Your SlideShare is downloading. ×
0
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Diari Estudiant Octubre

1,126

Published on

Diari de l'estudiant octubre 2007

Diari de l'estudiant octubre 2007

Published in: Travel, Sports
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,126
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 ANY XVI CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR: OCTUBRE DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT NÚMERO 1 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail: pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL e de l’estudiant elPeriódico de Catalunya MESURES DE LA GENERALITAT EN L’EDUCACIÓ PÀGINES 2 A 4 Millorar les llengües, el repte del nou curs Reduir l’abandonament escolar després Més de 20.000 alumnes inicien les de l’ESO és una altra de les prioritats classes en 802 barracons ben equipats ELS PARES REBEN UN INFORME SETMANAL PER SMS PÀGINA 7 Barcelona A l’IES Montmeló passen llista amb el mòbil estrena normes sobre JOSEP GARCIA circulació amb bicicleta PÀGINA 12 33 Un ciclista a Barcelona. Els vídeos de Trànsit sobre accidents es passaran a les escoles PÀGINA 6 33 Un professor de l’IES Montmeló (Vallès Oriental) passa llista en una classe de tercer d’ESO, amb la seva PDA. PÀGINA 5 Alumnes de l’institut Un estudi identifica Mig-Món l’asteroide que va de Súria fan d’arqueòlegs matar els dinosaures 33 Simulació de la caiguda del meteorit sobre la Terra. PÀGINA 6
  • 2. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:13 OCTUBRE Tema del mes el Periódico 2 DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888 L’impuls a les llengües es presenta com el principal repte del nou curs GUILLERMO MOLINER b Un altre dels objectius és reduir l’abandó escolar un cop acabada l’ESO b Els centres acullen amb normalitat la matèria d’Educació per a la Ciutadania EL PERIÓDICO BARCELONA es classes han començat i els L objectius estan clars: millo- rar la formació lingüística en català, castellà i anglès, i reduir l’abandonament escolar des- prés de l’ESO, que actualment prota- gonitzen gairebé el 30% dels joves. Els més de 3.000 centres educa- tius que acullen els 1.136.100 alum- nes matriculats a Catalunya per a aquest curs –31.000 més que el pas- sat– faran tot el que podran per asso- lir aquests objectius. Una altra de les grans novetats del curs és l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, tot i que ho ha estat molt més a les tertúlies televisi- ves i als debats polítics que a les aules, on s’ha acollit amb total nor- malitat. MANS A L’OBRA / Les escoles públi- 33 Alumnes de primer d’ESO de l’escola La Salle Bonanova de Barcelona entren a classe el 12 de setembre passat, primer dia del curs escolar. ques i concertades disposen fins al mes d’abril per presentar el seu projecte lingüístic. S’haurà de veure de quina manera els l’apunt NOMBRE DE DOCENTS centres donaran compliment L LES XIFRES DE 8 a les disposicions de la llei EN CENTRES 64.000 7.500 alumnes amb CURS 2007-200 orgànica d’educació, que for- PÚBLICS A CATALUNYA cen a incrementar la presència discapacitat visual EN CENTRES 21.000 del castellà a les aules. CONCERTATS MATRÍCULES Pel que fa al català, Educació ha anunciat que formarà 600 33 Els prop de 7.500 alumnes 1.136.100 BARRACONS mestres de 100 escoles perquè amb discapacitat visual de tot 20.000 Més de el curs vinent reimplantin els ALUMNES Espanya han començat també ulats alumnes matric universitari han iniciat el curs en 802 barracons procediments de la immersió aquests dies l’activitat escolar i no a l’ensenyament lingüística als seus centres, i acadèmica, més del 97% dels RESPECTE AL (+31.000) CURS 2006-2007 així aconseguir un avanç de la quals ho han fet integrats en FOMENTAR L’ÚS DE L’ANGLÈS llengua catalana. centres d’ensenyament Quasi mig miler d’escoles i instituts ordinaris. Per això, els adoptaran mesures per fomentar l’ús 133.000 són / ¿I què pas- professionals que componen els FOMENTAR L’ANGLÈS estrangers de l’anglès, i gairebé 7.000 docents sarà amb l’anglès? La xifra d’es- 33 Equips Específics de Suport rebran formació addicional per coles i instituts que adoptaran educatiu de l’ONCE treballen poder impartir classes en anglès mesures per fomentar-ne l’ús intensament per planificar el PER CENTRES s’acosta al mig miler. I s’anuncia conjunt d’intervencions que I DESPRÉS DE 37,8% que gairebé 7.000 docents hau- duran a terme durant tot el curs 62,2% L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA? ran adquirit a finals d’any una escolar amb l’objectiu de facilitar a l’escola dels alumnes 30% a formació addicional per poder a aquests alumnes la seva feina a l’escol concertada deixen els estudis sortir-se’n amb l’idioma de Sha- diària als centres educatius. pública El principal repte kespeare a classe. (segons la ministra) és reduir A banda de l’impuls de les 33 La inclusió dels escolars amb l’abandonament escolar llengües, un dels altres eixos del discapacitat visual en l’àmbit després de l’ESO nou curs acadèmic és reduir educatiu normalitzat respon a la l’abandonament escolar després de tendència generalitzada de crear RUT VIDAL l’ESO, «el principal repte per al curs un únic sistema on s’integrin tots que comença», segons la ministra només els alumnes amb un entorn nal qualificada i, sobretot, és el pas- Faran que els alumnes de primer els alumnes, de manera que d’Educació, Mercedes Cabrera. social i familiar més sòlid superen el saport per aconseguir tenir un futur que aprovin més de la meitat de les sempre preval el dret de batxillerat. La situació té molta im- laboral millor. assignatures només hagin de repetir qualsevol nen o jove a rebre una / L’úl- portància perquè aquest tram edu- Les reformes del batxillerat, que les suspeses i es puguin matricular atenció educativa equitativa i de LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN tim informe de l’Organització per a catiu no obligatori, entre els 16 i els començaran a implantar-se el curs d’algunes de segon. Així, la reforma qualitat, respectant per sobre de la Cooperació i el Desenvolupament 18 anys, és clau per a l’accés a la uni- vinent, tenen com a objectiu princi- acaba amb la repetició del curs com- tot les necessitats específiques Econòmic (OCDE) posa en relleu que versitat, per a la formació professio- pal reduir l’abandonament escolar. plet a partir de dos suspensos. H de cadascú.
  • 3. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico 3 Tema del mes DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888 Els joves jutgen la nova educació Alguns alumnes consideren que la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania suposarà una dificultat més per superar el curs. D’altres valoren l’objectiu de la matèria, tot i que encara no la coneixen prou. SARA GONZÁLEZ l’opinió dels alumnes BARCELONA amília, salut i feina són els F tres valors que els alumnes IES MARAGALL de tercer d’ESO de l’IES BARCELONA Baix Montseny de Sant Ce- Els estudiants la loni prioritzen en la seva vida. La política i la religió estan en els úl- posen en dubte tims llocs. Aquest és l’exercici que tenien com a deures de l’assignatu- «La nova assignatura, pel nom, em ra d’Educació per a la Ciutadania, semblava estranya. Creia que la nova matèria que encara resulta parlaríem sobre coses del carrer, desconeguda per a la majoria. lleis i normes de la ciutat», diu la El tema que estan discutint ara Xènia. Els alumnes de tercer d’ESO és la relació directa que hi ha entre de l’IES Maragall no estan la felicitat i la política. «És in- convençuts de l’objectiu d’Educació per a la Ciutadania. «Jo crec que les creïble el gran rebuig que senten persones es formen soles. Per molt per la política, sent encara tan jo- ves», comenta la professora que ens diguin com ens hem de d’aquesta assignatura al centre, portar, tot depèn de nosaltres Helena Gefaell. L’objectiu d’aques- mateixos», explica l’Íngrid, i en Pablo ta unitat és que s’adonin que un li dóna la raó. «La professora ens ambient polític just és més favora- explica coses que ja sabem, però ble perquè cadascú pugui realitzar que no fem», reconeix la Xènia. En el seu projecte personal. Juan Carlos explica que de moment han parlat sobre el respecte als «Jo és que no sé què escriure», diu la Keila quan la professora els altres, i en Marcos afegeix que demana que redactin quins són els sembla «una assignatura simple». seus plans per a la vida. Com a deu- res, hauran de llegir un text sobre IES BAIX MONTSENY les condicions de vida en què es SANT CELONI troba una família en plena guerra La política no de Kosovo. Durant el curs estudia- ran altres temes, com ara la digni- interessa als joves tat i els drets humans, la convivèn- cia amb els altres ciutadans i els Un dels punts que més preocupen principis de la democràcia. els alumnes de tercer d’ESO de l’IES Baix Montseny és el fet que es parli de política, perquè, en general, Comentaris als mitjans no consideren que sigui necessària Quan al començament de curs He- per ser «bones persones». La lena Gefaell els va preguntar si ha- majoria opina que els adolescents vien sentit parlar de l’assignatura són bons ciutadans, tot i que als mitjans de comunicació, només reconeixen que de vegades no alguns van respondre afirmativa- respecten les normes. A més a més, ment, tot i que no tenien gaire clar creuen que per aprendre a de què es tractava. «Havia sentit comportar-se a la societat és també important l’educació rebuda pels que ens parlarien de sexe i dro- gues», afirma la Isabel. «Crec que pares. El fet que hagin de superar exàmens per aprovar l’assignatura ens ensenyaran a ser bons ciuta- dans», diu l’Adrià. «Aquests valors és una preocupació per a alguns alumnes, que consideren que ja fan ens els han d’ensenyar els pares», comenta l’Anabel. moltes matèries. Per molts d’ells la nova matèria suposa una càrrega. «Ara ens po- IES CELESTÍ BELLERA sen una assignatura més i encara GRANOLLERS serà més difícil aprovar», es queixa Una assignatura l’Anabel. Alguns alumnes no li veuen utilitat a l’assignatura i fins útil i necessària i tot critiquen el fet que se’ls parli de política, encara que només apa- «Quan vaig sentir que faríem regui en el primer tema del llibre. Educació per a la Ciutadania, em Altres consideren que pot ser útil. vaig pensar que seria una mena de geografia», comenta l’Anna. La «Ensenyarà valors com la con- majoria d’alumnes que cursen vivència, el respecte als nostres l’assignatura a l’IES Celestí Bellera companys i com han de ser trac- creuen que és una assignatura molt tades les persones. Tot i això, pri- útil, necessària i fàcil d’aprovar. «És mer s’ha d’aprendre a ser bona una matèria que ens ajudarà a persona, i després bon ciutadà», diu l’Alexandra. Reflexionant, al- conèixer-nos més a nosaltres guns arriben a la conclusió que mateixos i també als altres», opina la potser aquesta assignatura s’hau- Sara. «És molt important perquè ens ria d’impartir des de més petits ensenyen a valorar els nostres perquè realment fos efectiva. H companys», conclou en Dani.
  • 4. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE Tema del mes el Periódico 4 DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES DE 2 A 4 LLL JORDI BARRERAS Els portàtils baixen de preu amb la tornada a l’escola EL PERIÓDICO BARCELONA Els ordinadors portàtils són cada dia més barats. El seu cost mitjà ha baixat a Espanya 84 euros els últims mesos. El preu mitjà de venda al juliol, 935 euros, va bai- xar fins a 851 a l’agost. Aquesta tendència fa possible que en aquesta tornada a l’escola hagi es- tat possible trobar novetats per menys de 500 euros. El descens s’arrossega des de fa un any i mig, coincidint amb la popularització dels portàtils com a ordinadors domèstics en lloc dels tradicionals de sobretaula, que ocupen més espai. Això ha fet que les vendes d’equips amb torre, monitor i teclat estiguin 33 Alumnes d’ESO assisteixen a classe en una aula del SES Palafolls (Maresme), en un mòdul prefabricat que compta amb totes les comoditats. pràcticament estancades en l’àm- bit del consum domèstic, mentre que les de portàtils sumen creixe- El curs comença amb un rècord ments de més del cinquanta per cent mensuals. FINS I TOT PER ALS NENS / Però l’ini- de barracons, però sense queixes ci del curs escolar ha impulsat el fenomen que va propiciar el can- vi d’hàbits. «Ara es compren portàtils fins i tot per als nens, JORDI BARRERAS quan això era impensable fa uns b Més de 20.000 anys», assegura Karina Riera, di- alumnes de centres rectora de distribució de Diode. públics inicien el curs en 802 mòduls l’origen b Educació fracassa EL PODER DELS USUARIS en l’objectiu de posar fi Els consumidors són els al problema i opta per causants del descens donar-los bons acabats El fet que molts usuaris optin per substituir els ordinadors de torre per ordinadors portàtils és EL PERIÓDICO BARCELONA l’origen de la baixada de preus. studiar en barracons ha dei- E xat d’estar mal vist. La mi- llora de la qualitat dels «A la caiguda hi contribueixen mòduls prefabricats i la se- tant els fabricants com les boti- va progressiva renovació han posat gues, perquè el moment de la tor- nada al col.le és quan les famílies fi a la seva mala fama. Cada vegada és més freqüent que competeixin es plantegen comprar un ordina- amb avantatge amb els edificis esco- dor», assegura Pablo Romero, di- lars pel que fa a l’aïllament tèrmic, rector de màrqueting de Toshiba. la calefacció i fins i tot la il.lumina- Per Nadal, asseguren, es tendeix ció natural. Més de 20.000 nens i jo- més a comprar models mul- 33 Alumnes del SES de Palafolls juguen a la pista esportiva del centre, amb els mòduls on fan classe al fons. ves catalans assisteixen a classe en timèdia per a tota la família. 802 barracons, la xifra més alta que es recorda. En un centenar d’escoles els últims temps a la relació de cau- CENT EUROS MENYS / I si als fabri- i instituts, l’activitat es desenvolupa ses que exigeixen recórrer als barra- cants la caiguda els suposa materials CULTURA DE LA PAU íntegrament en aquests edificis, i cons per reallotjar els alumnes. recórrer a més volum per mante- aquesta mena d’instal.lacions s’ha En l’argot utilitzat pels responsa- nir la facturació, per als distri- acabat acceptant com a inevitable bles de la Conselleria d’Educació, el buïdors la retallada és encara < Els centres de recursos manera, es pretén fomentar el en el panorama educatiu. que abans era barracó, amb els anys, més gran. «Si fa un any el preu pedagògics (CRP) compten des respecte, la tolerància, la va passar a denominar-se mòdul i d’un ordinador mitjà en majoris- d’aquest curs amb dues convivència i la solidaritat vers els TRES RAONS / La gran mobilitat geo- més endavant aula prefabricada. ta estava en els 600 euros, ara propostes pedagògiques altres i transmetre als alumnes les gràfica de la població vinculada al La relaxació de les crítiques a les està en 500, i això obliga a vendre elaborades per la Creu Roja per responsabilitats, la consciència i boom de la construcció de vivendes i autoritats educatives per l’augment un 40% més d’unitats per mante- promoure la cultura de la pau i els el respecte cap a les normes i els de volum de les instal.lacions provi- objectius del mil.lenni promoguts la creixent arribada de fills de nir el benefici», explica Riera. valors humanitaris existents. La famílies immigrants han estat pre- sionals ha provocat fins i tot que els La rebaixa general ha fet que per les Nacions Unides. Els maleta pedagògica inclou la guia sentades com les responsables de la serveis tècnics de la conselleria no també baixi el preu mitjà i cada recursos que ha ideat la institució del professor, la guia de l’alumne, multiplicació dels mòduls provisio- hagin hagut de quantificar el nom- una de les categories. Així, avui consisteixen en la maleta recursos didàctics i un DVD nals. Totes dues són impredictibles i bre d’alumnes que fan ús, no només un model de gamma mitjana cos- pedagògica Conflicte armat o interactiu amb activitats, jocs, dificulten que l’oferta de places de manera habitual sinó també in- ta uns 900 euros quan fa uns me- cultura de la pau? i un cedé sobre aplicacions multimèdia i els Objectius del Mil.lenni, s’ajusti a la demanda. Un tercer fac- termitent, dels 802 mòduls, que a fi- sos se n’anava a 1.200, i els de dinàmiques de grup sobre la tor, la realització d’obres de millora nals d’any es reduiran, d’acord amb gamma alta voregen els 1.500 adreçats als alumnes de primària, resolució dels conflictes per vies i l’ampliació de centres, s’ha afegit les seves previsions, a 760. H quan estaven en 2.000. H ESO i batxillerat. D’aquesta no violentes.
  • 5. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico 5 Actualitat DEL 2007 Joescric.com Un estudi identifica l’asteroide publica obres d’escriptors que va eliminar els dinosaures aficionats DON DAVIS tats a causa del xoc que havia tingut HELENA LÓPEZ b Baptistina va expulsar BARCELONA lloc uns 95 milions d’anys abans en- a l’espai fragments «La malvada, lletja i bruta bruixa tre dos asteroides. El més gran es diu gegants al xocar amb Conxorxa i la seva ajudanta, la Baptistina i encara existeix. Guineu Feufeu, pudent, sense pèl William Bottke i David Vokrou- una altra roca i amb 14 dents corcades, menja- hlicky, de l’Institut d’Investigacions ven al seu femer melindros flo- del Sud-oest, a Boulder (EUA), i Da- rits». Així comença La bruixa Con- vid Nesvorny, de la Universitat Char- ANTONIO MADRIDEJOS BARCELONA xorxa, conte publicat per la jove les, a Praga (República Txeca), feia anys que buscaven una gran col.lisió Marta Romera. Si voleu saber a teoria més acceptada habi- L com segueix, només heu d’entrar tualment afirma que la cai- que expliqués no només l’esfondra- a la web www.joescric.com, punt guda d’un cos rocós de grans ment terrestre de fa 65 milions de trobada entre escriptors aficio- dimensions sobre la Terra, d’anys, sinó empremtes similars de- nats i aficionats a la lectura de to- segurament al nord de l’actual tectades a la Lluna, Venus i Mart. I tes les edats. El portal ja compta península del Yucatán (Mèxic), va Baptistina, un asteroide descobert el amb 3.625 obres de 592 autors en causar fa 65 milions d’anys un cata- 1890 que orbita acompanyat de mol- la versió catalana, i amb 21.195 clisme climàtic que va eliminar els tes roques més petites, encaixa per- obres de 5.779 autors en la versió dinosaures i també milers d’altres fectament com a origen del procés. en castellà (www.yoescribo.com). espècies de finals del cretaci. Però Els resultats del treball, obtinguts «L’objectiu és donar una opor- ¿d’on procedia aquella roca gegant? amb l’ajuda de simuladors in- tunitat als escriptors novells que ¿Van ser les restes d’un cometa? Uns formàtics, s’han publicat a la revista Nature. encara no estan dins del circ de la científics creuen que han trobat la literatura. Joves que es troben fo- resposta: el pedrot destructor va ser La seqüència va ser la següent: fa ra del circuit oficial», afirma Alba un dels nombrosos fragments ejec- 160 milions d’anys, Baptistina va xo- Salvador, coordinadora de car contra un altre cos gegant, d’uns l’equip d’edició de la web. 60 quilòmetres de diàmetre, i com a resultat de la col.lisió van sortir dis- «Fa poc que conec el portal i referències n’estic encantada. Això que la parats nombrosos fragments, al- gent pugui llegir les teves obres i menys 300, que feien més de 10 dir-te què n’opinen és genial. Se quilòmetres. Un d’ells, després de va- LES RESTES n’aprèn molt», comenta Romera, gar per l’espai durant 95 milions CosmoCaixa exposa que no només és autora, sinó que d’anys, va acabar arribant a la Terra, fragments d’un meteorit també és assídua lectora. hi va impactar i va formar l’anome- nat cràter de Chicxulub. La col.lisió Veure amb els vostres propis ulls Les dues webs va aixecar un núvol de pols que va fragments d’un meteorit autèntic DIVUIT CATEGORIES / inclouen 18 categories, des de re- enfosquir el planeta i va provocar és possible a CosmoCaixa (Teodor lats fins a novel . les, lletres de un hivern de durada letal. Tots els Roviralta, 47-51, Barcelona). cançons i fins i tot receptes. Publi- grans animals de la Terra van morir. LA PEL.LÍCULA car és senzill. N’hi ha prou de re- gistrar-se de forma gratuïta i en- / Els investigadors expli- CONDRITES ‘Armageddon’: la història quen a la revista Nature que entre els viar el text. «A més de publicar les d’un asteroide de cine obres online, organitzem concur- sediments que s’han recollit al Yu- La pel.lícula, dirigida per Michael sos, i els guanyadors són editats catán hi ha restes de condrites car- en paper», apunta Salvador. bonoses, un mineral que només es Bay el 1998, narra com un La coordinadora de l’equip troba en certs meteorits; per tant, asteroide de la mida de Texas d’edició descriu el perfil dels conclouen que el cràter Chicxulub s’acosta perillosament a la Terra. autors: «És molt divers. Des d’es- no es va formar per la caiguda d’un criptors molt joves fins a jubi- cometa, sinó d’un asteroide. LA WEB lats». El portal ofereix, a més a La hipòtesi que defensa l’equip de Si veieu un meteorit, més, l’oportunitat als escriptors Bottke és certament provocativa. Sig- ja teniu on dirigir-vos novells de conèixer-se entre si i nifica que un bon nombre dels intercanviar parers. H cràters menors formats a la Terra Tot aquell que vegi un meteorit ho durant els últims 160 milions d’anys pot explicar a la web de la xarxa també serien resultat de la destruc- d’investigació sobre bòlids i 33 Simulació de Baptistina xocant amb un altre objecte gegant i Amplia la informació a internet, a la web www.joescric.com ció de Baptistina. H meteorits (www.spmn.uji.es). caiguda de dos fragments sobre la Lluna (centre) i la Terra (a sota). SAMUEL ARANDA L’IEC converteix la seva seu en un museu sobre els 100 anys L’exposició L’Institut d’Estudis Cata- A la planta baixa, dues sales expo- b La mostra ocupa dues lans, 1907-2007. Un segle de cultura i sen els resultats de la feina de l’Insti- plantes de la Casa ciència als Països Catalans ocuparà tut en tots els àmbits. La llengua de Convalescència gairebé tota la Casa de Convalescèn- –amb perles com algunes fitxes ma- cia fins al dia 16 de desembre, amb nuscrites de Pompeu Fabra i làmi- un muntatge del premi nacional nes del primer atles lingüístic del ca- EL PERIÓDICO BARCELONA d’Arquitectura Dani Freixes en el talà–, la ciència –amb records del L’Institut d’Estudis Catalans va con- qual comparteixen el protagonisme Servei Meteorològic de Catalunya– i vertir el 13 de setembre passat la se- l’edifici mateix i dos centenars de les institucions creades per iniciati- va seu en un museu sobre la cen- documents i obres artístiques refe- va de l’IEC, com la Biblioteca de Ca- tenària història d’aquesta institució. rents a l’acadèmia. talunya, en són un bon exemple. H 33 L’exposició estarà oberta fins al dia 16 de desembre. EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya. EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Xa- vier Vidal i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident executiu: Antonio Asensio Mosbah.
  • 6. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE Actualitat el Periódico de l’Estudiant 6 DEL 2007 REPORTATGE Alguns alumnes treuen carreta- des de sorra, altres treballen resse- Com Indiana Jones guint el perímetre exterior del mas i un grup es dedica a baixar l’estrat de l’interior de l’habitatge, sense parar de riure i xerrar. En Jordi, de primer de batxillerat, agafa la pala i posa sorra al carretó mentre orga- El mes de juliol passat, una trentena d’estudiants de l’IES Mig-Món de Súria van nitza en veu alta un concurs de fra- ses cèlebres: «¿Qui va dir ‘l’Estat dedicar part de les vacances a recuperar un mas medieval del municipi del Bages sóc jo’?». Les respostes equivoca- des els fan trencar de riure. Un grup més seriós de segon de MÍRIAM ARGILÉS batxillerat, sense parar d’excavar, MÍRIAM ARGILÉS SÚRIA parla d’eleccions, del president Montilla i dels treballs de recerca Ja fa alguns estius que un grup que han de fer. L’Alba ja ha finalit- d’alumnes de l’IES Mig-Món de zat el batxillerat i acaba de fer la Súria s’ofereix per treballar vo- selectivitat. Explica, mentre treba- luntàriament durant dues setma- lla, els problemes per traslladar-se nes a les excavacions arqueològi- a la universitat: «Per anar a Barce- ques medievals del seu poble. L’equip de treball, a més a més lona s’ha d’anar primer a Manresa del grup d’alumnes d’ESO i batxi- llerat, l’integren la directora de L’ACOLLIDA l’excavació especialista en masos medievals, l’arqueòloga Assumpta La resposta dels alumnes Serra; el professor Albert Fàbrega, és molt bona, i acaben que imparteix classes al mateix encantats amb l’experiència institut on estudien els alumnes, i alguna altra voluntària, com la Je- ni, una universitària exalumna del per agafar el tren, però abans algú mateix institut. «Fa cinc estius ens ha de dur de Súria a Manresa, que participo en les excavacions així que el millor és llogar un pis a –explica la Jeni–. Des que era ben prop de la universitat». El grup de primer de batxillerat petita ja pensava que de gran vo- llança un altre concurs en veu al- lia ser historiadora». ta: «¿Qui sap quan Súria va ser in- dependent?», «¿algú recorda l’any Ben matiners 33 Un grup d’alumnes de l’IES Mig-Món de Súria, el juliol passat a les excavacions medievals del municipi. de la revolució francesa?». De tant en tant algú crida: «As- A les vuit del matí, el grup de tre- sumpta, ¿què és això?». L’ar- ball es concentra al centre de Súria queòloga s’ho mira, i quan afirma per esperar els vehicles tot terreny ca a cada grup de treballadors la zo- dia primer d’ESO, es posa ràpid els altres opcions que és un tros de ceràmica grisa que els han de dur fins al puig de na que haurà d’excavar i tothom es guants, s’ajup i comença a treure la del segle XII, l’alumne retorna co- Sant Pere, als afores del nucli urbà. posa a fer feina. sorra que podria amagar l’estructu- foi al seu lloc i continua mirant Arribats a la zona d’excavació, els ra del mur exterior del mas. «Aquest CAMPUS ARQUEOLÒGIC amb atenció el terra, no fos cas que nois ajuden a distribuir pics, pales, estiu he vingut perquè el meu pare AL VALLÈS OCCIDENTAL «Segur que hi torno» se li escapi una peça important. carretons, pinzells i guants, men- és amic de l’Abert i li va explicar el Si et vols acostar a l’arqueologia, A canvi de la feina feta, l’Ajunta- tre Albert Fàbrega obre el cobert En Dairo fa quart d’ESO i explica que es feia aquí. L’estiu que ve se- tens una altra opció de fer-ho ment de Súria ofereix als alumnes on hi ha les restes del mas medie- que «només havia vist arqueòlegs a gur que hi torno», comenta la noia. a Palau-solità i Plegamans. entrepans, beguda i tiquets per po- val i demana l’ajut d’algun alumne La seva companya Eva afegeix que la tele, així que vaig pensar que era der entrar a la piscina. És una bona per enfilar-se escala amunt i mirar està molt contenta, ja que ha trobat una bona idea veure aquesta feina Més informació a la web manera d’agrair la col.laboració. H http://www.fundclos.com de no caure. Assumpta Serra indi- de més a prop». La Clara, que estu- dents, ceràmica i ossos. EL PERIÓDICO Trànsit i el RACC traslladen els vídeos durs a les escoles l’aula de Química es parli dels efec- b Els joves debatran b El projecte preveu tes que tenen els grams d’alcohol a classe sobre que els alumnes facin per cada litre de sang. seguretat viària a exercicis de càlcul La carpeta conté unes fitxes que serviran de guia al professor. A la partir d’històries reals sobre accidents pàgina dedicada als accidents s’ofe- reixen diverses estadístiques de si- ma artificial. El vídeo pretén agitar nistralitat, nou preguntes relaciona- MAYKA NAVARRO BARCELONA la consciència o tocar la fibra sensi- des amb els gràfics i altres de les Només faltaven tres revolts per arri- ble dels adolescents que comencen a quals valdria la pena conèixer les bar a casa quan un cotxe va envair el circular amb ciclomotor i que no tri- respostes: «¿Quines propostes de mi- carril en què circulava de paquet a garan a conduir el primer cotxe. llora suggeriu per reduir l’elevada la moto d’un amic. Ivan Corretja te- taxa de sinistralitat entre els joves?». nia 14 anys quan li van amputar / El material pe- Un altre dels exercicis que es CARPETES GRATUÏTES una cama. 20 anys després protago- dagògic és gratuït. Els professors plantegen és debatre a classe el que nitza el vídeo que la Fundació RACC només han de trucar al 902.19.74.92 ens costa, en euros, un accident de i el Servei Català de Trànsit (SCT) ofe- i fer la seva comanda. Tant el RACC trànsit. Diàriament es parla i s’es- riran als 1.174 centres d’ensenya- com Trànsit confien que la carpeta criu de morts i ferits, però es dedica ment secundari de Catalunya per- serveixi als professors d’Educació poc espai a comptar un per un els què els joves debatin a les aules so- per a la Ciutadania, o per a les tuto- euros que costen. Lògicament, el do- bre seguretat viària. ries. Alguns, com el director del SCT, lor i el drama humà estan per sobre En els 12 minuts que dura la cin- Josep Pérez Moya, són més arriscats i de qualsevol cost econòmic, però els ta no apareix ni una gota de sang, llancen la proposta, per què no, que joves tindran oportunitat de saber, però n’hi ha prou amb la imatge de els joves aprenguin a fer percentat- per exemple, el que es va gastar, el l’Ivan assegut davant del seu ges a la classe de Matemàtiques amb 2004, en cadires de rodes per a fe- 33 Dues imatges dels vídeos sobre accidents que Trànsit i el RACC protètic mentre aquest li retira la ca- els morts a la carretera. O que a rits: 18.870.150 euros. H projectaran a partir d’aquest curs als centres d’ensenyament secundari.
  • 7. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10795B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico de l’Estudiant 7 Actualitat DEL 2007 L’IES Montmeló informa els pares via SMS de les absències a classe Treure’s el carnet de moto serà més difícil El Govern ha anunciat que l’en- JOSEP GARCIA duriment de l’accés a la moto b Cada professor promès fa tres anys s’aprovarà fi- registra en una PDA nalment aquest mes de desem- totes les incidències bre. La reforma consisteix a ele- var l’edat mínima per poder por- dels seus alumnes tar ciclomotor (fins a 125cc) dels 14 anys actuals als 16. L’accés fins als 400cc s’endarrereix dels 16 als b Mitjançant la xarxa 18 anys i, a més a més, en tots els wifi del poble, l’institut casos s’hi introdueix una nova envia entre 150 i 200 prova de circulació en carretera. missatges setmanals Menjar massa carn SARA GONZÁLEZ afecta el canvi climàtic MONTMELÓ l mite de fer campana a Un estudi alerta que el 20% de les E l’institut està a punt de mo- emissions que afecten el canvi rir. ¿T’imagines que els teus climàtic provenen de la ramade- pares rebin un SMS al seu ria, i considera urgent reduir el mòbil cada vegada que has faltat a consum mundial de carn un 10% classe o que no has fet els deures? d’aquí a l’any 2050. El motiu és Això que sembla ciència-ficció ja és que el sistema digestiu dels ani- una realitat a l’IES Montmeló. mals –sobretot del boví–, els fems Gràcies a la cobertura wifi que i l’ús de fertilitzants i pesticides l’ajuntament ha proporcionat i que generen una gran quantitat de dóna cobertura al 95% d’aquest mu- metà, que és un poderós gas nicipi del Vallès Oriental, tots els d’efecte hivernacle. veïns poden tenir ADSL a casa per només 6 euros al mes i les entitats i els centres escolars poden fer-ne un ús gratuït, que està derivant en nombroses aplicacions. NOVES TECNOLOGIES A L’AULA / A l’IES 33 Un professor de tercer d’ESO de l’IES Montmeló passa les incidències de la PDA a l’ordinador. Montmeló tots els docents tenen una PDA on hi ha gravades les dades de cada alumne. Els professors de ca- alumnes de segon d’ESO a finals del ma ha estat eficaç per reduir el nom- da assignatura passen llista amb curs passat, i aquest curs funcionarà bre de campanes. «El meu pare va re- el servei aquest aparell i també hi apunten a ple rendiment. El cap d’estudis de bre un dia un SMS dient-li que m’ha- els oblits dels alumnes: quan no fan l’IES Montmeló, Albert Arcas, co- via sonat el mòbil a classe, ¡quan jo ADSL A L’ABAST els deures, les expulsions, les campa- menta que els pares han rebut encara no tenia mòbil!», afegeix com nes, les males conductes... aquest sistema molt sorpresos i han a anècdota un dels estudiants. I és DE TOTHOM Abans de finalitzar el dia, els pro- demostrat molt d’interès. Setmanal- que amb les noves tecnologies no es- fessors sincronitzen les PDA i, ment s’envien entre 150 i 200 mis- tem salvats d’errors. Un altre noi ex- gràcies a la xarxa wifi, totes les da- satges. Però, amb tant de control, plica també com un SMS que el cen- 33 Montmeló té xarxa wifi des des van a parar a un centre servidor, ¿què hi diuen els alumnes? tre havia enviat al seu pare l’avisava del maig del 2005. L’Ajuntament de tal manera que l’endemà els tu- que no havia anat a l’escola durant es va convertir en proveïdor de tors i els coordinadors de cada nivell ELS ALUMNES OPINEN / «Em sento lli- quatre dies de la setmana, quan en serveis d’internet per oferir poden consultar les incidències. gat perquè sé que els meus pares realitat hi havia assistit tots. ADSL als veïns a preu popular. El divendres ja no serà el dia feliç s’assabenten de tot, però, bé, si em Sigui com sigui, les noves tecnolo- Actualment té 380 abonats que previ al cap de setmana, almenys poso al seu lloc penso que potser sí gies estan acabant amb la tradició poden connectar-se amb una Albert Mas dissenya per a alguns, gràcies al Cospa and que és necessari» comenta un alum- de la campana, que s’ha anat mante- banda ampla de mitja mega. El l’estatueta de l’Hèrcules Agilmic, un programa per enviar ne de tercer d’ESO. «Abans, fins al nint generació rere generació. S’han regidor de Noves Tecnologies SMS. Just aquest dia els pares dels tercer cop que no feies els deures no acabat les llargues tardes de temps L’artista de 26 anys ha guanyat el del municipi, Pere Rodríguez, premi Dóna forma al trofeu Hèrcu- alumnes reben un SMS que els avisa avisaven els teus pares, ara no en estiuenc jaient a la gespa o al parc. explica que com més abonats les, organitzat pel programa Con- de totes les faltes comeses pel seu passen ni un», diu un altre. Una de Una petita PDA i una xarxa wifi en tinguin, més podran augmentar necta’t del Carnet Jove, per disse- fill. Aquest sistema va ser provat pels les noies també reconeix que el siste- són les culpables. H l’amplada de banda. nyar el trofeu Hèrcules, símbol del Carnet Jove Europeu. El pre- mi s’ha concebut per promoure els joves artistes catalans a Euro- EL PERIÓDICO reuneix els pa. L’estatueta s’entregatrà a la Conferència Anual de l’Associació Europea del Carnet Jove, que se diccionaris de l’Enciclopèdia celebra aquest mes a Barcelona. b La col.lecció conté 16 talà en quatre toms; un diccionari mes acceptats. S’hi poden trobar pa- Un nen descobreix un raules com burca, clicar, pírcing o piz- de dubtes i dificultats del català; un volums i un CD-Rom jaciment de balenes zer, entre d’altres. diccionari de frases fetes, refranys i amb tota la informació Álvaro, un nen de 10 anys, va tro- locucions, i un CD-Rom amb tot el Actualitzat l’any 2004, el diccio- bar a principis d’agost una «pe- contingut informatitzat. nari també inclou la història i l’ori- dra molt rara» a la desembocadu- gen de les paraules, una llista de vo- EL PERIÓDICO BARCELONA ra del riu Piedras, a Cartaya /Es tracta cabulari agrupat temàticament i MÉS DE 66.000 ENTRADES (Huelva). Es tractava d’un os d’un EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i En- d’un diccionari general de la llen- homòfons (paraules que amb dife- Mysticeto, un cateci emparentat ciclopèdia Catalana han creat una gua catalana nou, actualitzat i com- rent significació sonen de la matei- col.lecció amb tots els diccionaris xa manera, com per exemple cup, i amb les balenes blaves, que po- plet, tant en versió paper com en su- cub). Així mateix, inclou prefixos i necessaris per fer el millor ús de la dria fer uns 20 metres i que va port informàtic. Reuneix més de llengua catalana en tots els àmbits. viure fa quatre milions d’anys. El 66.000 entrades, més de 14.000 su- sufixos diferenciats de la resta d’en- La sèrie inclou un diccionari de la nen va descobrir així un jaciment bentrades (locucions, frases fetes i re- trades. llengua en 10 volums, un diccionari paleontològic, format, almenys, franys) i més de 130.000 definicions. EL PERIÓDICO n’ofereix un tom bilingüe català-castellà i castellà-ca- per quatre balenes. A més, inclou els últims neologis- cada diumenge per 5, 95 euros. H 33 Un dels volums de la sèrie.
  • 8. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10895B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE La Guardiola el Periódico de l’Estudiant 8 DEL 2007 LA CAIXA Els programes de voluntariat i cooperació lalties oncohematològiques o les va- b Les entitats d’estalvis cances per a persones sense sostre. catalanes promouen iniciatives solidàries Caixa Penedès L’Obra Social de Caixa Penedès i l’As- en diferents àmbits sociació SETEM Catalunya han sig- nat un acord de patrocini per contri- buir al finançament del programa EL PERIÓDICO BARCELONA Bon Cafè, de promoció del comerç es caixes d’estalvis d’arreu just i suport als petits productors. L del país ofereixen una gran varietat de programes en els Caixa Sabadell camps del voluntariat, la L’Obra Social de l’entitat té obert el cooperació i la solidaritat. Aquí en compte Gent Solidària per canalit- tenim algunes mostres. zar les accions de solidaritat a les zo- nes perjudicades pels desastres natu- rals o conflictes bèl.lics arreu del 33 Les caixes promouen el voluntariat. A la foto, dos joves voluntaris juguen amb una nena en un hospital. Caixa Catalunya L’Obra Social de l’entitat ha resolt la món. A principis de setembre tenien convocatòria d’ajuts per a la realitza- 150 donacions per un valor total de valors. Fins al 26 de novembre es po- ció de projectes presentats pels em- 6.500 euros, que s’han canalitzat al en risc o en situació de marginació. Caixa Terrassa fons d’emergència de Metges sense den presentar les seves iniciatives so- L’entitat convoca cada any un pro- Fins ara s’han dut a terme quatre pleats de l’entitat. Un Sol Món i la Fundació Viure i Conviure han apro- Fronteres (MSF). lidàries. Es premiaran 34 projectes, grama d’ajuts socials, amb la finali- convocatòries d’ajuts, en les quals es dóna suport en cada edició a una sei- vat iniciatives com ara el taller per a desdoblats en dues categories per tat de donar suport a entitats que dones immigrades, que realitzarà edats: entre 12 i 18 anys, i entre 18 i treballen en la prevenció de l’exclu- xantena d’entitats, la gran majoria La Caixa l’Associació AKAN de Girona, l’edi- L’Obra Social de l’entitat convoca la 25. Més informació a internet, a la sió social i en el foment de l’autono- de les quals desenvolupen les seves segona edició del concurs Joves amb ció de llibres informatius sobre ma- web www.lacaixa.es/obrasocial. mia de persones de qualsevol edat activitats a través del voluntariat. H La paraula dels professionals per Míriam Argilés «Si algun cop teniu l’oportunitat de fer pràctiques fora, no ho dubteu» ALBERT BERTRAN gació de fora del país, que no ho GLÒRIA SANCLIMENS dubtin. Per tant, també els aconse- les opcions DOCTORA EN QUÍMICA llaria l’aprenentatge d’altres llengües. És realment important. 33 Universitat de Barcelona LA TITULACIÓ Facultat de Química ¿Quins són els teus estudis? LA FEINA Sóc llicenciada en Ciències Quími- Carrer Martí i Franquès, 1-11 ¿Quina és la teva feina actual? ques per la Universitat de Barcelo- Treballo a la Unitat de Química Barcelona na (UB), amb l’especialització de Combinatòria del Parc Científic de 93.402.12.01 Química Orgànica. Després vaig fer Barcelona. Gestiono projectes d’in- http://www.ub.es/quimica la tesi doctoral entre la UB, el Parc vestigació: preparo la documenta- Científic de Barcelona i la Universi- ció, planifico les diferents parts del 33 Universitat Autònoma de tat de Yale, als Estats Units. projecte, els pressupostos i la seva Barcelona realització al laboratori. Facultat de Ciències Cerdanyola del Vallès ELS ESTUDIS 93.581.14.71 ¿Què diries als joves sobre els es- ¿Has fet altres feines relacionades http://www.uab.es/fac-ciencies tudis de Química? amb la teva titulació? Requereixen fer bastants deures, Sí. Durant dos anys vaig treballar resoldre problemes i moltes pràcti- com a investigadora al Departament 33 Universitat de Girona ques al laboratori. Demanen molta de Química Orgànica Biològica de Facultat de Ciències constància i s’interacciona cons- l’Institut d’Investigacions Quími- Campus de Montilivi tantment amb els companys, ques i Ambientals. Allà feia recerca Girona s’aprèn a treballar en grup i es basada en la síntesi de compostos 972.418.700 creen vincles molt forts entre com- amb interès terapèutic. http://www.udg.es/ciencies panys. Per mi això és molt positiu. 33 Universitat Rovira i Virgili ¿La teva feina requereix un apre- Facultat de Química ¿Què els diferencia dels estudis nentatge constant? ¡I tant! És important anar realitzant Campus Sescelades 33 La doctora en Química Glòria Sanclimens, al Parc Científic. de bioquímica o d’enginyeria? Carrer Marcel.lí Domingo, s/n Les dues disciplines són més es- cursos, assistir a congressos i estar al pecífiques. Els estudis de química dia de les noves tecnologies. Tarragona donen una visió més àmplia de les però la política pressupostària és in- tant: empreses veterinàries, cosmèti- 977.559.516 ques, farmacèutiques i biotecnològi- diferents branques, com la far- suficient. Cal que la societat prengui http://www.quimica.urv.es EL FUTUR consciència que la tasca dels investi- ques, entre moltes d’altres. macèutica o la bioquímica. ¿Com valores els ajuts a la investi- gadors és important per a tothom. 33 Universitat Ramon Llull gació al nostre país? S’estan fent esforços, però encara hi Institut Químic de Sarrià-CETS ¿La inserció laboral és ràpida? ¿Donaries algun consell als estu- ha molt camí a recórrer. A Catalu- Segons la meva pròpia experiència i Via Augusta, 390 diants de batxillerat que estiguin ¿Quins són els camps d’actuació nya hi ha molt bons investigadors la dels meus companys sí, ja que de Barcelona pensant a ser químics? d’un llicenciat en Química? Que si mai tenen l’oportunitat de formats aquí i arreu del món amb Òbviament a qualsevol empresa on seguida vam trobar feines relaciona- 93.267.20.00 fer pràctiques en centres d’investi- moltes idees i ganes de treballar, la química tingui un paper impor- des amb la nostra titulació. H http://www.iqs.url.es
  • 9. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 11295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico de l’Estudiant 9 Ecologia DEL 2007 L’amenaça de les espècies invasores introduïts a Espanya pel comerç de que la famosa alga assassina o cau- b Aquest fenomen té b L’alliberament de lerpa (Caulerpa taxifolia), una espècie pells i alliberats en massa de les el projecte greus conseqüències mascotes provoca al . lòctona molt tòxica que està granges quan va arribar la crisi al tant ecològiques com una gran agressió sector, han provocat que estiguin en arruïnant les prades submarines de GRAN ALERTA perill les poblacions de visó euro- posidònia, la planta pròpia dels fons econòmiques contra l’ecosistema peu, l’espècie autòctona del bosc marins catalans i que sustenta les MUNDIAL mediterrani, que és de mida més pe- espècies litorals. nostre país, la caça selectiva de dues tita i menys agressiva. Mosquits tropicals com el mos- JOSÉ LUIS GALLEGO BARCELONA quit tigre (Aedes albopictus), que espècies invasores: la cotorra argen- 33 L’Organització de les tina (Myiopsitta monachus) i el visó robablement deus pensar / En relació amb les s’acaben convertint en un problema Nacions Unides (ONU), a través LES PLANTES P americà (Mustela vison). que es tracta d’un gest plantes, cal destacar la presència ca- fins i tot de salut pública, tortugues del seu programa per al medi de Florida (Trachemys scripta), que d’amor a la natura. Com En el cas de la cotorra, es calcula da vegada més estesa arreu del país ambient (PNUMA), i la Unió de la figuera de moro (Opuntia ficus– que ja no saps què fer amb que a Catalunya n’hi ha uns 2.000 pràcticament han fet fora del mapa Internacional per a la indica), o l’impacte ambiental gene- la teva mascota, una tortuga exemplars. Al voltant de 1.500 les especies del país, o peixos com el Conservació de la Naturalesa silur (Siluris glanis), introduït als nos- d’aigua, decideixes alliberar-la en un d’aquests ocells exòtics s’han ins- rat per les plantacions massives (UICN) desenvolupen des de fa tal . lat aquí fent fora les espècies d’eucaliptus (Eucalytus globulus), un estany o un rierol. Allà estarà bé tres rius pels pescadors alemanys anys el Programa Global –penses–, s’hi adaptarà i sobreviurà. autòctones i afectant els conreus. Al arbre originari d’Austràlia i amb un per practicar la seva pesca esportiva. d’Espècies Invasores (GISP) per excel.lent rendiment silvícola, però I, efectivament, el més probable és Baix Llobregat aquests ocells han lluitar contra les invasions que sigui així. malmès en la darrera collita al vol- que malmet el sotabosc i no deixa EL MUSCLO ZEBRA / I això per no par- d’espècies exòtiques i alertar el El problema, però, és que aquest tant de cent tones de tomàquets i la créixer res al seu voltant. lar dels estralls que estan ocasionant món del greu perill que tenen. fet quotidià (cada any s’alliberen mi- meitat del blat de moro que s’hi pro- O la capacitat invasiva de l’ungla el cranc americà o la plaga de mus- de gat (Carpobrotus edulis), una plan- lers de mascotes al medi natural) dueix. Les cotorres, que van co- clo zebra al riu Ebre, que malmetet 33 Entre els objectius d’aquest està donant peu a una de les pitjors mençar a ser vistes en llibertat per ta utilitzada en jardineria ornamen- la flora i la fauna i arruïna conreus treball, en què també participen agressions que pateixen els nostres Barcelona (als voltants del parc de la tal que està colonitzant grans terri- d’arròs i equipaments fluvials. altres entitats, hi ha prevenir les ecosistemes: la invasió d’espècies Ciutadella i a l’avinguda Diagonal) a toris fins i tot en espais naturals pro- La llista és llarga i no para de créi- pèrdues en la biodiversitat dels al.lòctones, és a dir, alienes al nostre finals dels anys 80, ja han colonitzat tegits, com ara Menorca, on s’ha xer. Alguns càlculs situen en més ecosistemes derivades de la entorn. Per lluitar contra aquesta territoris tan allunyats com l’Alt Em- convertit en una greu amenaça a la d’un centenar el nombre d’espècies invasió biològica i desenvolupar plaga, la Generalitat ha autoritzat pordà o el Baix Camp. biodiversitat d’aquesta important re- invasores que s’assenten cada any en estratègies locals per plantar aquest estiu, per primera vegada al En el cas dels visons americans, serva de la biosfera. És el mateix cas els nostres ecosistemes. H cara a aquest problema global. 10 espècies invasores a Catalunya La llista és molt llarga i no para de créixer. Alguns càlculs situen MIDA REAL 5 MM en més d'un centenar el nombre d'espècies invasores que s'assenten cada any en els nostres ecosistemes. TORTUGA DE FLORID A (Carpobrotus edulis) MOSQUIT TIGRE (Aedes albopictus) És un mosquit tropical que s’ha convertit en un problema fins i tot de salut pública CAULERPA (Caulerpa taxifolia) UNGLA DE GAT Alga assassina. Una espècie alòctona VISÓ AMERICÀ (Carpobrotus edulis) que està arruïnant les praderies submarines (Mustela vison) Planta invasora. Reptant utilitzada de posidònia, la planta subaquàtica Introduïts a Espanya per al comerç de en jardineria ornamental que està pròpia dels fons marins catalans i escapats o alliberats en massa de pells colonitzant grans territoris fins i tot les granges quan va arribar la crisi al sector en espais naturals protegits COTORRA ARGENTINA (Myiopsitta monachus) POT ARRIBAR A MESURAR 3 CM EUCALIPTUS FIGUERA DE MORO (Eucalytus globulus) SILUR (Opuntia ficus-indica) Un arbre originari d’Austràlia i amb (Silurus glanis) estesa Originària de Mèxic i moltiterranis un excel·lent rendiment silvícola però Introduït als nostres rius pels pels paisatges àrids med que malmet el sotabosc i no deixa MUSCLO ZEBRA pescadors alemanys per practicar créixer res al seu voltant pesca esportiva (Dreissena polymorpha) Infografia: RUT VIDAL Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana, d’Aigües de Barcelona, de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i de Gas Natural SDG, SA.
  • 10. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 11095B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE 10 Lectors el Periódico de l’Estudiant DEL 2007 CORREU ‘E-MAIL’ La Bústia 33 Consell de Cent, 425. 08009. BCN. 33 pestudiant@elperiodico.com sobre les drogues és que si la gent es vol drogar, que ho faci, però que no Cartes inciti els altres. Us aconsello que no les proveu. Al principi pensareu que L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles. En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indi- no fan res, però podeu morir per la queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Cartes o Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades amb ximpleria de voler-les provar. pseudònim que no vagin acompanyades del nom del re- mitent. També podeu enviar dibuixos. SOLIDARITAT CONSUM Fraus en oenagés Una situació límit Nadia Viana/Laura Pérez Les Roquetes Claudia Tomàs Barcelona Nosaltres ens voldríem queixar d’al- Fa just 20 anys que es va aprovar el gunes oenagés. Hi ha molta gent protocol de Mont-real contra les que organitza oenagés per destinar substàncies que destrueixen la capa els diners que guanyen a nens neces- d’ozó, i fins ara se n’ha pogut elimi- sitats o a persones i pobles que els nar el 95%. Malgrat tot, d’aquí a poc necessiten. Això està molt bé, per- temps el nostre planeta pot estar en què hi ha molta gent que està molt una situació límit, tots ho sabem, malament. Però n’hi ha d’altres que però sembla que no ens importi. tenen dubtoses intencions. No desti- nen els diners o altres recursos a la Continuem comportant-nos com gent, sinó que se’ls queden ells i se si el món fos nostre, convertint la ve- n’aprofiten, i això no està gens bé, ja getació en edificis i en fàbriques. que és un engany a la gent que hi Quins valors tenim? Quan tinguem col . labora i que ho fa de bona fe. fills, ¿els haurem d’explicar que per Això és tenir poca vergonya. culpa nostra, tenen el món que te- nen? De tant en tant hauríem de re- cordar que només som una petitíssi- 33 Desglaç a l’Àrtic. Si les temperatures continuen pujant, el 2070 ja no hi haurà gel. AGÈNCIA MEDI AMBIENT ma part d’un petit planeta. La capa d’ozó en perill Però no, el més important és viu- re en immenses torres, portar la ro- ment. Crec que els nens no haurien 5 anys tot continua sent molt mera- meixen s’ho passen malament, sinó Pau Mayoral ba més cara del mercat, el cotxe més d’estar tanta estona amb el mòbil i vellós. Dels 6 als 9, et sembla que la també la seva família i els amics que Palafrugell luxós... Sense pensar. La vida és una haurien d’aprofitar més el temps vida és dura, però això no és res no hi estan enganxats. La família competició. I moltes vegades ens per fer els deures i les feines de casa, comparat amb l’època que va entre pot arribar a passar-s’ho pitjor. Patei- Cada vegada destruïm més la capa oblidem que el més important no és o llegir contes o revistes, i no pas els els 10 i els 15 anys, quan la vida cada xen pels seus fills, mentre que ells d’ozó. El que hauríem de fer entre això. Les coses més senzilles, a les missatges que els envien. Van a l’es- dia és més dura, ja que tens més no són conscients de les conseqüèn- tots és intentar reduir la utilització quals no donem gaire importància, cola, a la feina i al carrer amb el consciència, responsabilitats i pro- cies. Esperem que després de llegir d’esprais, l’ús del vehicle en els nos- poden ser les més necessàries per ser mòbil. Trobo que haurien de fer blemes. aquesta carta els joves que prenen tres desplaçaments i utilitzar més el realment feliç. mòbils amb poques funcions. Utilit- drogues reflexionin. transport públic. zar molt el mòbil és dolent per a la També hauríem de mesurar el HÀBITS salut i fa venir mal de cap. consum d’energia que provingui del TECNOLOGIES DROGUES Efectes de les drogues petroli i del gas natural, factors que El bon ús del mòbil Saber dir ‘no’ contribueixen a la destrucció de la Mònica Granado/Cèlia Ramírez SOCIETAT capa d’ozó. Les Roquetes Rosario Morales Mireia Reflexió sobre la vida Per aconseguir que el forat de la Barcelona Montenegro Als joves els agraden les coses noves, capa d’ozó no es faci més gran, tots Joan Carles Barbé hauríem de col.laborar a no utilitzar Els mòbils estan bé, però la gent es per això proven les drogues. Però, Nois i noies que llegiu aquest diari, Figueres passa tot el dia enviant missatges i quan s’adonen dels efectes que po- no accepteu mai les drogues que us aquests productes, i a poc a poc tor- ofereixin. Un dia em van oferir xoco- trucant a tots els amics. El mòbil és Quan ets petit i tens entre 1 i 3 anys den tenir aquest tipus de substàn- naríem a recuperar la concentració lata, i amb molt de gust vaig respon- molt útil perquè pots telefonar als tot va molt bé. No t’adones gairebé cies, és massa tard. d’ozó i les radiacions ultraviolades teus pares i cosins en qualsevol mo- de res i ets molt feliç. Dels 3 fins als No solament els que les consu- dre que no en volia. La meva opinió no ens afectarien tant. L’agenda del mes rallers...). Itinerari guiat adreçat al el culte als ancestres, és a dir, als pràctic, i està adreçat a qualsevol BATECS DEL MÓN CONVULS A DIVENDRES, DIA DEL CONTE A segon cicle d’ESO. De dimarts a diu- avantpassats que van crear les tribus persona interessada en l’astrono- CAJA MADRID CORNELLÀ DE LLOBREGAT Caja Madrid acull ara l’exposició La- menge i festius, de 10 a 20 hores. Im- Durant aquest octubre, cada diven- i els llinatges que van donar origen mia, sigui quin sigui el seu nivell tidos de un mundo convulso, que reu- prescindible reserva prèvia al dres a la tarda Cornellà de Llobregat a les religions i creences. S’hi troben previ de coneixements de la neix unes 100 imatges que repassen telèfon 93.256.21.22. s’omple de la màgia dels contes. El 5 collarets de Myanmar, figures per a matèria. La matrícula està oberta els escenaris més conflictius dels úl- d’octubre, a les 18.00 hores, la Bi- ofrenes de les illes Moluques, màsca- fins al 19 d’octubre al local de l’As- tims 30 anys, com la revolució dels blioteca Central de Cornellà acollirà res de les illes de la Sonda, amulets sociació (Aragó 141-143, Barcelona), SIGUES EL PROTAGONISTA D’UN la Coctelera de contes, de la Núria clavells o la guerra de l’Iraq, passant màgics per a la caça de Borneo i al- els dimarts i dijous de 18.30 a 21.00 CONTE MISTERIÓS I DIVERTIT pel terrorisme d’ETA i situacions El centre cívic El Coll, de Barcelona, Urioz. Divendres, 19 d’octubre, al tres objectes. Fontana d’Or-Caixa de hores, o al telèfon 93.451.44.88. com la violència sexista. Es pot visi- (Aldea, 15) acollirà dimarts, dia 9 mateix lloc i hora s’oferirà l’especta- Girona (planta baixa i soterrani). cle Els contes dels colors de la pell: con- tar fins al 31 de desembre a la plaça (per als més petits) i dimecres, dia 10 Fins a l’11 de novembre. JOCS DE PISTES A COSMOCAIXA de Catalunya, 9, de Barcelona. Entra- (per als més grans), a les 17.30 hores tes on els protagonistes són nens, ca- Jugar, buscar pistes, seguir diferents el taller ... I aquest conte ja s’ha fos!!!, da lliure. De 10.00 a 21.00 h. dascun d’ells amb la pell de diferent recorreguts... ¡tot per divertir-se en- NOU CURS D’INICIACIÓ A L’ASTRO- en què els petits i joves participants color. Un espectacle de teatre fami- voltats de ciència! Amb els jocs de NOMIA A BARCELONA seran els protagonistes d’un conte. liar a càrrec de l’Elisabeth Ulibarri. Del 25 d’octubre al 3 de desembre pistes, les exposicions de CosmoCai- RUTA PER LA BARCELONA DE l’Agrupació Astronòmica de Barcelo- xa no tenen edat. Qualsevol visitant, VERDAGUER PER A ESTUDIANTS Un itinerari historicoliterari que tre- na organitza la 40a edició del tradi- del més petit al més gran, hi pot tro- FES DE PASTISSER PER CELE- GIRONA EXPOSA ANCESTRES pitja els mateixos indrets on Verda- cional curs d’Iniciació a l’Astrono- bar allò que li interessa, li crida BRAR LA CASTANYADA DELS MARS DEL SUD guer va viure els seus moments de El centre cívic El Coll celebra la cas- La mostra aplega més d’un centenar mia. El curs està pensat per donar, l’atenció i li agradaria saber sobre la glòria literària (la Llotja, l’ajunta- tanyada amb una gran festa, on s’en- de peces d’art indonesi i oceànic, da- d’una manera planera i amena, una ciència. De dimarts a diumenge, de ment...), d’il.lusions personals (el pa- senyarà a fer panellets i a torrar cas- tades entre els segles XVI i XX i que visió àmplia, completa i actual de 10.00 a 20.00 h. CosmoCaixa. Teodor procedeixen de diferents col . lec- lau Moja, el port...) i de desencisos tanyes. Dimarts, 30, (per als petits), i l’astronomia en tots els seus àmbits, Roviralta, 47-51. Activitat gratuïta, (l’església de Betlem, el carrer de Mi- dimecres, 31, (per als grans). 17.30 h. cions particulars. El fil conductor és tant en el vessant teòric com en el inclosa a l’entrada al museu.
  • 11. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 11195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:13 OCTUBRE el Periódico de l’Estudiant 11 Passatemps DEL 2007 Llibres recomanats Webs recomanades Informació facilitada per Míriam Argilés http://www.musicovery.com ESCOLTAR MÚSICA Musicovery és una radioweb que permet sin- tonitzar emissores de ràdio de di- ferents estils musicals i escoltar- les a l’ordinador. Cal seleccionar l’estil desitjat entre els 18 que s’ofereixen, com ara rap, rock, reggae, disco, latino o blues, i des- prés triar el ritme de música en- nats amb les preferències i es genera tre calmada, enèrgica, positiva o una llista de reproducció que anirà fosca. Un cop triades les opcions sonant sense interrupció i que molt es visualitzen els autors relacio- probablement no es repetirà mai. Aventura de mariners i Nova (i dolça) entrega Història sobre el tràfic http://www.accuweather.com descobridors al segle XIX de Gianni Rodari de nenes i l’explotació s’ofereix per a cada hora del dia i PREVISIÓ METEOROLÒGICA La novel.la Venuda, de l’escriptora Cap a la segona meitat del segle XIX, Un matí qualsevol, el cel del barri el Una de les millors webs per po- fins a 15 dies per endavant. Només quan el comerç encara depèn de la Trullo de Roma s’enfosqueix. Una Patricia McCormick, explica la der saber el temps que fa o pre- cal posar el nom de la localitat tria- navegació de vela, el bergantí goleta cosa enorme i rodona apareix al cel. història de Lakshmi, una noia de 13 veure el que farà a qualsevol in- da i, si és un indret poc habitat, es- Teresina es disposa a fer un nou viat- Tothom creu que són els extraterres- anys que viu en una barraca a la fal- dret del planeta. La informació pecificar-ne el país. Està en anglès. ge cap a les Amèriques. El mític ca- tres i l’exèrcit es posa en guàrdia per da d’una muntanya del Nepal. Un pità Jaume, tan respectat per atacar-los. Tothom està en peu de dia, el padrastre li diu que ja és prou guerra. ¿Tothom? Així comença El tothom com esquerp i silenciós, gran per anar a treballar de serventa http://www.recercaenaccio.cat pastís caigut del cel, de Gianni Rodari. aplega una tripulació que viurà una a la ciutat, i a canvi d’una quantitat aventura inoblidable a Gent de mar, En Paolo i la Rita, dos nens llestos de diners, la confia a una dona. Des- LA MILLOR RECERCA CIENTÍFI- l’últim llibre d’Alegria Julià. i de bon cor, tenen una altra teoria prés d’un llarg viatge, Lakshmi arri- CA EN ACCIÓ Un portal dedicat La calma i el tedi es barrejaran (sobretot la Rita): no es tracta pas ba a l’Índia i la porten al lloc on ha a promoure l’interès per la cièn- amb tempestes ferotges, i la con- d’extraterrestres, sinó d’un pastís de de treballar, una casa plena de ne- cia i que dóna a conèixer als estu- vivència a bord es veurà esquitxada xocolata. Ells seran els que, amb tota nes com ella. La Lakshmi aviat desco- diants la investigació que es fa a per descobriments sorprenents que mena d’estratagemes, hauran de breix que la seva feina no consisteix Catalunya. Ofereix informacions marcaran per sempre la vida dels descobrir la veritat del plat volador i a netejar, sinó a prostituir-se. Al pràctiques, com què cal fer en el mariners protagonistes. així podran llepar-se els dits amb el principi s’hi nega, però la Mumtaz, cas d’una picada de medusa; s’hi L’autora del llibre és mestra i té, pastís de xocolata més gran del la mestressa de la casa, la tracta amb veuen fotos i filmacions, com la experiments i passatemps. És una món. 152 pàgines, amb il . lustra- des de petita, l’afició a llegir i a es- molta crueltat, i finalment la Laksh- que mostra uns voltors escurant bona web a tenir en compte, sobre- criure, que procura encomanar als cions de Bruno Munari. mi s’adona que no té cap més remei. les restes d’una ovella; proposa tot a partir de la Setmana de la Cièn- seus alumnes. La Galera: 7 euros. concursos, enigmes per resoldre, cia, que s’inicia el 9 de novembre. La Galera: 7,80 euros. Editorial Cruïlla: 14,85 euros.
  • 12. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10995B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:06 OCTUBRE 12 Seguretat viària el Periódico de l’Estudiant DEL 2007 Barcelona ha posat fi a la tolerància davant les infraccions dels irregularitats. El Periódico de l’Estudiant mostra en el següent ciclistes. A partir d’ara, la Guàrdia Urbana pot sancionar els que gràfic les regles del joc a l’hora de circular amb bicicleta. Se- circulin per les voreres amb aglomeracions de vianants, lliguin el guir-les és important per a tots, tant per protegir els vianants vehicle a arbres o semàfors o no disposin de timbre, entre altres com per la seguretat dels mateixos ciclistes. Les regles a l’hora de circular amb bicicleta JORDI CATALÀ I RICARD GRÀCIA La bicicleta està subjecta a una nova normativa per Àmbit de les normes LA NOVA aconseguir una circulació segura. La norma afecta CARRIL VORERA CALÇADA ALTERNATIVA NORMATIVA tant ciclistes com vianants i conductors BICI AL CARRIL No es pot Es pot circular per les Es pot circular zones de vianants per les zones-30 estacionar Les bicicletes (si no hi ha carril bici, la bici en: aparcaran en compleixen amb l’amplada llocs PARADES DE BUS mínima i no hi ha SEMÀFORS habilitats aglomeracions) ARBRES BANCS PAPERERES No es pot PASSOS DE VIANANTS S’ha d’evitar anar pel CÀRREGA I DESCÀRREGA circular a menys carril bus ZONES d’un metre de les PROHIBIDES façanes (si no està 3m expressament senyalitzat) En els carrils bici sobre les 3m Els altres vehicles que voreres, la 1m S velocitat circulin per la calçada BU han de respectar una màxima és distància mínima de 20 km/h de tres metres Carril bici a la vorera Ha de Les bicicletes han A la vorera, Els vianants quedar un els vianants de circular pels 20 no poden espai carrils més tenen la ocupar lliure propers preferència el carril bici. entre les a les voreres de pas 1,5 m Poden travessar-lo, bicicletes i (i poden ocupar la però no quedar-s’hi els vianants part central del carril) Quan un vehicle motoritzat avanci una bici ha de canviar de carril i deixar un espai mínim Els vianants Prohibit Prohibit hauran de creuar agafar-se circular sobre Es pot Els ciclistes no la calçada per a altres una sola roda circular per maniobraran les zones vehicles les voreres senyalitzades, a la vorera si pot en marxa mai pel afectar la seguretat que compleixin dels vianants carril bici un mínim de: No es pot circular entre aglomeracions 5m S’ha de de vianants mantenir D’AMPLADA (S’ha de poder circular 3m un metre en línia recta 5 metres de distància D’ESPAI de manera continuada) LLIURE entre ciclistes i vianants S’han de Circulació 10 respectar obligatòria els semàfors pel carril 1m bici (on n’hi hagi) No es pot creuar en vermell (regulat pel codi de circulació) A les voreres, la velocitat màxima és de 10 km/h Els altres vehicles no podran circular, parar ni estacionar Prohibit Es pot en un carril bici circular parlant circular pel mòbil pels parcs o amb auriculars Carril bici públics (regulat pel a la calçada codi de circulació)

×