• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
El comerç del blat al Port de Maó
 

El comerç del blat al Port de Maó

on

  • 106 views

"El comerç del blat al Port de Maó". Estudis d'Història Econòmica, 1989-2 Palma.

"El comerç del blat al Port de Maó". Estudis d'Història Econòmica, 1989-2 Palma.

Statistics

Views

Total Views
106
Views on SlideShare
106
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    El comerç del blat al Port de Maó El comerç del blat al Port de Maó Document Transcript

    • ESTUDIS D'HISTÒRIA ECONÒMICA Vol 1989/2, pàgs. 133 a 157 EL COMERÇ DEL BLAT AL PORT DE MAÓ 1792-1802 Menorca padecía un déficit crónico de trigo que obligaba a importaciones regulares. AI mismo tiempo, actuaba como centro reexportador de cereales pues sólamentè un tercio del grano introducido era consumida en la isla. Este comercio representaba una parte considerable del tnífico del puerto de Mahón y consistía basicamente en distribuir los granos de 8erbería y del Mediterraneo oriental por el litoral español. EI comercio en general y el de cereal es en concreto aportaran el numeraria necesario para mantener las importaciones de la isla. Minorca suffered a chronic wheat deticit which usually resulted in it being regularly imported. At the same time, this island was used as a reexport centre ot cereals; onlya third part ot the grain introduced was consumed by Minorcan people. Wheat trade represented a relevant part ot the imported commercial traffic into the port ot Mahon and basicly consisted in the distribution ot Barbary and test Mediterranean corn over the Spanish coastline. General commerce and specially that ot cereals turnished the necessary hard cash to sustain the level ot imports.
    • Aquest estudi es fonamenta en el registre de patents de Sanitat, dels anys 1792 a 1802 1. Es tracta d'una documentació bastant completa, que conté, emperò algunes llacunes2, i presenta certes dificultats d'anàlisi. La primera i més important consisteix en la manca d'informació sobre els vaixells arribats a port, sol coneixem el lloc de destinació. Així mateix la diferent cura posada en l'acompliment oficial del registre, permet coneixer millor l'època espanyola que l'anglesa; durant aquesta (1798-1802) sovint no s'especifica la càrrega, agrupada sota el terme genèric <<mercaderias». Amb aitals limitacions tractarem d'examinar a continuació els diferents aspectes que envolten les arribades de blat a Maó, establint una série d'apartats on s'analitza la seva distinta insidència a l'economia d'aquest port a les darreries del segle XVIII. La sanitat pública estava organitzada mitjançant una Junta que depenia de cada corporació municipal o Universitat. Aquesta institució era presidida pels Jurats i estava a més integrada per tres morbers (nomenats per l'esmentada institució d'entre els seus Consellers), tres metges i tres cirurgians. Els Jurats concedien les patents de sanitat i la Junta decidia si s'admetia a "plàtica". o a quarentena els vaixells arribats (Seguí, 1782: 230-233; A. Ramis, 1824; Riudavets, 1888: 360; Acosta, 1917). Aquest sistema sanitari fou doblement perfeccionat pels governs britànics, ja bé mitjançant el «Reglamento de Sanidad » de 12 d'octubre de 1745,ja per les «/nstrnccïones Sanitarias » de 1799 (López Nadal, 1988-b) i perdurà amb lleugeres modificacions fins a principis del segle XIX. Un lapsus important és el que correspon a la direcció de la sanitat sota l'ocupació francesa de l'illa (1756-1763),durant la qual s'aplicaren les reglamentacions vigents a Marsella3• (1) Arxiu Històric de Maó (=A.H.M.),Secció Universitat, nO196.<<Noticiade las Embarcacions que surten d'aquest Port amb expressió dels seus noms i Nació, els dels seus Capitans o Patrons, Numero de la seva tripulació i Passatgers, Càrrega que duen, Port a on es dirigeixen i a que se les despatxa per Sanitat ". (2) Manquen completament els mesos de novembre i desembre i part de l'octubre de 1792; també es detecten algunes absències (de vegades confirmades per fonts diferents, d'altres sols intuïdes) especialment en produir-se substitucions a la administració. (3) Per aquestes reglamentacions vegeu: F. Hildesheimer, lntendance sanitarie de Marseille, Marseille 1979; id. Le Bureau de la Santé de Marseille sous rAncien Régime. Le ren[ermement de la contagion , Marseille 1980; id., La protection sanitare des cótes francaises au XVIII' siècle, a «Revue d'Historie Modeme et Contemporaine», XXVIII, 1980,pp. 443-467; id, La monarchie administrative[ace à la peste, a «Revue d'Historie Moderne et Contemporaine", XXXII, 1985,pp. 302-310;Ch. Carrière, M. Courdurie, F. Rebuffat, Marseille ville morte. La peste de 1720, Marseille 1968.
    • Els empleats de Sanitat, en formalitzar el registre de patents, donen del blat una informació més precisa que de la resta de productes. Dues raons poden motivar aquest interès: 1. El déficit permanent de blat del que patia l'illa. 2. La procedència magrebí o otomana de la majoria dels vaixells que el transporten, zones d'on s'exigeix amb major rigidesa la patent de sanitat, atesa la creença -ventura interessada- de que la pesta hi era endèmica (López Nadal, 1988-a) La importància de la disponibilitat de gra es refleteix documentalment en el coneixement, exacte, d'un 80 % de les partides de sortides del port de Maó entre els anys 1792 i 1798. Naturalment, les Universitats intentaven mantenir proveïda la població; per aixó impedien les exportacions de blat i fins i ot havien d'invertir els mateixos municipis els seus fons per adquirir el cereal (Seguí, 1782:242-43;Carreras, 1916: 361-62)4. El carregament de tot vaixell ancorat dins el port, generalment, quedava sota el control dels Jurats. En anys de mancança, el blat seria retingut pel consum dels illencs; aquesta circunstància aconsellava als patrons de les embarcacions evitar la penetració a Menorca per tal de colocar el seu carregament en altres indrets, poguent d'aquesta manera treure un major benefici. Igualment podia succeir que alguns vaixells enviats a comprar-ne no retornessin. Dia 16 d'octubre de 1773 A. Fraser, cònsol anglès a Alger, parla d'aquesta situació i manifesta5: «Per quant es contrari a la voluntad de Sa Majestad que los Particulars o Persones privadas qui ca"agan grans en los Dominis de A 1gerper Menorca, los sia pennes el authorisarse a si mateixos el passar a los Ports estrengers per lograr millor preu que el de Menorca: y per quant el pemtis o llecensia de ca"agar grans a Bona a bordo del portador, es estada concedida per el Dey de Alger en consequencia de haversa representat la necessidad de grans que se experimenta en Manorca per los Jurats de aquella ¡sia ». i el cónsol acabà les seves observacions demanant fermament que es posi fi a tals fets: <<Pertant thenorde las presents se require.;'(entots los officials ab comissio ab de Sa Majesd. tant de te"a com de mar de prevenir que el Portador de las presents, no agesca contra la voluntad de Sa Majestad y vage directe a Manorca a posarse a las ordas del Governador per sa Mag. de aquella ¡sia o a subjectarsa a les Regulacions dels Officials o Magistrads Civils» (4) Carreras (1916: 340-343) aludeix l'adquisició l'any 1769de 3.800 quarteres de blat per un patró menorquí a les costes d'Alger, al temps que ofereix un estat de comptes de les despeses per l'adquisició de blat corresponent al 1768.Ambdosviatges foren noliejats per la Univeristat de Maó. (5) Copia de la nota feta per el cónso! anglés d'Alger al peu d"alguns pasaports; A.H.M., Universitat, nO279.
    • Quan els Jurats sospitaven que el que es pretenia era exportar cereal recollit a l'illa, una de les mesures de controlar la seva possible sortida consistia en rebutjar la concesió de la patent de sanitat corresponent. És clar que en alguns casos podria tractar-se d'una estratagema d'aquestes autoritats per obligar el patró a vendre la càrrega a l'illa. Aquests procediments, naturalment, provocaven conflictes; fins hi tot amb els britànics; als anys 1749 i 1765respectivament, dos capitans anglesos denunciaren a la Universitat davant el Tribunal del Vicealmirallat de Maó. Per llur interès ambdos casos es poden sintetitzar de la siguent manera: El dia 18de febrer de 1745,William Welden, capità de la balandra anglesa Lamp, arribava al port de Maó amb una càrrega de 2.500 quarteres de blat destinadas a Livorno. Uns dies després, el 22 del mateix mes, Welden es queixava al Tribunal del Vicealmirallat per la negativa dels Jurats en atorgar-li el permis de sortida. Aquells argumentaven dues raons pel seu procedir: en primer lloc, que dit Tribunal no era competent per jutjar els afers que afectaven les Universitats menorquines. En segon lloc, deixant a par la causa marítima, aHegaven que s'havia obrat atesa l'extrema necessitat de blat que els forçava a la incautació, seguint la vella costum posada en pràctica per les diferents societats costaneres de la Mediterrània -és a dir, la més pura aplicació del principi vi vel gratia (Gimenez, 1981: 272)-. EI capità replicà explicant èl seu compromís d'haver d'abonar 500 f esterlines en el cas de no lliurar el blat als mercaders toscans. Rapidament es dictaminà sentència a favor dels Jurats, fent descarregar el blat. La història, però, no acaba ací . Amb un terç del gra a terra, els Jurats consideraren que el producte era de baixa qualitat i, per tant, inservible com aliment pels menorquins; d'ací que després d'haver-se compromés a pagar al capità el blat a preu de Livorno, es negaren a satirfer el tracte. El Tribunal decidí aleshores que la càrrega seria posada al lliure encant entre els mercaders de Maó6• El blat, però, no restaria a l'illa sino que Mallorca esdevindria la seva destinació final. Pel que fa a la victima, cal observar que anys després, el 1753,els procuradors de la companyia encara segueixen pleitejant per la recuperació dels seus doblers. En el segon cas, menys complexe, es denega la patent a la sortida d'una càrrega d'ordi que havia estat trasbalsada d'un vaixell a un altre dins el port de Maó, segons aludien els capitans implicats. La Universitat, contraria ment, pretenia que l'ordi procedia de Menorca. El Tribunal es decantar per la concessió de la patent demandada, així com la indemnització als afectat. Aquesta sentencia, però, no fou acceptada pel municipi, que argumentava, com s'ha dit abans, que el Vicealmirallat no tenia atribucions jurídiques sobre matèries que afectessin a la Universitat, alhora que que presentava els recursos pertinents? (6) Tres foren els compradors d'aquesta partida; entre ells hi figurava el grec Nicola Paleologo, persona que abans havia comparescut davant el Tribunal en defença de la posició de la Universitat. (7) A.H.M., U., nO282. En aquest cas la documentació, incompleta, no permet conèixer la conclusió del procés.
    • Tot i que les entrades de blat al port de Maó obeeixen fonamentalment a raons d'escala (en 2 de cada 3 quarteres introduides), interesa, nogensmenys, di qualcom entorn al consum interior illenc d'aquesta gra. Previamenet, tan mateix, cal observar unes característiques que condicionen l'estructura agrària de l'economia menorquina: Tres son els punts al meu entendre que mereixen esser remarcats. El primer, l'extensió considerable de la superfície conreable al llarg del segle XVIII (Vidal Bendito, 1969: 100-103), tal com es reflecteix en l'increment del nombre d'explotacions agràrias, passant de 389 a l'any 1712a 520 al 1784 (J.Ramis, 1815: 7). En segon lloc hom deu constatar que la major part de les terres romanen en goret ben be durant dos anys i en conseqüència s'obtenen més pastures per l'alimentació del ramat; aquesta situació no unicament afectà als camps marginals del nord, ans també a aquelles zones més riques on igualment es conreava el blat. El pes del ramat a l'economia menorquina es reflecteix en l'elevada quantitat d'animals i en el seu increment8• El tercer aspecte envolta aixímatep¡:el conreu de la vinya i l'interes en ferIo compatible amb la dedicació del camp al dels cereals. Sembla clar que la vinya els hi restava espai. En memorial presentat al governador espanyol de l'illa, el Dr. Pere Pons i Portella, Jurat Clavari de Maó al bieni 1781-82, afirmava el sigüent (Hermindez Sanz, 1987: 152): «la falta de trigos ell la isla es el objeto de mayor importallcia y consideracion. El ViIlO,que muchos m'ios sobra se gasta si se embarca, assi valdria mas que se prohibiesse el hazer viñas en tierras de pan llevar, si unicamente en tierras esteriles, que 110 producen trigo y las v¡''ias que hay que no producen el trabajo del cultivo, que se destmhian y se siembren de trigO» Les contínues dificultats que patí la Universitat per mantenir fornida la ciutat van influir en l'ànim del Clavari, màxim quan una bona quantitat de vi -la meitat per Joan Ramis- era exportada a Genova i Amèrica. La producció de blat era gaire be sempre insuficient per a satisfer la demanda interna, malgrat l'augment que experimentà, passant d'una mitja de 53.500 quarteres entre els anys 1700-1740 (Armstrong, 1752:129) al voltant de 75.000 entre 1760-18009•Durant aquest segle, no gensmenys, es dona un creixe- Ovelles Cabres Vaques Porcs (9) A.H.M., Universitat, 1723 40.778 7.236 4.344 1.051 1781 58.830 6.038 12.112 9.467 nO 289-291.
    • ment molt important de la població: entre 1716 i 1797 Menorca duplica els seus habitants, passant de 16.046 a 32.143 (A. Ramis, 1826-1:23). Era per tant necessari importar una considerable quantitat de blat per el consum dels menorquins; Armstrong calculava que cap el 1740 Menorca precisava 35.000 quarteres anuals (Armstrong, 1752: 129). El 1782 la "Junta de Govern", instaurada per la nova administració borbònica, considerava que «en solo el artículo del trigo hay que traher en cada un año de Sicilia u otras partes al pie de treinta mil fanegas »10. D'aquests anys Joan Ramis les redueix a 14-16.000 quarteresll• D'acord amb les darreres dades es pot dir que de 1792 a 1802la quantitat total de blat foraster que consumí l'illa envoltaria les 220.000 quarteres, sempre que efectivament els càrrecs no fossin desviats cap a altres indrets, car no s'ha d'oblidar que entre els anys 1793-95 es patia una gran insuficiència cerealícola als principals ports de la Península i de les Balears (P. Vilar, 1986, III; Giménez, 1981: 286-290; Manera, 1984: 273-296). La situació exposada tingué en el terme de Maó el seu major exponent, on vivien més del 50 % dels habitants de Menorcal2• En dit terme, durant la segona meitat del segle XVIII, es recollia el 25% del blat de l'illa13 i es produïa el 55 % del vi 14 • La concentració de població com a conseqüència de les activitats comercials 15 i una certa especialització de la producció agrícola, són l'origen del dèficit crònic de gra que patia la ciutat. El excedent cerealícola de lii resta de l'illa (els anys que n'hi havia) eren insuficients per cobrir el seu consum, la qual cosa suposava la ineludIble necessitat de recórrer a les importacions. Documentalment cal constatar un major nombre de compres fetes amb doblers públics, la qual cosa no vol dir que dites adquisicions superin les realitzades pels comerciants particulars (Taula I). Aquests adquirien especialment blat de l'Atlàntic, durant la dominació britànica, mentre la Universitat (10) Si fa no fa, unes 22.500 quarteres. Ateneu de Maó, Actas de la Junta de Goviemo de la [sia de Menorca, formada de orden del Rey Nuestro Señor lY'. Carlos Tercero, y celebradas por consequencia de la Conquista de la misma [sia écha por sus R'.Armas en el año de 1782 (acta del 14 de març de 1782). Vegeu també Carreras (1916: 348-353). (11) Semble exagerada la xifra donada per Armstrong. Aquest autor calcula que a principis dels anys 40 la població menorquina era de 30.000habitants ,mentre que Antoni Ramis (1826-1) i Ma.L. Dubón (1984) la estimen en 21.600 i 20.800, respectivament, per l'any 1749. D'ésser correctes les dades de població d'Armstrong no hi hauria perquè dubtar de la quantitat de blat importat, però semble poc probable que sigui així. Les notes de Joan Ramis daten de 1786,desprès d'uns anys de collites properes a la mitjana, aixó explica en nombre més baix de quarteres a importar. Si s'aplica el coeficient de consum 3 quarteres/ habitant/ any, superior a l'emprat per la Universitat de Ciutadella en el 1789 per calcular les possibles necessitats de gra de la vila, els resultats obtinguts (un dèficit mig de inenys de 20.000 quarteres pel periode 1784-1789) son similars als aportats pels coetanis (Marí Puig, 1989) (12) Passant d'll.100 al 1749 a 16.650 al 1797, sense contabilitzar les nombroses guarnicions militars (A.Ramis, 1826-1:28). EI terme de Maó ocupava el 23 % de la superficie de l'illa. (13) Anys consultats: 1768,1770,1771,1773,1774,1778,1785,1787-89. A.H.M., 0., nO290-291. (14) Unes 11.000càrregues de Menorca (aproximadament 82.000 arroves, mesura castellana); anys consultats: 1773-75, 1779, 1780, 1782, 1783. A.H.M., U., nO293. (15) Si bé el creixement vegetatiu fou el responsable de l'augment de la població maonesa al llarg del segle XVIII (Dubóo, 1984).
    • . " T DE lA TERRA I ESTRANGER S'tROBA ALrTERMF; DE MAÓ ,f:ff{' NOVA COLLIDA BLAT ESTRANGER BLAT DE BARBÀRIA BLATDELNORD Antoni Rexart & Cia. Jaume Whiler & Cia. Benet Soler & Cia. NOVA COLLIDA BLAT APORTAT D'ALTRES TERMES DE L'ILLA BLAT FORASTER De la Universitat En poder de mercaders TOTAL 10.110 q. 5 b. 12.936 q. 3 b. 4.200 q. 2.500 q. 5.486 q. 8.736 q. 3 b 750 q. 23.047 q. 2 b. 16.416 q. 4.000 q. 6.086 q. 2.536 q. 3.550 q. 26.502 q. q: quarteres, b: barcelles Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO219 es proveïa fonamentalment de la Mediterrània, especialment de Barbària (Taula lI). La introducció de blats produïa greus perdues econòmiques a la Universitat, com es despren d'un memorial dels Jurats de l'any 1782 (Piña, 1983: 123-24), on es llegeix que: « temerosa [-la Universitat-] que se esperimente carestia, muchos años haze venir del extrangero algunos cargos de trigo. Algunos afios en los meses de marzo, abril y mayo, llegando trigos del norte en el Mediterraneo baxa su precio, en las (ilegible) 16 de comercio circonverinas, de don de los partículares traen trigos a este puerto que pueden venderse a menor precio que los de la Universidad; y como a causa del clima de esta isla la Universidad no puede guardar sus trigospor el alio siguiente, es obligada a vender a precios muy inferiores y esperimenta muy a menudo gran des perdidas, lo qual ha ocasionado una 11Iuyconsiderable parte de sus crecidas deu das ». (16) Aquest document es troba igualment transcrit per L. Carreras. Aquest autor llegeix "plazas" ("ilegible", segons R. Piña). De fet ambdues transcripcions presenten moltes diferencies. S'ha optat per emprar la de R. Piña ates el caire fragmentari de la de L. Carreras (Carreras, 1916: 362).
    • DATA GEN-1760 OCf-1761 SET-1768 MAI-1769 SET-1773 JUL-1775 OCf-1775 PROCEDENCIA SARDENYA (s)· BONA (s) ARZEU (a) ALGER (s) BONA (a) BONA (s) BONA (a) VALOR 1.700 pB 501 P 8.560 pB 5.455 m. 3.800 q. 13.500 pB (s): surt cap ...; (a): arriba de ...; (s)·: en cas de no poder càrregar passarien a Sicília i després a Barbària pB: pessos de vuit; P: pessos; m: mesures; q: quarteres; w: webbi Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO294 L. Carreras Riera,<<Avancede un estudio sobre comercio e industria de Menorca», 1916, pp.340-343. Entre 1792 i 1802 sortiren del port de Maó 277 vaixells amb càrrega de blat, que desplaçaven 28.352 tones17• Es coneixen les quantitats transportades en un 65 % dels casos. Aquest percentatge, que com s'ha dit abans augmenta al 80 % en el període 1792-98, durant el qual el nombre de naus salpades és de 185, amb un port de 17.011 tones, que transporten un carregament de 316.489 quarteres. Per aixó no és massa arriscat evaluar la quantitat total de blat sortit del port entre les 480.000i les 535.000quarteres1B• A la Taula III s'extracten el nombre de sortides així com la capacitat dels vaixells; la primera columna corrrespon, naturalment, al periode de la Menorca espanyola; la segona, al epíleg de la Menorca britànica. En el període espanyol el blat és, sense cap dubte el producte de major incidència. Del total dels vaixells amb càrrega un 29.6 % porten dit cereal, el que suposa el 34.5 % del tonatge d'aquest grup de bastim ens; sota l'ocupació britànica, però, els percentatges minven fins el 5.3 % i el 6.1 % respectivament. (17) En tots els casos esmentats s'hi troba el blat, però no com a càrrega única, ja que sovint comparteix el viatge amb ordi, faves, etc. (18) Si a les 277 naus s'aplIca la proporció de càrrega de les 185 de les quals hi ha constància s'obte una estimació de 480.000 quarteres, mentre si s'utilitza el tonatge per a fer els caiculs el resultat és de 535.000 quarteres.
    • No es dona una correlació entre els vaixells amb carregament de blat i el moviment general d'embarcacions, però si, en certa manera entre les naus estibades i les que porten dit cereal. Aquesta manca de concordància insideix en el nombre, no en el tonatge dels bastiments, tant dels que transporten blat com els que ho fan d'altres mercaderies, que fluctua de forma similar. La dinàmica d'aquest comerç està fortament influenciada per les osciHacions dels preus del cereal. ANYS NOMBRE TONES AJII'YS NOMBRE 1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 20 13 32 40 42 54 23 2.172 1.175 3.895 4.298 3.827 4.133 1.628 1799 1800 1801 1802 7 14 15 17 TOTAL 1792-1802 277 Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, TONES 1.411 2.139 2.412 1.262 28.352 nO 196. Les males collites i les guerres esdevenen factors determinants en aquests moviments. En aitals conjuntures el port de Maó coneix un intens trànsit de blats, gairebe sempre condicionat per la seva ulterior destinació a l'indret de més profit, generalment Barcelona, tal com es reflecteix a la Taula IV, igualment hom adverteix una menor proporció de partides cap a Alacant, Cartagena i Palma, entre els anys 1793 i 1796 (Vilar, 1986 III; Giménez, 1981: 286-296; Manera, 1984).Nomes a l'any 1793 no acompleix estrictament l'asociació "alts preus = > comerç intens ", aixó és degut, probablement, al dèficit local que absorbir el blat que arribava a Maó. Així mateix per més que els preus es moderaren el 1797 no disminuiren les trameses. Als anys següents amb el retorn dels britànics l'estructura comercial es veuria alterada en gran manera.
    • 1792 Alcúdia Ciutadella Eivissa Mallorca Palma Soller 1793 1795 1796 1797 1798 3 1801 1802 4 1 2 2 Alacant Dénia Cartagena València 3 1 3 3 7 1 4 12 1 6 2 11 16 1 5 18 1 1 3 5 2 8 4 2 3 3 1 3 4 1 1 2 3 ? 2 5 2 4 14 1 2 1 1 4 2 6 9 1 2 1 9 1 8 1 1 2 4 Alger Malta 4 2 1 TOTAL 20 1 13 32 1 2 40 42 54 Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, n 196. Q 1 2 3 2 23 7 14 37 21 4 8 3 3 1 Bristol Gibraltar Lisboa 75 1 'I 4 5 15 2 11 1 1 Màlaga Càdis TOTAL 7 1 2 20 31 2 3 1 4 9 1 1799 1800 1 Barcelona Catalunya Mataró Palamos Roses Espanya Livorno Gènova Marsella 1794 - 1 3 10 15 17 277
    • Alcúdia Ciutadella Eivissa Mallorca Palma Sóller Barcelona Catalunya Mataró Palamós Roses Alacant Dénia Cartagena València 120/1--- 350/3 2.300/1 -- 5.900/4-4.250/2 -- 2.500/1 4.900/2 200/1 -799/3 9.850/5 19.197/10 280/2 30/1 6.372/6 25.833/9 7.350/3 -5.973/3 -1.232/1 -10.050/3 -- 1.000 2.300 -730 150/1 18.994 3.825/4 30.312 -95 17.350/11 10.940/12 4.200/2 72.095 1.400/1 -1.400 700/1 -700 4.542/4 -4.542 2.100/2 -9.450 5.200/2 2.600/1 7.500/3 4.000/1 6.500/2 9.800/3 Livorno Gènova Marsella 650/2 246/1 2.500/1 -- ---- 24.323 1.382 32.850 450 --- 5.500 14.800 5.150 246 5.500 -- 2.600/1 -2.000/1 3.050/2 150/1 2.500/1 5.500/2 1.700/1 Malàga Càdis Gibraltar Lisboa 530/1 2.295/4 2.760/9 65/1 530/3 4.000 5600 Nota: quareteres/nombre de naus amb càrrega coneguda (comparar amb la TAULA IV. Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO196.
    • La conjuntura política general del periode estudiat ventura no és la més adient pel desenvolupament d'un sistema comercial regular, dels once anys, en prop de vuit els menorquins conegueren la guerra: contra França (1793-95), Gran Bretanya (1796-98) i finalment, després de la darrera ocupació britànica, amb Espanya (1798-1802). El tràfic del gra, emperò, no patí pràcticament els efectes negatius de la situació política fins l'any 1798. Si bé al bieni 1792-93 el nombre de vaixells que sortiren del port no fou massa alt, a partir de 1794 anà augmentant el nombre, mentre la capacitat es mantenia estable -al voltant de les quatre mil tones-, el que suposa una progresiva presència de les embarcacions petites. Aixó pot esser interpretat com un increment del comerç de cabotatge, menys afectat per la guerra. Les consequències del conflicte amb Gran Bretanya es deixen sentir, en paralitzar-se greument el comerç en general (Giménez, 1981:346-351; Sales, 1980: 152;Delgado, 1982). El 1798 no sols decau el nombre de vaixells i de tonatge, si no que també més de la meitat dels viatges, 12 de 23, estan realitzats sota pavelló otoma -8-, grec -2-, regusí -li suec -1-. Durant l'època anglesa disminueix el tràfic de blat, que passà d'una mitjana anual de 32 viatges i 3.018 tones (1792-1798) a 13 viatges i 1.806 tones (1799-1802).En aquests darrers anys la marina menorquina no va poder accedir al mercat espanyol que abans havia asolit el 93 % de les destinacions del gra procedent de Menorca, al igual que les embarcacions espanyoles deixaren de freqüentar el port de Maó. El comerç menorquí s'orientà cap a nous ports, especialment el de Livorno, mentre el que el lligà amb ports espanyols resta amb mans de naus d'altres nacions (imperials, ragusins ...) (veure Taula VIII). El cors era probablement l'alternativa eficaç davant la disminució del comerç "convencional", i pot ajudar a explicar la poca incidència del pavelló menorquí en el comerç del blat durant l'ocupació britànica 19. El port de Maó actuà com a plataforma per la redistribució dels blats de la Mediterrània al litoral espanyol. Aquests ports reben el 81 % dels viatges que surten de Menorca i acaparen el 75 % del seu tonatge. Tres són les zones a on se dirigeixen la gran majoria dels vaixells: Catalunya, Mallorca i AlacantCartagena, i és probable que el nombre de viatges cap a les tres zones augmenti amb les atribuiudes a Espanya". S'ha pogut comprovar aital destinació"Espanya"- esta relacionada especialment amb vaixells d'altres països, per exemple el 1798 tots els que hi van a "Espanya" son otomans i grecs. (19) EI corsarisme fou practicat molt intensament durant aquests anys. Riudavets (1888, tom I: 326, 333) parla de 295 preses fetes per els corsaris menorquins entre els anys 1780 i 1782, de moment no es té constància de les captures realitzades entre el 1799 i el 180l; tot i així, l'autor esmentat asenyala que la valua de les seves aprehensions superava el de les 295 d'abans.
    • NOMBRE CATALUNYA "ESPANYA" VALENC.MURC. • BALEARS ANDALUClA 86 37 29 64 8 224 NOMBRE TONES 8.582 ITALlA NORD LISBOA MARSELLA ALTRES TONES 25 10 8 10 975 21.196 3.236 1.957 776 1.187 53 4.358 3.797 3.484 7.156 Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nQ 196. Catalunya és el mercat més important al que s'adrecen els càrregaments de blat, amb 86 vaixells (31 % del total) dels que la major part són per a Barcelona. El ràpid creixement demogràfic de la ciutat i la estructura del mercat català obligaren a importants compres de blat (i altres aliments) a l'exterior, fins el punt que la importació de cereals es va esdevení, des del 1784-1790, la primera partida de les importacions catalanes i en paraules de Pierre Vilar, «un dels elements motors del gran comerç barceloní» (Vilar, 1986: 126). Mentre que als anys 1777-1786 s'introduiren unes 380.000 quarteres anuals, la xifra pujà fins les 600.000 anuals als 1792-1797;no foren suficients, però, per cobrir la demanda. La disminució posterior de les importacions esta causada per altres motius, especialment la guerra amb Gran Bretanya, la qual paralitzà l'activitat del port de Barcelona (Vilar, 1986, IIIIV; Fradera, 1981; Maixé, 1987:10-18).El nombre de naus amb càrrega de blat que sortiren de Maó amb destinació a Barcelona és el sigüent (vegeu Taula IV) 1792 1793 1794 2 3 7 1795 11 1796 16 1797 18 1798 1799 1800 3 5 2 1801 1802 O 8 Si bé el nombre de vaixells arribats a Barcelona procedents de Menorca als anys inmediats a aquest per iode (1784-1790) és minso -Pierre Vilar apunta escasament 4 viatges- (Vilar, 1986, IV: 126), per un periode posterior Fradera (1987: 101) ofereix les sigüents dades: 1815 59 1816 49 1817 1818 217 1819 48 79
    • S'observa un augment considerable en aquestes relacions, la qual cosa permet aduir que els contactes es trobaven en una fase inicial, a les darreries del segle XVIII. Per tant, l'aportació del port de Maó, en aquests anys, fou modesta. Al període 1792-1798 el blat que sortí amb destinació Barcelona representa aproximadament el 3 o el 3.5 % del total importat20• Els blats provinents del nord, generalment del Bàltic, predominaren en les partides arribades a Barcelona fins les acaballes del segle XVIII. Els cereals provinents de la Mediterrània, segons ha estudiat J.M. Fradera que treballà la documentació de la Dieta del port de Barcelona en el període 1768-1807, suposen un 33 %; el gra arribat d'Italia comporta la meitat d'aquest percentatge. S'ha de tenir present que les grans ciutats portuaries de la Mediterrània occidental (Gènova, Livorno, Marsella) actuaven com a centres reexportadors dels blats de Llevant, i per tant una part del considerat blat "italià" prové de l'Imperi Otomà o de Rússia (Fradera, 1987:97-99; Vilar, 1986, IV: 130;Martín Corrales, 1987: 26-32). Així doncs el port de Maó canalitza el 10 % dels blats mediterranis que es destinaven a Barcelona. De 75 naus, 48 presenten el pavelló menorquí 21. Com s'ha dit abans als anys 1799-1802 el blat és conduit preferentment per mariners d'altres nacions -ragusins (4), danesos, nordamericans, tunisencs- . Rel que fa a l'origen del carregament 22, 11 naus transportaven blat de Barbària, 14 del Llevant, 6 de les grans illes italianes i només un de l'Itàlia Nord, la resta es desconeix (dels 32 localitzats 19 presenten pavelló espanyol -15 menorquins, 2 catalans i 2 mallorquins-). Comprovam que el 78 % de les naus aporten blat procedent dels països musulmans, la qual cosa pot reflectir la millora de relacions, amb els que s'incrementà el comerç a partir dels anys 1782-1791en que es concertà la pau amb l'Imperi Otomà i els estats magrebins. A principis del segle XIX predominen els blats mediterranis, especialment els del mar Negre que havien anat guanyant terreny gràcies al lliure trànsit pels Estrets permès pels turcs, i a apartir de la fundació d'Odessa el 1794 (Martín Corrales, 1987: 26-32; Fradera, 1987:100-101). Seguint les xifres apuntades mes amunt, durant la segona decada del segle XIX el nombre de naus amb càrrega de blat de procedència menorquina representarien un 20 %, un 30 % o fins i tot un 60 % del total. Es tracte d'un gran increment màxim si hom recorde que nomes 20 anys abans gairebe superaven el 3 %. Malauradament la documentació treballada no aporta molta informació sobre la procedencia del blat. Tant sols d'un total de 277 embarcacions es coneix (20) Vegeu nota nO16. (21) Es poden afegir quatre més carregades de farina datades el 1794. (22) Per l'origen del producte, no s'ha d'entendre forçosament el port de compra, un mateix vaixell pot dur blat d'Alexandria i de Patras, un altre blat de Bona i d'Alexandria, un tercer ordi de Tunis i Blat de Llevant, i un quart blat de Tunis i Faves de Sardenya, etc.
    • la corresponent a 90 viatges, el que suposa el 32.5 % dels viatges i el 28 % del tonatge. Amb les dades de que disposam els 39.4 % del blat prové de Llevant, el 35.3 de Barbària i el 23.8 de Sicília i Sardenya (veuere taula VII) 23. 1792 1793 1794 Sicília Sardenya 2 1 1797 1798 1799 1800 1801 1802 TüTAL 5 2 7 Bona Tunis Alexandria Grècia Llevant 1795 1796 5 - 1 3 6 8 3 1 16 4 4 1 2 1 8 20 Aguiles 7 27 4 11 1 Gènova TOTAL 10 8 1 1 8 1 1 2 6 13 1 45 17 4 1 1 90 Nota: Nombre de vaixells que surten del port de Maó amb càrrega ment de blat de procedència coneguda. Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO196. Semble baixa la xifra de blat italià, màxim quan tant el registre de patents com la major part de relacions procedents de fonts alienes a la Sanitat, aludeixen a un tràfic intens amb els ports d'aquestes illes 24. És probable que les autoritats sanitaries prestessin més atenció a la procedència de països musulmans, deixant d'enregistrar la corresponent a altres zones; per ventura unes i altres (italianes, nórdiques, etc.) siguin omeses entre les 187 partides incompletes. No hi ha dubte de la gran importància que tenien els cereals llevantins i magrebins al port de Maó. Als anys 1797 i 1798 hom coneix la procedència de (23) Els percentatges fan referència al tonatge dels vaixells ja que alguns càrregaments de blat d'Alexandria es van distribuir en petites embarcacions, especialment per Mallorca. (24) Malauradament aquestes darreres fonts no presenten un caràcter quantitatiu (AH.M., U., nO 279-282). No consta cap procedència atlàntica, la qual cosa pot contradir el re flectat al memorial de 1782 abans comentat (veure nota nO14).
    • la càrrega en un 83 % i un 79 % dels casos, respectivament. En el primer any el 44 % dels vaixells amb blat procedeixen de Llevant (un 29 % d'Alexandria), el 26 % ve de Barbària i el 13 % de Sardenya. A l'any següent el blat de Llevant augmenta al 65 %. Aquest blat surt de Menorca majoritàriament en vaixells orientals (otomans, grecs i ragusins ), que transporten el 72 %, front a un 22 % fet pels menorquins (veure Apendix). TAUlA VIU PAVELLÓ DELS VAIXEL¿ QUE PARTEIxiN DEL PORT DE MAÓ 'AMB cÀRREGA DE BlAT ' 1792 menorquins mallorquins eivissencs catalans valencians espanyols 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 1800 18011802TOTAL 16 1 7 3 30 30 6 3 2 1 26 9 2 1 1 30 6 2 6 4 10 1 1 1 2 2 2 1 venecians imperials ragusencs 1 1 1 3 9 1 4 otomans grecs 1 4 3 4 22 11 8 1 2 20 1 1 13 32 40 42 54 Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO196. 23 4 2 1 1 2 1 1 1 - 163 30 5 8 2 2 3 1 1 2 8 2 algerins tunisencs TOTAL 5 2 francesos genovesos liomesos anglesos nordameric. danesos suecs 3 7 2 1 4 2 2 2 1 1 14 15 17 277
    • Les embarcacions espanyoles participen escassament en el comerç del blat. Anglesos i holandesos predominaven tant a l'Atlàntic, com a la Mediterrània, mentre italians i francesos actuaven de intermediaris en el comerç amb Llevant. Aprofitant la Revolució i la guerra amb França, la flota catalana va controlar el trafic amb Alger, però la guerra amb Gran Bretanya frenà aquest procés i els neutrals (escandinaus i ragusins)15 s'imposaren (Maixé, 1987; Martín Corrales, 1987; Giménez, 1981). ZONES BALEARS CATALUNYA VALENC.-MURC. ANDALUCIA ESPANYA ITALIANORD MARSELLA LISBOA ALTRES NQTOTAL MENORQUINS 64 86 29 81 37 25 8 10 10 33 56 24 5 26 10 4 1 4 51% 65% 83% 62% 70% 40% 50% 10% 40% 277 163 59% Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nQ 196. El pavelló principal al port de Maó és el menorquí, amb 163 naus (quasi el60 % tan del nombre de vaixells com del tonatge), que desplacen una mitjana de 100 tones 26. La resta de vaixells espanyols -47- són menors, unes 10 tones els dos valencians, 20 t. els 30 mallorquins, i al voltant de les 50 t. els vuit catalans, cinc eivissencs i els dos "espanyols", aquestes embarcacions realitzen un comerç de cabotatge, en el que també participen el menorquins27, (25) Altres pavellons són danesos, suecs, anglesos, nordamericans i mabrebins; fan un total de 12 vaixells i 170 tones de mitjana. La seva principal destinació és Barcelona i Livorno. (26) En l'any 1796, d'un total de 30 naus, 18 no superaren les 100 tones, dos fins i tot no arribaren a les 50 i quatre passaren de les 150. A l'any 1797,de 26vaixells 13 no arribaren a les 50 tones i cap supera les 100. (27) L'any 1797, durant la guerra amb Anglaterra, s'incrementà aquest típus de comerç regional.
    • amb embarcacions de 5 a 20 tones, que consisteix en distribuir el blat que en vaixells majors arriba a Maó; d'alIa s'adresen cap a ports de les mateixes illes -Alcúdia, Sóller, Eivissa, Palma-, valencians -Dénia, València- i fins i tot Barcelona; aquestes naus transportant entre un mínim de 50 quarteres fins a un màxim de 450. La proximitat de Mallorca fa més nombrosos aquests contactes, tot i que normalment les petits embarcacions que que arriben a Maó amb fusta, aiguardent i queviures de l'illa veïna parteixen en llast (veure apendix). A finals del segle XVIII otomans (grecs) i ragusins abandonaren el comerç indirecte amb Itàlia i acudiren al mercats occidentals. Llavors començaren a freqüentar el port de Maó. Entre 1794 i 1802 realitzant 41 viatges, asolint el 22 % del tonatge total, emprant vaixells d'unes 150 tones. Menorca, una vegada més, serveix de plataforma des d'on la que distribuien el blat per la Mediterrània occidentaF.8. Els contactes amb el Magreb i la Mediterrania oriental eren fonamentals pel comerç dels menorquins, donat el seu caracter de zonas exportadores de cereals. La prefent dedicació al comerç blader, aprofitant el dèficit crònic.que patia el litoral espanyol 29, es veu afavorida sota el domini britànic, que facilitaria en gran manera els contactes amb Barbària; amb els temps, els mariners esdevendrien bons coneixedors dels ports magrebins i llevantins, on els comerciants illencs hi arribaren a instalar-se. En aquest cas la conjuntura política general, mantinguda des de principis de segle es constitueix com un factor determinant de les relacions economiques que, d'una manera o una altre, s'iniciarien caps els anys quarante del segle XVIII. En diferents memorials es remarca la significació del comerç per l'economia illenca, amb especial el del blat. El valor del blat reexportat es pot situar al voltant dels 350.000 pessos anuals, abans de la conquesta espanyola de 1782, el que supossava als comerciants illencs un benefici del 20 % 30. Gràcies a aquest comerç Menorca aconseguia resoldre el propi dèficit de gra, al temps que obtenia uns ingressos importants per a la seva economia: «Lo que mas ha contribuido al bien y aumento de esta ¡sia es el Comercio maritimo que desde muchos alïos ha florecido en el puerto de Mahon, sin el, ni hubieran tenido los menorquines el dinero necessario para introducir (28) La destinació de les embarcacions ragusines és: 11 a Barcelona, 4 a Livomo, 4 a Lisboa, i una a Cartagena, Palma i Marsella. EI de les otomanes és: 9 a Espanya, 3 a Lisboa, 2 a Màlaga, i una a Palma, Càdis, Gibraltar, Livomo i Marsella. (29) Espanya importà anualment, entre el 1767 i el 1783, un milió setcentes mil faneques de blat (Artola, 1978: 38). (30) Terrón Ponce, l.L., <<Estructuray coyuntura en la economia menorquina del sigla XVIII", Meloussa nO2, Maó (en premsa).
    • el trigo, aseyte y otros articulos, que lesfaltaban, ni hubieran podido mejorar sus tierras. El principal comerció de la Isla concistia en comprar granos y otros efectos en Barberia y transportar/os en España y otros paises 31». «(...)la Nabegacion y el Comercio que han seguido ha sido quasi totalmente en Africa sacando trigoy otras cosas de al/i y l/ebandolo a España y otras partes cuio tragin igualmente les producia muy buen fruto de Interes 32,>. «(..) empesaron los menorquines tí mercar algunas embarcaciones [-a partir de 1742-]y tí gustar del comercio de Berberia y Levante, trahiendo sus cargas de trigo tí España con grnessas ganancias 33». Aquests contactes mercantils es veurien afectats amb el canvi de conjuntura política, quan Espanya conqueri l'illa; la bona relació d'intercanvis d'abans amb terres d'infidels influiria en aquest cas a la millora de les relacions polítiques entre Espanya i aquests estats. I no ha de estranyar que siguí gent de l'illa -com els Soler, Baselini- que intervengui directament a la consolidació d'un equilibri polític entre Espanya i les Repúbliques del nord d'Àfrica (Epalza, 1980; Fradera, 1987: 79-81; A. Ramis, 1829- V). La preocupació per la normalització de relacions amb els països del Magreb es patent en les paraules dels Jurats de Maó34: «Haviendo ahora cerrado este comercio y no conociendo otro en el Mediterraneo, que lo pueda suplir, ni pudien do los menorquines subsistir sin comercio ... » (35). Així i tot, els contactes no s'interrompiren, com ho demostra el fet que uns anys després, al 1789, els comerciants de Maó, en resposta a una enquesta del Suprem o Consejo de Guerra, ens confirmen la continuació d'aquests tractes: «( ...) el ramo de Comercio con que se emplean mas los Particulares, es el de granos ». Les series de sanitat consultades per realitzar aquest estudi s'inicien al 1792, després de firmades les paus amb Alger (1786) i Tunis (1791), quan aquesta problemàtica ja es troba quasí totalment resolta. Malgrat que aquest estudi tracta del comerç del blat a traves del port de Maó, els menorquins també seguien altres itineraris, com pot esser passant directament de Barbaria als ports receptors (Palma de Mallorca, Marsella) o d'italia (Genova) a la Peninsula (Barcelona, Mataró). Aquest comerç és forço s d'estudiar-lo a partir de la informació dels ports de destinació del gra. Gràcies a un article de Carles Manera (1984), tenim un exemple del fet comentat: davant (31) Ateneu de Maó,Actas de la Junta de Govierno de la ¡sia de Menorca, formada de orden del Rey Nuestro Señor lY'. Carlos Tercero, y celebradas por consequencia de la Conquista de la misma [sia écha por sus R'. Armas en el año de 1782 (= AJ.G.), memorial dels Jurats de Maó dirigit al Rei, de 6 de març de 1782. Vegeu Carreras, 1916: 349. (32) Ateneu de Maó, Al.G, acta de 8 d'abril de 1782. Vegeu Carreras (1916: 352). (33) Hernandez, 1987: 150. (34) Ateneu de Maó, AJ.G., memorial dels Jurats de Maó dirigit al Rei, de 6 de març de 1782. Vegeu Carreras, 1916: 349. (35) Finalment soliciten poder comerciar amb Amèrica, el que sels va concedir (Piña, 1983).
    • la carestia de cereal a Mallorca les autoritats subvencionaven les introduccions de gra; entre el 31 de gener i el 25 d'abril de 1795 s'enregistraren 50.206 quarteres, de elles 12.781 (25.45 %) provenien del port de Maó i quasi totes en bastiments de pavelló menorquí -llevat de 369 quarteres-, però, a més 8.216 quarteres (16.36 %) provinents de Tunis altres indrets de Barbaria arriben sota pavelló menorquí, en conjunt prop del 42 % del blat arribat a Palma ho fa per mitja del port o les naus menorquines. El comerç del blat a través del port de Maó i el fet pels menorquins s'integra en l'estructura dels intercanvis generals entre els països europeus i els musulmans -pel que fa a Barcelona el 48 % dels vaixells que hi arriben provinents de països musulmans transporten blat (Maríin Corrales, 1987:2632). Com en el cas català al obtenir el gra directament dels paisos productors i no poder oferir cap altre producte en contrapartida, la balança esdevenia forçosament deficitaria . Generalment el vaixells partien en llast, però bens proveits de numerari (pessos ) -sovint de contraban, com es despren d'un ban de desembre de 18l()36-, cap a Sardenya, Sicília, Alger, Bona, Túnis, Morea, Esmirna, Alexandria, etc. De tornada, els vaixells menorquins conduïen els blats de les conques oriental i central de la Mediterrània al port de Maó, on, segons la situació del mercat, s'amagatzamava a l'espera de que augrnentes~in els preus a les ciutats del litoral espanyol, amb els que es mantenien contactes freqüents, per obtenir uns millors beneficis. En aquest port coincidien amb otomans i ragusins, amb ells distribuir en el gra per diversos ports de la Mediterrània occidental i fins i tot del Atlàntic. «Don Pedro Creus y Ximen ez del Consejo de S. M., Intendente de Exército en propiedad, Consejero honorario del Suprem o de la Guerra, Comisionado Real en esta Isla, Ministro Principal de Hacienda y Guerra en comision, Presidente de los Tribunales del Real Patrimonio Intendencia, y Rentas &c. &c. » «Hago sabera todos en general y a cada uno enparticular: Que en la ocasion que algunos Individuos creyeron que al libertarse de derechos, Aduanas, Resguardo &c. &c. no se tratava mas que de un alivio, no tubieron presente que abriendo la puerta a la ilimitada extraccion de dinero hacían una profunda llaga al Estado, y la dexavan abierta en tenn inos que por ella havía de derramarse hasta el ultimo Duro de la Península y de las Americas ... » Del port de Maó, de tant en tant, surt en càrrega qualque vaixell, de pavelló menorquí, mallorquí o català, que es dirigeix als mercats tradicionals del blat. Transporta diferents mercaderies segons el port de destinació: espart obrat alacantí a Sardenya; vi i aiguardent català i café a Túnis; sal i espart a Bona; sucre a Esmirna; sucre, café i pal campetxe a Salònica. Els nombre de naus que transporten productes, però, és força reduit comparat amb les que van en llas
    • Als anys posteriors, segons J.M. Fradera, la marina menorquina actuaria com intermediària en el comerç català amb Llevant, important blat i exportant colonials, Maó d'aquesta manera esdevindria una plataforma essencial en les relacions entre Catalunya i el Mediterrani oriental (Fradera, 1987: 101-102; Martín Corrales, 1987: 26-32).
    • ... APENDIX AMB CÀRREGA DE BlAT QUE SURTEN DEL PORT DE MAÓ 1797 (I) '~~I~~~~ ,~ #~ MES TIPUS PAVELLÓ VAIXELLS 06 TARTANA 07 XABEC 10 BERGANTÍ 10 FRAGATA 02 09 10 XÀVEGA BARCO XÀVEGA QURES BLAT MENORCA MENORCA MENORCA GENOVA PROCEDÈNCIA 1800 1250 ? ? SARDENYA SARDENYA MENORCA MALLORCA MALLORCA 100 100 150 01 XABEC 01 TARTANA 01 FRAGATA 01 BERGANTÍ 02 XÀVEGA 02 BARCO 02 BERGANTÍ 02 XABEC 02 BERGANTÍ MENORCA MENORCA RAGUSA RAGUSA MALLORCA MENORCA MENORCA MENORCA MENORCA 1000 350 ? ? 400 1200 700 500 1375 03 03 03 XABEC TARTANA BERGAiWÍ MENORCA MENORCA MENORCA 674 ? 1141 04 04 04 06 XÀVEGA BERGANTÍ BERGANTÍ BERGANTÍ MALLORCA MENORCA MENORCA RAGUSA 1000 1800 800 ? "CHECCIA" 10 BERGANTÍ RAGUSA RAGUSA ? ? 04 BERGANTÍ GRECIA 1700 02 11 POLLACRA FRAGATA RAGUSA GENOVA 2500 ? SARDENYA BONA 01 LONDRO CATALUNYA 1400 TUNIS 10 Font: LLEVANT ALEXANDRIA ALEXANDRIA ALEXANDRIA ALEXANDRIA ALEXANDRIA ALEXANDRIA BONA LLEVANT LLEVANT ALEXANDRIAPATRAS TONES DESTINACIÓ 93 72 72 350 ALACANT ALACANT ALACANT ALACANT 9 15 15 ALCÚDIA ALCÚDIA ALCÚDIA 90 20 200 130 12 63 54 73 78 BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA 41 93 70 BARCELONA BARCELONA BARCELONA LAVADIA SARDENYA 30 73 75 100 BARCELONA BARCELONA BARCELONA BARCELONA ALEXANDRIA 110 BARCELONA ALEXANDRIA 150 BARCELONA 130 CÀDIS 150 250 CARTAGENA CARTAGENA 40 CATALUNYA SARDENYA BONAALEXANDRIA BONA Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO 196.
    • VAIXELLS AMB CARREGA DE. BLAT QUE SURTEN DEL PORT DE MAO 1797 (lI) MES TIPUS VAIXELLS 12 BARCO 04 XABEC 02 BERGANrÍ 03 08 08 06 07 08 11 02 06 07 07 01 03 03 04 05 06 06 10 12 12 12 POLLACRA POLLACRA POLLACRA XÀVEGA XÀVEGA XABEC XÀVEGA BERGANlÍ POLLACRA BALANDRA BERGANTÍ BALANDRA XÀVEGA XÀVEGA XABEC XÀVEGA BARCO XÀVEGA XÀVEGA XABEC XÀVEGA FALUTXO PAVELLÓ VALÈNCIA EIVISSA RAGUSA RAGUSA GRÈCIA GRÈCIA MENORCA MENORCA EIVISSA MALLORCA MENORCA GRÈCIA MENORCA RAGUSA MENORCA MALLORCA MENORCA MENORCA MENORCA MALLORCA MALLORCA MALLORCA MENORCA MENORCA MENORCA PROCEDÈNCIA QURES BLAT 150 530 ? 3600 2500· 3000 250 270 275 1500 ? 5000 500 ? 700 160 310 670 300 400 300 50 500 70 65 ALEXANDRIA ALEXANDRIA TUNISSARDENYA TUNIS VOLOS ÍDRIA -- SARDENYA --- TUNIS VOLOS -- TUNIS ALEXANDRIA BONA TUNIS TUNIS TUNIS SARDENYA BONA LLEVANT ALEXANDRIA ALEXANDRIA ALEXANDRIA Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, n 196. Q TONES DESTJ1VACIÓ 8 45 125 DÉNIA EIVISSA LISBOA 200 120 140 20 20 35 40 93 250 32 110 39Yz 10 20 41Yz 20 15 16 10 41Yz 20 5 LISBOA MÀlAGA MÀLAGA MALLORCA MALLORCA MALLORCA MALLORCA MARSELLA MARSELLA MARSELLA MARSELLA MATARÓ PALMA PALMA PALMA PALMA PALMA PALMA PALMA PALMA PALMA SÓLLER
    • ACOSTA, L., 1917, "El lazareto de Mahón en 1917", reedició facsímil dins Menorca en la historia de la sanidad (1988) (Madrid). ARMSTRONG, J., 1752, Historia de la isla de Menorca. ARTOLA, M., 1978,Antiguo Régimen y revolución liberal. Ariel, Barcelona CARRERAS RIERA, L., 1916, "Avance de un estudio sobre comercio e industria de Menorca". Revista de Menorca (Maó). EP ALZA, M., 1980, "Los Soler menorquines en el Meditemíneo Islamico (Magreb y Oriente) y la expansion mediterranera de los menorquines (siglos XVIII-XIX)", Revista de Menorca (Maó). DELGADO RIBAS, J.M., 1982, "El impacto de las crisis coloniales en la economía catalana (1787-1807)", dins La economia espaiiola al final del Antiguo Régimen. III. Comercio y colonias. Alianza Editorial-Banco de España (Madrid). DUBÓNPETRUS, M. L., 1984,"Expansió i recesió demogràfica a Maó, des de 1741 a 1840". Trabajos de Geografia, n 38. FONTANA, J., 1975, Cambio economico y actitudes politicas en la España del siglo XIX (Barcelona). FRADERA, J.M., 1987, Industria i Mercat. Les bases comercials de la industria catalana moderna (1814-1845) (Barcelona). GIMENEZ LOPEZ, E., 1981, Alicante en el siglo XVIII. Economia de una ciudad portuaria en el antiguo régimen. (Valencia). HERNANDEZ SANZ, F., 1987, "Cultura i Societat a Menorca (I)>>. Institut Menorquí d'Estudis (també a la Revista de Menorca", 1911). LEON, P., 1978. Historia Económica y Social del Mundo. III. Inercias y Revoluciones. 1730-1840 (Madrid). LOPEZ NADAL, G., 1988-a, «Estructuras e instituciones sanitarias en los puertos dellevante ibérico entre los siglos XVI YXVIII (una visión de conjunto) », dins «lI porti corne imprese economica »(XIX Settmane di Storia Economica, Preto, 1987) (Firenza). - 1988-b, "La Sanidad marítima menorquina anterior al funcionamiento dellazareto de Mahón. Introducción a su estudio histórico", dins Menorca en la historia de la sanidad, Ministerio de Sanidad (Madrid). MAIXE ALTES, J.c., 1987, "Catalunya i el comerç mediterrani al set-cents". L'Avenç, núm. 108 (Barcelona). MANERA ERBINA, C., 1984, "Aportación al estudio del problema cerealícol a en Mallorca a fines del siglo XVIII. Las gratificaciones a la introducción de trigo", Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, Palma de Mallorca. MARÍ PUIG, A., 1989, "L'economia de Menorca a les darreries del segle XVIII. Producció i Consum: dèficits i exedents", comunicació a la II Trobada d'historiadors i arqueòlegs de Menorca (Maó). Q
    • MARTIN CORRALES, E., 1987, "El comerç de Catalunya amb els Països Musulmans al segle XVIII". L'Avenç, núm. 108 (Barcelona). MARTINEZ SHAW, c., 1984, "El comerç català al segle XVIII: mercat peninsular, mercat europeu i mercat colonial", dins El comerç en el marc econòmic de Catalunya, (Barcelona). PIÑA HOMS, R., 1983,"La reincorporación de Menorca a la Corona Española. 178 -1798",Institut d'Estudis Baleàrics. RAMIS I RAMIS, A., 1824, Noticia de las pestes de Menorca. (Maó). - 1826-38, Noticias relativas a la Isla de Menorca. I-VII. (Maó). RAMIS I RAMIS, J., 1786,Ensayo sobre la Topografia e Historia Natural, Civil y Política de Menorca. RIUDAVETS TUDURY, P., 1888,Historia de la Isla de Menorca. (Maó). SALES, N., 1980,«Historia dels Països catalans» dirigida per Albert Balcells, (Barcelona). SEGUI, F. (Fons documental de...), 1782, Las instituciones de Menorca en el sigloXVIII (Palma de Mallorca) (1986). TERRÓN PONCE, J.L., "Estructura y coyuntura en la economía menorquina del siglo XVIII", Meloussa nQ,2, Maó (en premsa). VIDAL BENDITO, T., 1969, "Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en la Isla de Menorca". Revista de Menorca (Maó). VILAR, P., 1986, Catalunya dins l'Espanya Moderna. III, IV. (Barcelona). WILSON H., Parker, G., Una introducción a las fuentes de la historia económica europea. 1500-1800. (Madrid).