0
EL RENAIXEMENT A ESPANYA
<ul><li>PORTALADA DEL COL·LEGI DE SANT GREGORI </li></ul><ul><li>Cèlebre per la seua refinada ornamentació, les elegants p...
<ul><li>COL·LEGI DE LA SANTA CRUZ DE VALLADOLID </li></ul>
<ul><li>PALAU DE MEDINACELI (GUADALAJARA) </li></ul>
<ul><li>FAÇANA DE LA UNIVERSITAT DE SALAMANCA </li></ul><ul><li>Retaule cobert de grotescos que pareix un canelobre i es d...
<ul><li>CASA DE LAS CONCHAS </li></ul>
<ul><li>Detalls de la imatge  Casa de las Cochas. </li></ul><ul><li>Palau:  Es tracta d'un palau dins de la ciutat per al ...
<ul><li>LA CATEDRAL DE GRANADA </li></ul>1. Catedral 2. Capella Reial 3. Capella-Museu 4. Sagrestía
<ul><li>ESGLÈSIA DEL SALVADOR A ÚBEDA </li></ul>
<ul><li>PALAU DE CARLES V </li></ul>VÍDEO
 
<ul><li>ALCÀSSER DE TOLEDO </li></ul>L'Alcàsser de Toledo és una fortificació sobre roques, ubicada en la part més alta de...
La sòbria fatxada dividida en tres pisos de vans repetits entorn dels quals es concentra la decoració.
<ul><li>HOPITAL DE TAVERA </li></ul>
<ul><li>UNIVERSITAT D’ALCALÁ DE HENARES </li></ul>
<ul><li>PALAU DE MONTERREY </li></ul>
<ul><li>CATEDRAL NOVA DE SALAMANCA </li></ul>
<ul><li>FAÇANA DEL TRESOR DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO </li></ul>
<ul><li>“ L’art d’Herrera, fred, aristocràtic, intel·lectual, no es pot dir, en canvi, que fos estèril i acadèmic com un d...
<ul><li>MONESTIR DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL </li></ul>
<ul><li>Vista general de la façana i del lateral nord </li></ul>
<ul><li>Entrada principal </li></ul><ul><li>Pati dels Reis </li></ul><ul><li>Torres bessones de l'església </li></ul><ul><...
<ul><li>Zona central de la façana, d'accés al Pati dels Reis </li></ul>
<ul><li>Pati dels Reis i Basílica </li></ul>
<ul><li>Pati dels Evangelistes </li></ul>
<ul><li>Esglèsia </li></ul>
 
Biblioteca
<ul><li>ETAPES: </li></ul><ul><li>Plateresc </li></ul><ul><li>Purista </li></ul><ul><li>Herrerià </li></ul>Puerta de la Bi...
L’ESCULTURA ESPANYOLA
Juni. Detall del Sant Enterrament. 1544. Museu Nacional d’Escultura de Valladolid
<ul><li>SEPULCRE DELS REIS CATÒLICS </li></ul>
Jacent de D. Fernando Jacent de Dª. Isabel “ Primerament manem que en l'Església catedral de la ciutat de Granada es faça ...
Escut reial Detall de la capçalera amb dos «putti» presentant l'escut reial dels monarques. «Fernando d'Aragó i Isabel de ...
<ul><li>SEPULCRE DE FELIP EL BELL I JOANA LA BOJA </li></ul>L'acabament angular dels cantons del sepulcre, està tractat pe...
<ul><li>La traducció de l'epitafi és:  «Privats de vida, supervivents de la fama, cobreix este sepulcre a Felipe Rei de le...
Cripta Davall les tombes hi ha una xicoteta cripta d'impressionant austeritat; en ella estan dipositats els fèretres reals...
<ul><li>SEPULCRE DEL CARDENAL CISNEROS (ALCALÀ) </li></ul>
<ul><li>SANT JERONI DE TORRIGIANO. 1525 </li></ul>
<ul><li>RETAULE DE LA MEJORADA DE OLMEDO (BERRUGUETE) </li></ul>
Ecce Homo Sacrifici d’Isaac Martiri de Sant Sebastià
<ul><li>SANT ENTERRAMENT (JUAN DE JUNI) </li></ul>
<ul><li>Retaule major de la catedral de Valladolid procedent de l'església de L'Antiga </li></ul>
PINTURA ESPANYOLA: EL GRECO
<ul><li>“ Creta i Venècia l'eduquen en l'art. Ticià li ensenya la tècnica, Tintoretto el sedueix pel dramatisme, en fons i...
<ul><li>CURACIÓ DEL CEG (Venècia, 1573)  </li></ul><ul><li>Galeria Nacional, Parma.  </li></ul>
<ul><li>EXPULSIÓ DELS MERCADERS DEL TEMPLE (Roma, 1570-1576) </li></ul>
<ul><li>L’ESPOLI (1577-1579) </li></ul><ul><li>Manierisme patent de les figures. </li></ul><ul><li>Composició dominada per...
<ul><li>MARTIRI DE SANT MAURICI (1580-1582) </li></ul><ul><li>Tema: martiri dels soldats cristians de la legió tebana per ...
<ul><li>L’ENTERRAMENT DEL COMTE ORGAZ </li></ul>VÍDEO
<ul><li>DETALLS </li></ul>En la part superior, que es representa el celestial, les figures són allargades, estilitzades i ...
La part inferior es caracteritza per una gran sobrietat al representar la Terra i estar en relació amb el tema de la mort....
 
<ul><li>CRUCIFIXIÓ </li></ul>
<ul><li>LAOCONT I ELS SEUS FILLS </li></ul>
<ul><li>L'OBERTURA DEL QUINT SEGELL DE L'APOCALIPSI (1608-1614) </li></ul>
<ul><li>L’ADORACIÓ DELS PASTORS </li></ul>
<ul><li>LA DAMA DE L’ERMINI </li></ul>
<ul><li>CARDENAL FERNANDO NIÑO DE GUEVARA </li></ul>
<ul><li>CAVALLER DE LA MÀ AL PIT </li></ul>
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El renaixement a espanya

419

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
419
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El renaixement a espanya"

  1. 1. EL RENAIXEMENT A ESPANYA
  2. 2. <ul><li>PORTALADA DEL COL·LEGI DE SANT GREGORI </li></ul><ul><li>Cèlebre per la seua refinada ornamentació, les elegants proporcions i una ostensible simbologia del poder. </li></ul><ul><li>Igualment interessant és la seua història com a institució docent. Destinat a col·legi de Teologia per a frares dominics, va adquirir una notable autoritat doctrinal i va actuar com un planter espiritual i polític de l'Espanya renaixentista i barroca. </li></ul><ul><li>La façada va ser concebuda com un teló o estendard (arquitectura suspesa). </li></ul><ul><li>La seua compartimentació s'organitza amb elements vegetals que evoquen els arcs triomfals construïts amb fusta i enramada, reforçant-se el seu caràcter civil i urbà. </li></ul>
  3. 3. <ul><li>COL·LEGI DE LA SANTA CRUZ DE VALLADOLID </li></ul>
  4. 4. <ul><li>PALAU DE MEDINACELI (GUADALAJARA) </li></ul>
  5. 5. <ul><li>FAÇANA DE LA UNIVERSITAT DE SALAMANCA </li></ul><ul><li>Retaule cobert de grotescos que pareix un canelobre i es divideix en tres cossos horitzontals per mitjà d'entaulaments sobre pilastres. L'ornamentació d'acabament és renaixentista, però imita la imatge de les cresteries i els pinacles gòtics. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>CASA DE LAS CONCHAS </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Detalls de la imatge Casa de las Cochas. </li></ul><ul><li>Palau: Es tracta d'un palau dins de la ciutat per al senyor Rodrigo Maldonado de Talavera, de l'Orde de Santiago. Amb els Reis Catòlics, es va produir una noblesa cortesana que va augmentar el seu poder econòmic, per la qual cosa es va propiciar la construcció d‘este tipus d'edificis. </li></ul><ul><li>Petxines: El més cridaner és, sens dubte, les petxines que decoren tota la superfície. Són al·lusives a l'Orde de Santiago, ja que eren el símbol del sant, i perquè el noble era de la dita orde. Junt amb la decoració de petxines destaca sobretot el dels escuts i de la flor de lis. </li></ul><ul><li>Gòtic: Esta façana uneix diversos estils: mudèjar, renaixement i gòtic. Com a element gòtic podem veure els finestrals dobles amb mainell que estan decorats amb llindes corbs. </li></ul><ul><li>Renaixement: L'entrada principal és arquitravada, decorada per un gran escut de la família Maldonado decorat amb elements renaixentistes. </li></ul><ul><li>Dins: Encara que actualment és la biblioteca, es pot visitar el seu claustre. En ell podem continuar veient elements renaixentistes, mudèjars i gòtics, com a columnes de marbre, arcs mixtilinis,..en el centre trobem un pou, quelcom habitual. </li></ul><ul><li>Llegendes: Hi ha moltes llegendes entorn d'esta edificació. Per exemple sobre l'origen de les petxines, que alguns autors afirmen que era per a demostrar l'amor a la seua dona. Una llegenda molt coneguda a Salamanca és la que diu que davall d'una de les petxines es troba una unça d'or, per a propiciar la bona sort. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>LA CATEDRAL DE GRANADA </li></ul>1. Catedral 2. Capella Reial 3. Capella-Museu 4. Sagrestía
  9. 9. <ul><li>ESGLÈSIA DEL SALVADOR A ÚBEDA </li></ul>
  10. 10. <ul><li>PALAU DE CARLES V </li></ul>VÍDEO
  11. 12. <ul><li>ALCÀSSER DE TOLEDO </li></ul>L'Alcàsser de Toledo és una fortificació sobre roques, ubicada en la part més alta de la ciutat de Toledo, dominant tota la ciutat. Alonso de Covarrubias va dissenyar un edifici compacte i tancat, organitzat entorn d'un pati rectangular amb doble nivell d'arcs sostinguts per columnes d'aire molt clàssic (corínties i compostes). Impressiona la seua escala, posteriorment engrandida per F. De Villalpando.
  12. 13. La sòbria fatxada dividida en tres pisos de vans repetits entorn dels quals es concentra la decoració.
  13. 14. <ul><li>HOPITAL DE TAVERA </li></ul>
  14. 15. <ul><li>UNIVERSITAT D’ALCALÁ DE HENARES </li></ul>
  15. 16. <ul><li>PALAU DE MONTERREY </li></ul>
  16. 17. <ul><li>CATEDRAL NOVA DE SALAMANCA </li></ul>
  17. 18. <ul><li>FAÇANA DEL TRESOR DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO </li></ul>
  18. 19. <ul><li>“ L’art d’Herrera, fred, aristocràtic, intel·lectual, no es pot dir, en canvi, que fos estèril i acadèmic com un d’aquells moviments manieristes, que sosté un grup minoritari i que marceixen quan decau la societat que els anima. Si l’art herrerià no es deu a l’esteta refinat que va ser Felip II i en els seus orígens va ser producte d’una “elit”, ben aviar va assolir un fort arrelament popular. Aquest fenomen ens fa pensar que en la seva base la revolució herreriana no era ni capriciosa, ni artificial, ni exòtica. No era l’eglòlatra expressió d’una voluntat estètica indiferent al món circumdant. L’arquitectura herreriana obeïa en el fons a un cúmul de sentiments col·lectius capaços de cristal·litzar en constants formals genuïnament nacionals. L’austeritat i els volums desornamentats i purs ha estat una característica que, moltes vegades, ha coexistit en l’arquitectura espanyola amb l’exuberància decorativa”. </li></ul><ul><li>Traduït de: Chueca Goitia, F., Herrera y el herrerianismo . Revista “Goya”, núm. 56-57, 1963. </li></ul>
  19. 20. <ul><li>MONESTIR DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL </li></ul>
  20. 21. <ul><li>Vista general de la façana i del lateral nord </li></ul>
  21. 22. <ul><li>Entrada principal </li></ul><ul><li>Pati dels Reis </li></ul><ul><li>Torres bessones de l'església </li></ul><ul><li>Capella major, davall la que es troba el Panteó dels Reis </li></ul><ul><li>Cimbori de l'església </li></ul><ul><li>Habitacions de Felip II </li></ul><ul><li>Pati dels Evangelistes </li></ul><ul><li>Pati del Palau </li></ul><ul><li>Col·legi dels Agustins </li></ul><ul><li>Monestir de Sant Llorenç. </li></ul>
  22. 23. <ul><li>Zona central de la façana, d'accés al Pati dels Reis </li></ul>
  23. 24. <ul><li>Pati dels Reis i Basílica </li></ul>
  24. 25. <ul><li>Pati dels Evangelistes </li></ul>
  25. 26. <ul><li>Esglèsia </li></ul>
  26. 28. Biblioteca
  27. 29. <ul><li>ETAPES: </li></ul><ul><li>Plateresc </li></ul><ul><li>Purista </li></ul><ul><li>Herrerià </li></ul>Puerta de la Bisagra
  28. 30. L’ESCULTURA ESPANYOLA
  29. 31. Juni. Detall del Sant Enterrament. 1544. Museu Nacional d’Escultura de Valladolid
  30. 32. <ul><li>SEPULCRE DELS REIS CATÒLICS </li></ul>
  31. 33. Jacent de D. Fernando Jacent de Dª. Isabel “ Primerament manem que en l'Església catedral de la ciutat de Granada es faça una honrada capella en la qual siguen, quan la voluntat del nostre Senyor anara, els nostres cossos sepultats. La dita capella s'ha de cridar dels Reis davall l'advocació de Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista”. Carta de Privilegi dels Reis Catòlics I, per tant, volem que els ossos nostres estiguen allí per sempre, on també han d'estar sepultats els de la dita sereníssima senyora perquè, juntament, lloen i beneïsquen el seu sant nom. Testament de D. Fernando
  32. 34. Escut reial Detall de la capçalera amb dos «putti» presentant l'escut reial dels monarques. «Fernando d'Aragó i Isabel de Castella, marit i esposa unànims, anomenats els Catòlics, estan soterrats en este túmul de marbre».
  33. 35. <ul><li>SEPULCRE DE FELIP EL BELL I JOANA LA BOJA </li></ul>L'acabament angular dels cantons del sepulcre, està tractat per mitjà de sàtirs ajudats per putti portant les divises i insígnies reals .
  34. 36. <ul><li>La traducció de l'epitafi és: «Privats de vida, supervivents de la fama, cobreix este sepulcre a Felipe Rei de les Espanyes, el primer tant en el nom com en la dinastia austríaca, a qui la mort, armada amb la seua dalla, a l'haver-ho trobat madur en virtuts, va segar jove per creure-ho un ancià (va morir l'any del Senyor 1506 als 28 anys d'edat), i a Juana, la seua esposa, a la que totes les reals estirps de Castella, Lleó i Aragó van donar esplendor (va morir l'any 1555 als 75 anys d'edat). ¿Per a què més? De la unió d'ambdós va brillar per al món el Sereníssim Emperador Carles V, el qual va erigir els seus pares este monument.» </li></ul>
  35. 37. Cripta Davall les tombes hi ha una xicoteta cripta d'impressionant austeritat; en ella estan dipositats els fèretres reals, de plom, identificats per la inicial de cada nom sobre la coberta; en el centre, els dels Reis Catòlics sobre una plataforma de picapedreria; als costats, sobre el pedrís corregut que circumda l'interior, els fèretres de D. Juana i D. Felipe i el xicotet taüt del príncep d'Astúries, D. Miguel. En la paret frontal un xicotet crucifix de fusta d'estil gòtic presideix la cripta.
  36. 38. <ul><li>SEPULCRE DEL CARDENAL CISNEROS (ALCALÀ) </li></ul>
  37. 39. <ul><li>SANT JERONI DE TORRIGIANO. 1525 </li></ul>
  38. 40. <ul><li>RETAULE DE LA MEJORADA DE OLMEDO (BERRUGUETE) </li></ul>
  39. 41. Ecce Homo Sacrifici d’Isaac Martiri de Sant Sebastià
  40. 42. <ul><li>SANT ENTERRAMENT (JUAN DE JUNI) </li></ul>
  41. 43. <ul><li>Retaule major de la catedral de Valladolid procedent de l'església de L'Antiga </li></ul>
  42. 44. PINTURA ESPANYOLA: EL GRECO
  43. 45. <ul><li>“ Creta i Venècia l'eduquen en l'art. Ticià li ensenya la tècnica, Tintoretto el sedueix pel dramatisme, en fons i en forma, per les tonalitats del carmí i plata; Miguel Ángel ho endureix i amarga, l'excita i ho reconcentra, però sobretot, ho virilitza. L'adusta i agra Castella va ser per a ell benigna, perquè el va fer lliure. Solitari en ella, oblida regles i abandona mestres, s'acull a si propi, intima amb l'esperit i la naturalesa regionals, vessa's en ells liberalment, al mateix temps que es deixa penetrar pels mateixos; s'apodera, al fi, del geni de la terra i de l'ànima espanyola; tradueix fidelment d'elles el que vibra a l'uníson amb el seu singular temperament -la violència, la dignitat, l'exaltació, la tristesa, el misticisme, la intimitat realista, la cendrosa i carminosa monocromia- i després de ràpid, ineludible tanteig, arriba a fer obra original i eterna, i troba un camí que pot cridar seu”. </li></ul><ul><li>COSSÍO, Manuel Bartolomé, El Greco . Madrid, Espasa-Calpe, 1944. </li></ul>
  44. 46. <ul><li>CURACIÓ DEL CEG (Venècia, 1573) </li></ul><ul><li>Galeria Nacional, Parma. </li></ul>
  45. 47. <ul><li>EXPULSIÓ DELS MERCADERS DEL TEMPLE (Roma, 1570-1576) </li></ul>
  46. 48. <ul><li>L’ESPOLI (1577-1579) </li></ul><ul><li>Manierisme patent de les figures. </li></ul><ul><li>Composició dominada per la per la taca roja de la túnica de Crist, que es reflecteix en l'armadura del soldat que està al seu costat, produint una sèrie de matisos cromàtics molt característics de la pintura veneciana. </li></ul><ul><li>El rostre de Crist manifesta una gran espiritualitat, acrescuda per la mirada aquosa. </li></ul>VÍDEO
  47. 49. <ul><li>MARTIRI DE SANT MAURICI (1580-1582) </li></ul><ul><li>Tema: martiri dels soldats cristians de la legió tebana per negar-se a fer sacrificis als déus romans. </li></ul><ul><li>Primer pla: Els capitans (Maurici, Cándido...) decideixen no abjurar. </li></ul><ul><li>Segon pla: Episodis de la insubordinació i martiri (el tema principal en segon pla, això no s'adaptava a l'estètica del moment i no va agradar). </li></ul><ul><li>Apareix el pla celestial, habitual en les seues obres </li></ul><ul><li>Allargament de les figures, tret manierista que en ell aconsegueix la seua màxima expressió. I és que les formes allargades són més espirituals i fan la impressió d'etèries, irreals, flotants, com si no guardaren relació amb el cos. </li></ul><ul><li>Espai: faltat de claredat. Pla intermedi més davall que el primer pla i ambdós juxtaposats, sense continuïtat. </li></ul><ul><li>Colorit: típica gamma de blaus, grisos, malves, verds, amb carmins i grocs estridents. </li></ul><ul><li>Com a influència de Miguel Ángel i Tintoretto apareixen escorços (àngels) i anatomies nues (martiritzats). </li></ul>
  48. 50. <ul><li>L’ENTERRAMENT DEL COMTE ORGAZ </li></ul>VÍDEO
  49. 51. <ul><li>DETALLS </li></ul>En la part superior, que es representa el celestial, les figures són allargades, estilitzades i amb postures retorçudes, embolicades en una forta lluminositat i colorit, mostrant l'espiritualitat.
  50. 52. La part inferior es caracteritza per una gran sobrietat al representar la Terra i estar en relació amb el tema de la mort. Allí apareix una galeria de retrats de personatges toledans contemporanis del Greco, estant representats entre ells el propi pintor i el seu fill. Estes figures no estan especialment allargades.
  51. 54. <ul><li>CRUCIFIXIÓ </li></ul>
  52. 55. <ul><li>LAOCONT I ELS SEUS FILLS </li></ul>
  53. 56. <ul><li>L'OBERTURA DEL QUINT SEGELL DE L'APOCALIPSI (1608-1614) </li></ul>
  54. 57. <ul><li>L’ADORACIÓ DELS PASTORS </li></ul>
  55. 58. <ul><li>LA DAMA DE L’ERMINI </li></ul>
  56. 59. <ul><li>CARDENAL FERNANDO NIÑO DE GUEVARA </li></ul>
  57. 60. <ul><li>CAVALLER DE LA MÀ AL PIT </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×