa (1212)  Ferran III i Alfons X  conquereixen quasi tota Andalusia. – Segle XII  Castella = pèrdua de Portugal.
  • Govern a la Corona de Castella• Corona de Castella  únic estat, amb mateixos institucions i una mateixa llei.• Monarquia a Castella  va tenir un caràcter menys feudal que a la Corona d’Aragó i el rei posseïa poders més extensos: – Rei castellà  tenia més poder que els altres reis peninsulars  tenia uns poders més amplis que en altres regnes hispànics  tenia potestat per: • Elaborar lleis • Declarar la guerra • Jutjar
  • Govern a la Corona de Castella• Corts castellanes: model autoritari en què el rei procurava exercir el seu poder sense limitacions: – Varen ser un òrgan amb funcions consultives o d’aprovació dels designis reials  no podien legislar. – Facultat més important  capacitat d’aprovar o negar nous imposts sol·licitats pel monarca. – A poc a poc, la noblesa i el clergat varen deixar d’assistir-hi, perquè estaven exempts de pagar els imposts que s’hi aprovaven.
  • Govern a la Corona de Castella• En el segle XII, els reis de Lleó (1188) convocaren el primer parlament europeu: les Corts: • Reunien a la noblesa, clergat i representants de les ciutats. • Les Corts aprovaven els impostos que podien cobrar la monarquia, però no aprovaven les lleis, que eren facultat del rei.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• Economia basada en: – Agricultura – Ramaderia• Ramaderia: – Ramaderia ovina  depenia essencialment de la cria d’ovella merina  llana d’alta qualitat: • Exportada a altres països. • Destinada a la indústria tèxtil.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA • Ramaderia ovina va impulsar l’enriquiment dels grans propietaris de bestiar (ordres miliars, monestirs, consells i nobles) a costa dels agricultors, que van veure com es frenava el creixement de la producció agrícola, fonamentalment cerealística. • Ramats  transhumants  circulaven per una xarxa de camins  carrerades  recorrien la Península de nord a sud.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• Ramaders  aplegats en assemblees (mestes) per resoldre qüestions de l’ofici: – Ramaderia  pertanyia majoritàriament a la noblesa castellana i per defensar els seus intressos se va fundar l’Honrado Consejo de la Mesta.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• 1273: rei Alfons X va reconèixer l’Honrado Consejo de la Mesta: – Aquest organisme aplegà els ramaders amb finaliTat d’organitzar la transhumància i d’aconseguir les carrerades (el privilegi de pas dels ramats per les terres, en detriment dels agricultors). • Durant l’hivern  els ramats es traslladaven cap a les pastures meridionals (Andalusia). • Durant l’estiu  els ramats es traslladaven cap a les septentrionals (cap el nord). – Li va atorgar privilegis  llibertat perquè el bestiar pasturàs a les terres dels pagesos. – La Mesta va tenir gran poder.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• Les rutes de la llana: – Llana de la Corona de Castella: • Només una petita part de la llana que es produïa a Castella es quedava al regne per als teixidors de les ciutats. • Una part important s’exportaven a les ciutats tèxtils dels Països Baisos, sobretot a Bruges, on era filada, teixida i on també es confeccionava.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• Corona de Castella  va mantenir una economia exterior basada en la importació de productes manufacturats i en l’exportació de matèries primeres (llana i ferro fonamentalment).• Això va dificultar el desenvolupament de les manufactures i de l’artesania i alhora que obstaculitzava el naixement d’una burgesia que pogués servir de contrapès al puixant poder de la noblesa.
  • ECONOMIA A LA CORONA DE CASTELLA• Venda de llana i teixits elaborats  fa que artesania i comerç tenguin un gran desenvolupament. – Comerç de la llana  concentrat a Burgos, i des d’allà es transportava als ports del mar Cantàbric per enviar-la cap a Flandes per via marítima. – Això va reactivar la vida comercial de la Meseta del Nord  auge econòmic  provoca l’aparició de fires i mercats: • Medina del Campo
  • CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA• Castella  mostres important d’art romànic: – Sant Martin de Frómista (Palència) – San Isidoro de Lleó – Catedral de Santiago de Compostel·la  pòrtic de la Glòria (mestre Mateo).• Art gòtic  catedrals segle XIII: – Catedral de Lleó – Catedral de Burgos – Catedral de Toledo
  • LA CORONA D’ARAGÓ
  • FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ• Corona d’Aragó  es va crear en el segle XII  1137 matrimoni de: – Peronella: hereva d’Aragó – Ramón Berenguer IV: comte de Barcelona• Primer rei  el seu fill Alfons I.
  • FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ• Corona d’Aragó  es va expandir per la Península Ibèrica menys que la Corona de Castella: • Segle XII  Alfons I el Bataller  conquereix les terres de la vall de l’Ebre. • Segle XIII  Jaume I el Conqueridor  pren les Balears, València, Alacant i Múrcia. • A partir del segle XIII  important expansió per la Mediterrània: – Final segle XIII i segle XIV  Pere el Gran i els seus successors van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.
  • GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ• Corona d’Aragó  era una associació de diversos Estats: composta pels comtats catalans + regnes d’Aragó, València i Mallorca: • Era una unió dinàstica  cada territori va mantenir les institucions i costums propis, que els reis es comprometien a respectar. • Cada regne tenia les seves pròpies Corts. • Tots els regnes estaven sota l’autoritat d’un mateix monarca. • El rei tenia un representant (lloctinent o virrei) a cada Estat i una administració que era itinerant.
  • GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ• A la Corona d’Aragó  l’arrelament de les estructures feudals i el poder nobiliari més gran impulsà el pactisme  el monarca es veia sotmès al control de la noblesa a través de les Corts.
  • GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ• Poder del rei aragonès  era menor que el del rei castellà  tradició pactista  l’autoritat reial es fonamentava en el consentiment dels governants. – Segons la tradició, el rei devia el seu poder al consentiment dels seus súbdits  per això havia de comptar amb les Corts per poder governar  model pactista.
  • GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ• Corts  a més d’aprovar impostos (= que Castella) havien de fer lleis (funció legislativa). – Les lleis havien de ser aprovades de comú acord entre els estaments i el rei es comprometia a respectar el dret i els costums del país fixats en un codi anomenat Usatges.
  • ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ• Majoria de la població  vivia de l’activitat agrícola. – Riques hortes valencianes  agricultura de regadiu molt pròspera.
  • ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ• Moltes ciutats  activitats artesanes i manufactureres (metal·lúrgia, construcció naval)  estimulades pel comerç marítim: – Esplendor de la Corona d’Aragó a partir del s. XII  fruit del desenvolupament del comerç mediterrani impulsat des dels ports de Barcelona, Palma i València, que es va veure afavorit pel l’expansió territorial de la Corona envers aquesta zona.
  • ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ• Rutes comercials pel Mediterrani: • Des del s. XIII fins al XV  Corona d’Aragó va tenir un comerç florent al mar Mediterrani, i en menys escala, amb Flandes. • Rutes marítimes més freqüents s’adreçaven cap a: – Sardenya i Sicília – Mar Egeu – Imperi Bizantí – Nord d’Àfrica
  • ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ• Rutes comercials pel Mediterrani: – Exportaven: teixits, oli, instruments i armes de ferro. – Importaven: espècies, teixits de seda, sucre i blat.
  • ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ• Per defensar els interessos dels comerciants de la Corona d’Aragó, als ports principals del Mediterrani es crearen delegacions o Consolats de Mar a nombroses ciutats europees, asiàtiques i africanes. – A les grans ciutats (Barcelona, València, Palma)  es crearen uns magistrats o representats (cònsols de mar)  jutjaven les causes relatives a la navegació i el comerç.
  • ART A LA CORONA D’ARAGÓ• Estil Romànic: – Va sorgir molt aviat als territoris de la corona d’Aragó. – Exemples: petites esglésies pirenaiques: – Sant Climent de Taüll – Monestir de Sant Joan de la Penya (Osca)
  • ART A LA CORONA D’ARAGÓ• Estil Gòtic: gran desenvolupament – Edificis religiosos: • Santa Maria del Mar (Barcelona) • Catedral de Palma – Edificis civils: • Llonges de València i Palma – Pintura: destaquen les obres dels germans Jaume i Pere Serra.
  • COMPARACIÓ CORTS DE CASTELLA ICORTS D’ARAGÓ
  • Corts Medievals• Les Corts medievals eren convocades pel rei per sol·licitar ingressos.• Els tres braços o estaments (rei, noblesa i poble pla) aprofitaven la reunió per: – Exposar els seus problemes. – Sol·licitar del monarca l’aprovació de noves lleis.• L’ordre de la reunió era diferent a Aragó i a Castella
  • CORTS DE CASTELLA CORTS D’ARAGÓ  Discurs inaugural del rei.  Discurs inaugural del rei.Primera sessió de  El monarca sol·licita nous  Els estaments presenten lesles Corts impostos. seves queixes (greuges).  Els estaments aproven o  El rei promulga noves lleisSegona sessió de rebutgen els nous impostos. per resoldre les greuges.les Corts  Els estaments presenten les  El rei sol·licita nous seves queixes. impostos.  El rei promulga o rebutjar les  Les Corts aproven oTercera sessió de lleis que tanquin les queixes. rebutgen els impostos.les Corts  Discurs de clausura del rei.  Discurs de clausura del rei.
  • CORTS DE CASTELLA I CORTS D’ARAGÓ• A la Corona d’Aragó: – Corts tenien la primacia, perquè, si no eren ateses els seus desitjos, no aprovarien després els impostos.• A la Corona de Castella: – Com que l’ordre era el contrari que a les Corts d’Aragó, les Corts no aconseguien tant de poder.
  • BREU HISTÒRIA DE LES CORTS• Les primeres Corts que es varen crear a la Península varen ser les del regne de Lleó, l’any 1188.• Al segle XIII també se’n varen crear al regne de Castella i als diversos territoris de la Corona d’Aragó i al regne de Navarra. – Catalunya: 1214 – Aragó: 1247 – València: 1283