Dafnis i Cloe llibre I

DAFNIS I CLOE Proemi Llibre I LONGUS•Resum adaptat de “A synopsis of Longus’ Daphnis and Chloe”•Dibuixos de Chagall i altres•Fragments traduïts en castellà de Juan Valera

Lautor ens explica com, caçant a Lesbos, va trobar un bosc sagrat de les Nimfes, i va veure un quadre adornat amb una història damor. Proemi

Admirat, va decidir tornar a crear aquesta imatge en paraules. Havent trobat un intèrpret de la pintura, vacomposar els quatre llibres quesegueixen, com una ofrena a Amor, les Nimfes i Pan

Llibre I Uncabrer, Lamon, treballan t al camp prop de Mitilene a lilla de Lesbos, troba un nadó alletat per una de les seves cabres. El nen té amb ell mostres de noble bressol, i Lamon té en un primer moment la temptació de prendre les joies i deixar el nen, Lamon descobreix Daphnis

però al final porta la cabra, el nen i les joies a la seva dona, Mirtale .Decideixen criar el nen i l’anomenen Dafnis.

Hi havia una gruta sagrada, on es veien estàtues de pedra de lesNimfes, formant un cor com si dansessin.

Dryas troba CloeEn aquesta cova dos anys més tard, un pastor anomenat Dryas troba una nena, alletada per una de les seves ovelles.

Aquest nadó també teniaobjectes de valor al seu bressol. Dryas el porta ala seva esposa i lidonen el nom de Cloe.

Quan Dafnis tenia quinze anys, Lamon i Dryas van tenir elmateix somni: que les nimfes de lacova on Cloe havia estattrobada, lliuraven Dafnis i Cloe a un jove amb ales iamb un petit arc i fletxes.

Aquest jove els va ferir amb una sola fletxa, i va encomanar aDafnis que tingués cura dun ramat de cabres, i Cloe d’unramat dovelles. Els pares es van molestar, perquè pensavenque els seus fills adoptius estaven destinats a coses més grans. Però, després de fer un sacrifici al nen amb ales, van ensenyar Dafnis i Cloe l’ofici de pastors

Primavera

Quan va arribar la primavera, Dafnis i Cloe es van mostrar ansiosos per aprendre i imitar lanatura, i mantenir-se propun del l’altre i d’ajudar-se mútuament en les seves tasques pastorals.

Els vilatans havien cavat un clot coberta amb una capa prima per atrapar a una llobaAmor comença les seves que amenaçava el maquinacions. camp. Dos bocs es barallaven per una cabra i un va trencar la banya de l’altre

Dafnis vavoler castigar- lo, i corrent darrera d’ell, tots dos, Dafnis i el boc, van caure en el pou.

Chloe, en sentir els crits de Dafnis, es treu la banda del pit i lutilitza com a corda per treure Dafnis i la cabra fora del pou. Després es dirigeixen a lafont de les Nimfes a rentar el cos de Dafnis

Mentre Chloe ajuda Dafnisa rentar-se, mira el seu cosnu i de sobte li sembla moltbonic, sense saber que està caient en lamor; només sap que vol veure Dafnis banyar-se de nou.

Durant els propers dies, Chloe comença a sentir la inquietudemocional que sassocia en el romanç amb lamor - encara queella no sap el que està patint-, i confusament es lamenta de la seva condició.

Dorcon, un pastor local, senamora de Chloe i li ofereix regals. Dafniscomença a sentir la influència d’Amor i esclata una disputa entre els dos pastors sobre qui és més bell. Cloe serà escollida per dirimir la disputa i donar el premi: un petó. El judici de Cloe

Dafnis i Dorcondisputen com a poetes bucòlics iDafnis guanya amb facilitat. Rep el premi amb granentusiasme de Cloe.

Amb aquest petó Dafnis comença a patir elsdolors de lamor, encaraque, igual que Chloe, no sap què li passa.

• «¿Qué me hizo el beso de Cloe? Sus labios son más suaves que las rosas, su boca más dulce que un panal, y su beso más punzante que el aguijón de las abejas…. Me falta el aliento, el corazón me palpita, se me derrite el alma, y a pesar de todo, quiero más besos. ¡Oh, extraña victoria! ¡Oh, dolencia nueva, cuyo nombre ignoro! ….” (Juan Valera)

Dorcon el pastor, encara enamorat de Cloe, tracta de subornar amb regalsDryas per poder casar- se amb Cloe, peròDryas es nega. Dorcon després es vesteixamb una pell de llop i tracta de portar-se Cloe, però els gossos lataquen.

Dafnis i Cloe,que pensen que Dorcon simplementestava fent una broma, el rescaten.

“Tocaba ya a su fin la primavera y empezaba el estío. Todo era vigor en la tierra. Los árboles teníanfruta; los sembrados, espigas. Gratoel cantar de las cigarras, deleitoso el balar de los corderos, dulce elambiente perfumado por la fruta ensazón. Parecía que los ríos cantaban al correr mansamente; que los vientos daban música como de flauta al suspirar entre los pinos; que las manzanas caían enamoradas al suelo, y que el sol, anhelante de hermosura, rasgaba todo velo que pudiera encubrirla. Dafnis, impulsado de un ardoríntimo, que todo esto le causaba, se echaba en los ríos, y ya se lavaba, ya cogía ligeros peces, yabebía como si quisiese apagar aquel fuego. “

“Cloe, después de ordeñar sus ovejas y no pocas de las cabras, empleaba bastante tiempo en cuajar la leche; luego selavaba la cara, se coronaba de ramas de pino, se ponía al hombro la piel del cervatillo, llenaba una gran taza de vino y de leche, y gozaba con Dafnis de aquella bebida.”

Ja és ple estiu, i la Estiu passió de Dafnis iCloe creix, malgrat que ells no són conscients. Però instintivamentjuguen com jovesamants: es llancenpomes, es canvien les robes, es pentinen...;

Una tarda, mentre Chloe està dormint una cigala s’amaga per les sevesrobes i Dafnis la troba entre les pits de la noia.

Mort de Dorcon Arriba la tardor, i els pirates de la ciutat lesbia de Pirra ataquen i saquegenels camps, emportant- se algunes vaques i Dafnis. Cloe arribaamb les seves cabres i sent els crits de Dafnis. Busca Dorcon per demanar-li ajuda, però el troba fatalment ferit pels pirates,

“Cuando él vio a Cloe, el recuerdo desu amor le hizo cobrar aliento. «Cloe -le dijo-, pronto voy a morir. Esos inicuos piratas me han destrozado como a un buey, porque defendía mis bueyes. Sálvate tú, salva a Dafnis, véngame y piérdelos.”

“Yo tengo enseñadas a misvacas a seguir el son de mi flauta, y por lejos que estén, acuden cuando la oyen. Tómala, ve a la playa, y toca allí la sonata que yo enseñé a Dafnis y que Dafnis te enseñó. “

“Lo demás lo harán la flauta sonando y las mismas vacas. A ti hago presente de estaflauta, con la cual vencí en contienda musical a muchos vaqueros y cabreros. Tú, en pago, bésame ahora, que aún vivo, y llórame muerto. Y cuando veas a alguien apacentandobueyes, acuérdate de mí.»Dicho esto, Dorcón besó elbeso último, pues a par de beso y voz exhaló el alma.”

“Tomó la flauta Cloe, aplicó a ella los labios y soplócon cuanta fuerzapudo. Oyéronla lasvacas, reconociero n al punto el son, mugieron todas, y deconsuno se tiraron con ímpetu a la mar. “

“…los piratas llevaban espada al cinto, vestían medias corazas escamosas y calzaban grebas, mientras queDafnis iba descalzo, como quien apacienta en la llanura, y casi desnudo, por ser la estación del calor…. sepuso entre dos vacas, asió sus cuernos con ambas manos y se dejó llevar “

A la platja es reuneix amb Cloe i, acompanyats d’amics I parents, enterren Dorcon.

Dafnis I Cloe van a la font de la cova de les Nimfes I es banyen junts. Dafnis admira els cos nu de Cloe La cova de les Nimfes

“Con todo esto, Dafnis no podía recobrar su antiguo contento desdeque vio a Cloe desnuda y patente toda su beldad,escondida antes. Le dolía el corazón como si hubiese tomado ponzoña, y su aliento ya era fuerte y agitado, como de alguien a quien persiguen, yadesfallecido, como por el cansancio de la fuga. “

“Parecíale el baño de Cloe más temible que la mar, ypensaba que su alma estaba aún cautiva de los piratas; pues, como mozuelo campesino, i gnoraba las piraterías de Amor.”

Dafnis i Cloe llibre I

by Angel Martínez

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 1,418

Statistics