Espectacles a roma

10,312 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
10,312
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
8,291
Actions
Shares
0
Downloads
51
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Espectacles a roma

  1. 1. ESPECTACLES A ROMAAMFITEATRE: munera gladiatoriaCIRC: ludi circensesTEATRE: ludi scaenici
  2. 2. ELS EDIFICIS PÚBLICS PER A LOCIAmfiteatre CircTeatre Termes
  3. 3. • Qui construeix i paga elsedificis d’oci?– Províncies: ciutadans ricsque busquen prestigi ipopularitat– A Roma: els edils durant laRepública i lemperador entemps de lImperi.• Panem et circenses: un delsfonaments del poderimperial• Els jocs públics se celebravenels dies de festivals religiosos(ludi o feriae).• Els espectacles de més èxiteren els del circ i delamfiteatre, molt per sobredel teatre.
  4. 4. LAMFITEATRE• L’edifici: edificació descoberta, normalment de plantaoval amb terra de sorra, envoltada per graderies.
  5. 5. Els primers amfiteatres eren de fusta;posteriorment es van construir ambpedra.A Catalunyanomés senconeixen dos:•Empuries, delqual es pot veureel suport de pedraon es recolzavalestructura defusta•Tarraco, sentaquest darrer elde majorsdimensions.
  6. 6. • L’edifici de l’amfiteatre consta de tres partsbàsiques:– la pista o arena era on es feien els espectacles iestava cobert de sorra.
  7. 7. – el soterrani o fossae: sotalarena, cobert per unempostissat de fusta, hi haviaels magatzems per alsdecorats, departaments pelslluitadors i gàbies de les feres.
  8. 8. La graderia o cauea, construïda per un sistema de galeries amb volta que lasostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria).• Estava separada de larena per un mur duns quatre metres anomenat podium.• Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges (lemperador).• Cada espectador tenia una entrada de pedra on se li assignava el seu seient.• Es podia estendre una gran lona (uelum) per protegir del sol els espectadors.
  9. 9. Altres amfiteatresCartagenael_djemItàlica -Sevilla Mèrida
  10. 10. Els jocs de l’amfiteatreExecucionsLes lluites de gladiadorsLes uenationesLes naumachiae
  11. 11. Les lluites de gladiadorsEls gladiadors eren presoners de guerra, condemnats a mort,esclaus castigats pels seus amos o homes lliures que nohavien trobat un altre recurs per viure.
  12. 12. Tipus de gladiadors: els méscomuns eren– Samnites: escut (scutum) i espasa(spatha).– Tracis: protegits per una rodella(parma) i un punyal (sica).– Mirmilló: portava un casc querepresentava un peix marí.– Retiari: portava una xarxa (rete) iun trident (tridens).
  13. 13. Preparació dels gladiadorsEren entrenats en escoles especials– lanista-ae: era la persona que s’encarregava de buscar els gladiadors.– ludi gladiatorii: escoles d’entrenament.– ludus magnus era l’escola que es trobava darrera el Colosseu. Vivienpresoners en un règim molt estricte.
  14. 14. L’espectacleEl dia del combat, els gladiadors desfilaven i saludaven lemperadoramb el crit tradicional: aue Caesar, morituri te salutant.• Feien una probatio armorum, l’examende les armes i després es designaven asorts les parelles de lluitadors icomençaven la la lluita• Uns instructors vigilaven que la lluita nofos fingida i, si calia fuetejaven elsgladiadors.• El públic cridava, animant el gladiadorper qui havia apostat.
  15. 15. • Una orquestra amenitzava els jocs i el públicapostava (sponsiones: apostes) pels seusfavorits• Quan un dels dos lluitadors queia ferit alçava lamà per demanar gràcia.VERBERA: colpeja’lIUGULA: degolla’lURE: crema’lHABET: el téHOC HABET: ja el té
  16. 16. • El vencedor tenia el dret a matar el contrari, però si hi havial’Emperador, aquest tenia el poder de decidir.• L’Emperador acostumava a escoltar la multitud.• L’Emperador, si el volia matar, posava el dit cap a baix. Si no,posava el dit amunt.MITTE: deixa’l anarIUGULA: degolla’l
  17. 17. Un bon gladiador tenia molts admiradors i,sobretot, admiradores, i podia rebre regalsi grans quantitats de diners fins que se liconcedís una espasa de fusta com a símbolde la seva retirada.
  18. 18. Tipus de gladiadors: es coneixen fins a 26 tipus de gladiadors,però els més habituals eren els següents:Samnites:escut (scutum)i espasa(spatha).Tracis: protegits per una rodella (parma) i un punyal (sica).
  19. 19. Mirmilló: portava un casc que representavaun peix marí.Hoplomachus: Portava unaarmadura pesada i casc, ambun escut rodó. Com a armesd’atac, una llança i un gladius.
  20. 20. Retiari: portava una xarxa (rete) i untrident (tridens).Secutor: El seuarmament: una espasacurta –gladius-) o, méstard una espasa llargapesada -spatha.Un escut similar al delslegionaris llamado"Scutum“, Un cascesfèric i una armadurapesada.Lluita entre secutor i retiarius
  21. 21. AltresgladiadorsequesvenatoressedariusArbelas
  22. 22. Les uenationes: eren espectacles amb animals. Incloïen exhibiciódanimals exòtics, portats de les províncies més llunyanes delImperi, lluites entre feres i caceres fetes per homes armats.
  23. 23. Les naumachiae: ofertes en ocasions excepcionals, eren representacions decombats navals. Sinundava larena dalguns amfiteatres, o en estanysartificials o naturals, i els gladiadors i condemnats reproduïen batallesnavals històriques.
  24. 24. Execucions: a lamfiteatre elscondemnats a mort eren lliuratssense armes a les feres o a gladiadorsarmats.Erengeneralmentcriminals, o béenemics delEstat, com elscristians. Sesolien fer enhores de pocaassistència, almatí o almigdia.
  25. 25. EL CIRCLedifici del circ romà prové delhipòdrom grec. En el circsoferien principalment curses decarros. Per això el circ tenia unaforma allargada, rectangular, ambels costats menors corbats.
  26. 26. • la pista (arena) dividida per un terraplè allargat al mig (spina).• a cada extrem de la spina hi ha una meta en forma de columnes.• sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus iels comptadors (set ous grossos de fusta o set dofins que servienper comptar les set voltes de què constava la cursa).
  27. 27. •la cauea o graderia, sostinguda per un joc darcs i voltes, i separadade la pista per una barrera (podium).•al puluuinar sasseien els magistrats, la família imperial i elsespectadors més privilegiats.•als extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des donsortien quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocadora larena.
  28. 28. El més gran va ser el Circ Màximde Roma: al s. I dC. tenia ja unacapacitat per a uns 250.000espectadors asseguts.
  29. 29. A Tarragona podem contemplar les que possiblement són lesrestes més ben conservades dun circ romà del món.
  30. 30. Les curses de carro: en el circ les curses se succeïendurant tot el dia fins a la posta de sol.
  31. 31. Els carros eren normalment de dos cavalls (bigae) o de quatre(quadrigae). Cada carro pertanyia a un equip (factio), que aportavaels carros, els cavalls i els aurigues.
  32. 32. Quatre carroscompetien a cadacursa, sota elscolors blanc, verd,blau i vermell.La més grandificultat era fer lamitja volta: haviende passar el més aprop possible deles metae peròsense tocar-les,perquè laccidentpodia ser mortal. Elrisc era xocar ambun altre carro(naufragium).
  33. 33. EL TEATREAl començament els teatresromans eren de fusta idesmuntables. Però a partir dels. I a. C. a Roma es vancomençar a construir teatres depedra segons els models grecs.
  34. 34. El teatre es dividia en tres parts ben diferenciades:– la graderia, cavea, on seien els espectadors. La cauea soliaestar dividida en tres sectors per a públics de diferents classessocials: les classes altes a les grades més pròximes a lescenari iles classes baixes en la resta.
  35. 35. – lorchestra, un espai semicircular on primer cantava i ballava elcor, i després hi seien els espectadors més importants.– les construccions de lescenari: una plataforma on actuaven elsactors proscaenium o pulpitum i un edifici que feia de teló defons, magatzem i vestidors (scaenae frons).
  36. 36. A Roma el més important va ser el de Pompeu,amb una capacitat per a 27.000 espectadors.
  37. 37. A la península Ibèrica els més ben conservatssón el de Mérida i el de Sagunt. En canvi lesrestes del de Tarraco es troben molt malmeses.

×