(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07




...
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:13




...
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07




...
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07




...
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07




...
(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07




...
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Diari Estudiant Octubre
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Diari Estudiant Octubre

1,138

Published on

Diari de l'estudiant octubre 2007

Published in: Travel, Sports
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,138
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Diari Estudiant Octubre

  1. 1. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 ANY XVI CONSELL DE CENT 425-427 www.elperiodicoalescola.com DIRECTOR: OCTUBRE DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT NÚMERO 1 BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53 e-mail: pestudiant@elperiodico.com RAFAEL NADAL e de l’estudiant elPeriódico de Catalunya MESURES DE LA GENERALITAT EN L’EDUCACIÓ PÀGINES 2 A 4 Millorar les llengües, el repte del nou curs Reduir l’abandonament escolar després Més de 20.000 alumnes inicien les de l’ESO és una altra de les prioritats classes en 802 barracons ben equipats ELS PARES REBEN UN INFORME SETMANAL PER SMS PÀGINA 7 Barcelona A l’IES Montmeló passen llista amb el mòbil estrena normes sobre JOSEP GARCIA circulació amb bicicleta PÀGINA 12 33 Un ciclista a Barcelona. Els vídeos de Trànsit sobre accidents es passaran a les escoles PÀGINA 6 33 Un professor de l’IES Montmeló (Vallès Oriental) passa llista en una classe de tercer d’ESO, amb la seva PDA. PÀGINA 5 Alumnes de l’institut Un estudi identifica Mig-Món l’asteroide que va de Súria fan d’arqueòlegs matar els dinosaures 33 Simulació de la caiguda del meteorit sobre la Terra. PÀGINA 6
  2. 2. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10295B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:13 OCTUBRE Tema del mes el Periódico 2 DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888 L’impuls a les llengües es presenta com el principal repte del nou curs GUILLERMO MOLINER b Un altre dels objectius és reduir l’abandó escolar un cop acabada l’ESO b Els centres acullen amb normalitat la matèria d’Educació per a la Ciutadania EL PERIÓDICO BARCELONA es classes han començat i els L objectius estan clars: millo- rar la formació lingüística en català, castellà i anglès, i reduir l’abandonament escolar des- prés de l’ESO, que actualment prota- gonitzen gairebé el 30% dels joves. Els més de 3.000 centres educa- tius que acullen els 1.136.100 alum- nes matriculats a Catalunya per a aquest curs –31.000 més que el pas- sat– faran tot el que podran per asso- lir aquests objectius. Una altra de les grans novetats del curs és l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, tot i que ho ha estat molt més a les tertúlies televisi- ves i als debats polítics que a les aules, on s’ha acollit amb total nor- malitat. MANS A L’OBRA / Les escoles públi- 33 Alumnes de primer d’ESO de l’escola La Salle Bonanova de Barcelona entren a classe el 12 de setembre passat, primer dia del curs escolar. ques i concertades disposen fins al mes d’abril per presentar el seu projecte lingüístic. S’haurà de veure de quina manera els l’apunt NOMBRE DE DOCENTS centres donaran compliment L LES XIFRES DE 8 a les disposicions de la llei EN CENTRES 64.000 7.500 alumnes amb CURS 2007-200 orgànica d’educació, que for- PÚBLICS A CATALUNYA cen a incrementar la presència discapacitat visual EN CENTRES 21.000 del castellà a les aules. CONCERTATS MATRÍCULES Pel que fa al català, Educació ha anunciat que formarà 600 33 Els prop de 7.500 alumnes 1.136.100 BARRACONS mestres de 100 escoles perquè amb discapacitat visual de tot 20.000 Més de el curs vinent reimplantin els ALUMNES Espanya han començat també ulats alumnes matric universitari han iniciat el curs en 802 barracons procediments de la immersió aquests dies l’activitat escolar i no a l’ensenyament lingüística als seus centres, i acadèmica, més del 97% dels RESPECTE AL (+31.000) CURS 2006-2007 així aconseguir un avanç de la quals ho han fet integrats en FOMENTAR L’ÚS DE L’ANGLÈS llengua catalana. centres d’ensenyament Quasi mig miler d’escoles i instituts ordinaris. Per això, els adoptaran mesures per fomentar l’ús 133.000 són / ¿I què pas- professionals que componen els FOMENTAR L’ANGLÈS estrangers de l’anglès, i gairebé 7.000 docents sarà amb l’anglès? La xifra d’es- 33 Equips Específics de Suport rebran formació addicional per coles i instituts que adoptaran educatiu de l’ONCE treballen poder impartir classes en anglès mesures per fomentar-ne l’ús intensament per planificar el PER CENTRES s’acosta al mig miler. I s’anuncia conjunt d’intervencions que I DESPRÉS DE 37,8% que gairebé 7.000 docents hau- duran a terme durant tot el curs 62,2% L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA? ran adquirit a finals d’any una escolar amb l’objectiu de facilitar a l’escola dels alumnes 30% a formació addicional per poder a aquests alumnes la seva feina a l’escol concertada deixen els estudis sortir-se’n amb l’idioma de Sha- diària als centres educatius. pública El principal repte kespeare a classe. (segons la ministra) és reduir A banda de l’impuls de les 33 La inclusió dels escolars amb l’abandonament escolar llengües, un dels altres eixos del discapacitat visual en l’àmbit després de l’ESO nou curs acadèmic és reduir educatiu normalitzat respon a la l’abandonament escolar després de tendència generalitzada de crear RUT VIDAL l’ESO, «el principal repte per al curs un únic sistema on s’integrin tots que comença», segons la ministra només els alumnes amb un entorn nal qualificada i, sobretot, és el pas- Faran que els alumnes de primer els alumnes, de manera que d’Educació, Mercedes Cabrera. social i familiar més sòlid superen el saport per aconseguir tenir un futur que aprovin més de la meitat de les sempre preval el dret de batxillerat. La situació té molta im- laboral millor. assignatures només hagin de repetir qualsevol nen o jove a rebre una / L’úl- portància perquè aquest tram edu- Les reformes del batxillerat, que les suspeses i es puguin matricular atenció educativa equitativa i de LA IMPORTÀNCIA DE L’ENTORN tim informe de l’Organització per a catiu no obligatori, entre els 16 i els començaran a implantar-se el curs d’algunes de segon. Així, la reforma qualitat, respectant per sobre de la Cooperació i el Desenvolupament 18 anys, és clau per a l’accés a la uni- vinent, tenen com a objectiu princi- acaba amb la repetició del curs com- tot les necessitats específiques Econòmic (OCDE) posa en relleu que versitat, per a la formació professio- pal reduir l’abandonament escolar. plet a partir de dos suspensos. H de cadascú.
  3. 3. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10495B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico 3 Tema del mes DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES 2 A 4 888 Els joves jutgen la nova educació Alguns alumnes consideren que la nova assignatura d’Educació per a la Ciutadania suposarà una dificultat més per superar el curs. D’altres valoren l’objectiu de la matèria, tot i que encara no la coneixen prou. SARA GONZÁLEZ l’opinió dels alumnes BARCELONA amília, salut i feina són els F tres valors que els alumnes IES MARAGALL de tercer d’ESO de l’IES BARCELONA Baix Montseny de Sant Ce- Els estudiants la loni prioritzen en la seva vida. La política i la religió estan en els úl- posen en dubte tims llocs. Aquest és l’exercici que tenien com a deures de l’assignatu- «La nova assignatura, pel nom, em ra d’Educació per a la Ciutadania, semblava estranya. Creia que la nova matèria que encara resulta parlaríem sobre coses del carrer, desconeguda per a la majoria. lleis i normes de la ciutat», diu la El tema que estan discutint ara Xènia. Els alumnes de tercer d’ESO és la relació directa que hi ha entre de l’IES Maragall no estan la felicitat i la política. «És in- convençuts de l’objectiu d’Educació per a la Ciutadania. «Jo crec que les creïble el gran rebuig que senten persones es formen soles. Per molt per la política, sent encara tan jo- ves», comenta la professora que ens diguin com ens hem de d’aquesta assignatura al centre, portar, tot depèn de nosaltres Helena Gefaell. L’objectiu d’aques- mateixos», explica l’Íngrid, i en Pablo ta unitat és que s’adonin que un li dóna la raó. «La professora ens ambient polític just és més favora- explica coses que ja sabem, però ble perquè cadascú pugui realitzar que no fem», reconeix la Xènia. En el seu projecte personal. Juan Carlos explica que de moment han parlat sobre el respecte als «Jo és que no sé què escriure», diu la Keila quan la professora els altres, i en Marcos afegeix que demana que redactin quins són els sembla «una assignatura simple». seus plans per a la vida. Com a deu- res, hauran de llegir un text sobre IES BAIX MONTSENY les condicions de vida en què es SANT CELONI troba una família en plena guerra La política no de Kosovo. Durant el curs estudia- ran altres temes, com ara la digni- interessa als joves tat i els drets humans, la convivèn- cia amb els altres ciutadans i els Un dels punts que més preocupen principis de la democràcia. els alumnes de tercer d’ESO de l’IES Baix Montseny és el fet que es parli de política, perquè, en general, Comentaris als mitjans no consideren que sigui necessària Quan al començament de curs He- per ser «bones persones». La lena Gefaell els va preguntar si ha- majoria opina que els adolescents vien sentit parlar de l’assignatura són bons ciutadans, tot i que als mitjans de comunicació, només reconeixen que de vegades no alguns van respondre afirmativa- respecten les normes. A més a més, ment, tot i que no tenien gaire clar creuen que per aprendre a de què es tractava. «Havia sentit comportar-se a la societat és també important l’educació rebuda pels que ens parlarien de sexe i dro- gues», afirma la Isabel. «Crec que pares. El fet que hagin de superar exàmens per aprovar l’assignatura ens ensenyaran a ser bons ciuta- dans», diu l’Adrià. «Aquests valors és una preocupació per a alguns alumnes, que consideren que ja fan ens els han d’ensenyar els pares», comenta l’Anabel. moltes matèries. Per molts d’ells la nova matèria suposa una càrrega. «Ara ens po- IES CELESTÍ BELLERA sen una assignatura més i encara GRANOLLERS serà més difícil aprovar», es queixa Una assignatura l’Anabel. Alguns alumnes no li veuen utilitat a l’assignatura i fins útil i necessària i tot critiquen el fet que se’ls parli de política, encara que només apa- «Quan vaig sentir que faríem regui en el primer tema del llibre. Educació per a la Ciutadania, em Altres consideren que pot ser útil. vaig pensar que seria una mena de geografia», comenta l’Anna. La «Ensenyarà valors com la con- majoria d’alumnes que cursen vivència, el respecte als nostres l’assignatura a l’IES Celestí Bellera companys i com han de ser trac- creuen que és una assignatura molt tades les persones. Tot i això, pri- útil, necessària i fàcil d’aprovar. «És mer s’ha d’aprendre a ser bona una matèria que ens ajudarà a persona, i després bon ciutadà», diu l’Alexandra. Reflexionant, al- conèixer-nos més a nosaltres guns arriben a la conclusió que mateixos i també als altres», opina la potser aquesta assignatura s’hau- Sara. «És molt important perquè ens ria d’impartir des de més petits ensenyen a valorar els nostres perquè realment fos efectiva. H companys», conclou en Dani.
  4. 4. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10395B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE Tema del mes el Periódico 4 DEL 2007 Les novetats del curs 2007-2008 PÀGINES DE 2 A 4 LLL JORDI BARRERAS Els portàtils baixen de preu amb la tornada a l’escola EL PERIÓDICO BARCELONA Els ordinadors portàtils són cada dia més barats. El seu cost mitjà ha baixat a Espanya 84 euros els últims mesos. El preu mitjà de venda al juliol, 935 euros, va bai- xar fins a 851 a l’agost. Aquesta tendència fa possible que en aquesta tornada a l’escola hagi es- tat possible trobar novetats per menys de 500 euros. El descens s’arrossega des de fa un any i mig, coincidint amb la popularització dels portàtils com a ordinadors domèstics en lloc dels tradicionals de sobretaula, que ocupen més espai. Això ha fet que les vendes d’equips amb torre, monitor i teclat estiguin 33 Alumnes d’ESO assisteixen a classe en una aula del SES Palafolls (Maresme), en un mòdul prefabricat que compta amb totes les comoditats. pràcticament estancades en l’àm- bit del consum domèstic, mentre que les de portàtils sumen creixe- El curs comença amb un rècord ments de més del cinquanta per cent mensuals. FINS I TOT PER ALS NENS / Però l’ini- de barracons, però sense queixes ci del curs escolar ha impulsat el fenomen que va propiciar el can- vi d’hàbits. «Ara es compren portàtils fins i tot per als nens, JORDI BARRERAS quan això era impensable fa uns b Més de 20.000 anys», assegura Karina Riera, di- alumnes de centres rectora de distribució de Diode. públics inicien el curs en 802 mòduls l’origen b Educació fracassa EL PODER DELS USUARIS en l’objectiu de posar fi Els consumidors són els al problema i opta per causants del descens donar-los bons acabats El fet que molts usuaris optin per substituir els ordinadors de torre per ordinadors portàtils és EL PERIÓDICO BARCELONA l’origen de la baixada de preus. studiar en barracons ha dei- E xat d’estar mal vist. La mi- llora de la qualitat dels «A la caiguda hi contribueixen mòduls prefabricats i la se- tant els fabricants com les boti- va progressiva renovació han posat gues, perquè el moment de la tor- nada al col.le és quan les famílies fi a la seva mala fama. Cada vegada és més freqüent que competeixin es plantegen comprar un ordina- amb avantatge amb els edificis esco- dor», assegura Pablo Romero, di- lars pel que fa a l’aïllament tèrmic, rector de màrqueting de Toshiba. la calefacció i fins i tot la il.lumina- Per Nadal, asseguren, es tendeix ció natural. Més de 20.000 nens i jo- més a comprar models mul- 33 Alumnes del SES de Palafolls juguen a la pista esportiva del centre, amb els mòduls on fan classe al fons. ves catalans assisteixen a classe en timèdia per a tota la família. 802 barracons, la xifra més alta que es recorda. En un centenar d’escoles els últims temps a la relació de cau- CENT EUROS MENYS / I si als fabri- i instituts, l’activitat es desenvolupa ses que exigeixen recórrer als barra- cants la caiguda els suposa materials CULTURA DE LA PAU íntegrament en aquests edificis, i cons per reallotjar els alumnes. recórrer a més volum per mante- aquesta mena d’instal.lacions s’ha En l’argot utilitzat pels responsa- nir la facturació, per als distri- acabat acceptant com a inevitable bles de la Conselleria d’Educació, el buïdors la retallada és encara < Els centres de recursos manera, es pretén fomentar el en el panorama educatiu. que abans era barracó, amb els anys, més gran. «Si fa un any el preu pedagògics (CRP) compten des respecte, la tolerància, la va passar a denominar-se mòdul i d’un ordinador mitjà en majoris- d’aquest curs amb dues convivència i la solidaritat vers els TRES RAONS / La gran mobilitat geo- més endavant aula prefabricada. ta estava en els 600 euros, ara propostes pedagògiques altres i transmetre als alumnes les gràfica de la població vinculada al La relaxació de les crítiques a les està en 500, i això obliga a vendre elaborades per la Creu Roja per responsabilitats, la consciència i boom de la construcció de vivendes i autoritats educatives per l’augment un 40% més d’unitats per mante- promoure la cultura de la pau i els el respecte cap a les normes i els de volum de les instal.lacions provi- objectius del mil.lenni promoguts la creixent arribada de fills de nir el benefici», explica Riera. valors humanitaris existents. La famílies immigrants han estat pre- sionals ha provocat fins i tot que els La rebaixa general ha fet que per les Nacions Unides. Els maleta pedagògica inclou la guia sentades com les responsables de la serveis tècnics de la conselleria no també baixi el preu mitjà i cada recursos que ha ideat la institució del professor, la guia de l’alumne, multiplicació dels mòduls provisio- hagin hagut de quantificar el nom- una de les categories. Així, avui consisteixen en la maleta recursos didàctics i un DVD nals. Totes dues són impredictibles i bre d’alumnes que fan ús, no només un model de gamma mitjana cos- pedagògica Conflicte armat o interactiu amb activitats, jocs, dificulten que l’oferta de places de manera habitual sinó també in- ta uns 900 euros quan fa uns me- cultura de la pau? i un cedé sobre aplicacions multimèdia i els Objectius del Mil.lenni, s’ajusti a la demanda. Un tercer fac- termitent, dels 802 mòduls, que a fi- sos se n’anava a 1.200, i els de dinàmiques de grup sobre la tor, la realització d’obres de millora nals d’any es reduiran, d’acord amb gamma alta voregen els 1.500 adreçats als alumnes de primària, resolució dels conflictes per vies i l’ampliació de centres, s’ha afegit les seves previsions, a 760. H quan estaven en 2.000. H ESO i batxillerat. D’aquesta no violentes.
  5. 5. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10595B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE el Periódico 5 Actualitat DEL 2007 Joescric.com Un estudi identifica l’asteroide publica obres d’escriptors que va eliminar els dinosaures aficionats DON DAVIS tats a causa del xoc que havia tingut HELENA LÓPEZ b Baptistina va expulsar BARCELONA lloc uns 95 milions d’anys abans en- a l’espai fragments «La malvada, lletja i bruta bruixa tre dos asteroides. El més gran es diu gegants al xocar amb Conxorxa i la seva ajudanta, la Baptistina i encara existeix. Guineu Feufeu, pudent, sense pèl William Bottke i David Vokrou- una altra roca i amb 14 dents corcades, menja- hlicky, de l’Institut d’Investigacions ven al seu femer melindros flo- del Sud-oest, a Boulder (EUA), i Da- rits». Així comença La bruixa Con- vid Nesvorny, de la Universitat Char- ANTONIO MADRIDEJOS BARCELONA xorxa, conte publicat per la jove les, a Praga (República Txeca), feia anys que buscaven una gran col.lisió Marta Romera. Si voleu saber a teoria més acceptada habi- L com segueix, només heu d’entrar tualment afirma que la cai- que expliqués no només l’esfondra- a la web www.joescric.com, punt guda d’un cos rocós de grans ment terrestre de fa 65 milions de trobada entre escriptors aficio- dimensions sobre la Terra, d’anys, sinó empremtes similars de- nats i aficionats a la lectura de to- segurament al nord de l’actual tectades a la Lluna, Venus i Mart. I tes les edats. El portal ja compta península del Yucatán (Mèxic), va Baptistina, un asteroide descobert el amb 3.625 obres de 592 autors en causar fa 65 milions d’anys un cata- 1890 que orbita acompanyat de mol- la versió catalana, i amb 21.195 clisme climàtic que va eliminar els tes roques més petites, encaixa per- obres de 5.779 autors en la versió dinosaures i també milers d’altres fectament com a origen del procés. en castellà (www.yoescribo.com). espècies de finals del cretaci. Però Els resultats del treball, obtinguts «L’objectiu és donar una opor- ¿d’on procedia aquella roca gegant? amb l’ajuda de simuladors in- tunitat als escriptors novells que ¿Van ser les restes d’un cometa? Uns formàtics, s’han publicat a la revista Nature. encara no estan dins del circ de la científics creuen que han trobat la literatura. Joves que es troben fo- resposta: el pedrot destructor va ser La seqüència va ser la següent: fa ra del circuit oficial», afirma Alba un dels nombrosos fragments ejec- 160 milions d’anys, Baptistina va xo- Salvador, coordinadora de car contra un altre cos gegant, d’uns l’equip d’edició de la web. 60 quilòmetres de diàmetre, i com a resultat de la col.lisió van sortir dis- «Fa poc que conec el portal i referències n’estic encantada. Això que la parats nombrosos fragments, al- gent pugui llegir les teves obres i menys 300, que feien més de 10 dir-te què n’opinen és genial. Se quilòmetres. Un d’ells, després de va- LES RESTES n’aprèn molt», comenta Romera, gar per l’espai durant 95 milions CosmoCaixa exposa que no només és autora, sinó que d’anys, va acabar arribant a la Terra, fragments d’un meteorit també és assídua lectora. hi va impactar i va formar l’anome- nat cràter de Chicxulub. La col.lisió Veure amb els vostres propis ulls Les dues webs va aixecar un núvol de pols que va fragments d’un meteorit autèntic DIVUIT CATEGORIES / inclouen 18 categories, des de re- enfosquir el planeta i va provocar és possible a CosmoCaixa (Teodor lats fins a novel . les, lletres de un hivern de durada letal. Tots els Roviralta, 47-51, Barcelona). cançons i fins i tot receptes. Publi- grans animals de la Terra van morir. LA PEL.LÍCULA car és senzill. N’hi ha prou de re- gistrar-se de forma gratuïta i en- / Els investigadors expli- CONDRITES ‘Armageddon’: la història quen a la revista Nature que entre els viar el text. «A més de publicar les d’un asteroide de cine obres online, organitzem concur- sediments que s’han recollit al Yu- La pel.lícula, dirigida per Michael sos, i els guanyadors són editats catán hi ha restes de condrites car- en paper», apunta Salvador. bonoses, un mineral que només es Bay el 1998, narra com un La coordinadora de l’equip troba en certs meteorits; per tant, asteroide de la mida de Texas d’edició descriu el perfil dels conclouen que el cràter Chicxulub s’acosta perillosament a la Terra. autors: «És molt divers. Des d’es- no es va formar per la caiguda d’un criptors molt joves fins a jubi- cometa, sinó d’un asteroide. LA WEB lats». El portal ofereix, a més a La hipòtesi que defensa l’equip de Si veieu un meteorit, més, l’oportunitat als escriptors Bottke és certament provocativa. Sig- ja teniu on dirigir-vos novells de conèixer-se entre si i nifica que un bon nombre dels intercanviar parers. H cràters menors formats a la Terra Tot aquell que vegi un meteorit ho durant els últims 160 milions d’anys pot explicar a la web de la xarxa també serien resultat de la destruc- d’investigació sobre bòlids i 33 Simulació de Baptistina xocant amb un altre objecte gegant i Amplia la informació a internet, a la web www.joescric.com ció de Baptistina. H meteorits (www.spmn.uji.es). caiguda de dos fragments sobre la Lluna (centre) i la Terra (a sota). SAMUEL ARANDA L’IEC converteix la seva seu en un museu sobre els 100 anys L’exposició L’Institut d’Estudis Cata- A la planta baixa, dues sales expo- b La mostra ocupa dues lans, 1907-2007. Un segle de cultura i sen els resultats de la feina de l’Insti- plantes de la Casa ciència als Països Catalans ocuparà tut en tots els àmbits. La llengua de Convalescència gairebé tota la Casa de Convalescèn- –amb perles com algunes fitxes ma- cia fins al dia 16 de desembre, amb nuscrites de Pompeu Fabra i làmi- un muntatge del premi nacional nes del primer atles lingüístic del ca- EL PERIÓDICO BARCELONA d’Arquitectura Dani Freixes en el talà–, la ciència –amb records del L’Institut d’Estudis Catalans va con- qual comparteixen el protagonisme Servei Meteorològic de Catalunya– i vertir el 13 de setembre passat la se- l’edifici mateix i dos centenars de les institucions creades per iniciati- va seu en un museu sobre la cen- documents i obres artístiques refe- va de l’IEC, com la Biblioteca de Ca- tenària història d’aquesta institució. rents a l’acadèmia. talunya, en són un bon exemple. H 33 L’exposició estarà oberta fins al dia 16 de desembre. EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya. EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Coordinació: Helena López. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García, Xa- vier Vidal i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i Gas Natural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. Vicepresident executiu: Antonio Asensio Mosbah.
  6. 6. (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 10695B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 01/10/2007 - Hora: 20:07 OCTUBRE Actualitat el Periódico de l’Estudiant 6 DEL 2007 REPORTATGE Alguns alumnes treuen carreta- des de sorra, altres treballen resse- Com Indiana Jones guint el perímetre exterior del mas i un grup es dedica a baixar l’estrat de l’interior de l’habitatge, sense parar de riure i xerrar. En Jordi, de primer de batxillerat, agafa la pala i posa sorra al carretó mentre orga- El mes de juliol passat, una trentena d’estudiants de l’IES Mig-Món de Súria van nitza en veu alta un concurs de fra- ses cèlebres: «¿Qui va dir ‘l’Estat dedicar part de les vacances a recuperar un mas medieval del municipi del Bages sóc jo’?». Les respostes equivoca- des els fan trencar de riure. Un grup més seriós de segon de MÍRIAM ARGILÉS batxillerat, sense parar d’excavar, MÍRIAM ARGILÉS SÚRIA parla d’eleccions, del president Montilla i dels treballs de recerca Ja fa alguns estius que un grup que han de fer. L’Alba ja ha finalit- d’alumnes de l’IES Mig-Món de zat el batxillerat i acaba de fer la Súria s’ofereix per treballar vo- selectivitat. Explica, mentre treba- luntàriament durant dues setma- lla, els problemes per traslladar-se nes a les excavacions arqueològi- a la universitat: «Per anar a Barce- ques medievals del seu poble. L’equip de treball, a més a més lona s’ha d’anar primer a Manresa del grup d’alumnes d’ESO i batxi- llerat, l’integren la directora de L’ACOLLIDA l’excavació especialista en masos medievals, l’arqueòloga Assumpta La resposta dels alumnes Serra; el professor Albert Fàbrega, és molt bona, i acaben que imparteix classes al mateix encantats amb l’experiència institut on estudien els alumnes, i alguna altra voluntària, com la Je- ni, una universitària exalumna del per agafar el tren, però abans algú mateix institut. «Fa cinc estius ens ha de dur de Súria a Manresa, que participo en les excavacions així que el millor és llogar un pis a –explica la Jeni–. Des que era ben prop de la universitat». El grup de primer de batxillerat petita ja pensava que de gran vo- llança un altre concurs en veu al- lia ser historiadora». ta: «¿Qui sap quan Súria va ser in- dependent?», «¿algú recorda l’any Ben matiners 33 Un grup d’alumnes de l’IES Mig-Món de Súria, el juliol passat a les excavacions medievals del municipi. de la revolució francesa?». De tant en tant algú crida: «As- A les vuit del matí, el grup de tre- sumpta, ¿què és això?». L’ar- ball es concentra al centre de Súria queòloga s’ho mira, i quan afirma per esperar els vehicles tot terreny ca a cada grup de treballadors la zo- dia primer d’ESO, es posa ràpid els altres opcions que és un tros de ceràmica grisa que els han de dur fins al puig de na que haurà d’excavar i tothom es guants, s’ajup i comença a treure la del segle XII, l’alumne retorna co- Sant Pere, als afores del nucli urbà. posa a fer feina. sorra que podria amagar l’estructu- foi al seu lloc i continua mirant Arribats a la zona d’excavació, els ra del mur exterior del mas. «Aquest CAMPUS ARQUEOLÒGIC amb atenció el terra, no fos cas que nois ajuden a distribuir pics, pales, estiu he vingut perquè el meu pare AL VALLÈS OCCIDENTAL «Segur que hi torno» se li escapi una peça important. carretons, pinzells i guants, men- és amic de l’Abert i li va explicar el Si et vols acostar a l’arqueologia, A canvi de la feina feta, l’Ajunta- tre Albert Fàbrega obre el cobert En Dairo fa quart d’ESO i explica que es feia aquí. L’estiu que ve se- tens una altra opció de fer-ho ment de Súria ofereix als alumnes on hi ha les restes del mas medie- que «només havia vist arqueòlegs a gur que hi torno», comenta la noia. a Palau-solità i Plegamans. entrepans, beguda i tiquets per po- val i demana l’ajut d’algun alumne La seva companya Eva afegeix que la tele, així que vaig pensar que era der entrar a la piscina. És una bona per enfilar-se escala amunt i mirar està molt contenta, ja que ha trobat una bona idea veure aquesta feina Més informació a la web manera d’agrair la col.laboració. H http://www.fundclos.com de no caure. Assumpta Serra indi- de més a prop». La Clara, que estu- dents, ceràmica i ossos. EL PERIÓDICO Trànsit i el RACC traslladen els vídeos durs a les escoles l’aula de Química es parli dels efec- b Els joves debatran b El projecte preveu tes que tenen els grams d’alcohol a classe sobre que els alumnes facin per cada litre de sang. seguretat viària a exercicis de càlcul La carpeta conté unes fitxes que serviran de guia al professor. A la partir d’històries reals sobre accidents pàgina dedicada als accidents s’ofe- reixen diverses estadístiques de si- ma artificial. El vídeo pretén agitar nistralitat, nou preguntes relaciona- MAYKA NAVARRO BARCELONA la consciència o tocar la fibra sensi- des amb els gràfics i altres de les Només faltaven tres revolts per arri- ble dels adolescents que comencen a quals valdria la pena conèixer les bar a casa quan un cotxe va envair el circular amb ciclomotor i que no tri- respostes: «¿Quines propostes de mi- carril en què circulava de paquet a garan a conduir el primer cotxe. llora suggeriu per reduir l’elevada la moto d’un amic. Ivan Corretja te- taxa de sinistralitat entre els joves?». nia 14 anys quan li van amputar / El material pe- Un altre dels exercicis que es CARPETES GRATUÏTES una cama. 20 anys després protago- dagògic és gratuït. Els professors plantegen és debatre a classe el que nitza el vídeo que la Fundació RACC només han de trucar al 902.19.74.92 ens costa, en euros, un accident de i el Servei Català de Trànsit (SCT) ofe- i fer la seva comanda. Tant el RACC trànsit. Diàriament es parla i s’es- riran als 1.174 centres d’ensenya- com Trànsit confien que la carpeta criu de morts i ferits, però es dedica ment secundari de Catalunya per- serveixi als professors d’Educació poc espai a comptar un per un els què els joves debatin a les aules so- per a la Ciutadania, o per a les tuto- euros que costen. Lògicament, el do- bre seguretat viària. ries. Alguns, com el director del SCT, lor i el drama humà estan per sobre En els 12 minuts que dura la cin- Josep Pérez Moya, són més arriscats i de qualsevol cost econòmic, però els ta no apareix ni una gota de sang, llancen la proposta, per què no, que joves tindran oportunitat de saber, però n’hi ha prou amb la imatge de els joves aprenguin a fer percentat- per exemple, el que es va gastar, el l’Ivan assegut davant del seu ges a la classe de Matemàtiques amb 2004, en cadires de rodes per a fe- 33 Dues imatges dels vídeos sobre accidents que Trànsit i el RACC protètic mentre aquest li retira la ca- els morts a la carretera. O que a rits: 18.870.150 euros. H projectaran a partir d’aquest curs als centres d’ensenyament secundari.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×