02 Renaixement 2. Arquitectura

1.2 L’ARQUITECTURA 1.1.1 Introducció i Característiques Generals 1.1.2 Quattrocento - Brunelleschi - Alberti 1.1.3 Cinquecento i Manierisme - Bramante - Miquel Àngel - Palladio 1.1.4 Arquitectura del Renaixement a Espanya

1.2.1 Introducció i Característiques Generals A Florència al segle XV hi havia tot un conjunt de grans obres iniciades el segle XIV en estil gòtic que havien quedat inacabades a causa de la crisi originada per la pesta de 1348 . Un cop superada la crisi, els gremis, les autoritats comunals i les grans famílies destinen recursos financers a la finalització d’aquestes obres , a la realització de les quals es consagraran els primers grans artistes del Renaixement : Brunelleschi, Donatello ...

L’arquitectura és la manifestació artística en què es veu més clarament, de bon principi, la influència de l’antiguitat clàssica . Aquesta influència s’evidencia en dos aspectes: a) La utilització dels elements formals de l’art grec i romà . b) La racionalització de l’espai .

a) La utilització dels elements formals de l’art grec i romà:
Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost).
Utilització de l’ arc de mig punt .
Predomini de la columna i la pilastra com a suports, que se rematen amb capitells clàssics , sobretot el corinti i compost .
Utilització voltes de canó i a les d’aresta , amb freqüència venen decorades amb cassetons .
Utilització de cúpula de mitja esfera .
Importància de les estructures arquitravades. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc.
Els edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica , com medallons, garlandes i grotescs.

Es tornen a utilitzar els ordres clàssics (toscà, dòric, jònic, corinti i compost). DÒRIC JÒNIC CORINTI

L’ arc de mig punt desplaça l’arc apuntat, utilitzat en l’arquitectura gòtica. Arc de mig punt Renaixement Arc apuntat Gòtic

Predomini de la columna i la pilastra com a suports, en lloc del pilar gòtic, que se rematen amb capitells clàssics , sobretot el corinti i compost. Columna Renaixement Pilar Gòtic

Les voltes de creuaria de l’arquitectura gòtica van deixar pas a les voltes de canó i a les d’aresta , que amb freqüència venen decorades amb cassetons . Volta de creueria Gòtic Cassetons Renaixement Volta de canó i d’aresta

En el Renaixement, la cúpula de mitja esfera pren el lloc dels cimboris gòtics. Cúpula Renaixement Cimbori Gòtic

Les estructures arquitravades tornen a prendre protagonisme. Els entaulaments i frontons recuperen el seu lloc. Entaulament Frontó

En l’arquitectura Renaixentista els edificis es decoren amb motius d’afiliació clàssica , com medallons, garlandes i grotescs...

b) La racionalització de l’espai:
Concepció de l’espai: l’edifici es concep com una unitat .
La unitat, simetria i la proporció són els elements claus .
En el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques : el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub.
El mur recupera la seva importància com a superfície massissa.
L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament .
Un tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric . Els traçats són fruit d’un projecte previ.

En el Renaixement, l’edifici es concep com una unitat , superant així el criteri d’addició d’espais propi de les construccions medievals. La unitat, simetria i la proporció són els elements claus.

A l’arquitectura renaixentista, en el sistema de proporcions s’observa la importància de les formes geomètriques bàsiques : el cercle i el quadrat, l’esfera i el cub són les formes més adequades per la seva regularitat perfecte.

A l’arquitectura renaixentista el mur recupera la seva importància com a superfície massissa articulada mitjançant els elements arquitectònics: pilastres, columnes, cornises, etc. A diferència de l’arquitectura gòtica que es caracteritza per una desmaterialització del mur. Gòtic Renaixement

L’estudi dels monuments antics és una font d’inspiració fonamental per a l’arquitecte del primer Renaixament . Arquitectura Grega i Romana Arquitectura Renaixentista

Un últim tret clau de l’arquitectura del Renaixement és el seu caràcter teòric . Els traçats són fruit d’un projecte previ en el qual la perspectiva com a mètode de representació juga un paper decisori.

1.2.2 Quattrocento
FILIPPO BRUNELLESCHI (1377-1446):
Cúpula de la Catedral de Florència ( Santa Maria dei Fiore ).
Església de San Lorenzo .
Capella Pazzi
LEONE BATTISTA ALBERTI (1404-1472):
Façana de Santa Maria Novella de Florència .

Filippo Brunelleschi Catedral (Duomo) de Florència. Iniciada al 1418

Cúpula de la Catedral de Florència. Iniciada al 1418

Església de San Lorenzo. Florència. 1421

Capella Pazzi. 1429

LEONE BATTISTA ALBERTI Santa Maria Novella (1476-1470)

1.2.3 Cinquecento i Manierisme
DONATO BRAMANTE (1444-1514) :
Tempietto di San Pietro in Montorio.
Projecte per Sant Pere del Vaticà.
MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI(1475-1564):
El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana .
Cúpula Sant Pere del Vaticà .
ANDREA PALLADIO (1508-1580):
- Villa Capra o La Rotonda.

DONATO BRAMANTE Tempietto di San Pietro in Montorio (1502)

Projecte per Sant Pere de Vaticà (1503-1514)

MIQUEL ÀNGEL BUONARROTI El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana (1524-1534)

El vestíbul i la sala de lectura de la Biblioteca Laurenziana

Cúpula de Sant Pere del Vaticà (1546-1564)

ANDREA PALLADIO Villa Capra o La Rotonda (1566)

1.2.4 L’a rquitectura del Renaixement a Espanya El Renaixement sorgit a Itàlia en els primers anys del segle XV, no se va manifestar a Espanya fins el moment de transició del segle XV al XVI , a l’igual que va succeir amb els restants països europeus. La influència del Renaixement italià es començà a notar a partir de finals del segle XV (regnat dels Reis Catòlics), havent de lluitar contra les formes gòtiques i mudèixars que estaven fermament arrelades a la península .

A l’arquitectura del Renaixement a Espanya podem distingir tres estils:
Estil Plateresc és un estil ornamental, que és dona, sobretot a Castella, a la primera meitat del segle XVI . El nom prové de la comparació de la decoració dels relleus amb el treball dels orfebres i argenters . Façana de la Universitat de Salamanca.
Estil Classicista coexisteix amb el plateresc durant els anys centrals del segle XVI. L’estil classicista suposa l’assimilació de l’esperit del Renaixement italià: plantes basades en formes geomètriques pures, encoixinats a les façanes… Els elements arquitectònics i espacials prevalen sobre els decoratius. Palau de’n Carles V a Granada (Pedro Machuca)
Estil Herrerià , caracteritzat per una gran sobrietat decorativa, per una arquitectura nua, sòbria i geomètrica, ocupa el darrer terç del segle. Pren el seu nom de Juan de Herrera, arquitecte que va dirigir les obres del Monestir de San Lorenzo del Escorial .

ESTIL PLATERESC Façana de la Universitat de Salamanca

ESTIL CLASSICISTA Palau de’n Carles V a Granada

Palau de’n Carles V a Granada

ESTIL HERRERIÀ Monasterio de San Lorenzo del Escorial

Monasterio de San Lorenzo del Escorial

http://redescobrintlahistoria.blogspot.com	258
http://redescobrintlahistoria.blogspot.com.es	159
http://agora.xtec.cat	11
http://www.slideshare.net	4

02 Renaixement 2. Arquitectura

by amelisgalmes on Apr 10, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 432

Statistics

02 Renaixement 2. Arquitectura — Presentation Transcript