06 Barroc. 2 Arquitectura

2,292 views

Published on

Published in: Education, Technology, Real Estate
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,292
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
985
Actions
Shares
0
Downloads
43
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

06 Barroc. 2 Arquitectura

  1. 1. 2.2 URBANISME I ARQUITECTURA 2.2.1 Introducció i Característiques Generals. 2.2.2 Itàlia. 2.2.3 França. 2.2.4 Espanya
  2. 2. 2.2.1 Introducció i Característiques Generals El Barroc va ser un art fonamentalment urbà , centrat en les ciutats que esdevingueren centres del poder absolut dels reis i en la ciutat central de la cristiandat, Roma. La ciutat compleix una funció representativa marcada per l’ostentació del poder que assoleix la seva expressió suprema en els monuments públics. Podem distingir dos tipus de manifestacions de l’urbanisme barroc : 1) Els intents d’ordenació general de la ciutat . 2) L’urbanisme puntual , localitzat en un petit espai dins la ciutat.
  3. 3. 1) Intents d’ordenació general de la ciutat Hi ha una gran preocupació per l’urbanisme que cerca l’efecte de perspectiva , és un espai obert, al fons del qual se col·loca un edifici. Se desenvolupa la ciutat a base de carrers amples i rectes que conflueixen en forma de trident. La plaça i i l’avinguda esdevenen els eixos de l’urbanisme del barroc. Es tracta d’obrir espais amplis , les places, dominats per un monument (església, palau, font), i d’unir-les mitjançant una xarxa d’avingudes llargues i rectes que tenen com a fons (com a referència visual) aquests monuments. En temps del Barroc es comencen a enderrocar les muralles medievals d’algunes ciutats, que així esdevenen ciutats obertes .
  4. 4. Bernini . Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
  5. 5. Bernini . Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
  6. 6. Bernini . Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667)
  7. 7. 2) Urbanisme puntual L’element més significatiu de l’urbanisme puntual , limitat a un espai individualitzat, és la plaça . L’estàtua del rei que sovint presideix aquestes places remarca el seu caràcter simbòlic, tan important com l’aspecte utilitari d’àmbit cívic adient per a tot tipus de manifestacions festives. Exemples: - Piazza Navona de Roma - Place Royal de París - Plazas Mayores de Madrid i Salamanca
  8. 8. Piazza Navona , Roma
  9. 9. Plaza Mayor de Madrid
  10. 10. Plaza Mayor de Salamanca
  11. 11. <ul><li>CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA BARROCA: </li></ul><ul><li>Les tipologies d’edificis més característiques del Barroc són l’ església i el palau , representacions del poder religiós i del poder reial. </li></ul><ul><li>La concepció de l’edifici barroc és unitària . Es tracta d’afegir de donar forma arquitectònica a una massa única, com si es tractés d’una escultura. S’utilitzen plantes el·líptiques, ovals o esquemes derivats de traçats geomètrics molts complexos. </li></ul><ul><li>La conseqüència lògica d’aquestes plantes és l’ondulació de les parets . La línia recta i la superfície plana són abandonades per la recerca del moviment i dels jocs de llum i d’ombra a l’arquitectura. </li></ul><ul><li>La cúpula assoleix un protagonisme extraordinari en els edificis religiosos com a element centralitzador i com a mitjà per emfatitzar la il·luminació dels espais centrals </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Les façanes no s’entenen com un element autònom afegit a l’edifici sinó com un element unitari del conjunt i s’organitza en sentit vertical . Les façanes són un conjunt d’elements entrants i sortints que componen uns edificis que sorprenen pel moviment i pels jocs lumínics. </li></ul><ul><li>E lements constructius i decoratius característics del Barroc són les columnes ondulades i de formes diverses (salomòniques, estípit, anellades, balustrades); els arcs el·líptics, ovals, mixtilinis; els frontons partits i mixtilinis. No obstant, el Barroc utilitza també de forma habitual elements del repertori clàssic com els cinc ordres arquitectònics, els arcs de mig punt, etc. </li></ul><ul><li>És fa habitual la presència a les façanes de dos campanars molt decorats i complexos . </li></ul>
  13. 13. Les tipologies d’edificis més característiques del Barroc són l’ església i el palau , representacions del poder religiós i del poder reial. Borromini . Santa Agnès . Roma Palau de Versalles
  14. 14. La concepció de l’edifici barroc és unitària . Es tracta d’afegir de donar forma arquitectònica a una massa única, com si es tractés d’una escultura. S’utilitzen plantes el·líptiques, ovals o esquemes derivats de traçats geomètrics molts complexos. Bernini . Sant Andreu del Quirinal
  15. 15. La conseqüència lògica d’aquestes plantes és l’ondulació de les parets . La línia recta i la superfície plana són abandonades per la recerca del moviment i dels jocs de llum i d’ombra a l’arquitectura. Jaume Bord . Catedral de Murcia
  16. 16. La cúpula assoleix un protagonisme extraordinari en els edificis religiosos com a element centralitzador i com a mitjà per emfatitzar la il·luminació dels espais centrals Borromini. Cúpula de Sant Carlo alle Quattro Fontane i SantIvo alla Sapienza. Roma
  17. 17. Les façanes no s’entenen com un element autònom afegit a l’edifici sinó com un element unitari del conjunt i s’organitza en sentit vertical . Les façanes són un conjunt d’elements entrants i sortints que componen uns edificis que sorprenen pel moviment i pels jocs lumínics.
  18. 18. E lements constructius i decoratius característics del Barroc són les columnes ondulades i de formes diverses (salomòniques, estípit, anellades, balustrades); els arcs el·líptics, ovals, mixtilinis; els frontons partits i mixtilinis. No obstant, el Barroc utilitza també de forma habitual elements del repertori clàssic com els cinc ordres arquitectònics, els arcs de mig punt, etc.
  19. 19. És fa habitual la presència a les façanes de dos campanars molt decorats i complexos .
  20. 20. 2.2.2 Itàlia <ul><li>Gianlorenzo Bernini (1598-1680) </li></ul><ul><li>Plaça de Sant Pere del Vaticà. </li></ul><ul><li>Baldaquí de Sant Pere del Vaticà. </li></ul><ul><li>Sant Andreu del Quirinal. Roma </li></ul><ul><li>Francesco Castelli, Borromini (1599-1667) </li></ul><ul><li>San Carlo alle Quattro Fontane. Roma </li></ul><ul><li>Sant’Ivo alla Sapienza. Roma </li></ul>
  21. 21. Bernini . Plaça de Sant Pere del Vaticà (1656-1667) BERNINI
  22. 22. Bernini . Baldaquí de Sant Pere del Vaticà
  23. 23. Bernini . Sant Andreu del Quirinal
  24. 24. BORROMINI Borromini. Sant Carlo alle Quattro Fontane
  25. 25. Borromini. Sant Carlo alle Quattro Fontane
  26. 26. Borromini. Sant’Ivo alla Sapienza. Roma
  27. 27. 2.2.3 França Palau de Versalles
  28. 28. Palau de Versalles
  29. 29. Palau de Versalles
  30. 30. 2.2.4 Espanya L’arquitectura barroca espanyola es distingeix per l’exuberància decorativa , que cobreix no tan sols l’interior sinó també l’exterior de molts edificis, sobretot esglésies. El paper decisiu en la creació d’aquest estil molt recarregat el va tenir José de Churriguera ( Retaule de San Esteban , a Salamanca) i altres membres de la seva família. Ja al segle XVIII, l’arquitecte Pedro de Ribera culmina aquest estil amb portalades plenes de corbes i jocs de llums i ombres i les converteix en veritables retaules. En arquitectura civil, les seves obres són molt més serenes i més equilibrades, cal destacar el conjunt de places majors .
  31. 31. José de Churriguera. Retaule de San Esteban . Salamanca Pedro de Ribera. Antic Hospici . Madrid
  32. 32. Palau del Marquès de Dosaigües Façana de l’Obradoiro de la Catedral de Santiago de Compostel·la
  33. 33. Plaça Major de Madrid Plaça Major de Salamanca

×