• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Periodic Est
 

Periodic Est

on

  • 1,886 views

prova pdf

prova pdf

Statistics

Views

Total Views
1,886
Views on SlideShare
1,886
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Periodic Est Periodic Est Presentation Transcript

    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 ANY XV CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR: FEBRER DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT NÚMERO 5 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail:pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL e de l’estudiant elPeriódico de Catalunya PÀGINES 2 i 3 AUGMENTA A PRIMÀRIA I A SECUNDÀRIA EL PES DELS ESTUDIANTS D’ALTRES PAÏSOS L’11% d’alumnes ja són estrangers Educació ha creat 1.080 aules d’acollida La Segarra, l’Alt i el Baix Empordà són les per facilitar la incorporació dels nouvinguts comarques amb un percentatge més alt AP / SUBHANKAR BANERJEE 33 Els óssos polars, com aquest de l’Àrtic, seran una de les espècies més afectades per l’escalfament global del planeta. PÀGINA 7 L’ONU descriu els efectes irreversibles del canvi climàtic Instituts de Manresa Arriba la El món de generació de la moda es ensenyen un ofici a mòbils que posa d’acord joves poc motivats uneix telèfon per combatre i internet l’anorèxia Combinen matèries d’ESO amb tallers 33 Alumnes de 4rt d’ESO. PÀGINA 4 PÀGINA 6 PÀGINA 5
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER Tema del mes el Periódico de l’Estudiant 2 DEL 2007 La Generalitat ha creat 1.080 aules d’acollida per a alumnes estrangers Més de la meitat dels IES disposen d’aquest espai Un estudi de la UdG afirma que una bona atenció per integrar als centres els estudiants nouvinguts inicial estimula i facilita l’aprenentage posterior FERRAN NADEU CARME ESCALES BARCELONA l’inici d’aquest curs, a Cata- A lunya es van matricular en centres de Primària i Se- cundària 120.850 alumnes vinguts d’un país estranger, amb una llengua i una cultura diferents de la catalana. La xifra representa 14.000 nouvinguts més que el curs 2005-2006, l’11,7% del total d’estu- diants als centres de tot el territori català. La major part dels alumnes es- trangers han nascut a l’Amèrica Central i del Sud, el Magrib, l’Euro- pa no comunitària, l’Àsia i Oceania, a països de la Unió Europea, l’Àfrica subsahariana i Amèrica del Nord. Tots ells necessiten un temps d’adaptació a les noves aules, en un país on un dels idiomes oficials és el català i que té uns costums que no coincideixen amb els que ells han conegut. Habituar-se a la llengua que necessitaran per aprendre els continguts acadèmics i anar fent-se- la seva és el primer repte. Per ajudar-los a connectar amb el centre, la llengua i els coneixements bàsics que els cal per situar-se en igualtat de condicions que la resta de companys nascuts a Catalunya, fa quatre anys la Generalitat va posar en marxa (enguany és el tercer curs que funcionen) les aules d’acollida. D’aquests espais ja n’hi ha 1.080 (en tenen la meitat dels centres de Se- 33 Una alumna estrangera escriu bon dia en la seva llengua, en una de les dues aules d’acollida de l’IES Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona. cundària de Catalunya), i són «com una via d’acceleració per entrar a l’autopista». El subdirector general d’acollida, l’alumne passa a la classe Els estrangers escolaritzats a l’ESO de Llengua i Cohesió social del De- ordinària, on la feina per integrar partament d’Educació de la Genera- els nous alumnes segueix. «L’objec- litat, Josep Vallcorba, fa aquesta tiu és crear una consciència ciutada- 120.850 11% Alumnes per comarques comparació a l’explicar quin és l’ob- na intercultural des del mateix cen- XIFRES DEL CURS 2005-06 jectiu d’una aula d’acollida. tre educatiu. Les escoles ho han de ALUMNES ESTRANGERS DELS ESTUDIANTS propiciar, més enllà de les matèries més més menys DE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DE TOT CATALUNYA del 15% del 10% del 10% / «Quan homologades», diu el subdirector. ASSENTAMENT EMOCIONAL CURS 2006-2007 SON ESTRANGERS arriba un alumne nou, amb una «Cal fomentar a la classe la bona VALL D'ARAN llengua i una cultura totalment dife- convivència i la integració de totes PALLARS ALT rents de la nostra, hi ha el risc de les diferències, sigui una discapaci- SOBIRÀ EMPORDÀ ALTA 18,2 perjudicar la resta d’alumnes si l’en- tat o la procedència d’un alumne», CERDANYA RIBAGORÇA RIPOLLÈS trada del nouvingut es fa directa- explica. PLA DE GARROTXA ALT ment a l’aula convencional. Ell re- L'ESTANY URGELL BERGUEDÀ quereix una atenció més personalit- / Precisament, un PAUTA EUROPEA GIRONÈS PALLARS zada i, d’entrada, més temps per as- dels objectius de l’educació del segle JUSSÀ BAIX OSONA SOLSONÈS similar la llengua», afegeix. Un estu- XXI, que incentiva el Consell d’Euro- LA SELVA 16,6 EMPORDÀ 16,9 di de la Universitat de Girona (UdG) pa, és aprendre a ser i a viure junts, sobre l’experiència de les aules a entendre la diversitat d’identitats LA NOGUERA VALLÈS BAGES SEGARRA d’acollida revela que, si hi ha una com una riquesa i pensar que totes ORIENTAL 18,7 MARESME bona atenció emocional inicial, l’as- juntes sumen i es complementen. VALLÈS OCCIDENTAL pecte cognitiu, l’aprenentatge, és Des del Departament d’Educació, PLA ANOIA D'URGELL molt més fàcil. El treball a l’aula també es preparen programes d’ac- URGELL BARCELONÈS CONCA DE ALT 15,2 d’acollida té aquesta funció. tuació perquè el fet de «créixer con- BARBERÀ PENEDÈS BAIX Origen geogràfic «En aquestes aules, l’ensenya- vivint amb les diferents identitats» GARRIGUES LLOBREGAT ALT de l’alumnat 1998/99 SEGRIÀ ment s’adapta a les necessitats de ca- es concreti. Un d’ells és el de la Con- 2005/06 GARRAF CAMP da nouvingut. Es valora, sobretot, el vivència i Mediació escolar. L’objec- 16,1% 6,2% UNIÓ EUROPEA PRIORAT TARRAGONÈS seu aspecte emocional, per després tiu és incentivar la coexistència, fo- TERRA EUROPA NO 5,9% 10,2% ALTA atendre la intel.ligència», diu Vall- mentar les relacions positives i la re- BAIX PENEDÈS COMUNITÀRIA RIBERA BAIX corba. I afegeix: «De fet, ens agrada- solució pacífica de conflictes als cen- 15,4 D'EBRE CAMP 43,7% 27,1% MAGRIB ria que l’aula ordinària s’apropés al tres. Es tracta de plans de formació i 4,7% 4,4% RESTA D’ÀFRICA BAIX EBRE sistema de la d’acollida, perquè l’en- experiències reeixides de bona con- 15,3 1,9% 0,4% senyament es pot organitzar per vivència als centres docents, per esti- AMÈRICA DEL NORD grups, per centres d’interès, per mo- mular i enfortir l’aprenentatge més AMÈRICA CENTRAL 20,9% 44,6% MONTSIÀ I DEL SUD tivacions, per dinàmiques i per me- bàsic d’entre els bàsics, més encara 16,5 todologies diferents». que llegir, escriure, fer números o 6,8% 7,1% ÀSIA I OCEANIA Un cop superades les fites a l’aula parlar llengües estrangeres. Font: Departament d’Educació i Universitats RUT VIDAL
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER el Periódico de l’Estudiant 3 Tema del mes DEL 2007 PROPOSTES ORIGINALS PER INTEGRAR ELS NOUS COMPANYS Un 85% de joves RAMON GABRIEL estrangers de 30 nacionalitats diferents 33 A l’aula d’acollida hi poden arribar alumnes nous cada dia i durant tot el curs. A l’IES Miquel Tarradell, en ple Raval de Barce- lona, «hi ha unes 70 altes per curs», explica la cap d’estudis del centre, Pepa Feixa. Els alum- nes hi poden estar fins a un màxim de 24 mesos, «però, en realitat, s’hi estan molt menys temps», diu Feixa. 33 La feina a l’aula d’acollida, on fan classe junts alumnes de pri- mer a quart d’ESO, s’organitza sobre la base de tres eixos prin- cipals: l’acollida emocional, en què s’ajuda l’estudiant a enten- dre la nova realitat; l’aprenentat- ge lingüístic, i la formació sobre l’entorn a què ha arribat. «Situem els nouvinguts i els ensenyem els codis culturals del país on són», explica Feixa. Al Miquel Tarradell, a l’ESO i al Batxillerat el 85% d’alumnes són estran- gers, de 30 països diferents. 33 Passat un primer temps d’as- similació de la llengua i un cop 33 Alumnes de Secundària fan classe a l’institut de Guissona, a la comarca lleidatana de la Segarra. après com funciona el sistema d’ensenyament, l’alumne va fent incursions a la classe que li cor- Futbol i recitals de poesia respon, segons l’edat i els cur- sos que ha aprovat al seu país d’origen. A mesura que es vagi trobant còmode en el grup que li pertoca, deixarà l’atenció perso- nalitzada de l’aula d’acollida per Els alumnes d’altres països inscrits a l’institut de Guissona, a la Segarra, s’ajuden integrar-se al seu grup d’estudi. A l’IES Miquel Tarradell hi ha dels esports en grup i de les activitats literàries per fer amics i sentir-se com a casa dues aules d’acollida, amb 18 i 12 alumnes, «agrupats per llen- gua d’origen, les romàniques en RAMON GABRIEL les experiències que més van satis- una classe, i la resta, a l’altra». MARÍA JESÚS IBÁÑEZ GUISSONA fer l’equip de pedagogs va ser la ce- La Bianca té 16 anys i es confessa lebració de Sant Jordi de l’any pas- / En definiti- apassionada per la llengua catala- sat. Cada alumne de l’aula va tra- AJUT A LA CONVIVÈNCIA va, els plans d’ajut a la convivència na. De fet, és la seva assignatura duir a la seva llengua un poema es proposen estimular i enfortir les preferida, des que va arribar a l’ins- d’una autora de Cervera i, després, actituds ètiques que tots portem titut de Guissona (Segarra), on ara el van llegir en públic a la resta de dins nostre. Aquest és el punt de par- fa quart curs d’ESO. Qui la sent companys. «¡No us podeu imaginar tida. ¿Però, com s’aplica? Amb mate- parlar tan sols detecta un lleuger com els va agradar! Se senten or- rials, escrits o audiovisuals, que mos- accent, que delata el seu origen ro- gullosos de poder ensenyar als al- tren estratègies de gestió pacificado- manès. La seva fluïdesa amb el ca- tres el seu idioma i poder parlar ra dels petits i primers conflictes talà és absoluta. La Bianca, que vol del seu país», afegeix la Fina. que es presenten contínuament a la anar a estudiar llengües a alguna A Guissona –on aquest any, a vida escolar. Els tres eixos bàsics universitat de Barcelona, és un cas primer i tercer d’ESO, el 28,57% d’actuació són: formar per a la con- singular. dels alumnes són d’origen estran- vivència; prevenir les conductes pro- ger–, s’hi fan altres activitats com- «Normalment són necessaris blemàtiques i intervenir adequada- plementàries, com la dels alumnes dos cursos perquè un alumne guia. «És un projecte que organit- ment en els conflictes. nouvingut assoleixi la competèn- Però, la feina feta a l’aula no serà cia lingüística suficient per seguir za el Consell Comarcal, que con- efectiva si no hi ha una continuïtat les classes sense problemes», ex- sisteix a fer que els estudiants del fora del centre. Pensant en això, plica Fina Montagut, tutora de poble o els que fa més temps que Educació ha creat el Pla Educatiu de l’aula d’acollida del centre. La Fina viuen aquí ajudin els nouvinguts», és la responsable de coordinar els diu la directora. Així, per exemple, l’entorn. A través d’ell, l’ajunta- els amfitrions mostren als seus com- estudis dels 40 alumnes que han ment d’un poble, les associacions de arribat en els últims temps a l’ins- panys els llocs on es pot fer esport, pares i mares, les entitats cíviques i titut de Guissona, procedents de la biblioteca, els indrets on va la esportives i els esplais formen un tei- 33 Sessió d’informàtica al centre d’ensenyament de Guissona. xit de col.laboració amb el centre Romania, Ucraïna, Bulgària, gent de la seva edat. l’Equador, Egipte, el Senegal, la En Luluda, de 12 anys, és un d’ensenyament i posen en marxa, República Txeca i el Sàhara. «És emigrar. Se senten desarrelats i, dels que freqüenten el pavelló po- conjuntament, activitats per als ALUMNES GUIA liesportiu. Juga amb l’equip local alumnes, autòctons i nouvinguts, una feina que requereix una aten- «molt sovint, passen pel que s’ano- de futbol sala i, al sortir de classe, per continuar el camí de la integra- Estudiants del poble o els ció individualitzada, perquè tan mena el dol migratori, que els en- el primer que fa és agafar una pilo- ció en les hores de lleure i activitats important és la seva situació tristeix i els fa tancar-se en ells ma- que fa més temps que viuen teixos», explica la tutora. ta. A Guissona, ja hi té una colla extraescolars. A Catalunya, ja hi ha acadèmica com el seu estat emo- aquí ajuden els nouvinguts cional», diu la professora. d’amics, perquè havia vingut, fa 75 municipis on funciona un Pla Els nois i les noies de l’aula te- Educatiu de l’entorn, que fa possible uns anys, a passar-hi els estius, Activitats fora de classe EL PERCENTATGE nen entre 12 i 16 anys i han deixat amb altres nens sahrauís». Tot i que l’alumne estranger pugui, fora enrere els que fins no fa gaire ha- que fa sis mesos que conviu amb la La feina de l’institut, assenyala ara de l’IES, sentir-se emparat per A primer i a tercer d’ESO, el vien estat els seus amics, els fami- seva família d’acollida, els horaris Maria Pampalona, directora del cen- aquest «protocol de benvinguda» i 28,57% dels alumnes són liars, tot el món que havien viscut encara se li fan estranys. «Al meu tre, «intenta arribar més enllà de perdre, ja per sempre, l’adjectiu de d’origen estranger fins que els seus pares van decidir país no eren tan estrictes». diu. H l’àmbit pròpiament escolar». Una de «nouvingut». H
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER Actualitat el Periódico de l’Estudiant 4 DEL 2007 MARC VILA Manresa ensenya oficis a alumnes poc motivats b El programa inclou b Dos dies a la els quatre IES de la setmana, 49 nois ciutat i s’hi acullen combinen matèries joves de 15 anys d’ESO amb tallers cat del treball. Està demostrat que, JOSEP SALLENT MANRESA sense aquest graduat, és molt difícil nar a classe obligatòria- tenir garanties suficients de qualitat A ment fins als 16 anys ha laboral». deixat de ser una creu per D’aquesta manera, expliquen als alumnes de Manresa Solé i Romeo, després de cada curs poc motivats a escoltar diàriament de tercer d’ESO, els professors dels les explicacions del professor a quatre instituts seleccionen els l’aula i mostrar una bona predispo- alumnes que reuneixen el perfil per sició a l’aprenentatge acadèmic. Per entrar a formar part el curs següent això, des de fa quatre anys, l’Ajunta- del Laboràlia. «Són joves desmotivats ment i la Diputació de Barcelona acadèmicament i que es preveu que duen a terme un projecte als quatre no obtindran resultats favorables en 33 Alumnes d’un institut de Manresa que participen en el programa Laboràlia. instituts públics de la ciutat, perquè acabar l’ESO», explica la Lluïsa. No aquells adolescents de 15 anys amb hi inclouen alumnes amb dificultats més problemes a classe combinin les d’adaptació social o escolar que im- tanta varietat és que tant els nois tre tots ells: «Et saltes dos dies de col.le i véns aquí per aprendre a tre- assignatures acadèmiques amb ta- pliquin conductes agressives o ne- com les noies deixin de percebre «Em vénen a veure llers d’aprenentatge d’oficis. cessitats educatives especials. que hi ha oficis masculinitzats i al- ballar», ressalta Alberto García, que perquè els orienti El programa, que du per nom La- «Aquest any, hi tenim inscrits 49 tres de feminitzats», afegeix la coor- reconeix que, en cas contrari, «pot- boràlia, ha estat inclòs per la Diputa- alumnes i l’oferta és de 60 places», dinadora de Laboràlia. També han ser hauria abandonat l’ESO». i m’ensenyen el ció com a exemple de bones pràcti- diu Lluïsa Solé. La seva rutina esco- de passar per dos mòduls d’orienta- Gabriela Menelli afegeix con- contracte de treball» ques locals en educació. Lluïsa Solé lar es veu alterada els dimarts i els ció i de seguretat laboral. vençuda que «almenys aquí apre- és la coordinadora i cap visible del dijous, quan, de 9 a 1 del migdia, nem alguna cosa. A mi, estudiar no projecte des que l’experiència es va practiquen els oficis de Laboràlia. / ¿I és que m’agradi gaire, la veritat. En 33 L’estreta vinculació de Lluïsa RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA iniciar a finals del 2002. Segons asse- Durant tot el curs, n’han de fer nou, quins són els resultats de l’experièn- canvi, venint aquí t’ubiques una mi- Solé amb els alumnes l’ha con- gura, el programa té dos objectius de 32 hores de durada cada un. Els cia? Per Solé, «sens dubte, positius». ca cap a on vols tirar i així també vertit en alguna cosa més que la fonamentals. D’una banda, «donar alumnes estan repartits en grups de I és que, segons detalla, «entre el 75 i sé què no vull ser, com electricista», coordinadora de Laboràlia. «És als alumnes que estan temptats de sis a vuit persones, que van provant el 80% dels alumnes aproven cada diu mentre acaba de muntar una el seu referent», recorda la tècni- instal.lació elèctrica com a treball fi- deixar els estudis una dosi extra de rotatòriament cada taller. «Els oficis any. I, dels que ho fan, entre el 80 i ca d’Educació de l’Ajuntament motivació, perquè aconsegueixin són molt diversificats perquè rebin el 90% opten per continuar els estu- nal del taller de lampisteria. de Manresa, Marta Romeo. Els graduar-se en ESO». De l’altra, «ser- una visió general per guiar-los pro- dis amb un cicle de grau mitjà», que vincles entre ella i els alumnes veix també com a pont entre l’escola fessionalment», precisa la Lluïsa. és l’objectiu final de Laboràlia. / La Diputació sufra- ultrapassen l’àmbit escolar i arri- DIAGNOSI INICIAL i el món del treball, ja que els ajudes «Quan acabi potser faré un cicle ga, cada any, el 50% del cost del pro- ben al punt que, una vegada a orientar-se professionalment». / En total, hi ha set d’infermeria», explica un dels alum- jecte Laboràlia. L’any 2002 es va fer acabat el curs, la segueixen visi- SET PROPOSTES tastets d’oficis, que són d’adminis- nes de Laboràlia, Guillem Puente, la diagnosi inicial de la problemàti- tant. «Vénen a veure com va tot, ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL / Marta tració, de comerç, de pastisseria, de mentre que Víctor Núñez i Patricia ca, conjuntament amb les regidories perquè els orienti sobre el futur Romeo, tècnica d’Educació de salut i esport, de lampisteria, de pin- Sánchez creuen que optaran per un d’Educació i d’Ocupació de Manresa. formatiu i professional, i fins i tot l’Ajuntament, recorda, a més, que tura i de serigrafia. Tots s’impartei- d’informàtica. La satisfacció de po- El primer any s’hi van apuntar dos m’ensenyen el contracte de tre- «el fet de tenir l’ESO aprovada ja és xen en tallers i dependències muni- der cursar els diferentes estudis que instituts públics i el següent s’hi van ball per estar segurs que no els una garantia d’un bon accés al mer- cipals. «El que es vol aconseguir amb ofereix el programa és comuna en- afegir els altres dos. H estafen», comenta rient. Una nota alta ajudarà a Canvis en el sistema d’admissió d’alumnes En centres públics i concertats de Catalunya, de P-3 al batxillerat triar centre de Batxillerat NOVETAT PER ACCEDIR AL BATXILLERAT CONCESSIÓ DE PUNTS: a primer de Batxillerat, al mes b La conselleria atorga per S’aplica el mateix criteri Si l’alumne té algun germà al 40 d’abril o maig, encara no han finalit- PUNTS primera vegada rellevància d’obtenció de punts centre o bé algun dels pares o tutors zat el quart curs d’ESO, les qualifica- a l’expedient acadèmic hi treballa cions que es tindran en compte se- SISTEMA DE DESEMPAT ran les de primer a tercer de Se- Si el domicili del sol·licitant és a 30 PUNTS Per expedient acadèmic cundària. EL PERIÓDICO l’àrea de proximitat del centre BARCELONA La Conselleria d’Educació considera / Tot i això, EXCEPCIONS A LA REGLA MITJANA Si en comptes de considerar el domicili 20 PUNTS que obtenir unes bones qualifica- hi ha unes quantes excepcions a DELS CURSOS es té en compte l’adreça del treball cions a l’ESO millorarà les opcions aquesta regla: una baixa renda de la PUNTUACIÓ AMB d’algun dels pares o tutors d’escollir el centre en què es vulgui unitat familiar de l’alumne que la 1r DOS DECIMALS cursar el Batxillerat. El projecte de faci creditora d’ajudes a la inserció Si el domicili del sol·licitant és EXEMPLE: 7,58 10 PUNTS ESO decret que prepara el departament social i la discapacitat de l’estudiant al mateix municipi però no a especifica que quan dos alumnes o dels seus pares o germans. Tots dos 2n l’àrea de proximitat competeixin per ocupar un lloc en supòsits faciliten l’accés a les va- LA NOTA ESO Discapacitat de l’alumne o familiar 10 PUNTS un col.legi o institut, si viuen a la zo- cants d’una zona davant de les bo- RESULTANT directe d’un 33% com a mínim na i cap d’ells té germans que hi es- nes notes. 3r DECIDIRÀ LA tudiïn, la plaça serà per al que tin- En el cas dels estudiants que des- PRIORITAT ESO Si un dels pares o tutors és gui la nota mitjana més alta (calcu- prés de l’ESO prefereixen cursar els 10 PUNTS lada amb dos decimals) «dels cursos estudis de Formació Professional, la beneficiari de l’ajuda de la renda d’ESO avaluats definitivament» al proposta de la conselleria indica que mínima d’inserció 4t d’ESO no computa perquè presentar la sol.licitud. en el moment de la inscripció el criteri exclusiu per aconseguir Es fa un sorteig SI HI HA EMPAT encara no s’ha acabat el curs Com que la major part dels estu- plaça en un centre serà a partir diants que realitzen la preinscripció d’ara l’expedient acadèmic. H Font: Conselleria d’Educació CRISTINA CLAVEROL
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER el Periódico 5 Actualitat DEL 2007 Europa vol Joves i gent gran experimenten garantir la veracitat dels un nou model de convivència aliments ‘light’ EL PERIÓDICO gossa, Extremadura i les Balears, vol b La Fundació Viure EL PERIÓDICO BARCELONA combatre la falsa idea que la vellesa i conviure posa en és una etapa inactiva i improductiva Les autoritats europees han deci- contacte estudiants de la vida humana i, alhora, sensibi- dit regular la publicitat dels pro- litzar els joves sobre la realitat de la ductes que es venen sota la deno- amb avis que viuen sols minació de productes light, «sen- gent gran, creant-los una conciència solidària en una societat molt indivi- se matèria grassa» o «ric en vita- dualista. En definitiva, es vol trencar mines». En definitiva, volen que b El Govern aprova la una tendència que condemna la quan les marques utilitzin aques- llei de dependència gent gran a l’aïllament. ta terminologia hi hagi un aval que beneficiarà més Propostes com aquesta, segur que científic que confirmi la seva ve- aniran a més. Precisament, per mi- racitat. d’un milió de persones llorar l’atenció a les persones grans i La norma es començarà a apli- a aquells col.lectius que no es poden car a partir de l’1 de juliol. Per valer per si mateixos, el Congrés dels evitar la picaresca i vetllar pel ri- EL PERIÓDICO BARCELONA Diputats a instàncies del Govern gor, l’Agència Europea de Segure- l binomi joves i gent gran es central ha aprovat la llei de de- tat Alimentària s’encarregarà E conjuga cada vegada amb penència, una norma que va entrar d’elaborar les llistes de les decla- més freqüència. Lluny de en vigor l’1 de gener i que garanteix racions permeses. Per exemple, si ser realitats contraposades, una xarxa coordinada de serveis per una empresa vol anunciar un ali- noves experiències mostren que la a persones que no es poden valer per ment amb un alt contingut de fi- convivència entre les dues genera- si mateixes o que tenen una discapa- bra o que ajuda a no engreixar-se citat intel.lectual o mental. cions és profitosa i, fins i tot, benefi- haurà de veure si compleix els re- ciosa per a uns i altres. quisits que, en cada cas, fixarà Ajuntar en un mateix pis un jove / Es calcu- l’organisme sanitari. SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA universitari i una persona de més de la que a Espanya hi ha 1.125.000 El reglament estableix, a més, 65 anys és enriquidor, com ho de- persones que necessiten ajuda per restriccions molt rigoroses a les mostra la Fundació Viure i Conviu- poder tirar endavant. La normativa propietats dels aliments que esti- re, que depèn de l’Obra Social de que s’ha posat en marxa posa a dis- guin destinats al públic infantil. posició d’aquests col.lectius serveis Caixa Catalunya, i que des de fa més Tampoc s’hi permetran referèn- d’una dècada posa en contacte per- de teleassistència, centres de dia i de cies terapèutiques o curatives. sones grans que viuen soles amb es- nit, residències, ajudes al domicili i Per tant, d’aquí a uns mesos tudiants de fora de la ciutat. El pri- un assistent personal per a persones desapareixeran del mercat anun- mers ofereixen la casa. Els segons, la de gran dependència. cis en què s’afegeix com a reclam companyia. El sistema d’atenció es desplegarà frases com ara «ha estat provat gradualment fins a l’any 2015. Fins científicament» o «nou de cada FALSA IDEA / Aquest projecte, al qual en aquesta data, tant l’administra- deu experts escullen el produc- es van acollir el curs passat 308 per- ció central com les autonòmiques te...» si no s’acredita abans que la hauran invertit en aquest projecte frase té tots els avals necessaris sones, la majoria a Catalunya però per demostrar-ne la veracitat. H també al País Valencià, Madrid, Sara- prop de 26.000 milions d’euros. H 33 Dos dels participants en el projecte ‘Viure i conviure’. REUTERS / AWASHIMA MARINE PARK El món de la moda ajusta les talles a les mides reals tiva que obligui a unificar les talles, b L’acord persegueix ni a la Unió Europea ni a Espanya i, combatre l’anorèxia i per aquest motiu, una mateixa talla l’estàndard que fixa pot variar en funció de la marca i el fabricant, un fet molt habitual i que models massa prims coneixen prou bé els compradors. 33 Imatge del tauró anguila, nedant prop de la superfície. ESTUDI VOLUMÈTRIC / Per evitar que EL PERIÓDICO Un tauró anguila, filmat per BARCELONA això passi, l’Institut Nacional del El Ministeri de Sanitat i els princi- Consum realitzarà durant tot el pals empresaris i creadors de moda 2007 un estudi volumètric a 8.500 primera vegada viu al Japó a Espanya, com Zara (Inditex), Man- dones d’entre 12 i 70 anys per deter- go, Cortefiel i El Corte Inglés, han minar quins són els estereotips cor- firmat un acord per homogeneïtzar porals més comuns. Per prendre mi- perquè aquesta espècie, que es troba b L’espècie viu a més les talles de roba i oferir en les eti- des, s’utilitzarà una cabina que per- entre els 500 i els 1.500 metres de de 500 metres i s’havia quetes informació com ara la mida met capturar imatges en tres dimen- profunditat, es considerava extinta donat per desapareguda de la cintura, l’espatlla i el maluc. sions, a partir de 13 punts de re- fins que va ser localitzada al Japó al L’objectiu és promoure un cànon de ferència. L’estudi tindrà en compte segle XIX. bellesa saludable entre les dones, que el 16% de la població femenina El dispositiu per captar imatges EL PERIÓDICO BARCELONA allunyat dels models massa prims. A a Espanya és immigrant. es va posar en marxa quan uns pes- més dels canvis a les etiquetes, els Un cop acabat el treball, hi haurà Per primera vegada, científics del cadors locals van detectar una cria- maniquins dels aparadors seran de 18 mesos per canviar les etiquetes. parc marítim d’Awashima, al sud tura molt estranya amb aparença la talla 38 i es deixarà de considerar Per substituir els actuals maniquins de Tòquio, han aconseguit filmar d’anguila, d’un metre i mig de llarg la 46 com una talla especial. pels de la talla 38, el termini serà de viu un tauró anguila. La notícia i amb dents de serra. L’animal va ser Actualment, no hi ha cap norma- cinc anys, fins al 2012. H no tindria rellevància si no fos identificat com una femella. H 33 Una noia arregla un maniquí. EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya. EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Cap de secció: Joan Barrera. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Pilar Boix i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident Executiu: Antonio Asensio Mosbah.
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER Actualitat el Periódico de l’Estudiant 6 DEL 2007 La nova generació de mòbils la proposta LLUM VERDA AL ja fusiona telèfon i internet WINDOWS VISTA 33 En un nou pas per kia en el que anomena els seus ordi- fil (wi-fi) des d’una ADSL o una xarxa ma nou –el Treo de Palm i algunes mantenir-se a l’avantguarda de b Els terminals del nadors multimèdia, és a dir, els de cable, en el cas que tingui a PDA ja el tenen per a algunes fun- la tecnologia, Microsoft ha posat futur permetran cions–, però sí que sembla que té el telèfons de la sèrie N. El giny d’Ap- l’abast una xarxa disponible. Els ter- a la venda el nou sistema veure pàgines web favor dels fabricants. El que sí que ple fa les tasques que requereixen minals més avançats fan aquesta operatiu Windows Vista, que aporta l’iPhone són sensors que re- menys ample de banda a través del funció no a través de la connexió acabarà substituint la versió completes i televisió coneixen la posició del telèfon i acti- mòbil i les que en necessiten més, wi-fi, sinó per xarxes telefòniques de Windows XP. Una de les ven l’opció panoràmica a la pantalla com la connexió a internet per veu- tercera generació (3G). Aquest mes característiques del nou sistema si es vol veure un vídeo. re pàgines web, les fa per via sense de febrer es podran veure a Barcelo- és que està preparat perquè b L’iPhone d’Apple na les primeres proves de tecno- qualsevol membre de la família confirma la tendència MÚSICA I VÍDEO / Una altra novetat. El logies que donen més veloci- pugui accedir des d’un mateix dels aparells amb nou telèfon és, a la vegada, un repro- tat que una ADSL domèstica, aparell al televisor, a la ductor de música i de vídeo. Té els però a través del mòbil. A videoconsola i a bases de dispositiu multiús menús i les funcions de l’iPod de 6 aquestes velocitats, i amb música i cinema. gigues, però sense la roda, i permet navegadors mòbils descarregar música, vídeos i fotos més potents, serà 33 A més a més, des del CARMEN JANÉ BARCELONA des de l’ordinador. Es consolida, possible veure Windows Vista es podran lpple va presentar el dia 9 per tant, la tendència d’afegir al pàgines web controlar les pàgines web a les A de gener a la fira Macworld mòbil la capacitat de reproduir completes a la quals accedeixen els menors de San Francisco un telèfon música i vídeo. El següent pas, pantalla del d’edat, les hores que estan revolucionari, l’iPhone. En en què ja hi ha companyies telèfon, sense davant de l’ordinador i el tipus propietat, s’ha de dir que és la pro- que treballen, inclourà po- que estiguin de videojocs amb què der descarregar pel.lícules mesa d’un telèfon, perquè el cap i adaptades per a s’entretenen. També identifica fundador d’Apple, Steve Jobs, va a través del telèfon, i el aquest tipus de les pàgines web que poden mostrar un prototip d’un producte pròxim té a veure amb el terminals, com malmetre l’ordinador. que sortirà a la venda al juny als món de la televisió, com passa ara. L’iPho- ne utilitza Safari, EUA, a la tardor a Europa, i a l’Àsia a receptor de senyals 33 Hi ha una altra novetat que el 2008. ¿Què té aquest mòbil que ha emesos a través de televi- el mateix navega- afecta els usuaris dels Estats deixat a tothom amb la boca oberta sió digital terrestre (TDT). dor que el Mac. Units. El nou sistema operatiu es i del qual Apple, el fabricant de Però té altres fun- pot obrir indistintament en l’aparell, espera vendre 10 milions INTEGRACIÓ DE XARXES / El cions pròpies dels anglès o en espanyol, cosa que d’unitats en un any? Molt senzill. El que realment fascina de ordinadors, com demostra el pes que cada dia model incorpora innovacions i apli- l’iPhone és la integració uns miniprogrames més té la comunitat hispana en cacions que seran d’ús comú en la que fa de les xarxes que remeten a la borsa, aquell país. nova generació de telefonia mòbil i sense fil i les xarxes el temps o pàgines de que anticiparà el congrés 3GSM que mòbils, una tasca notícies. 33 Per fer funcionar el Windows comença el 12 de febrer a Barcelona. que ja va Vista es necessita un ordinador avançar No- / L’iPhone pot lle- bastant potent. Es calcula que, CORREU I ALERTES PANTALLA TÀCTIL / La primera. Conso- gir i descarregar el correu al mòbil, i en aquests moments, només un lida, definitivament, l’ús de la pan- rebre alertes de quan arriba un mis- 15% dels ordinadors estan talla tàctil, fins al punt que el nou satge nou, com si fos una Black- preparats per incorporar iPhone només té dues tecles: una berry. I, a més a més, mostra els avi- l’aplicació. Segons la informació per apagar, encendre o suspendre i sos de missatges de veu com si fossin de Microsoft, el PC ha de tenir una altra per tornar al menú princi- missatges de text, cosa que permet una memòria RAM de 512 pal. LG i Prada acaben d’anunciar accedir-hi per separat i escoltar-ne megabytes, 15 giges lliures de 33 Imatge de l’iPhone, el un terminal, que arribarà a Espanya un abans que un altre. Avui dia, gai- disc dur i un processador a una mòbil multiús a la primavera, que només té quatre rebé cap telèfon es pensa sense pos- velocitat de 800 megaherzs. Un creat per Apple. tecles i la resta es queda a la panta- sibilitat de connectar-se a internet altre inconvenient és el preu, el lla. I alguns Nokia també recorren al per descarregar o poder accedir al producte amb les aplicacions mateix procediment. No és un siste- correu.H bàsiques costa 159,99 euros. L’ordinador dels pobres serà Cinc biblioteques bolcaran xa serà lliure i, en cada lloc, es con- nectaran entre ells de forma automàtica. una realitat després de l’estiu 300.000 volums a Google FABRICACIÓ MASSIVA / Els compra- berta als fabricants de màquines i de dors del portàtil seran els governs. Excursionista de Catalunya i la b Els portàtils costaran 100 b L’acord permetrà programes que produeixen ordina- La fabricació massiva començarà Pública Episcopal del Seminari de euros i es distribuiran amb consultar originals de dors potents que allotgen un soft- després de l’estiu, quan s’hagin de- Barcelona. Els fons de les cinc biblio- un generador d’energia grans clàssics catalans teques inclouen col.leccions espe- ware inflat amb aplicacions que no manat i pagat entre cinc i 10 mi- s’usen mai. lions de màquines. El Brasil, l’Argen- cials d’alt valor patrimonial en ca- L’austeritat, finalment, arriba a tina, l’Uruguai, Nigèria, Líbia, el Pa- talà, castellà, francès, alemany, llatí EL PERIÓDICO EL PERIÓDICO BARCELONA BARCELONA l’autosuficiència en el cas de l’elec- kistan i Tailàndia seran els primers i anglès i obres d’autors com Ramon El repte de fabricar un portàtil que tricitat, ja que amb cada aparell es clients. La idea de construir una gran bi- Llull, Miguel de Cervantes i Jacint no costi més de 100 euros destinat distribuirà un Només el 16,5% de la blioteca virtual, on ciutadans de Verdaguer. als nens de Tercer Món ja és una rea- generador població mundial té qualsevol part del món puguin litat. El giny l’han fabricat els inves- d’energia, que accés a la xarxa. Men- consultar al mateix temps grans / Tot el mate- MATERIAL DIGITALITZAT tigadors del Massachusetts Institute no és cap altra tre que als EUA el obres de la literatura universal, rial que s’incorpora a internet s’ha of Technology (MIT) als EUA, amb la cosa que una percentatge arriba avança de manera clara. Un nou de digitalitzar i, per tant, els primers finalitat que les zones pobres del mena de io-io al 70%, a l’Àfrica pas en aquesta direcció és l’acord volums no estaran disponibles fins planeta no quedin despengades de que al moure’s els internautes no entre el buscador més important d’aquí a dos anys. A partir d’aquest la revolució digital. produeix electri- arriben al 4%. H a internet, Google, i cinc bibliote- moment, els usuaris podran marcar ¿Com és aquest aparell que és citat. Perquè ques catalanes per posar a la Xar- el text, imprimir-lo o descarregar-lo operatiu, fins i tot, en regions sense aquest generador xa més de 300.000 volums no en format pdf. subministrament elèctric? Per co- sigui efectiu, el subjectes a drets d’autor, és a dir, Al projecte de Google ja s’hi han mençar, té un disseny tremenda- consum màxim del aquells que van ser publicats fa afegit set biblioteques del EUA (la ment auster. Disposa dels progra- nou portàtil, per a més de 70 anys. pública de Nova York i les de les uni- mes imprescindibles i simplificats, reproducció d’imat- Al projecte, anomenat Google versitats de Michigan, Harvard, Stan- agafats del software lliure, que abara- ges, serà de quatre Print Library, s’hi han adherit la ford, Califòrnia, Virgínia i Wiscon- teix costos i es pot modificar sense watts, contra els 100 Biblioteca de Catalunya, la del sin), la d’Oxford i la Complutense de necessitat de pagar llicència, una d’un aparell convencio- monestir de Montserrat, la de Madrid. El català passa a ser la terce- idea que implica una crítica enco- nal. Per últim, l’accés a la xar- l’Ateneu Barcelonès, la de Centre ra llengua del projecte. H
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02795B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER el Periódico de l’Estudiant 7 Actualitat DEL 2006 TOC D’ATENCIÓ PER LA CATÀSTROFE AMBIENTAL AP / JOHN GILES JULIO CARBÓ El 60% dels municipis suspenen en sorolls El Síndic de Greuges denuncia en un informe el poc interès que te- nen els ajuntaments catalans per reduir la contaminació acústica, tot i la normativa existent. En concret, la majoria incompleix la llei catalana que obliga a delimi- tar els nivells de soroll permesos en cada zona de la ciutat. També que els tècnics que sancionen te- nen poca qualificació. A més, un 17% dels municipis diuen que no disposen de sonòmetres homolo- gats per fer les medicions. BCN suma la bici al transport públic A partir del 23 de març, l’Ajunta- ment incorporarà aquest vehicle per facilitar el desplaçament dels ciutadans per la ciutat, al costat de l’autobús, el metro i el taxi. Se’n distribuiran 3.000 en 200 33 Paratges purs, al costat de les torres de la central d’Eggborough, a Anglaterra. 33 La plaça de Sant Jaume, abans i durant l’apagada. punts de Barcelona. Per utilitzar– les s’haurà de comprar un abona- L’ONU alerta que el canvi climàtic ment setmanal (un euro) o un d’anual (24 euros). Els recurre- guts inferiors als 30 minuts seran gratuïts i s’haurà d’abonar 30 provocarà el desglaç del pol Nord cèntims la mitja hora següent, fins a un màxim de dues hores. ció de les nevades i del volum dels b Espanya patirà El 2006, un any sufocant casquets polars, fins el punt que el plujes torrencials, gel del pol Nord es podria fondre sequeres, onades de EXTREMADAMENT completament a l’estiu del 2100. Un FRED fenomen que suposaria, entre altres calor i menys nevades MOLT FRED coses, una elevació del nivell del FRED mar entre 18 i 59 centímetres i que afectaria els atols del Pacífic, com NORMAL b Una apagada Tuvalu, Bangla Desh, Holanda i tots CÀLID simbòlica exterioritza els grans deltes del món. Espanya MOLT CÀLID la preocupació per podria patir greus afectacions turís- EXTREMADAMENT tiques al perdre part de les seves CÀLID l’escalfament global platges, a més de plujes torrencials, sequeres, onades de calor, un incre- ment de la salinitat del mar i menys EL PERIÓDICO BARCELONA nevades a les muntanyes. Neus Català obté el na apagada simbòlica de premi Català de l’Any U cinc minuts de les llums / També hi haurà TROMBES D’AIGUA d’edificis emblemàtics fenòmens climàtics extrems, com La guanyadora, de 91 anys, va es- com la Sagrada Família, la onades de calor i pluges torrencials i tar internada al camp de concen- torre Eiffel, la Casa Batlló, el palau huracans més freqüents. Encara que tració de Ravensbrück (Alema- L’anomalia mitjana, en graus centígrads de la Generalitat o la Puerta de Al- no es pot atribuir directament al nya) des del febrer del 1944 al calá, entre altres. L’acció, que a Es- canvi climàtic, la devastació que va maig del 1945. Des del seu allibe- +2,19 +2,61 +2,04 +2,51 +2,48 +2,44 +1,36 deixar l’huracà Katrina a Nova Or- panya va ser com apagar de cop uns rament, aquesta superivivent de +1,09 +2,51 20 milions de bombetes, es va cons- leans podria ser un exemple, així l’horror nazi ha dedicat la seva vi- tituir en un crit d’alerta d’institu- com l’arribada per primera vegada da a conservar la memòria de les -0,49 -1,04 -1,34 cions i ciutadans pels efectes nega- d’huracans a les Canàries o inunda- 92.000 dones que van morir en GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES tius que tindrà el canvi climàtic. cions a la zona desèrtica del centre aquell centre d’internament. Van L’apagada es va produir poques d’Austràlia. També és preveu un in- ser els lectors d’EL PERIÓDICO i Fuente: Elaboración propia EL PERIÓDICO l’audiència d’Els matins de TV-3 hores abans que 2.000 científics, a crement de les zones desèrtiques. les ordres de l’ONU, fessin públic a els encarregats d’escollir-la. París un informe en què es denun- / Per la mateixa ANIMALS ALTERATS cia que l’home, i no pas les causes raó, animals i plantes estan veient la proposta MENYS FUM I MÉS CREIXEMENT naturals, és el gran responsable del afectat el seu cicle vital. La floració Penélope Cruz, desastre i l’únic que pot mitigar-lo. de moltes espècies s’avança, el óssos candidata a l’Oscar reintroduïts al Pirineu dormen a 33 Per això, proposa una sèrie 33 La Comissió Europea ha La protagonista de la pel.lícula / El tre- l’hivern molt menys que els seus de mesures concretes. Les més aprovat un ambiciós programa AUGMENT DE TEMPERATURES Volver, del director Pedro Al- ball ho deixa clar. En cas que no can- avantpassats i les cigonyes, que eren rellevants són rebaixar la energètic, que té per objectiu viïn les coses, la temperatura de la aus migratòries fins fa 20 anys, es modóvar, es la primera actriu es- dependència del petroli, crear frenar el canvi climàtic i assegurar Terra augmentarà d’aquí a l’any queden a Espanya i ja no continuen panyola que opta a aquest una consciència ciutadana a el desenvolupament econòmic 2100 entre 1,8 i 4 graus, una situa- el seu vol cap a l’Àfrica. En tenen guardó, que s’entregarà el 25 de favor de l’estalvi, millorar dels 27 països membres. ció que no es registrava des de feia prou amb les bones temperatures hi- febrer a Los Angeles. Però no ho l’eficàcia energètica i apostar per molts milers d’anys. L’origen vernals de la Península. té fàcil perquè ha de competir les energies renovables. 33 La proposta europea té un d’aquest increment és la concentra- Però la situació més angoixant és amb les actrius Helen Mirren, Me- objectiu clar: reduir de cara al ció de gasos d’efecte hivernacle, com la que viuen els óssos polars. El gel ryl Streep, Kate Winslet i Judi 33 També reclama als Estats 2020 les emissions de diòxid de a conseqüència de l’ús de combusti- és el seu hàbitat natural i és on es Dench. A més de la nominació, carboni (CO2) en un 20%. Aquest membres el compromís d’obtenir bles fòssils. troben el seu mitjà de vida. L’escalfa- l’actriu també serà la protagonis- gas contaminant és un dels el 20% de l’energia de fonts Aquesta dinàmica tindrà con- ment de la Terra amenaça de mort a ta del nou film de Woody Allen, màxims responsables de renovables l’any 2020, per seqüències directes, com la disminu- l’Àrtic més de 100.000 exemplars. H que es rodarà a Barcelona. l’escalfament del planeta. substituir el petroli i el carbó.
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER La Guardiola el Periódico de l’Estudiant 8 DEL 2007 Les caixes incorporen amb força els SMS recàrrega dels telèfons mòbils, con- b Cada dia es poden sultar el saldo i els últims movi- realitzar més operacions ments del compte, realitzar traspas- i rebre informació a sos entre comptes i activar targetes de crèdit o de dèbit, entre altres pos- través dels mòbils sibilitats. Per disposar d’aquest ser- vei s’ha d’estar donat d’alta a Caixa Catalunya On-Line. EL PERIÓDICO BARCELONA l telèfon mòbil s’ha conver- La Caixa. També a través dels SMS o E tit en un element tan quoti- del correu electrònic, l’entitat dispo- dià, que fins i tot sembla sa d’un servei d’alertes que permet impossible que hi hagi per- rebre a l’instant informació persona- sones que en puguin prescindir. A litzada de comptes i targetes, com mesura que els aparells s’han anat ara l’avís d’ingrés de la nòmina, tots sofisticant i ofereixen més presta- els moviments del compte, saldo en cions, entitats com les caixes d’estal- una data concreta, compres en co- 33 Una noia llegeix un missatge tramès al seu mòbil. QUIM ROSER vis han obert la possibilitat de realit- merços i liquidació, i caducitat de zar operacions a través de mòbil. les targetes. ge de mòbil per avisar-los que ja po- mòbil entre la seva oferta. Un serveis Una opció de la qual també poden entrades per veure l’equip de la ciu- den passar a recollir la seva targeta que permeten realitzar, en qualsevol gaudir els més joves. Caixa Tarragona. Un dels serveis tat, el Gimnàstic de Tarragona. destinats als joves que ofereix l’enti- Aquesta caixa també utilitza universitària per la sucursal corres- moment, consultes de saldos i dels tat tarragonina té a veure amb les aquest servei per posar-se en contac- ponent. moviments del compte, a més d’un Caixa Catalunya. L’entitat aprofita promocions, com el 2x1 en entrades te amb els seus clients. Per exemple, Altres entitats, com les caixes de sistema d’alerta a través de SMS que l’hàbit d’enviar missatges a través de de cinema i la participació en sorte- amb els estudiants de la Universitat Terrassa, del Penedès i de Sabadell avisa els usuaris de l’enviament de SMS per oferir un servei mitjançant jos, i també és una via per regalar Rovira i Virgili es fa servir el missat- també inclouen serveis a través del transferències. H el qual els usuaris poden fer la La paraula dels professionals per Míriam Argilés «M’agrada molt confeccionar els aparadors i els anuncis publicitaris» ments específics? MIREIA La informàtica avança cada dia més les opcions MUÑOZ ràpidament. Per això, he d’infor- mar-me de cada canvi, llegint molts TÈCNICA EN COMERÇ catàlegs, tríptics i fulletons sobre les 33IES Sòl de Riu característiques dels productes i bus- c/ Joan Maragall, s/n. Alcanar cant informació a internet. 33IES Lo Pla d’Urgell LA TITULACIÓ Av. d’Urgell, 26. Bellpuig ¿Quina és la teva titulació? ELS ESTUDIS Ara sóc Tècnica en Comerç, però ¿Quina titulació prèvia exigeixen els em va agradar tant fer aquest Cicle 33IES Escola del Treball estudis en Tècnic en Comerç? de Grau Mitjà que, de seguida, vaig L’ESO o superar una prova d’accés c/ Pi i Margall, 49. Lleida ampliar coneixements fent el de als Cicles Formatius de Grau Mitjà. Grau Superior, que és el que ara es- 33IES Gallecs tic cursant. Un cop acabat, obtin- Pg. Cesc Bas, 3. Mollet del Vallès ¿Què destacaries d’aquest cicle dré el títol de Tècnica Superior de formatiu? Gestió Comercial i Màrqueting. Té una durada d’un curs i s’impar- 33IES Baix Camp teixen assignatures com operacions c/ Jacint Barrau, 1. Reus d’emmagatzematge, animació del LA FEINA punt de venda, operacions de venda, 33IES Jaume Huguet ¿On treballes actualment? A MD+plus Informàtica, una em- administració i gestió d’un petit es- c/ Creu de Cames, s/n. Valls presa familiar de la qual sóc sòcia. tabliment comercial, formació i orientació laboral, llengua estrange- 33IES Torre Roja ra i aplicacions informàtiques. Av. Jocs Olímpics, 8. Viladecans ¿Quines són les responsabilitats del teu lloc de treball? A més de l’atenció al públic i la 33IES Ramon Coll i Rodés ¿Quina diferència observes entre el venda d’accessoris informàtics, c/ S. de Rossell, 28-30. Lloret Cicle Mitjà de Tècnic en Comerç i el confecciono anuncis publicitaris i 33 Mireia Muñoz, a l’empresa on treballa. Cicle Superior que estàs fent? EL PERIÓDICO munto els aparadors, faig les co- El Cicle de Grau Mitjà era més pràc- 33IES Joan Brudieu mandes, reposo i marco el gènere, tic i el de Grau Superior és més c/ Dr. Iglesias Navarri, 27. La Seu i també edito vídeos. teòric, es treballa amb programes de ductes i materials en un establiment de magatzem o dinamitzador co- disseny i s’ha de buscar molta més o empresa, ser dependent d’una bo- mercial, portar a terme l’organitza- 33IES Meridiana informació per fer els treballs que es tiga, venedor tècnic o representant ció de la informació en la investiga- c/ Pintor Alsamora, 3-5. BCN Què és el que més t’agrada? demanen diàriament. comercial, ser caixer o portar les re- ció comercial, l’elaboració de la in- Confeccionar els aparadors i els lacions públiques. formació per establir polítiques de anuncis publicitaris, perquè 33IES Joan Brossa màrqueting i control de l’acció pu- m’agrada molt treballar amb pro- Av. Montserrat, 78-84. BCN LES SORTIDES blicitària, i treballar en departa- grames de disseny. ¿Quines són les sortides professio- ¿I les dels tècnics superiors en ments comercials i de màrqueting 33IES de Vic nals dels Tècnics en Comerç? Gestió Comercial i Màrqueting? Pots treballar fent reposició de pro- Pots ser cap de compres, encarregat de qualsevol empresa o comerç. H Av. Sant Bernat Calbó, 8. Vic ¿Com adquireixes els coneixe-
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02995B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:36 FEBRER el Periódico de l’Estudiant 9 El Debat DEL 2007 ¿Penseu que s’hauria de posar un impost als aliments que afavoreixen l’obesitat? Defensors del dret a escollir Una gran part dels joves pensen que a l’hora de menjar cadascú ha de ser conscient del que es posa a la boca H Són partidaris d’incentivar els bons hàbits alimentaris abans que apujar els preus del menjar Alba Noguera, 16 anys tat. Sóc del parer que cada perso- «Sí que s’hauria de posar un im- na ha de fer el que vulgui i ha de EL PERIÓDICO post. Així, aquests aliments saber què fa en cada moment». també serien més cars per als consumidors i s’ho pensarien Eric González, 16 anys més abans d’anar als llocs de «No estic a favor d’un impost, ja menjar ràpid. A més, també que cadascú és lliure de menjar s’haurien de prohibir els anuncis el que vulgui. Ningú obliga la d’aliments que són perjudicials gent a ingerir aquests aliments». per a la salut, com per exemple els de brioixeria i els d’hambur- Tamara Algarrada, 16 anys gueses, entre altres». «No sóc partidària d’un impost, perquè la gent ha de ser cons- Anna Cisneros, 17 anys cient del que menja i saber si és «No estic d’acord a posar un im- bo o no per a ells». post. Penso que és molt més im- portant l’educació dels infants i Laura Monterrubio, 16 anys dels pares a favor d’una una ali- «M’és igual, però per una part es- mentació sana». taria bé, perquè la gent no com- praria molts d’aquests aliments. Carlos Alcalá, 16 anys De totes maneres, cadascú és res- «Sí que s’hauria de posar un im- ponsable del que menja». post, així els consumidors es dei- 33 Alumnes de l’IES Alt Berguedà de Bagà. xarien de guiar pel preu barat a Imma Aguilera, 16 anys l’hora d’escollir aquests aliments. «No crec que les autoritats hagin q Hàbits alimentaris q Llibertat per elegir q Negoci rendible També crec que s’haurien de fer de posar cap impost. Cada perso- Neus Escarré, 17 anys Laura Guitart, 16 anys Laura Millán, 17 anys campanyes per consienciar els na és conscient del que menja i «Tothom té dret a escollir «Sí, que en sóc partidària. «No hi estic d’acord. Crec pares i que s’hauria de regular la tothom sap que aquests aliments el que vol menjar, per tant Si les empreses fabricants que el més important és publicitat d’aquests productes». són poc sans». no estic d’acord amb un tinguessin un impost començar des de la base, impost a l’anomenat potser no els resultaria tan educant els nens a tenir Laura Sánchez, 17 anys Javi Torres, 16 anys «No estic d’acord a posar un im- «Estic en contra de pagar un im- menjar escombraries». rendible el negoci». bons hàbits alimentaris». post sobre aquest tipus de men- post. Hem de partir de la base jar. Penso que cadascú ha de ser que cadascú menja el que vol i EL PERIÓDICO lliure de menjar el que vulgui». tothom ha de pensar quin és el límit del seu cos». Núria Pardinilla, 17 anys «No estic d’acords que les autori- Antonio Muñoz, 16 anys tats posin un impost. El meu pa- «No crec que s’hagi de posar cap rer és que les empreses estan en impost als aliments que afavorei- el seu dret de comercialitzar xen l’obesitat, perquè cada perso- aquest tipus de productes. Per na és responsable del que menja». mi, la solució al problema passa per conscienciar la societat mit- Marc González, 15 anys jançant anuncis televisius que fo- «Se’m fa difícil donar una opinió mentin aliments saludables». clara. És evident que un excés d’aquest tipus aliments és perju- Anna Martínez, 16 anys dicial per a la salut. Per tant, sí «Per una part, sí que sóc par- que hi hauria d’haver algun tipus tidària de posar un impost, per- de mesura per frenar la seva què així la gent no compraria presència. La realitat, d’altra ban- tants productes que afavoreixen da, és que per nosaltres és una l’obesitat. Però per una altra ban- forma de menjar molt més bara- da no, perquè cada persona és ta que altres opcions. La solució 33 Alumnes de l’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet. responsable dels seus actes i si vol seria educar en bons hàbits ali- menjar aquests productes des- mentaris». q Decisió absurda q Conèixer els límits q Problema personal prés ja sap el que pot passar». Eric Soriano, 16 anys Eric Expósito, 16 anys Víctor Gómez, 16 anys Ester Cuevas, 14 anys «No estic d’acord a posar «Hi estic en contra. «Crec que posar un impost Eduardo Adalid, 16 anys «No sóc partidària que hi hagi un un impost, perquè Cadascú sap el que li és una tonteria. És injust «Home, jo crec que penalitzar és impost. S’hauria de prendre cons- cadascú menja el que vol i convé i si es passa que qui vulgui menjar bastant fort. El que hauríem de ciència que menjar bé i sa és tant també ha de pensar quin menjant aquests aliments aquests elements hagi de fer és conscienciar la gent que important com conèixer idiomes és el límit del seu cos». és el seu problema». pagar més». aquests aliments són nocius per a o cuidar la salut. Cal un esforç de la salut, que afavoreixen l’obesi- tothom perquè sigui així». ¿Creus que accions puntuals com l’apagada de llums Per participar-hi, envieu la vostra opinió abans del 30 de desembre, i indiqueu-hi el nom i l’edat. Les classes són eficaces per frenar el canvi climàtic? ¿Per què? poden enviar foto de grup. L’adreça és: Consell de Cent, 425-427. 08009 Barcelona. També podeu respondre per e-mail: pestudiant@elperiodico.com
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03095B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER 10 Lectors el Periódico de l’Estudiant DEL 2007 CORREU ‘E-MAIL’ La Bústia 33 Consell de Cent, 425. 08009. BCN. 33 pestudiant@elperiodico.com bit. I em pregunto: ¿on l’aparquem? Aquest és el problema, que només es Cartes pot solucionar amb més mobiliari urbà i també amb més carrils bici. L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles. En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indi- queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Cartes o Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades amb MEDI AMBIENT pseudònim que no vagin acompanyades del nom del re- mitent. També podeu enviar dibuixos. Gestió del planeta Leidy Laura Saldarriaga HÀBITS Barcelona Crítica als videojocs A causa d’una mala gestió dels re- Jacob Uribe cursos naturals veiem com s’està Sitges arrasant tot el que necessitem per M’agraden els videojocs, però no viure. Els arbres els cremem i fem crec que siguin bons per a la salut. malbé una part de la nostra terra. Només cal veure els nostres pares, Els animals també pateixen els nos- estan sans i la majoria han crescut tres excessos. I les nostres fàbriques en un ambient d’au, anem a córrer al són la causa de la contaminació de camp que hi han trobat un ratolí mort. l’aigua. Amb totes aquestes accions Mai cap generació ha estat tan afec- veiem com el clima es descontrola, tada en la seva vida quotidiana pels les temperatures són més altes i no videojocs, ni s’han passat tot el dia plou quan ha de ploure. El canvi amorrats a una pantalla. No sabem climàtic també afecta la zona polar, quins són els efectes secundaris que on els gels es fonen molt ràpida- poden comportar. Penso que els vi- ment. És per això que cal que can- deojocs creen addicció i que hi es- viem aquesta dinàmica, ja que, si tem enganxats perquè quan hi ju- no, els éssers vius que habitem a la guem el cervell no ha de funcionar Terra morirem. tant com si estiguéssim xerrant amb 33 Unes bicicletes obstrueixen el pas de vianants, al carrer Ferran de Barcelona. ALBERT BERTRAN algú o jugant a escacs. MODA sigut difícil, i si per mi ha sigut CIVISME CIVISME SUGGERIMENT Models massa primes difícil imagineu-vos per a un noi del Convivència als IES Carrers bruts Conèixer el món Japó que no entén ni el castellà. Robert Guirado Badalona Míriam Segura Campos Holger Omar Quinche Marta Raso Urbano Les Roquetes Barcelona Palau-solità i Plegamans ECOLOGIA Les models són noies, normalment Bicicleta a la ciutat No em sembla just que els alumnes, Als carrers de la ciutat hi acostuma Sóc una alumna de 3r d’ESO i crec joves, amb un cert aspecte físic per pel fet que siguin més grans i forts a haver massa brutícia, provocada que està molt bé anar a visitar dife- poder atraure i agradar a la gent Marc Salvador Jornet (de vegades ho fan veure, però no ho per gent que quan menja patates, pi- rents països del món perquè també amb les seva roba. N’hi ha de molt Palau-solità i Plegamans són) maltractin els més petits fent– pes o caramels decideix llençar la aprens moltes cultures i llengües. importants i d’altres no són tan co- los un senyal a la pell. Tampoc brossa al carrer. El mateix passa Viatjar és molt interessant, però po- negudes. Heus aquí el problema: m’agraden les brometes de co- amb els amos de gossos, quan dei- ca gent visita els països del Tercer M’agradaria parlar del problema de moltes de les models d’avui en dia mençament de curs ni les que es fan xen la caca al carrer. Entre tots hem Món, amb la diversitat de cultures les bicicletes a la ciutat. Ens diuen són molt primes, massa i tot, i algu- de manera constant. Pensaria igual de fer un esforç perquè tot això no que hi ha per tot arreu. Jo crec que que hem d’agafar la bicicleta de tant nes noies joves s’hi volen assemblar. si fos professora i, per tant, crec que passi, tenir cura de la nostra ciutat, la societat actual s’hauria d’enriquir en tant en comptes del cotxe perquè El problema és que comencen així i tot això ho hem d’aturar. Els pares cuidar-la molt i estimar-la. Per gràcies a la comunicació internacio- no contamina. Però hi ha un proble- acaben vomitant el menjar i d’aquí d’aquests alumnes haurien de posar aquest motiu proposo que si veiem nal. Per exemple, jo sóc de Còrdova i ma. No hi ha mobiliari urbà per a la provenen malalties com la bulímia i normes perquè no passés això i no brossa pel carrer el millor que po- he arribat aquí fa un any i estic apre- bicicleta. Per exemple, no hi ha llocs l’anorèxia. Jo opino que qui vulgui es formessin maltractadors de nens i dem fer és recollir-la i llençar-la a la nent català a poc a poc. Al principi adequats per aparcar-la. Per això hi pot ser model, però sempre respec- d’adults. ¿No us sembla que així mi- paperera i això serà bo per al futur em resultava molt difícil, però ara és ha gent que la deixa als fanals, als tant els límits i menjant bé. ¿Què en lloraria la convivència? de tothom. més fàcil. Ara l’escric i tot, però ha bancs, als arbres... i això està prohi- penseu vosaltres? Agenda màgia que han recollit premis arreu Tots els diumenges, a les 19.00 ho- COMPETICIÓ DE HIP-HOP ENTRE L’ESCOLA LAIE CONVOCA UN EXPOSICIÓ ‘FRANCESC GIMENO. del món, provinents dels EUA, l’Ar- res, l’Auditori Caixa Tarragona (car- BARRIS DE BARCELONA CONCURS SOBRE RECERCA UN ARTISTA MALEÏT’ Amb el lema En B. Boy y en directo, gentina, Veneçuela, Àustria i Barce- Amb l’objectiu de promoure la in- La mostra està oberta fins al 18 de fe- rer Pere Martell, 2) de la mateixa ciu- els joves especialistes a ballar hip- lona. El preu és de 9 euros. vestigació, l’Escola Hamelin-Interna- brer a la sala d’exposicions de Caixa tat acull el cicle de música clàssica Tot corda. El programa mostra l’evo- hop tenen la possibilitat de demos- cional Laie ha presentat les bases del de Tarragona (carrer Higini Anglès, trar les seves habilitats, divendres, IV Concurs Eidéa. El premi, que té núm. 5) i recull més de 40 obres lució de la música de corda des del CARNESTOLTES 2007 AL POBLE 23, al Centre Cívic convent de Sant una dotació global de 1.150 euros en d’aquest artista tortosí coetani de la barroc, passant pel classicisme i el ESPANYOL DE BARCELONA metàl.lic, s’ha pensat per estimular Agustí, al carrer Comerç 36, de la Amb l’arribada de Sa Majestat el rei generació modernista i una de les fi- romanticisme fins a arribar al segle ciutat de Barcelona. Hi poden con- Carnestoltes, diumenge, 17, el Poble l’interès i l’esperit científic del jo- gures més singulars i injustament XX. L’entrada-donatiu és de 2,5 cursar tots els joves a partir dels 13 Espanyol de Barcelona (av. Marquès vent cap a les ciències experimen- tractades de l’art català modern. Les euros i la recaptació total d’aquest anys. Les inscripcions gratuïtes de Comillas, 13) obre la porta al tals, la tecnologia, les ciències so- pintures i els dibuixos de l’exposició cicle està destinada a l’associació s’han de fer a l’adreça enbboy-y-endi- públic més jove amb tallers, ball i es- cials i humanístiques. El concurs procedeixen del Museu Nacional provincial de paràlisi cerebral La recto@hotmail.com o a www.urban- pectacles relacionats amb aquesta està obert a tots els alumnes de se- d’Art de Catalunya (MNAC), del Mu- Muntanyeta. jac.net. L’objectiu final és veure quin festa popular. Els tallers són d’11.00 gon cicle d’ESO i Batxillerat a títol seu de Montserrat, del Museu Víctor Balaguer i de col.leccions particulars barri és el guanyador del concurs. a 13.00 hores i de 15.00 a 17.00 ho- individual en grups de tres compo- ITINERARI ‘BARCELONA, CIUTAT res. No cal anar disfressat perquè el nents com a màxim. i galeries comercials. La mostra està DE LA CIÈNCIA’ vestit del carnaval es farà allà ma- Els treballs, dels quals es valorarà oberta fins al 18 de febrer. Hi ha visi- A partir del febrer, les biblioteques GALA INTERNACIONAL DE MÀGIA teix, on una sèrie de monitors expli- l’originalitat i la qualitat de la inves- tes guiades per al públic, dissabtes a de Barcelona organitzen els matins A LA CIUTAT DE BADALONA Diumenge, 25, a les 18.00 hores, tots caran els secrets de les màscares, les tigació, hauran de tenir una exten- les 19.00 hores, i per a escolars de de dissabte un itinerari per conèixer els amants de la màgia tenen una ci- difresses i la perruqueria abans del sió d’entre 20 i 100 fulls. La data manera concertada. diverses disciplines científiques i gran ball La cuca dels mil colors, a les ta al Teatre Zorrilla (carrer Canonge límit per al lliurament serà el 17 com aquestes han sorgit a la ciutat. Baranera, 17) de Badalona. A la cita 12.30 hores. A la tarda (16.30), es re- d’abril i el veredicte es donarà a Telèfon de contacte: 93 316 10 00 o a CICLE ‘TOT CORDA’ DE MÚSICA presentarà l’espectacle El nàufrag. s’hi apleguen professionals de la conèixer el 3 de maig. www.bcn.cat/biblioteques. CLÀSSICA A TARRAGONA
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER el Periódico de l’Estudiant 11 Passatemps DEL 2007 Llibres recomanats Webs recomanades Informació facilitada per Míriam Argilés http://traductor.gencat.cat SERVEI DE TRADUCCIÓ EN LÍNIA Aquest servei, que la Gene- ralitat de Catalunya ofereix gra- tuïtament, incorpora la possibili- tat de traduir textos curts en línia i també pàgines web. Per utilit- zar-lo, cal introduir-hi el text. Una condició perquè sigui efec- tiu és que no sobrepassi els 2.500 francès. En el cas de pàgines web cal caràcters. Immediatament aparei- introduir-hi l’adreça URL i en pocs xerà la proposta segons l’idioma segons la plana es visualitzarà en la desitjat: català, castellà, anglès i llengua triada. La solidaritat, de la mà Les noves aventures Sentiments i passions a http://www.geonames.org de Sebastià Sorribas de Bredford Bannings ‘Quan tot comença’ seva situació geogràfica en un mapa. CERCADOR D’INDRETS I DA- La solidaritat és una paraula màgica Oz és un jove alegre i somiador, Mallorca anys 60. Aquest és l’escena- DES GEOGRÀFIQUES Geona- Només cal accedir a la web, posar el que, de vegades, costa definir. Sebas- apassionat per la lectura, però amb ri que ha triat Pere Pons per a la seva mes és una pàgina que permet lo- topònim desitjat i triar, en una llis- novel.la Quan tot comença. La narra- tià Sorribas, autor d’El zoo d’en Pitus, greus problemes econòmics. Tants calitzar topònims del món, obte- ta, el nom que correspon al conti- aborda aquesta qüestió en el llibre que per fer front al cúmul de deutes ció té com a protagonista en Lluc, nir-ne informació i visualitzar la nent o a la zona que busquem. En Roman i la guerra. La novel.la se- i pagar els seus creditors es veu obli- un jove de 15 anys que viu en una gueix el rastre d’aquest noi, que es gat a vendre llibres, estàtues, qua- cala de pescadors de Mallorca. Un es- queda sol al món en plena guerra ci- dros i obres d’art de la rica mansió tiu arriba a aquest lloc la Júlia, una http://www.bloc.cat vil quan la casa on viu amb la seva on viu. Amb aquesta suggerent pro- noia de Buenos Aires que passa les família és destruïda en un bombar- posta Ximo Cerdà comença el seu lli- vacances amb la família del seu avi, OBRIR UN BLOC PERSONAL Els bre L’incomparable Bredford Bannings. deig. La mare i la germana moren i gent enriquida gràcies a l’estraperlo. blocs són pàgines personals que, ell no sap com s’ho farà per tirar en- La història continua amb la trobada Els dos joves viuen una apassionada amb un ús molt simple, perme- davant. La dramàtica situació canvia d’un missatge secret, ocult dins història d’amor que ha de superar ten crear pàgines interactives des quan coneix un altre noi, el Fura, d’una estatueta, que el portarà a molts entrebancs, que sorgeixen de les quals l’autor pot publicar del qual tothom es malfia, tot i que conèixer l’aventurer més intrèpid de quan la família de la Júlia s’oposa a fotografies i textos propis perquè protegeix nois dels dos bàndols. Al tots els temps: Bredford Bannings. aquesta relació i que tenen el seu siguin vistos per tots els usuaris seu costat, en Roman aprèn què és Junts viuran una fascinant aventura origen en els conflictes entre els dife- d’internet. Els textos personals es la solidaritat, i tots dos junts inten- en unes misterioses coves plenes de rents estrats socials de la Mallorca presenten en forma de dietari i tionar fàcilment un bloc personal, a d’aquella època. La novel.la ha gua- ten fer el que poden perquè el món perills, intentant trobar un antic tre- els lectors normalment poden més a més de llegir articles i blocs en què viuen sigui millor. Editorial sor amagat a l’interior. Editorial nyat el premi Gran Angular 2006. afegir-hi comentaris i propostes. d’altres internautes a partir d’una Des de bloc.cat es pot crear i ges- àmplia llista de temes de consulta. Barcanova: 9,00 euros. Barcanova: 7,10 euros. Editorial Cruïlla: 7,25 euros.
    • (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 03295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35 FEBRER 12 Ecologia el Periódico DEL 2007 L’ONU pren la iniciativa de plantar 1.000 milions d’arbres l’any 2007 b L’organisme mundial ESTRIS TERRA Com es planta un arbre demana que ciutadans i NECESSARIS: LLAVORS AMPOLLES DE PLÀSTIC escoles participin en la UN BASTÓ DE FUSTA ÉS UNA DE LES ACCIONS QUE PODEM FER PER MILLORAR campanya ecologista UNA PALA LA NATURA I UN OBJECTIU PRIMORDIAL DE LA NOSTRA TASCA UNA REGADORA COM A CONSERVACIONISTES. b Un exemplar fabrica en 20 anys l’oxigen COM S’HA DE FER SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR Quan l’hem de plantar? que necessita una Podem proposar la tasca com a activitat escolar i sol·licitar la col·laboració Un arbre no es planta en qualsevol persona tota una vida dels mestres. època de l’any. Si planteu un arbre POSSIBILITATS en ple mes de maig, segurament no 1 El primer que haurem de fer s’aferrarà i s’assecarà i morirà. Si el JOSÉ LUIS GALLEGO és recollir les glans madures. BARCELONA planteu a l’hivern, a la primavera D’ÈXIT Escollirem les més brillants i següent l’arbre brotarà i creixerà. Organització de les Na- dures de les que han caigut a L’ terra, i comprovarem que no cions Unides (ONU) ha tinguin foradets. Una bona posat en marxa un pro- tècnica de selecció és posar-les jecte per plantar 1.000 en un got i triar les que floten. 2 Després les posarem en testos amb terra Regarem la terra periòdicament, procurant 3 milions d’arbres durant aquest any humida, que farem amb ampolles d’aigua no ofegar-les. Quan les llavors comencin 2007. La promotora d’aquesta inte- mineral tallades per la meitat. Farem un a germinar i abans que la primavera ressant iniciativa, que té un alt con- forat a la terra amb un bastó, hi col·locarem arribi als camps, sortirem d’excursió les glans i el taparem sense aixafar la terra. per plantar-les. tigunt ecològic, és la premi Nobel de la pau del 2004, Wangari Maathai, líder del moviment africà per la re- forestació del continent i una de les activistes ambientals més destacades del món. Per assolir aquest repte, l’ONU anima grups juvenils, escoles, orga- nitzacions no governamentals, insti- tucions i, en general, els ciutadans de tot el món a afegir-se a la campa- nya plantant arbres en l’entorn on viuen i després, sempre apel.lant a l’honestedat de les persones i al ri- gor de les institucions i de les enti- tats participants, a apuntar la quan- titat plantada en una llista mundial 6 que s’ha penjat a la pàgina d’inter- És imprescindible assessorar-nos El coll de l’arbre ha de quedar tapat 4 pels experts abans de sortir al camp amb un parell de centímetres de terra. net on també s’explica en què con- a plantar els nostres arbres. Tireu primer la terra més bona que sisteix el projecte i com s’hi pot par- També s’han de demanar permisos hi ha al costat del clot que heu ticipar: http://www.unep.org/billion- a l’ajuntament del municipi. fet i, a continuació, la terra treecampaign/spanish/index.asp. de qualitat inferior. Pitgeu amb les mans la terra 5 Farem un clot més profund que la que queda als costats de l’arbre. Els boscos no te- massa d’arrels, aproximadament VALOR PAISATGÍSTIC / Si podeu, heu de regar l’arbre de 20 x 20 cm, en un lloc ombrívol, nen només un valor lúdic o pai- perquè la terra quedi aferrada protegit del vent i amb vegetació satgístic, sinó que juguen un paper a les arrels. baixa. Traieu l’arbre de l’ampolla fonamental en l’economia de mun- de plàstic, amb les arrels, anant tanya, a través de l’activitat alerta i aguantant-lo pel tronc a fi que surti senser. econòmica vinculada a la indústria forestal. A més, en l’actual escenari de canvi climàtic, els boscos, que ac- tuen com a embornals de CO2, s’han convertit en moneda de canvi quan es tracta de fixar com evolucionen les quotes d’emissió de gasos d’efec- te hivernacle. A l’hora de compro- var si els Estats han complert els compromisos de reducció de la con- taminació mediambiental, aquests posen damunt la taula de negocia- ció la seva superfície de boscos, per tal de compensar les emissions. Les espècies més Així, davant el lema qui contamina, comunes a Catalunya paga, els països amb més recursos forestals proposen qui neteja, cobra. A l’hora d’escollir les espècies és el mateix ecosistema qui ens dirà el nom dels arbres que vol / Un bosc pot TONES PER HECTÀREA acollir. Una manera pràctica arribar netejar de l’atmosfera entre d’assegurar l’èxit és plantar 3 i 15 tones de CO2 per hectàrea. Si, espècies del gènere Quercus a més, un sol arbre fabrica en 20 (alzines, roures, sureres, etc.) anys prop de 30.000 m3 d’oxigen ROURE ja que formen part del nostre (Querc suber) (el que consumeix una persona du- (Quercus us hum paisatge i s’adapten amb SURERA ilis) rant tota la seva vida) els números ALZINA us ilex) facilitat a gairebé tots els sòls. ALZINA (Querc són prou clars: plantant arbres ens Infografia: assegurem el futur. H RUT VIDAL Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana, d’Aigües de Barcelona, de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i de Gas Natural SDG, SA.