Els paisatges de la terra slideshare
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,790
On Slideshare
1,506
From Embeds
284
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
15
Comments
0
Likes
0

Embeds 284

http://geo3r.blogspot.com 204
http://geo3r.blogspot.com.es 53
http://www.geo3r.blogspot.com 27

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. IES PORT D’ALCÚDIA Curs 2011-2012 Departament de Ciències Socials ELS CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA INTRODUCCIÓEl clima és el valor mitjà del temps atmosfèric. Els climatòlegs calculen aquest promig durant un període de trentaanys amb el fi d’aconseguir xifres representatives en les quals poder basar les seves clarificacions. TEMPS ATMOSFÈRIC: és la condició de l’atmosfera en un lloc determinat i en un instant precís. CLIMA: correspon al promig del temps atmosfèric, observat de forma científica durant un llarg període de temps. Podem dir que el clima és la successió de tipus de temps.Si comparam la relació entre temps i clima amb una pel·lícula: Temps ClimaEl temps atmosfèric ho estudia la meteorologia mitjançant la medició directa de les característiquesmeteorològiques (temperatura, humitat, etc.) i realitzen previsions a major o menor termini.El clima ho estudia la climatologia, a partir de les dades que aporta la meteorologia , realitzant mitges per a cada lloci agrupant-les en grans àrees amb similituds climàtiques (regions climàtiques). Per definir els tipus de climes s’hand’analitzar:  Les característiques dels elements que el constitueixen (temperatura, precipitacions, pressió atmosfèrica, vent...).  Els factors que influeixen en la variació d’aquests elements (latitud, altitud, proximitat a la mar...).
  • 2.  Temperatura: o Què és? El grau d’encalentiment de l’aire. o Com se mesura? Amb el termòmetre. o Quina unitat s’utilitza per mesurar la temperatura? Grau Celsius o Centríagrad (ºC) o l’escala de Fahrenheit (ºF). o Quines dades necessitam? Temperatura màxima (M) i temperatura mínima (m). A partir d’elles podem calcular la temperatura mitjana (M + m / 2) i l’amplitud tèrmica (M - m). o La temperatura varia d’un lloc a altre del planeta a causa d’una sèrie de factors que influeixen sobre el clima  els més importants:  Latitud (equador  N / S): les temperatures disminueixen amb la latitud.  Més calor  com més a prop de l’Equador.  Més fred  quant més a prop dels Pols.  Altitud: per a cada 100 m d’ascens la temperatura descendeix 0,6 ºC (6 ºC per cada 1000 m). A dalt de les muntanyes fa més fred que a les valls o al costat del mar.  Influència de la Mar: la mar suavitza les temperatures. Com més pròxims estiguem de la mar, menor serà l’amplitud tèrmica. A la costa, menys calor a lestiu i menys fred a lhivern que a les zones interiors.  Corrents marines: depenent de si afecten corrents fredes o càlides les temperatures disminuiran o augmentaran.
  • 3. o La temperatura de les masses d’aire varia segons la quantitat d’energia que rep la Terra en el lloc a on se trobin. Així, la quantitat d’energia rebuda en cada lloc varia en funció de la latitud (a causa de la inclinació de l’eix terrestre). Se poden distingir tres zones climàtiques segons la quantitat d’energia rebuda i per tant, segons la temperatura de les masses d’aire.  Zona Freda:  60º – 90º N i S.  Els raigs solars incideixen de manera molt inclinada, inclús part de l’any no se rep energia solar (nit polar).  Temperatures mitjanes inferiors a 0 ºC.  Zona Temperada:  30º – 60º N i S.  La inclinació dels raigs solars varia segons les estacions, per la qual cosa la temperatura també varia.  Temperatures mitjanes entre 0 i 20 ºC.  Zona Càlida:  0º - 30º N i S.  Els raigs solars incideixen durant tot l’any de manera directa per la qual cosa les temperatures són elevades i varien molt poc al llarg de l’any.  No hi ha estacions.  Temperatures mitjanes als 20 ºC.
  • 4.  Precipitacions: o Què són les precipitacions? L’aigua que arriba a la superfície terrestre des de l’atmosfera en els seus estats líquida o sòlids (pluja, neu o granís). o Com se mesuren les precipitacions? Amb el pluviòmetre. o Quina unitat s’utilitza per mesurar les precipitacions? Les precipitacions se mesuren en litres per metre quadrat (l/m2 ) o en mil·límetres (mm). Ambdues mesures són equivalents, ja que un mil·límetre és allò que puja l’aigua caiguda en un metre quadrat. o Quines dades necessitam? Les dades que se recullen per estudis meteorològics i climàtics solen ser les precipitacions totals diàries. Quan les precipitacions són molt abundants també poden ser necessàries les dades mitjanes per hores. També interessa la forma de precipitació (pluja, neu, granís, aiguaneu...). ZONES FREDES ZONES CÀLIDES ZONES TEMPERADES Fa fred tot l’any Fa calor tot l’any Hi ha quatre estacions amb diferents temperatures CLIMES FREDS CLIMES CÀLIDS CLIMES TEMPERATS  Clima polar  Clima equatorial  Clima mediterrani  Clima d’alta muntanya  Clima tropical  Clima oceànic  Clima desèrtic  Clima continental LOCALITZACIÓ LOCALITZACIÓ LOCALITZACIÓHemisferi Nord: Entre el Cercle Polar Entre el Tròpic de Càncer i el Tròpic Hemisferi Nord: Entre el Cercle PolarÀrtic i el Pol Nord de Capricorn Àrtic i el Tròpic de CàncerHemisferi Sud: Entre el Cercle Polar Hemisferi Sud: Entre el Cercle PolarAntàrtic i el Pol Sud Antàrtic i el Tròpic de CapricornEl clima dalta muntanya es dóna enqualsevol alta muntanya
  • 5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES ZONES CLIMÀTIQUES Aquest conjunt de climes s’estén per la zona intertropical, sobre una superfície de 200 milions de km2. La seva principal característica és que no gela mai, ja que les temperatures són sempre elevades, superiors als 20 ºC de mitjana. La dinàmica atmosfèrica està condicionada per la presència dels alisis, vents regulars que bufen des de les altes pressions subtropicals cap a l’equador. La major o menor abundància de precipitacions i els contrastos entre períodes de sequera i de precipitacions fan que es distingeixen tres grans subtipus climàtics: equatorial, tropical i desèrtic. Cadascun d’aquests es caracteritza per uns paisatges vegetals determinats.  Els climes equatorials es localitzen a costat i costat de l’equador, entre 5 i 10º de latitud:ZONA CALENTA o Àfrica central i Golf de Guinea, l’Amazònia a Sudamèrica., Indoxina a Àsia.  Els climes tropicals localitzen entre 5 i 35º de latitud, sobretot a les zones entre l’equador i els dos tròpics: o Amèrica Central, Amèrica del Sud (Brasil), sud d’Àfrica, sud-est d’Àsia i est d’Austràlia.  Els climes desèrtics ocupen el 15% de la superfície continental.  Es localitzen entorn als tròpics, sobretot a l’Hemisferi Nord.  Els deserts més coneguts es troben a Àfrica: el Sàhara, el d’Aràbia i el Kalahari. Els paisatges de climes càlids són propis de les terres que hi ha situades entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn i n’hi ha tres de fonamentals: la selva, la sabana i el desert. Els climes temperats són els que hi ha a les latituds mitjanes i s’estenen entre els paral·lels 30º i 70º aproximadament. Les seves característiques procedeixen dels contrastos estacionals de les temperatures i les precipitacions. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre el 8 ºC i 18 ºC, i les precipitacions van de 300 mm a més de 1000 mm anuals. Aquestes zones van des de les regions càlides fins a les regions fredes de tots dos hemisferis. Una de les característiques principals dels paisatges temperats és que tenen unes temperatures i unes precipitacions moderades; a més, es distingeixen pel fet de presentar quatre estacions ben diferenciades:  L’hivern, en què aquestes zones queden sota la influència de la massa d’aire polar.  L’estiu en què la massa d’aire càlid afecta aquestes terres temperades.  També s’hi distingeixen dues estacions intermèdies, que són la primavera i la tardor. ZONA Els paisatges de les zones temperades admeten una gran diversitat de matisos segons el tipus de clima. En general, s’hi distingeixen tres grans tipus de paisatges, que estan ben exemplificats en el cas d’Europa: TEMPERADA  Paisatge oceànic o atlàntic o Els paisatges oceànics es troben a les costes occidentals dels continents entre 40 i 60º de latitud. o A l’Hemisferi Nord comprèn la costa occidental d’Europa i Amèrica del Nord. o A l’Hemisferi Sud la costa del sud de Xile i Argentina; la costa sud-est d’Austràlia i Nova Zelanda.  Paisatge mediterrani: o Els paisatges mediterranis es troben localitzats a les costes orientals dels continents situades entre 30 i 45º de latitud. o La zona més àmplia és la banyada per la mar Mediterrània, que dóna nom al clima.  Paisatge continental o Els paisatges continentals Es localitza en indrets allunyats de les masses d’aigua, entre 40 i 70º de latitud. o Ocupa les terres de l’interior d’Europa, d’Àsia i d’Amèrica del Nord. Els paisatges de climes freds es localitzen a les zones polars de tots dos hemisferis (zones de l’Àrtic, a l’hemisferi nord, i l’Antàrtida, a l’hemisferi sud) i a les serralades més elevades de la Terra. En aquests llocs les temperatures hi són molt baixes durant tot l’any, i les precipitacions escasses. Amb aquestes característiques climàtiques la vegetació arbòria no hi pot créixer, i en lloc seu s’hi fan arbusts i prats. A les zones on hi ha gel d’una manera permanent o allà on l’altitud és molt elevada, pràcticament no s’hi fa cap classe de vegetació.ZONA FREDA Les zones polars estan poc poblades, amb certs pobles, com ara els esquimals, que viuen bàsicament de la caça i de la pesca. A les altes muntanyes la vida hi és difícil i per això estan poc habitades; la població es concentra a les valls. Tradicionalment s’ha explotat la fusta dels boscs i els prats han servit per alimentar nombrosos ramats.  Els climes polars es troben als dos extrems de la Terra: al nord del Cercle Polar Àrtic i al sud del Cercle Polar Antàrtic, a més de 70º de latitud.  Els paisatges d’alta muntanya es localitzen a les zones muntanyenques de més de 2500 m d’altitud.
  • 6. El PAISATGE és el reflex visual de la interacció d’elements naturals i antròpics sobre un territori.Elements del paisatge: un paisatge està format per la combinació de tres possibles elements:  Elements Abiòtics: són aquells elements naturals del paisatge que no tenen vida, com per exemple les roques, l’aigua, l’aire, els niguls, el sol.  Elements Biòtics: són aquells elements naturals del paisatge que tenen vida pròpia, com per exemple els animals o les plantes.  Elements Antròpics: són aquells elements introduïts per l’home en el paisatge i que per tant l’humanitza, com per exemple les construccions, les infraestructures i qualsevol altre element destinat a l’explotació econòmica del paisatge.Tipus de paisatge en funció dels seus elements: els paisatges es poden classificar en funció de l’existència de menoro major presència de cada element.  Paisatge Abiòtic: en el desert dominen els elements abiòtics com l’arena i les roques.  Paisatge Biòtic: a la selva dominen els elements naturals biòtics, tant plantes com animals.  Paisatge Antròpic: a la ciutat dominen els elements artificials introduïts per l’home: edificis, infraestructura viària, xarxes de distribució...  Paisatge Abiòtic-Biòtic: en un oasis combinen elements abiòtics i elements biòtics, sense que existeixi una dominància per part de cap d’ells.  Paisatge Abiòtic-Biòtic-Antròipic: en els paisatges rurals, els tres tipus d’elements estan presents, ja que a pesar de tenir gran importància els elements abiòtics i biòtics, sense el treball de l’home que els organitza per explotar-los econòmicament, no se donarien aquests paisatges.  Paisatge Abiòtic-Antròpic: els assentaments nòmades en el desert, constitueixen paisatges amb una dominancia compartida entre els elements antròpics i els abiòtics.  Paisatge Biòtic-Antròpic: les cases que formen un poblat a la selva constitueixen un paisatge amb mescla d’elements antròpics sobre altres de biòtics.
  • 7. Evolució dels paisatges: l’explotació econòmica de l’espai natural provoca la humanització dels paisatges. Aquestaevolució se desenvolupa amb vàries fases: 1) Espai òptim o climàcic 2) Espai en regressió 3) Espai humanitzatEn el medi natural els elements biòtics se relacionen estretament entre ells i amb els elements abiòtics del sistema,que li serveixen d’hàbitat, generant un ecosistema. Així, podem dir que l’ecosistema és el conjunt dels éssers vius ien el medi que es desenvolupa la seva vida, així com les relacions existents entre tots els seus elements.A més a més, cal tenir present l’existència dels biomes que són el conjunt d’ecosistemes característics d’una zonabiogeogràfica que comparteixen clima, vegetació i fauna.