Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs

on

  • 441 views

Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA ...

Aquesta presentació forma part del Curs d'estiu LA RECERCA I TRANSFERÈNCIA
DE CONEIXEMENT AMB INTERNET: ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL, PLAGI ACADÈMIC I FONTS DE DOCUMENTACIÓ DIGITALS impartit a la UIB el juliol del 2011

Statistics

Views

Total Views
441
Views on SlideShare
441
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs Presentation Transcript

  • Fonts Acadèmiques a Internet Introducció i Catàlegs Alexandre López-Borrull (UOC) Palma, 21 juliol 2011
  • Presentació
    • Alexandre López-Borrull
    • Professor Estudis Informació i Comunicació UOC
    • Informació i Documentació, Information Sciences
    • Tesi: Fonts d'informació electròniques Químiques Xarxa
    • Docència 10 anys UAB, químics, traductors, periodistes, Ciències
    • Publicacions sobre la temàtica
  • Objectius Sessió
    • Conèixer els fluxos d’informació acadèmica, especialment a Internet
    • Conèixer els principals tipus de documents que podem trobar a la xarxa amb informació acadèmica
    • Conèixer els motius de publicació per part dels científics
    • Conèixer l’evolució de les fonts d’informació acadèmica
    • Assolir eines per a la diferenciació de la qualitat de les revistes científiques
    • Assolir competències per a l’optimització de les cerques en bases de dades
    • Conèixer les principals bases de dades interdisciplinàries: Web of Science, Scopus, Google Scholar
  • Preguntes a respondre
    • Per què publiquen els científics?
    • Com sabem si la font és bona?
    • Com estar al dia del que es publica?
    • És gratuïta la informació acadèmica?
  • Sumari
    • 1. Introducció: Documentació Científica, Informació Acadèmica, Publish or Perish
    • 2. Cerca de Llibres: Catàlegs Bibliotecaris, catàlegs col·lectius. Consells de cerca: ISBN, ISSN i CDU
    • 3. Tesis Doctorals: Tipus d’informació. TDX, Teseo i Tesis en Red
    • 4. Congressos Científics: Tipus d’informació. ISI Proceedings. Actes de congressos
    • 5. Articles i Revistes Científiques: Processos de publicació. Tipus d’articles. Tipus de revistes. Factor d’impacte i avaluació de revistes.
    • 6. Repositoris digitals: Filosofia Open Access. Repositoris institucionals
    • 7. Bases de dades d’articles científics
    • Evolució. Principals eines i operadors de cerca. Silenci/soroll. Web of Science, Scopus, Google Scholar
    • 8. Sistemes d’alerta i DSI
    • 9. Bibliografia Complementària
  • Documentació Científica
    • “ Ciència interdisciplinària que investiga el comportament de la informació, les forces que governen la seva utilització i les tècniques del processament de la informació per a la seva accessibilitat òptima”
    • En Documentació Científica un document és vàlid quan reuneix les qualitats següents:
    • - Originalitat
    • - Fiabilitat
    • - Utilització
    • La Informació presenta un gran avantatge respecte a altres matèries primeres en les quals s’ha basat els sistemes econòmics i és que no es destrueix després del seu ús
    • Procés històric de la Documentació Científica
    • 1. Una primera etapa de “prehistòria” que durà fins el 1665, any en el qual apareix la primera revista científica, Journal des Sçavans.
    • 2. A partir de 1665 comença a créixer el número de revistes científiques i l’evolució de la bibliografia va donant lloc al naixement de la Documentació Científica. Entre els segles XVII i XVIII el número de revistes passà d’unes 35 a vora 400 .
    • 3. A finals del segle XIX comencen els treballs de Paul Otlet qui funda, en col·laboració amb Henri la Fontaine, l’Institut Internacional de Bibliografia.
    • 4. Després de la 2ª Guerra Mundial, s’inicia l’anomenada “explosió informativa”, conseqüència en part dels nous avenços en Ciència i Tecnologia assolits durant el període de guerra. Els científics s’enfronten amb aquesta explosió, que pot ser considerat com la continuació del creixement exponencial de la informació científica que es reprèn després del conflicte bèl·lic.
    • 5. A partir dels anys 60, quan les bases de dades ja comencen a substituir les revistes de resums com a eina essencial en la Documentació.
    • 6. Principis segle XX. Internet interacciona amb la informació acadèmica i comporta una sèrie de canvis
  • Ciències de la Salut i Ciència i Tecnologia
    • Molta competitivitat
    • Necessitat d’estar constantment actualitzat
    • Volum econòmic que mou
    • Necessitats informatives múltiples
    • Fonts d’informació pensades per a clients acadèmics i indústria. Paradoxa llocs de publicació (patents – revistes científiques)
    • Terminologia complexa
    • Anglès per sobre de qualsevol altre idioma
    • Constantment hi ha una més gran especialització
    • Pot presentar menys ambigüitat, més autors
  • Ciències Socials i Humanitats
    • Rigor i objectivitat
    • Més recerca qualitativa
    • Obsolescència menor
    • Menys controls de qualitat
    • Cobertura geogràfica més localista i menys universal
    • Major interdisciplinarietat
    • Cobertura lingüística més àmplia
    • Major ús monografies que de publicacions periòdiques
    • Menys autors per obra
  • Informació Acadèmica
    • Si la informació no és accessible no serveix per res
    • Els vincles s'estableixen per citació, referències bibliogràfiques
    • No tot el coneixement resta a Internet, ni a Internet tot el que hi ha és coneixement
    • Major qualitat, major preu de la font
    • Més de 75000 revistes científiques
  • Tesis doctorals
    • Sovint contenen informació mai publicada o més explicada que no pas als articles
    • Formen part de la literatura “grisa”
    • Es troben normalment en les biblioteques de les universitats on foren presentades
    • Accés a Internet a text complet
      • TDX/TDCat http://www.tdx.cat/
      • Tesis en Red http://www.tesisenred.net/
      • Teseo http://www.educacion.es/teseo
      • A nivell internacional http://thumper.vtls.com:6090/search/advanced?theme=system
  • Actes de congressos
    • Juntament amb les revistes, el lloc on es difonen abans els nous coneixements
    • Llocs on es posen en contacte els científics per a crear i fomentar contactes i sinèrgies
    • Publiquen llibres d’actes de la informació que es difon
  • Actes de congressos
    • Alternen diferents tipus d’aconteixements
      • Conferències plenàries
      • Comunicacions
      • Taules rodones
      • Sessió de pòsters
    • Tenen un comitè organitzador i un de científic
  • Informes d’investigació ( Reports )
    • Documents tot sovint interns a nivell d’empreses o institucions
    • Difícils d’aconseguir
    • Molta informació científica de retre comptes de la investigació que es duu a terme
  • Publicacions legals
    • Informació legal que afecta a tots els científics
      • Llindars de toxicitat
      • Presentació de projectes i subvencions
      • Etc.
    • A diferents nivells
      • Català (DOGC) http://www.gencat.net/diari/index.htm
      • Espanyol (BOE) http://www.boe.es/g/es/
      • i cada cop més europeu (DOCE) http://europa.eu.int/eur-lex/es/oj/
  • Normes
    • A nivell nacional o internacional, són una sèrie d’acords per a esdevenir estàndards tant de manera de funcionar com de materials.
    • A nivell de l’Estat
      • UNE: Una Norma Española, http://www.aenor.es
    • A nivell internacional
      • ISO: http://www.iso.org/iso/search.htm
  • Patents
    • Una patent nacional és un títol de propietat industrial atorgat per l’Estat a l’autor d’una invenció, mitjançant el qual se li concedeix, a canvi de ser donada al coneixement públic, el dret a la seva explotació en exclusiva en el territori nacional, durant un temps determinat.
  • Patents
    • A canvi de la protecció cal oferir informació, cal descriure l’invent, de forma que sigui reproduïble.
    • Cal diferenciar del “Know how”, el secret industrial. SI la tecnologia pròpia es pot explotar en secret, normalment convindrà no patentar-la i mantenir-la com a secret industrial.
    • Són documents públics.
    • Té l’esperit de fomentar el desenvolupament tecnològic.
  • Patents
    • No es poden patentar descobriments, teories científiques, mètodes matemàtics, obres literàries, mètodes de tractament quirúrgic (Estats Units sí), varietats vegetals o races animals (transgènics sí), programes d’ordinador (Estats Units sí), mètodes comercials (Estats Units sí), formes de presentar la informació.
    • Quan patentar? Generi diners, possible controlar als infractors, fàcil d’imitar
  • Patents
    • Vies per a la sol·licitud de patents
    • Via nacional
    • Via patent europea (Estat Espanyol des de 1986) Codi EP
    • Via patent PCT (Estat Espanyol des de 1989) Codi WO
  • Patents
    • Bases de dades
    • OEPM http://www.oepm.es/es/index.html
    • Espacenet http://worldwide.espacenet.com/
    • United States Patent and Trademark Office http://www.uspto.gov/patents/process/search/index.jsp
  • Catàlegs comercials
    • Serveixen per adquirir tot tipus de productes comercials d’interès per als químics: productes, enginys, maquinària, documents, bases de dades, revistes, llibres, ...
    • Existeixen multinacionals i pimes.
    • Moltes de les multinacionals tenen el catàleg a Internet, alguns dels petits també.
  • Monografies
    • Format més estès i digerit sobre qualsevol temàtica.
    • El món de les monografies (preferentment llibres) també ha evolucionat amb Internet fins els e-books
    • Editorials i distribuïdors s'adapten a poc a poc
    • Nous actors
    • Més facilitat per a ser prosumidors
  • Cerca de monografies
    • Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda i
    • Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)
  • Cerca de monografies
    • Diferenciar entre cercar una monografia concreta i coneguda
    • ISBN: International Standard Book Number
    • (ISSN per revistes)
    • http://www.mcu.es/libro/CE/AgenISBN.html
    • http://ca.wikipedia.org/wiki/ISBN
  • Cerca de monografies
    • Una tria de monografies sobre una temàtica concreta (cerca bibliogràfica)
      • Catàlegs bibliotecaris
      • Editorials com Amazon o especialitzades
      • Google Books
  • Catàlegs bibliotecaris
    • UIB http://biblioteca.uib.es/
    • CBUC http://ccuc.cbuc.cat/
    • REBIUN http://rebiun.absysnet.com/cgi-bin/rebiun/O7342/ID403dc114?ACC=101
    • CBUC http://ccuc.cbuc.cat/
    • British Library http://www.bl.uk/reshelp/findhelprestype/catblhold/all/allcat.html
    • Library of Congress
    • http://catalog.loc.gov/