Your SlideShare is downloading. ×
Contes guanyadors. per categories
Contes guanyadors. per categories
Contes guanyadors. per categories
Contes guanyadors. per categories
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Contes guanyadors. per categories

647

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
647
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA A: DE 7 A 9 ANYS ( 2N A 4T DE PRIMÀRIA). 13 DESEMBRE 2010TÍTOL: EL MÓN DE LA FANTASIAAUTORA: ANNA DALMASES SOLÉHi havia una vegada un grup de nens i nenes que van anar d’excursió albosc per aprendre més coses sobre la natura, però de sobte es vanadonar que hi faltaven dos nens: la Júlia i l’Àlex.La Júlia i l’Àlex van caure per un forat que, com més avall, més clar s’hiveia. Els dos nens no es podien creure el que veien. Havien anat a pararal Món de la Fantasia, on hi havia fades, bruixes, ogres, unicorns, dracs,sirenes, monstres, etc. Els personatges de la Fantasia els van convidar apassar-hi el dia. Però, quan van tocar les 10, els dos nens es vanacomiadar de tots els seus nous amics.Quan van arribar a casa seva, la Júlia i l’Àlex ho van explicar tot als seuspares. L’endemà, els seus amics els van preguntar què els havia passat.Els dos nens els ho van explicar, però els seus amics no s’ho creien.Haurien somiat?
  • 2. CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA B: DE 10 A 12 ANYS ( 5È DE PRIMÀRIA A 1R D’ESO). 14 DESEMBRE 2010TÍTOL: EL PALLASSO DEL NAS GROCAUTORA: PETRA VILANOVA GONZÁLEZVaig llevar-me ràpidament. Havia d’anar a una entrevista de feina. Vaig entrar al’oficina i, com sempre, em van respondre amb un altre no. Era la quinzena vegadaque ho intentava i la quinzena vegada que rebia un no per resposta. I tot per culpa delmeu nas!Perdó per no haver-me presentat abans. Em dic Jaume i treballo de pallasso. Tinc moltde talent, però sembla que ningú no el sap apreciar per culpa ... del meu nas groc!El meu nas és groc i ben groc! Sens dubte, és molt original, però cap circ ni capcompanyia de teatre volen apreciar-lo.Per molt que intenti pintar-me’l, maquillar-me’l, treure-me’l o, fins i tot, tallar-me’l, nohi ha manera de fer-lo desaparèixer. El tinc ben enganxat i ja no sé què fer percanviar-me’l.Avui he decidit no fer cap més entrevista de treball. “Ja n’estic tip! S’ha acabat de ferel ridícul! Viuré del que pugui i ja està”, anava pensant mentre passejava pel carrer.De sobte, he vist un cartell on s’anunciava l’actuació d’un circ. Demanaven personal ideien que s’acceptaven tot tipus d’artistes i actuacions.“També acceptarien un pallasso del nas groc?”, em preguntava. He decidit que hohavia d’intentar. No hi perdré res. El no ja el tenia.L’endemà, a primera hora del matí, em vaig encaminar cap a la carpa d’aquell circ.Estava tot ben tancat i barrat i, a més, hi feia molta pudor. La primera impressió no vaser bona, però vaig anar-me’n cap a les oficines. Em va rebre un home molt gras queestava fumant-se un “puro”. Em va mirar amb molt mala gana i em va dir: - Què vols tu, ara? - Jo, jo ... Venia a buscar feina! –vaig respondre amb un fil prim de veu.Em van acceptar. Des del primer dia, les meves actuacions eren les més aplaudides. Elpúblic em venia a veure i s’ho passava molt bé. Gràcies a mi, cada dia hi havia mésespectador i es feien més i més diners. Així, vàrem poder arreglar el circ i la mevafama anava creixent. Tot el món em va conèixer com: “el pallasso del nas groc”.
  • 3. CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA C: DE 13 A 17 ANYS 15 DESEMBRE 2010TÍTOL: GNOMS A L’HORTAUTORA: ALBA MARTÍN LÓPEZDracs, follets, fades, nans, bruixes, gnoms... N’hi ha tants, d’éssersestranys! Però... realment existeixen?Un dia, en un petit poble de la comarca del Bages anomenat Súria, hi vahaver un descobriment molt interessant. Súria és un poble on hi ha horts.De fet, és famós pels seus tomàquets. Però bé, el cas és que, un dia, unsenyor d’uns 65 anys va comprar un hort i va decidir portar la seva néta,l’Aina, a visitar-lo. A ella no li agradava gens ni la fruita ni la verdura. Ésmés, li feia fàstic! Per això, en arribar, va anar a fer un tomb per no haverd’ajudar el seu avi.De sobte va veure a l’horitzó una mena d’hort en miniatura. S’hi vaacostar i, en veure que no hi havia ningú treballant, va tenir una idea perpoder venjar-se de les verdures, fruites, hortalisses... Buagh! Va tornar al’hort del seu avi i va agafar el seu encenedor, ja que el seu avi erafumador des de feia molts anys. I va tornar a marxar cap a l’altre hort i,en arribar, va cremar-ho tot, planta per planta.Al cap de pocs minuts van començar a sortir uns petits homenets plorant icridant. Tots portaven un barret i unes sabates verdes amb un picarol a lapunta. L’Aina sabia que eren gnoms, però no s’ho creia. Després vareaccionar i va demanar per què estaven tan emprenyats.Els gnoms van dir-li tot cridant que algun ganàpia els havia cremat l’horti... que sense ell, es moririen, ja que només s’alimentaven de les verduresque els proporcionava. L’Aina, avergonyida, va voler ser sincera i ho vaconfessar. Però a canvi va dir que els ajudaria a plantar-hi les coses denou. I ells la van perdonar i van acceptar-ho.Des d’aquell moment, va començar a menjar verdura i fruita, ja que vaentendre que eren molt importants. A més, va poder afirmar que elsgnoms realment existien. Així que, per què no poden existir els dracs, elsfollets, les fades, els nans o les bruixes?
  • 4. CONCURS D’ESCRIPTURA RÀPIDA CATEGORIA D: A PARTIR DE 18 ANYS 16 DESEMBRE 2010TÍTOL: LLOC DE TROBADAAUTORA: LAURA ANTOLÍN SUÁREZReina un silenci de capvespre. Una nena, que fa deures, ha perdut unaccent diacrític. Un xicot engega el seu portàtil i es fica a la xarxa. Unamare desxifra una revista. La Juanita folra amb plàstic una pila de llibresnous, que fan olor d’impremta. Assegut al seu racó habitual, un nenllegeix molt concentrat. La bibliotecària, la Maria Àngels, s’afanya a lasecció de préstec. Una colla d’adolescents discuteix sobre quin text calretallar i enganxar per al treball de socials. Shuut! Una dona s’encantaamb un cal—ligrama. Un conte il—lustrat cau a terra. Un home gran acaba lasopa de lletres del diari. Toca anar a sopar. Els camions de la mina passenamunt i avall.Un cop a les fosques, arriba el daltabaix. Com cada nit, comença laxerrada a portes tancades. No hi haurà cap rètol penjat a l’entrada: no ésuna convocatòria per als usuaris de la Biblioteca, sinó una reuniósecreta... A poc a poc, surten les lletres de l’alfabet, incloses la cetrencada i la ela geminada; les comes; els punts; els punts i cometes; elsdos punts i els suspensius. Semblen formigues. Després apareixen, fins itot, paraules senceres, parèntesis, guionets i cometes. Quin babel!Els dibuixos dels còmics tampoc no hi volen faltar, ni els personatges deles novel—les, sempre tan protagonistes! Quin xivarri! Una interrogaciótafanera demana si algú ha cridat els escriptors, a la qual cosa contestaun punt d’exclamació que això és clar i evident! L’ordre del dia d’avui ésun debat sobre les experiències viscudes a les cases dels veïns de Súria,quins hàbits tenen aquesta gent, com són aquestes vides, com és larelació amb els lectors, etc. Al cap i a la fi, una trobada de germanorliterària, una mica xafardera potser, o de caire antropològic, que aixòdepèn de la perspectiva.El que és segur és que tothom hi posarà el seu accent, obert o tancat.

×